Farmacologia i medicina

Compartir

CIRURGIA

Hi ha diferències entre la cirurgia estètica i reparadora?

NUTRICIÓ

Veritats i mites de la dieta proteica

DESTINACIONS

Kanazawa, una localitat japonesa de samurais i geishes

FARMACOLOGIA I MEDICINA

Els medicaments que van canviar el món

Staff Sumari

Compartir

Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop

Consell editorial:

Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària

Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia

Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu

Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma

Diagonal 662-664

08034-Barcelona Tel. 639 213 710

www.factoriaprisma.com

Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives

Coordinació: Laura Martos

Disseny: Xavi Menéndez

Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL

Dipòsit legal: B-46099-2003

ISSN: 2696-3817

ISSN (Internet): 2696-3833

Fundació Espriu

Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona

Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid

NIF: G-59117887

Tel.: 934 954 490

fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

ACTUALITAT MÈDICA

Una nova investigació de l’OMS revela les principals causes de mortalitat materna al món.

CIRURGIA

Parlem amb els doctors

Mario Secorun i Valentín Yuste sobre les diferències entre la cirurgia estètica i reparadora.

NUTRICIÓ

Analitzem alguns dels mites més popularitzats sobre les dietes altes en proteïna amb el doctor Jaume Gimenez.

COOPERATIVISME SANITARI A FONS

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència el Grup ASISA. 04 08 10 14 20

Fem un repàs pels èxits de les nostres cooperatives el 2024 i els objectius que es proposen aconseguir aquest 2025.

Repassem alguns dels esdeveniments històrics més importants del sector farmacològic i els seus reptes més importants en l’actualitat.

Els pilars d’una sanitat equitativa

L’equitat en l’accés a la salut continua sent un desafiament global en què la integració del sector farmacèutic és una mostra tangible de com la col·laboració pot transformar la realitat sanitària. En aquest context, el cooperativisme sanitari es posiciona com una alternativa viable per garantir una distribució més equitativa dels recursos mèdics afavorint models que prioritzin la sostenibilitat i l’accessibilitat. Al reportatge d’aquest nou número, analitzem el rol de la farmacologia en el sistema sanitari i les possibles aliances cooperativistes.

També abordem algunes de les tendències més rellevants en l’àmbit de la salut, com l’apogeu dels dispositius electrònics wearables i el seu impacte en la prevenció i monitoratge de malalties, desmitifiquem les dietes altes en proteïnes separant l’evidència científica de les creences populars i reflexionem sobre l’augment de la demanda en cirurgia plàstica, una especialitat amb una llarga trajectòria històrica i una funció essencial en la medicina, però que està sotmesa a l’intrusisme laboral i la desinformació.

En el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives, la Fundació Espriu organitzarà al maig, al Cooperatives and Mutuals Leadership Circle (CM50), un espai impulsat per l’Aliança Cooperativa Internacional on es discutiran els punts centrals de la Segona Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de l’ONU.

Finalment, amb l’arribada de la primavera, us recomanem algunes escapades per aprofitar els dies assolellats, així com propostes per gaudir a casa aquells moments en què el clima no acompanyi.

DESTINACIONS GASTRONOMIA

Kanazawa és el nou destí de moda al Japó, una localitat que conserva un districte de samurais i un barri de geishes.

Aquests són els quatre plats principals i les dues postres indispensables de la cuina tradicional de Setmana Santa.

Carlos Zarco Director general de la Fundació Espriu

L’OMS revela les principals causes de mortalitat materna al món

Un estudi publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a The Lancet Global Health revela que l’hemorràgia greu i els trastorns hipertensius, com la preeclàmpsia, segueixen sent les principals causes de mort materna. El 2020, aquests problemes van ocasionar unes 80.000 i 50.000 morts, respectivament, un fet que reflecteix la falta d’accés a serveis de salut essencials durant i després de l’embaràs. A escala global, s’estima que aquell any van morir 287.000 dones per complicacions relacionades amb la gestació, cosa que equival a una mort cada dos minuts.

L’informe, que representa la primera actualització de l’OMS sobre aquest tema des del 2015, també subratlla que gairebé una quarta part de les morts maternes estan vinculades a malalties infeccioses i cròniques, com el VIH/sida, la malària,

47 milions de persones firmen una crida per un aire net per a una salut millor

La contaminació de l’aire és un factor clau en el canvi climàtic i una de les amenaces més importants per a la salut humana, ja que causa al voltant de set milions de morts anuals per malalties respiratòries i cardiovasculars. En resposta a aquesta crisi, 47 milions de professionals de la salut, organitzacions civils i ciutadans han signat una crida urgent a l’acció per reduir la contaminació i protegir la salut pública.

Aquesta crida s’ha presentat a la Segona Conferència Mundial sobre Contaminació de l’Aire i Salut, que s’ha celebrat a Cartagena (Colòmbia) a finals de març. L’esdeveniment reuneix líders polítics, experts i representants de la societat civil per definir estratègies que promoguin un aire més net i beneficis tant per a la salut pública com per al desenvolupament sostenible. Amb 2.100 milions de persones exposades a la contaminació de l’aire domèstic, l’OMS considera aquesta crisi una prioritat global en la lluita per un planeta més saludable.

Dia Mundial de...

...la tuberculosis

La tuberculosi (TB) continua sent una de les grans amenaces per a la salut global, ja que causa greus conseqüències socials i econòmiques. Només el 2023, 10,8 milions de persones van emmalaltir de tuberculosi i 1,25 milions van perdre la vida a causa d’aquesta malaltia. No obstant això, els esforços internacionals per prevenir-la i tractar-la han aconseguit salvar 79 milions de vides des de l’any 2000.

El 24 de març de cada any se celebra el Dia Mundial de la Tuberculosi, data en què es commemora el dia de 1882 en què el Dr. Robert Koch va descobrir el bacteri que provoca la TB, cosa que va possibilitar diagnosticar i guarir la malaltia. El lema d’aquest any, Sí!Podemposarfiala tuberculosi:compromís,inversió,compliment, és una crida audaç a l’esperança, l’actuació urgent i la rendició de comptes.

Cites que inspiren

“Fanmésperlamedicinaelsquibusquenqueelsqui conclouen”

Ángeles

El 2020, s’estima que van morir 287.000 dones al món per complicacions relacionades amb la gestació.

l’anèmia i la diabetis. Moltes d’aquestes afeccions no es detecten ni es tracten a temps, cosa que agreuja les complicacions durant l’embaràs. A més, s’identifiquen altres causes directes de defunció, com infeccions greus, embòlies pulmonars i complicacions derivades d’avortaments en condicions insegures.

Les conclusions de l’estudi ressalten la necessitat d’enfortir l’atenció materna en totes les etapes. Detectar riscos aviat a l’embaràs, garantir l’atenció obstètrica d’emergència i efectuar controls durant el postpart són mesures clau per reduir la mortalitat. No obstant, en molts països de baixos ingressos, analitza l’estudi, una proporció elevada de dones no rep seguiment els dies posteriors al part, cosa que augmenta el risc de complicacions fatals. La millora d’intervencions preventives pot reduir la incidència de malalties subjacents i contribuir a salvar vides, una recomanació que l’OMS considera indispensable.

S’aprova el projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques

en menors d’edat

El Consell de Ministres ha donat llum verda al projecte de llei de prevenció del consum d’alcohol en menors, amb l’objectiu d’endarrerir l’edat d’inici i reduir-ne el consum en aquest grup. La normativa es basa en la ponència Menors sense alcohol i respon a dades alarmants de l’Enquesta ESTUDES, que reflecteixen que el 75,9% dels adolescents d’entre 14 i 18 anys ha provat l’alcohol i que el 93% considera que és fàcil aconseguir-lo.

Entre les mesures destaquen programes de conscienciació en famílies, incorporació de continguts preventius al currículum educatiu i protocols sanitaris per detectar i atendre menors amb intoxicacions etíliques.

El projecte de llei introdueix restriccions urbanístiques per evitar la concentració de punts de venda prop de centres educatius i prohibeix el consum d’alcohol en espais destinats a

menors. A més, contempla la possibilitat de substituir les multes per consum per programes de sensibilització o rehabilitació.

Les restriccions també afectaran la publicitat i comercialització de l’alcohol, ja que es prohibirà l’exposició d’aquestes begudes en establiments dirigits a menors i se’n limitarà l’exhibició en supermercats.

Una vacuna contra el càncer de ronyó que n’evita la reproducció

Un assaig clínic amb una vacuna oncològica personalitzada ha aconseguit que nou pacients amb càncer de ronyó avançat i alt risc de recurrència no hagin patit recaigudes gairebé tres anys després del tractament. La investigació, liderada per l’Institut Oncològic Dana-Farber (EUA) i publicada a Nature, ha demostrat que la vacuna genera respostes immunitàries duradores, que segueixen actives una mitjana de 34,7 mesos després d’administrar-la. Els resultats reforcen el potencial d’aquesta estratègia per prevenir la reaparició del càncer després de la cirurgia.

La vacuna utilitza neoantígens, proteïnes mutants específiques de les cèl·lules tumorals, per entrenar al sistema immunitari i atacar únicament les cèl·lules canceroses. Després d’extirpar el tumor, els investigadors personalitzen cada vacuna analitzant el teixit tumoral del pacient i utilitzant algorismes predictius per seleccionar els neoantígens amb més probabilitat d’induir una resposta immune. En només tres setmanes, la vacuna multiplica per 166 el nombre de cèl·lules T específiques contra el tumor i aconsegueix una protecció sostinguda.

Aquesta teràpia, prèviament provada amb èxit en el melanoma, ha demostrat que també és eficaç en el càncer de ronyó, tot i que aquests tumors presenten menys mutacions. Tots els participants en l’estudi patien carcinoma de cèl·lules renals de cèl·lules clares en estadi III o IV, i la vacuna va aconseguir una resposta immunitària potent que podria marcar un avenç clau en la lluita contra aquest tipus de càncer. Aquestes troballes, per tant, obren la porta a noves estratègies d’immunoteràpia adaptades a cada pacient.

Tecnologia ‘WEARABLE’: és una aliada útil?

Els dispositius com els rellotges intel·ligents o les polseres d’activitat han transformat la manera com cuidem la nostra salut i ens permeten recopilar paràmetres corporals en temps real.

per María Pérez

EL’ús de ‘wearables’ facilita el seguiment de pacients, ja que millora la prevenció i detecció prematura de possibles patologies

n els darrers anys, la tecnologia wearable ha aconseguit integrar-se de manera gairebé imperceptible a la nostra vida quotidiana. Gràcies al seu disseny discret i còmode, aquests dispositius electrònics, presents en accessoris i peces de vestir, es poden utilitzar de manera perllongada sense causar incomoditat ni cridar l’atenció. El que al principi semblava una moda passatgera ha aconseguit consolidar-se com un mercat en creixement constant, amb propostes que van des de polseres, auriculars, ulleres o rellotges a roba i sabates intel·ligents, i fins i tot anells tecnològics, un gadget quasi imperceptible que ja arriba al públic general.

