La figura del metge en la història by Fundación Espriu

LA FIGURA DEL METGE EN LA HISTÒRIA

Una representació des de l’antiguitat fins a la pantalla

SALUT A L’ESTIU

Com gaudir del sol de forma segura

COOPERATIVISME

El CM50 reuneix les cooperatives i mutualitats més rellevants

DESTINACIONS

10 meravelles naturals de les illes Canàries

Staff Sumari

Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop

Consell editorial:

Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària

Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia

Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu

Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma

Diagonal 662-664

08034-Barcelona

Tel. 639 213 710

www.factoriaprisma.com

Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives

Coordinació: Laura Martos

Disseny: Xavi Menéndez

Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL

Dipòsit legal: B-46099-2003

ISSN: 2696-3817

ISSN (Internet): 2696-3833

Fundació Espriu

Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona

Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid

NIF: G-59117887

Tel.: 934 954 490

fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

ACTUALITAT

Algunes de les ciutats d’Espanya se situen entre les més destacades d’Europa en el nou Índex de Disseny Urbà Sostenible.

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència el Grup ASISA.

SALUT A L’ESTIU

Repassem algunes de les mesures preventives més importants per protegirnos del sol amb la doctora Eulàlia Baselga.

El doctor Javier Sánchez ens descobreix 10 consells pràctics per suportar els mesos més calorosos durant l’embaràs.

La Fundació Espriu acull a Madrid els líders del cooperativisme mundial a una primera edició del CM50.

Analitzem la figura del metge través de la seva representació des de la història Antigua fins el cinema modern.

Temps de calor, temps de cura

L’estiu és l’estació preferida de molts i no és difícil entendre per què. Els dies llargs conviden al descans, a les trobades a l’aire lliure, al viatge i a la contemplació. És una època que, gairebé de manera natural, ens empeny a sortir de la rutina, a baixar el ritme i reconnectar amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Però precisament per això, quan el cos i la ment es relaxen, també és quan més atents hem d’estar a la nostra salut.

Aquest número de la nostra revista se centra en com gaudir d’aquesta estació de l’any de manera saludable i conscient, tenint en compte els desafiaments que poden aparèixer amb la calor i l’activitat estival. Us convidem a aprofundir en temes essencials com la protecció solar adequada, estratègies segures per mantenir una dieta equilibrada en aquesta època, recomanacions específiques per portar amb més comoditat l’últim trimestre de l’embaràs durant els mesos més càlids, i consells sobre com actuar en cas de possibles mossegades d’animals salvatges durant excursions o viatges. Tot això, amb l’objectiu que puguin aprofitar plenament les oportunitats de l’estiu sense descuidar la salut.

En el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives, repassem alguns dels actes de més rellevància fins al moment. D’altra banda, la Fundació Espriu va tenir l’oportunitat d’organitzar el CM50, una trobada internacional que ha reunit els líders del cooperativisme mundial per traçar un full de ruta conjunt cap al futur de les cooperatives i mutualitats. Aquesta col·laboració servirà com a avantsala de la propera cimera mundial a Doha, on es continuarà avançant en objectius compartits.

Després d’un trimestre d’activitat intensa, aquesta publicació també representa una merescuda pausa. Els convidem a desconnectar i gaudir d’un reportatge especial dedicat a la figura del metge, en què a més trobaran diverses propostes d’oci literari i cinematogràfic per a aquests dies de descans, així com la nostra habitual secció d’oci, plena de recomanacions per aprofitar al màxim el temps lliure.

DESTINACIONS

Aquestes són les 10 meravelles naturals de les illes Canàries que no et pots perdre si viatges a l’arxipèlag.

El Tour de França és un dels grans esdeveniments del mes de juliol, que aquest any celebra 112 edicions d’èxit absolut.

Carlos Zarco Director general de la Fundació Espriu

Espanya obté un aprovat al nou Índex de Disseny Urbà Saludable

Un estudi recent, publicat a The Lancet Planetary Health, introdueix l’Índex de Disseny Urbà Saludable (IDUS), un mètode innovador per analitzar la salut pública en entorns urbans europeus. L’índex combina múltiples factors —accessibilitat als vianants, densitat d’interseccions, espais verds, topografia, transport públic i mixtura d’usos— en una quadrícula d’alta resolució per avaluar la salut urbana al detall.

Segons l’anàlisi, cap ciutat del continent va aconseguir la qualificació d’excel·lent en salut urbana, cosa que indica mancances generalitzades aspectes clau de l’entorn urbà. Tot i això, els investigadors destaquen quins centres urbans compactes, amb bona connectivitat viària i varietat d’usos urbans, van mostrar millor puntuació. Ciutats com Barcelona, Berlín, Múnic, París i Varsòvia es posicionen com a referents en termes de

El Ministeri de Sanitat impulsa la medicina personalitzada amb dues noves especialitats

El Ministeri de Sanitat ha aprovat recentment la creació de dues noves especialitats dins del sistema de Formació Sanitària Especialitzada (FSE): genètica mèdica i genètica de laboratori, totes dues amb una durada de quatre anys. L’especialitat en genètica mèdica es dirigirà exclusivament a titulats en medicina, mentre que genètica de laboratori estarà disponible per a graduats en medicina, farmàcia, biologia, química i veterinària.

Dia Mundial de...

...la Seguretat del Pacient

Des del 17 de setembre del 2019, se celebra anualment el Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, amb l’objectiu de visibilitzar la seguretat del pacient com una prioritat sanitària global, sensibilitzar i involucrar la societat, compartir coneixement i fomentar la solidaritat internacional en la reducció d’errades mèdiques i danys evitables.

Per al 2025, el lema triat és “Cures segures per a tots els nadons i tots els nens”, que es complementa amb l’eslògan “La seguretat del pacient des de l’inici”. Aquesta edició busca centrar l’atenció mundial en la seguretat de l’atenció infantil i neonatal, un col·lectiu especialment vulnerable, impulsant accions en àrees com el part segur, la immunització, el diagnòstic precoç, la medicació segura i la prevenció d’infeccions.

Cites que inspiren

Aquests programes especialitzats inclouran no només competències tècniques d’avantguarda, sinó també habilitats clíniques, ètiques, comunicatives i organitzatives, alineades amb els més alts estàndards internacionals. La formació oficial oferirà una base sòlida perquè els nous especialistes s’integrin a l’assistència, la investigació i la docència de la forma més completa possible.

“Ésmésimportantsaberquinamenadepersonatéuna malaltiaquesaberquinamenademalaltiatéunapersona”

El nou índex classifica 917 ciutats europees a funció del seu disseny urbà per a la salut i el benestar.

walkability, gràcies al seu entorn més propici a l’activitat física i la qualitat ambiental.

El disseny urbà espanyol

Pel que fa exclusivament a Espanya, l’estudi esmenta diverses troballes rellevants: el país presenta alguns dels exemples més avançats de disseny urbà saludable a Europa. Aquest és el cas de Barcelona, una de les ciutats millor posicionades on caminar suposa un mitjà saludable, gràcies al seu disseny compacte, bona connectivitat viària i oferta diversa de serveis propers.

Madrid, encara que no figura entre les líders absolutes, també obté puntuacions mitjanes-altes, especialment en accessibilitat i densitat urbana. No obstant això, com moltes altres grans ciutats, s’enfronta a desafiaments relacionats amb la disponibilitat d’espais verds de qualitat i la inclinació del terreny.

Herpes simple: una infecció generalitzada que exigeix més atenció

A Espanya i a gran part del món, l’herpes s’ha convertit en una infecció silenciosa però omnipresent, amb una marcada sobredimensió en la població activa.

Segons dades recents de l’OMS, aproximadament 3.800 milions de persones menors de 50 anys (un 64%) estan infectades amb HSV-1, el virus responsable dels herpes orals o “panses”, mentre que 520 milions de persones d’entre 15 i 49 anys (13%) viuen amb HSV-2, causa principal de l’herpes genital.

Encara que la majoria dels casos no presenten símptomes, quan apareixen poden provocar lesions recurrents doloroses, i l’HSV-2 fins i tot duplica el risc de contraure VIH.

La transmissió es produeix principalment per contacte pell amb pell, tant en moments de brot amb nafres visibles com durant fases asimptomàtiques. En el cas dels qui

ja estan infectats, els antivirals com l’aciclovir o el valaciclovir alleugen els símptomes i disminueixen la freqüència de brots, però no eliminen el virus. A causa del seu elevat impacte global i prevalença creixent, els experts subratllen la necessitat de més inversió en educació sexual, diagnòstic oportú i consciència social per trencar l’estigma, protegir la salut reproductiva i contenir aquesta infecció crònica.

Fites clau de la 78a Assemblea

Mundial de la Salut

Del 19 al 27 de maig de 2025, la 78a Assemblea Mundial de la Salut es va celebrar a Ginebra sota el lema “Un món unit per la salut”, on va congregar delegacions dels 194 estats membres. En més de 75 punts de debat es van abordar temes tan diversos com les emergències sanitàries, la salut pública i la sostenibilitat financera.

Un dels avenços més significatius va ser l’adopció per consens del primer acord de l’OMS sobre pandèmies, després de més de tres anys de negociacions. Aquest instrument busca reforçar la resposta mundial a futures crisis sanitàries garantint l’accés equitatiu a vacunes, diagnòstics i tractaments sense soscavar la sobirania nacional.

A més, els estats membres van ratificar un augment del 20% en les contribucions obligatòries fins al 2030-2031, de manera que aquestes representin la meitat del pressupost bàsic de l’OMS, i van anunciar de noves donacions d’almenys 210 milions de dòlars, a fi d’assegurar un finançament més previsible i resilient.

L’assemblea també va aprovar nombroses resolucions en àrees crítiques: salut pulmonar i renal, malalties rares, salut digital, contaminació de l’aire, promoció de la connexió social, reducció d’exposició al plom, erradicació de la dracunculosi, actualització del Codi Internacional sobre Comercialització de Succedanis de la Llet Materna i va proposar un nou Dia Mundial per a la Prematuritat.

En un context global marcat per conflictes armats, crisis climàtiques i desplaçaments forçats, els representants van coincidir en la necessitat d’enfortir els sistemes sanitaris nacionals. La resiliència, l’equitat i la preparació van ser conceptes recurrents en les discussions, reflectint una preocupació compartida per garantir serveis essencials fins i tot en escenaris d’alta vulnerabilitat.

Salut a l’estiu

GAUDEIX DEL SOL amb seguretat

A l’estiu és important adaptar les rutines i els hàbits a les noves condicions ambientals, una mica més extremes, i així prevenir problemes de salut.

per Àngela Zorrilla

L’estiu ja és aquí i, amb ell, l’astre rei en tot el seu esplendor. Perquè la salut no pateixi, és indispensable aprendre a conviure-hi amb mesures de protecció adequades; així, els rajos solars aportaran bona dosi de vitamina D, important per a la salut òssia, i també milloraran l’estat d’ànim gràcies a la secreció de serotonina. Però, en cas de no protegir-nos, el sol pot provocar taques a la pell, aparició d’arrugues i fins i tot malalties més greus com el càncer de pell, que avui dia és el més freqüent a Espanya. I a més d’aquests efectes de la pell, l’exposició solar excessiva pot ocasionar problemes oculars com fotoqueratitis, conjuntivitis o ull sec.

El gran perill, les cremades

Per evitar les cremades solars és crucial protegir correctament la pell amb una crema solar d’alta protecció i aplicar-la sempre que calgui. Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, recorda que, alhora, és important “protegir-se amb roba de cotó espessa i de colors foscos”. Buscar l’ombra, evitar prendre el sol durant les hores centrals del dia i hidratar-se contínuament són altres bons hàbits que cal incorporar a estiu. Si malgrat aquestes mesures preventives es pateix una cremada, Baselga recomana utilitzar tractaments antiinflamatoris, que “ajuden a minimitzar l’aparició de butllofes”. I, paral·lelament, cal aplicar sobre la pell productes que calmin les molèsties derivades de les cremades, “sobretot la picor inicial”.

