Page 1


La deessa Fortuna, com és sabut, té un caràcter indecís i variable, per tant, el més important, és que cadascú puga ser afortunat deixant de costat les divinitats i els tòpics. La nostra Falla ens conta històries de sort i de mala sort, amb exemples que tots coneixem. La sort arriba o no arriba i la mala sort sembla que té certa capacitat de permanència. Però, i si la sort i la mala sort són idees mentals? I si realment tots podem sentir-nos afortunats amb el que tenim i, de vegades, no volem vore que la vida està plena de persones i coses i situacions meravelloses. Afortunats és el lema de la Falla.

2

I realment ho som, perquè sabem viure la festa i el moment i som capaços de reinventar-nos i gaudir cada any. Som afortunats i s’ha de dir alt i clar. Viurem com sempre la festa, amb ganes i il•lusió i mirarem el demà com una cosa que no tenim, que realment no existeix. Som un hui i una nova primavera. Som fallers i afortunats, gaudim com sempre, que estem de festa.

... introducció


3


4


5


.08

.10

.12

.14

.16

.18

.20

.26

.28

.30

.42

.82

.84

.86

.88

editorial

fallera major d’Oliva

mantenidora junta executiva major

articles (des) afortunats

guardons comissió 2019

cortfallera major d’Oliva

comissió major

llibret infantil

... índex 6

salutació president

esbós falla gran

salutació president infantil

fallera major 2019

crítica falla gran

falleramajor infantil 2019


.92

.94

.98

.102

.104

mantenidora falleramajor infantil

reinadel foc2019

comissió infantil 2018·2019

lesnostres mascotes

.106

.114

.116

.120

.148

.154

.156

crítica falla infantil

programació actesfallers 2018

programació actesfallers 2019

.150

acomiadament falleramajor infantil2019

esbós falla infantil

memòria acomiadament d’unany falleramajor faller 2019

himne col·laboradors delafalla amblafalla

7


edició

A.C. Falla Institut

direcció editorial Lola Pellicer Soria

delegats llibret

Lola Pellicer, Federico Fuster, Jose V. Serrano, Guillermo Sancho, Alicia Miralles

portada

La comissió

artista faller Palacio i Serra

explicació de la falla Jose Vicente Sala

artista faller infantil Palacio i Serra

explicació falla infantil Jose Vicente Sala

correccions i traducció Lola Pellicer Soria

publicitat La comissió

fotógraf Jose Tomé

impresió

Imprenta Rocher

disseny del llibret Joan Martínez García

8

... editorial


9


María MorantLópez

... fallera majord’Oliva2019

10


11


Andrea MartínezMateu Carla NavarroMena Ana FuentesMartínez

12


Teresa BorrĂ sPerea Ana MascarellAlemany Angela MateuPicornell

13


Em considere un afortunat al representar per segon any consecutiu aquesta comissió. En primer lloc vull donar les gràcies a la meu Junta Directiva pel recolzament i l’esforç en la seua tasca, als quals agraïsc enormement la seua labor.

Els carrers ja fan olor a pólvora, que es barreja amb l’olor a primavera i que ens anuncia que les Festes Josefines ja estan molt a prop.

Han sigut dos anys molt intensos on he pogut gaudir de cada acte juntament amb els meus càrrecs. Fires gastronòmiques, sopars d’estiu, sopars al Casal, desfilades de Moda, passejos en bici, festivals infantils, teatres, cartes, venda de plantes nadalenques... són actes fora de la setmana fallera que omplin el nostre calendari faller, i que fa que esta festa no estiga limitada tan sols a la setmana fallera, si no que s’amplia al llarg de l’any ocupant gran part del nostre temps.

Fallers, Falleres, les falles ja estan ací! Viscau intensament de cada acte, perquè tot l’esforç que hem efectuat durant tot l’any és hora de posar-lo en pràctica i gaudir-lo!.

Aprofite des d’ací també per agrair a la Federació de Falles d’Oliva, la feina tan importantíssima que realitzen, són una part fonamental en el desenvolupament i engrandiment de la Nostra Festa, Les Falles. La meua sincera enhorabona per la seua magnífica tasca.

14

Què tingueu unes bones i afortunades Falles!!! José Vte. Serrano Martí

JoséVicente SerranoMartí

... salutació president


15


La mar et va vore náixer la muntanya gelosa va estar Oliva és el teu poble orgullós de tu n’està Cabells rulls i vermells Bellesa natural Alicia Miralles López Quin goig vore’t passar!

I ja per acabar A la Falla Institut felicitar Doncs no ha pogut triar Una fallera millor

Ja pots deixar de somiar Doncs la teua il.lusió es veu complida Coneguem el teu sentiment Gaudeix de tot el que et ve

Visca la Fallera Major! Fran

Els que bé et coneguem Sabem el que diem; Pólvora, traca i masclet I caure’t una llàgrima vegem T’esperen dies d’alegria De passacarrers i diversió De tabalets i dolçaines De fum i color Viu la festa com saps Somriu sense parar Al final un record quedarà Que mai has d’oblidar

16

Alicia MirallesLópez

... fallera major2019


17


Nascuda a Oliva l’any 1999. Va cursar els estudis primaris al col·legi Lluís Vives, i els secundaris al IES Gregori Maians de la Nostra ciutat, actualment està cursant Segon de Dret en la Universitat de València. Pertany al món faller des d’abans de nàixer ja que la seua família varen ser fundadors d’aquesta comissió. Fou Fallera Major Infantil l’any 2008, en el que va tindre a Nostra fallera Major Alicia com a la seua mantenidora, ara vol agrair-li totes aquelles paraules que va rebre de sa tia i padrina a la que vol i admira.

18

Aitana CebriànMiralles

... mantenidora falleramajor


19


àrea detresoreria tresorers

president

Carina Torres Martínez Francisco Gregori Llopis

Jose V. Serrano Marti

vicepresident del casal i joventut

comptador

Cristina Just Mestre

Carlos Gregori Gazquez

vicepresident d’activitats diverses i festejos Vicente Jordà Navarro

loteries

Rosa Ibiza Alberola

rifes

La comissió

vicepresident de cultura i comunicació

publicitat i sponsors

secretària

Fede Fuster Ibiza

Emma Miralles López

La comissió

arxiu i cens

Lola Pellicer Soria

vicesecretària

Àngela Pellicer Soria

representants federació Francisco Gregori Llopis Francisco Ibañez Such

20

... junta executiva


àreadecultura icomunicació llibret

Lola Pellicer Soria (coordinadora) Joan Martínez García Alicia Miralles López Guillermo Sancho Hernández

web

La Comissió

xarxes socials

Ana Jordà Fullana Alicia Miralles López

protocol i incidències Emma Miralles López Mayte Fullana Llin

relacions públiques Paco Parra Sanchis

anagrames, bandes i polars Emma Miralles López Salomé Avargues Escrivà

àreadefestejos cavalcada La comissió

presentació

Paco Muñoz Juan Lola Pellicer Soria Federico Fuster Ibiza Emma Miralles Lopez Ana Soria Sivera Rosa Ibiza Alberola Salomé Avargues Escrivà Ana Jordà Fullana

teatre

Mayte Fullana Llin

bandes música

Amparo Avargues Gil

floristeria

Lola Soria Llorca

21


àreadecasal coordinador casal Carlos Gregori Gázquez

delegats casal

àreadejoventut delegats joves

Vicent Gosp Fuster Claudia Úbeda Server Ana Mascarell Alemany

delegats infantils Rosa Ibiza Alberola Belén Llorca Mascarell Claudia Úbeda Server

esports

Joan Mascarell Alemany Jesús Cebrián Martínez Carlos Gregori Gazquez

22

Vicent Gosp Fuster Ximo Fuster Ibiza Vicente González García Francisco Ibáñez Such

esdev. culinaris casal i falles Pepe Pérez Romeu David Mestre Sendra Davit Pérez Gázquez Juanjo Meneses Hernando Juanjo Mengual Lull

esdev. culinaris fira gastronòmica Maribel Fuster Llopis Berta Fuentes Herráiz Carina Torres Martínez


plantà, banderes i parador

àread’activitats diverses megafonía i electricitat Fede Fuster Ibiza Paco Morató Clavier Iván Marí Ramos

