Tamara Pazos i Carlos López-Otín reflexionen sobre la incògnita sanitària
Aprendre a viure amb dolor crònic
ESPORT
Què és i com funciona la recuperació activa
Cinc boscos per rebre la tardor
Compartir
Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop
Consell editorial:
Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària
Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia
Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu
Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu
Edició: Factoría Prisma
Diagonal 662-664
08034-Barcelona
Tel. 639 213 710
www.factoriaprisma.com
Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives
Coordinació: Laura Martos
Disseny: Xavi Menéndez
Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL
Dipòsit legal: B-46099-2003
ISSN: 2696-3817
ISSN (Internet): 2696-3833
Fundació Espriu
Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona
Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid
NIF: G-59117887
Tel.: 934 954 490
fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop
Dos informes internacionals mostren les tendències en salut mental per als propers anys.
Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència el Grup ASISA.
El dolor crònic va més enllà d’una molèstia física. Com es tracta i quins hàbits saludables poden ajudar a tolerar-lo?
Comparada amb el repòs absolut, la recuperació activa ofereix beneficis fisiològics que escurcen el temps de recuperació.
Jornades especials, nous equips i obertures de centres van protagonitzar el període estival de les cooperatives.
Quina vellesa poden esperar les noves generacions amb els avenços científics i la possibilitat de cultivar hàbits saludables?
L’augment de l’esperança de vida és una de les grans fites de la nostra societat. Els avenços científics i mèdics ens han permès allargar els anys d’existència, però en vista d’aquesta conquesta sorgeix una reflexió inevitable: de quina manera viurem aquests anys afegits? Més enllà de la quantitat, la veritable qüestió que ens ocupa és la de valorar la qualitat de vida que ens espera.
Aquest número de tardor arranca amb un reportatge en profunditat sobre aquest desafiament, el paradigma de la vellesa futura. Un recorregut que ens convida a pensar en el paper que jugaran factors com la prevenció, els hàbits saludables i el context socioeconòmic en què envelliran les noves generacions. Si bé no podem anticipar tots els condicionants que els envoltaran, sí que és a les seves mans cultivar des d’avui rutines que enforteixin tant el cos com la ment per gaudir d’una longevitat activa. Per parlar-ne hem comptat amb la col·laboració de dos experts de reconeixement internacional: el doctor en bioquímica Carlos López-Otín i la divulgadora científica Tamara Pazos.
A les pàgines de salut trobaran, a més, continguts pràctics per fer front a la tornada de l’estiu amb algunes eines preventives i consells útils per mantenir el benestar en el dia a dia. I, finalment, tanquem aquesta edició amb propostes de lleure que inclouen excursions per aprofitar les darreres setmanes de llum abans del canvi d’hora, així com un acostament a fenòmens culturals que desperten curiositat i connecten generacions. Han sentit a parlar del terme hallyu? Els convidem a descobrir-lo a les nostres pàgines.
Espero que aquest número els acompanyi a la tornada a la rutina amb informació rigorosa i propera que els inspiri per tenir cura de la salut del seu present (i, per tant, del seu futur).
Carlos Zarco Director general de la Fundació Espriu
Explorem els cinc boscos més atractius de la Península per rebre la tardor entre vermells, ocres i daurats.
Corea del Sud s’ha convertit en un referent de la cultura pop, i no sembla que el seu creixement hagi de frenar en els propers anys.
La salut mental continua sent un dels grans reptes de salut pública a escala global. Segons les darreres dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones pateixen trastorns mentals, principalment ansietat i depressió, que a més de l’impacte humà generen costos econòmics de gran magnitud. L’OMS insisteix que la transformació dels serveis de salut mental és una prioritat urgent, i per això s’ha donat suport a les xifres que conclouen dos informes que radiografien la situació global.
L’informe World Mental Health Today mostra que el suïcidi continua sent una de les principals causes de mort entre els joves, amb unes 727.000 morts registrades el 2021, i la tendència actual només permetria reduir-ne la incidència en un 12% d’aquí al 2030, molt lluny de la meta dels objectius de desenvolupament sostenible (33%). Conclou, a més, que la prevalença varia segons el
El kiwi verd s’ha convertit en la primera fruita fresca amb propietats saludables reconegudes per la Comissió Europea, una fita en l’àmbit alimentari. En els darrers cinc anys només s’havien aprovat tres declaracions de salut, cosa que remarca la dificultat d’un procés que exigeix proves científiques sòlides i exhaustives.
La declaració aprovada assenyala que el consum de 200 grams diaris de polpa de kiwi verd fresc contribueix al funcionament normal de l’intestí, ja que augmenta la freqüència de les deposicions. Aquesta autorització permetrà que la fruita pugui publicitar-se i etiquetar-se amb aquest benefici específic.
L’efecte digestiu del kiwi s’atribueix principalment al seu alt contingut en fibra soluble i insoluble, que millora el trànsit intestinal, evita el restrenyiment i ajuda a mantenir un còlon saludable. A això se sumen altres beneficis nutricionals, com la seva aportació de vitamina C, clau per reforçar el sistema immunitari, i la producció de col·lagen.
La diabetis és una malaltia crònica caracteritzada per la incapacitat de l’organisme de produir o utilitzar eficaçment la insulina, cosa que provoca un augment de la glucosa a la sang i greus complicacions a llarg termini. El seu impacte mundial va passar de 108 milions el 1980 a més de 830 milions el 2022. A l’Amèrica Llatina ja constitueix la quarta causa de mort, i a escala global representa un factor de risc important per a la salut pública, associat a ceguesa, insuficiència renal, malalties cardiovasculars i amputacions.
El Dia Mundial de la Diabetis, instaurat per l’OMS i la Federació Internacional de Diabetis i celebrat cada 14 de novembre, vol sensibilitzar sobre aquest problema creixent. El lema per al període 2024-2026, “Diabetis i benestar”, subratlla que l’atenció no s’ha de centrar únicament en el control de la glucèmia, sinó també en el benestar integral de les persones que conviuen amb la malaltia.
Cites que inspiren
«Lasalutnohoéstot,peròsenseella,totalarestaésres»
La tendència actual només permetria reduir-ne la incidència en un 12% d’aquí al 2030, molt lluny de la meta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (33%).
sexe, i que les dones en són les més afectades. Tot i que s’han aconseguit progressos en sensibilització i programes de prevenció, la càrrega dels trastorns mentals continua sent una de les causes de discapacitat principals a escala global.
D’altra banda, el Mental Health Atlas 2024 aporta una panoràmica dels sistemes d’atenció en 144 països. Des del 2020, molts han actualitzat polítiques i reforçat programes de salut mental, però els avenços no s’han traduït en marcs legals sòlids: només el 45% dels països disposa de lleis plenament alineades amb els estàndards internacionals de drets humans. Tot i aquestes xifres, l’Atlas també observa algunes millores encoratjadores: més del 80% dels països ja inclouen suport psicosocial en emergències sanitàries, han ampliat programes escolars de salut mental i utilitzen cada cop més la telemedicina, encara que amb accés desigual.
Espanya es va tornar a situar el 2024 com un referent internacional en aquest àmbit, amb 2.562 donants morts, cosa que representa el 24% de la Unió Europea i el 5% del total mundial. Amb una taxa de 53,9 donants per milió de població, manté la xifra més alta a escala global, per davant dels Estats Units, que en registra 49,7.
Durant el 2024, al nostre país es van dur a terme 6.463 trasplantaments, un fet que suposa una taxa de 136,1 per milió, només per darrere del volum total assolit als Estats Units. Pel que fa a la donació en asistòlia, Espanya va aconseguir 1.316 donants, equivalents a una taxa de 27,7 per milió de població, cosa que representa la meitat de tota l’activitat de la Unió Europea i el 10% de la registrada al món.
El balanç global de trasplantaments va aconseguir un màxim històric. Es van dur a terme 110.021 trasplantaments renals —un 37% de donant viu—, 42.494 hepàtics —el 23% també de
donant viu—, 10.286 cardíacs, 8.236 pulmonars, 2.075 pancreàtics i 174 intestinals. Els increments més destacats respecte a l’any anterior es van donar en el trasplantament pulmonar, que va créixer un 6%, i en l’hepàtic, amb un augment del 5%.
L’èxit del model espanyol s’explica per la sòlida organització de l’ONT, i per la cooperació internacional, que ha permès exportar aquest model a altres països.
La fam disminueix al món, però augmenta a Àfrica i Àsia
La fam al món ha disminuït lleugerament el 2024, i ha afectat el 8,2% de la població global (673 milions de persones), contra el 8,5% del 2023. No obstant això, els avenços són desiguals: mentre que l’Àsia meridional i l’Amèrica Llatina registren millores, la fam segueix augmentant en gran part d’Àfrica i l’Àsia occidental, segons l’informe L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món 2025 (SOFI).
L’informe també assenyala que el 2024 la inseguretat alimentària moderada o greu va afectar 2.300 milions de persones, 335 milions més que abans de la pandèmia. En el pla nutricional, encara hi ha reptes importants: encara que el retard del creixement infantil va baixar al 23,2% i la lactància materna exclusiva va augmentar al 47,8%, l’obesitat adulta va pujar al 15,8% i l’anèmia en dones de 15 a 49 anys va assolir el 30,7%.
Un altre aspecte central de l’informe és la inflació dels preus dels aliments. Entre el 2021 i el 2023, els preus van créixer molt per sobre de la inflació general, i van assolir un màxim del 13,6% al començament del 2023. En països amb ingressos baixos, l’impacte va ser encara més rellevant, amb pics de fins al 30%. Tot i que globalment el nombre de persones que no es poden permetre una dieta saludable ha disminuït (2.600 milions el 2024, contra 2.760 milions el 2019), als països més pobres la xifra ha seguit augmentant.
L’ONU adverteix que la reducció de la fam global és encoratjadora, però insuficient i fràgil. Reclamen més inversions en transformació agrícola, programes de protecció social i sistemes alimentaris resilients que garanteixin l’accés universal a dietes saludables, innòcues i nutritives.
