L'AJUNTAMENT INFORMA
DE DIA EN DIA MODIFICACIÓ DE LA LÍNIA DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC A FONTCOBERTA A la tardor Agri-Energia farà una nova línia d’alta tensió, que substituirà l’actual, per subministrar electricitat a bona part del municipi. Aquesta línia vindrà de Puigpalter i arribarà a la Farrès, on s’empalmarà amb la que va cap a Fontcoberta. Per arribarhi, el cablejat serà soterrat i en tot el traçat utilitzarà vials i camins públics fins a la Farrès. A can Jan s’hi emplaçarà el nou transformador, que substituirà el vell que hi ha a la banda est del veïnat, i s’eliminarà tota la línia aèria fins al pla de Martís. Aquesta obra, que es durà a terme aquesta tardor, s’emmarca en les inversions que fa Agri-Energia per modernitzar la xarxa de distribució de l’energia elèctrica.
SOTERRAMENT DE LA LÍNIA D’ALTA TENSIÓ A VILAVENUT Per aquest mes de maig Un cop obtinguts tots els permisos i salvats tots els esculls, l’empresa Agri-Energia pot començar les obres. Es començarà per la base del nou transformador i l’obertura de les rases per passar-hi el cablejat. La connexió i la retirada del pals i les torres, trigarà un xic més, però ens han assegurat que abans de l’hivern estarà tot acabat. Aquestes obres també estan incloses en els plans de millora de la xarxa de distribució de l’empresa distribuïdora del fluid elèctric.
PAVIMENT NOU AL PAVELLÓ Aquest estiu El paviment del pavelló s’ha començat a deteriorar i li cal una reparació exhaustiva. Actualment en el pavelló hi conviuen cinc equips de bàsquet, un equip de futbol sala i els diferents nivells del club de patinatge. Tot això a banda dels nens i nenes de l’escola, de l’equip de futbol i les diferents activitats lúdiques que s’hi fan al llarg de l’any com àpats, teatre, festivals, quines i un llarg etc. Malgrat aquesta gran ocupació, el paviment ha durat catorze anys. Ara es comença a clivellar i li convé una bona repassada. Ens hem acollit a una convocatòria de subvencions, convocada per la Diputació de Girona, de l’àrea d’esports específica per reparar paviments
2
EL BUTLLETÍ 60
d’instal·lacions esportives. Aquest paviment nou costarà al voltant d’uns 30.000€ i donat que la puntuació que hem obtingut és de les més elevades, creiem que tenim tots els trumfos per accedir-hi, que serà, més o menys, el 40% del cost de l’obra. Aquesta actuació es faria el proper mes d’agost quan l’activitat del pavelló estigui totalment aturada.
NETEJA DE LA LLERA DEL FARGA Bona part del tram inundable està net
La neteja del Farga des de cal Molinot tirant cap a Palol de Farga
Com sabeu, hem reparat el camí de can Fornells a les Quatre Soques. Aquest camí quan transcorre per la part baixa del curs del Farga és una zona inundable i, per aquest motiu, era tan necessària la neteja de la llera. Aquesta obra s’ha fet amb recursos propis donat que la subvenció de l’ACA era insuficient per la gran demanda que tenim els municipis per netejar lleres de rius i rieres. Ara estem en llista d’espera i no sabem quan pot arribar la subvenció. Per aquest motiu, com que no podem esperar que ens arribi i arriscar-nos que una riada se’ns emporti riera avall tota la feina feta, hem decidit tirar pel dret i netejar-la amb recursos propis. Quan vingui la subvenció la destinarem a la resta de la llera que no s’ha pogut fer.
OBRES DE L’ACA A VILAVENUT Esperant Les obres que ha de fer l’ACA a Vilavenut són dues: la depuradora i un pou nou de captació d’aigua. Pel que fa a la primera, tant el projecte com el pressupost d’execució, estan aprovats i, per tant, podrien començar en qualsevol moment. En la darrera reunió que vàrem tenir amb l’Agència, ens varen ensenyar les obres previstes al Pla de l’Estany i la depuradora
L'AJUNTAMENT INFORMA de Vilavenut i la d’Esponellà són les primeres obres a realitzar a la comarca. Tot i així, no varen ser capaços de concretarnos la data d’execució. Pel que fa al pou de captació d’aigua, ha passat quelcom diferent. Se’ns ha comunicat i confirmat que tenim concedida una subvenció d’uns 80.000€ per fer un pou nou de captació però no figura en les obres que s’han d’executar durant aquest 2022. Per accelerar-ho, i donat que estem en una zona d’alerta per la sequera, hem demanat un informe de necessitat i urgència a la companyia concessionària del subministrament, informe que ja s’ha presentat a l’ACA. Ens han dit que estan estudiant la conveniència de fer el pou aquest any però encara no tenim la resposta definitiva. Hi estarem al damunt.
UN ALTRE TEMA DE L’ACA També encallat Fa uns quatre anys, l’ajuntament d’Esponellà i el nostre vàrem signar un acord per tal de connectar els dos dipòsits de distribució per tal de garantir el subministrament d’aigua als dos municipis on arriba la xarxa d’aigua pública. El projecte el va liderar Esponellà donat que tota la canonada ha de passar per aquest municipi. Heu de recordar que el nostre dipòsit està a tocar del límit dels dos municipis, al serrat de Centenys. Doncs bé, aquest projecte que ja hauria d’estar executant-se, també està encallat i no sabem ben bé per què. En converses
amb l’ajuntament d’Esponellà, hem decidit fer una demanda conjunta per intentar desencallar aquesta obra, que tot i no ser d’una necessitat immediata, és una obra imprescindible de cara a la seguretat del subministrament d’aigua de boca en un futur proper. Us mantindrem informats.
OBRES INCLOSES AL PUOSC PER AQUEST 2022 En marxa El PUOSC, tot i que es va presentar com una de sola obra, en realitat en són dues: convertir la rectoria de Vilavenut en un centre cívic i la supressió de totes les barreres arquitectòniques a Melianta. Totes dues van ser concedides per aquest 2022. Doncs bé, aquestes obres estan a la fase final d’elaboració dels projectes i del plec de clàusules per al concurs públic. Mantenim, doncs, el calendari previst de licitació, que serà abans de l’estiu, per poder començar-les tot seguit. Amb tota probabilitat, a Melianta és podran començar a partir de l’estiu i a Vilavenut haurem de veure si es poden encabir entre la fira de la cervesa i les festes de Nadal per no entorpir ni el Birravenut ni la celebració del Pessebre Vivent. En tot cas, si no s’hi poguessin encabir començaríem passat Reis i no seria cap problema perquè tenim temps fins al juny per fer les certificacions.