Prevenir aquestes cremades és vital per a la salut perquè estan relacionades amb l’aparició de melanomes. Aquest tipus de càncer de pell es diagnostica a prop

Les cremades solars estan relacionades amb l’aparició de melanomes

de 80.000 persones a Espanya i “està vinculat amb aquestes cremades, encara que s’hagin produït a la infància”, assenyala Baselga. De fet, el risc de melanoma a l’edat adulta es duplica si a la infància o l’adolescència es van patir cremades solars. Per prevenir el melanoma, cal parar especial atenció a les pigues i les taques. En vista de de qualsevol canvi de color, mida, forma o vora, cal consultar amb un expert en dermatologia.

Durant la infància, són els adults els que han d’aplicar correctament les cremes fotoprotectores als petits. Baselga insisteix que “cal educar-los en uns bons hàbits respecte al sol, de la mateixa manera que s’ensenya a menjar bé o ser responsable amb

Buscar l’ombra, evitar prendre el sol durant les hores centrals del dia i hidratar-se contínuament són alguns dels bons hàbits que cal incorporar a l’estiu.

els deures”. És important ensenyar com utilitzar els fotoprotectors, però també que s’acostumin a “utilitzar gorres amb visera, a buscar l’ombra i a no perseguir que la pell es posi morena”, afegeix. Alerta, a més, que la pell té memòria i, per tant, tots els excessos que es cometin des de petits tindran conseqüències en el futur.

D’altra banda, és indispensable tenir cura de la temperatura i evitar els cops de calor, que es produeixen pel sobreescalfament quan la temperatura corporal s’eleva 40 graus o més. Els seus símptomes són confusió, irritabilitat, deliri, nàusees, vòmits, pell envermellida o respiració ràpida, i pot donar-se a qualsevol edat, però és més propens en els nens i la gent gran.

Com tenir cura de la salut ocular

La societat s’ha anat conscienciant de la importància de protegir la pell durant l’estiu. Però no passa el mateix amb els ulls. La radiació solar també accelera l’envelliment ocular, igual que passa amb la pell i, a més, incrementa el risc de patir patologies oculars com cataractes, conjuntivitis, ull sec o degeneració macular associada a l’edat, que és, avui dia, una de les causes de ceguesa irreversible més importants a partir dels 60 anys. El Col·legi Nacional d’Òptics Optometristes alerta que, a l’estiu, l’exposició solar perllongada incrementa fins a un 25% el risc de patir malalties oculars.

Per assegurar una bona salut ocular a l’estiu, és aconsellable utilitzar ulleres de sol de qualitat. És a dir, que bloquegin els rajos ultraviolats A, B i els rajos infrarojos; que estiguin homologades i que compleixin els controls sanitaris. També és important hidratar-los amb llàgrimes artificials per evitar la sequedat ocular excessiva que solen provocar la calor o l’ús dels aires condicionats.

Quina crema protectora és la més adient?

El consell principal és que el seu índex de protecció solar sigui alt: el recomanable com a mínim són 50 SPF. Baselga explica que “una protecció 50 vol dir que una persona pot estar exposada 50 vegades el temps que la seva pell necessita per posar-se vermella”. A més, els fotoprotectors han evolucionat molt i, en la majoria de casos, opina l’experta, “ja no cal aplicar-los 30 minuts abans de l’exposició al sol perquè s’absorbeixen gairebé de manera immediata”.

Comprar cremes que prometen un bronzejat exprés és perillós, perquè, generalment, “contenen substàncies perjudicials per a la pell i no protegeixen adequadament dels rajos UV. Més aviat, poden propiciar cremades de pell”, puntualitza la dermatòloga. I recorda que totes aquestes mesures també s’han d’aplicar els dies ennuvolats: “Tenim la sensació que no ens toca el sol i és un error perquè, en realitat, les núvols filtren molt poc la radiació solar”.

EMBARAÇ A L’ESTIU: consells per al darrer trimestre

Per tolerar els mesos més calorosos durant l’embaràs, especialment el tercer trimestre, és crucial prioritzar la hidratació, evitar la calor excessiva i fer activitats suaus i en ambients frescos.

per Gal·la Torres

Les altes temperatures i la calor excessiva poden suposar un desafiament per a les dones embarassades. “Durant la gestació hi ha una tendència natural a la vasodilatació, cosa que afavoreix la sensació de mareig, la fatiga i les baixades de tensió”, explica Javier Sánchez, ginecòleg i obstetra de l’hospital HLA La Vega de Múrcia. “També augmenta el risc de deshidratació i d’edemes, especialment a les cames i els turmells”.

Les conseqüències en l’estat físic i anímic de les dones embarassades s’accentuen sobretot durant l’últim trimestre de gestació, ja que els seus cossos augmenten de pes i retenen més líquids. “En el tercer trimestre, el cos de la dona experimenta més sobrecàrrega circulatòria i metabòlica.

L’úter, ja molt voluminós, pot comprimir els vasos abdominals i dificultar el retorn venós, i per tant pot afavorir que apareguin edemes o una sensació de pesadesa. A més, el risc de part prematur és més present, per la qual cosa és crucial evitar situacions d’estrès tèrmic o deshidratació que puguin desencadenar-lo”, alerta el ginecòleg.

En termes generals, es recomana a les dones embarassades que durant els mesos d’estiu evitin l’exposició perllongada al sol, que es mantinguin hidratades i que descansin sovint en llocs frescos. També convé vigilar la tensió arterial i els símptomes d’alarma, com les cefalees persistents, la visió borrosa o les contraccions prematures.

“En el tercer trimestre, el cos de la dona experimenta més sobrecàrrega circulatòria i metabòlica. L’úter, ja molt voluminós, pot comprimir els vasos abdominals i dificultar el retorn venós, i per tant pot afavorir que apareguin edemes o una sensació de pesadesa”

10 Consells per a un embaràs saludable en èpoques de calor

Tot i que és comú que la calor provoqui malestar o incomoditat en les dones embarassades, és possible assegurar un embaràs saludable i alhora gaudir de l’estiu. Hi ha maneres per evitar, en gran mesura, la part negativa dels mesos calorosos de l’any.

L’especialista en ginecologia Javier Sánchez destaca les principals indicacions per garantir el màxim benestar durant la gestació:

Bona hidratació. Especialment en el darrer trimestre d’embaràs, és freqüent que les dones experimentin suors al llarg del dia i la nit. És per això que és fonamental mantenir-se hidratades, “i procurar beure almenys dos litres d’aigua al dia per evitar la deshidratació i les possibles conseqüències”. Una bona opció és portar sempre una ampolla d’aigua per combatre la deshidratació.

Evitar una exposició solar perllongada. És important evitar l’exposició solar perllongada, sobretot durant les hores centrals del dia (entre les 10 i les 16 h), i protegir-se adequadament del sol. Quan siguin a l’aire lliure, es recomana que optin per espais amb ombra, utilitzar un barret d’ala ampla i ulleres de sol o donar-se dutxes fredes, que poden ajudar a baixar la temperatura corporal.

Cura de la pell. Durant l’embaràs, la pell es pot tornar més sensible, i per cuidar-la és essencial utilitzar protector solar amb un alt factor de protecció, i tornar a posar-se’l cada dues hores, especialment després de nedar o suar.

Roba còmoda. A l’hora de vestir-se, és convenient optar per la comoditat i evitar roba ajustada, especialment a les cames, per no obstruir el retorn venós. “La roba ha de ser lleugera, preferiblement de teixits naturals com el cotó o el lli, i el calçat cal que sigui còmode per afavorir la circulació”.

Alimentació equilibrada. S’aconsella una alimentació lleugera i rica en fruites i verdures de temporada, que aporten aigua i minerals essencials. Es recomana reduir el consum de sal per evitar la retenció de líquids, evitar àpats abundants o molt greixosos i distribuir la ingesta diverses vegades al dia.

Activitat física. “Sempre que no hi hagi contraindicació mèdica, l’exercici moderat és molt beneficiós a l’embaràs”. Tot i això, durant l’època estival, és positiu practicar activitats suaus i escollir horaris més frescos, com caminar a primera hora del dia o cap al tard, practicar ioga per a embarassades o nedar en piscines ben mantingudes.

Fatiga i cansament. Si es fan desplaçaments o caminades, convé fer pauses freqüents per descansar, especialment si senten sensació de fatiga o pesadesa. En cas que apareguin edemes a les cames o els turmells, és recomanable elevar les cames en descansar o utilitzar banys amb aigua freda que alleugin la inflor.

Bona rutina de son. Cal descansar bé, amb freqüència i en llocs frescos. Mantenir el dormitori ventilat, fer migdiades curtes i seguir una rutina de son regular poden contribuir a millorar el descans durant les vacances d’estiu.

Controls mèdics recomanats. En totes les etapes de l’embaràs és essencial mantenir un seguiment mèdic regular, “especialment en dones amb factors de risc com hipertensió, diabetis gestacional o antecedents de part prematur, per garantir que tot evoluciona amb normalitat”. Portar un registre mèdic actualitzat ajuda a detectar qualsevol canvi inusual que pugui requerir atenció.

Banys a la platja i a piscines. El metge explica que, sempre que l’aigua estigui ben mantinguda, no hi ha cap contraindicació general per banyar-se en piscines o platges durant l’embaràs. No obstant això, a partir del tercer trimestre, convé extremar la precaució, especialment si hi ha dilatació del coll uterí, pèrdua del tap mucós o antecedents d’infeccions vaginals: “L’ideal és evitar aigües estancades o contaminades i dutxar-se sempre després del bany”.

¿Es bona idea fer DIETA A L’ESTIU?

Començar una dieta a l’estiu pot ser beneficiós si es fa de forma equilibrada. La gran quantitat de fruites i verdures disponibles ajuda, però també hi ha risc de caure en restriccions innecessàries o poc saludables.

per Sílvia Cardona

El concepte de dieta s’associa instantàniament a la pèrdua de pes i, en la majoria d’ocasions, evoca règims hipocalòrics (aquells que es basen en la restricció de calories). Tanmateix, seguir aquest tipus de dietes produeix diverses reaccions en el cos, que compta amb mecanismes per protegir-se davant la manca d’aliment mitjançant un sistema homeostàtic que busca el manteniment del pes corporal, com ara la disminució del metabolisme i l’augment de la sensació de gana.

Així doncs, què cal fer per perdre pes de forma efectiva i sostinguda? El primer pas és reduir o eliminar els aliments altament processats (snacks, refrescos, brioixeria, salses comercials, etc.). En canvi, és recomanable incloure plats a base de verdures, llegums, fruita o gra sencer, que indueixen la sacietat. Per augmentar la massa magra i prevenir la disminució del metabolisme és crucial fer exercici físic de força i estar físicament actius.

Fugint de les dietes miracle

Amb l’arribada del bon temps, apareix una allau de missatges, dietes i productes orientats a l’operacióbiquini. Les dietes miracle o de moda no promouen l’adherència ni resultats a llarg termini, més aviat el contrari, però tenen una gran penetració, especialment a través de les xarxes socials. Les proves científiques afirmen que moltes poden crear patrons disfuncionals en relació amb el menjar, així com deficiències nutricionals.

Segons la Fundació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (FEDN), algunes de les característiques principals de les dietes fraudulentes per perdre pes són:

•Garanteixen i prometen resultats ràpids

•Contenen afirmacions que contradiuen col·lectius sanitaris de reputació reconeguda.

•Inclouen relats, històries o testimonis per aportar credibilitat

•Contenen llistats d’ingredients bons i dolents

•Exageren o distorsionen la realitat científica d’un nutrient o aliment.

