2
4 salutacions 8 deu anys guanyant perdons 10 els balls de diables, un element històric que cal reivindicar 12 sant Bartomeu pot ser el meu sant 15 què tenim? 16 comentaris sentits als goigs de sant Bartomeu 18 el compromís amb el feminisme 20 sant, conflicte i comunitat 22 DeFebrer x Vilarrúbias 24 programa d’actes 29 una águila, camisa azul y saludo a Franco 31 agraïments 3
4
salutació de la Consellera de Cultura
Tots sabem que la tradició és un concepte complex. Diguem-ho ras i curt: hi ha tradicions que, per motius d’ordre moral i per ser font de prejudicis perillosos, no mereixen continuar vigents, per molt que siguin atàviques i per molt que haguessin desenvolupat una determinada funció social en el moment que van néixer i en el període que van estar en auge. En canvi hi ha tradicions que, combinades amb la modernitat, han de ser preservades. Per moltes raons: perquè són elements simbòlics importantíssims en la nostra memòria col·lectiva, perquè ens ajuden a comprendre els codis de la nostra organització social, o perquè serveixen de base de coneixement per poder fer un salt creatiu i agregar una nova dimensió en la nostra vida comunitària.
sones pertanyents a diverses entitats: el Ball de Bastons d’Igualada, el Ball de Cercolets d’Igualada, el Ball de Pastorets d’Igualada, el Ball de Sant Miquel i els Diables, els Trabucaires d’Igualada “Els Voladors” i la colla de portadors dels Gegants Vells d’Igualada.
És aquest segon sentit del concepte tradició el que ha de ser reivindicat. I és aquest segon sentit també el que ens empeny a felicitar la tasca vigorosa de la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI), organització cultural que, amb l’objectiu de defensar un model de festa centrat en el seguici tradicional i històric de la ciutat d’Igualada, aplega més de 300 per-
Només em resta, doncs, felicitar-vos per la vostra tasca. I desitjar a tota la població d’Igualada una feliç Festa Major.
Fins a dia d’avui i gràcies a la tasca de la FESTHI s’ha recuperat la recreació de moltes tradicions perseguides. Hem de saber que cada cop que es fa la Passacalle, la Processó de sant Bartomeu, la Tronada, l’Engalanament de carrers, o cada cop que es balla el Ball de Bastons o el Ball de Sant Miquel i els Diables, exaltem la memòria, la memòria de nosaltres mateixos i que vosaltres heu revalidat.
Mariàngela Vilallonga Vives Consellera de Cultura Generalitat de Catalunya
salutació de la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada
Estimats i estimades, Som molt afortunats i ho volem dir ben alt. Els igualadins i igualadines hem demostrat any rere any que estimem la nostra ciutat, que ens considerem transmissors i transmissores de la nostra cultura i ens responsabilitzem d’aquesta. Que treballem colze a colze per a una societat més plural, tolerant, igualitària i respectuosa. Ens organitzem en comissions, entitats, grups de treball, per construir una comunitat més rica i oberta. La Festa Major, la nostra, és el moment on la ciutat celebra conjuntament tots aquests valors que compartim. Un moment on parem les màquines per sortir al carrer per retrobar-nos, abraçar-nos i felicitar-nos. Riem, ballem, festegem, perquè podem estar orgullosos i orgulloses d’allò que hem construït plegats, d’allò que ens uneix i ens fa créixer com a ciutat.
Hem mantingut viva la cultura i les tradicions des de temps immemorials, i el programa d’enguany n’és un reflex. Des de la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada, volem contribuir a posar en valor la festa, organitzant i millorant any rere any un bon conjunt d’actes. Amb aquesta publicació, volem també contribuir a donar a conèixer la nostra cultura i la nostra Festa, a través de la veu de diferents persones i divulgant sobre la Festa arreu de la ciutat. Moltes gràcies a tots als qui feu possible la Festa, als qui l’estimeu i als qui la viviu. Molt bona Festa Major i visca sant Bartomeu. Junta de la FESTHI
5
6
Fes-te teva la festa! Bona Festa Major!
