La serra de Montgrony

Si us preguntés pel nom d’una serra que es troba al Ripollès al límit amb el Berguedà segurament no sabríeu de quina estic parlant Són poques pistes Tanmateix, si us dic que allà s’hi troba el santuari de Montgrony probablement ja us situaríeu una mica més Sabríeu que anar-hi no és tan fàcil, que s’han de fer uns quants revolts i que s’ha de pujar força No, no aneu errats, ambdues coses són necessàries per arribar-hi I si sou una mica viatgers, ja ho haureu pogut comprovar vosaltres mateixos

La serra de Montgrony originàriament Mogrony s’estén en la línia NO-SE entre una via de comunicació molt transitada la collada de Toses, al nord i la que comunica Campdevànol amb Castellar de n’Hug, al sud Aquesta situació fa que els seus cims arrodonits i herbats siguin un balcó excel lent davant la línia pirinenca més altiva. Cinc són els municipis als quals pertany: Campelles, Gombrèn, Planoles i Toses al Ripollès i Castellar de n’Hug al Berguedà

Es podria considerar estirant una mica el fil que el seu límit occidental es troba al coll de la Creueta, pas ineludible per arribar a la Molina des del sud De fet, és on hi hauria el punt culminant del sistema muntanyós el cap de la Creueta (2.066 m) , però l’eix central el conformen els cims de Pedra Picada (2 010 m), la Covil (2 002 m) i Costa Pubilla (2 056 m), separats pels respectius colls

Ja sé que aquests noms no us són gaire familiars però no per desconeguts deixen de ser ben atractius I si els volem anar seguint per la carena no tindrem més remei que anar pujant i baixant els seus respectius colls com si anéssim muntats en uns cavallets gegantins a menys que no ens faci por volar i sobrevolem la serra en parapent, fent competència al vol de l’àguila daurada

Aprofitant que parlem de fauna us podria dirque és probable que hi veieu isards, però que us costarà divisar-hi el picot negre i encara més la figura del gall fer, tan escadusser al nostre Pirineu Us haureu de conformar, doncs, a veure-hi els animals més característics d’aquestes àrees muntanyenques I si ens referim a la vegetació, rouredes, fagedes i pinedes que pugen fins als 1 300-1 400 m , donen pas al domini dels prats que indiquen la presència de la neu hivernal La serra de Montgrony és un espai natural protegit, fou incorporat al PEIN l’any 1992 i més tard declarat zona d’especial protecció per a les aus

A part de poder-hi fer tot tipus d’esports de muntanya, el fet que dins el seu territori hi hagi elements d’interès històric li dona un valor afegit Les restes del castell de Mataplana, el santuari de la Mare de Déu de Montgrony o altres ermites romàniques en són un exemple També hi juga un paper important la figura del comte Arnau, ja que, segons la llegenda, aquest noble personatge de la mitologia catalana va viure al castell abans esmentat tot i que si en llegim la història no el veiem per enlloc

Per arribar-nos a l'àrea descrita hi ha diferents punts d’accés El més còmode és pel sud, des de Gombrèn, que és per on es va més fàcilment al santuari Un altre és per l’est, pujant fins a Campelles, des d’on s’accedeix al refugi de Pla de Prats, camp base d’alguns dels cims que hem esmentat I ens queda l’últim, pel nord, des de Nevà (Toses), poble de nom ben significatiu però segurament ben desconegut per a la majoria de la gent

Si aquest escrit us ha servit per posar una mica de llum a aquest esplèndid mirador del Pirineu, ja haurà valgut la pena I si opteu per acostar-vos-hi, ho podreu comprovar vosaltres mateixos: segur que no us decebrà