En alguns àmbits, els wearables han esdevingut una eina essencial, com és el cas del sector sanitari. Més enllà de funcions bàsiques com la recepció de trucades o la geolocalització, aquests dispositius han revolucionat la manera com cuidem la nostra salut gràcies monitoratge continu i personalitzat de les nostres constants vitals. Utilitzar-los promou un enfocament més proactiu del benestar i facilita el seguiment de pacients, a més, millora la prevenció i detecció prematura de possibles patologies.

Aquests dispositius, equipats amb sensors com pulsòmetres, acceleròmetres, giroscopis i termòmetres, permeten el seguiment en temps real de paràmetres corporals com la freqüència cardíaca, l’activitat física

i la temperatura corporal. A mesura que la tecnologia progressa, les capacitats dels wearables es continuen ampliant, i es preveu que aviat aquests dispositius podran arribar a mesurar el nivell de glucosa a la sang sense la necessitat de sensors subcutanis, una fita que revolucionaria el control de la diabetis.

Actualment els wearables tenen multitud de funcionalitats, les dades de les quals poden emmagatzemar-se al núvol per accedir-hi de manera remota. Entre aquestes, destaquen:

• Registre d’activitat física

• Monitoratge de la freqüència cardíaca

• Monitoratge del son

• Mesura de l’oxigen a la sang

• Mesura de la temperatura corporal

• Control de l’estrès

• Mesura de la pressió arterial

• Control de calories

En un futur no gaire llunyà, es preveu que aquests sensors s’integraran en lents de contacte, pròtesis dentals i fins i tot tatuatges epidèrmics, cosa que obrirà un món de noves possibilitats.

Per a qui estan dissenyats els ‘wearables’?

Els wearables empoderen l’usuari, ja que li permeten adoptar un rol més actiu i responsable en la cura de

la seva salut. Aquests són alguns dels grups que més poden beneficiar-se d’aquesta tecnologia:

• Pacients amb malalties cròniques: En trobar-se en una situació d’especial vulnerabilitat, els pacients immunodeprimits requereixen un monitoratge constant del seu estat de salut. Els wearables poden alertar sobre canvis en les seves constants vitals, cosa que afavoreix una resposta ràpida davant de qualsevol alteració, com l’aparició de febre o taquicàrdia.

Una cosa semblant passa amb els pacients amb problemes cardiovasculars, ja que l’evolució d’aquests dispositius ha permès mesurar la pressió arterial i l’oxigen a la sang de manera constant, i fins i tot detectar arrítmies. Aquestes funcionalitats permeten fer un seguiment més precís de l’estat del cor i actuar a temps en cas de risc.

• Persones que busquen millorar el seu estil de vida:

Els dispositius wearables ajuden a establir hàbits saludables mitjançant el control de l’activitat física. Gràcies a la seva capacitat per registrar la despesa energètica i els patrons d’exercici, són una eina clau per als qui volen millorar la seva qualitat de vida. D’altra banda, els sensors avançats incorporats en els wearables permeten mesurar la qualitat i la

Els dispositius ‘wereables’ estan equipats amb sensors que permeten el seguiment de paràmetres corporals.

quantitat del son, cosa que facilita el diagnòstic de trastorns com l’apnea o l’insomni. A més, proporcionen informació útil per desenvolupar tractaments personalitzats.

• Esportistes d’alt rendiment: Proporcionen mètriques precises sobre el rendiment físic, com la distància recorreguda, la velocitat aconseguida o la freqüència cardíaca. Gràcies a l’anàlisi d’aquestes dades, els entrenadors poden avaluar el progrés i dissenyar entrenaments personalitzats.

Un complement a l’atenció mèdica

Tot i els avantatges que ofereixen els wearables en la gestió de la salut, és fonamental recordar que aquests dispositius no substitueixen les revisions mèdiques periòdiques ni el criteri d’un professional. Les dades que proporcionen han d’interpretar-se en el seu context clínic i sempre amb la supervisió d’un especialista, que podrà fer un diagnòstic precís i recomanar el tractament més adequat.

En definitiva, la tecnologia wearable està redefinint la cura de la salut i el benestar, ja que ofereix a les persones eines per portar un control més exhaustiu del seu estat físic. No obstant això, el seu ús s’ha d’entendre com un complement a l’atenció mèdica tradicional per garantir un seguiment integral i efectiu.

Què és la CIRURGIA PLÀSTICA?

En els darrers deu anys, les operacions de cirurgia plàstica han augmentat un 215%. Tot i l’increment de la demanda, aquesta especialitat continua sent una gran desconeguda per a la població.

per

Laura Martos

El terme plàstica, que prové del grec plastikos, al·ludeix a l’acció de modelar. L’especialitat de cirurgia plàstica, aleshores, es considera una denominació generalitzada de la disciplina l’objectiu de la qual és remodelar els teixits del cos humà. El seu origen es remunta a inicis del segle XIX, quan un estudi alemany escrit per Karl Ferdinand von Gräfe va mencionar el terme en el seu treball sobre tècniques de reconstrucció nasal basades en mètodes indis i italians. Les seves investigacions van establir les bases de la cirurgia plàstica a Europa, que un segle més tard es començaria a dividir en dues grans subcategories: la reparadora i l’estètica.

Medicina reparadora vs. estètica

A grans trets, mentre que la medicina reparadora busca restaurar la funció i l’aparença de malformacions congènites o accidents, l’estètica s’enfoca a millorar l’aparença sense una necessitat mèdica. Avui dia, no obstant, els límits d’aquestes dues subespecialitats s’han fusionat, ja que moltes vegades la cirurgia estètica té molts beneficis funcionals i viceversa. “Un exemple clar és la rinoplàstia, que es pot efectuar tant per millorar l’harmonia facial com per corregir problemes respiratoris. Passa el mateix amb la cirurgia mamària, en què una reducció de pit pot millorar l’estètica, però també alleujar problemes d’esquena”, afirma el doctor Mario Secorun, cirurgià plàstic d’HLA Clínica Montpellier.

L’objectiu d’una cirurgia plàstica és i sempre ha estat millorar la qualitat de vida del pacient, ja sigui en l’àmbit funcional, estètic o psicològic. El debat, doncs, és més aviat de caràcter burocràtic: mentre que la cirurgia reconstructiva es considera un servei públic, la cirurgia estètica es practica en centres privats. Davant d’aquesta divisió, les clíniques fan un treball de categorització en què el tracte personalitzat és clau: “La cirurgia plàstica s’ha de recomanar quan hi ha una indicació clara i realista, després d’una avaluació mèdica exhaustiva. En el cas de la cirurgia estètica, és fonamental que el pacient tingui

expectatives realistes i que la intervenció es faci per motius personals i no per pressió externa”, aclareix Secorun.

Els “retocs”, en tendència

Segons dades de la SECPRE (Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica), a Espanya s’efectuen més de 200.000 intervencions de cirurgia estètica a l’any. D’aquestes, el 85% es practiquen a dones i el 15% a homes, encara que s’ha presenciat un augment en l’interès dels homes i dels joves en general. Mentre que les dones demanen, sobretot, cirurgies d’augment de mames i liposuccions, entre els homes destaquen la blefaroplàstia, la rinoplàstia o la ginecomàstia.

L’augment d’aquesta demanda respon a múltiples factors, com el desenvolupament de noves tècniques menys invasives amb un temps breu de recuperació i la normalització d’aquesta mena d’intervencions en l’entorn social. Aquest augment, no obstant, també ha portat algunes dades alarmants: al voltant del 50% de les cirurgies estètiques no les duen a terme cirurgians plàstics. “Actualment el pacient es queda totalment desprotegit en una situació així. Estem treballant en una sèrie de modificacions legals, sobretot a partir de la llei Sara, que ha permès que acotem quin tipus de cirurgia estètica pot fer cada especialista, una cosa necessària per perseguir l’intrusisme laboral”, explica Valentín Yusta, cirurgià de la Clínica Montpeller. Yusta, que també és membre del Comitè Nacional de Cirurgia Plàstica, assegura que cada vegada són més curosos a l’hora de preparar exàmens i revisar titulacions de les persones que sol·liciten exercir aquesta especialitat a Espanya.

Compromís amb la salut

Mentrestant, tal com expliquen tots dos doctors, és fonamental que aquesta demanda es gestioni amb ètica i responsabilitat, i evitar tendències passatgeres o intervencions innecessàries que puguin comprometre la salut del pacient. Per fer-ho, un procés que inclogui una consulta inicial en què s’avaluï la història clínica del pacient, així com una exploració física i una anàlisi de les seves expectatives, són factors imprescindibles en una consulta d’aquesta mena. “És important identificar que no hi hagi cap pressió externa. En particular m’agrada tenir una conversa detinguda amb els pacients en què els demano que em descriguin quin és el problema, perquè em dona molta informació sobre la visió de la realitat d’aquesta persona”, explica Yusta. En el cas de la Clínica Montpeller, també se sol·liciten proves preoperatòries i, si cal, una avaluació psicològica abans de donar el vistiplau definitiu.

Veritats i mites de la DIETA PROTEICA

Les dietes proteiques s’han popularitzat amb la promesa d’ajudar a perdre pes i guanyar massa muscular.

Però, són certes aquestes afirmacions? Ho analitzem amb el Dr. Jaume Gimenez.

per Sílvia Cardona

Es considera una dieta proteica o dieta alta en proteïnes aquella que aporta més quantitat de proteïna del que proposen les recomanacions generals, és a dir, per sobre del 15% de la ingesta total. Algunes d’aquestes dietes superen amb escreix aquestes xifres (i arriben fins al 25-30% d’energia provinent de proteïnes) i coincideixen en un factor: a mesura que augmenta la proporció de proteïnes, baixa la d’hidrats de carboni.

Són moltes les dietes proteiques que han guanyat popularitat en els darrers anys i que tenen un gran nombre de seguidors i detractors, a més d’una sèrie de creences al voltant d’aquest model d’alimentació. A continuació, en repassem algunes per esbrinar si són veritat o un mite, de la mà del Dr. Jaume Gimenez, nutricionista i responsable del Servei de Nutrició i Coaching Nutricional d’Assistència Sanitària.

Totes les fonts de proteïnes són iguals.

