consumeix eufòric, acompanyat d’un porró de vi. El film adapta l’excelsa novel•la homònima, obra de Ferran Torrent, que a eixa mateixa escena fa un breu “cameo”. La seqüència acaba, per descomptat, amb una traca. DOLÇOS, I POSTRES Maleïts bastards (Quentin Tarantino, 2009). L’escena del restaurant, on l’astut i des-
pietat coronel nazi Hans Landa (Christopher Waltz), aprofita l’aparentment plàcida degustació d’un pastís de poma (el conegut «Apfelstrudel», amb nata, a l’estil vienès), per a fer un interrogatori (educat, tens, inquietant) a una nerviosa Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent). Chocolat (Lasse Hällström, 2000). La matèria primera com a inspiració de tota l’obra,
com a leitmotiv del film. Un bell conte amb moralitat inclosa, ja que la xocolata també serveix per a parlar de la intolerància, de les nostres pors, i de la llibertat de triar. Vianne (Juliette Binoche) dóna vida a tot un poble amb la seua màgia de xocolatera. Un món de fantasia o Charlie i la fàbrica de xocolata (Mel Stuart, 1971; i Tim Burton,
2005). Dues versions de la mateixa història: un viatge des dels dolços, per la màgia infantil. Gene Wilder o Johnny Depp. En qualsevol cas, el món de Willy Wonka. Inoblidable per a totes les persones que encara senten la flama de la infància viva a un raconet del seu cor.
42