•Inclouen o es basen en el consum de preparats que ven qui promou el tractament dietètic.

•Els preparats a consumir tenen un cost molt elevat en comparació amb el valor econòmic d’obtenir els mateixos resultats menjant aliments comuns.

•Solen deslligar-se dels possibles efectes adversos amb frases com: “L’autor o el fabricant no es responsabilitza de…”.

•Utilitzen recomanacions basades en un únic estudi.

Fer dieta a l’estiu?: pros i contres

A l’hora de començar una dieta a l’estiu, hi ha aspectes que poden tant facilitar-ne com dificultar-ne l’adherència.

Avantatges principals:

•Més temps lliure. Sovint hi ha més disponibilitat per organitzar-se, anar a comprar, planificar menús setmanals, cuinar, etc. Tot això afavoreix la implementació d’hàbits alimentaris saludables.

•Gran varietat d’aliments frescos de temporada. Amb la calor és molt comú que vinguin de gust plats més lleugers (baixos en calories) i refrescants. Abunden els ingredients frescos i de temporada com fruita i verdura, a més de receptes com a amanides, gaspatxo i altres cremes fredes, batuts de fruita, etc.

•Exercici a l’aire lliure. Ja hem vist la importància d’acompanyar la dieta d’activitat física. A l’estiu, és més fàcil poder fer activitats a l’aire lliure (passejar, córrer, patinar, anar amb bici, nedar, fer senderisme, etc.). Alhora, ens exposem a la llum solar, imprescindible per a la síntesi de vitamina D.

Inconvenients principals:

•Adaptació dels àpats fora de casa. A l’estiu, és habitual picar més entre hores, menjar gelats, menjar ràpid, així com augmentar el consum d’alcohol i de begudes ensucrades. A més, anar a restaurants sovint implica menjar plats més abundants i postres dolces. Els fregits poden estar elaborats amb olis vegetals reutilitzats, per la qual cosa acaben sent més proinflamatoris i indigestos.

•Menys rutina. Aquesta època de l’any es caracteritza per tenir més hores de sol, cosa que impacta en els horaris. Per exemple, hi ha una tendència a endarrerir els àpats. La falta de rutina també pot dificultar la implementació de nous hàbits, ja que una cosa que ajuda molt a aconseguir-los és establir relacions entre una acció que fem de forma inconscient (un hàbit instaurat) amb el que volem adquirir.

•Més plans socials que giren al voltant als àpats. Això sol ser un gran inconvenient a l’hora de seguir una dieta específica. Els excessos i les temptacions de l’aperitiu, els quioscos de platja o les festes i celebracions poden resultar molt difícils d’evitar.

En definitiva, iniciar una dieta a l’estiu pot ser una oportunitat per habituar-se a consumir aliments frescos i preparar receptes lleugeres, riques en fibra, vitamines i minerals. Però és fonamental evitar caure en el seguiment de dietes molt restrictives que, a la llarga, tenen un efecte contraproduent en la pèrdua de greix i el manteniment del pes.

Mossegades d’animals: guia ràpida per actuar correctament

Amb l’arribada de l’estiu augmenten les activitats a l’aire lliure, els viatges i el contacte amb la natura. Tot això incrementa les possibilitats de topar amb animals, tant domèstics com salvatges, cosa que eleva el risc de patir una mossegada. Tot i que moltes vegades es tracta de ferides superficials, algunes poden tenir conseqüències greus, especialment si afecten zones sensibles com la cara, les mans o les articulacions, si l’animal està malalt o és salvatge, o si la ferida s’infecta.

A més, una mossegada pot ser vehicle de transmissió de malalties infeccioses. En contextos silvestres o rurals, especialment si viatgem a l’estranger, el risc de contagi augmenta. Entre les malalties més preocupants hi ha la ràbia (endèmica a diversos països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina), el tètanus i diverses infeccions bacterianes (com la pasteurel·la, el Capnocytophaga o l’estafilococ). En zones tropicals, alguns rosegadors o ratpenats també poden ser vectors de virus poc comuns però potencialment perillosos. És fonamental, per tant, no subestimar cap mossegada, per petita que sembli.

Passos que cal seguir després d’una mossegada animal

1. Renta’t la ferida immediatament amb aigua i sabó durant almenys 5 minuts. Aquest gest tan simple pot reduir significativament el risc d’infecció. Evita utilitzar desinfectants agressius com alcohol o iode directament en ferides obertes profundes.

2. Controla el sagnat aplicant-hi pressió amb una gasa neta o un drap estèril. Si el sagnat és intens o no s’atura en 10 minuts, busca atenció mèdica urgent.

3. No tanquis la ferida pel teu compte. Llevat d’indicació mèdica, les mossegades solen deixar-se obertes per drenar possibles bacteris.

4. Consulta un professional sanitari com més aviat millor, especialment si:

• L’animal és desconegut, salvatge o de carrer.

•La mossegada és profunda, a la cara, les mans o prop d’articulacions.

• Ets en un país on hi ha risc de ràbia.

• No recordes si estàs vacunat contra el tètanus.

5. Tractament. Segons l’avaluació mèdica, poden prescriure’t una profilaxi postexposició contra la ràbia, una dosi de reforç de tètanus o antibiòtics preventius.

Cooperatives i medicina social

El Grup ASISA redueix un 40% l’ús dels seus combustibles fòssils

L’organització assoleix avenços significatius cap a la neutralitat de carboni i es consolida com una de les 10 asseguradores més responsable en ESG el 2024, segons el rànquing de MERCO.

El Grup ASISA ha aconseguit avanços significatius en els seus tres pilars d’ESG (sigles en anglès d’environmental, social i corporate governance, és a dir, ‘medi ambient’, ‘societat’ i ‘governança’), seguint el seu Pla de Sostenibilitat 2023-2030 i accelerant el seu camí cap a la neutralitat climàtica. A més, la companyia ha aconseguit reduir un 40% el seu ús de combustibles fòssils, disminuint així la seva petjada de carboni.

El Grup ASISA, més verd

El 2024, el Grup ASISA va aconseguir reduir el consum de combustibles fòssils a les calderes en un 40% en comparació l’any abans, cosa que va permetre estalviar 960 tones de CO2. Una de les fites més significatives en aquest àmbit és que tota l’energia elèctrica consumida per l’asseguradora prové de fonts 100% renovables.

Aquesta transició energètica ha estat clau per reduir l’impacte ambiental de la companyia i avançar en els objectius de neutralitat per a enguany. A més, gràcies a la instal·lació de 700 panells fotovoltaics als seus centres, el Grup ASISA ha generat 489.330 kWh d’energia, que

equivalen a l’impacte positiu de plantar 6.800 arbres.

Una governança més inclusiva

Una dada rellevant és que el 72% de la força laboral del grup està composta per dones, un fet que posa de manifest el compromís de la companyia amb l’equitat a la seva estructura organitzativa. En el pla de la formació, ASISA ha impartit més de 30.000 hores de capacitació als seus empleats el 2024.

Pel que fa al lideratge femení, el Grup ASISA ha incrementat un 6% el nombre de dones que ocupen càrrecs de direcció, de consell o d’administració, en comparació de l’any passat,

un pas més en el seu esforç per promoure més representació de les dones en posicions clau.

El Grup també ha destinat el 2024 més de 8 milions d’euros a inversions sostenibles. A través de la Fundació ASISA, el grup ha invertit 3 milions d’euros a patrocinis, donacions i programes d’acció social. Aquestes iniciatives han estat reconegudes i ASISA actualment està en el top 10 del rànquing d’asseguradores més sostenibles d’Espanya, segons l’informe Merco ESG.

A més, el Grup ASISA és membre de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides i soci de Forètica, on lidera el grup de treball Sostenibilitat en el Sector Salut.

ASISA obre tres noves agències a València i Mallorca

ASISA ha obert dues noves agències locals a Sueca i Malilla (València) i una altra a Campos (Mallorca). L’obertura d’aquestes noves oficines s’emmarca en els plans de l’asseguradora per continuar creixent a la Comunitat Valenciana i a Mallorca, ampliar els serveis que ofereix i simplificar tots els tràmits burocràtics per establir una relació més directa amb els assegurats i facilitar l’accés a les prestacions.

ASISA augmenta la seva empremta Amb l’obertura de les noves agències a Sueca (c/ Santíssim Crist, 5, baix) i Malilla (c/ Pianista Martínez Carrasco, 8), ASISA ja disposa d’11 agències locals a la província de València. S’hi uneix la delegació d’ASISA a la ciutat de València (c/ Poeta Querol, 11). Per la seva banda, la nova agència d’ASISA a Campos està situada al carrer Pare Alzina, 16. Amb la seva obertura, ASISA ja té quatre oficines comercials a l’illa de Mallorca, a Palma, Inca, Marratxí i Campos.

En aquest marc de creixement, la companyia ha diversificat la seva oferta i, juntament amb les assegurances de salut i dental, disposa de productes de vida, accidents, decessos, mascotes i assistència en viatges, a més de pòlisses esportives.

Les noves oficines comercials impulsaran el creixement i permetran una relació més directa i personalitzada amb els assegurats.

El Grup ASISA aposta per la mobilitat sostenible i la major part de la flota de vehicles de la seva xarxa d’assistència domiciliària és 100% elèctrica.

HLA Inmaculada celebra el 50è

aniversari

L’Ajuntament de Granada concedirà a l’HLA Universitario Inmaculada la Granada d’Or com a reconeixement a la seva tasca i compromís amb la ciutat.

HLA Hospital Universitario Inmaculada ha commemorat el seu 50è aniversari amb un acte institucional que posa la cirereta a un extens programa d’activitats desenvolupat al llarg de l’any. La celebració va tenir lloc a l’emblemàtic Carmen de los Mártires, a la ciutat de Granada, un entorn únic per recordar cinc dècades de compromís amb la salut i el benestar dels granadins, que han convertit l’hospital en centre de referència a Andalusia.

L’acte, que va reunir prop de 250 convidats, va estar presidit pel president del Grup HLA, el Dr. Francisco Ivorra Miralles, i pel conseller delegat del grup, Valeriano Torres. També va comptar amb la presència de destacades autoritats locals com l’alcaldessa de Granada, Marifrán Carazo Villalonga, i el president de la Diputació Provincial de Granada, Francisco Pedro Rodríguez Guerrero.

Compromís amb la societat granadina

Des del començament de l’any de commemoració d’aquest 50è aniversari, l’HLA Hospital Universitario Inmaculada ha dut a terme una sèrie d’activitats amb un component comú, fer alguna cosa d’utilitat per a la societat granadina.

Durant aquests mesos, l’hospital ha organitzat diferents fòrums sota el títol “Territorio Abierto” centrats en diversos temes clau per al desenvolupament de la ciutat com el turisme, el coneixement, la justícia o la cultura.

Lorenzo Jesús del Río, president del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia; Valeriano Torres, conseller delegat del Grup HLA; Dr. Francisco Ivorra, president del Grup HLA; Marifrán Carazo, alcaldessa de Granada; Dr. Francisco Martí, director mèdic de l’HLA Universitari Inmaculada; Dr. Francisco Anguita, delegat d’ASISA a Granada; David Cuevas, gerent de l’HLA Universitari Inmaculada; Nicolás Navarro, vicepresident de la Diputació de Granada; Antonio Jesús Navarro, delegat del Govern de la Junta d’Andalusia a Granada, i Indaleci Sánchez-Montesinos, delegat Territorial de Salut i Consum de la Junta d’Andalusia a Granada.

ASISA Vida posa en marxa una plataforma digital de benestar

ASISA Vida ha creat una plataforma digital per ajudar els seus assegurats a cuidar el benestar i millorar la seva salut i qualitat de vida. Aquesta iniciativa, anomenada programa Para Ti d’ASISA Vida, s’emmarca en els objectius de l’asseguradora d’oferir als seus assegurats productes personalitzats i amb un elevat valor afegit que els permetin garantir la seva tranquil·litat i la de les seves famílies.