salutació dels portants d’honor
Des del segle XIV els igualadins celebrem la Festa Major en honor i entorn del nostre patró, Sant Bartomeu, sent aquesta la festa de major orgull per aquells que ens sentim o som igualadins i igualadines. Els Portants d’Honor som un grup de persones igualadines de naixença o d’adopció que, per conviccions de fe i/o de tradició, vetllem per difondre, conèixer i respectar la figura de Sant Bartomeu a qui demanem la protecció de totes aquelles persones que viuen o tenen un lligam o altre amb la nostra ciutat, Igualada. Aquest any hem cregut convenient aixoplugar el nostre treball sota la constitució de la Dena de Sant Bartomeu, una entitat que forma part de la parròquia de Santa Maria d’Igualada i que té com a objectiu organitzar els actes religiosos i culturals — com la Missa cantada i les Vespres…— i participar en els que deriven de l’expressió folklòrica i protocol·lària de la festa -que s’organitzen des de la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI)-, esperant que d’aquesta manera contribuïm a assegurar la continuïtat del
treball que desinteressadament fan tantes persones —infants, joves i gent gran— perquè la nostra Festa Major esdevingui una festa de qualitat i de referència, sense perdre’n de vista l’element comú i principal: Sant Bartomeu. Per aquesta raó animem a totes aquelles persones que comparteixen els nostres objectius i anhels a formar-ne part, sentint-se’n partícips i aportant un petit bocí d’entusiasme i d’ajuda als actes que se’n deriven. Els Portants vivim i participem individualment i/o col·lectivament en tots els actes que organitzen les entitats i ens de la nostra ciutat i us animem que aquest any, vosaltres també participeu en cadascun dels actes que s’han organitzat, especialment la Missa cantada i la Processó del Sant, que és l’acte central de la Festa, amb la Tronada, el Trasllat o la Passacalle, que n’esdevenen el tret de sortida. Igualadins i igualadines, no perdeu mai el desig d’unitat i fraternitat i gaudiu amb goig i alegria aquests dies de Festa. Portants d’honor 2019 7
8
deu anys guanyant perdons
desè aniversari de la recuperació del ball Ball de Bastons d’Igualada
La primera referència documentada sobre el Ball de Bastons d’Igualada és de 1687, i es descriu la seva participació a Tarragona a les festes de Santa Tecla. Si el 1687 ja era cridat, segur que el seu origen deuria ser anterior. Malauradament, des de principis de segle XX, la ciutat no ha comptat amb ball de bastons propi. A finals del 2008, una vintena de persones es va començar a organitzar per recuperar el ball. L’exhaustiva recerca de Daniel Vilarrúbias, el guiatge d’Àngel Vallverdú i la col·laboració del Ball de Bastons de Masquefa van fer possible que la Festa Major de 2009 la ciutat tornés a veure ballar el Ball de Bastons d’Igualada. A ells, els volem dedicar un especial agraïment. Històricament, el Ball de Bastons d’Igualada ha tingut un caràcter d’acompanyament itinerant, en processons o donant la
benvinguda fent honors a visites de personatges més o menys il·lustres, considerats importants en l’època. Una de les frases associades al ball és la que parafraseja el títol d’aquest escrit: ‘guanyarem perdons’. No fa referència al fet d’haver ballat a l’arribada de Felip V el 1701 a la ciutat, o a la necessitat de justificació de la recuperació del ball. Sinó que es refereix a una de les melodies d’un dels balls itinerants que té per lletra ‘Nirem a rosari, guanyarem perdons i veurem com ballen el ball de bastons’. Una petita mostra d’aquesta funció que ha tingut el ball històricament i també avui en dia. En aquests 10 anys, hem actuat principalment en els actes patrimonials de la Festa Major. Un dels més especials en el que tenim la sort de poder participar és la pavana o ball d’acatament dins la Basílica de Santa Maria el dia de l’ofici de Festa Major. A
més, any rere any participem, juntament amb els ‘Els Voladors’ i la banda de música, a les festes de l’Antic Gremi de Traginers. Fora d’Igualada hem ballat també a Vilafranca del Penedès, Cambrils, Valls, Montserrat i d’altres pobles de l’Anoia. Una de les actuacions que la colla en guarda un millor record és la que vam fer el 2013 a prop de La Panadella, a Pallerols (Talavera). Allà hi havia gent que la primera meitat del segle XX havien ballat a l’històric ball del poble, abans que es perdés. Per proximitat geogràfica, el seu ball deuria ser molt semblant al que s’hauria pogut ballar històricament a Igualada. Després de l’exhibició, estaven emocionats ja que els recordava molt la manera com ells havien ballat. Aquesta anècdota fa que
estiguem orgullosos de la recuperació que hem fet per tornar a posar al carrer el Ball de Bastons d’Igualada d’una manera que es deu assemblar força a com hauria pogut ballar aquesta comparsa. Aquest 2019, precedits l’any anterior pels 10 anys dels Trabucaires d’Igualada ‘Els Voladors’, volem celebrar amb tots vosaltres el desè aniversari de la recuperació del ball, satisfets de la feina feta aquesta dècada i esperant que la ciutat pugui gaudir moltes dècades més del Ball de Bastons d’Igualada i d’aquest joiós conjunt folklòric del que estem orgullosos de formar-ne part. Visca Sant Bartomeu! Molt bona Festa Major!