Hi ha diferents fonts de proteïnes que podem englobar en dos grans grups segons el seu origen: animal i vegetal.

La proteïna animal es considera de més qualitat, ja que conté tots els aminoàcids essencials en quantitats adequades i s’absorbeix més fàcilment. La trobem en carns i aus, peix i marisc, ous i productes lactis com el iogurt i el formatge. No obstant, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana limitar el consum de carn vermella (no se’n recomana menjar més d’1 o 2 vegades a la setmana) i el de carn processada.

La proteïna vegetal la trobem en llegums (cigrons, llenties, mongetes, soja i els seus derivats, com el tofu), fruita seca (nous, festucs, ametlles, anacards,

etc.), llavors (de cànem, de lli, de sèsam, etc.) i cereals integrals (quinoa, fajol, mill, etc.).

Una dieta alta en proteïna ajuda a perdre pes. Com explica el Dr. Gimenez, “les dietes altes en proteïnes poden ajudar a perdre pes, ja que, com que augmenten l’efecte saciant, poden facilitar la reducció de la ingesta calòrica de la persona. A més, la digestió i el metabolisme de les proteïnes requereix més energia, cosa que augmenta la despesa energètica”.

Tot i això, en el consens de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) sobre el paper de la dieta en la prevenció i tractament del sobrepès i l’obesitat en adults, es declara que la dieta hiperproteica no indueix a perdre més pes a llarg termini que una dieta convencional. En el seguiment d’aquesta mena de dietes, de fet, s’aconsella limitar el consum de proteïna animal, ja que un consum elevat de carn i productes carnis pot portar a guanyar pes i perímetre abdominal.

Una dieta rica en proteïnes pot malmetre els ronyons o el fetge a llarg termini. Aquest tema sol ser controvertit, per això convé matisar certs punts. Alguns estudis indiquen que, en persones amb obesitat, el seguiment de dietes riques en proteïna animal pot augmentar el risc de malalties al ronyó. Així mateix, sol limitar-se el consum de proteïnes en persones que ja pateixen alguna mena de malaltia renal. No obstant això, un increment moderat de la proteïna a la dieta no hauria de suposar un problema a la població sana. “Una metaanàlisi de vint-i-vuit estudis va concloure que no hi ha cap evidència que vinculi una ingesta elevada de proteïnes amb el deteriorament de la funció renal en persones

La proteïna animal es troba en carns i aus, peixos i mariscos, ous i productes làctics, mentre que la proteïna vegetal està present en llegums, fruits secs, llavors i cereals integrals.

sense malalties preexistents d’aquesta mena”, recalca el doctor Gimenez.

Passa el mateix amb l’impacte de les dietes proteiques al fetge. Avui dia no hi ha prou evidència científica per afirmar que existeix una relació causa-efecte entre la dieta alta en proteïnes i el dany hepàtic. Això sí: hi ha altres riscos associats a la ingesta excessiva de proteïna. Per exemple, l’acumulació d’amoníac, cosa que sí que podria sobrecarregar aquests òrgans i ocasionar conseqüències nocives per a la salut.

Cal seguir una dieta proteica per augmentar la massa muscular.

La recomanació de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per mantenir la massa muscular en adults és de 0,83 grams de proteïna per quilograms

Es recomana ingerir 0,83 grams de proteïna per quilogram de pes corporal al dia

de pes corporal al dia. I proposa una quantitat superior per a aquelles persones que segueixen un estil de vida actiu i que fan activitat física de forma habitual que arriba fins a 1,6 g de proteïna per quilo de pes diaris.

Seguint aquesta idea, podem intuir que, per aconseguir augmentar la massa muscular, cal incrementar l’aportació proteica de la dieta per sobre de les recomanacions generals. No obstant, com comenta el doctor Gimenez, “si no es genera un estímul adequat a través de l’entrenament o exercici físic, no n’hi haurà prou, amb l’augment de la ingesta proteica per si mateix per a un increment significatiu de la massa muscular”. A més, “cal combinar-ho amb exercici de força, i un descans i una ingesta adequats d’altres nutrients amb certes vitamines, minerals i àcids grassos com els omega-3”.

Com cal actuar en cas de gastroenteritis?

La gastroenteritis és una inflamació del tracte digestiu, habitualment de l’estómac i els intestins. Els seus símptomes principals són la diarrea (si va acompanyada de sang pot indicar una infecció bacteriana), la febre alta, la deshidratació, els vòmits persistents i el dolor abdominal, que, en alguns casos poden durar fins a set dies, o resoldre’s en només 24-48 hores, depenent de l’origen de la malaltia.

• Infeccions virals: En són la causa més freqüent, entre les quals destaca la provocada pel norovirus en adults.

• Infeccions bacterianes: Algunes de les més habituals són les causades per Escherichia coli, salmonel·la, campilobàcters i shigel·la. Poden contraure’s a través d’una intoxicació alimentària.

• Paràsits: Freqüents en àrees amb males condicions sanitàries i contaminació d’aliments, els més coneguts són la Giardia lamblia, l’Entamoeba histolytica i els Cryptosporidium.

• Altres causes: També poden provocar aquests símptomes algunes malalties inflamatòries (com la colitis ulcerosa), intoleràncies alimentàries (a la lactosa, per exemple) o la reacció a certs medicaments.

Recomanacions

La gastroenteritis sol ser autolimitada, però els seus efectes poden ser molt molestos i debilitants. A continuació oferim algunes recomanacions per alleujar els símptomes i tornar a la normalitat com més aviat millor.

1. Hidratació constant: Pren petits glops d’aigua, infusions i brous. Evita begudes amb cafeïna, refrescos amb molt de sucre o alcohol.

2. Dieta progressiva: Introdueix poc a poc aliments suaus. Primer, líquids clars; després, aliments com arròs, pa torrat, patata bullida, peix blau... Evita els lactis i els aliments amb greix.

3. Descans adequat: Sentir-se sense força és habitual. Reposar ajudarà el cos a invertir l’energia necessària en combatre la infecció.

4. Higiene: Desinfecta les superfícies i evita compartir estris amb altres persones per evitar possibles contagis. Renta’t bé les mans després d’anar al lavabo.

5. Medicació: Evita automedicar-te, especialment en el cas dels antibiòtics, que poden causar residències, i d’antidiarreics, que poden ser contraproduents en casos d’infecció bacteriana.

Cooperatives i medicina social

El Grup ASISA va continuar creixent i expandint-se el 2024

ASISA continua avançant en la seva transformació comercial i la diversificació de la seva activitat per impulsar el creixement i la rendibilitat de la companyia.

El Grup ASISA va continuar creixent el 2024 en les seves àrees principals d’activitat. En l’àmbit assegurador, la companyia va aconseguir un volum de primes de 1.542,19 milions d’euros, després créixer un 4,3%, mentre que en l’àmbit assistencial la seva facturació va arribar als 676,4 milions d’euros, un 10,4% més que l’any anterior.

La capacitat de reinversió ha permès al Grup ASISA crear la xarxa assistencial més gran a Espanya propietat d’una asseguradora, que el 2024 va continuar creixent, incorporant nous centres i desenvolupant una cartera de serveis de salut especialitzats d’alta qualitat i en diferents àmbits. En total, el 2024 les empreses assistencials del Grup ASISA van facturar 676,4 milions d’euros, un 10,4% més que el 2023, liderades pel Grup HLA, un dels grups hospitalaris de referència a la sanitat privada espanyola. El Grup HLA va atendre més de 3,2 milions de consultes durant el 2024.

En l’àmbit de la internacionalització, el Grup ASISA va continuar enfortint la seva presència a Portugal, on va iniciar la seva activitat el 2018, és present a l’assegurança de vida i no vida, i ha posat en marxa dues clíniques dentals a Lisboa

i Porto que estan a l’avantguarda en assistència medicoodontològica. ASISA Portugal ha experimentat un creixement constant, ja que ha escalat al rànquing dels grups asseguradors més importants que operen al país lusità. L’asseguradora ha enfortit la seva estructura organitzativa i els seus equips interns per garantir un servei excel·lent als clients i als distribuïdors.

El 2024 el Grup ASISA va continuar impulsant diversos projectes per reorganitzar els seus sistemes de gestió i així aprofitar els avantatges que proporciona la tecnologia. Entre aquests projectes, destaca el desplegament d’un nou CRM, el desenvolupament d’un nou sistema

de gestió de pòlisses i la incorporació d’intel·ligència artificial (IA) per millorar l’atenció als clients.

Finalment, el Grup ASISA va consolidar el 2024 el compromís ESG (medi ambient, social i governança, per les sigles en anglès) en totes les àrees d’actuació de la companyia i va seguir desenvolupant la seva estratègia ESG per al període 2023-2030. El propòsit és multiplicar l’impacte positiu que l’activitat del grup, tant asseguradora com sanitària, genera en la societat i contribuir al seu objectiu de millorar la vida de les persones, protegir-les i tenir cura del seu benestar i el del seu entorn.

L’HLA Hospital Jerez Puerta del Sur celebra un acte commemoratiu del seu 25è aniversari

L’HLA hospital Jerez Puerta del Sur ha celebrat aquest divendres els 25 anys tenint cura de la salut dels habitants de Jerez i treballant per convertir-se en un centre de referència de la sanitat a la província de Cadis.

Al llarg d’aquests 25 anys, l’HLA Jerez Puerta del Sur ha apostat per la inversió en equipament i pels millors professionals a fi d’oferir una assistència sanitària avançada als pacients, cosa que l’ha convertit en un centre modern, amb les

tècniques més pioneres i la implementació d’estrictes normes de qualitat que li han permès aconseguir diferents certificacions nacionals i internacionals. El claustre del convent de Santo Domingo ha acollit l’acte central de la commemoració de l’aniversari, celebrat sota el lema 25anyspreparant-nosper al futur, amb la presència de més d’un centenar de convidats, entre els quals es trobaven representants de diferents sectors com el sanitari, l’administració pública, l’empresa i la societat civil.

El Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA; el Dr. Antonio Amaya, director mèdic de l’HLA Hospital Jerez Porta del Sud; el Dr. Francisco Ivorra, president del Grup ASISA; Maria José GarcíaPelayo, alcaldessa de Jerez; el Dr. Francisco Javier Rodríguez Moragues, delegat d’ASISA a Cadis; Agustín Muñoz, 1r tinent d’alcaldessa; Valeriano Torres, conseller delegat del Grup HLA, i Antonio Real, 4t tinent d’alcaldessa.

Cronologia que recorre la història del Grup ASISA i que està instal·lada a les oficines de la companyia a Lisboa (Portugal).

El Grup HLA va atendre més de 3 milions de pacients el 2024

HLA va atendre l’any passat 600.000 urgències i va efectuar més de 166.000 intervencions quirúrgiques.