coets i cremà falla Paco Morató Clavier (Coordinador) Juan Jose Ciscar Ciscar Vicent Gosp Fuster Joan Mascarell Alemany David Blasco Sanchis Edu García Canet Jose Mª Parra Lorente Kiko Morató Mayans Juanjo Meneses Hernando

intinerari albaes

Vicente González García Paco Morató Clavier

cartes

Paco Muñoz Juan (coordinador) Francisco Parra Sanchis

Vicente Pous Martínez Davit Pérez Gázquez Vicent Gosp Morató Vicente Jordà Navarro Vicente Gosp Fuster Joan Mascarell Alemany Carlos Gregori Gázquez Vicente González García Juan Fco. Gregori Gázquez Vicente Pellicer Pascual Jose María Parra Lorente Federico Fuster Ibiza Ximo Fuster Ibiza

ingeni i gràcia

Àngela Pellicer Soria Maria Parra Català Belén Llorca Mascarrell Ester Frasquet Villamayor Ana Jordà Fullana Ana Colomar Matías Carla Benimeli Gutiérrez

repartidora

Rosa Ibiza Alberola

coordinadores events Àngela Pellicer Soria Maria Parra Català Belén Llorca Mascarrell Ester Frasquet Villamayor Ana Jordà Fullana Ana Colomar Matías Carla Benimeli Gutiérrez

23


24


25


Ardid Carpi, Rosa María Ardid Morató, Rosa Avargues Escrivà, Salomé Avargues Gil, Mª Amparo Benimeli Gutiérrez, Carla Blasco Sanchis, David Borrás Pizarro, Adrià Boscà Soria, Ana Boscà Soria, Domingo Cebrián Martínez, Jesús Cebrián Miralles, Aitana Cebrián Miralles, Jesús Císcar Císcar, Juan José Císcar Sanchis, Vicente Colomar Matías, Ana María Collado Gonzalez, Marta Cotaina Gilabert, Ana Escoto Boluda, Josep Maties Frasquet Villamayor, Ester Fuentes Herráiz, Berta Fullana Llin, Mª Teresa Fuentes Martinez, Ana María Fuster Bertomeu, Llorenç Fuster Ibiza, Federico Fuster Ibiza, Joaquin Fuster Llopis, Maria Isabel Galiano Bataller, Juan García Canet, Eduardo García Pérez, Jordi Gázquez Pérez, Juana María Gázquez Pérez, Mª Dolores Gimenez Sifres, Beatriz González García, Vicente González Pellicer, Ana Gosp Fuster, Vicent

26

Gosp Mateu, Efren Gosp Morató, Vicente J. Gregori Gazquez, Carlos Gregori Gazquez, Juan Fco. Gregori Llopis, Francisco Ibáñez Such, Francisco Ibáñez Torres, Nieves Ibiza Alberola, Rosa María Jordá Castillo, Mª Dolores Jordà Fullana, Ana Jordá Fullana, María Jordá Navarro, Vicente Just Mestre, Cristina Llavori Pérez, Gloria Llopis Ardid, Rosa María Llopis Climent, Domingo Llopis Mateos-Aparicio, Salvador Llorca Mascarell, Belén López Esteban, Violeta Marí Ramos, Ivan Martinez Benimeli, María Martínez García, Joan Martínez Morató, Mª José Martínez Tomás, Alicia Martínez Vidal, Gal•la Mas Moncho, Jordi Mascarell Alemany, Ana Mascarell Alemany, Joan Mayans Colomar, Rosa Mayans Pérez, Pepe

... comissió major


Mejias Benavent, Rosa María Meneses Hernando, Juan José Mengual Lull, Juan José Mestre Sendra, David Mestre Sendra, Yolanda Miñana Alemany, Francisco Javier Miralles López, Emma Miralles López, Alicia Moll Torres, Pere J. Monjo Rico, Alex Monjo Rico, Dino Morató Clavier, Francisco Morató Mayans, Ana Morató Mayans, Francisco Mulero Balaguer, Juan Antonio Mulero Pérez, Irene Mulero Pérez, Lidia Muñoz Juan, Francisco D. Navalón Gómez (Jr.), Manol Parra Català, Maria Parra Lorente, Jose María Parra Sanchis, Francisco Parra Vida, Ester Parra Vida, Paula Pellicer Morató, Ángeles Pellicer Pascual, Vicente Pellicer Soria, Àngela Pellicer Soria, Lola Peña Mora, Claudia Peña Mora, Sergio Pérez Cots, Ramona Pérez Gázquez, Davit Pérez Girau, Natalia Pérez Romeu, José Pérez Vidal, Ester

Plata Gutiérrez, Joan Plaza Bretó, Marc Pons Marco, Jordi Pous Ardid, Laura Pous Martínez, Vicente Ramos Bañuls, Mónica Rodriguez Bataller, Fernando Sahuquillo Aroca, Eva María Sala Sánchez, Jose Vicente Salelles Sorolla, Javier Sánchez Ibiza, Sergio Sanchis Mahiques, María Consuelo Sancho Hernández, Guillermo Savall Luna, Juan José Savall Sendra, Clara Seguí Pérez, Consuelo Sendra Llidó, Mª Teresa Serrano Avargues, Josep Serrano Avargues, Yurena Serrano Martí, Jose Vicente Soria Llorca, Lola Soria Sivera, Ana María Todolí Palau, Mª José Tomé Garrigos, Jose Antonio Tomé González,Gerard Tomé González, Helena Torres Alcayde, Cristina Torres Alcayde, Francisco José Torres Alemany, Vicent Torres Martínez, Carina Torres Martínez, Ramón Torres Soler, Bernardino Tur Pastor, Rosa Isabel Ubeda Server, Claudia Vazquez Ibiza, Laura

27


lema

Afortunats

artista faller Palacio i Serra

explicaciĂł de la falla Jose Vicente Sala

28

... esbòs fallagran


29


aniversaris Sempre pensem un desig davant els ciris encesos i bufem molt desvanits esperant els bons successos.

AFORTUNATS Juguem per tal de guanyar si la sort està de cara, però res serà segur si a la sort li falta gana. Com micos juguem i sempre perdem temps i diners, encara que de vegades ens cauen alguns eurets. Amb les cartes i amb els daus, volem un futur millor encara que siga clau riure i allunyar el plor. Si no és bona la jugada, esperem un altre torn, que la sort és cosa rara i sempre arriba si vol.

30

Fem comboi perquè estem vius i sempre hi ha una sorpresa, regalets de compromís i molt curteta la festa. Els ciris ens recorden que anem complint anys i així sempre tots i totes repetim el ritual. Cap flama és eterna, tampoc nosaltres ho som, caldrà aprofitar la festa mentre roda i roda el món. Si els desitjos ens passen per davant sense trellat, podem demanar uns altres i nous ciris esperar.

... crítica fallagran


31


32


espills trencats

ferradures i caradures

La mala sort sempre arriba i mai no podrem fugir, perquè és cosa de la vida de vegades el got buit.

Sabem que les ferradures són símbol de bona sort i la porta de les cases allunyen pesars i dols.

Set anys de desgràcies diuen si trenquem l’espill, més val que comprem un altre i allunyem sempre el perill.

Des d’antic la ferradura atrau els bons esperits i esperem que ens done ajuda per al futur del país.

Hi ha supersticions absurdes que de sobte tots neguem i encara que amb mil excuses moltíssima gent s’ho creu.

Continuem per desgràcia amb corruptes descarats i per faltar-nos, no ens falten ni persones ben reials.

Els negocis i la feina es trenquen com el cristall i vivim amb molta pena aquesta crisi global.

Posarem la ferradura a la porta del poder, a veure si amb molta cura hi ha decència al Congrés.

No hi ha mal que dure sempre i si ens mirem a l’espill, vorem que hi ha un món més tendre i que tot no és patir.

Bona sort ens mereixem els ciutadans que patim polítics impertinents sense trellat ni sentit.

Si l’espill està trencat, comprem de seguida un altre i estarà solucionat aquest xicotet desastre.

Ferradures per a tots demanarem de present, per lluitar ben junts i forts i que no ens facen malbé.