El cos transmet senyals que moltes vegades passem per alt. Els dolors sobtats, els canvis de visió o la fatiga persistent poden ser l’avantsala de problemes seriosos. Reconèixer-los a temps i consultar-los amb un expert és clau per prevenir certes malalties.
per Àngela Zorrilla
Dolors recurrents, sang a l’orina, problemes de visió, dificultat per moure un braç… Encara que de vegades una anomalia pot presentar-se de forma aïllada i arreglar-se de forma natural, altres vegades es pot tractar dels primers signes d’una malaltia més complexa.
Però, aleshores, com es pot saber quan cal acudir a un metge amb urgència i quan no?
En primer lloc, cal recordar que els metges no únicament atenen malalties, també ajuden a prevenir-les. Per això, és indispensable dur a terme tots els controls regulars de salut com les revisions oftalmològiques o ginecològiques, a més d’una revisió general cada 2-3 anys. També és vital mantenir actualitzat el calendari de vacunació i assessorar-se amb experts i especialistes sobre com evitar alguns problemes de salut.
Un gran percentatge de malalties greus es pot manejar més eficaçment si es controlen els factors de risc i, sobretot, s’atenen els primers signes d’alerta. En aquest sentit, per exemple, l’OMS adverteix que reconèixer certs símptomes pot ajudar a prevenir fins a un 80% dels infarts i, encara que no sempre és possible, frenar l’avenç de certes malalties pulmonars.
Ignorar advertències clares, pensant que el malestar o el problema de salut acabarà desapareixent per si mateix, pot ser perillós. Al contrari, parar atenció a certs senyals és la millor manera de prevenir problemes cardiovasculars, neurològics o autoimmunes, entre d’altres.
Dur a terme revisions mèdiques de forma regular és important per detectar possibles problemes a l’estat físic, identificar factors de risc i tenir la certesa que es cuida la salut. Encara que aquestes revisions varien segons l’historial i el pacient, és cert que hi ha algunes proves habituals:
Revisió ginecològica. Inclou exploració de mames, citologia per a una detecció precoç del càncer de coll uterí i ecografies.
Revisió cardiovascular. És recomanable sobretot a partir dels 45 anys, i inclou proves com l’electrocardiograma o el mesurament de la pressió arterial.
Revisió oftalmològica. És important revisar l’agudesa visual i el funcionament de l’oïda anualment per detectar o prevenir problemes que s’hagin de tractar.
Exploració general. Una vegada a l’any, és fonamental fer-se anàlisis de sang i d’orina per detectar problemes com infeccions, diabetis o anèmia. També per controlar el pes i el bon funcionament dels òrgans.
Revisió de la pròstata. En els homes és vital fer, especialment a partir dels 50 anys, una anàlisi de l’antigen prostàtic específic (PSA) a l’any per detectar problemes a la pròstata.
És indispensable dur a terme tots els controls regulars de salut, a més d’una revisió general cada 2-3 anys
Símptomes de salut que mereixen atenció
Escoltar el cos és una de les mesures més eficaces a l’hora de prevenir problemes seriosos de salut i mantenir el benestar. Per això, la millor eina és conèixer els símptomes d’alerta que poden ser un advertiment. A continuació, n’enumerem els més comuns.
Símptomes de problemes neurològics
• Dificultat o canvis en la parla o la visió
• Marejos o problemes d’equilibri
• Mal de cap persistent
• Entumiment a les extremitats
• Debilitat muscular
• Pèrdues de memòria
• Pèrdues de coneixement
Símptomes de problemes respiratoris
• Falta d’aire
• Respiració amb dificultat
• Cansament extrem
• Taquicàrdies
• Inflamació de les amígdales
• Tos
• Molèsties o dolor al pit
• Afonia
• Dolor a les orelles
• Febre
• Dolor al pit
Símptomes de problemes digestius
• Dolor abdominal
• Nàusees o vòmits
• Sensació de cremor
• Eructes
• Sacietat precoç
• Inflor de l’abdomen
• Estrenyiment o diarrea
• Pèrdua o augment de pes
• Sang en evacuar
• Dificultat per empassar aliments
Símptomes de problemes cardiovasculars
• Problemes de visió
• Fatiga persistent i debilitat
• Dolors o molèsties al pit
• Problemes per respirar
• Palpitacions
• Nàusees o vòmits
• Inflor de les extremitats
El dolor crònic va més enllà d’una molèstia física: afecta l’estat d’ànim, el son i el dia a dia de milions de persones. Com es tracta i quins hàbits saludables poden ajudar a tolerar-lo?
per Sílvia Cardona
El dolor es descriu com una sensació desagradable. La seva percepció depèn de diversos factors, ja que no deixa de ser una experiència subjectiva. Per això és molt difícil de mesurar, i l’escala de dolor continua sent l’eina més utilitzada per avaluar-ne la intensitat del 0 al 10.
Segons la durada del dolor, es distingeix entre agut i crònic. El dolor crònic es defineix com aquell que té una durada de tres mesos o més, i que afecta almenys quatre dies a la setmana. La Classificació Internacional de Malalties CIE-11 distingeix set tipus de dolor crònic: primari, oncològic, musculoesquelètic, vis-
ceral, orofacial, neuropàtic i postquirúrgic. El dolor crònic afecta en gran mesura la qualitat de vida de qui el pateix, ja que interfereix en l’estat d’ànim. A més, sol cursar amb sensació de cansament i problemes de son.
Segons el Baròmetre del dolor crònic a Espanya 2022, un 25,9% de la població adulta pateix dolor crònic, un percentatge que equival a més de 9 milions de persones. Preval en les dones més que en els homes. Aquest informe posa de manifest el gran impacte d’aquesta condició en la salut mental, ja que revela que un 22,2% dels pacients pateixen depressió i un 27,6%, ansietat.
Les persones amb dolor crònic es deriven a unitats especialitzades a l’hora de rebre el diagnòstic, el tractament i un seguiment continu. Als hospitals, les unitats del dolor es dediquen a la gestió del dolor, independentment de la causa i la simptomatologia. Estan formades per equips multidisciplinaris, generalment amb professionals especialitzats en anestesiologia, neurologia, psicologia, fisioteràpia i infermeria. Actualment, a Espanya hi ha 417 hospitals que disposen d’unitats de dolor.
Estudis anteriors assenyalen que la prevalença de dolor crònic a Espanya, entre el 2011 i el 2016, se situava al voltant del 17-18%. En comparació amb el 2022, aquestes dades reflecteixen una tendència creixent que es podria explicar per diversos factors: l’augment de l’esperança de vida (i el consegüent envelliment de la població), la influència d’hàbits d’estil de vida poc saludables, i l’augment de la visibilitat del dolor crònic i dels diagnòstics.
Com s’enfoca el tractament del dolor crònic
L’abordatge del dolor crònic requereix una visió holística i multidisciplinària. Identificar-ne la causa pot ajudar a plantejar un tractament adequat. No obstant això, no sempre es troba i, en aquests casos, el tractament sol enfocar-se a alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida de la persona. Alguns dels tractaments més utilitzats són:
• Mètodes farmacològics amb antiinflamatoris no esteroidals (AINE), analgèsics antipirètics o opioides.
• Suport psicològic i acompanyament emocional, especialment quan es pateix ansietat o depressió.
• Fisioteràpia i rehabilitació, es considera un dels pilars clau en el maneig del dolor.
• Tècniques de relaxació que ajudin a gestionar l’estrès. En destaca la meditació, el ioga i el mindfulness.
En la majoria de casos es combinen diferents tractaments per abordar aquest tipus de dolor.
L’estil de vida sol tenir un paper clau en el dolor crònic. S’aconsella adquirir i mantenir hàbits saludables com:
•Fer activitat física de manera regular. És clau tant per a la prevenció com per a la gestió del dolor crònic. En contraposició, el sedentarisme provoca més sensació de dolor i fatiga. És recomanable alternar exercicis aeròbics suaus amb exercicis de força. Aquesta combinació permet millorar la mobilitat, reduir la rigidesa i la inflamació. A més, s’ha demostrat que l’exercici físic millora la qualitat de vida i redueix el dolor.
•Tenir una bona higiene del son és imprescindible per dormir bé. Hi ha una relació bidireccional entre dormir malament i el dolor. Per això és fonamental respectar uns horaris regulars de son, controlar la temperatura, assegurar que es dorm a les fosques i evitar l’ús de pantalles almenys dues hores abans de ficar-se al llit, entre altres coses.
•Evitar el consum de tabac i d’alcohol. Són subtàncies que s’han relacionat amb un empitjorament del dolor i del descans nocturn.
Contra el repòs absolut, la recuperació activa ofereix beneficis fisiològics que milloren l’oxigenació muscular, disminueixen la inflamació i escurcen els temps de recuperació.
per Marta Burgués
Després d’un entrenament intens, els músculs pateixen microtrencaments fibril·lars que el cos ha de reparar
Als qui entrenen amb regularitat, siguin atletes d’elit o bé amants del fitness, els dies de descans els solen provocar una sensació ambivalent. D’una banda, el cos necessita refer-se i aturar-se; i de l’altra, pot produir la inquietud que no fer exercici signifiqui perdre la forma física que tant ha costat. És aquí on entra en joc un concepte revolucionari que ha canviat la manera d’entendre el descans: la recuperació activa. Lluny de ser una contradicció, aquesta pràctica s’ha consolidat com la peça clau per progressar de manera més intel·ligent, eficient i sostenible en l’entrenament.
Al contrari que la creença popular, el descans no significa immobilitat absoluta. La recuperació activa consisteix a dur a terme activitats físiques d’intensitat i impacte molt baixos durant els dies lliures d’entrenament dur.
L’objectiu no és sumar més estrès a l’organisme, tot al contrari: estimular el flux sanguini per facilitar la reparació muscular, reduir la sensació de fatiga i escurçar els temps de recuperació. És el pont perfecte que permet que el cos es repari mentre es manté la mobilitat.
L’eficàcia de la recuperació activa
La ciència darrere de la recuperació activa estableix que, després d’un entrenament, els músculs acumulen metabòlits de rebuig, com el lactat, i pateixen microtrencaments fibril·lars, que són els responsables del dolor muscular d’aparició tardana (els cruiximents).