El Grup Hospitalari HLA va atendre més de 3,2 milions de consultes el 2024, una xifra que supera la de l’any anterior. El grup continua la seva estratègia d’expansió amb l’obertura de nous centres i noves unitats, la seva aposta per la innovació tecnològica i la incorporació de nous professionals en diferents especialitats, cosa que ha permès que les seves dades assistencials tornin a créixer en aquest darrer exercici.

Durant el 2024, el Grup HLA ha atès gairebé 600.000 urgències i més de 200.000 estades hospitalàries. Així mateix, durant aquest període, es van efectuar més de 166.000 intervencions quirúrgiques, 19 milions de determinacions de laboratori i més d’un milió de proves de diagnòstic per la imatge.

El 2024, HLA ha continuat la seva estratègia d’expansió inaugurant dos centres mèdics que segueixen reforçant la presència del grup al territori nacional. A Alacant, l’HLA Vistahermosa 77 s’ha sumat a les instal·lacions i ha reforçat l’oferta que té el grup en aquesta província. Disposa de més de 4.400 metres quadrats i 40 consultes equipades amb tecnologia d’última generació que atendran pacients en una dotzena d’especialitats mèdiques. A Extremadura, HLA ha obert el seu primer centre: l’HLA Centro Médico Càceres, que té un quiròfan d’alta tecnologia i un equip multidisciplinari dedicat a oferir medicina personalitzada.

Aquestes dues noves obertures se sumen a les que el Grup HLA va efectuar el 2023. A Catalunya es va inaugurar HLA Clínica Internacional Barcelona i a Andalusia, l’HLA Centro Médico-quirúrgico Ramon y Cajal de Sevilla.

ASISA continuarà prestant assistència sanitària als mutualistes de Muface

ASISA ha decidit renovar la seva participació en el concert amb Muface per continuar prestant assistència sanitària als seus mutualistes durant els anys 2025, 2026 i 2027. Ho ha fet després d’analitzar amb detall els plecs inicials i la darrera modificació en les condicions que ha presentat la mutualitat i havent valorat tots els factors que, segons l’asseguradora, són decisius per poder mantenir la qualitat de l’assistència. “Apreciem l’esforç que ha fet l’Administració per millorar el finançament i introduir alguns elements que fan el model més equitatiu. Un cop garantida la continuïtat del model a curt termini, confiem a poder iniciar com més aviat millor un diàleg amb l’Administració per impulsar aquest procés de transformació”, ha manifestat l’asseguradora.

ASISA posa en marxa un programa integral per donar suport a les famílies

ASISA ha posat en marxa el Programa Famílies Primerenques ASISA, dirigit a les famílies que esperen o acaben de tenir el seu primer fill, amb el que ofereix informació sobre l’embaràs, el part i els primers mesos de vida del nadó. El programa és accessible visitant El Blog d’ASISA, on els assegurats poden consultar professionals mèdics especialitzats a través de l’app Chat Médico, integrada a Asisa LIVE, la plataforma de telemedicina de l’asseguradora.

L’HLA Universitari Moncloa, a l’avantguarda en el diagnòstic per la imatge

L’HLA Hospital Universitari Moncloa potencia la cartera de serveis de la seva àrea de Radiodiagnòstic incorporant una nova ressonància magnètica (RM) d’1,5 tesles, un Ingenia Evolution de la companyia Philips amb funcionalitat Smart Workflow Premium.

El doctor Javier García Prado, cap de l’àrea de Radiodiagnòstic de HLA Universitari Moncloa, explica que, pel que fa a l’activitat assistencial, “el nou equip permet escurçar temps d’exploració, ja que s’han optimitzat tots els passos del procés, des de la planificació dels estudis fins a la reconstrucció de la imatge, passant per un augment de la potència en l’adquisició de la imatge”.

Entre les característiques d’aquest nou equipament que valoren més els pacients, hi ha “la durada més breu dels estudis; el diàmetre del tub, que ofereix un interior més ampli; el disseny de la llitera d’exploració, amb superfície viscoelàstica, i la reconfiguració de la sala. Tot això es tradueix en més confort i en una experiència més amigable per al pacient”, assegura García Prado.

Façana del centre mèdic HLA Vistahermosa.

Cooperatives i medicina social

Assistència Sanitària reforça el 2024

la seva resiliència i sostenibilitat

L’avenç tecnològic, els delictes informàtics, la sostenibilitat i la pressió reguladora han plantejat nous desafiaments a les companyies asseguradores el 2024.

Assistència Sanitària ha intensificat les seves accions per reforçar la seva resiliència operativa i impulsa estratègies sostenibles per garantir l’excel·lència, la continuïtat dels seus serveis i el compliment normatiu. D’una banda, l’entitat ha implementat noves eines per millorar la seva resiliència operativa i adaptar-se al Reglament de Resiliència Operativa Digital (DORA), d’aplicació des del gener del 2025.

Aquesta norma pretén garantir la seguretat dels serveis financers en cas d’interrupcions operatives, com ciberatacs, fallades tecnològiques i imprevistos. Assistència Sanitària, que sempre s’ha distingit per la qualitat dels seus serveis i sistemes, ha reforçat amb el DORA el seu marc de gestió de riscos tecnològics amb auditories periòdiques, proves de resiliència i mecanismes de resposta ràpida.

Paral·lelament, a més d’enfortir els seus sistemes d’informació, Assistència Sanitària assumeix un paper actiu per promoure un model de

negoci sostenible. Durant l’últim any, l’entitat ha remarcat la inversió responsable compatibilitzant criteris socials i mediambientals amb la pura rendibilitat econòmica. Aquesta estratègia no només redueix els riscos financers vinculats al canvi climàtic, sinó que fomenta una cultura corporativa més ètica i alineada amb les expectatives dels assegurats i els metges.

Durant el 2023 i el 2024, Assistència Sanitària ha evitat invertir en sectors controvertits, com l’armament, i ha donat suport a iniciatives d’impacte positiu, com la recerca mèdica o la formació universitària a què dona suport el seu programa de beques. A més, ha destinat fons a fundacions com Galatea, Catalònia i Ateneu Sant Roc, així com a la Creu Roja per ajudar les víctimes de les inundacions del novembre del 2024 al llevant de la península Ibèrica. L’entitat aposta per un futur sostenible, i estableix estretes relacions amb assegurats i proveïdors, a més d’adaptar els seus serveis a les necessitats canviants de la població.

Nova campanya d’Assistència Sanitària amb joves ‘cracks’ del futbol com a protagonistes

Marc Casadó, Alejandro Balde, Pau Cubarsí, Gavi i Fermín López, cinc jugadors de referència del primer equip masculí del FC Barcelona, formats a l’escola de futbol del club, posen de manifest en la nova campanya publicitària d’Assistència Sanitària el valor del talent local i el compromís de qualitat i proximitat.

Amb l’eslògan “Sempre amb els de casa” i presència destacada en autobusos i cartells a la via pública, la campanya s’ha ideat per conquistar els carrers de Barcelona, on l’entitat es va crear fa gairebé 70 anys. La iniciativa, que dona importància a l’arrelament d’Assistència Sanitària, recorre a cinc joves figures de referència del futbol actual que són exemple d’esforç, constància i èxit, valors compartits pel club i l’asseguradora mèdica.

L’àrea de participació de SCIAS segueix creixent

El punt de trobada pensat perquè els socis i sòcies de SCIAS puguin compartir moments, conèixer millor la seva cooperativa i preparar les assemblees anuals va tancar el 2024 amb xifres de participació

en augment, tant pel que fa a l’activitat presencial com la que també ofereix en remot. El 2025 prossegueix amb una programació estable de cursos i tallers de disciplines diverses (cursos d’idiomes, cant coral, sessions de pilates, taitxí o ioga, coaching, etc.) que compagina amb propostes puntuals, entre les quals destaquen els tallers de cuina i les conferències sobre història, música i literatura o les sortides a la natura o culturals.

SCIAS celebra 50 anys de cooperativisme sanitari amb un acte commemoratiu al Palau de la Música

El grup ha celebrat un esdeveniment que valora la trajectòria d’èxit d’un projecte pioner en el cooperativisme sanitari integral, consolidat com a referent internacional.

SCIAS celebra un esdeveniment que reconeix i posa en valor la trajectòria d’èxit d’un projecte pioner en el cooperativisme sanitari integral, consolidat com a referent internacional.

Celebrat el 19 de març, l’acte va comptar amb la presència de 500 assistents, principalment socis i sòcies de SCIAS, així com els òrgans de govern i direcció de la cooperativa, represen-

tants de l’àmbit cooperatiu i sanitari, i diverses autoritats. L’actuació del Barcelona Guitar Trio & Dance i el còctel posterior van anar precedits dels parlaments del president de la cooperativa, Andreu Obis; el director general de Cooperatives i Economia Social, David Bonvehí; la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Gloria Gálvez, i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull.

Balanç d’activitat positiu el 2024 per a l’Hospital de Barcelona

El 2024 va ser un any marcat per l’impuls de noves iniciatives, reconeixements i avenços en tots els àmbits d’activitat de l’Hospital de Barcelona, que es consolida any rere any com un referent en sanitat privada a la ciutat gràcies a la seva activitat diversa i transformadora. En dotze mesos es van atendre més de 155.000 casos, dels quals més de 30.200 van ser amb ingrés convencional o ambulatoris; 15.500 pacients van requerir intervenció quirúrgica, un 67% sense ingrés; el servei d’urgències va atendre més de 54.600 casos, i el d’urgències

domiciliàries (SUD) va superar les 71.400 visites.

Les accions institucionals van reforçar la presència del centre en el sector, mentre que l’oferta de serveis assistencials va estar marcada per l’ampliació del laboratori clínic per donar servei a tota la població assegurada d’Assistència Sanitària. Així mateix, la formació va continuar creixent i es va posar un focus especial en les activitats de divulgació obertes al públic i en la sostenibilitat de les instal·lacions.

A més de les felicitacions reiterades per aquest viatge, durant l’acte es va destacar que SCIAS arriba al mig segle de vida amb una salut envejable i una sòlida visió de futur. La cooperativa ha estat clau en la configuració d’un model sanitari col·laboratiu i sense ànim de lucre, cosa que demostra que l’autogestió compartida d’usuaris i metges és capaç de garantir una atenció sanitària de qualitat i sostenible amb els estàndards d’excel·lència més elevats del sector i de l’entorn més proper.