9
els balls de diables, un element històric que cal reivindicar
10
Ball de Sant Miquel i els Diables A principis de l’any 2017 es va constituir la CBDTC (Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya), una agrupació que va néixer de l’herència de la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya i amb la intenció de fer una associació d’entitats més inclusiva i amb més cabuda. Actualment, està formada per dotze colles de diables: les onze fundadores (Ball de Diables de Reus, Ball de Diables de Tarragona, Ball de Diables de Torredembarra,
Ball de Sant Miquel i Diables de La Riera de Gaià, Ball de Diables del Vendrell, Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de l’Arboç, Ball de Diables de Vilafranca, Ball de Diables de Sitges “Colla Vella”, Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona i Ball de Sant Miquel i Diables d’Igualada) i, posteriorment, s’hi ha sumat també el Ball de Diables de La Llacuna. Els requisits per entrar a la CBDTC no es basen tant en l’edat de la colla, ja que el que es busca preservar no és l’antiguitat en si, sinó que les colles de Balls de Diables segueixin un patró tradicional, ja sigui aplicant el model penedesenc o el propi del Baix Camp. L’estructura dels Balls Tradicionals es diferencia fàcilment ja que té una construcció més aviat “militaritzada” i on s’hi distingeixen varis personatges: Llucifer, Diablessa, diables de diferents rangs, àngel i arcàngel; també van acompanyats d’un grup de tabals que fa un toc solemne i que acompanya a l’hora de desfilar. D’altra banda, l’element més diferencial respecte els altres models de colles de diables que existeixen és el propi Ball Parlat, on s’hi barreja la part de teatre popular que escenifica la lluita entre el Bé i el Mal i els propis versos que amb aire satíric i burlesc (el que farien servir els mateixos diables) parlen sobre personatges i esdeveniments de l’actualitat, i que són renovats any rere any i actuació rere actuació.
L’objectiu de la Coordinadora va més enllà de l’organització i de la burocràcia pròpia de les federacions i que serveix bàsicament per tal de facilitar els tràmits necessaris de cada colla, i pretén també servir de segell, ja que, tot i ser conscients que arreu de Catalunya existeixen moltes altres colles de diables molt vàlides i de diferents estils, tan sols una minoria fa servir un model que es creu necessari recuperar, preservar i tenir en compte per tal que no caigui en l’oblit. Els Balls de Diables són un element històric que cal posar en valor i reivindicar, ja que la conscienciació patrimonial és el primer pas per tal de tenir una cultura viva on puguem sentir-nos vinculats, on ens puguem expressar i on puguem emocionar-nos.
11
12
sant Bartomeu pot ser el meu sant Elisabet Farrés i Cobeta La tia Olga felicita al nebot: -Per molts anys, Aleix, que tinguis un bonic dia del teu Sant! Apareix al xat alguna emoticona rància i en general poca eufòria entre els interlocutors joves del grup. La situació es repeteix amb la Berta i despres amb la Nora: -Gràcies Tiolga! però no ho celebro, ni tan sols sabia que era avui-. Segurament si et dius Jordina o Joana costa de dir: -No ho celebro!- Perquè és evident que sí, que ho celebrem tots! I cada cop més empalagosament des de les xarxes. Però són molts els sants que adrecem cap a l’oblit, com Sant Bartomeu a Igualada, on intencionadament destinem enormes esforços a camuflar-lo en la seva festa patronal. Acte seguit, i tan contents, ens etiquetem a Sant
La majoria dels màrtirs cristians van ser dones
Narcís, als Tonis, als Reis, a Les Santes, a Sant
i homes decidits a enfrontar les seves idees de
Fèlix, a Santa Tecla o a la Mercè.
llibertat a les de l’imperi de torn, dominant i
Portem noms d’herois literaris, mitològics o cinematogràfics, d’avantpassats enyoradíssims o de personatges estimables trobats per la vida. També noms que sonen bé o que evoquen sensacions perdudes. En molts casos el nostre nom és un homenatge a algú, verge, sant o màrtir que va captar l’atenció dels nostres avantpassats, exercint de testimoni d’una gesta admirable.
repressor, pagant sovint un preu alt de tortura i assassinat. Contràriament al que el repressor pretenia, que era instal·lar la por i l’evasió entre els curiosos i silenciar-los per sempre, els màrtirs van triomfar acumulant likes i molts joves es van unir a la proesa de convertir-se a aquesta fe dels inicis, assedegats de polítiques arriscades i valentes. L’Església va santificar tota la colla
de desobedients. Anys a venir el nom d’aquestes
seguir vius! Ho comprovem contínuament en
persones santes s’atorgava als nounats com un
la situació política present. Ens convé recuper-
trofeu, com si repetint el nom es regenerés l’es-
ar-ne i crear-ne de nous, per a la festa i per a
perit de la seva lluita. Bartomeu, anomenat
la vida: cantem-li música dissonant a Barto-
també Natanael, era amic directe de Jesús (un
meu, que el ram el dugui el gegant i el ceptre
dels dotze!), perseguit, exiliat, refugiat, pres i
la geganta, engalanem Santa Maria per la festa
torturat va merèixer també la categoria de Sant.
del Xai, posem-li Cuixart a la nena que ha de
Però l’autenticitat d’aquesta església dels tres
néixer…
primers segles es va acabar amb l’Edicte de Tes-
Els símbols expliquen com som, què estimem,
salònica i es va establir una altra manera de fer
què ens emociona, què rebutgem. Ens man-
que encara ara tufeja, que fa que els nebots no
tenen units i forts en les dificultats i ens alerten
estiguin per celebracions apostòliques.
de la ignorància! Ara mateix, a la televisió, un
Passaren molts anys de sants i santes, d’històries macabres que formaven part dels plans d’estudis, de bona gent i d’aprofitats, de lluites, imperis, reformes i persecucions, de festejar els sants al carrer i d’entrar-los al retaule. I quan
home il·lustrat diu que cal mantenir les institucions neutres de símbols i ho diu a ple juliol vestit amb americana i corbata! Ai mare meva! Que cadascú trobi el seu sant! Aquest home també!