33


mal d’ull

34

Quan de vegades et miren amb no molta simpatia, sembla que un mal d’ull et tiren i va regular la vida.

hi ha sort que fa pudor

Et cauen els plats i els gots i el cotxe tampoc va bé i si et mossega un gos, s’ha de buscar un remei.

Diuen que xafar la merda és signe de bona sort, però queda l’oloreta que portem a tots els llocs.

Hi ha ulls que porten desgràcies i si podem evitar, serà millor no creuar-se amb tanta fatalitat.

S’ha comprar loteria i netejar les sabates i a la fi de la partida ni diners i queden taques.

Un llaç roig, una estampeta, encara que no cregam poden ser cosa ben feta com encomanar-se a un sant.

Oliva és poble de sort perquè tenim les voreres tan plenes d’aquest tresor que a xafar de fora vénen.

Si algú no ens mira molt bé, podem creuar la vorera, perquè així evitem un mal d’ull que desespera.

És incívica la gent i no culpem sempre al gos, perquè els animalets no poden torcar-se tot.

Amulets a les butxaques i passar ràpidament per tal de que no ens agafe la maledicció permanent.

Si tots gastaren les bosses, estaria el poble net, que la sort de xafar merdes no ens agrada a la gent.

No mirem i no escoltem les coses que no ens agraden i viurem més tranquil·lets sense mal d’ull ni desgràcies.

La bona sort seria tindre la ciutat ben neta, perquè mai la porqueria ha sigut cosa ben feta.


35


36


stop. escala. Si trobem escala oberta paga la pena fugir, diuen que passar baix d’ella ens podrà fer patir.

Si per estar tranquil·lets i poder viure millor hem de creuar un carrer, ho farem per no patir.

De vegades és millor no vore escales ni gats, perquè tindrem millor sort evitant per si de cas.

Els gats ens miren valents i nosaltres al racó, ai, pobrets animalets que semblen estar de dol.

Els gats negres per la nit ens fan un porquet de por i és millor anar al llit i evitar la mala sort.

Negres i sabuts no saben les històries dels humans i al costat de les escales miren la vida passar.

Hi ha qui passa les escales i sembla que és un valent, però són molts els que saben que hi ha misteris ben certs.

La mala sort serà cosa del que faça cadascú i la realitat s’imposa per molt que sigam cabuts.

37


la sort del geperut S’ha de passar per la gepa un dècim de loteria, que la sort és cosa seria i guanyar no té cap mida.

38

El geperut ja està fart i vol fugir de la gent que sols ell fa que ens toque un numeret.

Tot amb trellat s’ha de fer i per si de cas un trèvol de quatre fulles trobem ben afortunats serem.

Caldrà també el geperut per als problemes globals si volem un accés Sud per la gepa passarà.

A la fi, la sort de cara depèn de com bufe el vent i si el bon trèvol s’amaga, esperem que passe el temps.

Jugar no pot garantir la felicitat futura, perquè perdre sense fi deixa la butxaca buida.

És més fàcil trobar trèvols de quatre fulles que el tren, que no arriba a la ciutat perquè tot acaba en res.


39


40


mals pensaments Aquest sireno medita amb el peixos al voltant. No li donen bona sort i pobret està afonat.

Mira la mar i està trist, perquè el plàstic matarà als peixos i als seus amics, tot per culpa dels humans.

I no pot fer bona cara amb preus del carburant, perquè sols eixir de casa ja és una despesa gran.

Hi ha remei si lluitem i ens unim amb gana tots, cal treballar de valent si volem canviar el món.

És un sireno amb estudis i que està molt preparat, però la feina és difícil i ben lluny emigrarà.

Fugirem de tot problema i si un dia tenim sort, direm amb la boca plena: afortunats sigau tots.

Perquè altres mars són possibles quan la cosa no va bé, qui no vullga que no mire, que el sireno ho té claret.

José V. Sala

41


42


articles

(des)afortunats

43


el gat negre Aquest és un clàssic en les supersticions de la mala sort. A diferència de la cultura egípcia que tenia als gats com a Deus, la cultura catòlica li va atorgar un significat negatiu als gats negres. El negre simbolitza la nit, l’encarnació del mal, del Dimoni.

Superstició és la creença contraria a la raó que li atribueix una explicació màgica a tot el que pot ocórrer. Hi ha supersticions que ens diuen, per exemple, que si un gat negre es creua en el teu camí tindràs mala sort a la vegada que, si portes un trèvol de quatre fulles, tindràs bona sort. Totes aquestes supersticions tenen el seu origen i som molta gent la que creu en elles sense saber d’on venen...

44

En la Edat Mitjana, durant la caça de bruixes, els gats eren els seus fidels companys i quan estes van ser sotmeses i condemnades a mort, es va creure que els gats havien rebut un màgic misteri provinent d’elles, la qual cosa va fer que foren rebutjats. Pel contrari, en la cultura xinesa i japonès, els gats són amulets de la bona sort. El “Maneki Neko”, la popular estàtua en forma de gat, també coneguda pel “gat de la sort”, sempre està present en els negocis perquè es creu que atrau la fortuna i la sort.

... l’origendeles supersticions


45


46


dimarts tretze L’aversió al nombre tretze té el seu origen en l’Últim Sopar, en el que Jesucrist anuncia als seus dotze apòstols la seua imminent crucifixió per culpa de la traïció d’un d’ells. Tretze era el nombre de comensals, 12 apòstols + Jesús.

vessar sal L’origen de l’aversió a vessar sal data de l’any 3.500 a.C. Es creia que la sal era símbol d’incorruptibilitat (pensem en el seu ús tradicional per a la conservació d’aliment), de les relacions duradores, que no es “podrixen” i de l’amistat. Al vessar la sal, segons la superstició, atraiem la mala sort i la sal provoca el contrari al seu significat i l’amistat es trencaria. Si per accident vessem un saler, la tradició indica que hem d’agafar un pessic de sal vessada i tirar-nos-la per damunt del muscle esquerre, així es creu que li la llances a la cara al dimoni, el cegues i evites que s’apodere de la teua sort.

En la Kabbalah jueva, també es parla de 13 esperits malignes, i en la mitologia nòrdica, Loki, el deu del mal, és el tretzè convidat al sopar dels Deus. En el Tarot, la carta que s’associa a la mort porta el nombre 13. La combinació del dia 13 amb el dimarts es remunta a finals de l’Edat Mitjana, quan el planeta Mart era conegut com «el xicotet malèfic», representant al Déu de la guerra, de la destrucció, la sang i la violència. El refranyer espanyol també es fa ressò d’aquesta superstició: “En trece y martes, ni te cases, ni te embarques”. Tan arrelat està el dimarts i tretze en la cultura occidental a la mala sort que inclòs existeix una fòbia per a designar l’aversió a aquesta data, la “parascevedecatriafobia”.

47


passar per baix d’una escala L’origen d’aquesta superstició és molt confusa perquè hi ha diverses vessants. Per una part, a l’escala la relacionaven amb la mort pel patíbul, ja que per una escala pujaven els botxins per a col·locar la corda dels penjats, per tant, si estaves baix de l’escala, es perquè ets tu el penjat. Per un altra banda, la tradició pictòrica cristiana solia col·locar a Lucífer acatxapat mirant amb maldat baix l’escala que utilitzaven en el desenclavament de Crist. Un altre origen molt antic i també ha de vore amb el Cristianisme, és que una escala recolzada a una paret forma un triangle que fa al·lusió a la Santíssima Trinitat, per tant, travessar-la significaria desafiar el més sagrat. Posteriorment el significat de l’escala va canviar ja que en la creu de Jesús es va recolzar una escala, per això es va convertir en un símbol de maldat, traïció i mort. Pel contrari, per als egipcis té un significat de bona sort, ja que amb l’ajuda d’una escala el deu del sol, Osiris, va escapar del seu captiveri per el esperit de l’obscuritat.