Pressupost de l’Ajuntament, exercici 2022
M
EMÒRIA AAA aaaaaaaaaaaaDavant aquesta crisi sense precedents generada per la pandèmia, per acord del Ple del Congrés de Diputats del passat 28 d’octubre, han quedat suspeses per a l’any 2020, 2021 i 2022 les regles fiscals establertes per la normativa d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, és a dir, no hi ha objectius d’estabilitat pressupostaria, límit de deute i de la regla de la despesa per aquests exercicis. Les conseqüències d’aquest acord són rellevants doncs les entitats locals podran fer ús dels seus estalvis per contribuir a la recuperació econòmica, sempre amb la prudència de garantir les finances municipals a mig i llarg termini. Per elaborar aquest pressupost no hem fet altra cosa que seguir la mateixa tònica d’aquests darrers anys. És evident que ens ha tocat administrar aquest Ajuntament en una etapa molt difícil, una etapa de restriccions econòmiques, una situació que, a hores d’ara, no sabem ben bé cap on ens durà. Vull deixar ben clar que el pressupost continua en la mateixa línia de prudència i contenció que ha caracteritzat els tres anteriors com, per altra banda, no podia ser d’una altra manera. Així
doncs, el pressupost d’ingressos i el de despeses s’han equilibrat amb aquesta quantitat d’1.344.902,87€. Se situen, en números absoluts, de manera molt semblant al de l’exercici 2021. D’entrada, centrarem l’atenció en les partides d’ingressos. Com es pot veure no hi ha hagut augments significatius pel que fa a les partides d’impostos i tributs, aspecte, aquest, molt important perquè demostra que estem fent front a la crisi sense augmentar la pressió impositiva. Els canvis més importants que hi ha hagut en el pressupost d’ingressos és la subvenció del PUOSC de 120.000 euros, l’increment del 12% pel que fa el Fons de Cooperació dels tributs de l’Estat i, també, una pujada significativa del retorn de la taxa de recollida d’escombraries. Una de les partides que ha sofert un major descens és la partida de subvenció a la llar d’infants que ha baixat en 9.000 euros ja que aquest curs 2021-2022 hi ha hagut una baixada d’alumnes significatiu. Pel que fa a les despeses, primerament dir que les despeses de personal s’ha pressupostat un increEL BUTLLETÍ 60
3
L'AJUNTAMENT INFORMA ment del 3% perquè estem pendents de la pujada que es preveu fer des del Govern, que ha significat un augment d’11.000 euros. Una altra despesa que s’incrementarà en el proper exercici 2022 són les despeses que ens gestiona el Consell Comarcal sobre de Recollida i tractament d’orgànica, residus verds, selectiva i compostatge, aquestes dues partides doblen els seus imports. Pel que fa a les inversions, com bé hem especificat en els capítols d’ingressos, rebem una subvenció de 120.000 euros del PUOSC, import que es destinarà a finançar les següents obres: Accessibilitat a Melianta, pressupostada en 100.000 euros i la rectoria de Vilavenut, pressupostada en 60.000 euros. A més a més, es faran millores en parcs infantils, equipament informàtic, instal·lacions esportives, compra de carrosses per als Reis, Bibliopati a l’escola, columbaris per al cementiri, etc. Aquest any, hem fet una reclassificació de les despeses de cultura i festes i les hem englobades a la mateixa partida i hem fet un augment general de 10.000 euros. Les despeses de la gestió de la recaptació també les hem disminuït atès que aquest any hem delegat la recaptació a XALOC i hem pressupostat una quantitat inferior. També fem un increment de més del 50% en les despeses a la Brigada el Puig, passant de 8.000 a 13.000 euros. També volem reforçar la política d’ajuts als joves de Fontcoberta amb l’oferta de treball a l’estiu, tant a la Brigada Jove com el personal jove de la piscina. Al Capítol II de Béns corrents i serveis, hi ha alguna variació a remarcar. S’ha creat una partida de despeses per a l’Escola Alzina Reclamadora ja que celebren els 25 anys i es destinaran diners per a realitzar algunes activitats i manteniments. També es pot apreciar un lleuger descens en el Capítol III de despeses financeres derivades dels préstecs i també de les amortitzacions perquè aquest any 2021 s’ha saldat un préstec. Es mantenen sense modificació les subvencions als usuaris del transport públic donat que la partida pressupostada del 2021 no s’ha esgotat. No sabem a què és degut ja que la demanda popular era alta i, en canvi, la sol·licitud d’ajuts ha estat inferior a l’esperada. No sabem si la pandèmia hi ha tingut alguna cosa a veure i la gent s’ha mogut menys, ni sabem si aquesta situació canviarà. La demanda augmentarà i, per això, mantenim la mateixa partida. A més a més, hem incrementat el nombre de targetes disponibles per usuari. En resum, creiem que amb aquests pressupostos
4
EL BUTLLETÍ 60
complim escrupolosament les recomanacions de moderació i estalvi que ens dicta la Generalitat. Ens agradaria que es valorés l’esforç que estem fent per tal de mantenir els mateixos nivells de cobertura a les entitats, tant les culturals com les socials i esportives. Al mateix temps, la garantia que representa la continuïtat de les millores mediambientals i el funcionament de les estructures i equipaments municipals sense que se’n ressentin els nivells qualitatius assolits i poder-los garantir de cara al futur donades les actuals (i em temo que molt probablement futures ) condicions econòmiques. Com haureu pogut comprovar, aquests pressupostos són absolutament transversals i ens agradaria que a l’hora de votar-los es deixessin de banda els criteris estratègics i partidistes i, en definitiva, es deixessin de banda els interessos electoralistes i es valorés solament l’esforç de neutralitat que ha fet aquest equip de govern per intentar que aquests pressupostos es puguin aprovar per unanimitat. En aquests moments d’incerteses, seria un bon senyal, un bon missatge que podríem enviar als nostres veïns i que ben segur ens agrairien. No obstant, el Ple decidirà el que cregui més convenient. Joan Estarriola i Vilardell Alcalde de l’Ajuntament de Fontcoberta NOTA: El pressupost va ser aprovat amb 6 vots afirmatius de l’equip de govern i 3 vots en blanc de Junts per Catalunya PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol I – Impostos directes: 367.100€ Capítol II – Impostos indirectes: 22.800€ Capítol III – Taxes i altres ingressos: 199.479,65€ Capítol IV – Transferències corrents: 547.375.54€ Capítol V – Ingressos patrimonials: 50€ Capítol VII – Transferències de capital: 160.597,68€ Capítol IX - Passius financers: 47.500€ TOTAL: 1.344.902,87 €. PRESSUPOST DE DESPESES Capítol I – Despeses de personal: 394.603,68€ Capítol II – Béns corrents i serveis: 622.518,29€ Capítol III – Despeses financeres: 2.650€ Capítol IV – Transferències corrents: 116.108,93€ Capítol V – Fons de contingència: 2.500€ Capítol VI – Inversions reals: 160.393,73€ Capítol IX - Passius financers: 46.128,24€ TOTAL: 1.344.902,87 €.
L'AJUNTAMENT INFORMA
Nou sistema de recollida selectiva
L
es dificultats de confeccionar les pliques i la situació de confinament per la pandèmia ha fet que aquest proper mes de juny, amb molts mesos de retard, es comenci amb el nou sistema de recollida selectiva de residus sòlids urbans. Passarem d’un model de recollida uniforme a tota la comarca a diversos sistemes, segons el que hagi escollit cada municipi. Començarem a aplicar el sistema PxP (porta per porta) a Melianta, Vilavenut i la Farrès i amb armaris repartits a la resta del municipi. Aquest servei ho farà una empresa nova. A hores d’ara, segurament cada casa ja haurà rebut la informació que, en nom de tots els municipis, ha confeccionat el Consell Comarcal. En ella s’hi exposa el sistema escollit a cada municipi i els tempos d’implantació. Uns tempos que constaran de trobades informatives, de la compra dels armaris, de construcció de les àrees d’emergència i del repartiment dels contenidors fins a l’inici del servei amb la nova companyia. La primera sessió informativa la farà la mateixa empresa concessionària i es farà al pavelló (quan llegiu aquest Butlletí ja estarà feta). L’ajuntament, però, té previst, com a mínim, fer-ne dues més, una a Vilavenut i una altra a Melianta per esvair els dubtes i ajustar el modus operandi a les necessitats dels col·lectius. Per cert, aquí us passem també unes dades que cal valorar i que demostren l’alt grau de conscienciació de bona part dels nostres conciutadans. Es tracta dels resultats del reciclatge a la comarca i
RECOLLIDA POBLE A POBLE
poble a poble. Com podeu comprovar, les dades del nostre municipi ens posicionen a la part alta del reciclatge convencional al Pla de l’Estany amb un 46% de recuperació, per davant de tots els municipis llevat dels dos que ja tenen implantat el porta per porta i tenen els millors resultats, com són Porqueres i Camós, encara que aquest només el té implantat a la part més urbana. Amb aquestes dades tenim el convenciment que d’aquí a un any haurem fet un pas de gegant pel que fa al reciclatge dels residus urbans i els números ens situaran a la part més alta de la comarca. Moltes gràcies.