El repòs complet permet que el cos els repari, però de manera més lenta. En fer un moviment suau, promou la circulació sanguínia, que actua com un servei de repartiment i recollida d’escombraries: porta nutrients i oxigen fresc als músculs malmesos i s’emporta els productes de rebuig per eliminar-los. Aquest procés accelera significativament la reconstrucció dels teixits, disminueix la inflamació i alleuja la rigidesa.
Amb la recuperació activa, els beneficis no només són físics, sinó també mentals. Mantenir-se actiu de forma lleugera allibera endorfines, les hormones del benestar, que milloren l’estat d’ànim i combaten la sensació d’estancament o de frustració que de vegades acompanya els dies d’inactivitat forçosa. Integrar la recuperació activa en la rutina és, en essència, aprendre a escoltar el cos i respondre proporcionant-li just el que necessita, ni més ni menys.
La regla d’or en la recuperació activa és la intensitat baixa. Ha de ser possible mantenir una conversa sense panteixar i l’activitat no ha de provocar cap dolor agut. L’objectiu és moure’s, no suar abundantment. Aquestes són algunes de les pràctiques més efectives que es poden fer en un dia de “descans”:
•Caminar: L’activitat més subestimada i accessible. Una caminada tranquil·la de 20 a 40 minuts per un parc o a la platja és una forma excel·lent de mobilitzar les cames i els malucs sense impacte significatiu. Ajuda a desentumir els músculs i a aclarir la ment.
•Mobilitat i foamrolling: Dedicar 15-20 minuts a treballar la mobilitat articular (turmells, malucs, espatlles) i a utilitzar un corró d’escuma (foam roller) o una pistola de massatge sobre els grups musculars més carregats és increïblement beneficiós. Aquest autoalliberament miofascial trenca les adherències i punts gallet, cosa que torna als músculs la seva longitud i elasticitat natural.
•Natació o aiguagim: L’aigua és el mitjà ideal per a la recuperació. La flotabilitat elimina gairebé totalment l’impacte sobre les articulacions, mentre que la pressió hidrostàtica té un efecte drenant i antiinflamatori. Nedar suaument o caminar a l’aigua permet un moviment complet del cos amb una resistència uniforme i suau.
•Ioga suau o estiraments dinàmics: Una sessió de ioga restauratiu o de yinioga se centra a mantenir postures durant diversos minuts per treballar el teixit connectiu de manera passiva. Evita les sessions intenses de vinyasa o ashtanga. Els estiraments dinàmics suaus, com balancejar les cames o fer cercles amb els braços, també són una opció perfecta.
•Bici estàtica o passeig tranquil en bicicleta: Pedalar sense resistència, a un ritme que no suposi cap esforç apreciable, és fantàstic per promoure el flux sanguini a les cames sense les càrregues excèntriques de la carrera.
L’aturada cardíaca sobtada és una de les causes principals de mort al món. Es calcula que, fora de l’hospital, només la intervenció ràpida amb maniobres de reanimació i desfibril·lació pot millorar la supervivència. Cada minut que passa sense actuar, les possibilitats que la persona es recuperi es redueixen al voltant de un 10%.
El DEA (desfibril·lador extern automàtic) és un dispositiu electrònic portàtil dissenyat per analitzar el ritme cardíac d’una persona i, si cal, administrar una descàrrega elèctrica controlada per revertir una arrítmia greu, com la fibril·lació ventricular o la taquicàrdia ventricular sense pols, que són causes freqüents de mort sobtada cardíaca.
Tot DEA:
• És automàtic. El mateix aparell analitza el ritme del cor i determina si la descàrrega cal o no.
• Porta una guia per a l’usuari amb instruccions visuals i sonores, per la qual cosa el pot utilitzar personal no sanitari en situacions d’emergència. .
• Es col·loca amb pegats adhesius sobre el pit de la víctima.
• És part fonamental de la cadena de supervivència, juntament amb la reanimació cardiopulmonar (RCP).
En molts llocs (aeroports, estacions, centres comercials, instal·lacions esportives) hi ha instal·lats DEA per a ús públic, ja que aplicar-los com més aviat millor multiplica les probabilitats de supervivència després d’una aturada cardíaca.
1. Valoreu la situació: Cal comprovar si la persona està inconscient i no respira amb normalitat. Truqueu immediatament al 112.
2. Inicieu reanimació cardiopulmonar (RCP): Comenceu amb compressions toràciques mentre es porta el DEA.
3. Engegueu el dispositiu: El desfibril·lador dona instruccions de veu clares i senzilles.
4. Col·loqueu els elèctrodes: Normalment un a la part superior dreta del pit i un altre al costat esquerre, sota l’aixella.
5. Seguiu les indicacions: L’aparell analitza el ritme cardíac i decideix si cal una descàrrega. Ningú ha de tocar a la víctima durant aquesta anàlisi.
6. Apliqueu la descàrrega si ho indica: Premeu el botó només quan el DEA ho ordeni. Després, repreneu la RCP fins que arribi l’ajuda professional o la persona mostri signes de recuperació.
No tingueu por d’equivocar-vos: el DEA no permetrà una descàrrega si no cal. És important mantenir sempre la calma i seguir la veu del dispositiu. És segur utilitzar-lo en adults i nens més grans de 8 anys, per als més petits hi ha elèctrodes pediàtrics específics.
Eviteu utilitzar-lo en superfícies mullades o metàl·liques.
El grup ASISA va facturar 1.870,6 milions d’euros el 2024 després de créixer un 6,2%.
Lavinia S. Coop., accionista única d’ASISA, ha celebrat a Cadis la 49a Assemblea General, en què ha analitzat l’evolució i els resultats de la companyia i ha revisat els eixos de la seva estratègia per als propers exercicis.
A mitjà termini, l’objectiu del Grup ASISA consisteix a continuar impulsant la transformació del seu model i diversificant la seva activitat per continuar creixent millorant-ne la rendibilitat i invertint en la modernització i l’ampliació de la seva xarxa assistencial pròpia.
L’Assemblea, celebrada sota el lema “Del bon fer neix tot”, ha repassat els eixos principals de l’activitat del Grupo ASISA durant l’últim exercici, marcat per la pràctica congelació de les primes del mutualisme administratiu (es van incrementar un 1,25% el 2024) i l’efecte de la inflació i la concentració hospitalària, que han produït un increment de costos i han obligat el sector a augmentar de les seves assegurances en els darrers anys. A més, les dificultats per a la renovació dels concerts del mutualisme administratiu han generat incertesa
ASISA ha començat a comercialitzar ASISA Mascotas RC, una assegurança de responsabilitat civil per a gossos i gats que inclou capitals adaptats específicament a la cobertura de races de gos potencialment perilloses. Amb elles, l’asseguradora amplia la cartera d’assegurances per atendre les necessitats dels propietaris de gossos i gats i, en el cas dels gossos, ajudar a complir els requisits de la llei de benestar animal.
Fins ara, ASISA Mascotas, l’assegurança d’assistència veterinària, incorporava la responsabilitat civil com una garantia addicional. La nova assegurança ASISA Mascotas RC converteix la
responsabilitat civil en la garantia principal, que es completa amb una garantia d’assistència veterinària amb descomptes importants i la possibilitat d’afegir cobertures opcionals de robatori, defunció per accident i despeses per sacrifici i eliminació de restes.
durant els darrers mesos. Finalment, després d’assolir un acord amb l’Administració, ASISA ha renovat la seva participació a Muface, Isfas i Mugeju.
En aquest escenari, el Grupo ASISA va tancar l’any 2024 amb una facturació consolidada de 1.870,6 milions d’euros, un 6,2% més que el 2023. El president del grup, el Dr. Francisco Ivorra, va destacar que: “En un exercici molt complicat i ple d’incertesa, ASISA ha continuat creixent i ajudant cada cop més persones i empreses a cuidar la seva salut i el seu benestar”.
L’Assemblea de Lavinia ha ratificat el pla estratègic del Grup ASISA per als propers anys, que busca impulsar-ne el creixement, ampliar i modernitzar la xarxa assistencial, exportar el seu model a nous mercats, avançar en la transformació digital i reforçar el compromís amb la sostenibilitat i la cura de la societat i el medi ambient.
A més, l’Assemblea ha renovat la confiança en els membres del Consell Rector de Lavinia, el màxim òrgan executiu de la cooperativa, que renova la meitat dels seus integrants cada dos anys, i ha ratificat el Dr. Francisco Ivorra com a president.
L’assegurança de responsabilitat civil per a gossos i gats és un sistema de protecció per al propietari de la mascota que cobreix els costos derivats de qualsevol dany o problema que pugui causar l’animal. En el cas d’ASISA Mascotas RC, el contractant pot triar fins a tres quantitats diferents d’indemnització (150.000, 200.000 o 300.000 euros) a l’hora de contractar la pòlissa. Imatge promocional de l’assegurança ASISA Mascotas RC.
L’hospital crea una unitat de cirurgia robòtica que compta amb un equip multidisciplinari d’especialistes acreditats.
L’Hospital HLA Vistahermosa ha ampliat la seva cartera de serveis amb l’adquisició de la plataforma robòtica Da Vinci, el primer robot quirúrgic que s’instal·larà a la sanitat privada de la ciutat d’Alacant. Aquesta eina, la més moderna i avançada per efectuar intervencions quirúrgiques, estarà plenament operativa el tercer trimestre d’aquest any, quan té previst dur a terme les primeres operacions.
Per oferir als pacients l’accés més ampli possible a aquesta tecnologia, l’HLA Vistahermosa ha creat una unitat de cirurgia robòtica integrada inicialment per especialistes acreditats per utilitzar aquesta tecnologia. La unitat compta amb especialistes en cirurgia de l’aparell digestiu, urologia, ginecologia i cirurgia toràcica, coordinats pels cirurgians Ruiz de la Cuesta, Cándido Alcázar i Mariano Franco, juntament amb la uròloga Carla Pérez.
Cirurgia mínimament invasiva i més segura
El robot Da Vinci és una tecnologia mínimament invasiva que permet dur a terme cirurgies complexes amb més seguretat, elimina la tremolor de les mans del cirurgià i proporciona una visió immersiva en 3D que aporta una alta precisió en la tècnica quirúrgica, a més, facilita que el pacient tingui uns índexs de complicacions postoperatòries més baixos, menys temps d’hospitalització, millors resultats oncològics i més qualitat de vida.