érem més aviat en això últim, un bon dia, a la
La recuperació de Sant Bartomeu per a
Igualada del segle XXI, surt Sant Bartomeu a
Igualada pot ser el símbol tant temps esperat, el
processó.
patró de la festa, el sant venerat de generacions,
Era imprescindible treure aquest al carrer? Imprescindible no, però amb el temps he vist que ens ha fet un favor, necessitàvem un símbol per no seguir picant de cap en una i altra soca, avançant d’esma. Enfadeu-vos-hi, si cal! Necessitem enfadats per a configurar el ritual, com el meu amic Carles que, amb convicció, crida després de l’encesa de cada Tronada: -Va correu! Aneu a buscar el puto Sant! Us espero a la barra. No ens ha xuclat cap brot sobtat de fe ni s’ha caigut sense fre a la pica baptismal. Això va més enllà de complaure creients i fer enfadar ateus.
l’adober de tots els temps, l’activista, l’obrer immigrant, el refugiat, l’escriptor, el perseguit per les idees, l’exiliat, el pres polític, el jove aventurer, el sindicalista, l’amic fidel, la provocació, la cultura, el patrimoni perdut, la recuperació, la inspiració poètica, l’estampa, la música, la pudor del Rec, el goig cantat, un nom bonic, un photocall, una economia que ens identifica, una ciutat que busca un sentit, i cada cop més: La nostra Festa, la Major! Que només la llibertat ens conduiexi a Sant Bartomeu! Estimem-lo o carreguem-nos-el però, sobretot, que no ens sigui indiferent!
Un sant és un símbol. Necessitem símbols per 13
14
Viu la nostra Festa!
què tenim? Una Festa Major de les més antigues de Catalunya, celebrada almenys des de l’any 1333. De gran importància i rellevància a nivell de país pel seu alt valor històric, social i cultural. Un Ball de Pastorets dels més singulars de Catalunya. Un Ball de Diables amb la major riquesa de rols i personatges de tot l’àmbit penedesenc i català. Ja existien a Igualada com a mínim des de l’any 1451. Una imatge processional —sant Bartomeu— que ha sobreviscut set guerres. La imatge de finals del XIII, que sortia des del segle XV i que actualment encara es conserva. Una Tronada singular i cuidada, que és un dels elements més característics de la nostra Festa Major. Una plaça castellera històrica. Fa més de 200 anys que la plaça de l’Ajuntament acull diades castelleres i tenim una colla pròpia, els Moixiganguers, des de fa 24 anys. La Diada de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, amb més de sis segles d’història.
15
16
Corria l’any 1964 i Igualada, com cada 24 d’agost, s’aplegava a l’empara i esguard del seu Sant Patró i celebrava puntualment la seva Festa Major. Mica en mica, el mossèn desplegava la litúrgia de la missa a Sant Bartomeu i els fidels, endiumenjats com si fossin bodes, seguien silenciosament el sacrifici. Drets, alçant els ulls al capdamunt del retaule, fitaven la figura de Sant Bartomeu, estrenaven els nous Goigs amb música i lletra de mossèn Antoni Malats.
comentaris sentits als goigs de sant Bartomeu Enric Solà i López
La missa de diumenge de festa Major, almenys les que jo recordo, acabaven i acaben amb el cant dels goigs. Corprès i emocionat, amb la veu trencada pel cansament de nombrosos dies de festa i cercaviles, dret, al fons de la basílica, davant dels revisters, entono i bramo, que no canto, el que hauria de ser l’himne de la nostra festa. “Clara font mai estroncada dels favors que a tots ens feu” A casa, quan em sortia sang al nas, mai aturàvem l’hemorràgia ans l’estroncàvem. Verb bonic i ple de sentit que em remet a la infància i a uns diàlegs amb els avis plens de saviesa popular i allunyat de neologismes i anglicismes. I la figura de la font; d’una pedra, de quelcom mort i estèril, des de les entranyes de la terra, brolla el líquid mare que sense ell pas seria possible la vida.
“Empareu nostra Igualada gloriós Sant Bartomeu” Dicta aquesta estrofa imperativa el desig de protecció dels Igualadins de forma preventiva o, com a segona excepció al diccionari, el sosteniment en moments difícils. Però guanya ple sentit amb el seu vers anterior. “Ben humil com la viola vostre culte començà; l’acollí una esglesiola que els blanquers us van alçar. a sos murs arrecerada la ciutat cresqué entorn seu.” Bartomeu va anar a predicar cap a Armènia i fins i tot a l’Índia. Va patir un dels més cruels martiris, li van treure la pell de viu en viu. Ves per on que els seus símbols són el coltell, manera de morir, i l’Evangeli, la raó de la seva mort. Ves per on, una ciutat adobera com la nostra hi té devoció. Tossut i fidel fins al final. Vaja, anomenen els Goig dues vegades als blanquers, una per la construcció d’un petit temple i l’altra per la perpetuació i difusió de la seva devoció. Cal entendre que aquest nostre caràcter industrial i d’abandó dels costums agrícoles que patim els Igualadins ens fa diferents d’altres poblacions que podríem sentir més properes.