48

vestir de groc Aquesta és una de les supersticions de mala sort més recents i prové del món del teatre. El seu origen està en la mort del dramaturg francès Molière sobre l’escenari el 17 de febrer de 1763 durant la representació de la seua obra “El malalt imaginari”. Molière que, malalt de tuberculosi, interpretava precisament el paper de malalt imaginari, va sofrir un horrible atac de tos i esputs de sang que van tintar la roba groga que duia sobre l’escenari, on va morir. Aquest succés va provocar tal impacte en el segle XX que els actors van deixar de vestir eixe color en les seues representacions. (Dada curiosa: actualment una actriu del nostre grup de teatre no deixa utilitzar aquest color en cap representació. Sabeu qui és? És una de les actrius més guardonades dels últims anys)


49


50


creuar els dits Una de les teories sobre l’origen d’aquesta superstició és el cristianisme i està relacionada amb la creu. La costum de demanar un desig en una creu posteriorment va passar a utilitzarse per a que les persones expressaren recolzament i bons desitjos cap a un altra persona creuant els dits en presència d’ella. En un principi es ajuntaven els dits índexs de les dos mans en forma de creu i després tal com ho coneixem hui en dia. Un altra explicació té els seus orígens en els temps en que els cristians eren perseguits, ja que s’utilitzava com a mètode de reconeixement entre ells. Uns altres antropòlegs també indiquen que l’expansió d’aquest símbol per tot el món es deu al esclavisme. Es creu que els esclaus negres d’Amèrica del Nord que es convertiren a la fe cristiana creuaven els dits quan estaven esposats o estaven torturant-los al no tenir llibertat per a senyar-se; d’aquesta forma podien crear un símbol de protecció. En aquest cas, el significat de creuar els dits es que és una protecció religiosa en els moments en els que no hi ha un altre recurs per a practicar la fe i, per tant, amb este gest es pot invocar a Déu i contar amb la seua protecció.

tocar fusta Esta superstició té dos possible orígens. El primer, al igual que moltes creences, té relació amb el cristianisme. Després de la crucifixió de Jesús, molts dels seguidors començaren a creure que si tocaven la fusta amb la que estava feta la creu de Jesucrist se’ls compliria un desig o passaria un miracle. Per un altre costat, en la cultura celta, els arbres posseïen un valor d’amulets de la sort i eren una part molt important dels ritus, ja que es creia que en ells habitaven certs esperits i Déus. La unió de les dos creences han fet que amb el temps es continue la idea de que “tocar fusta” és signe de bona sort.

51


trencar un espill

pota de conill

És provable que aquesta superstició tinga el seu origen en la idea que el nostre reflex és un altra versió de l’original i que, si causem desperfectes en l’espill, ens fem mal a nosaltres mateix. De la mateixa manera, danyar l’espill es fer el mateix amb l’ànima, i ací és on comença la superstició de que trencar un espill porta mala sort durant set anys. Aquest període de temps es deu a la creença que el cos experimenta un canvi en la constitució fisiològica cada set anys.

L’estranya tradició de portar una pota de conill per a atraure la sort no naix d’aquest animal, sinó de la llebre.

bufar una pestanya En l’Edat Mitjana es creia que el dimoni col·leccionava pestanyes pel que, cada vegada que a algú li queia una pestanya, es considerava un mal auguri. Per a espantar la mala sort, havia d’ agafar la pestanya , posar-la en el dors de la mà i tirar-la per damunt del muscle esquerre o posar-la damunt del nas i bufar-la. La creença del dimoni ja s’ha perdut però, actualment seguim conservant la superstició de demanar un desig i bufar una pestanya quan ha caigut.

52

En l’època medieval existia la creença de que les bruixes es transformaven en llebres per a beure la llet de les dones que havien donat a llum per a salvarse de la caça de bruixes. Però com naix aquesta creença? Antigament els animals de granja entraven lliurement en casa dels seus amos , ja que la família aprofitava el seu calor corporal per a protegir-se del fred. Els camperols criaven llebres per a menjar-se-les i les cuidaven amb molta cura. Alguns textos de l’època mencionaven que les dones embarassades i durant l’època de lactància acostumaven a posar-se al braç una llebre per a que les calfara, a canvi, deixaven que l’animalet beguera del seu pit. La idea que una pota de llebre trau bona sort naix de la primitiva creença que els ossos de les seues potes curaven la “gota” i altres reumatismes. Per a ser eficaç, l’os havia de tindre una articulació intacta. Per ser tan pareguts, la llebre i el conill es van unir en les supersticions relatives a les seues virtuts màgiques.


53


54


trèvol de quatre fulles El trèvol de quatre fulles s’ha consagrat com un amulet de la bona sort per moltes cultures. Els egipcis es colgaven amulets amb forma de trèvol de quatre fulles per a protegir-se de les adversitats. La llegenda de trobar un trèvol de quatre fulles prové de l’any 200 a.C. i era considerat un símbol sagrat per als druides de les Illes Britàniques, pensaven que amb ell es podien vore els dimonis.

ferradura La curiosa història sobre com la ferradura es va convertir en un símbol de bona sort també prové del cristianisme. Encara que des dels temps dels romans i dels grecs, la ferradura, per la seua forma de mitja lluna i la capacitat d’atracció del ferro, era considerada màgica, els cristians europeus es fan fer amos d’aquesta superstició i li van atribuir l’origen a Sant Dunstan de Canterbury, un monjo i bisbe anglès estudiós de la metal·lúrgia. Segons la llegenda, Dunstan li va col·locar ferradures al dimoni i no li les va llevar fins que el dimoni no va jurar que mai s’acostaria a algú que tinguera una ferradura.

També es creu que quan Eva va ser expulsada del paradís es va emportar un trèvol de quatre fulles, per això, des d’aleshores, es creu que porta sort. També la creença és que les quatre fulles del trèvol poden representar qüestions com la salut, diners, amor i prosperitat, els quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest), les quatre estacions de l’any (primavera, estiu, tardor i hivern), els quatre elements (aigua, aire, terra i foc), les quatre fases de la lluna o els quatre cicles de la vida... Durant l’Edat Mitjana, el trèvol de quatre fulles era símbol de bonaventura, ja que es veia com una representació de la creu de Crist.

55


supersticions en les bodes Per a tots són conegudes les supersticions que envolten a les bodes. Algunes d’aquestes, són costums molt arraigades i que daten de l’època de l’Imperi Romà o de l’Edat Mitjana. Hui en dia han perdut part del seu significat, però per tradició, es continuen practicant.

on les novies portaven una banda blava que simbolitzava puresa, amor i fidelitat.

“QUELCOM VELL” Portar alguna cosa que heretes, que no has de tornar. Portar alguna cosa vella és símbol de la continuïtat amb el passat.

En l’antiguitat, quan els matrimonis eren concertats per els pares o les autoritats religioses, els nuvis es coneixien en el mateix moment de la boda. Per a evitar que, si la parella imposada no resultava del seu grat, un dels contraents fugira, es va establir que els futurs esposos no es podien vore abans.

“QUELCOM PRESTAT” Alguna joia familiar que has de tornar. La tradició de portar alguna cosa deixada ve d’una superstició que diu que es pot atraure la felicitat si portes alguna cosa d’algú que és feliç amb el seu matrimoni. “QUELCOM NOU” És el més fàcil! ja que segur que tens moltes coses que estrenes en el teu gran dia! Dur alguna cosa nova simbolitza la vostra vida en comú, el projecte que comences amb el teu matrimoni. “QUELCOM BLAU” La lliga, un llaç xicotet en la roba interior, les sabates... tot val, però hi ha que dur alguna cosa blava. Aquest costum té origen en l’antic Israel,

56

Un altra tradició és que els nuvis no es poden veure abans de la cerimònia perquè porta mala sort, però d’on ve aquesta superstició?

I per últim, qui no coneix la tradició de tirar arròs als nuvis a l’ acabar la querimònia? Antigament l’ arròs era símbol de prosperitat i abundància. Cultures mil·lenàries com la xinesa o la japonesa creuen que l’ arròs tenia poders màgics per a atraure la riquesa, era considerada la planta dels diners que protegia de la mala sort. Però també simbolitzava la fertilitat, l’abundància i la prosperitat. Per eixa raó es tirava arròs als nuvis després de dir el Sí vull.