Els assegurats d’ASISA Vida podran accedir a continguts diversos relacionats amb la salut i el benestar, tant físic com emocional financer.

Els assegurats d’ASISA Vida que disposin d’una assegurança ASISA Vida Tranquilidad o ASISA Vida Tranquilidad Protección Hipoteca podran accedir a aquesta plataforma. Entre altres recursos, es pot accedir a classes virtuals, materials didàctics, reptes, jocs o comunitats per compartir experiències.

és la companyia espanyola més admirada per les agències de publicitat

ASISA és la companyia espanyola més ben valorada pels professionals que treballen en agències de màrqueting i publicitat, segons recull l’estudi MarketerScope 2024-2025elaborat per la consultora SCOPEN. A la classificació global, ASISA és la quarta companyia més admirada per les agències, després de les multinacionals ING, Ikea i Pernod Ricard, i davant de Google, L’Oréal i P&G. A més, és una de les companyies més reconegudes en els darrers anys pel sector publicitari, que ha guardonat diverses de les seves campanyes i ha reconegut l’aposta creativa i innovadora de l’asseguradora. Entre aquests guardons, ha rebut tres premis nacionals de creativitat des del 2022.

El Grup HLA acull la nova seu de Ripoll y De Prado Medical Group

La primera planta de l’HLA Centro Médico-quirúrgico Ramón y Cajal acull la nova seu de Ripoll y De Prado Medical Group, una institució especialitzada en traumatologia i cirurgia ortopèdica. El centre està dirigit pels doctors Pedro Luis Ripoll i Mariano de Prado, juntament amb el Dr. Manuel Sanz.

Dr. Manuel Sanz, director mèdic a Sevilla; Dr. Pedro Luis Ripoll, cofundador del grup Ripoll i De Prado; Sra. Carmen Medina Velasco, directora de l’hospital HLA Ramón y Cajal; Sra. Sílvia Pozo Sánchez, regidora d’Esports de l’Ajuntament de Sevilla; Dr. Gregorio Medina Blanco, vicepresident d’ASISA-Lavinia i delegat d’ASISA a Sevilla, i Valeriano Torres, CEO del Grup HLA.

Valeriano Torres, CEO del Grup HLA, va destacar que “aquesta unitat de medicina esportiva d’alt nivell és el reflex d’una visió clara: l’aposta del Grup HLA per oferir als nostres pacients la millor atenció possible, basada en ciència, tecnologia”. I és que a la unitat assistencial s’hi atenen tot tipus de lesions vinculades a les patologies de l’aparell locomotor que afecten el conjunt de la població, sigui quina sigui la seva edat o activitat. A més, la institució mèdica compta amb una unitat internacional acreditada per la FIFA, especialitzada en les lesions esportives.

Cooperatives i medicina social

Assistència Sanitària i SCIAS

fan balanç de l’activitat del 2024

Les memòries del grup enfatitzen l’impuls de les noves iniciatives en àmbits com ara la innovació tecnològica, la participació cooperativa i la qualitat assistencial.

L’exercici 2024 ha representat una etapa de consolidació i projecció per al Grup Assistència, amb avenços significatius tant en l’àmbit assistencial com en l’organitzatiu. En aquest context, Assistència Sanitària i SCIAS publiquen conjuntament les seves memòries corporatives, un document que recull de forma rigorosa i accessible les principals dades d’activitat, els èxits aconseguits, els projectes estratègics i els compromisos renovats amb l’entorn.

Més enllà d’oferir xifres –com les referents a l’atenció prestada, l’activitat hospitalària o l’evolució dels serveis–, les memòries també són una eina d’anàlisi i de planificació que permet visualitzar

l’evolució del model sanitari del grup. També reflecteixen l’impuls a noves iniciatives en àmbits com la innovació tecnològica, la sostenibilitat, la participació cooperativa i la millora contínua de la qualitat assistencial.

Editades en català i castellà, i amb un disseny acurat que incorpora articles de fons sobre aspectes destacats de l’any, les memòries estan disponibles a l’apartat de publicacions de les pàgines web de les dues entitats. La seva elaboració respon a una voluntat clara de transparència, proximitat amb els professionals i usuaris, i compromís amb una sanitat basada en valors, persones i excel·lència.

Assistència Sanitària inaugura una nova delegació al Baix Llobregat

Amb l’objectiu de continuar reforçant i impulsant la seva implantació i línia de creixement natural a la comarca del Baix Llobregat, Assistència Sanitària ha obert una delegació completament renovada a la zona comercial de Cornellà de Llobregat, en ple centre urbà. L’acte d’inauguració de la nova oficina va comptar el 19 de maig amb la participació del tinent d’alcalde de política territorial i habitatge de la ciutat, Antonio Martínez Flor, i del president d’Assistència Sanitària, el Dr. Ignacio Orce, a més d’altres membres de la direcció de l’entitat, responsables de centres d’atenció mèdica de la zona i representants de la ciutadania.

Segons Martínez Flor, “és un orgull que la nova oficina comarcal d’Assistència Sanitària s’ubiqui a Cornellà, una ciutat amb una dedicació especial a la salut de la ciutadania”. El Dr. Orce, responsable d’una organització cooperativa formada per més de 4.000 metges, va destacar l’arrelament de l’entitat en una comarca molt propera a Barcelona, però molt dinàmica i amb una singularitat pròpia. El nou model és de referència per a les intervencions a la xarxa de l’entitat, que disposa de 21 punts d’atenció al públic repartits per l’àrea geogràfica on desenvolupa la seva activitat. És també notable l’elevat nombre de cornellanencs que confien en la companyia per cuidar la seva salut, més de 20.000 persones que depenen d’aquesta delegació.

“Cerebroflèxia”, amb el Dr. David Bueno, tanca les sessions dels dilluns de l’Hospital de

El 16 de juny es va celebrar la darrera conferència del curs acadèmic dins el cicle de les sessions dels dilluns, una iniciativa formativa consolidada de l’Hospital de Barcelona que, al llarg de l’any, ha ofert un espai per intercanviar coneixement i reflexionar al voltant de la salut, la medicina i la gestió sanitària. Aquesta darrera sessió va anar a càrrec del Dr. David Bueno, doctor

en biologia i director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona, que va impartir la xerrada titulada “Cerebroflèxia”.

El cervell humà a l’Hospital de Barcelona

En la seva intervenció, el Dr. Bueno va oferir una perspectiva innovadora sobre com s’adapta i aprèn

Barcelona

el cervell humà al llarg de la vida connectant els avenços de la neurociència amb l’educació i els hàbits de salut. La cerebroflèxia, concepte central de la xerrada, fa referència a la flexibilitat cerebral com a eina essencial per gestionar el canvi, millorar la presa de decisions i promoure una vida mentalment més saludable tant en contextos personals com professionals.

Iniciatives com aquesta, amb cites setmanals al llarg dels darrers nou mesos, subratllen el compromís de l’Hospital de Barcelona amb la formació continuada i l’excel·lència professional, cosa que reafirma la seva posició com a referent en l’àmbit sanitari cooperatiu, a més d’enriquir la comunitat hospitalària amb mirades complementàries i experiències inspiradores.

L’esport com a vincle: dos tornejos que uneixen

El Grup Assistència aposta per iniciatives de ‘team building’ que promoguin la cohesió, el benestar i la companyonia. L’esport ha esdevingut un aliat natural.

Conscients que el treball en equip va més enllà de l’activitat professional diària, les empreses del Grup Assistència aposten per iniciatives de team building que promoguin la cohesió, el benestar i la companyonia. En aquest sentit, l’esport esdevé un aliat natural (encara més en una organització sanitària): fomenta hàbits saludables i crea espais on compartir, col·laborar i gaudir.

Una jornada per conèixer-se

El 27 d’abril es va celebrar el II Torneig de Pàdel del Grup Assistència, que va reunir professionals de diferents entitats del grup en un ambient marcat per la col·laboració, la proximitat i el joc net.

Sota el paraigua del projecte intern Together is Better –iniciativa interna per reforçar la cultura col·laborativa i el desenvolupament personal i professional–, el torneig es va organitzar de manera que afavorís la interacció entre persones de diferents àrees, empreses i perfils. Més enllà de la competició, la jornada va ser un exemple de com l’esport pot reforçar

els vincles i generar un entorn positiu dins de l’organització.

L’esport per fer equip

La cita del 28 de juny va ser amb el II Torneig de Futbol del Grup Assistència, celebrat a l’Estadi Johan Cruyff de la Ciutat Esportiva Joan Gamper del FC Barcelona. Una nova oportunitat per viure una jornada plena d’energia, diversió i companyonia. Els equips van estar formats per participants de diferents empreses, edats i rols, amb l’objectiu de fomentar la diversitat i l’esperit col·lectiu. A més, les persones seleccionades per jugar van rebre una equipació oficial del FC Barcelona com a obsequi.

Les dues iniciatives reflecteixen el compromís del Grup Assistència amb el benestar integral dels seus professionals i amb la creació d’una cultura organitzativa basada en les persones, el respecte i la participació. Perquè estar units, dins i fora de l’entorn laboral, també és una manera de tenir cura dels altres. Per això el lema del projecte és Together is Better.

Nou equip de radiologia al servei d’urgències de l’Hospital de Barcelona

L’Hospital de Barcelona ha renovat recentment l’aparell de radiologia del Servei d’Urgències, i ha incorporat tecnologia d’última generació que

Compromís social amb impacte real

En coherència amb la seva mirada inclusiva i amb una visió àmplia de la salut que inclou el benestar social i comunitari, Assistència Sanitària continua enfortint la seva acció de responsabilitat social corporativa a través de col·laboracions significatives i transformadores.

Unió per a la inclusió

L’acord amb la Fundació Ateneu Sant Roc, entitat de referència a Badalona per la seva tasca a favor de la cohesió social en un dels barris amb majors índexs de vulnerabilitat, ha adquirit un renovat valor simbòlic: l’any 2017, anys abans de ser nomenat papa, Lleó XIV va visitar personalment les seves instal·lacions per posar en valor la seva tasca i animar a continuar construint ponts de solidaritat i dignitat.

Així mateix, com a organització formada per professionals de la salut i controlada per una cooperativa de metges, Assistència Sanitària dona suport a la Fundació Galatea, compromesa amb la salut i el benestar d’aquest col·lectiu. El seu principal objectiu és promoure estils de vida saludables i aconseguir la rehabilitació i la reinserció laboral dels professionals (medicina, infermeria, veterinària, farmàcia, psicologia, odontologia i treball social) amb problemes de salut mental i addiccions per, en conseqüència, garantir una millor qualitat assistencial a la ciutadania.

Vocació social

Paral·lelament, Assistència Sanitària dona suport continuat a l’equip de bàsquet Únics Cerdanya, el primer de la comarca format per persones amb discapacitat intel·lectual. Des del 2020, posa en pràctica el seu compromís amb la inclusió a través de l’esport i impulsa el creixement del projecte més enllà de l’exercici físic, i contribueix al desenvolupament personal, l’autoestima i la visibilitat de les persones amb diversitat funcional.

permetrà millorar la precisió diagnòstica i optimitzar l’atenció als pacients. L’actualització suposa un avenç important en la capacitat del centre per oferir diagnòstics més ràpids, segurs i detallats, un fet que reforça la qualitat del servei en una àrea especialment crítica com és urgències. La nova tecnologia també permetrà una integració millor amb els sistemes clínics de l’hospital, de manera que facilitarà la tasca dels professionals sanitaris i agilitzarà els circuits assistencials.