SCIAS es va constituir el 1975 fruit de les idees i l’impuls del Dr. Josep Espriu en un context de reactivació econòmica, grans necessitats col·lectives i desig de llibertat. El seu model va fer possible, dins de la sanitat privada, organitzar la sanitat amb una gestió sense ànim de lucre en què els beneficis obtinguts es reinverteixen en millores assistencials, i metges i usuaris participen en la presa de decisions de l’entitat.

L’experiència única de SCIAS ha servit d’inspiració a iniciatives similars de tot el món i reforça el paper del cooperativisme al sector de la salut, encara més en un 2025 que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha designat Any Internacional de les Cooperatives.

Amb aquest acte, en definitiva, SCIAS reafirma el seu compromís amb la base social i amb la comunitat, i destaca els valors de cooperació, solidaritat i innovació que han guiat el seu camí durant aquests 50 anys.

Cooperatives i medicina social

La Fundació Espriu acollirà els líders del CM50

Aquesta iniciativa té com a objectiu enfortir la presència de les empreses cooperatives.

Files de banderes a l’oficina de l’ONU (Organització de les Nacions Unides) al Palau de les Nacions a Ginebra, Suïssa.

El moviment cooperatiu internacional ha fet un pas decisiu amb la creació del Cooperatives and Mutuals Leadership Circle (CM50), una xarxa global de presidents i executius d’empreses cooperatives impulsada per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Aquest fòrum busca enfortir la presència de les empreses cooperatives en l’economia global i l’agenda política internacional, amb especial èmfasi en el seu impacte durant l’Any Internacional de les Cooperatives 2025 i la seva participació en la Segona Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de l’ONU, que se celebrarà a Doha, Qatar, el novembre de 2025.

L’Índia

El CM50 reuneix directius d’algunes de les cooperatives més influents del món, amb una representació destacada de sectors com l’assegurador, el sanitari, el bancari i el financer. En l’àmbit sanitari, hi participen el president d’Assistència Sanitària, el Dr. Ignacio Orce, i el president d’Asisa, el Dr. Francisco Ivorra, que aporten la seva dilatada experiència en la gestió de models cooperatius de salut.

En la seva primera reunió, celebrada el 22 de gener del 2025, 35 líders de més de 20 països van en la urgència d’enfortir la visibilitat del model cooperatiu en un context global marcat

per desigualtats econòmiques i crisis socials. Jeroen Douglas, director general de l’ACI, va destacar que el CM50 es pot convertir en el “Davos de les cooperatives”.

Entre els seus objectius estratègics, el CM50 treballarà en la creació d’una carta de compromís i un pla d’acció que es presentaran a la cimera de Doha. Aquests documents establiran línies d’acció concretes per ampliar l’impacte de les cooperatives en sectors clau i garantir més suport legislatiu i financer per part dels governs.

La Fundació Espriu acollirà el grup a Madrid el 22 de maig, en una reunió decisiva per enllestir els documents que es presentaran a la cimera de Doha. Aquesta trobada consolidarà les estratègies d’acció del CM50 i reforçarà la intercooperació.

La iniciativa del CM50 vol demostrar que el model empresarial cooperatiu no només és viable, sinó necessari per construir una economia més equitativa, sostenible i centrada en les persones. A través de la intercooperació, la innovació i el lideratge, aquest fòrum es projecta com un actor rellevant en la transformació del sistema econòmic global.

30 anys garantint el dret a la salut de les treballadores

A l’Índia, on milions de treballadores s’enfronten a nombroses barreres econòmiques i socials, la cooperativa Lok Swasthya va sorgir com un model pioner per garantir l’accés de les dones a la salut. Fundada el 1990, és la primera cooperativa del país gestionada exclusivament per dones i busca oferir serveis sanitaris accessibles i assequibles a treballadores de l’economia informal.

Aquesta iniciativa neix dins del moviment SEWA (associació de dones autoempleades), una organització sindical fundada el 1972 a Ahmedabad per l’advocada Ela Bhatt. Aleshores a l’Índia no existia un sindicat per a treballadores autònomes, de manera que el registre de SEWA va ser una fita. Quan Bhatt va intentar formalitzar-lo, les autoritats li van preguntar: “Contra qui us manifestareu?”. La seva resposta va ser clara: “No tenim ocupador, però sí molts problemes per resoldre”. Amb aquesta declaració, va assentar

les bases d’un moviment que avui agrupa 3 milions de dones a 18 estats del país.

Dins SEWA, la salut es va identificar com una de les vulnerabilitats principals de les treballadores. Sense accés a un sistema de seguretat social, moltes havien de pagar de la seva butxaca els serveis mèdics, cosa que generava deutes inassumibles. Com a resposta, es va crear Lok Swasthya, una cooperativa que opera seguint un model d’autogestió, en què les dones, a més d’usuàries,

L’impacte de l’economia social en la Unió Europea

L’economia social s’ha convertit en un pilar essencial del desenvolupament sostenible a la Unió Europea. Amb més de 4,3 milions d’entitats i una força de treball que supera els 11,5 milions de persones, representa el 6,3% de l’ocupació total a la regió. Cooperatives, mutualitats, associacions i fundacions conformen aquest ecosistema que no només genera riquesa, sinó que també enforteix la cohesió social i la generació d’ocupació estable i de qualitat.

L’impacte financer de l’economia social és innegable. Segons l’informe BenchmarkingtheSocio-Economic PerformanceoftheEUSocialEconomy, publicat recentment per la Comissió Europea, la facturació del sector va arribar als 912.900 milions d’euros, amb França, Itàlia, Espanya i Finlàndia liderant-ne el desenvolupament. La seva contribució no es limita a l’activitat econòmica, sinó que també ha demostrat ser clau en moments de crisi. Durant la pandèmia de covid-19, aquestes entitats van jugar un paper fonamental a l’hora de proporcionar serveis essencials i donar suport a col·lectius vulnerables, cosa que demostra la seva capacitat d’adaptació i el seu compromís amb el benestar social.

Entre les troballes de l’estudi destaca que un dels sectors en què l’economia social ha agafat més rellevància és el sanitari. Més de 3,3 milions de persones treballen

L’informe de la Comissió Europea es pot consultar en aquest enllaç:

en entitats de salut i atenció social vinculades a aquest model, amb Espanya, França, Alemanya i Portugal com a referents. Cooperatives sanitàries, mutualitats i fundacions són clau en la gestió d’hospitals i centres d’atenció, i ofereixen serveis accessibles i de qualitat. A més, han impulsat la innovació en models assistencials centrats en el pacient, l’atenció preventiva i l’ús de tecnologies emergents per millorar l’eficiència del sistema de salut.

L’informe també remarca la necessitat de millorar la visibilitat i el reconeixement de l’economia social dins de la Unió Europea. Entre les recomanacions principals destaca la importància de recopilar més dades i estadístiques que en reflecteixin l’impacte real, així com el desenvolupament de marcs normatius que en fomentin el creixement i sostenibilitat. La digitalització i la innovació també han d’ocupar un lloc prioritari a l’agenda, especialment en sectors essencials com la sanitat.

Així mateix, es planteja la urgència d’enfortir la col·laboració entre entitats de l’economia social i les administracions públiques per maximitzar-ne l’impacte en la societat.

En un context d’incertesa econòmica, l’economia social es presenta com una alternativa viable i necessària. La seva capacitat per combinar activitat empresarial amb impacte social la converteix en un model clau per al futur d’Europa.

En l’àmbit de la salut, el seu paper continuarà sent determinant per garantir un accés equitatiu i de qualitat, cosa que demostra la importància de polítiques públiques que n’impulsin la consolidació i el desenvolupament.

són propietàries i gestores de l’entitat.

Amb seu a Ahmedabad, una ciutat situada uns 700 quilòmetres al sud-oest de la capital, Nova Delhi, Lok Swasthya ha desenvolupat una xarxa d’atenció mèdica, incloent-hi farmàcies obertes les 24 hores i un centre de producció de medicines aiurvèdiques. Les seves farmàcies no només distribueixen medicaments, sinó que també funcionen com a punts d’informació sanitària per a la comunitat.

El model de Lok Swasthya s’ha reconegut a escala nacional i

internacional. Durant 25 anys consecutius, les auditories del govern indi li han atorgat la classificació A, el nivell d’excel·lència més alt. El seu impacte ha transcendit la seva comunitat immediata, i ha inspirat polítiques públiques com la integració de farmàcies als serveis de salut governamentals i col·laboracions amb l’Organització Mundial de la Salut en programes de control de la tuberculosi.

En el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives, Lok Swasthya és un exemple clar de com les cooperatives de salut poden transformar la vida de les persones.

Farmacologia i medicina: ELS MEDICAMENTS QUE VAN CANVIAR EL M ÓN

Des dels primers remeis de curanderos i botànics de les cultures primitives a la síntesi al laboratori d’anticossos monoclonals, la farmacologia ha experimentat una evolució espectacular que ha servit per salvar milions de vides.

per Enric Ros

Els avenços de la ciència han permès progressar en el disseny de fàrmacs cada cop més precisos, l’eficàcia dels quals es comprova en rigoroses anàlisis clíniques. Però no sempre ha estat així. Hi va haver temps pretèrits en què fins i tot els ciutadans més cultes mostraven el seu recel cap als productes que els professionals de la salut dispensaven als pacients. En la seva interessant

Historia de los medicamentos, Alfredo Jácome Roca recull les paraules que va pronunciar el filòsof Voltaire quan es va assabentar que un nebot seu volia estudiar medicina: “Desgraciat, com t’atreveixes a estudiar un art que consisteix a administrar verins que no coneixes a organismes que encara coneixes menys!”.

No obstant això, els primers passos que van donar els sanadors de les cultures primitives, els botànics, els primers metges i farmacèutics o fins i tot els alquimistes van ser indispensables per establir les bases de la futura investigació científica. Així, per exemple, al segle XVII la quina ja s’utilitzava per al tractament de les febres en general i la malària en particular. Finalment, el 1820 Joseph Caventou i Pierre Pelletier van aconseguir aïllar la quinina, un alcaloide natural que va servir per tractar la malària fins que el van substituir altres medicaments sintètics més eficaços.

cascall o el làudan. Alhora, l’origen de l’ús d’un analgèsic antipirètic i antiinflamatori tan popular com l’aspirina es remunta als antics egipcis, que ja havien descobert les propietats medicinals de l’escorça del salze blanc. Però, de fet, va ser a finals del segle XIX quan va aconseguir sintetitzar-se l’àcid acetilsalicílic que acabarien comercialitzant els laboratoris Bayer.

Un altre dels passos més significatius va ser el descobriment, el 1921, de la insulina, l’hormona que juga un paper determinant en la regulació dels nivells de glucosa del cos, per part dels científics canadencs Frederick Banting i Charles Best. Gràcies a ells, avui dia milions de persones poden controlar la diabetis i evitar múltiples complicacions greus.