RECOLLIDA SELECTIVA AL PLA DE L’ESTANY
RECOLLIDA SELECTIVA A FONTCOBERTA
EL BUTLLETÍ 60
5
L'AJUNTAMENT INFORMA RECOLLIDA SELECTIVA A FONTCOBERTA
Per reflexionar
A
quest passat mes de març, va arribar a l’Ajuntament una queixa de maltractament a una gossa. Donat que el municipi no té policia municipal, es va engegar el protocol habitual que l’Administració posa a l’abast dels ajuntaments per resoldre aquests casos i es va comunicar el fet als agents rurals. Els agents van anar a trobar els propietaris per comprovar l’estat de la gossa i van elaborar l’informe pertinent, on s’especificava que l’animal no presentava cap dels maltractaments denunciats. Seguidament, l’Ajuntament es va posar en contacte amb la persona que havia fet la queixa per informar-la de la situació i tranquil·litzar-la. Aquesta persona no va estar d’acord amb aquest informe ni amb un altre amb la mateixa conclusió de l’organisme SEPRONA de la Guàrdia Civil i va engegar una campanya a les xarxes socials amb dos objectius: acusar l’Ajuntament de no fer la feina que li pertoca i criminalitzar els propietaris. Val a dir que la informació escampada obviava els dos informes i no s’acostava gens a la situació real, ni pel que s’explicava ni per la tria de les fotos que es van fer circular. Aquesta campanya va anar en augment de tal manera que tant l’Ajuntament com jo mateix vàrem rebre trucades de gent d’arreu de la Península tractant-nos d’incívics, d’insensibles, de bàrbars, d’encobridors... Gent que no volien escoltar ni creure les explicacions que les administratives de secretaria ni jo mateix intentàvem donar-los. Els propietaris de la gossa han sofert un veritable assetjament i és aquest fet el que m’ha portat a explicar aquest cas com a motiu de reflexió. Cada dia s’han trobat gent recriminant-los el tracte a la gossa fins al punt que l’han haguda de portar a casa d’uns amics. És igual que ensenyessin els informes que fins i tot varen plastificar i penjar a la tanca. La pressió ha estat tan gran que no l’han poguda aguantar i han patit problemes personals. La propietària em va comentar amb llàgrimes als ulls que encara no sabia què havien fet malament. Fins aquí els fets.
6
EL BUTLLETÍ 60
Totes les persones tenim el dret de protestar quan alguna cosa no ens agrada i intentar canviar les lleis. Però la pregunta que em faig és: Tot s’hi val? Podem, des de l’anonimat, criminalitzar una persona que compleix la llei, només perquè interpretem d’una manera determinada uns fets o una situació que, en aquest cas, van desmentir informes tècnics? Podem exagerar i fins i tot tergiversar la realitat per tal d’aconseguir els nostres propòsits? Podem, utilitzant una causa tan bona com defensar els drets dels animals, maltractar, de retruc, unes persones? I encara una altra: Com pot ser que hi hagi gent que doni més crèdit a piulades i missatges anònims, de procedència incerta, que no pas a la informació que els pugui donar una treballadora municipal que coneix bé la situació? Obvio el fet de divulgar el meu número de telèfon a les xarxes (fet que és un delicte), per propiciar que em truqués a qualsevol hora del dia gent de llocs tan diversos com Oviedo, Valladolid, Mallorca o València per citar-ne només alguns. Comparteixo la defensa dels drets dels animals i el benestar animal a la ramaderia. Cal constatar que hem avançat molt en aquest tema i l’equip de govern que presideixo n’hem donat mostres constatables. He de dir, també, que no comparteixo, amb algunes persones que s’han dirigit a l’Ajuntament com a abanderades de la lluita per aquests drets, arguments que em preocupen que contraposen el benestar d’animals i persones. Crec sincerament que segons quines actituds fan més mal que bé i tiren per terra la feinada de persones, d’associacions i protectores d’animals que han aconseguit unes lleis molt progressistes i pioneres al món per a aquest País. Ningú té la raó ni la veritat absoluta. Ningú pot agafar-se la llei pel seu compte. Lamentablement a Fontcoberta ja hem tingut algun episodi greu. No contribuïm a posar més llenya al foc! Les xarxes socials i actituds d’aquest tipus formen un binomi, com a mínim, perillós. Per reflexionar-hi. Joan Estarriola i Vilardell
L'AJUNTAMENT INFORMA
Inauguració de la via verda El Tren Pinxo
Eduard Llorà explica la via verda El Tren Pinxo vora la platja d’Espolla
E
l passat dimecres 9 de febrer, la Diputació de Girona va inaugurar oficialment la nova via verda del Tren Pinxo que connecta el Gironès amb el Pla de l’Estany passant pels termes municipals de Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Palol del Revardit, Cornellà del Terri, Porqueres, Banyoles, Fontcoberta, Esponellà i Serinyà. El recorregut per la comarca s’estén al llarg de 34,5 quilòmetres d’obra nova, que són la continuació de la ruta Girona-Sarrià de Ter, creada el 2019. En total, una via verda d’uns 40 quilòmetres que connecta amb altres rutes com les del Carrilet en direcció a Olot i a Sant Feliu de Guíxols. La nova ruta ressegueix el traçat de l’antic tren petit que recorria la comarca, tot i que en aquest cas va més enllà de Banyoles i arriba fins al pla de Martís. L’alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va destacar que la inauguració culmina un llarg procés que va començar el 2008, quan els ajuntaments van entrar a formar part del Consorci de Vies Verdes per impulsar el projecte mentre es preparava el traçat i es buscava el finançament.
E
Les autoritats assistents a l’acte
En la mateixa línia, el president del Consell Comarcal i alcalde de Porqueres, Francesc Castañer, va refermar aquest compromís de tots els municipis per construir aquesta xarxa pedalable intercomarcal. Per altra banda, va destacar la idea que aquesta via verda ha de contribuir a fomentar el turisme familiar i sostenible a la comarca, però també suposa una alternativa de mobilitat entre municipis. En aquest sentit, a partir d’aquest eix central els ajuntaments podran anar desenvolupant diferents ramals complementaris. A la inauguració hi van assistir els alcaldes de la comarca per on passa la via verda, així com els representants del Gironès i el president del Consorci de Vies Verdes de Girona i diputat, Eduard Llorà. Llorà va explicar que el Consorci s’ocuparà del manteniment d’aquesta via, i va refermar el compromís de connectar en un futur aquesta xarxa fins a Olot i, per altra banda, fins a l’Alt Empordà resseguint el Fluvià fins a Sant Pere Pescador. El pressupost final de les obres és de poc més de 2 milions d’euros, i està cofinançat per la Diputació de Girona (25%), els ajuntaments del tram (25%) i un ajut FEDER (50%).