Cooperatives i medicina social

La Fundació Espriu acull a Madrid els líders del cooperativisme mundial

El CM50 perfila el seu full de ruta fins al 2030 i prepara una veu comuna per a la Segona Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Social (WSSD2) de l’ONU a Doha.

Madrid es va convertir el 21 i 22 de maig en l’epicentre del cooperativisme mundial. Sota el paraigua de la Fundació Espriu, el Cercle de Lideratge de Cooperatives i Mútues (CM50), el grup de treball que reuneix els primers execu tius de les cooperatives i mutualitats més des tacades del planeta, va celebrar la tercera sessió de treball amb la vista posada a la Cimera Social Mundial de l’ONU, que se celebrarà a Doha al novembre, coincidint amb el tancament de l’Any Internacional de les Cooperatives 2025.

Convocat per l’Aliança Cooperativa Interna cional (ACI), el CM50 persegueix quatre grans objectius: compartir innovació entre líders, im

pulsar compromisos governamentals que re forcin l’empresa cooperativa, influir en l’agenda de l’ONU i demostrar que el model cooperatiu és un catalitzador real dels objectius de desen volupament sostenible (ODS). A Madrid es va avançar en aquesta direcció; els participants van perfilar el Manifest CM50, un pla de compromi sos per al 2025 i un full de ruta per al període 2026‑2030 que guiarà la tasca d’incidència po lítica els propers anys.

La trobada, organitzada amb el suport del Grup Assistència i del Grup ASISA, va congregar com panyies que consten al Monitor Cooperatiu Mundial, el rànquing de les 300 cooperatives

Fòrum Internacional ASETT, el nou laboratori global de l’economia social

Sant Sebastià es va convertir el 30 de maig passat en la capital global de l’economia social amb la celebració del I Fòrum Internacional ASETT (Arizmendiarrieta Social Economy Think Tank). L’esdeveniment va reunir més de 400 persones, entre les quals hi havia destacades figures polítiques, acadèmiques i empresarials de més de 30 països, amb un objectiu comú: impulsar el model empresarial de l’economia social com una eina eficaç de cara als desafiaments del segle XXI.

Impulsat pel Ministeri de Treball i Economia Social, la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES) i la Corporació Mondragón, amb el suport d’institucions basques, el fòrum va demostrar que l’economia social centrada en les persones i en el bé comú ofereix solucions reals i viables a proble-

mes com l’exclusió, la desigualtat i l’emergència climàtica.

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va presidir la trobada i la va definir com “un Davos de l’economia social”. Díaz va defensar el model com una garantia de treball digne, democràcia econòmica i compromís amb el planeta, i va animar els membres del Consell Assessor Internacional d’ASETT, constituït recentment, a liderar una transformació global basada en la solidaritat.

Durant el fòrum es va presentar el manifest Economía social: un caminohacialajusticiaclimáticay social, una crida a l’acció signada per referents internacionals com Thomas Piketty o representants de l’ONU, l’OCDE i l’OIT.

Entre les activitats del fòrum, va destacar el panel titulat Cooperativismoalserviciodela medicina social, en què es van exposar casos d’èxit, com el de la cooperativa SCIAS - Hospital de Barcelona, que demostren com el cooperativisme és una resposta eficaç de cara als problemes del sector sanitari.

Aquest fòrum marca l’inici d’un projecte amb vocació global. ASETT aspira a ser molt més que un think tank, el seu objectiu és convertir-se en una acció col·lectiva, un espai per construir ponts entre universitats, governs i empreses, i un laboratori de solucions transformadores amb l’economia social com a protagonista.

El Dr. Carlos Zarco participa en el panell Cooperativisme al servei de la medicina social.

més grans del món, la majoria procedents de sectors com la salut, les finances, les assegu rances o l’agricultura.

La cloenda va anar a càrrec de la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Eco nomia Social, Yolanda Díaz, que va definir el cooperativisme com “una força transformadora que va més enllà del que és econòmic i que és capaç de canalitzar els desafiaments climàtics, geopolítics i socials a què ens enfrontem”. Va afegir que “en vista de la situació global actual, amb guerres i la crisi climàtica, la resposta és més cooperativisme i més economia social, no per desbancar l’economia tradicional sinó per competir a igualtat”.

Per a la Fundació Espriu, amfitriona de l’es deveniment, la cita reforça el paper estratègic de les cooperatives de salut en la construcció de sistemes sanitaris accessibles i equitatius. “Les cooperatives estan especialment prepa rades per afrontar els desafiaments globals i promoure un desenvolupament inclusiu i sos tenible”, va afirmar el Dr. Carlos Zarco, director

Simposi de cooperatives de salut a Uganda

El futur del cooperativisme sanitari a Àfrica va donar un impuls significatiu amb la celebració del Stakeholders’ Symposium on Health Cooperatives, una trobada estratègica organitzada a Kampala (Uganda) per la cooperativa KAMACOS (Kampala Medical and Allied Health Workers Cooperative Society), amb el suport de la Confederació Alemanya de Cooperatives (DGRV).

El simposi va reunir líders del moviment cooperatiu de salut d’Uganda i d’altres països veïns, així com representants institucionals, entre ells el ministre de Comerç, Indústria i Cooperatives, Francis Mwebesa. L’objectiu va ser analitzar el potencial del model cooperatiu per millorar l’accés a l’atenció mèdica a comunitats vulnerables, especialment a aquelles on el sistema públic és limitat o inexistent.

La conferència inaugural va anar a càrrec del Dr. Carlos Zarco, president de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO), que va subratllar l’eficàcia del cooperativisme sanitari en contextos amb mancances estructurals destacades. Zarco també va participar

en el fòrum de debat compartint experiències d’èxit de cooperatives de salut en altres regions del món.

Un dels moments més destacats va ser la intervenció del Dr. Dan Kagaha, president de KAMACOS, que va presentar una exposició detallada sobre l’estructura, els principis de funcionament i les activitats clau de la cooperativa. Va explicar com, des que es va crear el 2019, KAMACOS ha crescut fins a atendre més de 150.000 persones a l’any mitjançant un enfocament centrat en les persones, la gestió democràtica i el compromís comunitari.

general de la fundació. “La Cimera de Doha és una oportunitat clau perquè els governs situïn les cooperatives al centre de l’Agenda 2030. La Fundació Espriu s’enorgulleix d’acollir aquesta cita, que transmet un missatge clar: fomentar les empreses cooperatives és essencial per cons truir un món més just, saludable i sostenible”.

Després de la trobada de Madrid, el cercle de lideratge celebrarà una última reunió virtual al setembre abans d’aterrar a Qatar. Durant la Cimera Mundial Social de Doha, el CM50 pre sentarà les seves propostes davant de caps d’es tat i d’organismes internacionals. L’objectiu és convèncer els governs perquè adoptin polítiques públiques que permetin que les empreses coope ratives augmentin la seva quota de participació i el seu protagonisme a les economies nacionals. Amb el compromís unànime segellat a Madrid, el CM50 es consolida com un altaveu internacional del model cooperatiu, una alternativa empresa rial sòlida que, com va afirmar Jeroen Douglas, director general de l’ACI, “és un exemple de bo nes pràctiques empresarials que contribueix de forma tangible a construir un món millor”.

Durant la visita a Uganda, el president de la IHCO va visitar les instal·lacions de KAMACOS, va participar en la reunió del seu consell d’administració i va visitar el campament mèdic de Kansanga, una de les iniciatives més emblemàtiques de la cooperativa. Cada any, KAMACOS organitza aquests campaments a diferents comunitats per oferir atenció primària gratuïta, consultes mèdiques i reconeixements de salut a persones sense accés a serveis sanitaris.

La reunió que van mantenir els representants de la IHCO amb Charles Olaro, director de Serveis Sanitaris del Ministeri de Salut d’Uganda, va ser especialment rellevant, ja que s’hi van abordar qüestions com la col·laboració en el sector i el potencial de les cooperatives per incrementar l’accés a la salut de la població.

La participació de la IHCO en aquest fòrum reforça el seu compromís amb el desenvolupament de models de salut solidaris i autogestionats. El simposi de Kampala va deixar un missatge clar: les cooperatives de salut estan destinades a exercir un paper clau en l’ampliació de la cobertura sanitària universal a Àfrica.

Els representants de la IHCO visiten el campament mèdic de Kansanga organitzat per la cooperativa KAMACOS.

LA FIGURA DEL METGE:

mite, història i inspiració artística

Primer la medicina estava en mans de xamans i “il·luminats”.

A poc a poc, la ciència es va imposar i el metge es va convertir en un professional respectat que aplica protocols científics i ètics contrastats.

per Enric Ros

Temps era temps la medicina mantenia llaços estrets amb la màgia, i fins i tot amb la religió. Xamans, bruixots, sacerdots, animistes, il·luminats de tota mena… tots ells eren figures que pretenien acumular coneixements sovint hermètics o poders semidivins; que coneixien –o deien que coneixien– secrets per fabricar ungüents o substàncies a partir d’animals, minerals o plantes amb suposades funcions sanadores.

El paper que complien a les societats antigues era, malgrat tot, essencial: ajudar l’ésser humà a lluitar contra la malaltia i la mort, en èpoques en què existien més incerteses que respostes sobre el funcionament del nostre cos. Per fer-ho, acudien a dues fonts de coneixement: l’observació empírica i les creences místiques i religioses.

Tal com explica Juan Jaramillo Antillón en la seva interessant Historia y filosofía de la medicina, a poc a poc “la medicina va modelar l’esperit científic i va dissipar l’acumulació de creences i supersticions […] sobre les malalties quan va revelar el coneixement del cos

humà i les falles que hi tenen lloc”.

Aristòtil ja va afirmar que el coneixement científic persegueix conèixer amb certesa de quina manera i per què una cosa és com és. Això implica, necessàriament, remuntar-se a les anomenades causes necessàries. La visió aristotèlica de la ciència va entreveure l’existència de les ciències especulatives, que busquen el saber per si mateix, com la física o la matemàtica, i de les productives, orientades a aconseguir resultats pràctics o beneficiosos per la nostra vida, com l’arquitectura o la medicina.

D’aquesta manera, es va anar passant d’un pensament mític, basat en relats i simbolismes, com l’animisme (que considerava que les causes de la mort i la malaltia eren éssers invisibles) a un altre més racional, consistent en l’anàlisi dels fets i la recerca de la veracitat científica mitjançant uns protocols. No va ser un procés fàcil, per descomptat, i al llarg de la història la temptació de deixar-se portar per la superxeria va tornar a treure el nas sovint.

Imhotep, l’egipci

El metge més antic de qui probablement tindrem notícia és Imhotep, un egipci que va viure entre els anys 2686 i 2613 aC, i que també va ser primer ministre i arquitecte. Les seves habilitats en la sanació van propiciar que se’l convertís en déu de la medicina, ni més ni menys. La seva figura va inspirar la del déu Asclepi dels grecs.

Originalment, el déu grec de la medicina era Apol·lo o Alexikako, ‘el que evita els mals’, a qui estava dedicat l’oracle de Delfos. Alguns dels seus “consells més cèlebres” –com aquell que diu: “Res en excés”– poden compartir-los avui els metges moderns. Apol·lo es va encarregar de formar el centaure Quiró, que al seu torn va educar diversos herois grecs; entre ells, Asclepi. Aquest relat llegendari introduïa una altra idea interessant: la medicina, malgrat les seves arrels aparentment màgiques, es considerava un coneixement transmissible d’unes persones a les altres.

El primer metge “científic”

L’inici de la medicina científica, està unit, evidentment, a la figura d’Hipòcrates, el grec que va atorgar a aquesta pràctica la seva dimensió ètica. Entre els èxits que se li atribueixen, hi ha haver alliberat Atenes de la pesta incinerant els morts i la roba amb fogueres.