L’experiència acumulada des del 2017, quan es va instal·lar el primer Da Vinci a l’HLA Universitari Moncloa, actualment el centre privat que més intervencions efectua a Espanya amb aquesta tecnologia, permet al Grup HLA comptar amb equips amb una llarga trajectòria en cirurgia robòtica, exemples de bones pràctiques i un model intern de formació permanent.
La Fundació ASISA, l’Hospital HLA Universitari Moncloa i la Universitat Europea de Madrid (UEM) han fet l’acte final de carrera de la desena promoció de metges formats al centre hospitalari del Grup HLA. En aquest acte, celebrat a l’Hospital HLA Universitari Moncloa, els nous metges integrants d’aquesta promoció van fer el jurament hipocràtic.
Durant els tres darrers cursos de la carrera de medicina, el cicle clínic, els estudiants de la 10a promoció han rebut una àmplia formació per part de més d’un centenar de facultatius mèdics, professors associats i tutors en pràctiques de l’Hospital HLA Universitari Moncloa, i han rotat per totes les àrees del centre.
La trobada entre els directius d’ASISA i de bonÀrea es va produir a la seu del grup agroalimentari a Guissona (Lleida).
ASISA i el grup empresarial bonÀrea, que té la seu a Guissona (Lleida), han mantingut una trobada amb l’objectiu de reforçar la seva relació i buscar sinergies que permetin a les dues entitats impulsar nous projectes en l’àmbit assegurador. En la trobada van participar directius de les dues companyies. Per part d’ASISA, hi van acudir el Dr. Antonio Mateu Serra, delegat a Lleida; Jaime Ortiz, director Comercial i de Màrqueting; Alfonso Porcel, director territorial, i Juan Carlos Batalla Jovell, gerent d’ASISA a Lleida. Per part de bonÀrea Agrupa, hi van participar Ramón Alsina, conseller delegat; Vicenç Brieba Farrero, responsable del Departament d’Assegurances de SEAGUI; Joan Ruich, director de la Fundació bonÀrea, i Xavier Moreno, responsable del Departament de Recursos Humans de bonÀrea Agrupa. En aquesta trobada, ASISA i bonÀrea van acordar seguir buscant oportunitats per treballar junts amb l’objectiu d’oferir un servei de qualitat i de construir aliances sòlides basades en la confiança i la col·laboració. Juntament amb la seva activitat al sector agroalimentari, el grup bonÀrea ofereix serveis comercials i d’assessoria tant a empreses com a particulars, entre ells, en l’àmbit de les assegurances.
L’hospital HLA Mediterráneo d’Almeria ha fet un nou pas en el diagnòstic i seguiment de malalties respiratòries gràcies a la incorporació del nou sistema de funció pulmonar Vyntus ONE, una tecnologia d’avantguarda utilitzada als centres hospitalaris líders a escala global en patologia respiratòria i que, a tot Andalusia, només estava disponible a Sevilla. El sistema Vyntus ONE realitza una avaluació integral de la funció pulmonar complint els estàndards internacionals més alts de qualitat diagnòstica. L’equip permet efectuar proves com espirometries, pletismografies i capacitat de difusió de gasos (DLCO), amb la màxima fiabilitat i en menys temps.
Amb una població assegurada molt significativa al Vallès Occidental, Assistència Sanitària fa un pas més en el seu compromís amb el territori i emplaça la seva delegació de Terrassa en unes noves instal·lacions situades en una zona cèntrica i ben comunicada de la ciutat.
La nova oficina de Terrassa permetrà apropar els serveis de l’entitat a milers de persones usuàries del municipi i la comarca, cosa que en millorarà l’accessibilitat i reforçarà la seva proximitat amb els assegurats. Destaca l’arrelament d’Assistència Sanitària en una ciutat amb una trajectòria significativa en l’àmbit de la salut i els serveis a les persones, ja que disposa d’una àmplia xarxa assistencial i sanitària. En paraules del Dr. Ignacio Orce, president de l’asseguradora, “cal subratllar la importància d’aquesta obertura dins l’estratègia d’expansió natural de la nostra organització en una comarca que destaca pel seu dinamisme i per tenir una gran concentració de població vinculada a l’entitat, i on, a més, també tenim presència, amb oficina a Sabadell i Sant Cugat”.
La nova oficina ofereix atenció presencial per a totes les gestions habituals —informació, consultes operatives, tramitació de serveis o qüestions contractuals— i presenta un disseny funcional, càlid i obert. L’espai ha estat concebut per facilitar-ne l’ús, oferir un entorn còmode tant per als usuaris com per al personal i adaptar-se a les necessitats canviants de l’atenció sanitària privada i de qualitat.
Amb aquesta obertura, Assistència Sanitària millora la seva xarxa de punts d’atenció, que ja suma més de 20 delegacions repartides pel territori on opera, i que consolida així la seva presència en un dels àmbits geogràfics més importants per a l’entitat.
s’uneix a la fundació Josep Carreras en la lluita contra la leucèmia
SCIAS Hospital de Barcelona ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia per acollir a les seves instal·lacions diferents accions de sensibilització social i captació de suports. La iniciativa s’emmarca en el ferm compromís de SCIAS, com a cooperativa sanitària, amb la investigació mèdica, la responsabilitat social corporativa i la construcció d’un model de salut més humà i compromès. Gràcies a l’acord, la Fundació Josep Carreras podrà desenvolupar campanyes informatives dins de l’hospital i fomentar la implicació de la ciutadania per erradicar-les.
“El compromís social forma una part essencial de la nostra identitat com a cooperativa. Entenem que la nostra funció no es limita a l’atenció assistencial: també hem d’impulsar la investigació i estar al costat dels qui treballen per una medicina millor”, va destacar Andreu Obis, president del Consell Rector de SCIAS, durant la formalització del conveni. L’acord té una durada inicial d’un any i ja inclou tres jornades de sensibilització programades, l’octubre i el desembre del 2025 i el febrer del 2026.
L’hospital de Barcelona acollirà la 13a jornada sobre salut de l’embaràs
El 7 de novembre se celebrarà una jornada presencial i gratuïta sobre salut en l’embaràs, organitzada per Assistència Sanitària, juntament amb els serveis de Medicina Interna, Pediatria i Neonatologia de l’Hospital de Barcelona i especialistes en ginecologia i obstetrícia. Al llarg del matí, s’abordaran qüestions de màxima actualitat i rellevància clínica com ara la necessitat del cribratge d’infeccions durant l’embaràs, l’impacte del citomegalovirus (CMV) en la gestació i el nounat, i el risc que suposa la corioamnionitis, una infecció que pot comprometre alhora la vida de la mare i del nadó. Així mateix, es presentaran avenços recents sobre la possibilitat de detectar precoçment càncer de mama a través de components de la llet materna en una ponència a càrrec de l’oncòloga Cristina Saura.
L’asseguradora mèdica continua oferint cobertura sanitària gratuïta en el marc d’un programa, iniciat el 2018, que ha permès a 18 joves refugiaodos reprendre els seus estudis.
Assistència Sanitària ha renovat recentment el compromís amb el programa d’acollida d’estudiants refugiats del Líban, una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb diverses universitats i organismes internacionals. Després de les successives renovacions anuals, l’asseguradora continuarà oferint cobertura mèdica gratuïta als estudiants que formen part del programa.
Des dels seus inicis, aquesta col·laboració ha garantit l’accés a l’atenció sanitària — una condició indispensable per obtenir el visat d’estudis— a un total de 18 joves
refugiats, majoritàriament d’origen sirià, però també palestí i pakistanès, que van fugir del conflicte armat als seus països d’origen i que residien al Líban. Gràcies al programa, han pogut continuar els estudis superiors en diferents universitats catalanes.
“Com a metges, creiem en el coneixement com a eina de transformació. Aquest acord és una extensió natural del nostre compromís amb l’educació i la millora social”, va declarar el Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària, en formalitzar la nova pròrroga del conveni.
Més de 40 persones dels equips comercials i les delegacions d’Assistència Sanitària es van reunir a l’Hospital de Barcelona, el centre sanitari de referència exclusiu per a les persones assegurades de l’entitat. La jornada va servir com a punt de trobada per reforçar la coordinació entre delegacions, compartir objectius i analitzar plegats l’activitat comercial.
Durant la primera part de la cita, els participants van dur a terme sessions de treball i reunions en grup, centrades en l’intercanvi de coneixement, la posada en comú d’estratègies i el desenvolupament de la nova oferta de productes i serveis que està preparant l’entitat. Aquestes novetats tenen com a objectiu donar resposta a les necessitats actuals de les persones que busquen la millor atenció per a la seva salut amb solucions innovadores i l’habitual enfocament centrat en la qualitat assistencial.
Els assistents van tenir l’oportunitat de visitar de prop l’Hospital de Barcelona i conèixer els seus projectes més recents. Entre les novetats presentades durant la visita destaquen els nous accessos a l’Àrea d’Urgències i Admissions, la renovació integral de diverses plantes d’hospitalització i el laboratori clínic propi, AssislaHB, que processa totes les determinacions analítiques del Grup Assistència.
Dra. María Pérez-Hervada assumeix la coordinació d’AssislaHB, el laboratori clínic del Grup Assistència
La Dra. Pérez-Hervada —també subdirectora mèdica de SCIASHospital de Barcelona— ha manifestat el seu compromís amb una medicina de qualitat, basada en una col·laboració propera i efectiva entre els equips del laboratori i els professionals de les diferents especialitats.
Entre els recursos ja operatius del laboratori destaquen el circuit d’avís de valors crítics i el
sistema de resolució àgil d’incidències i dubtes, tots dos gestionats per un equip de facultatius altament qualificat, encapçalat per la Dra. Beatriz Candás, amb un tracte proper i una disponibilitat absoluta.
Conscient dels reptes que ha suposat l’inici del projecte, des de la nova coordinació es vol fomentar una comunicació fluida i bidireccional que reculli les experiències
i les propostes dels professionals del Grup Assistència amb l’objectiu de perfeccionar els processos i reforçar l’eficiència i la qualitat en el servei. A més, se’ls ha convidat personalment a visitar les noves instal·lacions del laboratori i conèixer-ne el funcionament de primera mà, un fet que subratlla la voluntat de convertir AssislaHB en un model de referència, centrat en l’excel·lència diagnòstica i l’atenció al pacient.