Sobre la seguretat
ls robatoris al nostre municipi, com a tota la comarca estan molt per sota la mitjana de Catalunya, per sort, però sovint i de manera cíclica patim brots que generen molta inseguretat. Fins ara els furts es produïen en unes determinades hores de la tarda, entre les cinc i les vuit, principalment, després que els lladres s’asseguressin que a la casa no hi havia ningú. Darrerament, però, aquestes agressions a domicilis han fet un salt qualitatiu i s’han produït sabent que hi havia gent a l’interior de l’habitatge, tant de dia com de nit. El que passa al nostre municipi no difereix gaire del que passa als altres municipis de la comarca i ja fa temps que la inquietud que generen aquestes situacions es va posar damunt la taula del Consell d’Alcaldes. En la
darrera, la del mes de març, se’n va tornar a parlar i es va decidir tirar endavant la compra de lectors de matrícules, un projecte que ja s’havia encarregat. Es repartiran a les entrades de la comarca per tal de fer prevenció i poder detectar aquells vehicles sospitosos. Estaran sota control dels Mossos d’Esquadra. En breu, doncs, s’instal·laran una vintena de càmeres amb un valor aproximat de 250.000€ que pagarà el Consell Comarcal. El manteniment anual anirà a càrrec dels diferents ajuntaments. Esperem que amb aquesta iniciativa i amb l’ajuda, la col·laboració i el civisme dels veïns, avisant i alertant als Mossos (o a l’ajuntament) de vehicles i personatges sospitosos, puguem posar fre a aquesta lacra social.
EL BUTLLETÍ 60
7
L'AJUNTAMENT INFORMA
Campanya contra plagues
R
ECOMANACIONS PER A LA MINIMITZACIÓ DEL MOSQUIT TIGRE. SD DDDDDDDDDDDDDDDDD El mosquit tigre ha vingut per quedar-se i s’ha vist que la seva erradicació és impossible. El que és possible, però, és minimitzar la seva proliferació a les zones urbanes i no impedeixi poder gaudir del bon temps a l’aire lliure, dels nostres patis o jardins. L’ajuntament posarà especial atenció a tenir els embornals, els fenents i les rigoles dels carrers nets, per tal que no retenguin aigua on es puguin desenvolupar les seves larves. Pel que fa als veïns, també us fem extensiva aquesta única recomanació que és molt fàcil de dur a terme. Es tracta, simplement, de dificultar la seva reproducció. I això es pot aconseguir evitant tenir aigua estancada a les nostres parcel·les, tant si hi teniu un hort com si hi teniu gespa. Es tracta que els mosquits no tinguin cap facilitat per pondre els seus ous a prop dels habitatges. Us mostrem un seguit d’accions que han demostrat ser molt efectives i, a la vegada, molt simples: - Tenir les canaleres netes per tal que no retinguin aigua. - Tenir ben tapats els bidons d’acumulació d’aigua per regar. - Evitar els tolls dins de les parcel·les.
8
EL BUTLLETÍ 60
- Posar els testos de flors que no s’utilitzin -o pots o llaunes- de boca al terra per no emmagatzemar aigua. - No tenir plàstics estirats o rebregats pel terra per què poden retenir quantitats considerables d’aigua. Bàsicament seria això. Penseu que accions d’aquest tipus són accions cíviques que fomenten la convivència. Tingueu present que una actitud de deixadesa us pot perjudicar i, també, als vostres veïns. Moltes gràcies. CAMPANYA DE PREVENCIÓ DE LA VESPA ASIÀTICA (Vespa velutina) Aquesta és una campanya que promou el Consell Comarcal juntament amb les ADF i la col·laboració dels ajuntaments de la comarca. Consistirà, bàsicament, en la col·locació d’un bon nombre de trampes repartides pel municipi, com ja s’ha anat fent en altres anys. Enguany, però, es posa èmfasi en la participació dels veïns. Per això us passem un tríptic explicatiu on s’explica molt bé què cal fer i com hi podeu participar, inclús com us podeu fabricar les trampes i elaborar el líquid atraient. Esperem la vostra col·laboració.
L'AJUNTAMENT INFORMA
Dia de la dona treballadora
E
l dimarts 8 de març es va llegir el manifest del 8M, al costat de la llar Els Plançons, i tot seguit es va pintar un mural commemoratiu del dia de la Dona, una activitat oberta a tothom. El mural es va pintar a continuació del que es va fer l’any passat, en
un mur exterior de l’escola al carrer President Lázaro Cárdenas. Es va poder fer amb el suport de l’Obrador i el finançament de Dipsalut, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Banyoles.
MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ DE 2022 Un any més, i com cada any, el proper dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones per reivindicar el feminisme i denunciar un sexisme que intenta perpetuar-se amb diferents formes. Des del món local volem reconèixer que som beneficiàries de dones generoses que ens han precedit, dones que van desplegar els fonaments d’una transformació eficaç per millorar les nostres vides en clau d’oportunitats, de drets, de recursos, d’inclusió civilitzatòria. Cal que aquest moviment no s’aturi. Volem seguir compartint aquesta capacitat femenina creadora i transcendent. Volem ser-hi per decidir, volem ser-hi per ser la veu compartida i el referent coral d’un horitzó sense hegemonies. El Dia Internacional de les Dones és una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d'oportunitats, l'equitat i la justícia. Simbolitza l'esperit crític que ens conduirà a l’erradicació de les desigualtats, tot desmuntant les bases que permeten conductes hostils com l'assetjament sexual, la violència i la discriminació contra les dones. Les reivindicacions d’aquest dia són les de cada dia. La nostra lluita és constant. Lluitem per eliminar estereotips contra la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, però sobretot per construir un canvi de paradigma amb la mirada posada en la plena igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Entre les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, l’objectiu 5, d’assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar a totes les dones i les nenes, i l’objectiu 10, de reducció de desigualtats, emplacen tant governs com organitzacions a garantir la igualtat d’oportunitats, promovent legislacions, polítiques i mesures adequades per aconseguir-ho. No obstant, aquests canvis estructurals per una transformació social requereixen una mirada feminista dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en el seu conjunt: perquè no podem parlar de “treball decent i creixement econòmic” (ODS 8) sense un abordatge de la crisi de la
cura o la bretxa salarial; o no podem assolir salut i benestar (ODS 3) sense una reivindicació de l’autonomia física i sexual de les dones. Els governs municipals tenim la voluntat de millorar les condicions vitals de les dones a través de mesures i accions basades en l’anàlisi de la realitat territorial. Per això ens hem de comprometre a incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. Lluitem perquè el nostre esforç ens farà millorar la convivència i perquè el nostre camí desbrossarà el de les nostres filles. Les dones som part imprescindible de la societat, part activa, principal i bàsica per a un desenvolupament harmònic del futur. Per poder avançar en la direcció que desitgem s’ha de comptar amb la riquesa de totes les persones, independentment del sexe, gènere, identitat o orientació que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governs reaccionin, perquè es legisli tot allò que elimini els mandats de la injustícia, tornem a alçar-nos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre fins a guanyar el canvi profund que ens durà a l'equitat. Les dones formen part de la societat, part activa, principal i bàsica pel desenvolupament del futur. Per poder avançar, com a comunitat, s’ha de tenir en compte a totes les persones, indistintament del sexe, gènere, identitat o orientació que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè es legisli allò que és injustícia, tornem a alçarnos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre per aconseguir una societat justa i igualitària. Aquest és el gran repte que tenim al davant i l’hem d’assolir amb la complicitat de totes les institucions i agents socials, sumant els talents i les potencialitats de cada persona vinculada als nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem fer-ho realitat.