“També us canta el ritme eufòric dels gegants i els bastoners; i el joiós conjunt folklòric que envaeix nostres carrers. vostra festa, cada anyada, alegria escampa arreu.” L’última estrofa que us comento és la que més m’emociona a mi. Any 1964, Igualada viu sota un erial de costums i manca de persones que valorin i transmetin les nostres manifestacions populars. Que Mn. Malats els mencioni en aquest text juntament amb els Gegants, referenciats a Igualada des del 1489, i al “Joiós conjunt folklòric” ens descriuen i reafirmen l’estima per la festa per part dels nostres antecessors. Pot ser que no hi havia gent per ballar pastorets, que els bastoners eren llogats i que la Patera havia caigut en un son memorístic a l’espera d’un nou desvetllar. Estimats, Igualada és això. Els que malgrat tot, fan tot, i els que se’n foten dels qui ho fan tot. Empareu nostra Igualada, gloriós Sant Bartomeu.
17
el compromís amb el feminisme
18
La Falka feminista
Quan una entitat organitza un acte, qui s’en-
La Falka feminista som un col·lectiu de noies obert
carrega de preparar l’equip de so, els homes o
a totes aquelles que vulguin participar-hi, que for-
les dones? Qui s’apunta a la comissió de deco-
ma part de l’Associació Juvenil la Coll@nada.
ració? Qui apareix als discursos i actes públics?
Com a membres d’aquesta entitat que vetlla
Qui demana i justifica les subvencions? En una
per unes festes alternatives, populars i feminis-
reunió, quants torns de paraula demanen els
tes, ens hem organitzat perquè som conscients
nois respecte les noies?
que, malauradament, les agressions són una re-
Les desigualtats, discriminacions i violències de gènere són transversals a tota la societat. Ningú s’escapa de viure en un entorn patriarcal i de reproduir-ne les actituds i els rols. Les entitats i associacions de les quals tots i totes formem part, tampoc. De transformar revolucionàriament la societat, d’una nova forma de fer política, de ser crítiques, de revisar-nos i repensar-nos, de respectar-nos, de cuidar-nos, de lluitar aferrissadament contra el feixisme, el racisme i la LGTBIfòbia. D’una aposta per situar la vida al centre. De tot això parlem quan parlem de feminisme. Estem repensant dia a dia les dinàmiques i els rols a les nostres organitzacions i prenent totes les mesures possibles per acabar amb aquestes desigualtats. Però encara hi ha molta feina per fer. Des de les colles que participem a la Festa Major, tenim un repte per endavant: posar-nos a treballar col·lectivament per crear aliances, repensar models organitzatius i rols dintre les entitats.
alitat molt present en el nostre dia a dia i que aquestes s’accentuen en els espais d’oci com els que creem. Ens trobem en un context on les institucions públiques i la justícia no donen una resposta adequada a les situacions de violència que vivim, a la vegada que les perpetuen. És per això que hem cregut necessària la realització d’un protocol per a gestionar aquestes situacions que es donen durant la Festa Major. Hem d’entendre el protocol com un conjunt de passos i/o regles a seguir que prèviament han estat debatudes i acordades en assemblea. La importància i utilitat d’aquest recau en facilitar la prevenció i gestió de totes aquelles agressions que tinguin lloc, repercussió o es denunciïn a la plaça Pius XII o en qualsevol acte de la Coll@nada i crear un ambient segur i còmode per a totes, a la vegada que es dóna suport a les persones agredides. Per unes festes populars feministes, combatives i transformadores! Entre totes, tot!
www.iguana.cat Som d’aquí, estem per tu! - A Iguana generem ocupació: més de 30 persones al teu servei. - A Iguana donem suport a la cultura i a l’esport local: col·laborem amb entitats de la ciutat i la comarca. - Fem arribar fibra òptica on ningú més hi arriba. - Creem xarxes de telecomunicacions per donar un servei d’alta qualitat. - No formem part de l’Ibex35. Estem arrelats al territori.
Bona Festa Major
Lloguer de material, organització i servei de càtering
Bona Festa Major 19
sant, conflicte i comunitat
20
Carles Duran i Moreno Joaquim Muntané i Puig
Que la proposta de la FESTHI segueixi generant polèmica evidencia el fet que, en el nostre context, el model patrimonial obre espais per avançar. El conflicte no és agradable, cert, i després de tants anys segurament comencem a estar-ne tots força cansats. Però els espais de debat i reflexió que genera són oportunitats per millorar la Festa i, de retruc, la ciutat. Mentre el Sant posi en qüestió el paper de l’Ajuntament en la Festa Major, ens sembla positiu. Mentre possibiliti una crítica al model de gestió cultural de la ciutat i a les xarxes clientelars forjades amb els anys, el debat serveix per avançar.