57


paraula de mantenidora És la promesa màgica als ulls de les mascotetes, la il·lusió que mou l’ànima dels xiquets de qualsevol edat i l’admiració respectuosa per l’experiència vital dels més majors. És la pólvora eloqüent, la tradició i l’elegància, el sentiment profund de la festa, l’orgull per la faena ben feta cosit al cor d’un poble, i el nostre patrimoni.

aquella nit inoblidable Els àngels existeixen. Ho sé, i és gràcies a ell. Perquè cada mes de març torna puntual a la meua memòria la seua imatge indeleble, la seua inoblidable presència. Aleshores viatge, nostàlgica, a la cremà de l’any 1994, i a un carrer Blanqueries replet de milers d’ànimes entregades davant d’una de les falles més originals de la història. Així, com en un somni, revisc el moment màgic en el qual les meues pupil·les es van fixar en l’infinit horitzó blau de la seua mirada. I llavors sé que el seu record, com l’esperit de la festa fallera, m’acompanyarà per sempre. Ana Cotaina Gilabert

58

És la falla; i és eterna. Perquè està construïda amb la matèria amb la qual es fan els somnis. I tot el món sap que els somnis, com les nostres esperances íntimes d’una existència millor, no moren mai. Guillermo Sancho Hernández

Aquests relats brevíssims formen part del llibre “Microrrelatos Falleros de los lectores de LevanteEMV, Vol. VII” (2018), publicat per La Rosella Editorial.

... microrelats fallers


59


Deia Virgili fa uns 2000 anys “audentes fortuna iuvat” que vindria a dir, en aquestos temps moderns, alguna cosa així com que “la fortuna somriu als valents” i no li falta gens de raó a aquesta persona. Si per A o per B, ens havem vist immersos a una societat on tot avança molt ràpid i sense cap tipus d’ètica, han de ser les persones ossades qui enfronten el repte i sumen allà on pareixia que tot es dispersava, sense contingut ni continent. Per això, tant a la joventut com a les falles, crema la flama que no pot callar, irreverent però continua, la flama que crema allò roí i que deixa baix seua cendra i brases, actives inclús quan pareix que ja no queda res.

60

... audentes fortunaiuvat


61


Crec que ningú podrà negar que la (bona) sort, i la mala sort, existeixen. Si et toca la loteria, o tens una salut de ferro, crec que pots dir que tens bona sort. Contràriament, si et cau un tros de façana al cap i te l’obre (per molt que siga una flor de gesmil –de pedra), com a la pobra “Delicà de Gandia”, es pot dir, amb tota la raó del món, que has tingut mala sort. Diuen que si tens padrins, et bategen, i exemples en trobareu milers. No dic que totes les persones amb padrins no siguen bons professionals, o bons treballadors, però no em negareu que sí que ho han tingut més fàcil al principi. Segurament no hauran hagut de passar per treballs precaris o empreses modestes. Des de ben joves hauran tingut l’oportunitat de treballar en una bona empresa, siga de familiars o de coneguts, i des del principi de la seua vida laboral hauran pogut demostrar, amb mitjans, la seua vàlua, o no. Contràriament, de segur que també tots coneixeu més d’un cas de persones vàlides cent per cent que no han arribat

62

massa lluny per tindre’n altres amb padrins al davant, i no tan bones. Però no tot és una qüestió de sort. La sort de vegades també l’hem de buscar, l’hem de treballar. I això hi ha alguns homes i dones que no ho acaben de vore, són les que s’anomenen “persones tòxiques”, les que sempre justifiquen tot el que els va malament en la seua vida per una qüestió de (mala) sort: “Que si m’ha eixit mal l’examen, que si no em toca mai res, que si la meua parella no col·labora en casa”... en fi. Primer, si t’ha eixit mal l’examen, tal vegada siga perquè no havies estudiat prou, o t’has posat nerviós/a, o has estat massa lent o lenta, etc. Si no et toca mai res, igual és perquè no jugues o no participes en sortejos, o perquè realment

... éssorto unaaltracosa?


és quasi impossible que et toque la loteria (per una raó de probabilitat matemàtica). I tal vegada hauries d’haver triat millor a la teua parella, o no dir-li contínuament com de malament fa les coses i anar sempre darrere tornant-les a fer, perquè així de segur que aconseguiràs que no torne a fer mai res. Les persones tòxiques mai no són responsables, mai tenen la culpa: “la culpa és dels altres, que em tenen enveja, o que no saben apreciar-me com de bo/ bona sóc... “. Tampoc s’alegren mai dels triomfs dels altres: “és que mira quina sort ha tingut, és que té padrins”, o “com és tan guapa i alta...”

Així que no, no tot és una qüestió de sort. De vegades la sort s’ha de buscar, amb esforç i sent positius. Tal vegada no aconseguirem tot el que voldríem, però almenys estarem satisfets perquè hem fet tot el que hem pogut. I pel que fa a les persones tòxiques, quan se’n trobeu alguna, fugiu, perquè no només vos intoxicaran, sinó que també vos succionaran l’energia. Millor guardeu les vostres forces per a persones i ocasions més saludables. I sort!

Afortunadament, també existeixen persones que són absolutament tot el contrari. Són les persones que ens alegren el dia, que sempre tenen un somriure per oferir, que contesten amb un “molt bé, gràcies, i tu?” quan els preguntem com estan, encara que no puguen ni caminar perquè estan cansades, o malaltes, o hagen rebut fa poc una mala notícia.

63


Seguint el lema de la nostra falla d’aquest any “afortunats i desafortunats” El grup de teatre Ramón Sanz de la Falla Institut, aquest any tambéh em tingut una de cal i una d’arena. Aquest any, vam buscar una comèdia divertida de les que ens agraden tant per a començar a assajar i quan ja la tenim mitja “ambastà”, per problemes personals, ens vegem en l’obligació de canviar-la per un altra ja que el nostre grup no podia admetre que la Falla Institut no participara en el certamen de teatre Salvador Soler i Soler per primera vegada en la història d’aquest concurs. Busquem una obra i ens posem a la tasca per a fer-la en tan sols un mes i mig! La veritat?, una locura! Finalment aconseguim una obra que s’acoplara a la gent diposada a eixir i comencem els assajos de manera intensiva. Va ser molt complicat ja que no teníem temps per buscar moltes opcions. PRONÒSTIC RESERVAT era una obra d’humor negre a la que, tant el nostre públic, com nosaltres mateixa com a grup, no estàvem acostumats. Tal vegada en més temps li haverem pogut traure més suc? Pot ser.

64

En fi, vam participar en el certamen que era el nostre objectiu. Des d’ ací vull donar-los les gràcies a tots. Als meus actors enviar-los el més profund agraïment per ser com sou, per lluitar contra tot per a que la nostra falla no es quedara fora del concurs i de tota la feina a contrarellotge, tant vostra com de la resta del grup, que va aconseguir fer una habitació d’hospital fins al mínim detall i fer possible aquesta representació. No canvieu mai! A la falla i a tot el públic per el vostre recolzament incondicional i la vostra comprensió. I com diu el refrany, “l’any que ve més i millor”. Mayte Fullana Llin

... pronòstic reservat


65


El futbol no és una qüestió de vida o mort, sinó una cosa molt més important. Bill Shankly

Qualsevol equip de futbol amb pretensions requereix un bastiment literari en el qual sustentar-se. José Vicente Aleixandre

Som persones afortunades. Enguany podrem veure, i viure, com el València CF (VCF) celebra el seu centenari. El club de Mestalla, nascut a Falles (18 de març de 1919), ha viscut durant la seua existència milers d’històries per a recordar. I enguany és el millor any per poder gaudir, i emocionar-nos, amb elles. Per això hem fet un breu recull d’alguns llibres que retraten, sempre de manera apassionant, eixe meravellós viatge en el temps. Tots tenen a veure amb el VCF, encara que no parlen només del club de Mestalla, o ni tan sols només de futbol. El joc, i l’esfèric (sovint capritxós) escriuran el futur. En qualsevol cas, esperem de tot cor que aquesta alineació vos agrade.

500 jugadors que han jugat, almenys, un partit oficial amb el VCF. Relaciona amb exhaustivitat notarial la carrera esportiva, els partits jugats, els gols i els títols de cada jugador. I, a més, inclou una breu descripció de la seua trajectòria, farcida de comentaris finíssims, i també irònics. Així, per exemple, diu que l’adéu del genial Romario va provocar la desolació dels esteticistes del futbol i de la patronal d’empresaris de pubs.