EL BUTLLETÍ 60
9
GRUPS MUNICIPALS
CAP CAS DE CORRUPCIÓ EN 90 ANYS D’hISTÒRIA (ERC 1931-2021) Ara fa unes setmanes a la Conferència Nacional celebrada a l’Hospitalet, Esquerra Republicana fixava el full de ruta pels propers dos anys amb mirada actual, de present, però també de futur. Es reitera que els fets viscuts els darrers anys han posat de manifest tant la necessitat de continuar treballant com els reptes de dimensions considerables que tenim per aconseguir l’objectiu irrenunciable de la independència i la construcció de la República Catalana. Tenim clar que per guanyar la República ens cal tàctica i estratègia. Perquè com diu Sun Tzu, l’estratègia sense tàctica és el camí més lent cap a la victòria (i nosaltres tenim pressa per posar al servei de la ciutadania les millors eines), però la tàctica sense estratè-
gia és la fressa abans de la derrota (i nosaltres volem i necessitem guanyar). Per això, com que tenim clar on anem, i per què, també som una formació política que evoluciona, que aprèn, que creix, que davant els reptes no s’arronsa, sinó que s’enforteix; que davant els entrebancs no s’atura, sinó que busca (i construeix) vies alternatives per seguir avançant. Fet i fet, com la societat. (Reflexions de Raül Romeva) I ja més a prop, el diumenge 3 d’abril vàrem celebrar el dia del Partit al Pla de l’Estany, quasi com a colofó al comiat del President Comarcal Joan Estarriola que ha passat el relleu (també generacional) a David Juan, alcalde d’Esponellà. És, ja definitivament, el tret de sortida de cares a les eleccions municipals del maig del 2023. Vàrem aprofitar, entre altres coses, per recordar que a finals dels anys 90 Esquerra tenia un regidor a tota la comarca i ara en tenim cinquanta i unes quantes alcaldies, a més de la Presidència del Consell Comarcal. Tenim, doncs, un gran repte al davant i molta feina. De fet, tant a nivell local com nacional les coses són molt similars: molta feina, moltes ganes de fer-la i moltes ganes de fer-la bé.
sin aquest pas conjuntament. Així es va acordar i aprovar en el Consell d’Alcaldes del 12 de maig de 2021.
XALOC A partir d’aquest 2022 la gestió, recaptació i inspecció de la majoria dels ingressos municipals que es gestionaven des del Consell Comarcal, s’ha traspassat a Xaloc (Xarxa Local de Municipis). XALOC és un organisme autònom de la Diputació de Girona, creat per prestar serveis de suport i assistència als ens locals de les comarques de Girona. Des de fa dies aquest organisme està enviant cartes als ciutadans del nostre municipi informant-los del canvi que s’ha produït. Des del Consell Comarcal és un fet que s’ha anat gestant des de ja fa temps, per la complexitat que representa el cobrament dels impostos. I partint de la base que algun ajuntament de la comarca ja havia decidit fer aquest pas de manera individual, es va creure la necessitat que fossin tots els ajuntaments els que fes-
10
EL BUTLLETÍ 60
En el ple del dia 26 de juliol de 2021, els regidors dels grup de “Junts” a l’Ajuntament de Fontcoberta, hi vàrem votar a favor amb el cor dividit i amb la condició que el nostre Ajuntament informés a tots els contribuents amb una carta explicativa més concreta. Tenim el cor dividit per allò que representa anar perdent autonomia comarcal. La comarca es va aconseguir l’any 1988 perquè els onze municipis que la formen poguessin autogestionar-se diversos temes que afectaven tots els municipis per igual, com per exemple el servei de recollida de deixalles, el servei de recaptació, serveis socials, serveis tècnics... Xaloc ha absorbit les persones que treballaven al servei de recaptació del Consell Comarcal deixant dues persones a la mateixa seu perquè ajudin a solucionar els dubtes que pugui tenir qualsevol ciutadà respecte als canvis que es produiran. Malgrat la tecnologia actual, hi ha gestions que necessiten una atenció personalitzada que cal mantenir i el Consell Comarcal ha de ser un ens que ofereixi aquesta atenció que, com anem patint amb altres empreses de diferents sectors comercials o públiques, cada vegada es torna més despersonalitzada.
ENTITATS I FESTES
Fira de les 2 i 4 rodes
E
l dissabte 5 de febrer es va celebrar una altra edició de la Fira de les 2 i 4 rodes a l’entorn del pavelló de Fontcoberta i al llarg de l’avinguda de la Pedrera, bàsicament. L’èxit de la fira és fer-la un dissabte, com sempre s’ha fet. El dia va acompanyar i com que la gent teia ganes de sortir, la fira es va omplir de gent durant tot el dia, com mai s’havia vist. Va ser un èxit. Amb la pandèmia, algunes fires semblants s’han suspès i la gent interessada tenia un gran desig d’una nova edició de la de Fontcoberta. Hi va haver un centenar llarg de parades, la majoria de Catalunya, però, també, d’Alacant, de Castelló de la Plana, de Terol, d’Osca, de França, etc. El visitant, bàsicament masculí i d’una certa edat, va poder trobar recanvis de tot tipus per a motos, cotxes i bicicletes, complements del món del motor, etc. S’hi van poder veure, a més, cotxes, motos, tractors i bicicletes d’època que feien un pam de goig. Per encantar-s’hi! En Santi Callís i en Rafel Planas, els organitzadors, contacten els paradistes via whatsapp i els funciona molt bé fer-ho d’aquesta manera. Com sempre, la U.E. Fontcoberta va portar el bar. Agraeixen el suport de l’Ajuntament i la paciència dels veïns propers per tot l’enrenou que els suposa.
EL BUTLLETÍ 60
11
ENTITATS I FESTES
Carnestoltes a Melianta
E
l dissabte 5 de març l’AFA de Els Plançons i la de l’Escola Alzina Reclamadora van organitzar el Carnestoltes. Els actes van consistir en una rua per Melianta acompanyats per la banda Tambòrian’s percussió. El nombrós grup de participants, nens i nenes amb els seus pares i familiars i algun badoc, anaven disfressats amb ganes de passar-s’ho bé i amb bona animació, cantant i
ballant. A la zona esportiva hi va haver més música, tallers de circ, de maquillatge i jocs esportius dinamitzats per Recrea’t. I després de la xerinola, una bona xocolatada per acabar. I fins al proper any, que es tornarà a convidar al Rei Carnestoltes per garantir-nos moments d’animació que sabem que van bé per als maldecaps i les cares llargues, i fan poble! Nota: Les fotos són de Josep Bustins.
IV cursa popular de Fontcoberta
P
rop de 130 corredors i corredores van participar a la quarta edició de la Cursa Popular de Fontcoberta que es va disputar diumenge al matí del diumenge 13 de març amb sortida i arribada a la zona esportiva de Melianta. Les previsions meteorològiques pessimistes que apuntaven pluja van afectar la participació però tot i així la valoració dels organitzadors era bona. La prova era la penúltima cita del Circuit de Curses Populars d’enguany i estrenava un nou recorregut de vuit quilòmetres, accessible a tots els corredors i corredores i pràcticament planer ja que només tenia 47 metres de desnivell positiu. L’itinerari portava els participants fins a l’alçada de l’antic poble de Fontcoberta permetent-los gaudir d’un bonic paisatge. En categoria masculina el més ràpid va ser Pau Sagué, que va completar els vuit quilòmetres en 29 minuts i 9 segons. Darrere seu a 35 segons creuava la meta Marc Abelenda, superant als darrers metres a Manel Pujadas. Pel que fa a la categoria femenina, Vilja Larme va ser la primera dona en arribar a la zona esportiva amb un temps de 34 minuts i 38 segons, acabant 24a de la general. A 1 minut i 49 segons va arribar Aina Moncunill i tercera va ser Itziar Roji.
12
EL BUTLLETÍ 60
ENTITATS I FESTES
Aplec de la Mare de Déu de la Font
L
a gent té ganes de fer festa. De sortir i de retrobar-se socialment al voltant d’una diada festiva. Així ho han demostrat tots els assistents a l’Aplec d’enguany i es recuperà el format del programa que el 2020 es va haver de suspendre sobtadament per la pandèmia del COVID. Així, a la missa oficiada per Mn. Jordi Font, a la qual varen assistir molts feligresos, va seguir un concert de la coral Fontcoberta canta a dins de l’ermita, amb un repertori de cançons populars. A l’arrossada hi varen participar prop de dues-centes persones, i a la ballada de sardanes, per la Principal de Porqueres, molta gent de casa i d’altres pobles de la comarca i de fora de la comarca. Les sardanes, ben balladores, varen fer la delícia dels assistents que amb les rotllanes ompliren el prat de sota l’ermita.