Tot i que creia en idees avui superades, com els famosos humors o líquids que segons ell contenia l’organisme, tal com assenyala Juan Jaramillo, Hipòcrates va ser el responsable de crear el que avui anomenem la propedèutica clínica identificant-ne els principis bàsics: la inspecció del pacient mitjançant l’observació i l’interrogatori, així com la descripció sistematitzada de les malalties per facilitar l’elaboració del quadre clínic. Aquest va ser un primer pas de gegant per a la professionalització de l’activitat mèdica

EL DOCTOR MODERN: una combinació de científic, tècnic i humanista

Format en ciència, entrenat en tecnologia i guiat per valors ètics i humans, el metge del segle XXI afronta desafiaments complexos en un sistema sanitari en constant evolució.

Resulta impossible repassar la successió de noms i troballes que van permetre passar de l’obscurantisme a les llums unides a la ciència, però sí que en podem ressenyar alguns moments fonamentals. Grans noms com els del metge romà Claudi Galè, Oribasi de Pèrgam (metge personal de Julià l’Apòstata i recopilador del saber mèdic de la seva època en setanta volums), o el persa

Ar-Razí (que va començar a utilitzar l’alcohol per a la desinfecció) van ser essencials en aquest lent progrés. També –és just dir-ho– hi va haver una història negra de la medicina, que ha recollit bé el metge neuròleg i assagista José Alberto Palma, amb tractaments terribles com l’ús de les sangoneres o les pràctiques cruentes dels anomenats sacamantecas, o extractors de greix humà.

Per controlar que els metges disposessin dels coneixements adequats i que apliquessin procediments consensuats, es van començar a crear institucions acadèmiques, que van florir ja durant l’època medieval, com l’Escola Mèdica Salernitana, a Nàpols, o la Facultat de Medicina de Montpeller, la més antiga del món, on van

estudiar, entre d’altres, Arnau de Vilanova o l’escriptor François Rabelais. Malgrat tot, romanien creences d’inspiració religiosa, com el famós toc del rei, que atribuïa poders sanadors al tacte dels monarques.

Anatomia i raó

Més tard, la medicina renaixentista s’haurà d’enfrontar, encara amb poques armes i molta por religiosa, a grans reptes com la pesta negra. És l’època dels anatomistes com Vesal o Leonardo da Vinci, que estudien el cos humà disseccionant cadàvers. Tanmateix, ja en els temps de la Il·lustració comencen a formar-se les societats científiques. El metge és representat com l’encarregat de llançar la llum del coneixement, com confirma el famós quadre de Rembrandt Lliçó d’anatomia (1632).

El segle XIX marca el final de la medicina més vertical (que només permetia als adinerats accedir als millors tractaments mèdics) per iniciar la fase de la medicina preventiva i salut pública, de bracet

El segle XIX marca la fi de la medicina més vertical per iniciar la fase de la medicina preventiva i la salut pública

d’eminències com Rudolf Virchow, considerat el pare de la patologia moderna. És també l’època en què es comença a utilitzar l’èter, per sedar els pacients abans de la cirurgia. Els grans descobriments es van succeint: la teoria microbiana i l’estudi dels processos infecciosos; l’aparició del primer antibiòtic, la penicil·lina, gràcies a Alexander Fleming, o l’aplicació dels raigs X, primera de les tècniques de diagnòstic per la imatge.

El segle XX donarà lloc a la consolidació de les diferents especialitats mèdiques i dels constants avenços en la farmacologia i els tractaments. La investigació serà el factor clau perquè la medicina evolucioni a una velocitat vertiginosa. El metge deixarà de ser el simple professional experimentat que se serveix del seu olfacte per arribar al diagnòstic, i començarà a acumular més proves i evidències que certifiquin de manera inequívoca la veracitat de les seves afirmacions. La medicina ja és un bé provat per al conjunt de la humanitat, i ha de tenir un abast universal. Amb aquesta finalitat es consolidaran els serveis d’atenció primària a diversos països i, el 1948, l’Organització Mundial de la Salut.

La medicina, més humana que mai

La tecnologia marca bona part de la medicina del segle XXI, que busca combatre de manera efectiva malalties que abans es consideraven incurables. És també l’època que consolida una visió holística de l’assistència sanitària (recuperant la vella visió integral dels grecs, però des de la perspectiva d’avui). Al mateix temps, el metge ha d’enfrontar-se a reptes i dilemes ètics derivats de l’exercici de la seva professió, i promoure una praxi més humana, que posi el pacient al centre de tot el procés.

El metge contemporani combina l’ús de múltiples eines amb diverses àrees de coneixement (tècnic, científic). Hi ha de sumar la seva experiència vital i una ètica que serveixi per concebre una medicina al servei de les persones, que aconsegueixi fer realitat el somni dels antics que van voler harmonitzar les grans aportacions de la ciència i les humanitats.

El metge en la LITERATURA

Als llibres s’ha retratat el metge des de múltiples

perspectives: com a salvador, farsant, visionari o símbol del poder del coneixement.

Sovint, la literatura s’ha sentit atreta per la figura del metge, que ha estat presentat de diferents formes, oscil·lant amb freqüència entre dos extrems: el metge altruista, lliurat abnegadament a la salvació dels seus pacients, o el seu oposat, el xarlatà o el medicastre interessat a fer diners a qualsevol preu amb el patiment dels malalts.

Un exemple del primer és el doctor Benassis, que ens presenta Honoré de Balzac a El metge rural (1833), un ésser extraordinari que inverteix totes les seves energies a tractar de millorar les condicions de vida de la seva

El metge s’ha presentat com a altruista abnegat o com un xarlatà que es lucra amb el patiment dels altres

comunitat. Una visió ben diferent trobem a El malalt imaginari (1673), la comèdia de Molière en què l’hipocondríac Argan somia envoltar-se de metges que l’ajudin a perllongar la seva existència, fins i tot casant la seva filla amb un d’ells. La professió mèdica sembla una de les obsessions del dramaturg francès. En una farsa anterior, El metge a bastonades (1666), ja es permetia satiritzar la professió mostrant un llenyataire gandul i borratxo que es fa passar per metge de manera estranyament convincent.

Una doble visió romàntica

El Romanticisme continuarà amb aquesta dualitat. El mite prometeic emparenta el creador artístic i el científic, i els representa com a éssers empoderats, lliures de tota submissió a la divinitat, autèntics amos del seu destí. Així ho confirma el poeta Novalis quan escriu que “la poesia és el gran art de construir la salut transcendental”. D’aquesta manera, els romàntics somien un món lliure de limitacions, en què el metge s’encarregarà de guarir el nostre cos, mentre que l’artista insuflarà vida a l’ànima. Però l’anomenat romanticisme gòtic, unit als relats truculents de terror, es fascinarà amb el revers més fosc de Prometeu. El metge, i per extensió el científic, es convertirà llavors en qui comet el pecat de la hybris (o desmesura), en voler emular Déu, jugant irrespon-

Metges escriptors

Els metges també s’han sentit atrets per la literatura. Així, Arthur Conan Doyle va traslladar la metodologia científica al mètode deductiu que utilitza la seva creació més famosa, el detectiu Sherlock Holmes, sempre ben acompanyat d’un alter ego del mateix escriptor, el Dr. Watson. Pío Baroja, per la seva banda, va apostar per un realisme narratiu desposseït d’ornaments, gairebé clínic, a les seves novel·les. I Mikhaïl Bulgàkov va documentar les seves experiències personals a l’estremidor relat Morfina (l’escriptor va consumir aquesta substància per superar els dolors provocats per ferides de guerra), que el seu protagonista defineix com “una història clínica”.

sablement a crear vida, com fa el Dr. Frankenstein en la seva famosa novel·la homònima (1818), de Mary Shelley.

El compromís davant del patiment

L’existencialisme és un humanisme, com ja va explicar Jean-Paul Sartre. Per això, malgrat que aquest moviment artístic i intel·lectual constati l’absurd de l’existència, també afirma la possibilitat que l’ésser humà pugui dotar-la de sentit. És el que passa a La pesta (1947), d’Albert Camus, on descobrim la solidaritat humanitària dels doctors durant l’epidèmia de pesta que castiga la ciutat algeriana d’Orà.

Una altra visió diferent, encara que particularment profunda, ofereix Thomas Mann en la novel·la filosòfica La muntanya màgica (1924). El balneari es converteix aquí en un espai límbic metafòric, que serveix per abordar grans temes com l’amor, la malaltia i la mort. El protagonista assisteix a una conferència d’un doctor anomenat Krokovski, que sembla un transsumpte de Freud i també una mena d’espiritista. D’aquesta manera, el metge torna a ser una figura misteriosa, que anhela assolir el coneixement integral de l’ésser humà, fins i tot més enllà de la mort. La novel·la de Boris Pasternak, Doctor Givago (1957), torna a l’idealisme, amb un protagonista que és alhora metge i poeta, i que comprovarà com la seva vida és trastornada pels convulsos fets de la història, de la Primera Guerra Mundial a la Revolució Russa i les seves conseqüències.

Més endavant, altres peces literàries s’han centrat a descriure les dificultats a l’etapa de formació o els avatars de la professió mèdica en obres tan diferents com La casa de Déu (1978), de Samuel Shem, una sàtira contracultural sobre la vida diària dels interns d’un hospital, o el best-seller El metge (1986), de Noah Gordon, que reprèn el conflicte entre religió i ciència seguint els passos d’un noi que aspira a convertir-se en metge a l’Anglaterra de segle XI.

Bates blanques SOTA ELS FOCUS

Des del metge sinistre dels inicis del cinema fins als protagonistes carismàtics de les sèries actuals, la pantalla reflecteix la complexitat i l’evolució d’aquesta professió fonamental.

El cinema i la televisió també han abordat sovint la figura del metge. Com passa a la literatura, les visions han estat molt diverses. Als primers temps del cine, amb el naixement de les avantguardes europees, l’influx del romanticisme gòtic es va fer notar amb una intensitat especial, amb la presència dels mad doctors de l’expressionisme i, una mica més endavant, en el cinema de terror d’estudis de Hollywood com Universal o Metro-Goldwyn-Mayer.

A les cintes realitzades durant la República de Weimar, el científic es presentava com una figura sovint inquietant o amenaçadora. A El gabinet del Dr. Caligari (1919),

A Espanya, la sèrie ‘Médico de familia’ va despertar diverses vocacions acadèmiques

de Robert Wiene, per exemple, els pacients d’un sanatori mental es mostraven presos del pànic davant el metge encarregat de dirigir la institució. La pel·lícula exhibia una ambigüitat interessant: el Dr. Caligari era malvat de debò o el que estàvem veient era només el punt de vista distorsionat d’un protagonista alienat?

Del científic sinistre al metge abnegat

A l’altre extrem, el cinema clàssic va contribuir a establir la imatge del metge humanista i vocacional, capaç de lliurar-se abnegadament quan ho requereix l’ocasió, fins i tot en mig de la incomprensió general. Aquest és el personatge protagonista de Doctor Bull (1933), de John Ford; un simpàtic metge rural interpretat per Will Rogers a qui la seva petita comunitat comença posar en dubte per les seves freqüents visites a una vídua… fins que arriba una epidèmia de tifus i tots comproven que important que pot arribar a ser la seva presència per sobreviure.

A les pel·lícules de Ford, el metge és una presència habitual, gairebé sempre vista amb complicitat, que de vegades protagonitza emotius episodis de redempció, com passa amb l’impagable Doc Boone (Thomas Mitchell) a l’obra mestra del western La diligencia (1939). Al cinema europeu, trobem un altre bell exemple de professional lliurat a la seva feina. A la cinta francesa Il est minuit, docteur Schweitzer (1952), d’André

Haguet, el metge protagonista lluita obstinadament per erradicar diverses malalties a l’Àfrica Equatorial, on arribarà a fundar un hospital per atendre-hi milers de pacients.