L’ACI
va reunir delegats de tot el món per definir el rumb del moviment cooperatiu i reforçar el seu paper com a motor de transformació global.
L’històric ajuntament de Manchester, bressol del moviment cooperatiu modern, va acollir el 2 de juliol l’Assemblea General de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). La trobada va reunir 400 delegats de tot el món a la ciutat on, al segle XIX, va néixer un model empresarial que avui agrupa gairebé 1.000 milions de persones.
La sessió inaugural va estar presidida per Carmine Grimshaw, Lord Major de Manchester, que va emfatitzar el llegat cooperatiu de la ciutat i la seva estreta vinculació amb els valors de l’ACI. La federació britànica Co-operatives UK, que representa les més de 7.000 cooperatives actualment actives al Regne Unit, va exercir d’amfitriona de la trobada. La Fundació Espriu va participar en l’assemblea representada pel seu director general, el Dr. Carlos Zarco.
Durant la trobada es va aprovar el pla estratègic de l’ACI per al període 2026- 2030, basat en la teoria del canvi, que situa l’organització
com a agent global de transformació. Es tracta més d’una estratègia de moviment que d’un simple pla de gestió, que fixa com a prioritats promoure l’avantatge cooperatiu, fomentar la creació de noves empreses, reforçar el lideratge de dones i joves, impulsar la recerca i la formació, aprofitar les plataformes tecnològiques, intensificar la incidència política, avançar en sostenibilitat i garantir el creixement financer del moviment. L’Assemblea també va abordar la situació a l’Equador, on una reforma legal recent amenaça d’obligar les cooperatives d’estalvi i de crèdit a convertir-se en societats anònimes, un precedent que podria tenir conseqüències greus per a tota la regió.
L’agenda de Manchester es va completar amb una nova sessió del Cercle de Lideratge de Cooperatives i Mutuals (CM50), que va donar continuïtat a la trobada organitzada al maig per la Fundació Espriu a Madrid. El Dr. Zarco va participar activament en els debats d’aquest grup, que reuneix els líders
de les cooperatives i mútues més importants del món. Els membres del CM50 van decidir centrar els seus esforços en tres àmbits prioritaris: la reconstrucció després dels conflictes, la promoció de l’educació i la governança cooperativa, i la creació d’un mercat cooperatiu global.
De cara al futur, el CM50 tornarà a reunir-se a Doha, en el marc de la Cimera Mundial del Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, que se celebrarà del 4 al 6 de novembre. Allà es llançaran oficialment el Manifest CM50 i el Pla de Compromisos, i a més es presentarà una edició especial del World Cooperative Monitor i se celebrarà l’acte de cloenda de l’Any Internacional de les Cooperatives.
Amb aquestes decisions, l’ACI i el CM50 reforcen el seu paper com a referents globals i reafirmen la vigència del cooperativisme com a motor de desenvolupament sostenible i equitatiu.
L’1 d’agost, la Fundació Espriu va organitzar a l’HLA Hospital Universitari Moncloa una sessió informativa dirigida a una delegació de l’Organització de Cooperatives Brasileres (OCB). En la trobada van participar més de 40 representants procedents de les 27 divisions estatals en què s’estructura l’entitat.
La sessió va comptar amb la intervenció del director general de la Fundació Espriu, el Dr. Carlos Zarco, que va oferir una panoràmica del cooperativisme sanitari a Espanya. La seva presentació va abordar, entre altres aspectes, la composició de la Fundació Espriu i les entitats que la integren; el context del cooperativisme, el sistema sanitari i l’assegurança de salut a Espanya, i la dimensió i l’activitat d’Assistència Sanitària i ASISA, de les quals en va des-
tacar l’impacte en el desenvolupament de la medicina social. A més, va repassar l’evolució històrica de les cooperatives de salut al nostre país.
L’OCB, organisme que representa el moviment cooperatiu brasiler a escala nacional i internacional, té com missió promoure aquest model davant els poders executiu, legislatiu i judicial. La seva tasca se centra a visibilitzar els beneficis que les cooperatives aporten a les persones, l’economia i el planeta, que s’alineen amb els principis de sostenibilitat i d’inclusió.
La trobada va permetre estrènyer llaços entre ambdues organitzacions i reforçar l’intercanvi d’experiències al voltant del paper de les cooperatives com a motor de transformació social.
Les cooperatives de salut, protagonistes a l’agenda de les Nacions Unides
Les cooperatives estan preparades per implementar els objectius de desenvolupament sostenible? Per donar resposta a aquesta qüestió, el 15 de juliol es va celebrar a Nova York una sessió del Fòrum Polític d’Alt Nivell de les Nacions Unides. La trobada va reunir representants dels estats membres i agències de desenvolupament juntament amb líders cooperatius de tot el món.
En aquest espai va intervenir Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu, que va destacar el paper de les cooperatives de salut en la consecució de l’ODS 3: salut i benestar. Va recordar que més de 100 milions de persones en més de 70 països accedeixen a l’atenció sanitària a través de cooperatives, que ofereixen una àmplia gamma de serveis: atenció primària, gestió hospitalària, xarxes de farmàcies, assegurances, telemedicina i cures a persones grans.
El Dr. Zarco va remarcar que la governança democràtica d’aquestes entitats afavoreix solucions innovadores i adaptades a les necessitats de cada comunitat, com l’atenció domiciliària i els serveis digitals. A més, va recalcar que les cooperatives de salut complementen els sistemes públics i amplien la cobertura sanitària, ja que reinverteixen els seus excedents en formació, infraestructures i innovació tecnològica.
Aquestes idees van quedar reforçades pels documents que les Nacions Unides van fer públics al juliol. L’informe del secretari general sobre les cooperatives en el desenvolupament social subratlla la capacitat d’aquestes organitzacions per erradicar la pobresa, crear ocupació decent i fomentar la cohesió social. En particular, ressalta com les cooperatives de salut amplien l’accés a l’atenció sanitària i ofereixen un enfocament centrat en les persones i en la comunitat.
D’altra banda, la Declaració ministerial del Fòrum Polític d’Alt Nivell insisteix en el fet que la salut és essencial per al desenvolupament sostenible i crida a reforçar els sistemes de salut, avançar cap a la cobertura sanitària universal i millorar la preparació de cara a pandèmies i altres emergències. El reconeixement de les Nacions Unides, juntament amb les experiències compartides al fòrum, confirma que les cooperatives són actors clau per construir sistemes de salut inclusius i resilients, capaços d’accelerar el compliment de l’Agenda 2030.
Els avenços científics derivats de la recerca i la possibilitat de cultivar hàbits saludables permeten imaginar una manera diferent d’afrontar l’entrada a la maduresa.
per Enric Ros
Hi va haver èpoques, no tan llunyanes, en què algú que havia entrat a la cinquantena ja començava a considerar-se una persona gran. Avui, la nostra societat sembla obsessionada amb assolir una joventut perpètua. Però: realment és possible afrontar els anys d’una manera saludable, endarrerint els efectes físics indesitjats que solem associar a la vellesa?
Per analitzar aquesta qüestió, conversem amb Tamara Pazos, una jove i brillant científica que va cursar un màster en Neurociència i que ha escrit interessants llibres amb títols com Crecer sin envejecer. Este libro te hará vivir más (o por lo menos mejor) i La biología aprieta pero no ahoga (tots publicats per Paidós). Segons el seu parer, la informació de què disposem actualment brinda a les noves generacions l’oportunitat d’envellir d’una manera diferent. A més, ara disposem d’“una gran força de recerca i inversió en biomedicina, totalment orientada a estudiar aquests processos d’envelliment cel·lular i de malalties que hi estan associades”.
L’edat
cronològica seguirà avançant de forma inevitable, però la biològica dependrà del que ens hem cuidat
hem cuidat. “Segons el context i l’accés als recursos sanitaris, hi haurà persones de setanta anys amb un sistema immune jove i funcional, amb capacitat d’enfrontar i reparar els danys derivats del pas del temps. I n’hi haurà d’altres que, per acumulació d’estrès, sedentarisme, contaminants ambientals, manca de son, etc., tindran un sistema immune deteriorat que accelerarà l’envelliment. La diferència més important la trobarem vinculada a l’estatus socioeconòmic i a les possibilitats d’accés a aquests avenços científics”, explica Pazos.
Un canvi de mentalitat
Edat cronològica ‘versus’ edat biològica
El primer que hem de constatar és que l’edat cronològica seguirà avançant de manera inevitable per a tothom, però la biològica dependrà del que ens
La ciència de la longevitat ens ofereix una oportunitat per canviar de mentalitat. “No es tracta d’afegir anys de vida, sinó d’afegir vida als anys”, afirma aquesta investigadora. I afegeix: “La ciència de la longevitat ens mostra que l’envelliment és mal·leable i que podem influir en com envelleix el nostre sistema immune, que actua com a director orquestra de molts altres processos. Un sistema immune sa no només respon bé contra les infeccions, també manté a ratlla la inflamació que, quan es cronifica, afavoreix malalties cardiovasculars, neurodegeneratives o metabòliques. Entendre-ho ens permet dissenyar estratègies concretes per arribar a edats avançades en millor estat físic i mental”.
Tamara Pazos té clar que el sistema immune ha d’estar sempre al centre de la conversa sobre la longevitat. Per tenir-ne cura hem de tenir en compte quatre pilars fonamentals:
1. Moviment: “L’exercici regular entrena la immunitat, millora la circulació de les cèl·lules defensives i redueix la inflamació”.
2. Descans: “El son profund és el moment en què el sistema immune es reorganitza i es repara”.
3. Alimentació: “Els patrons dietètics basats en vegetals, llegums, fruita seca i peix aporten nutrients que regulen les defenses i eviten que s’activin constantment”.
4. Relacions socials: “L’aïllament és un dels acceleradors més destacats de l’envelliment immunològic, mentre que el suport social el protegeix”.
És molt important conèixer quins factors contribueixen a mantenir aquesta reserva fisiològica indispensable que ens permet afrontar el dia a dia encara que fem anys.