Un moment de la missa (fotografia de Dolors Bustins)
Els esforços de la Comissió que organitza l’aplec s’han vist gratament recompensats amb el bon dia que va acompanyar després d’una setmana de pluja que feia témer que no es pogués gaudir dels indrets preparats per a la festa. Comissió, Parròquia i Ajuntament varen tornar a fer realitat un Aplec que identifica el poble de Fontcoberta. Dolors Bustins Serarols (per la Comissió de l’Aplec) (Nota: S’han lliurat tots els premis del sorteig. Moltes gràcies per col·laborar!)
La cobla i els balladors (fotografia de Josep Bustins)
Ballant sardanes (fotografia de Dolors Bustins)
Un moment del dinar (fotografia de Josep Bustins)
EL BUTLLETÍ 60
13
ENTITATS I FESTES
El Montgrí
E
l massís del Montgrí és de tots molt conegut. De camí cap a l’Estartit està ben a prop, però ja des de ben lluny el veiem sobresortir —aïlladament— enmig de la planúria. És, a més, un lloc molt estimat per la gent de la contrada, degut a la història que desprèn i als llocs d’interès que s’hi apleguen. Sens dubte, les dues edificacions de més renom són el castell, situat damunt de la muntanya central i l’ermita de Santa Caterina, enclotada dins la vall. No cal dir que l’escriptora Caterina Albert —coneguda amb el pseudònim de Víctor Català— va contribuir a bastament a la seva coneixença amb la publicació, l’any 1905, de la seva famosa novel·la, Solitud. El Montgrí està format per tres roquissos (tal com ho deia l’autora abans esmentada) de poc més de 300 m: el Puig Rodó —sobre mateix d’Ullà—, el cim central i el Montplà, situat més a prop de la costa. A més, hi ha diverses elevacions menors que li donen continuïtat durant uns 8 km fins arribar a l’Estartit. Estem parlant de la Torre Moratxa i Roca Maura, que sobresurten airoses damunt la plana.
Vista del castell des del Montplà
Aquest massís és una gran formació calcària que té una extensió de 2.300 ha i forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes —amb el seu preuat fons marí— i el Baix Ter, amb els aiguamolls que forma aquest riu en desembocar a la badia de Pals. Es va crear l’any 2010 amb l’objectiu d’unificar les normatives que regien aquests tres espais per separat i que doten el paisatge d’aquest litoral català d’una singularitat única. La petja humana al Montgrí es remunta al paleolític, com ho demostren els vestigis trobats en diverses cavitats existents. La més destacada és el Cau del Duc (el de Torroella), situat al vessant sud del massís, a 200 m sobre el nivell del mar, com si vigilés la vila homònima. Formada a partir de les filtracions d’aigua que van anar dissolent la pedra calcària, va ser habitada fa uns 300.000 anys, gràcies a la seva posició estratègica, a recer dels vents de tramuntana. A part d’aquesta cova, es coneixen una cinquantena de cavitats més, repartides per tot el massís, com el Cau dels Ossos (amb restes neolítiques), l’avenc Hostench o el Cau del Duc d'Ullà. Si fem un pas endavant en la història i ens traslladem a l’Edat Mitjana, veurem que hi fan recés unes restes ben destacables. En primer lloc, cal esmentar el Castell del Montgrí, que es va començar a construir el 1294 per ordre de Jaume II, però que va quedar inacabat el 1301 per un enfrontament amb el comtat d’Empúries. Es tracta d’una sòlida fortalesa de planta quadrada amb torres circulars a cada cantonada que s’erigeix com la talaia i símbol del municipi de Torroella de Montgrí. Citarem també l’ermita de Santa Caterina, situada al recés de la vall. Segons la tradició, es creu que fou fundada a finals del segle XIV per uns monjos provinents de Montserrat i posteriorment va passar a ser propietat municipal. Durant els s. XVII i XVIII, la fam, les guerres i les pestes convertiren Santa Caterina en un lloc de devoció popular. L’e-
14
EL BUTLLETÍ 60
Foto del grup a la Creu de Santa Caterina
difici ha sofert múltiples modificacions al llarg dels anys i fou ocupat per un ermità i la seva família fins l’any 1972. El seu aplec se celebra el 25 de novembre. L’Associació d’Amics de l’Ermita en té cura i s’ofereixen algun serveis els diumenges i dies de festa, que qui vulgui pot ben aprofitar. Cal esmentar també l’ermita romànica de Santa Maria de Palau (s. XIII), situada a Sobrestany —malauradament en estat ruïnós—, i tot un seguit de refugis, tancats i cabanes de pedra seca, fruit de la presència de pastors, que durant moltes èpoques han poblat aquests indrets feréstecs a la recerca d’un lloc on poder viure. Segur que aquest fet no ens passarà desapercebut si som una mica observadors. Això sí, hem d’atrevir-nos a moure’ns pels camins menys trescats i així de retruc podrem veure també la silueta del castell des de noves perspectives. El Triops Marxaire
ENTITATS I FESTES
Va de llibres PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PEDRES I MÉS PEDRES, DE JOAN ANTON ABELLAN
E
l divendres 4 de febrer es va presentar a can Jan el llibre Pedres i més pedres, de Joan Anton Abellan. L’acte va ser presentat per Mercè Juanola, regidora de Cultura. Van parlar mossèn Jordi Font i el mateix autor. El llibre és un recull del patrimoni religiós de cadascun dels municipis del Pla de l’Estany: esglésies, ermites, cementiris, pedrons, creus de terme, oratoris, etc. El podeu adquirir a les llibreries o a l’Ajuntament.
PARAULES DE MOSSÈN JORDI FONT És la primera vegada que, entre molts serveis, em demanen presentar un llibre. De fet m’equivoco, ja que al mes de març em toca –amb altres dos docents de la Facultat de Teologia de Catalunya– fer una «critica constructiva» a una publicació de teologia des de tres angles. A un servidor, li’n toca un. Allà serem tres, en una hora acadèmica. Per tant, avui m’estreno. Per altra banda, me n’alegro molt presentar un llibre que em plau, ja que respon a una inquietud que porto en mi ja fa un grapat d’anys: conèixer, estimar i cuidar el nostre humil patrimoni. I dic humil, o petit, perquè el gran patrimoni sempre troba més recursos per ser cuidat. Vos, Joan Anton heu buscat, us heu informat i fotografiat molts edificis i construccions, que molts desconeixem i ens heu fet un servei, a nosaltres i al País per fer-nos-els conèixer. Enhorabona i moltes gràcies. Permeteu-me justificar això que us dic amb dos autors, que avui se sentirien molt còmodes del vostre treball.