En una ciutat on ens manquen elements comuns, entenem Sant Bartomeu com un llegat col·lectiu, una herència per a totes les persones que ens sentim aquesta ciutat com a nostra. Qui se’n vulgui desentendre, o fins i tot renunciar-hi, té tot el dret a ferho. Però uns quants triem reivindicar-lo. Reapropiar-nos-en, pugnar-lo, donar-li nous significats i fer-lo més que mai de totes. Perquè allò que no sigui de totes i tots, serà inevitablement d’uns pocs. Defensem el Sant perquè creiem que al seu voltant pot bastir-se un projecte cultural generador de comunitat. Sant Bartomeu proposa una centralitat. Un punt
de referència, una idea compartida, que pot obrir espais de cohesió més enllà dels guetos entre els quals ens movem actualment. Cultura tradicional i patrimonial, sí, però també totes les apostes socials i festives que es mouen al voltant del 24 d’agost (i més enllà). Volem que arribi el dia que bona part de la ciutat aposti també per fer-se seva aquesta figura, cadascú a la seva manera, en multiplicitat de pràctiques i de codis, i Sant Bartomeu desbordi la FESTHI i la Festa Major. A tot això, no aspirem a res de nou: la batalla pels referents comunitaris és ben viva a la ciutat, si bé potser no de forma explícita. Sabem del cert, per experiència i precedent, que qualsevol proposta cultu-
ral que no contempli la comunitat ni arreli en el seu si serà una proposta buida, amb poc a aportar-nos en el nostre dia a dia. Per això ens dol que la ciutat s’identifiqui més en qualsevol macroesdeveniment comercial que en allò que ens és més propi i genuí. Podem seguir fent com si tingués més potencial comunitari qualsevol proposta de llauna globalitzada, qualsevol idea prefabricada en un despatx? Sí, clar. Però a Igualada tenim Sant Bartomeu. I mentre el seguim reivindicant, el recorregut pot ser llarg. I el que és millor, estarem construint una narrativa col·lectiva i comunitària.
Supermas és una empresa familiar de la comarca nascuda el 1980. Hi trobaràs qualitat al millor preu, productes de proximitat i de l’Anoia, i altres especialitats com una àmplia selecció d’aliments ecològics i de Comerç Just.
“... encetem la bota del racó, és Festa Major!” 21
22
DeFebrer x Vilarrúbias Els contrastos estan a l’ordre del dia i ens formen com a persones amb criteri propi tot i confluir de contradiccions. Cada individu pensa, sent i actua impulsat pel que creu i l’emociona. Qui sap si la comunió nascuda de l’excentricitat i transgressió social que agita Antoni DeFebrer des dels mitjans i la passió i coneixement dels orígens que caracteritza en Daniel Vilarrúbias poden plasmar com veiem i vivim la Festa Major amb una base important compartida: l’estima pel seguici i cura de les tradicions sota el paraigua de la FESTHI. Aquí en teniu un tastet per anar fent boca!
AD: Sembla que tot aquest imaginari festiu estigui lligat exclusivament al període estival i la Festa Major; dormen la resta de l’any? DV: No és que dormin; és que resten invisibles a la ciutadania perquè assagen sense el seu outfit de gal·la. I ha de ser així, ja que no s’assaja pas una representació en públic, però
uns dies abans sí, perquè forma part de l’anunci de la Festa. I els preparatius també són Festa. Dic outfit, per emprar un terme teu i perquè el vestit d’un ballador no és una disfressa sinó un vestit de dansa. Motiva saber que les joves s’atansen a tradicions com el Ball de Bastons o el de Pastorets. El nivell de compromís amb la solemnitat festiva per part de les noves generacions perilla? Perilla i molt. De fet, el repte més gran dels propers anys –i que mai es deixarà resolt, perquè la gent es va renovant- és que els actors de la Festa entenguin bé el què fan quan adopten un rol dins de la mateixa. I aquesta comprensió és el que porta a una vivència intensa i apassionant. La classe política ho sap, i per això evita aquesta culturització, perquè un poble culte és un poble difícil de dominar. Formar part del col·lectiu de la FESTHI també fomenta el reconeixement de qui som, les nostres arrels, la nostra identitat com a igualadins. Presumim poc d’on venim? Efectivament. Però podem presumir poc, perquè desconeixem allò que ens permetria presumir de portes enfora i perquè no hi donem el valor que té; és justament la dimensió històrica el que dóna més pes a la Festa Major d’Iguala-
da. I el vestuari és una de les anelles de la ca-
torets que, més que mediadors, volen ser homes
dena.
mig salvatges –domesticats- que baixen de la
Resulta apassionant saber que tot això que expliques ens pertany, però encara
rodalia rural a celebrar el patró i donen sentit de capitalitat.
per a molta gent la part tradicional, es-
Tantíssims anys d’història cap a on
piritual i religiosa no la senten seva (co-
caminen? En plena era tecnològica i
ses d’avis) i la cataloguen com la part
amb el jovent que marxa a viure fora per
avorrida de la Festa Major. Quin plante-
guanyar-se la vida, perilla la festivitat
jament s’hauria de fer des de la FESTHI
com la coneixem?
per apropar-les a tothom?