2) 100 motivos para ser del Valencia: (y no morir en el intento). David Mateo. Editorial Lectio.

Parla des del reconeixement de la grandesa del club, amb la mirada adreçada als seus aficionats. També fa esment a les (massa) freqüents lluites de poder al si de l’entitat, sense dramatismes, i recordant una història, la del VCF, que arranca com hem dit en Falles, a un bar (el desaparegut Bar Torino) i que, amb èxits i records inoblidables, aplega fins als nostres dies.

1) Todos los hombres del murciélago. Diccionario de Valencia Club de Fútbol. Joaquín Borrell. Editorial Agua Clara.

Només aplega fins a l’any 2000, el de la seua publicació, però es tracta d’una obra minuciosa i molt recomanable. Conté una fitxa dedicada a cadascun dels més de

66

... 11llibresper auncentenari


3) Amunt! L’apassionant història del València CF. Alfonso Gil. Llibres de la drassana.

Escrita per l’experimentat periodista valencià Alfonso Gil. El VCF com un sentiment que es pot resumir amb l’expressió Amunt!, el crit valencianista que recorre el món. Tracta d’explicar amb rigor i fidelitat el primer segle de vida del club, vist com una passió individual i col·lectiva, arrelada en la societat valenciana. Va ser anunciada com la primera història del VCF que es publicava en valencià (la qual cosa no deixa de tindre la seua gràcia... “també amb versió en castellà”, s’afegia), i compta amb col·laboradors de luxe, com ara Paco Lloret, Rafa Lahuerta, Vicent Chilet o Paco Gisbert.

4) Fiebre en las gradas. Nick Hornby. Editorial Anagrama.

Del país dels inventors del joc ve aquest clàssic que, com altres èxits del mateix escriptor (Alta fidelidad, per exemple) ha tingut adaptació cinematogràfica. El futbol com una manera de veure el món. Relat autobiogràfic de l’apassionada relació de l’autor amb l’esport rei, centrat en el seu equip, l’Arsenal londinenc, durant més de 20 anys de la seua vida. La nostra referència ve per la final de la Recopa d’Europa de 1980, jugada a l’estadi belga de Heysel (rebatejat anys després com Rei Balduí), i perduda per

l’Arsenal enfront d’un VCF entrenat aleshores per Alfredo Di Stéfano; amb Kempes, Bonhof o Solsona a les seues files. Per sempre quedarà la tanda de penals d’aquell partit, l’immens coratge d u ́ n jovenet Ricardo Arias, i l’actuació estel·lar de Pereira, parant els llançaments de Brady, i l’últim i decisiu, de Rix.

5) Bronco y copero. Recopilación de episodios destacados en la vida del VALENCIA CF. Paco Lloret. Editorial Arbena.

Des de l’expressió llegendària que defineix molts dels èxits del club, el periodista Paco Lloret (autor de diversos llibres sobre el VCF, i un dels catedràtics en aquesta matèria) manté viva la flama de la memòria, i repassa detalls i històries puntuals que envolten els grans partits que ha viscut el club. El llibre recull una sèrie d’articles publicats en la seua secció setmanal del diari Las Provincias.

6) Últimes vesprades a Mestalla. VVAA. Fundació València CF, Editorial Carena.

Nascut al caliu d’un blog homònim, pensat per acomiadar al camp de Mestalla, aquest llibre ha transcendit eixa primera intenció. No només perquè l’adveniment del nou estadi sembla ara una utopia sinó perquè, i per damunt de tot, el llibre respon a una magnífica causa: tots els beneficis econòmics per la seua

67


venda van destinats a Elvira Roda Llorca (neta d’un dels fundadors del club), una jove valenciana afectada per Sensibilitat Química Múltiple, una malaltia crònica i invalidant. Hui en dia és un llibre de col·leccionista. A les seues pàgines parlen aficionats, jugadors, entrenadors, periodistes i fins i tot algun àrbitre, i està escrit en valencià i en castellà, segons la llengua pròpia de cada col·laborador. S’ha publicat ja una segona part, editada per la Fundació VCF i l’Editorial Samaruc, igual d’emocionant i amb la mateixa finalitat solidària.

El títol ja ho diu tot, i no fa falta afegir massa explicacions; perquè des de Madrid s’acabarà invocant la final de París i la militància valencianista exhibirà orgullosa el 6-0 de la semifinal de Copa del 99 (després guanyada a Sevilla), o la Lliga de 2002, en l’any del centenari madridista. Per no parlar dels arbitratges. Però la cosa ve de fa anys, com Paco Lloret ens descriu molt bé. I és just reconéixer que també s’han produït gestos més amables per les dues parts, històricament irreconciliables. Aquest llibre ha de portar el dorsal n úmero 8: sí, el de Mijatovic.

7) La balada del bar Torino.

9) El fútbol a sol y a sombra.

Rafa Lahuerta. Llibres de la drassana.

Eduardo Galeano. Ed. Siglo XXI.

Un llibre imprescindible. Una obra de culte que amb el temps adquirirà, si no el té ja, tot el prestigi que mereix. És un llibre de memòries, i també tot un catàleg de passions en carn viva. Un clàssic instantani, que es convertirà en un referent amb el pas del temps, i que conté un dels millors retrats que s’han fet mai de la ciutat de València com a territori de somnis i realitats, amb epicentre vital a l’estadi de Mestalla. Tot comença eixa primera vegada que el pare porta al seu fill a Mestalla, aleshores Luis Casanova. Impossible llegir aquest llibre i no emocionar-se. Rafa Lahuerta fa literatura, en majúscules.

Galeano és sense dubte un dels grans escriptors llatinoamericans. En aquest excels llibre recull, cronològicament, una sèrie de relats sobre futbolistes, gols, clubs i seleccions, i també breus descripcions dels mundials de futbol, un a un, fins al dels Estats Units en l’any 1994. Inclou una referència a l’extraordinària actuació de Mario Alberto Kempes al Mundial de 1978. Per cert, Mario Kempes va ser l’únic jugador argentí convocat per Menotti que jugava fora d’Argentina. Al València, clar.

8) Crónica de un desencuentro. Valencia-Real Madrid. Paco Lloret. Carena Editors.

68

10) El Matador. Mi autobiografía. Mario Alberto Kempes. Editorial Planeta.

Mario Alberto Kempes, àlies “el Matador”, màxima estrela del VCF (amb qui va


guanyar la Copa del Rei, la Recopa i la Supercopa d’Europa) i també de la selecció argentina guanyadora del Mundial de 1978, conta la seua història en primera persona. Kempes, un heroi sovint poc valorat tenint en compte el seu enorme llegat esportiu, exerceix hui de comentarista a la cadena esportiva americana ESPN. La figura de Kempes s’ha de reivindicar sempre, perquè jugava al València quan va ser el millor jugador del món. I perquè ens va fer molt feliços.

11) Libro oficial del Centenario. Valencia CF (1919-2019) Ed. Sargantana.

Coordinat per Alfonso Gil, el llibre oficial del Centenari és una joia. A les seues pàgines, plenes de fotografies històriques i escrits d’incalculable valor (els de Jaime Hernández Perpiñá, entre ells) podrem reviure des de la fundació del club, passant per la davantera elèctrica, la Lliga del 71, el magnífic equip de l’enyorat Luis Aragonés, les victòries i les derrotes, l’època daurada dels anys 1999 a 2005 (de Ranieri a Benítez), fins als nostres dies. Una obra molt completa. EL DESCOMPTE (una persona que és una institució, un relat extraordinari, i una revista): Españeta: Memorias secretas del Valencia CF. Federico Chaine. Carena Editors.