Estrelles amb bata blanca

Hi ha actors que sembla que se senten especialment còmodes abillats amb la bata blanca. És el cas del Dirk Bogarde de joventut, que als anys cinquanta interpretarà pel·lícules com Doctor in the House (1954), Un metge a la Marina (1955), Metge a la vista (1957) o The Doctor’s Dilemma (1958). El posat de Bogarde sedimenta

‘El gabinet del Dr. Caligari’ (1919)

‘Doctor in the House’ (1954)

‘Patch Adams’ (1998)

la imatge del professional de la medicina atractiu, amable i polit, que després continuaran sèries de televisió nord-americanes com General Hospital, que comença el seu camí el 1963 i que encara segueix emetent-se avui, o la posterior Urgencias.

A Espanya, la sèrie Médico de familia, creada per Emilio Aragón als anys 90 i popular en el seu moment, va contribuir, com les seves predecessores, a despertar diverses vocacions acadèmiques i professionals entre els més joves. Ja al segle XXI, trobem un contrast interessant entre l’irascible i genial House, interpretat per Hugh Laurie, i el jove cirurgià amb autisme a qui dona vida Freddie Highmore a The Good Doctor.

Excèntrics, entranyables, reals

Però no tots els metges de la pantalla són tan seductors com Bogarde o George Clooney, l’actor més cèlebre sorgit d’Urgencias

Alguns tenen un aspecte despistat d’allò més entendridor, un gest abstret permanent com el que llueix Robin Williams a Despertar (1990), en què dona vida a un alter ego del cèle-

bre Dr. Oliver Sacks, o a Patch Adams (1998), un film inspirat en fets reals que narra la història d’un professional que va revolucionar la comunitat mèdica oficial aplicant singulars teràpies basades en el riure per alleujar els malalts de càncer.

Un dels retrats més interessants del món de la medicina que podem trobar al cinema recent és la pel·lícula francesa Hipòcrates (2014), coescrita i dirigida per un metge a la vida real, Thomas Lilti, que ens endinsa, en una clau molt més naturalista, en l’ardu camí d’aprenentatge que viurà un jove resident en un hospital de París.

Tots aquests títols, i molts més, són representatius de l’interès que continua generant la medicina en l’àmbit de la ficció. La professió mèdica inclou una sèrie de reptes i dilemes de diversos àmbits –científic, social, moral, etc.– que susciten la reflexió des de diferents camps d’expressió.

‘House’ (2004-2012)

‘Médico de familia’ (1995-1999)

‘Urgencias’ (1994-2009)

meravelles naturals de les ILLES CANÀRIES

Les vuit illes que conformen l’arxipèlag estan plenes de paisatges singulars i de contrastos.

Hem seleccionat una desena dels imprescindibles per viatjar a aquesta destinació única.

per Neus Duran

Mars de dunes dansant al ritme del vent, boscos ancestrals de vegetació luxuriosa, paisatges volcànics rogencs i piscines naturals d’aigües maragda: els atractius naturals de les Illes Canàries són interminables. Amb quatre parcs nacionals i set reserves de la biosfera, no és estrany que l’arxipèlag es consideri un dels ecosistemes més valuosos del món.

Tenerife, Gran Canària, Lanzarote, Fuerteventura, La Palma, La Gomera i El Hierro conformen un calidoscopi d’escenaris plens de contrastos. Des de Lanzarote, un breu trajecte amb ferri porta el viatger fins a un altre paradís encara més remot: La Graciosa, un dels darrers racons del continent on encara no hi ha carreteres asfaltades.

Sigui descobrint els seus paisatges volcànics, boscosos o desèrtics fent senderisme o bé amb cotxe, visitar les illes sempre és una aventura. Com també ho és solcar les seves aigües per arribar a pintorescos pobles pesquers i coves recòndites, albirant dofins i cetacis pel camí.

1. Teide, Tenerife

Amb 3.718 metres, és el pic més alt d’Espanya, a més del més visitat; també és patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco. Si hi ha res imperdonable en un viatge a Tenerife és no visitar el Teide. Tres milions de turistes a l’any el converteixen en el parc nacional més visitat d’Espanya i Europa, que es pot recórrer a peu gràcies a una extensa xarxa de senders, mitjançant rutes autoguiades o de bracet de guies oficials. Tampoc ens hem de perdre el telefèric, que ens portarà fins al cèlebre mirador per gaudir d’una panoràmica espectacular.

2. Parc Nacional de Garajonay, La Gomera

Un bosc encantat, sortit d’un conte dels germans Grimm, o bé d’una escena de Jurassic Park: el Parc Nacional de Garajonay, a La Gomera, val per si sol un viatge a aquesta petita illa canària. La natura s’imposa amb ferocitat en aquest bosc, el tresor més valuós del qual és la laurisilvia, una formació vegetal amb antics arbres semblants al llorer, frondosos i d’un verd intens. Abundant fa milions d’anys, actualment només sobreviu en un grapat d’enclavaments al món, i un dels més destacats és aquesta reserva protegida que forma part de les 4.000 hectàrees del parc.

3. Parc Rural d’Anaga, Tenerife

Senderisme, bicicletes de muntanya, passejades a cavall... hi ha moltes maneres de gaudir del Parc Rural d’Anaga, a pocs minuts de Santa Cruz de Tenerife. Té més de 14.000 hectàrees que s’estenen pels municipis de La Laguna, Santa Cruz de Tenerife i Tegueste, i on, a més d’una imponent serralada de cims escarpats, trobarem barrancs vertiginosos, roques (antigues xemeneies volcàniques) i el més impressionant: un mar de núvols espès que sembla submergir el viatger en un hipnòtic món oníric.

4. Porís de Candelaria, La Palma

Un paradís de cels estrellats, platges de sorra negra i boscos exuberants, La Palma, batejada merescudament com la Isla Bonita, és una destinació que crea addicció. Un dels seus racons més especials és Porís de Candelaria, un poble pesquer enclavat en una cova que forma una estampa única. Es tracta de un conjunt de bufones casetes blanques que els habitants de la illa van construir en una cova de 50 metres d’alçària fa un segle. Per arribar-hi, cal dirigir-se a Tijarafe a través d’una carretera serpentejant, o bé apuntar-se a una de les excursions amb vaixell que s’aturen en aquest indret.

5. Far de Maspalomas, Gran Canària

De Gran Canària se sol dir -amb justícia- que és un autèntic continent en miniatura, amb tota mena de paisatges i climes. Un dels musts és la Reserva Natural de Las Dunas de Maspalomas, un espai natural de gran valor que inclou El Palmerar, La Charca i Las Dunas. Entre el mar i la sorra, La Charca és refugi d’innombrables espècies que descansen durant els seus viatges migratoris a Àfrica. Al seu costat hi ha el mar de dunes que, a mercè del vent, va mudant el seu aspecte creant un espectacle visual que cada any atrau legions de viatgers.

6. Charco Manso, El Hierro

Un ritme pausat, terra volcànica, boscos exuberants i reserves marines: no hi ha dubte que El Hierro desprèn una energia especial. Les seves costes abruptes amaguen infinitat d’espais de bany que quedaran gravats a la retina del viatger, com les piscines de La Caleta i La Maceta o els espectaculars

Charco Azul i Charco Manso. En aquest darrer, al qual arribarem recorrent una sinuosa carretera envoltada de paisatges volcànics, la naturalesa ha format, de manera capritxosa, coves, arcs i petites piscines que formen una estampa irrepetible.

7. Caleta de Fuste, Fuerteventura

Àrida i desèrtica, Fuerteventura té les platges més belles de les Canàries, que aviat és dit, que la converteixen en un veritable paradís per als surfistes, però també per als amants del senderisme i dels que gaudeixen de la tranquil·litat. Entre les imprescindibles destaquen la platja de Cofete, amb una extensió interminable de sorra, o la del Bajo de la Burra, coneguda pels seus rodòlits, que tenen una curiosa forma de crispetes. Al sud de l’illa hi ha una altra de les més espectaculars, la Caleta de Fuste, les roques volcàniques de la qual formen una piscina natural amb aigües d’un intens color maragda.

8. Vinyes a La Geria, Lanzarote

La volcànica Lanzarote, amb els seus rogencs paisatges lunars i feroçment assotada pel vent, està plena de racons màgics. Un d’aquests racons és el Parc Natural Protegit de La Geria, que impacta amb les seves curiosíssimes vinyes, amb petits murs de terra volcànica que protegeixen els ceps que donaran vida a la malvasia. Hi ha una vintena de cellers, alguns amb segles d’activitat. A més de visites guiades, ofereixen altres propostes d’enoturisme com ara maridatges, degustacions de vi o senderisme entre volcans i vinyes.

9. Albirar dofins i cetacis

Durant tot l’any, a les Canàries es poden albirar fàcilment espècies de dofins i cetacis; es tracta d’una de les millors destinacions del continent per aconseguir-ho. Hi ha incomptables empreses que ofereixen excursions per anar a trobar aquests animals; amb un gran ventall de preus i serveis. Si volem veure les grans balenes migratòries, la temporada és de novembre a abril.

10. Gastronomia canària

Cadascuna de les illes té les seves delícies gastronòmiques particulars, però hi ha alguns plats que trobarem en totes. El gofio, una varietat de farina de blat de moro o de mill torrada artesanalment; i les papasarrugadasconmojopicón, que es prenen com a entrant i també com a acompanyant de carn i peix, són dues de les propostes omnipresents a totes les cartes dels restaurants de les illes.

El llegat centenari del TOUR DE FRANÇA

La 112a edició té els ulls posats en els rivals Tadej Pogacˇar i Jonas Vingegaard, que sostenen tres i quatre rondes gal·les respectivament.

per Laura Martos

El 19 de juliol del 1903 arribava en bicicleta a París un home de 32 anys, d’origen italià i nacionalitat francesa, per travessar per primera vegada la meta del Tour de França. El seu nom era Maurice Garin (1871-1957) i aleshores feia dinou dies que pedalejava amb 60 ciclistes més. Aquesta prova –pràcticament de supervivència–, que va proposar el diari L’Auto (actual L’Equip) per aconseguir més lectors i poder competir amb el diari de referència del moment, Le Vélo, s’ha convertit, més de cent anys després, en una de les competicions esportives més importants del món.

Una cursa de resiliència

El Tour de França acumula actualment 112 edicions amb una premissa senzilla: una cursa de bicicletes que recorre la geografia francesa en un equilibri buscat entre paisatge cultural i alta muntanya. Tot i que el Grand Départ va començar sent també a París, actualment la capital gal·la ha passat a ser només la meta de la cursa, i el tret de sortida l’han arribat a presenciar diferents regions properes a França, com Londres, Brussel·les, Copenhaguen o el País Basc.

El guanyador es corona després d’acumular a la classificació els temps més baixos de cadascuna de les etapes (es pot distingir el líder de cada cursa perquè porta un mallot groc en lloc del representatiu de l’equip), tot i que la cursa no es planteja a la carretera com una competició individual, sinó més aviat un joc estratègic en què es persegueixen objectius concrets. Així, mentre que hi ha corredors que busquen una puntuació alta a la classificació general, n’hi ha d’altres que competeixen únicament per guanyar algunes de les etapes més prestigioses.

La batalla contra el dopatge

“No som herois per la nostra força física, sinó per la capacitat que tenim per suportar els efectes secundaris d’aquests estimulants”, deia Henri Pélissier (guanyador de Tour el 1923) al seu llibre Mes Courses, on va revelar obertament l’ús de drogues durant la competició per combatre el dolor i la fatiga extrema. Aleshores, la cocaïna, l’èter, l’alcohol i la morfina eren d’ús comú entre els ciclistes.