Sí, perquè a la gent només li interessa el telèfon
L’espiritualitat –que no religió- quan no s’en-
mòbil o Youtube, ens idiotitzen! Però quan viu
tén, es canvia per una altra, nova o vella. Per-
amb coneixement una cosa que té aquestes ar-
què la necessitat del transcendent és inherent
rels antropològiques tan profundes i que percep
a l’ésser humà. La vida passa seriosa, naixem i
com a propi, entén que tornar a Igualada du-
morim, i la festa també reflecteix això: fent cada
rant aquests dies i vestir-se de ballador –o mu-
any el mateix assentem una mica els peus en
dar-se i fer d’espectador- té sentit i val la pena.
terra. Jo penso que la FESTHI gestiona la part folklòrica d’aquest ritual i vot de poble; entre altres coses la vessant de la indumentària, que no es pot canviar massa, ja que és patrimoni. La indumentària característica que tenim present no és fruit de l’atzar. Què expliquen tots aquests detallets i trets característics com els barrets, les cintes, els picarols i els sarronets que em tenen fascinat?
El nostre patró Sant Bartomeu és l’eix de la Festa Major. És un fet irrefutable. Trobes que actualment gaudeix del reconeixement merescut? És un fet irrefutable que alguns intenten refutar a qualsevol preu. Ja se sap, és un símbol polifacètic: s’hi barregen història, personalitat pròpia, discurs, carisma, ciutat, institucions, fe, transcendència, bellesa, sentiments... Però els qui voldrien ocupar el lloc protagonista
Descriure una indumentària ritual és llarg i
del símbol al·leguen només la seva vessant re-
complex, i no totes les peces i detalls tenen una
ligiosa catòlica. Suposo que és la manera fàcil
explicació clara, o en tenen més d’una. La dels
d’atacar-lo o, millor encara, d’atacar els qui el
balls sol ser una indumentària mig guerrera i
defensen com a prisma de moltes cares. Per tal
mig sacerdotal, ja que els balladors fan de me-
que ens entenguem: es necessiten molts ope-
diadors entre la comunitat i la divinitat a la qual
raris i diners per a muntar la lluna d’un apara-
s’ofereixen les seves danses en nom d’aquesta
dor, però només dues totxanes per a trencar-lo.
comunitat. Els elements clau són la faixa i el
Que cadascú triï on coopera i treballa.
cascavell. Els sarrons ja són un detall dels pas23
24
dilluns 19. A partir de les 6
Engalanament de carrers
dimarts 20.
A les 12 del migdia al saló de sessions de l’Ajuntament
Presentació del Tabaler, estampa del sant i lliurament del Penó de la ciutat* La figura del Tabal recau sobre la responsabilitat de Roger Teixé, del grup de percussió igualadí Protons. El Penó representa la ciutat d’Igualada i enguany l’entitat portadora serà la Coral Gatzara en motiu del seu 50è aniversari.
divendres 23. la vigília. A les 12 del migdia a la Rambla de Sant Isidre
Tronada. Anunci d’inci de la Festa Major de Sant Bartomeu 2019 Encesa del camí de pólvora i morters de la tronada d’inici de festes. A 2/4 d’1 del migdia a la Rambla de Sant Isidre
Trasllat de Sant Bartomeu
Recorregut: carrer del Roser, plaça de Pius XII, carrer de Santa Maria i plaça del Bruc.
A 2/4 de 8 de la tarda a la basílica de Santa Maria
Vespres en honor a Sant Bartomeu a continuació
Primer Toc de Tabal
programa d’actes
A les 9 del vespre a la plaça de l’Ajuntament
Versots i ball parlat del Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada A 3/4 de 10 de la nit la plaça de l’Ajuntament
La Passacalle, vigília de Sant Bartomeu
Recorregut: Plaça Ajuntament, Carrer Argent, Plaça de la Creu, Carrer
Garcia Fossas, Rambla Sant Isidre, Carrer Òdena, Carrer Sant Pau Carrer del Vidre, Carrer Sant Jordi, Carrer de la Soledat, Plaça del Rei, Carrer del Roser, Plaça Pius XII.
dissabte 24. sant Bartomeu.
A les 7 del vespre a la basílica de Santa Maria
Missa cantada en honor a Sant Bartomeu A les 8 del vespre des de la basílica de Santa Maria
Processó de Sant Bartomeu
Sortida de la Processó des de la basílica de Santa Maria. Finalitzant la Processó, Sant Bartomeu arribarà a la plaça de l’Ajuntament i culminarà amb l’entrada de la imatge a Santa Maria, on es cantaran els goigs en honor a Sant Bartomeu. Finalitza l’acte amb el retorn del Penó a l’Ajuntament d’Igualada. Recorregut: plaça del Bruc, carrer de Santa Maria, plaça de Pius XII, carrer de Custiol, rambla de Sant Isidre, carrer de Garcia Fossas, plaça de
la Creu, carrer de l’Argent, plaça de l’Ajuntament, carrer del Born i plaça del Bruc.
* Actes no organitzats per la FESTHI ni cap colla de la Federació, però que s’emmarquen dins la programació de la Diada de Sant Bartomeu.