Bernardo España Edo, Españeta (Valencia, 1938), ha sigut l’utillero més famós del VCF. Un accident de moto va acabar amb la seua il·lusió de ser futbolista professional. Des d’aleshores va dedicar la seua vida al VCF, convertint-se possiblement en l’encarregat de material més carismàtic de tots els temps. Sempre ha signat autògrafs com el més gran jugador de l’equip, la qual cosa dona fe de la devoció que li tenen els aficionats. Conegut per la seua exquisida tècnica amb el baló als peus, Di Stéfano va dir d’ell: domina el balón de maravilla, hasta tal punto que le hace pasar apuros a algún profesional con el toque de pelota. Algunas veces le recomendaba que no lo hiciera delante de los jugadores. En la famosa foto d’abans de començar la final de Copa del 79, contra el Reial Madrid, Españeta apareix alineat com un jugador més, amb la seua mà dreta damunt del muscle de Darío Felman. En la seua mirada, i en la dels jugadors, es pot veure que el VCF va a guanyar eixa final. Federico Chaine, l’autor del llibre, també ha escrit Matador, dedicat a Mario Kempes. Los pobres desgraciados hijos de perra. Carlos Marzal. Editorial Tusquets. Aquest llibre, d’impactant títol, inclou un dels millors i més emotius contes que mai s’han escrit dedicat a un jugador del VCF. Es titula Con un poco de suerte, i està escrit en memòria de Sixto Casabona, un talent que ens va deixar massa jove.

69


Revista Panenka. No 49 (2016): VCF, Un relato inconformista. Editorial Belgrado. Número dedicat al VCF. Conté un dossier de 40 pàgines, sobre la història del club. També cròniques de Vicent Chilet i del prometedor Vicent Molins; i un record als jugadors destacats a Mestalla i a la nit valenciana, de Paco Gisbert. El completa l’excel·lència literària de Rafa Lahuerta; i una entrevista, quasi premonitòria, amb Claudio Ranieri, l’any que va fer història amb el Leicester. Només la portada ja és una obra d’art. Guillermo Sancho Hernández

70


71


“T’has enterat? Que afortunat eixe que li ha tocat el segon premi de la loteria de Nadal! Quina sort i quina enveja!!” Enveja? Sort? Afortunat? Esteu molt equivocats. L’afortunat no és aquell a qui li toca la loteria (tot i que cert és que els diners solucionen molts problemes), afortunats som nosaltres per viure on vivim. Per ser d’on som. Afortunats per ser valencians. Som afortunats per tenir una riquesa paisatgística que uneix platja i muntanya. Platges de sorra quilomètriques que fa que molta gent vinga de fora a gaudir d’elles…..alguns des de fa mes de 50 anys! És el cas de moltes famílies madrilenyes, franceses, del nord d’Espanya i fins i tot d’Andalusia que trien les nostres platges per descansar en Pasqua o en estiu. Però també tenim muntanyes: paratges amb un valor incalculable que són el fonament pulmonar de moltes comarques i que, tot i haver patit incendis contínuament, segueixen sent una font inesgotable d’herbes, brosses, animals de caça i lloc de pasturatge per al ramat. Allí trobem

72

una flora i fauna que, en alguns casos, és exclusivament autòctona de la zona. I apart de la platja i la muntanya, no ens podem oblidar de paratges naturals com l’Albufera de València, les Salines de Santa Pola o la Marjal Pego-Oliva, fonamentals per a la conservació mediambiental dels ecosistemes de la zona i lloc important per als nius d’aus peregrines. I si parlem d’herbes per fer herbero o brosses per infusions, hem de reconèixer què afortunats som de tindre el nostre MENJAR. Quina cultura gastronòmica que tenim al País Valencià! Per on començar? Sense dubte, amb la cassalleta arrancaora. A partir d’ací, tot és fer boca: coques a la calfó, figatells, pebreres farcides, botifarres i llonganisses, embotits d’Utiel, vins de Requena i mistela de Xaló, arròs al forn o amb crosta, arròs caldos, gamba roja de Dénia, galera de Vinaròs, esclata-sangs, formatges, sobrassada de la Marina, coques de

... afortunats deservalencians


recapte, pastissets, bunyols, arnadí, arrop i tallaetes, rotllo banyat, coca en llanda, mones de Pasqua, torró de Xixona, orxata i fartons, monxàvena, pericana de Muro, espencat, mullaor, sang en ceba, gamba en bleda, aladroc fregit, capellans, all i pebre, gaspatxo, putxero, fideuà o la grandíssima paella. I em quede curta! Qui no ha portat algun convidat de fora de València a sa casa per a oferir-li, orgullós, una paella feta per la mare? I és que res com el menjar de casa: bo, contundent i saborós. Ara que per a contundents, els nostres esmorzars. No hi ha foraster que sobrevisca a un esmorzar valencià! Molt de ‘pijerio’ hi ha ara amb allò de dir-li “el vermut” , quan ací tenim l’esmorzar de tota la vida a preus ridículs. Afortunats que som. Afortunats de poder tenir a taula taronges collides a l’hort, o tomaques fetes pel pare. I penques, fesols, de careta i de la pelailla, albergínies, pebreres, alficòs... tot de collita pròpia i amb un sabor molt especial: el sabor d’allò fet a casa. I no hi ha res més de casa nostra, de casa valenciana, que un MÚSIC. Sempre s’ha dit que tota família valenciana té (mínim) un músic a casa. Tenim més músics per

metre quadrat que a cap altre lloc del territori espanyol. Som uns afortunats ja que no hi ha festa que no estiga ambientada per una banda de música o xaranga. I com canvia el tenir uns músics darrere a no tenir-ne! Perquè les nostres festes sense música, no serien el mateix. Festes. Però no qualsevol festa: les festes valencianes. No hi ha cap definició que puga expressar el que significa la FESTA per a un valencià: perquè un valencià representa per ell mateix la paraula festa. Des de les Falles fins als Moros i Cristians, passant per Setmana Santa, Pasqua, les festes patronals, les Fogueres d’Alacant, la Magdalena de Castelló, els correfocs, les festes dels quintos, la romeria, els carnestoltes, els porrats, els bous al carrer, el Misteri d’Elx, la Muixeranga d’Algemesí.... si les festes sense música no serien el mateix, un valencià sense festes no seria valencià. I tota festa a la nostra terra sempre va acompanyada de la pólvora d’una bona mascletà o d’un castell de focs d’artifici. Per què com deia mon pare: “el valencià tot ho arregla amb una mascletà”. Afortunats som de tenir la cultura literària que tenim i afortunats som de tenir

73


dues LLENGÜES: ser bilingüe des que naixes és un regal, un privilegi. Nosaltres ja comencem amb avantatge: quan uns comencen a estudiar un idioma, nosaltres anem ja a pel tercer. I que rica és la nostra llengua! La parla valenciana, la del carrer, és única la mires per on la mires. On uns diuen pebrera, altres diuen pimentó i d’altres bajoca; mona, tonya, panquemao o fogassa; borles, monges o roses; besugo o tonyineta; burret, cafè-licor o plis-play; barrejat o mesclat... la qüestió és que, tot i tenir tal varietat de mots diferents per anomenar la mateixa cosa, al final ens entenem tots.

Així que, creieu ara o no que som uns afortunats per ser valencians? Jo crec que sí. Som uns afortunats per viure on vivim, tenir el que tenim i per ser d’on som: de la millor terreta del món! Visca València! “Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot“ Vicent Andrés Estellés.

“Era guapa? Era Valenciana.” Suecanismes Alicia Miralles López

I és així com tots, absolutament tots, tenim una mateixa cosa que ens uneix, des del Sénia al Segura, tots tenim una mateixa cosa en comú: una UELA valenciana. Perquè no hi ha cap altra uela al mon que cuine, et cuide, t’aconselle o et marmole com ho fa una uela valenciana. En cap altre idioma es pot dir “ves en cuidao, veges en qui t’ajuntes, no begues massa, no et gastes molts diners, tapat el coll, agafa jaqueta, menja, no tornes tard,...” tot resumit amb una sola paraula: “CONEIXEMENT!!”. Ai les ueles, no s’haurien de morir mai! Afortunats som de tenir ueles i uelos com els nostres.

74


75


AFORTUNATS som tots aquells que hem pogut gaudir d’aquells moments a la falla amb “Enchufe i Perilla” ja que ens heu fet gaudir de molts moments especials però sobretot de cada 18 de març amb els vostres jocs populars de l´ou, la poma, la cadireta, i com no de les vostres increïbles cucanyes. Nostra comissió adulta heu vist créixer des que érem ben petits i un gran sentiment d’ESTIMA heu creat el qual avui en dia encara persisteix i serà recordat per sempre.

la nostra tasca sols amb veure les seues caretes ja que és tot un plaer formar part d’ells. Que no se vos oblide mai, que sou el futur i per tant un gran tresor per a nostra comissió. Gràcies comissió infantil per fer de la nostra tasca un festival continu d’emocions, rialles i sentiments, gràcies xiquets i xiquetes per deixar-nos formar part de vosaltres, gràcies fallerets i falleretes per fer-nos sentir tan AFORTUNADES. Metxa i Flama.