Històricament, el dolor es combatia amb opiacis com el cascall o el làudan i, més tard, la morfina

Durant segles, el dolor es va combatre amb la morfina, una droga opiàcia els antecedents de la qual poden ser el

Atès que resultaria impossible abordar amb deteniment totes les fites que ha aconseguit la farmacologia des de llavors, ens limitarem a repassar alguns grans moments transformadors. El 1928, Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina, que serviria per tractar infeccions bacterianes i per desenvolupar altres antibiòtics. Gairebé trenta anys després, concretament el 1955, es va donar a conèixer la vacuna contra la poliomielitis, desenvolupada per Jonas Salk. Aquest mateix any es va posar a la venda a Nord-amèrica el paracetamol, un fàrmac amb propietats analgèsiques i antipirètiques que passaria a formar part, pràcticament, de la nostra vida quotidiana.

L’accés universal ALS FÀRMACS

Durant dècades, la disponibilitat de tractaments farmacològics ha estat limitada a certs països, una situació que ha millorat notablement gràcies a iniciatives com la creació de la Llista de Medicaments Essencials de l’OMS. Saps en què consisteix?

Al llarg del temps, els tractaments de salut depenien, en moltes societats, dels mitjans econòmics i la classe social. Avui, per sort, cada cop més sistemes sanitaris al món garanteixen la universalitat en l’accés als anomenats medicaments essencials. Tal com informa l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquests

fàrmacs són els encarregats de tractar les necessitats prioritàries en matèria d’atenció de la salut de la població. Per això han d’estar disponibles en tot moment, ser assequibles i tenir una qualitat garantida.

Des del 1977, l’OMS publica, cada dos anys, una llista de medicaments essencials. La primera incloïa uns 200 fàrmacs. L’última, publicada el 2023, n’inclou més de 500 (entre aquests, 361 per a infants). La finalitat és orientar els països a l’hora d’elaborar i actualitzar els seus llistats nacionals. Actualment, 150 països a tot el món disposen d’aquesta mena de documents basats en el model de l’OMS.

Tal com expliquen Fernando Antezana i Xavier Seuba a l’assaig Medicamentos esenciales. Historia de un desafío, després de la immunització i la promoció d’hàbits saludables, les llistes d’aquesta mena de fàrmacs fonamentals ha estat una de les mesures més eficaces per millorar la salut pública. Al mateix temps, aquesta política basada a establir uns criteris sobre quins fàrmacs són imprescindibles neix, en part, com a resposta a la sobreabundància de productes que podem trobar al mercat, en molts casos simples denominacions co-

mercials de medicaments pràcticament iguals els uns als altres.

Sigui com sigui, el nombre de fàrmacs patentats que figuren a la llista model ha augmentat amb els anys, i ha passat de 17 sobre un total de 319 (5%) el 2003 a 82 sobre un total de 502 (16%) el 2023.

En resposta a l’amenaça cada vegada més gran que planteja la resistència als antibiòtics, la guia de l’OMS va introduir la classificació AWaRe d’aquests fàrmacs (access, watch i reserve; és a dir, ‘accés’, ‘precaució’ i ‘reserva’), que orienta sobre l’ús empíric d’antibiòtics essencials per a més de 30 infeccions clíniques en entorns comunitaris i hospitalaris. Aquesta classificació ha estat la base d’unes directrius més àmplies sobre la prescripció i consum dels antibiòtics, cosa que ha contribuït a optimitzar el seu ús.

La lluita per la universalitat continua

Tot i els avenços, encara persisteixen diverses dificultats per accedir als fàrmacs fonamentals. La disponibilitat i l’assequibilitat són alguns dels problemes més destacats. Els tractaments contra el càncer i

Escanegeu

el QR

per

consultar la Guia

AWaRE de l’OMS per a l’ús d’antibiòtics.

altres malalties no transmissibles tenen un cost elevat que pot arribar a posar en un destret els sistemes de salut.

Segons les dades de l’Observatori Mundial de la Salut corresponents al període 2010-2019, els medicaments representen entre el 20% i el 60% de la despesa en salut dels països en desenvolupament. Gairebé un 90% d’aquesta població ha d’adquirir-los abonant-ne el cost, cosa que provoca que es converteixin en la despesa principal de les famílies després de l’alimentació.

En vista d’això, l’OMS recomana introduir o enfortir polítiques “que redueixin la despesa de la pròpia butxaca en medicaments i tecnologies de la salut”. També anima a desenvolupar polítiques que assegurin el manteniment de reserves suficients de productes essencials millorant estructures en l’adquisició i la cadena de subministrament; una qüestió que es revela essencial en situacions de crisi sanitària global, com la que vam viure amb la irrupció de la pandèmia de la covid-19.

A fons “DROGUES” a la carta

L’ús de medicaments ha revolucionat la medicina moderna millorant la qualitat de vida de milions de persones. Però l’accés massiu a aquestes substàncies és una arma de doble tall.

És indubtable que els medicaments han portat beneficis extraordinaris a les nostres vides. Com assenyala Thomas Hager, autor de Diez drogas. Sustancias que cambiaron nuestras vidas, fa uns dos-cents anys, l’esperança de vida era aproximadament la meitat d’ara. No obstant, també han generat alguns riscos com la hipermedicació, una cosa que es fa especialment palesa a les societats més capitalistes o allà on hi ha una important indústria farmacèutica. Hager afirma, en aquest sentit, que “cap país en tota la història de la humanitat ha pres tants fàrmacs o gastat tants diners per obtenir-los com els Estats Units actualment”.

L’automedicació i el costum de combatre el malestar més lleuger amb medicaments poden acabar desembocant en nous problemes per a la salut. Per això, l’any passat, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una campanya titulada Pastilles, només les necessàries, que informava sobre l’ús responsable i adequat de fàrmacs tan coneguts com el paracetamol. Més recentment, la mateixa Administració ha impulsat un altre projecte informatiu per reduir-ne l’ús inadequat en persones polimedicades.

Al mateix temps, internet pot esperonar aquesta mena de conductes irresponsables. La tesi doctoral d’Ana Ibáñez, publicada l’any passat a la Universitat d’Alacant, alertava sobre els perills de l’automedicació en la societat digital, en què conviuen simultàniament el risc de sobreinformació amb la falta d’aquesta. L’educació sanitària dels ciutadans és, doncs, més necessària que mai, en un entorn on l’accés als fàrmacs i a informacions que haurien d’interpretar especialistes es pot convertir en un factor de risc.

La societat del malestar

El món contemporani, amb el seu ritme incessant de vida, ha vist augmentar els percentatges d’ansietat i depressió, així com altres malalties mentals. Els antidepressius, ansiolítics o estabilitzadors de l’ànim poden

Països amb més creixement del consum d’antidepressius en DHD a Europa

El consum d’antidepressius ha augmentat un 52% entre els joves de 20 a 24 anys

ser útils en el tractament de trastorns mentals. No obstant això, el seu abús ha començat a convertir-se en un problema de salut mèdica global.

La dificultat d’oferir una solució efectiva a les qüestions socials complexes que angoixen els ciutadans (i que poden actuar de detonants de possibles malalties mentals) provoca que s’intenti trobar una solució mitjançant eines sanitàries.

Com va explicar el maig passat Belén González, comissionada de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, “sabem, per exemple, que al nostre país el diagnòstic d’esquizofrènia és dotze vegades més freqüent en rendes baixes que en rendes altes, o que l’ús d’antidepressius és aproximadament quatre vegades més elevat segons la classe social. Però això no significa que el que és social es pugui resoldre des de les consultes de psicologia i psiquiatria. Sovint identifiquem que allò que realment necessita un pacient no és un psicòleg, sinó un advocat laboralista. Davant la impotència de no poder fer res i la falta de temps per generar un relat més ajustat als problemes socials, s’opta per prescriure psicofàrmacs”.

Espanya ja és el segon país europeu que més ansiolítics consumeix, per darrere de Portugal, i la cambra en consum d’antidepressius. Les prescripcions d’aquest tipus de fàrmacs no han deixat d’augmentar des que es tenen registres. Aquest increment és especialment preocupant en la població jove. Entre els 20-24 anys, el consum d’antidepressius ha augmentat un 52% des del 2017, i entre el grup de 25-29 anys, un 40,4%. En vista d’aquest escenari, el Govern ha anunciat un nou pla d’acció, que es preveu que entri en vigor aquest any, per mesurar el patiment psíquic derivat de la feina, combatre el suïcidi i frenar la sobreprescripció.

Països amb més consum d’ansiolítics en DHD a Europa. Any 2021

Hongria

Entrevista al Doctor Antonio Mingorance

“Qualsevol persona ha de tenir accés al mateix tractament”

El model espanyol d’assistència farmacèutica es basa en l’equitat en l’accés als medicaments. Per això s’ha establert un sistema basat en la solidaritat de cooperatives farmacèutiques. Parlem sobre les seves característiques amb el Dr. Antonio Mingorance, president de Bidafarma, una empresa d’economia social sanitària que agrupa dotze cooperatives de diferents regions.

Dr. Antoni Mingorance

Llicenciat en farmàcia, òptic i especialista en anàlisis clíniques, actualment és president de Bidafarma i del Consell Andalús de Col·legis Oficials de Farmacèutics (CACOF).

Com va començar el model de les cooperatives farmacèutiques a Espanya?

En aquest país disposem una xarxa de 22.000 farmàcies, que són essencials per garantir l’equitat a l’accés als medicaments. Per aconseguir-ho es van crear les cooperatives farmacèutiques, i la primera va ser la de Catalunya, que va néixer el 1929. Després va venir la sevillana, el 1930, i la granadina, l’any següent.

Quina és la missió de l’associació que presideix?

Bidafarma és el resultat de la unió de dotze cooperatives de diferents regions que s’han posat d’acord per crear sinergies, ser eficients i servir millor el pacient. El nostre model no busca treure beneficis ni repartir dividends, sinó assegurar el servei. Per això, sempre reinvertim el que guanyem, amb la intenció de ser més eficients. Actualment, proporcionem fàrmacs a unes deu mil farmàcies fins a dues vegades per dia, basant-nos en un model solidari. Això ens permet abastir pobles que tenen menys de 200 habitants amb els medicaments que necessiten a cada moment. Som una empresa que sempre anteposa els interessos de la societat a qualsevol altra motivació. Així ha estat des de la nostra fundació.

Què aporten els farmacèutics a la societat?