No hi ha dubte: un dels secrets per afrontar amb
èxit la maduresa és mantenir-nos sempre actius i saludables. Tal com assenyala Ignasi Bardés, metge especialista en família i geriatria, un element essencial per complir aquest objectiu és “preservar la nostra reserva fisiològica”. Aquest concepte fa referència a la capacitat orgànica indispensable perquè puguem
fer front a l’activitat diària. Evidentment, “a mesura que fem anys, aquesta reserva va baixant fins a arribar a un punt de fragilitat, en què encara no podem considerar que estiguem veritablement malalts, però en el qual ja ens trobem al límit per satisfer les nostres necessitats”, afirma Bardés.
Una visió holística
Mantenir i incrementar al màxim la reserva fisiològica és, doncs, un element primordial. Per això, hem d’atendre –com assenyala Bardés– “diverses dimensions que, quan estan harmonitzades, constitueixen un autèntic cercle virtuós: l’exercici i la nutrició són, sens dubte, fonamentals per tenir una constitució física en què hi hagi més proteïna que greix. Però
també és molt important mantenir una vida cognitiva activa i saber tenir cura de les esferes socials i emocionals”.
Això no és un repte merament individual, sinó que exigeix una implicació global que suposa una transformació de la mirada de la societat al voltant de la vellesa. En paraules de Bardés, “hem de canviar el concepte que tenim avui de la gent gran. En lloc de limitar-nos a considerar que són persones que ja han fet el seu paper, podem integrar-les molt més, valorar tot el coneixement i l’experiència que encara ens poden aportar”.
La visió holística de Bardés coincideix plenament amb la de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que defineix l’“envelliment actiu” com un “procés en el qual s’optimitzen les oportunitats de salut, participació i seguretat per millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen.” Per descomptat, això implica diverses variables: les personals (com la condició biològica i genètica de cada persona, o la seva personalitat) i les conductuals (les relacionades amb els hàbits i estils de vida).
A més, cal afegir-hi l’impacte inevitable dels determinants externs (socials, econòmics, ambientals o d’infraestructures i de serveis sanitaris).
L’exercici i la nutrició són fonamentals, però també és molt important mantenir una vida cognitiva activa
Per a Tamara Pazos, “és fonamental mantenir l’homeòstasi, és a dir, la capacitat de l’organisme per regular els senyals de producció hormonal. Aquests estan vinculats a la sacietat, el son, les emocions o el dolor” i també a com els nostres òrgans i la nostra conducta reaccionen a aquests senyals de forma òptima per a la supervivència.
“Per això necessitem constància en el que és bàsic: exercici físic moderat i regular, descans de qualitat, alimentació rica en fibra, antioxidants i greixos saludables, i una bona gestió de l’estrès. També és important cultivar activitats que gaudim i que ens proporcionin connexió social: riure, compartir, aprendre coses noves. Tot això regula tant la immunitat com la producció hormonal. De fet, no parlem d’intervencions espectaculars, sinó de rutines senzilles que, si es mantenen en el temps, són la veritable medicina preventiva”, afegeix Pazos.
Exercici físic regular, descans de qualitat, alimentació equilibrada i una bona gestió de l’estrès són els principals hàbits que hem de cultivar.
Quins són
•L’estrès crònic. Segons Tamara Pazos, “manté el cos en alerta amb nivells alts de cortisol que debiliten les defenses i afavoreixen la inflamació”.
•El sedentarisme “impedeix que les cèl·lules immunitàries s’activin i circulin de forma eficient”.
•L’alimentació basada en ultraprocessats i sucres “dispara la inflamació de baix grau, que és el veritable soroll de fons de l’envelliment”.
L’informe ‘Un perfil de la gent gran a Espanya’, editat pel CSIC, va publicar en l’edició del 2024 una sèrie de dades sobre les condicions de vida de les persones de 65 anys o més, de les quals podem extreure conclusions interessants sobre com serà la vellesa en els propers anys al nostre país.
Dels 48.085.361 ciutadans espanyols, més de 9,5 milions de persones (9.687.776) tenen 65 anys o més, cosa que representa el 20,1% de la població, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de gener del 2023.
La població gran segueix guanyant importància any rere any. Segons la projecció de l’INE (2023-2041), el 2041 es podria arribar a més de 14,5 milions de persones grans, un 27,9% del total d’una població que estarà per sobre dels 52 milions d’habitants.
+ 65 anys + 65 anys
14.660 PERSONES
ja han arribat als 100 anys (o més) d’edat. Pel que fa al 2022, el nombre de centenaris ha augmentat en un 5,4%.
A mesura que l’edat augmenta, les dones superen numèricament els homes. Per a l’any 2023 i el tram d’edat de 65 i més anys, les dones sumen 5.474.236 persones, un 29,9% més que els homes (4.213.540).
+29,9%
Províncies espanyoles amb un percentatge més alt de gent gran
Províncies espanyoles amb un percentatge més baix de gent gran
83,08 anys
Segons les darreres taules de mortalitat de l’INE, basades en dades del 2022, l’esperança de vida en néixer se situa en els 83,08 anys i recupera la tendència ascendent que havia disminuït per culpa de la covid-19, encara que sense arribar als nivells previs a l’aparició de la pandèmia, quan l’indicador va arribar als 83,53 anys.
En els darrers temps s’ha començat a mesurar un nou paràmetre: l’esperança de vida en bona salut a partir dels 65 anys. Segons dades d’Eurostat, l’evolució d’aquest indicador és lleument inferior en les dones, malgrat el que es podria esperar (75,3 anys contra els 75,7 anys dels homes).
El 2023, un 63,6% de persones d’edat de 65 anys o més va declarar que tenia alguna malaltia o problema de salut de llarga durada. Aquest percentatge, però, ha disminuït gradualment.
El 38,5% de les persones de 65 i més anys mai fa activitats físiques en el temps de lleure, una dada que representa un 33,4% dels homes i que puja fins al 42,5% entre les dones.
A mesura que l’edat avança, però, els percentatges de persones amb malalties cròniques augmenten. Per al 2023, en el grup d’edat de 65 a 74 anys, aquestes malalties afecten a Espanya més de la meitat de les persones grans, i al grup d’edat següent (de 75 a 84 anys) el percentatge augmenta fins al 68%. Per a les persones de més de 84 anys, els problemes de salut crònics afecten el 75,4%.
Segons l’Enquesta Europea d’Ingressos i Condicions de Vida (EU-SILC) del 2023, a Espanya, un 37% de les persones amb 65 anys i més pateix malalties o problemes de salut de llarga durada En el cas del conjunt de la Unió Europea, la dada baixa al 35,1%.
Una persona que ha arribat als 65 anys pot esperar viure una mitjana de 21 anys addicionals (84,06 anys si és home i fins als 87,96 anys si és dona).
“Tenir
Considerat un dels científics espanyols de més rellevància internacional, López-Otín ha investigat a fons el càncer i les maneres de combatre l’envelliment. Alhora, ha escrit rellevants assajos divulgatius que reflexionen sobre totes aquestes qüestions. La seva visió uneix el coneixement avançat que proporciona la ciència amb la saviesa de l’humanista.
Dr. Carlos López-Otín
Membre de l’Acadèmia
Europea i la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya.
Al llarg de la seva carrera investigadora ha treballat a l’Hospital Ramón y Cajal i al Centre de Biologia
Molecular Severo Ochoa, a més de diverses universitats estrangeres.
Quina relació creu que mantenim a les nostres societats amb l’envelliment i la mort?
La nostra relació amb els dos processos biològics és complexa i sovint molt insatisfactòria. No és senzill acceptar que l’envelliment i la mort són processos naturals que ens han acompanyat en la nostra història evolutiva i que han estat fonamentals des que fa 3.800 milions d’anys la vida va començar a obrir-se camí al planeta. Sempre recordo als meus estudiants que, per progressar, la vida va haver d’inventar la mort. Per la meva banda, accepto amb absoluta normalitat l’envelliment i la mort. No crec en la immortalitat; el que m’ocupa i em preocupa són les malalties associades al pas del temps, no l’envelliment. No em dedico a combatre’l, sinó a intentar entendre’l, primer en termes moleculars i cel·lulars, i més recentment aprofundint en els aspectes socials i emocionals. I respecte a la mort, m’aclapara la que té lloc a deshora, la que deriva de malalties hereditàries o minoritàries per a les quals no hi ha teràpies adequades, la que sorgeix de patologies comunes a les quals la ciència i la medicina ara per ara només poden oposar un coneixement parcial i insuficient. Però aquestes insuficiències no poden servir d’excusa per fer una oda a la ignorància i fomentar-la des de posicions de poder i influència.
El seu primer llibre de la ‘Trilogia de la vida’, ‘La vida en quatre lletres” (Paidós), el va escriure, en
certa manera, per “ajudar-se a si mateix”, ja que, com ha explicat, havia perdut el seu propòsit de vida. Quina importància té aquest propòsit vital en la nostra salut i longevitat?
Vaig ser educat per grans mestres i mentors en l’estudi de les claus moleculars i cel·lulars de la vida i les malalties. No obstant això, el pas del temps i el nostre treball científic m’han anat ensenyant que hi ha altres factors, incloent-hi els socials i emocionals, que influeixen decisivament en la nostra salut i en la nostra longevitat. Entre aquests, el fet de disposar d’un propòsit vital és un bon elixir. Hi ha molts tipus d’ikigai, així que cadascú hem de trobar el nostre, i assumir que potser no durarà per sempre. Per a mi, el concepte de propòsit vital és molt sòlid en la meva mirada a llarg termini, però necessàriament dinàmic en les formes d’afrontar-ho.
Quins factors podríem assenyalar com a importants per a una longevitat saludable? Quins hàbits positius podem desenvolupar per envellir millor? Al meu últim llibre, La levedad de las libélulas (Paidós), he reflexionat molt sobre aquestes qüestions i he proposat una equació de salut que resumeix el meu pensament al respecte. Aquesta fórmula condensa la idea que la salut deriva de nou característiques dinàmiques que mantenen les funcions del nostre organisme i procuren el nostre benestar físic i emocional. Les tres primeres claus inclouen els aspectes més estrictament moleculars i es poden concretar en tres idees –espai, temps i regulació– que pretenen que tot el que hagi de passar al nostre cos passi al lloc i en el moment oportú i en perfecta coordinació. No obstant això, l’art de la salut és molt més complex i inclou altres factors relacionats amb els nostres estils de vida particulars quant
“El que m’ocupa i em preocupa són les malalties associades al pas del temps”
a nutrició, exercici i son, mentre tractem d’evitar aspectes negatius com l’estrès i la toxicitat tant ambiental com humana. Finalment, he incorporat una novena clau, l’adaptació psicosocial, que pretén posar en context molecular els aspectes relatius al benestar emocional, les deficiències del qual estan a l’origen de l’epidèmia de tristesa que s’estén per la nostra societat.