Una es l’Anna Bordonet, professora de la Universitat de Barcelona i autora, entre molts llibres, d’un que porta el títol de La Vall de Bac, totalment exhaurit. Aquesta dona – entre altres persones que estimen les pedres humils, com les de la Vall de Bac– escriu: «A través del contacte directe amb la realitat de Catalunya m’he adonat que hi ha una manca de sensibilitat molt notable envers el territori». Caminar és la forma més elemental i privilegiada d’accedir al coneixement de les coses fascinants. Ella forma part d’un grup de persones que pertanyen a un moviment que, segles passats, s’anomenava
EL BUTLLETÍ 60
15
FETS I GENT «excursionisme científic». I aquí, per dir alguns noms: Cèsar August Torras, patriarca de l’excursionisme català i mossèn Jacint Verdaguer, que prenia notes de tot el que veia caminant per la muntanya, en els seus –avui diríem– «Carnets de camp». Continuo amb Bordonet: «Quan vaig sola, caminant en les sortides que faig, m’interesso per les coses que veig: prenc notes, parlo amb la gent, faig fotografies. Per mi l’excursionisme i la curiositat són dues coses molt lligades». Un altre, molt més conegut, és Josep Pla. Un dia a la Facultat de Teologia, en una sessió d’estudi interdisciplinari, vaig trobar aquest text que m’hi vaig sentir totalment reconegut i que ara l’he fet servir per lema del Santuari del Mont sobre els pedrons o oratoris que envolten al Mont. Llegeixo el text: Aquestes roses de sant Ponç les he transportades a la memòria durant decennis i decennis. M’han servit per comparar moltes coses de la vida –sovint coses aberrants. Han estat un camí. Més tard, és clar, en una de les revolucions gratuïtes que fa intermitentment aquest país, la capella fou debolida, el santet destruït, tot arrasat, i l’aplec ja no s’hi ha fet mai
més. La vella capella deu servir ara de misèrrim magatzem d’userda. Es produí la infatuació, l’exhibicionisme, l’orgull, i tot quedà debolit. Aquella capella era ben poca cosa –res. Un cagalló del barroc agrari de la meva població, rústec, modest, baratíssim. Ara: jo no defenso aquella capella per raons estètiques. Aquestes raons, per a mi, no han existit mai. Jo defenso aquella capella per un sentit de continuació, de tradició, de respecte pels homes i les dones que ham passat avall, que visqueren i patiren en aquest món, com nosaltres hi hem viscut i patit. El país que no té aquest respecte, aquest punt de coneixement, és un país de folls i de primaris. Canvieu el sentit polític, però respecteu les petites insignificants coses que ens han deixat els avantpassats, tan misèrrimes –en aquest país– però fascinadores, magnífiques. (cf «Les roses de Sant Ponç» Les hores) Heu fet una aportació en la línia d’Anna Bordonet i d’en Josep Pla: ens féu conèixer pedres i més pedres. Algunes ben humils, però molt necessàries per la nostra vida tan complicada.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE NO FACIS PLANS, DE CARME FERRANDO I CALLÍS
E
l divendres 18 de març, Carme Ferrando va presentar el seu nou llibre No facis plans a can Jan de la Farrès.
Mercè Juanola, regidora de cultura, la va presentar amb aquestes paraules: “La Carme és veïna de Fontcoberta i professionalment es dedica a la comptabilitat i l’assessorament empresarial. Un bon dia la vocació literària que tenia latent va emergir i com a dona valenta i agosarada que és, es va llançar a escriure la seva primera novel·la Visites a Bibury, que va veure la llum l’any 2019, poc abans de l’esclat de la pandèmia. Això ens demostra que mai és tard per començar a desenvolupar una afició o una vocació que potser no havíem desenvolupat perquè la vida ens havia dut per altres camins. Va ser complex fer les presentacions del llibre a causa de les mesures contra la COVID que no permetien fer actes amb aglomeracions. Però la Carme, com veieu, va aprofitar bé aquest temps de recés que ens ha obligat a fer el coronavirus i avui ens presenta el seu segon llibre No facis plans (els homes de la meva vida). Si a Visites a Bibury la Carme ens mostrava el personatge de la Clara, i la seva recerca de la calma emocional i psicològica, aquesta vegada la Carme ens presenta la Teresa, la seva relació amb diversos homes que l’han envoltat al llarg de la seva vida: pare, parelles, fill... i com l’han condicionat, de forma que arriba a una conclusió sobre el patriarcat. Ens fa un repàs de la seva vida des de l’adolescència fins a la cinquantena i com es va empoderant com a dona. Una dona que pot representar a moltes dones de moltes generacions. Ens fa molta il·lusió escoltar-te, Carme, explicant-nos com ha estat la creació d’aquest nou llibre.” L’autora va compartir amb els assistents, amb gran sentit de l’humor, diverses anècdotes relacionades amb el procés
16
EL BUTLLETÍ 60
creatiu. Explicava que sovint els personatges li venen a la ment i són ells mateixos que l’obliguen a seure i escriure la història. No sempre escriu el llibre que vol, potser hauria prioritzat la segona part de Visites a Bibury, que ja la té co-
FETS I GENT
mençada, però els personatges de No facis plans ocupaven la seva ment. També va compartir la seva satisfacció per haver descobert un adjectiu nou: misàndric i diverses reflexions al voltant del seu significat. A No facis plans hi apareix un personatge de Visites a Bibury que es diu Laura i és la cosina de la Teresa, que fa de connexió entre els dos llibres.
La Carme va anar exposant pinzellades de l’argument del llibre i Dolors Bustins en va llegir dos fragments per il·lustrar el que l’autora anava explicant. Va fascinar el personatge de la Teresa, una dona que es troba prop de la cinquantena, que explica com va haver d’abordar ser mare soltera, les dificultats que li va portar el seu fill a l’adolescència, la cerca de l’equilibri entre tenir relacions de parella i mantenir la seva llibertat, la seva obesitat...
Cercle de Somnis
D
e jove se’m donaven bé les mates i la física. Vaig estudiar enginyeria i vaig treballar d’enginyer durant molts anys. Ja amb més de 50 anys, la vida em va portar a estudiar psicologia. Més tard em vaig interessar pel món dels somnis i un somni em va suggerir obrir aquesta activitat a totes les persones interessades. Ja fa uns quants anys que gaudeixo dels Cercles de Somnis. Des del mes d’octubre n’hi ha un a Melianta. I ja portem sis trobades. El meu agraïment a l’Ajuntament i a les persones participants per l’acollida i la confiança. Una experiència extraordinària per mi i em sembla que també per totes les persones que hi participen. El somni és la producció més espontània que tenim. Ens arriba sense la nostra voluntat, diu Fritz Perls. El somni és el resultat
d’un treball d’espionatge sobre tots els moments de la nostra vida i que ens revela, per treure’n profit, allò que es cou en el més profund de les nostres cassoles. Els somnis són fenòmens naturals, no enganyen. Anuncien ingènuament el que forma el seu contingut, tan clarament com els hi és possible, diu Carl Gustav Jung. En les trobades del Cercle de Somnis compartim els nostres somnis i els hi donem mil i una voltes per intentar descobrir el missatge que porten. Tots hi participem. Cadascú pot oferir el que li suggereix el somni del company o companya, sempre respectant el parer de qui ho ha somiat. És un espai obert a tothom. Josep Maria Cabra Roca
EL BUTLLETÍ 60
17
FETS I GENT
Fotografies fetes el 18 d’abril des de dalt del campanar de Fontcoberta
Mirant a llevant...
...a migdia...
...a ponent...
...i al nord.
Superlluna d’abril Si un nen viu en la crítica, aprèn a condemnar.
Si un nen viu amb equitat, aprèn a ser just.
Si un nen viu amb hostilitat, aprèn a barallar-se.
Si un nen viu amb seguretat, aprèn a tenir fe.
Si un nen viu amb el ridícul, aprèn a ser tímid.
Si un nen viu amb aprovació, aprèn a estimar-se a si mateix.
Si un nen viu avergonyit, aprèn a sentir-se culpable. Si un nen viu en la tolerància, aprèn a ser pacient. Si un nen viu estimulat, aprèn a tenir confiança. La superlluna del 16 d’abril, sortint damunt de can Mitjavila. Fotografia feta des del Carreràs.
18
EL BUTLLETÍ 60
Si un nen viu amb acceptació i amistat, aprèn a trobar amor en el món! Doroty Law Holte
FETS I GENT
Breus . Vista del pla de Martís des del puig de Ca n’Hortós el passat 7 de novembre. Amb 409 m és el cim més alt de Serinyà. Al fons, el Montgrí i les muntanyes de Begur i, entremig, el Mediterrani.
. Estol d’un centenar de cigonyes fotografiat el 16 de març als camps de la Farrès. D’un temps ençà, es veuen sovint pels camps de Fontcoberta.