Tots tenim clar que sense ciència no hi ha futur. La investigació és fonamental, i també ho és la connexió

amb la indústria, però sempre hem de tenir clar que al final de tot aquest procés hi ha les necessitats del pacient. Cada dia passen per les farmàcies del nostre país uns 2,5 milions de persones que esperen trobar solucions als seus problemes de salut. Els farmacèutics ens encarreguem de custodiar les medicines necessàries, i també de proporcionar l’atenció que es mereixen als ciutadans. Els medicaments són una tecnologia molt complexa, i l’especialista a manejar-los és el farmacèutic.

Quins serveis ens pot proporcionar el tracte amb el farmacèutic?

Sempre dic que és molt important fer un ús racional dels fàrmacs, i també un “ús racional” del farmacèutic. Hem de ser capaços d’acudir a aquests professionals formats, que s’encarregaran d’escoltar-nos i donar-nos bons consells sempre que calgui. La seva feina té un indubtable valor social i humanitari. Moltes vegades,

els farmacèutics acaben proporcionant suport a persones que viuen situacions difícils com la solitud o que pateixen problemes greus, com la violència de gènere, que necessiten una primera orientació sobre què fer o on dirigir-se. Els metges i farmacèutics compartim la mateixa taula de valors. Això es va fer especialment palès durant la pandèmia de la covid-19. Llavors els farmacèutics vam col·laborar intensament en tot el que vam poder, distribuint vacunes i màscares de manera totalment gratuïta. També estem especialment satisfets d’haver aconseguit èxits com la recepta electrònica, que va permetre que, en aquells moments difícils, es poguessin dispensar medicaments sense que el pacient acudís al centre de salut.

Què opina del sistema de salut espanyol? Els farmacèutics estem fermament compromesos amb el nostre sistema de salut. Creiem que val la pena cuidar-lo, tenir-ne cura i defensar-lo. Tenim la convicció

“Actualment proporcionem fàrmacs a unes deu mil farmàcies fins a dues vegades al dia”

que les cooperatives són una bona forma de fer-ho, però també cal que ens assegurem que tots els professionals, especialment els de poblacions petites, puguin tirar endavant aquest sistema.

Com ha canviat la farmacologia en els darrers anys?

La farmacologia i la medicina han viscut una revolució en molts aspectes, com les teràpies de modificació genètica o les noves formes de combatre malalties com l’obesitat, la diabetis, l’ictus, el colesterol, etc. Això té una repercussió inevitable en la sostenibilitat dels sistemes de salut. Alhora, no podem renunciar a una cosa molt important: qualsevol persona ha de tenir accés al mateix tractament, independentment de la seva posició social i econòmica. La universalitat en els tractaments que asseguren la nostra salut és essencial perquè tots podem arribar a emmalaltir en algun moment. Aquesta és l’essència de la nostra feina.

KANAZAWA entre geishes i samurais

Aquest enclavament encantador de la costa del mar del Japó concentra diversos barris del període Edo que conserven tot

el seu encant històric.

per Neus Duran

Tot i que la majoria es concentra a Kyoto, hi ha altres zones del Japó amb geishes en actiu. Una és la històrica ciutat de Kanazawa, un enclavament encantador a la costa del mar del Japó que els últims anys ha vist disparada la seva popularitat gràcies a l’arribada del tren bala, que el connecta amb Tòquio en només dues hores i mitja. A la ciutat, situada a la prefectura d’Ishikawa, hi ha tres barris de geishes diferents: Higashi Chaya, Nishi Chaya i Kazuemachi. En el període Edo (16031868), tots concentraven un gran nombre de cases de te on les “papallones de la nit” entretenien mercaders i nobles.

Actualment conserven l’estètica i l’ambient d’aquell temps, amb carrers flanquejats per cases de te amb gelosies de fusta a la façana i petits porxos sobresortints del segon pis, on hi ha els salons de convidats, amb tatamis i una decoració exquisida. A Higashi Chaya es pot, per exemple, visitar la casa de te Kaikaro, de dos-cents anys d’antiguitat, i prendre un matxa. Això sí, només durant el dia; a la nit no està oberta a turistes, precisament perquè acull banquets amb geishes. Molt popular entre els visitants internacionals és la de Shima, reconvertida en museu temàtic sobre els salons més refinats del veïnat del plaer. La majoria de les antigues cases de te, però, avui dia són

Higashi Chaya és el barri de geishes més important de Kanazawa. Els altres, més petits, són Nishi Chaya i Kazuemachi.

Entre novembre i març, japonesos de tot el país s’acosten a Kanazawa per gaudir del sabor únic dels crancs de les neus.

restaurants, cafeteries o petites botigues on es poden adquirir tota mena d’articles —fins i tot gelats!— decorats amb pa d’or, una tècnica de tradició històrica en aquesta localitat. També es pot observar els artesans treballant amb aquest material o participar en un dels seus tallers.

També del període Edo és l’antic barri de samurais de Nagamachi, que manté tot el seu encant històric amb carrers estrets, canals serpentejants i nombroses

3

bukeyashiki (residències tradicionals dels samurais), perfectament conservades i protegides per murs de pedra. Algunes, com la casa Namura o l’antiga llar de la família Takada, estan obertes al públic i permeten entendre com vivien aquests guerrers mítics.

Tallers de tenyit de teles i quimonos de lloguer

Molt a prop del districte samurai hi ha els jardins de Kenrokuen, considerats dels més bells del Japó. Per fer l’experiència més única, és possible llogar un quimono en algun dels negocis propers especialitzats i passejar pel parc abillats amb aquesta peça. A qui els fascinin aquestes vistoses vestimentes a més poden apropar-se al Kaga Yuzen Kimono Center, a tocar dels jardins, per fer un curs de tècnica de tenyit o observar com els hàbils artesans pinten quimonos seguint tècniques tradicionals.

Altres visites imprescindibles per la zona són el castell de Kanazawa, amb muralles i fossats imponents, i el santuari Oyama Jinja, amb més de tres-cents anys d’història i considerat protector de la ciutat. Tampoc s’ha de deixar passar el barri veí de Katamachi, un entramat encisador de carrerons —el més famós és Chuo Mishokugai— ple a vessar de bars diminuts de tipus izakaya, que solen freqüentar els japonesos en sortir de la feina.

Molt a prop del districte samurai es troben els jardins de Kenrokuen, considerats com uns dels més bells del Japó

Si volem gaudir de la gastronomia com els locals, també ens hem d’apropar al mercat Omicho, que des del 1721 proveeix de productes frescos els habitants de la ciutat. Algunes parades disposen de tauletes on seure i degustar carn, peix o marisc a la graella. Entre novembre i març, legions de japonesos arriben a Kanagawa per gaudir del sabor dels crancs de les neus, una cobejada espècie que s’obté a les costes veïnes del mar del Japó.

Un altre producte estrella local és el sake. La prefectura d’Ishikawa és cèlebre per disposar tant d’aigües cristal·lines com d’arròs de gran qualitat, per la qual cosa el sake que s’elabora aquí té molta fama. A més de molts bars on s’ofereixen degustacions d’infinites varietats d’aquesta beguda, també es poden visitar destil·leries com Koganei, una fàbrica històrica on fa més de dos-cents anys que es produeix aquest licor.

Els més llaminers no es resistiran a degustar els dolços japonesos (wagashi), elaborats amb arròs, mongeta vermella i sucre, ja que juntament amb Kyoto i Matsue, Kanazawa es considera una de les millors destinacions on tastar-los, a causa de la seva llarga tradició de la cerimònia del te. Tota una temptació a què més d’un es rendirà encantat.

1 La porta Tsuzumi dona la benvinguda als visitants que arriben a Kanagawa amb tren. 2 A l’estiu hi ha molts festivals a l’aire lliure.

Temple a Nagamachi, un barri de residències samurai molt ben conservat 4 Esplendorosos cirerers en flor als jardins de Kenrokuen durant els mesos del ‘hanami’.

Racó del col·leccionista

EL SOMNI arquitectònic d’un apassionat dels automòbils

Torre Loizaga és un espectacular castell reconstruït, d’origen medieval, que acull, en plena natura, la col·lecció de Rolls-Royce més important d’Europa.

per Enric Ros

El viatger travessa un bellíssim paisatge, envoltat de muntanyes, fins que arriba a una elevació al consell de Galdames, a la província de Biscaia. Allà, de sobte, se li apareix al davant una torre imponent, els orígens de la qual es remunten al segle XIV. Però encara hi ha una altra sorpresa: a l’interior trobem el sorprenent Museu de Cotxes Clàssics i Antics, que té la col·lecció més completa dedicada a Rolls-Royce del continent europeu.

Un somni fet realitat

Com explica María López-Tapia de la Vía, responsable de Comunicació de Torre Loizaga i neboda del fundador, “aquest va ser el gran somni del meu oncle, la seva particular fantasia”. Miguel de la Vía, empresari i col·leccionista originari de Galdames, es va proposar recuperar aquest antic bastió defensiu del llinatge Ochoa García de Loyzaga, que en aquell moment es trobava en un estat ruïnós.

De la Vía “va començar a reconstruir la torre el 1985, pràcticament des de zero”, diu López-Tapia. Durant dècades va continuar amb aquesta feina titànica: “Una tasca artesanal que el va portar primer a edificar els quatre murs, i després a construir una terrassa sobre el sostre dels salons. La seva idea era recrear un castell, per això hi va afegir un fossat i les muralles”.

Des de la infantesa, De la Via era un entusiasta dels automòbils. Els negocis li van anar bé. Això li va per-

Torre Loizaga és un dels tres únics llocs del món on es pot veure la sèrie completa dels models

metre “comprar un primer Rolls-Royce, el model Silver Shadow. Després va adquirir el segon, un Silver Cloud. Amb el tercer va ser quan es va proposar fer la col·lecció completa dels vehicles fabricats sota titularitat britànica”, explica López-Tapia. La joia de la corona va ser aconseguir els sis models de la sèrie Phantom, la més icònica de la marca, que només es va fabricar fins al 1972. Avui, només hi ha tres llocs al món on es pot veure aquesta sèrie completa, i Torre Loizaga n’és un.

La història de l’automòbil

El recorregut al llarg dels sis pavellons del museu permet gaudir d’algunes de les grans joies de l’automoció. Alhora, ofereix un ampli trajecte de l’evolució en el disseny d’aquests cotxes que inclou gairebé cent anys d’història, des del model més antic, el Silver Ghost de 1910, fins a un Silver Spur dels anys noranta.