Les noves generacions envelliran millor que les seves predecessores? Augmentarà la diferència entre l’edat biològica i la cronològica?
Fa cent anys, en països molt avançats, l’esperança mitjana de vida era al voltant dels 35 anys. Avui, a Espanya, aquesta xifra supera els 80 anys, i hi ha al voltant de 20.000 centenaris. Aquestes xifres augmentaran, i espero que el progrés científic, mèdic i social determinin que tots visquem una mica més i, sobretot, una mica millor.
La gent gran hauria de jugar un paper més actiu a la nostra societat? Passarà així en un futur proper?
Aquesta és una qüestió molt difícil, ja que el que es percep de manera general és falta de respecte, menyspreu, desatenció i marginació cap a la gent gran. D’altra banda, he tingut la sort de conèixer professionals meravellosos en el camp de la geriatria, i de l’atenció primària, que proporcionen una atenció als avis excepcional i exemplar. Els meus pares van passar els seus últims anys a la residència municipal del meu poble natal i la meva gratitud a tot el personal que els va atendre amb infinit respecte i afecte no es pot expressar amb paraules. Estem, per tant, en vista d’un dilema al qual només ens podem enfrontar amb una paraula: educació. El nivell d’educació de la nostra societat i la definició de les seves prioritats reals –no les que se citen, però que després s’incompleixen– serà el que determini el paper que haurà d’exercir la gent gran en un futur en què representarà la majoria de la població.
La paleta de vermells, ocres i daurats que tenyeix els arbres i les fulles durant aquesta estació convida més que mai a perdre’s per la natura.
per Neus Duran
Si endinsar-se en un bosc sempre és un plaer per als sentits, sens dubte a la tardor ho és més que mai, amb la lànguida caiguda de les fulles i la càlida paleta de tons ocres, daurats i vermells tenyint el paisatge. Sigui per anar a buscar castanyes o bolets, per albirar fauna o simplement per oblidar-se de les presses del dia a dia durant unes hores, una passejada pel bosc sempre és una bona idea. En aquest article, proposem algunes de les més espectaculars.
1 Selva d’Irati
A la tardor, els brams dels cérvols, que estan en època de zel, ressonen a la Selva d’Irati
Només la Selva Negra alemanya supera la d’Irati com la fageda-avetar més gran del continent. En aquest petit paradís verd, enclavat al Pirineu oriental navarrès i que ocupa més de 17.000 hectàrees, abunden els rierols i torrents, de manera que la frescor i la remor de l’aigua acompanyen el viatger al seu recorregut. Està poblat per nombroses espècies com guineus, truites i senglars, i a la tardor, a més, s’hi poden sentir els cérvols, que estan en època de zel i que amb els seus brams fan retrunyir el bosc. També el poblen, segons el folklore local, personatges com el Basajaun, el senyor del bosc, un gegant de llarga cabellera, o les
1 Selva d’Irati
2 Bosc Encantat / reserva natural del Pijaral
3 Bosc de los Alcornocales
4 Fageda d’en Jordà
5 Fragas do Eume
làmies, que s’amaguen als rius i les fonts. Hi ha innombrables opcions per escollir, com el sender interpretatiu d’Errekaidorra, un recorregut museïtzat de 10 quilòmetres que mostra com es feien servir històricament els recursos naturals del bosc.
2 Bosc Encantat / reserva natural del Pijaral
Una boira fantasmagòrica i espessa amb un aire a bosc de Jurassic Park rep el viatger quan s’endinsa a la Reserva Natural Integral del Pijaral. Aquesta àrea protegida de Tenerife acull espècies endèmiques com la Woodwardia radicans, també coneguda com a píjara, una mena de falguera que pot mesurar fins a tres metres de la qual pren el nom la zona.
Un dels racons més màgics del Pijaral és el sender conegut com el Bosc Encantat, que segueix una ruta circular d’uns 7 km per corriols totalment coberts per les selvàtiques falgueres. Cal tenir en compte que per fer aquesta excursió és imprescindible sol·licitar un permís uns dies abans al Cabildo de Tenerife.
3 Bosc de Los Alcornocales
El suro, que s’hi extreu des de fa segles, és l’autèntic protagonista al Parc Natural de Los Alcornocales, que s’estén al llarg de 170.000 hectàrees de terreny
entre les províncies de Cadis i Màlaga. És ni més ni menys que la massa forestal de sureres més extensa del planeta.
Es pot recórrer seguint el corriol que puja fins al Picacho, des d’on s’obté com a recompensa una panoràmica impressionant. Amb sort, durant el trajecte es pot albirar alguna de les espècies que poblen el parc, entre les quals destaquen les àligues.
4 Fageda d’en Jordà
El fet d’estar ubicada sobre la colada refredada d’un volcà fa de la fageda d’en Jordà un enclavament únic. A la tardor, el mantell de fulles tenyides en tons ocres i vermells contrasta amb les prominències de lava recobertes de molsa verda que s’eleven sobre terra i que poden arribar a més de 20 metres.
Aquest frondós bosc de la Garrotxa, que ha estat font d’inspiració de pintors i poetes, es pot visitar en un circuit molt curt, senzill i circular, apte per tots els públics. Altres recorreguts més ambiciosos, d’uns 12 km, porten el senderista a descobrir l’encant del Parc Natural de la Zona Volcànica, incloent-hi el volcà de Santa Margarida, amb la seva ermita romànica al cràter.
5 Fragas do Eume
A la província de la Corunya es troba Fragas do Eume, un dels boscos atlàntics de ribera millor conservats del continent. Consisteix en 9.000 hectàrees de vegetació, entre les quals es poden trobar 20 espècies de falgueres i 200 de líquens. El relaxant murmuri de l’aigua de nombroses fonts i cascades acompanya el viatger en el seu recorregut.
‘Idols’, moda, pollastre cruixent i salses picants. I, sobretot, molt cinema i sèries de televisió. Corea del Sud s’ha convertit en una potència mundial de producció i exportació de cultura pop, i el seu creixement no sembla que hagi de frenar en els propers anys.
per Joan Miquel Mas Salom
L’actualitat geopolítica no deixa cap dubte: el regnat de l’hegemonia cultural nord-americana s’acaba. Les xarxes socials i meticuloses estratègies de comunicació i soft power han convertit el consum cultural pop en un àmbit multipolar, en què Orient avança a passos de gegant amb el Japó i Corea del Sud al capdavant. Si bé el país nipó fa diverses dècades que és el far de referència de la cultura asiàtica a Occident, la irrupció de Corea del Sud és un fenomen relativament recent, encara que no per això menys impactant. Des de fa uns quants anys, el consum de grups de música K-pop com BTS, la presència del kimtxi en restaurants no necessàriament especialitzats o l’èxit massiu de sèries com El joc del calamar indiquen aquesta tendència.
K-boom: entre l’explosió creativa i el ‘soft power’
La segona meitat del segle XX va ser un període altament convuls per a tota la península de Corea. El 1953, una vegada finalitzada la guerra civil que va dividir el país en dos, la zona sud va quedar sota la influència dels Estats Units, i es va sumir en dictadures consecutives entre els anys 60 i 90 fins a l’arribada de la democràcia, la qual va començar amb una profunda crisi econòmica. Conscient de la seva debilitat en els aspectes “durs” del poder (economia i potència militar), a mitjans dels anys 90 el president Kim Young-sam va impulsar un pla anomenat Segyehwa amb el qual pretenia situar Corea del Sud al tauler global.
Per aconseguir-ho, el govern va prendre la decisió d’impulsar la seva cultura com a motor de desenvolupament i projecció internacional. Inspirats en l’impacte global del cinema nord-americà i la necessitat de diferenciar-se de la cultura japonesa, els líders polítics sud-coreans van decidir invertir en la creativitat i la indústria de l’entreteniment, i van fer néixer un model en què el govern dona suport, però no limita, el talent artístic, amb la facilitació de recursos mitjançant institucions especialitzades.
El resultat va ser un auge espectacular de la música, el cinema i la gastronomia coreans a tot el món que va transformar la imatge del país i el va convertir en una referència global del pop. Aquest auge de la cultura coreana, conegut com a hallyu, no només va millorar la reputació internacional de Corea del Sud, sinó que també en va impulsar l’economia. Com a exemple, el 2021 el contingut cultural sud-coreà va generar més ingressos que els seus productes tecnològics, i el grup BTS va arribar a representar el 0,3% del PIB nacional.
Les claus i els referents del boom coreà La primera incursió de la cultura sud-coreana a Occident va ser el cinema. A partir de la dècada dels 2000, i especialment del 2010, el cinema sud-coreà es va anar expandint com un
El 2021, el grup de música K-pop BTS va arribar a representar el 0,3% del PIB nacional
dels més dinàmics i propositius del panorama internacional. La raó principal del seu èxit va ser la combinació encertada de codis universals de diversos gèneres, inspirats en el cinema de Hollywood, amb elements de la cultura del país, que provocaven en l’espectador internacional una barreja entre el terreny conegut i l’exotisme.
Entre les seves obres més representatives destaquen títols com l’oscaritzada Paràsits de Bong Joon-ho, que aborda des de la barreja de gèneres la desigualtat social pròpia del capitalisme tardà; Old Boy, un icònic thriller de venjança dirigit per Park Chan-wook, que inclou una de les seqüències d’acció en pla-seqüència més importants i referenciades dels últims temps; Train to Busan i la seqüela Península, que aborden el gènere de zombis amb una mirada fresca i addictiva; Vidas pasadas, de Celine Song, que explora el retrobament i el pas del temps, o Hierro 3, de Kim Ki-duk.