25
26
Qui a Festa Major va, a Festa Major ha de tornar A la Festa del Patró; repicar, coets, música i sermó Festa traslladada, festa esguerrada Les Festes Majors, al ventre fan dolors Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja Després de la Festa Major, gran tristor
Implicats sempre en les nostres tradicions, us desitgem bona Festa Major!
diumenge 25. A les 8 del matí pels carrers del centre
Matinades*
A 2/4 de 10 del matí a la Rambla de Sant Isidre
Cercavila d’anada a ofici
Recorregut: rambla de Sant Isidre, carrer de Custiol, plaça del Pilar, carrer del Born, plaça de l’Ajuntament, carrer de Santa Maria i plaça del Bruc.
A les 10 del matí a la basílica de Santa Maria
Ofici solemne en honor a Sant Bartomeu* Amb la participació de l’Àliga d’Igualada i el Ball de Bastons d’Igualada.
a continuació
Sortida d’ofici, cercavila i espadats A 1/4 d’1 del migdia a la plaça de l’Ajuntament
Diada castellera*
Amb la Colla Joves Xiquets de Valls, els Capgrossos de Mataró i els Moixiganguers d’Igualada.
A les 6 del vespre a la plaça de Pius XII
Actuacions de lluïment i balls parlats Amb la participació del Ball de Pastorets d’Igualada, el Ball de Cercolets d’Igualada, el Ball de Bastons d’Igualada i el Ball de Gitanes d’Igualada.
A 2/4 de 8 del vespre des de la basílica de Santa Maria
Retorn de Sant Bartomeu
El Seguici acompanyarà Sant Bartomeu en el retorn de la basílica de Santa Maria a l’església del Roser. Recorregut: plaça del Bruc, carrer de Santa Maria, plaça de Pius XII i carrer del Roser.
27
28
Bona Festa Major!
www.masatstransport.com / 93 804 12 13
Ens movem amb tu
una águila, camisa azul y saludo a Franco Pau Duran i Moreno
Igualada, estiu de 1939. Tres anys de guerra ho
Els gegants van sortir -els que no van desapa-
van canviar tot. Va arribar la Festa Major i tot va
rèixer- i la Farola de l’Ajuntament també. I van
ser igual però tot va ser molt diferent. Els cartells
sortir en Passacalle a homenatjar a unes noves
de la festa ja no van ser amb Mariannes de ban-
autoritats, de camisa blava estrenada, collaret
dera tricolor sino amb àguila negre. Segurament
de perles, pentinat Arriba España i un castellà
aquell cartell de Festa Major de 1939 va ser re-
que va ratllar el ridícul —infame balcó de Ca la
but per a molts amb alegria. Tornar a la vida —si
Ciutat—. Els vestits dels diables van romandre
més no alguna cosa similar a la vida—, molts
aparcats a les golfes, si més no durant alguns
d’altres, el van rebre amb indiferència —Pa,
anys. I els dels Pastorets, i els del Cercolets, i
cafè, llenties... repetia el cap de la mestressa— i
el carnet de l’Ateneu —que els hi anava la vida.
alguns amb la pena de qui sap que no tornarà a ballar sardanes al seu Centre República, ni amb
I va tornar el sifó a alguna terrassa de la Ramb-
el seu aimat.
la, i veure passar a les noies de casa bona cap al ball d’empresa del Mercantil, més primes -tres
Tot va ser un tornar a començar, malgrat alguns
anys de gana... —I més segures que mai -els
prohoms il·lustres que van jutjar el concurs de
nous semblaven dels seus. I el dinar de Festa
Festa Major més infame —“Igualada bajo la do-
Major després de les moixigangues. Les mateix-
minación roja” 300 ptes per al veí que en re-
es copes i les mateixes estovalles però amb
dacció artística fes una descripció amb pèls
moltes cadires buides.
i senyals dels 3 anys de guerra— amb noms i cognoms-. San Bartolome, Te Deum, Solemnes Completas, Misa por los caidos...
Dedicat a tots aquells que no van ser al dinar de Festa Major de 1939. I per què no, als nets i netes d’aquells que van resistir -sense camisa blava, front les moixigangues, ni al 1939 ni al 1966-, i que molts anys després festejarien la ciutat, des de La Coll@nada o amb el sant al carrer. 29
30
A SERVISIMO, contínuament passen coses per a entusiasmar als clients, ens actualitzem contínuament en realitat virtual, tecnologia 4.0, compartint vehicles a través d’un lloguer per dies, ........ VINE i ho gaudiràs.
SERVISIMO us desitja una Bona Festa Major 2019!
ramon enrich, creador de la gràfica 2019 No sabem cap on anem però aquesta litúrgia cíclica ens diu d’on venim. La nostra festa, que és viva, inextingible, perdurable, clara i rellevant, també té identitat verbal i visual. Sorolls permesos i silencis ordenats que fan del ritual una expressió emocionant i fugaç de la desmesura. La festa gran on la Igualada del respecte i l’autocontrol es desboca.
agraïments Coordinació i edició: Ismael Miñano, Núria Olivé i David Torras Disseny de la gràfica: Ramon Enrich Col·laboradors de redacció: Antoni DeFebrer, Carles Duran, Pau Duran, Elisabet Farrés, Joaquim Muntané, Enric Solà i Daniel Vilarrúbias Fotografies: Marc Vila i FESTHI Edita: Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada Impressió: Gràfiques Vilanova
igualada, agost 2019.
31