Aquesta situació canviaria a partir dels anys seixanta, quan el Tour va reforçar els controls després de la mort de Tom Simpson, i culminaria als anys 2000 amb la introducció del passaport biològic. Tot i que el ciclisme modern promou la transparència i la lluita activa contra el frau, el cas més evident de la incidència del dopatge va ser el de Lance Armstrong, guanyador del Tour 7 vegades consecutives (1999-2005). Considerat un heroi esportiu durant anys (havia guanyat el Tour després de superar un càncer testicular), va ser desposseït de tots els seus títols el 2012 quan l’Agència Antidopatge USADA va publicar un informe exhaustiu que provava que el ciclista havia dirigit un sistema sofisticat de dopatge massiu als seus equips.

Tradicionalment es competeix amb 22 equips de 8 ciclistes, que sumen un total de 176 participants. Aquest any, però, l’UCI va autoritzar una vint-i-tresena plaça, de manera que se sumen un total de 184 competidors. Històricament, la cursa ha estat dominada pels europeus, especialment els francesos i els belgues. Espanya i Itàlia han estat les regions que sumen més “invasions” a la cursa, totes dues amb noms molt reconeguts al podi i titulars de les altres dues competicions de ciclisme més importants (La Vuelta a Espanya i el Giro italià).

2025: Un any decisiu

El recorregut d’aquest any visitarà 11 regions franceses, incloent-hi etapes als Pirineus, els Alps i el Massís Central, amb cinc arribades a cims: Hautacam, Luchon-Superbagnères (on es troba el mític coll del Tormalet), el Ventor, Courchevel (considerada l’etapa reina, que culminarà al Col de la Loze), i La Plagne. A més, per primera vegada des del 2020, el recorregut es desenvoluparà dins de les fronteres de França. La sortida tindrà lloc a Lille i l’arribada, a Montmartre, amb un recorregut de 21 etapes que inclouen 2 dies de descans a Tolosa i Montpeller. La cursa també tindrà dues contrarellotges –una modalitat de ruta en què cada ciclista corre només contra el rellotge, sense companyia d’altres corredors ni rebuf, amb l’objectiu de recórrer una distància determinada en el mínim temps possible– de 33 quilòmetres a Caen, durant l’etapa 5, i una altra en alçària d’11 quilòmetres a Peyragudes, durant l’etapa 13.

La batalla èpica prevista entre els dos líders actuals –Tadej Pogačar, de l’UAE Team Emirates-XRG, i Jonas Vingegaard, del Visma-Lease a Bike– converteix aquesta competició en una fita moderna, que se suma a una possible quarta victòria de Pogačar, cosa que el situaria molt a prop d’assolir el podi històric on descansen Anquetil o Merckx. Aquest 2025, a més, acollirà per tercera vegada el Tour de France Femmes, que recorre 1.000 quilòmetres en 9 etapes diferents entre Bretanya i els Alps, un esdeveniment que eleva definitivament la competició ciclista femenina.

El quatre grans ciclistes de la història

Jacques Anquetil (França)

5 victòries (1957, 1961, 1962, 1964)

Va començar com a promesa del ciclisme amateur i va guanyar una medalla de bronze als Jocs Olímpics del 1952 a la contrarellotge per equips, una modalitat en què va destacar en tota la seva trajectòria. Va ser el primer ciclista a guanyar cinc Tours de França, el primer quan tenia 23 anys. En la seva darrera victòria, el 1964, va viure un mític duel amb el francès Raymond Poulidor, a qui va guanyar per tan sols 55 segons.

Eddy ‘el Caníbal’ Merckx (Bèlgica)

5 victòries (1969, 1970, 1971, 1972, 1974)

Considerat el millor ciclista de la història, Édouard Louis Joseph Mercx va destacar al ciclisme des dels seus inicis com a competidor, amb 16 anys. Amb un estil molt més agressiu, va igualar ràpidament el marcador d’Anquetil, però amb un domini molt més aclaparador tant a muntanya com a la contrarellotge, amb un rècord de 111 dies amb el mallot groc. Ostenta el rècord de victòries d’etapa, empatat amb el britànic Mark Cavendish (tots dos han travessat els primers la línia de meta en 34 ocasions) i té al marcador 525 victòries com a professional, una xifra que no ha aconseguit cap altre ciclista.

Bernard Hinault (França)

5 victòries (1978, 1979, 1981, 1982, 1985)

Va guanyar el seu primer Tour de França als 23 anys, i va desbancar el neerlandès Joop Zoetemelk (subcampió de cinc voltes), una de les figures més destacades del moment. Tot i que no va tenir un domini absolut de la competició, i va coincidir amb altres ciclistes destacats com Zoetemelk, Laurent Fignon, Greg LeMond o Lucien Van Impe en les diferents modalitats de la cursa, va aconseguir igualar el nombre de victòries i posicionar-se com una de les grans figures de la Grande Boucle.

Miguel Indurain (Espanya)

5 victòries consecutives (1991-1995)

El navarrès Miguel Indurain va marcar una fita històrica en convertir-se en el primer corredor que guanyava el Tour de França cinc vegades consecutives, amb un domini absolut a la contrarellotge. El 1990 va guanyar la seva primera etapa al Tour i, un any més tard, va superar els italians Claudio Chiappucci i Gianni Bugno, tots dos grans competidors del Tour. Va guanyar 7 etapes i va aconseguir portar el mallot groc durant 60 dies (el tercer registre més nombrós de la història).

¿Sabies que...?

El ‘Cordyceps’, el famós fong de ‘The Last of Us’, existeix

En l’univers de The Last of Us, una sèrie que ha captivat milions en la televisió i els videojocs, la civilització no col·lapsa per un virus, ni una guerra, sinó per un fong: el Cordyceps. Aquesta premissa, a mig camí entre la ciència i el terror, ens planteja una pregunta inquietant: podria un fong convertir els humans en zombis?

Encara que d’entrada sembli ficció, el guió es basa en un fenomen biològic real. El Cordyceps existeix, i és un fong que infecta insectes com formigues i escarabats, i que altera les seves funcions de manera tan precisa que sembla ciència-ficció: s’introdueixen en el cos de l’insecte, alliberen compostos químics que n’alteren el comportament (per exemple, són capaços d’augmentar l’alçada de les formigues), maten l’hoste i fan créixer una estructura reproductiva dins del cos.

No obstant això, i tot i que des d’una perspectiva científica és cert que

Llibres

Mig segle llegint Mendoza

Eduardo Mendoza ha estat guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2025, el mateix any que es compleixen 50 anys de la publicació de La verdad sobre el caso Savolta, que narra la investigació de l’assassinat d’un empresari a la convulsa Barcelona de principis del segle XX.

LaverdadsobreelcasoSavolta. Eduardo Mendoza. Seix Barral

La veu d’una generació

Sara Mesa ens submergeix en la ment d’una jove que ha fet d’estudiar el centre de la seva existència. Tancada en una rutina rígida i solitària, veu com la seva vida es va estrenyent en una pressió constant pels lliuraments, els resultats i la possibilitat d’assolir l’estabilitat promesa.

Oposición. Sara Mesa. Anagrama

qualsevol organisme pot mutar, hi ha diverses barreres biològiques difícils de superar perquè això pugui tenir lloc en un cos humà. Principalment, el sistema immunològic dels humans és molt més complex que el dels insectes; la temperatura corporal humana, de fet, ja és letal per a molts fongs, que no poden sobreviure a 37 ºC ni créixer correctament per sobre dels 32 ºC.

Per això, encara que la ficció de The Last of Us planteja un Cordyceps que evoluciona pel canvi climàtic per suportar temperatures més altes, no hi ha proves que estigui passant ni que fos suficient per infectar humans. Tot i així, existeixen altres fongs que actualment suposen un perill per les seves repercussions en l’organisme, com és el cas del Candida auri s, el Cryptococcus neoformans o l’Aspergillus fumigatus, espècies que ataquen especialment el sistema respiratori i que poden ser letals i arribar a expandir-se a causa del canvi climàtic.

El retorn de Lisbeth Salander

Mentre intenta protegir una noia amenaçada per una xarxa d’explotació, Lisbeth Salander es veu envoltada d’una trama de poder, violència i secrets lligats a les altes esferes. Els ullals del linx és vuitena entrega de la saga Millennium i la segona escrita per Karin Smirnoff.

Loscolmillosdellince(Millennium8). Karin Smirnoff. Columna

El veritable somni americà

Noam Chomsky analitza a Elmitodelidealismoamericanocom el relat dels Estats Units com a paladí de la llibertat i la democràcia ha servit per encobrir una llarga història d’intervencions, manipulació i dominació. A través d’exemples històrics i una crítica esmolada, Chomsky s’endinsa en la política exterior del bressol del capitalisme.

Elmitodelidealismoamericano. Noam Chomsky. Ariel

La figura del metge en la història

Compartir

LA FIGURA DEL METGE EN LA HISTÒRIA

Staff Sumari

ACTUALITAT

SALUT A L’ESTIU

Temps de calor, temps de cura

DESTINACIONS

Espanya obté un aprovat al nou Índex de Disseny Urbà Saludable

El Ministeri de Sanitat impulsa la medicina personalitzada amb dues noves especialitats

Dia Mundial de...

...la Seguretat del Pacient

Herpes simple: una infecció generalitzada que exigeix més atenció

Fites clau de la 78a Assemblea

Mundial de la Salut

Salut a l’estiu

GAUDEIX DEL SOL amb seguretat

Com tenir cura de la salut ocular

Quina crema protectora és la més adient?

EMBARAÇ A L’ESTIU: consells per al darrer trimestre

10

Consells per a un embaràs saludable en èpoques de calor

¿Es bona idea fer DIETA A L’ESTIU?

Fugint de les dietes miracle

Fer dieta a l’estiu?: pros i contres

Mossegades d’animals: guia ràpida per actuar correctament

Cooperatives i medicina social

El Grup ASISA redueix un 40% l’ús dels seus combustibles fòssils

ASISA obre tres noves agències a València i Mallorca

HLA Inmaculada celebra el 50è

aniversari

ASISA Vida posa en marxa una plataforma digital de benestar

Cooperatives i medicina social

Assistència Sanitària i SCIAS

fan balanç de l’activitat del 2024

Barcelona

L’esport com a vincle: dos tornejos que uneixen

Compromís social amb impacte real

Cooperatives i medicina social

La Fundació Espriu acull a Madrid els líders del cooperativisme mundial

Fòrum Internacional ASETT, el nou laboratori global de l’economia social

Simposi de cooperatives de salut a Uganda

LA FIGURA DEL METGE:

mite, història i inspiració artística

Imhotep, l’egipci

El primer metge “científic”

EL DOCTOR MODERN: una combinació de científic, tècnic i humanista

La medicina, més humana que mai

El metge en la LITERATURA

Una doble visió romàntica

Metges escriptors

Bates blanques SOTA ELS FOCUS

meravelles naturals de les ILLES CANÀRIES

1. Teide, Tenerife

2. Parc Nacional de Garajonay, La Gomera

3. Parc Rural d’Anaga, Tenerife

4. Porís de Candelaria, La Palma

5. Far de Maspalomas, Gran Canària

6. Charco Manso, El Hierro

7. Caleta de Fuste, Fuerteventura

8. Vinyes a La Geria, Lanzarote

9. Albirar dofins i cetacis

10. Gastronomia canària

El llegat centenari del TOUR DE FRANÇA

Una cursa de resiliència

La batalla contra el dopatge

2025: Un any decisiu

El quatre grans ciclistes de la història

Jacques Anquetil (França)

Eddy ‘el Caníbal’ Merckx (Bèlgica)

Bernard Hinault (França)

Miguel Indurain (Espanya)

¿Sabies que...?

Mig segle llegint Mendoza

La veu d’una generació

El retorn de Lisbeth Salander

El veritable somni americà