Demografia gener, febrer i març 2022 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament
NAIXEMENTS 19/03/2022: Ivet Carpio Saavedra
CASAMENTS 13/02/2022: Miquel Navarro Oliver i Yeleiny Zayira Luciano Frias DEFUNCIONS 25/01/2022: Montserrat Planas Planas 18/03/2022: Juan José Carpio Carpio
Ivet Carpio Saavedra
NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES
EL BUTLLETÍ
EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.
Núm. 60 (segona època) – Gener – Febrer – Març 2022 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria d’Hisenda, Esports i Comunicació de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona
EL BUTLLETÍ 60
19
L’ENTREVISTA
TERESA COMA VILARNAU, jubilada Per Jaume Colomer Per anar a mercat, anàvem a peu fins al Veïnat i allà agafàvem el carro i la mula seguint aquesta carretera. La Santa Espina, la Festa Major de Vilavenut, li diuen «fangosa», per què? Com que se celebra al maig, diuen que cada any plovia. Era la Santa Espina «fangosa».
L
a Teresa, de 79 anys, ens parla dels records i del present de Vilavenut. Moltes gràcies
Ets nascuda a Vilavenut. Sí, a can Frigola. Quins records tens de l’escola? Sempre vaig anar a l’escola quan era a can Salvi. La mestra era Maria Colom. Quan tenia 13 o 14 anys, vaig anar a Banyoles a fer Comerç i «Teneduría» amb el Sr. Tarradas. El pati era a la plaça Major i, per tant, no estava tancat. Hi havia els socs de cal Carreter on hi sèiem tot sovint. Les nenes jugàvem a saltar a corda, a la setmana (la marcàvem amb guix) i els nens a pilota, a boles, a la baldufa i altres. Passàvem molta estona canviant cromos que sortien en els paquets de xocolata donc teníem molta afició en acabar els àlbums. A l’actual placeta de Mossèn Salvador Pagès hi havia un hort del capellà i ja no hi podíem anar. A l’escola érem molts perquè a part dels de Vilavenut hi venien els de Vilademí, els d’Ollers i els de Palol de Farga. La classe era petiteta. Ens escalfàvem amb una estufa de llenya. Recordo que sovint feia molt de fum i ens picaven els ulls, Mare de Déu! Afora hi havia una comuna i una altra al pis de la mestra, pujant unes escales. No recordo com era aquest pis. El teu pare, en Pere Coma, era paleta. Recordes algunes obres que va fer a Vilave-nut? Va arreglar la mina de la font de Caganell junt amb els del Veïnat, per exemple, i alguna casa com can Pitu Xerric, ara esgavellada, i can Jaume Masó; també molts coberts o quadres per a animals a quasi totes les cases del poble i d’altres pobles veïns. Va fer el pont de Farga junt amb altra gent, diferents fonts, etc. A Vilavenut, tenir aigua de boca o per al bestiar era molt problemàtic. A casa teníem un pou. Recordo que anàvem pujant galletades i anàvem fent rebuidons perquè no hi havia prou aigua. Per al bestiar, les cases properes anàvem a la font de Ca-ganell, amb el carro i una bota, i les de baix del poble, a la Riera. Vam patir molt. Als anys seixanta, però, es va fer un dipòsit a la part alta del poble amb aigua de la Riera que es filtrava i amb una bomba arribava a totes les cases del poble. Va ser una gran millora. Se’n cuidava en Josep, el meu marit. Ara tenim un dipòsit nou amb l’aigua de l’abundant pou que és al mig del pati de l’escola de Vilavenut.
Veritat que el propi dia de la festa és el divendres abans de Cinquagesma? Sí, la fèiem sempre el divenres. Ara, però, ja fa molts anys que se celebra el dissabte i el diumenge. A la sortida de l’ofici es fa la benedicció del ulls. Ens agenollem a l’agenollador i el mossèn fa la benedicció tot fent una creu als ulls amb la relíquia de la Santa Espina i dient unes paraules. Venia molta gent de Banyoles que hi tenia molta fe. He sentit a dir que algunes persones s’havien curat de la vista. La mare havia explicat que ens els camps propers a la font hi havia una arbreda i molta gent hi anava a dinar per la festa però jo no ho recordo. Per la Santa Espina també recordo l’orquestra. has sentit a parlar que en agraïment de la cura rebuda la gent deixava un exvot a l’església? Recordo, de petita, haver vist a la sagristia coses de cera. Ara ja no hi ha res. Quins record tens de la festa de sant Sadurní, la festa petita de Vilavenut? Recordo que anàvem a ofici. Sempre ha estat una festa més petita. Recordes altres celebracions religioses? Recordo les processons. Voltàvem per can Jeroni, per sota de can Frigola, doncs la car-retera no hi era, la plaça i l’església. A la de Corpus, adornàvem el recorregut amb testos de flors, altars i domassos als balcons. Quan va venir la Mare de Déu de Fàtima, el 1950, vam adornar el poble amb arcs de flors i rosaris de paper i enramades d’espargolera i branques de pi. Per Setmana Santa no podíem sortir ni anar a Banyoles al cine ni jugar a cartes a can Salvi. Durant molts anys has fet, amb molta cura, els vestits del Pessebre Vivent de Vila-venut. Cada any en feia uns quants i, així, de mica en mica els he anat fent tots. En tenim més de 150 que es guarden a la rectoria després de passar per la tintoreria. Ara ja no en faig perquè en tenim molts. Són vestits molt senzills com túniques, armilles, mocadors, etc. No tenia cap patró perquè no eren difícils de fer. Sí que mirava que lliguessin els colors. Dies abans de Nadal anàvem a posar-los bé i miràvem que els mocadors lliguessin amb els vestits. Quan ho fèiem, xerràvem i ens ho passàvem molt bé perquè ho fèiem amb il·lusió. Tot plegat fa poble.
Recordes quan la carretera d’accés al poble era engravada? Sí, sí, hi havia molts clots tot i que se’n cuidava un puó (peó) que netejava les cunetes. Recordo quan es va acabar el tram de Vilavenut a Galliners, a finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, que hi havia piles de grava que anaven picolant per engravar-la.
havies anat a rentar al rentador de la font de Caganell? A rentar no però sí que vaig acompanyar la mare moltes vegades a portar-li la roba. El pare també l’anava a buscar, doncs els cistells on hi posàvem la roba molla pesaven molt quan eren plens, sobretot de llençols, i hi havia una bona pujada. En aquest rentador hi anàvem nosaltres (can Frigola), cal Petit i cal Carreter i les del Veïnat, és a dir can Caies, can Pere Deri, can Cisó i can Noguer. Les del costat de can Jeroni anaven a la Riera. Als anys seixanta, de mica en mica es va deixar d’anarhi quan la gent va posar safaretjos a cada casa, doncs ja tenien més aigua, i algunes famílies varen comprar rentadores, aquelles que es carregaven per dalt. Nosaltres vam fer un pou en un terreny nostre i hi havia un safareig per rentar.
Antigament, com s’anava a Banyoles? Una carretera era per la serra Pelada fins a can Fornells i, després, fins a cal Molinot, les Quatres Soques i Banyoles. La mare, que era nascuda a can Caies, explicava que amb el carro hi anaven passant per la casa de Farga, la Casanova d’en Mir, el veïnat d’en Fares, ca l’Oriol i Banyoles.
Vilavenut ha canviat molt amb els anys. Sí, sí que ha canviat. Ara, tot tan enrajolat, enjardinat, emporlanat i net, és molt diferent. Les cases s’han anat arreglant i ara tenen, aigua, llum i telèfon. Hem anat a millor. Em sap greu, però, veure les cases abandonades del Veïnat, algunes estan baixant.
20
EL BUTLLETÍ 60