Les 45 unitats que conformen la col·lecció de Rolls-Royce es complementen amb una trentena de vehicles americans i europeus que serveixen per

repassar els avenços tecnològics i l’impacte que han tingut els vehicles en la cultura i la societat en aquests dos darrers segles. Així, a tall d’exemple, a la primera sala, anomenada “Els veterans”, trobem els models que feien la competència a Rolls-Royce, com l’italià Isotta Fraschini, el francès Delaunay Belleville i l’espanyol Hispano-Suiza. I al segon pavelló trobem altres joies com un Mercedes 190 SL, un BMW 635 CSI, un Lancia Aprilia o un Porsche 911, que conviuen amb un imponent camió de bombers Merryweather del 1939.

Un enclavament únic per a celebracions

Des de l’any 2000, el museu es pot visitar els diumenges sense reservar, i la resta de la setmana amb petició prèvia. A més, Torre Loizaga, amb el seu entorn natural de gran bellesa, l’arquitectura medieval, els extensos jardins engalanats amb oliveres centenàries i els seus salons interiors, de més de 1.500 m2, és l’enclavament ideal per celebrar casaments, sopars de gala i altres esdeveniments. Així ho confirmen el sopar d’inauguració del museu Guggenheim

El recorregut per la Torre Loizaga inclou gairebé cent anys d’història de l’automòbil, amb 45 cotxes Rolls-Royce i 30 vehicles americans i europeus.

que s’hi va celebrar el 2007, l’espectacular casament indi del 2015 o el Saló High Motors, que hi té lloc cada any.

En plena natura

López-Tapia té clar que Torre Loizaga és molt més que una col·lecció de cotxes única. “La comarca de Las Encartaciones és, probablement, la més desconeguda de Biscaia. Tothom que ens visita se sorprèn que un lloc tan increïble com aquest es trobi enmig de la natura, i a només trenta quilòmetres de Bilbao”.

Avui, Torre Loizaga és reconeguda unànimement com una de les joies del patrimoni cultural biscaí. Aquí es fusiona el llegat de l’edat mitjana amb els grans símbols de la mecànica i el progrés, i aconsegueix que la natura, l’arquitectura i la tecnologia convisquin en harmonia. I tot això gràcies a la inspiració d’un visionari que va saber veure el potencial que tenien aquelles ruïnes per convertir-se en un majestuós conjunt arquitectònic que acull una col·lecció de cotxes clàssics a què va dedicar tota una vida.

SABORS DE LA TRADICIÓ

Gastronomia de Setmana Santa

La festivitat va acompanyada d’un patrimoni culinari que ha perdurat durant segles: receptes senzilles i tradicionals que fusionen el seu simbolisme amb la modernitat.

per Gal·la Torres Munté

Amb l’arribada del mes d’abril és hora de treure el receptari típic d’aquests dies: Setmana Santa està a punt d’arribar. La festivitat no és únicament una celebració cristiana de fe i devoció, sinó que va acompanyada d’un festí de tradicions culinàries que han perdurat durant segles fins avui.

Encara que és un període per a la reflexió i la represa de decisions, marcat per la solemnitat i l’abstinència religiosa, també celebra el plaer gastronòmic a través dels seus plats i receptes típics, que encara avui formen part del patrimoni gastronòmic de moltes regions. És per això que, durant aquests dies, la gastronomia ocupa un lloc molt rellevant, caracteritzada per receptes que generalment exclouen la carn, com dicten els preceptes religiosos. En canvi, tenen més protagonisme el peix, els vegetals i altres productes com l’ou, la llet i la mel.

Setmana Santa ha donat lloc a una cuina plena de simbolisme, en què cada plat reflecteix la història i identitat dels diferents territoris. Amb un receptari senzill, familiar i autèntic, aconsegueix fusionar la tradició amb les noves creacions i tendències culinàries. Des de guisats suculents fins a dolços deliciosos, aquests són alguns dels sabors que conformen el menú típic d’aquestes festes que s’acosten.

Potatge de vigília

No hi ha Setmana Santa sense un guisat de llegums. Sigui en un restaurant o a casa de l’àvia, el potatge de vigília és el plat de cullera per excel·lència d’aquestes dates. És un caldo d’origen medieval que conté cigrons i bacallà, sense oblidar els tocs tradicionals de l’ou dur i els espinacs. Habitualment se serveix els divendres de Quaresma, i el seu nom deriva de les dates denominades popularment vigílies, que al·ludeixen a la pràctica catòlica d’abstenció de consumir carn.

Plats principals

Caçó en adob

Tot menú festiu s’ha d’inaugurar amb un bon aperitiu per anar escalfant motors. El caçó en adob és una tapa clàssica de la cuina andalusa que rendeix honor al seu sobrenom en castellà: bienmesabe. Aquesta menja casolana té com a protagonista el caçó, de la família dels taurons. La seva elaboració és relativament senzilla, requereix pocs ingredients i només cal adobar-lo, trossejar-lo i fregir-lo. El resultat és un peix daurat per fora i molt sucós per dins.

Croquetes de bacallà

Amb una textura cruixent per fora i cremosa per dins, les croquetes de bacallà són el menjar perfecte per acompanyar les celebracions, seguint la tradició d’aprofitar el bacallà, un ingredient essencial en la gastronomia d’aquestes dates. Amb un producte de qualitat s’aconsegueix un plat exquisit i versàtil, i un dels àpats protagonistes de la taula.

Les postres

Torrades de Santa Teresa

Si alguna cosa caracteritza la gastronomia de la festivitat santa és els seus dolços típics. Una de les estrelles és la torrada de Santa Teresa, o pa esmicolat en llet, que antigament es consumia per aprofitar el pa que sobrava els dies d’abstinència. Actualment, hi ha un ampli ventall de possibilitats per preparar aquest pa sucós, que va des de les elaboracions més tradicionals fins a versions modernes i originals. Sovint contenen canyella, però també se’n troben de crema, de xocolata, de cafè, de vainilla, i versions veganes.

Sopa d’all

Un altre clàssic representatiu d’aquestes festes és la sopa castellana, una recepta autèntica i senzilla. Es fa amb pa de dies abans, all, pebre vermell i ou, i és especialitat de la comunitat de Castella i Lleó. És un exemple clar de la cuina d’aprofitament característica de la Quaresma, i en alguns establiments encara se serveix en cassoles de fang, com mana la tradició.

Mona de Pasqua

Tradicionalment, aquest dolç esponjós es feia amb una massa de brioix dolç, coronada amb ous durs i altres ingredients propis de la tradició santa. Amb el temps, els ous s’han tornat de xocolata i, juntament amb plomes de colors i pollets de feltre, s’han convertit en l’essència d’aquesta tradició. Habitualment es menja en família el diumenge i dilluns de Pasqua, i representa la fi de la Quaresma i de les abstinències. Com les torrades de Santa Teresa, també hi ha una gran varietat de mones de Pasqua, des d’ous de xocolata de grans dimensions, fins a una infinitat de creacions en forma de dibuixos animats, cases, vaixells o animals.

¿Sabies que...?

La tos, l’esternut o el singlot són respostes fisiològiques davant

algun tipus d’estímul

Els moviments del cos són respostes de l’organisme, la majoria involuntaris, davant algun tipus d’estímul, i són fonamentals per a la supervivència. La seva característica principal és que no podem controlar-los completament, és a dir, no podem acabar-los ni evitar-los de forma voluntària. Però, quina funció tenen i per què no podem evitar-los?

La tos és un reflex protector que ajuda a aclarir les vies respiratòries quan aquestes detecten mucositat o cossos estranys. Es desencadena a través d’uns sensors que envien senyals al centre respiratori, ubicat al tronc de l’encèfal, que coordina una resposta dividida en dues fases: tancar les vies respiratòries mitjançant una inhalació i expel·lir els agents irritants amb una expulsió brusca d’aire.

L’esternut segueix un procés similar a la tos, amb la diferència que, com que els agents irritants es detecten a la part superior de les vies respiratòries, els sensors envien senyals al cervell, cosa que provoca l’expulsió violenta d’aire pel nas i la boca.

En aquesta mateixa línia també trobem el reflex de gratar-se, que pot

ser fruit d’estímuls externs (com, per exemple, picades d’insectes) o condicions internes (com al·lèrgies o malalties de la pell). Gratar-se és el resultat d’una resposta motora que busca eliminar l’agent estrany o interferir en el senyal de la picor que està enviant el sistema nerviós.

El singlot , un altre reflex involuntari comú que es produeix quan el diafragma es contrau de manera sobtada i repetitiva, obté com a resposta una inhalació ràpida d’aire seguit del tancament abrupte de les cordes vocals, cosa que provoca el so típic d’aquest fenomen. Les causes del singlot varien molt, des d’haver ingerit amb massa pressa fins a una resposta a estrès o excitació emocional ràpids, que altera el control nerviós del diafragma.

Finalment, el badall és el menys conegut d’aquests estímuls. A diferència de tots els anteriors, no està relacionat amb l’expulsió d’agents irritants. Se’n desconeix la funció exacta, encara que hi ha diverses teories relacionades amb la regulació de la temperatura cerebral, l’oxigenació o fins i tot l’adaptació d’una resposta fisiològica animal que transmet la necessitat d’activitat o preparació per a un canvi estat.

Llibres

Conversant amb el papa Francesc

Amb aquesta novel·la sense ficció, Javier Cercas torna a la seva línia més personal, en què aborda el paper en la vida humana del que és espiritual i transcendent, el lloc que hi té la religió i l’ànsia d’immortalitat. Aquesta és, a més, la primera vegada que el Vaticà obre de bat a bat les portes a un escriptor.

EllocodeDiosenelfindelmundo. Javier Cercas. Random House

Centenari Ana María Matute

Primera memoria narra el pas de la infància a la joventut de Matia i del seu cosí Borja. Melancòlica elegia de la perversió de la innocència, i amb la Guerra Civil de teló de fons, aquesta novel·la guardonada amb el Premi Nadal 1959 és, sens dubte, una de les millors obres d’Ana María Matute.

Primeramemoria. Ana María Matute. Austral

Una mirada nostàlgica de Peter Cat

Haruki Murakami va regentar durant molts anys un club de jazz, anomenat Peter Cat, abans de dedicar-se a temps complet a l’escriptura. La passió de l’escriptor japonès pel jazz sens dubte el va portar a escriure aquest llibre compost per cinquanta-cinc retrats de músics, acompanyats d’una il·lustració de l’artista japonès Makoto Wada.

Retratsenjazz. Haruki Murayami y Makoto Wada. Empúries

La màgia de les muntanyes

Un estudiant d’enginyeria arriba al sanatori local buscant una cura per a la tuberculosi que pateix, i coincideix amb altres malalts de tot Europa. A la tarda, entonats pel licor, els hostes conversen sobre el que és diví i humà. I, mentrestant, en aquest idíl·lic paratge comencen a tenir lloc coses inquietants.

Tierradeempusas. Olga Tokarczuk. Anagrama

www.compartir.coop