Més recentment l’interès pel cinema coreà s’ha traslladat a la sèries de televisió. L’èxit aclaparador el 2021 d’El joc del calamar va ser la constatació de l’auge dels K-dramas. Títols com Crash Landing on You, Mr. Sunshine i Goblin, juntament amb propostes innovadores com Signal, Vincenzo o Kingdom, han capturat audiències internacionals per la seva barreja de gèneres com el romàntic, la fantasia, el thriller o el drama històric.
Més enllà de la ficció
Però, més enllà de la ficció, les xarxes socials han estat el principal pont intercontinental que ha acostat la cultura sud-coreana a la resta del món. La moda, la gastronomia i la música pop arrasen i es viralitzen en plataformes com Instagram i Tik Tok. Així, plats icònics de la gastronomia sud-coreana com el bibimbap, el bulgogi o el gimbap i productes com la salsa gochujang o el kimtxi es poden trobar fàcilment en restaurants de tot el món.
Però, sens dubte, el fenomen més important és l’eclosió de la música K-pop. Grups com BTS, Blackpink i Stray Kids han aconseguit generar un fenomen fan que aconsegueix mobilitzar milions de persones arreu del món, alhora que obtenen un sonor reconeixement de la crítica aconseguint guardons internacionals i rècords d’escoltes a plataformes com Spotify. Al mateix temps, la moda i cosmètica coreanes, potenciades per la influència d’idols, arrasen igualment a passarel·les i botigues de tot el món.
En definitiva, més enllà de l’estratègia de soft power, la indústria de l’entreteniment i l’expansió de la cultura sud-coreana s’han consolidat com el fenomen global més important dels darrers anys. Una barreja d’estratègia política, de creativitat i de viralització a les xarxes que ha arribat per quedar-se.
Enguany es compleix l’aniversari del naixement d’una de les escriptores més importants de tots els temps. Per celebrar-ho, us proposem un recorregut pels imprescindibles de la seva obra.
per
María Morán
El 16 de desembre del 1775, a la rectoria de Steventon, va néixer Jane Austen, filla del matrimoni format pel reverend George Austen i Cassandra Leigh. Es va criar en una família pertanyent a la burgesia rural, coneguda com a gentry, ben relacionada sense ser rica. En aquesta rectoria passaven el temps organitzant representacions teatrals quan ella era una nena, i així va sorgir el seu interès per la lectura, entesa com un acte social i comunal més que individual. El seu pare sempre va encoratjar la seva passió per les lletres, i així l’educació d’Austen va derivar en una escriptura precoç. Les seves obres de joventut, recopilades en una col·lecció anomenada Juvenilia, són fragments paròdics de ficció escrits des dels dotze fins als disset anys que redactava per divertir la família.
Primeres novel·les
La vida social de la família Austen a Steventon era intensa, i gràcies a això la Jane va conèixer les llums i ombres del cercle en què es movia. També va ser el lloc on va començar a donar forma a les primeres versions de Sentit i sensibilitat (1811), Orgull i prejudici (1813) i L’abadia de Northanger (escrita entre el 1798 i el 1799). En aquest últim títol, l’heroïna, Catherine Morland, és una jove de família rural convidada a aquesta abadia pels acabalats Tilney. En començar la seva carrera, Austen va enviar la novel·la a l’editor Richard Crosby, que la va comprar per deu lliures però no
la va publicar. Anys més la va publicar. Anys més tard, després de lluitar per recuperar-la, el seu germà Henry va poder recomprar-la, encara que la Jane no va viure per veure-la publicada.
Quan el pare es va jubilar, la família es va traslladar a Bath, localitat que seria escenari d’algunes de les seves obres fins a la seva mort, el 1805 es va traslladar amb la seva mare i la seva germana a Southampton i més tard va mudar-se definitivament a la casa on passaria la resta de la seva vida. Des d’allà, a Chawton, Austen va llançar al món algunes de les seves novel·les més importants. El 1813 es va publicar Orgull i prejudici; l’any següent, Mansfield Park, i el 1815, Emma. “Aquestes obres eren el resultat acumulat de la seva vida anterior”, va afirmar el seu germà Henry.
Algunes de les adaptacions cinematogràfiques imprescindibles de l’autora
són ‘Orgull i prejudici’ (2005) o ‘Emma’ (1996)
Jane Austen va morir a Winchester el 18 de juliol del 1817 a causa a una malaltia renal. Va deixar una obra inconclusa en què havia estat treballant entre gener i març d’aquell any: Sanditon, que segueix Charlotte Heywood durant la seva estada en un petit poble costaner en plena transformació en balneari de moda, inspirada en Bath. Els Watson (1804) és una altra de les seves dues obres inacabades, possiblement abandonada el 1805 a causa de la mort del seu pare.
Austen a la gran pantalla
En vida va tenir èxit editorial i certa fama, però el reconeixement com a gran novel·lista universal va ser, sobretot, pòstum. L’obra d’Austen manté la seva vigència i el seu llegat perdura, a més revitalitzat per les nombroses adaptacions cinematogràfiques de les seves
novel·les. Una de les imprescindibles és la versió del 2005 d’Orgull i prejudici, amb Keira Knightley com a Elizabeth Bennet i Matthew Macfadyen com Mr. Darcy. Encara aquesta pel·lícula conté dues escenes clavades a l’imaginari popular (la declaració d’amor sota la pluja i el frec de les mans en pujar al carruatge), es diu que la versió del 1995 amb Colin Firth és més fidel a l’esperit d’Austen.
Austen també va donar vida a Emma, una jove rica i una mica insuportable que es preocupa desmesuradament pels assumptes amorosos dels qui l’envolten, cosa que provoca malentesos. L’any 1996 va ser especialment prolífic per a aquesta obra, ja que se’n van estrenar dues adaptacions: una protagonitzada per Gwyneth Paltrow i una altra per Kate Beckinsale. La més recent va ser el 2020, amb Anya Taylor-Joy com a Emma. Una adaptació lliure és la famosíssima Fora d’ona (Clueless) (1995), en què Emma és la Cher, una estudiant jove i rica de Los Angeles.
Love and Friendship (2016) és una pel·lícula del director nord-americà Whit Stillman basada en la novel·la epistolar Lady Susan, obra de joventut publicada després de la seva mort. Està protagonitzada per Kate Beckinsale i Chloë Sevigny. Stillman també dirigeix Metropolitan (1990), que tracta sobre un grup de joves rics de Nova York que juguen a les cartes i teoritzen sobre la lluita de classes, als quals s’uneix un estudiant de condició social més baixa. Es tracta d’una adaptació de Mansfield Park, en què la humil Fanny Price creix amb els seus parents rics en un món marcat per les diferències de classe.
Quan es pensa en dones en la ciència, els noms de Marie Curie o Rosalind Franklin solen ocupar el centre de l’escenari. No obstant això, la història està plena de pioneres la recerca de les quals va canviar per sempre la ciència, encara que els seus noms no tinguin tanta sonoritat. Avui recuperem cinc d’aquestes figures, fonamentals per entendre els avenços de la medicina moderna.
Nettie Stevens (1861–1912)
Genetista nord-americana, va investigar els cromosomes dels insectes i va descobrir que el sexe d’un organisme està determinat per la presència o l’absència del cromosoma
Y. Encara que avui resulta un fet bàsic de la biologia, en el seu moment va enderrocar la idea que l’entorn o l’úter matern determinaven el sexe.
Alice Augusta Ball (1892–1916)
transforma el glucogen en glucosa per obtenir energia i emmagatzemar-la. Les seves troballes van ser essencials per comprendre malalties com la diabetis.
Rita Levi-Montalcini (1909–2012)
Nascuda a Itàlia, va descobrir el factor de creixement nerviós (NGF), una proteïna essencial per a la supervivència i el creixement de les neurones. El 1986 va rebre el Nobel de medicina. El seu
Química afroamericana, va desenvolupar l’anomenat mètode Ball, una fórmula injectable eficaç contra la lepra. Fins llavors, els tractaments eren ineficaços o dolorosos. La seva troballa va suposar una millora radical per a milers de pacients fins a l’aparició dels antibiòtics el 1940.
Gerty Cori (1896–1957)
Nascuda a Praga i emigrada als Estats Units, Gerty Cori es va convertir en la primera dona que va rebre el Premi Nobel de medicina (1947). Va descobrir el cicle de Cori, que descriu com el cos
treball va obrir noves vies per al tractament de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson.
Gabriella Morreale de Castro (1930–2017)
Química i endocrinòloga italoespanyola, se la considera una de les grans impulsores de l’endocrinologia moderna. El seu camp de recerca van ser les hormones tiroidals. Un dels seus èxits més importants va ser la introducció del cribratge neonatal de l’hipotiroïdisme congènit a la sanitat espanyola a finals dels anys setanta.
El filòsof Byung-chul Han ha estat guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats 2025 “per la seva brillantor per interpretar els reptes de la societat tecnològica”. Al seu best-seller, Han exposa que la societat està vivint un excés de positivitat que ens condueix a una societat del cansament.
Lasocietatdelcansament.Byung-chul Han. Herder
Aquesta novel·la continua la saga de la família Nire, una sèrie que a Suzuranes va centrar a la vida d’Anzu, la germana petita, i a Llunaplenava posar el focus en els pares de la família. Ara, la història es desplaça cap a la Kywko, la germana gran, una executiva a una empresa de cosmètics la vida de la qual fa un tomb inesperat després de la substitució del seu cap.
UnanoiaaTòquio.Aki Shimazaki. Empúries
Amb la premissa d’un grup de sis astronautes que duen a terme una missió rutinària a l’Estació Espacial Internacional, Orbital es converteix en un relat sobre el vertigen que produeix la confrontació amb un buit còsmic i una transformació existencial que ha merescut el Premi Booker.
Orbital.Samantha Harvey. Edicions 62
Guardonat amb diversos premis nacionals i presentat al Premi Literari de la Unió Europea 2025, David Uclés barreja història i realisme màgic per retratar la Guerra Civil espanyola. Una història que segueix una família d’oliverers del poble fictici de Jàndula que es dispersa per tota la península Ibèrica durant més d’una dècada.
Lapenínsuladelascasasvacías.David Uclés. Ediciones Siruela