Però, sobretot, un gran sentiment de FELICITAT heu de sentir pel fet d’haver pogut compartir amb nosaltres cada moment viscut a la falla i que avui en dia ens fa estimar-la tant o més com aquells temps. Ara prenem relleu, i fer-ho de la mà de dos grans fallers com ho són Enchufe i Perilla és tot un orgull. Ens heu deixat el llistó ben alt, però a la vegada una de les tasques més GRATIFICANTS. És tot un orgull encendre en cada un dels nostres xiquets la IL·LUSIÓ fallera. És una gran satisfacció veure recompensada

76

... metxa iflama


77


Enguany la falla estarà més buida sense ells dos, i un grup notarà la mancança de dos persones tan importants per a ells, ELS SEUS AMICS. ELL era membre fundador de la nostra comissió junt a la seua dona, Rosa Ibiza, varen decidir que la seua vida i la dels seus fills, Fede i Ximo, estaria lligada a la nostra comissió per sempre. Mai no va ostentar cap càrrec relevant dins la falla, no va ser mai president, però sí que feia tasques per a tots indispensables. No podies imaginar un plantà de la falla o del parador sense vore a Pepe pelant penques i posant el putxero al foc. Ell no pujava a apretar els “tornillos” ni posar “arandeles”, però ho tenia tot preparat per a quan aquells que sí que pujaven els tocava dinar. Una altra cosa que li encantava i que tampoc era tasca fàcil era vendre els tiquets de consumició per a les nits de falles. Sempre estava sentaet en la taula a la porta del casal venent-los i fins que no s’acabava la festa ell no se n’anava cap a casa. En casa durant la setmana fallera de segur que seria una festa ja que tota la família es vestia per a anar a l’ofrena de la Mare de Déu. Els actes de la falla estaven marcats en roig en el calendari de la seua família i no se’n perdien cap, fills, nores, nebodes, “nebots postisos”, i el seu net Iker. De segur que t’haveres enamorat de la teua Neus. El seu somriure i la seua imatge del periòdic en mà serà difícil d’esborrar de la nostra ment.

78

ELLA era membre de la falla gràcies a la família que una tria, ELS AMICS. Les seues amigues eren falleres i Mari i Ángel no varen poder resistir-se a apuntar-se a la falla. Ella era una persona discreta que no li agradava estar a primera fila, però sí que anava a tots els actes perquè el seu home, el nostre coeter Ángel, anava sempre el primer i Mari no podia deixarlo a soles. A les despertaes era la primera, a les mascletades, a les arreplegades, a la cavalcada, al dinar de dones, a tot… sempre amb la risa contagiosa que mai oblidarem. Si la seua amiga li demanava que anara a ajudar-li perquè l’home era president i havia de preparar albaes, despertaes o allò que fora el no mai se li passava pel cap, sabia que allò de l’amistat era molt important i s’havia de cuidar. Serà impossible no recordar-te el dia de la cremà a les tantes del matí enrollaeta en la manta esperant a cremar la falla i pegant alguna que altra cabotaeta, ja que Ángel havia de ser l’últim en abandonar el casal perquè era i sempre serà part de la família dels coeters.

... elsqueja noestan


79


80


81


comissió gran

comissió infantil

bunyol d’argent

distintiu d’argent

Frasquet Villamayor, Ester Llorca Mascarell, Belen Mascarell Alemany, Ana Mayans Pérez, Pepe Monjo Rico, Dino

Gregori Pellicer, Xavi Miñana Tur, Raquel Sala Pous, Edith

bunyol d’or

Benimeli Gutiérrez, Carla Blasco Sanchis, David Jordà Fullana, María Miñana Alemany, Francisco Javier Parra Català, Maria Sancho Hernández, Guillermo

bunyol d’or amb fulles de llorer Avargues Gil, Maria Amparo

bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer Pous Ardid, Laura Torres Alcayde, Cristina Torres Alcayde, Francisco Torres Martínez, Carina

82

... guardonscomissió fallainstitut2019


83


84


porta’m

l’estiu 85


Estimats fallerets i falleretes: Ja s’acosta nostra gran Setmana Fallera. Molts han sigut els actes que ens han fet arribar fins ací, demanades, proclamació, presentacions, partides de cartes, el concurs de teatre, les partides de Pilota, les paelles, la Crida, la Cavalcada del Ninot, les arreplegades,… Com si es tractara d’un castell de focs artificials, cadascun d’ells ha anat creixent en intensitat i sentiment, i acabarà d’explotar amb tota l’emoció que comporta, el Dia de Sant Josep i la Nit de la Cremà. Durant eixos dies de Falles, el Casal es converteix en la nostra casa, el nostre carrer és un pati de jocs únic i les voreres els millors seients per preparar coets, compartir conversa amb els amics o simplement descansar una estona.

Són quatre dies per a conviure grans i menuts, per disfrutar de cada moment, per intentar arribar a la despertà i la nit de revetlla, per a plenar-te de música, de color i soroll, per viure l’essència de les Falles. Enguany, per a Rosa i per a mi, serà per sempre un any molt especial i ens agradaria gaudir d’aquesta felicitat junt

86

a tots vosaltres. Vos animen a convidar a uns altres xiquets, a compartir per tot arreu que és per a nosaltres, la comissió infantil de la Falla Institut, ser faller. Que coneguen el món de les Falles i que sapiguen, que sense cap dubte, el millor de tot, són els amics i companys que fas i amb qui vius, jugues, rius i comparteixes tot. Vos desitge que disfruteu de cada acte i que junts viscam amb intensitat cada dia. Que participem amb germanor en totes les activitats programades i que siguen moltes les anècdotes per recordar. Aprofite per avançar la meua felicitació en el Dia de Sant Josep a tots els Jose, Josefa, Pepe, Josep, Maria José, Pepa, Pepita,….. i com no, a tots els que sou pares. Visca la Falla Institut!

José MengualLlopis

... salutació presidentinfantil


87


Vas obrir els ulls i aparegué un altre món per viure Vas menejar la maneta i em va nàixer un somriure I vaig descobrir, que mai més la tardor serIa lliure. Corres, rius, parles, balles, et menejes i ens vas viure I fins els pitjors moments ens arranques un somriure I anem aprenent així, que el sentiment no és tan lliure. Vas creixent, vas fent-te gran, tota una vida per viure Eres tendresa i dolçor, sempre amb un gran somriure I un dIa, començaràs a volar i voldràs ser tota lliure. I mentre, gaudirem juntes tot el que hem de viure Somniarem, compartirem, abraçades a un somriure I així l’amor que ens tenim, sabrem que de veres és lliure. En tot moment estaré ahí, amb tot el que ens queda per viure Amb templança, amb emoció i sempre amb el teu somriure Perquè estar bé en tu mateix et farà ser realment lliure La meua xiqueta, la meua confident, la que ens fa viure No perdes mai eixa innocència, eixe bonico somriure I disfruta de tot en la teua vida, que volem, lliure.

A totes les dones i en especial a la meua doneta Rosa Mengual Llopis Rosa Mª Llopis Ardid

Rosa MengualLlopis

... falleramajor infantil2019

88


89


90


91


Va nàixer a València, l’any 1975. Cursà estudis d’EGB i Batxillerat al Col·legi Sagrada Família, i COU al Col·legi San José dels Pares Jesuites. És llicenciada en Dret per la Universitat Cardenal Herrera - CEU San Pablo i Máster en Direcció d’Empreses per la mateixa Universitat. Des de l’any 2000 treballa en el sector bancari, primer en Caja Madrid, hui Bankia.

Alta. Actualment es membre del Consell Escolar en el Conservatori Elemental Vicente Perelló de Benimeli, on tant ella com els seus fills són alumnes. Però, sense cap dubte, la seua millor i més apassionant tasca, és ser la mamá de Jose i Rosa, els nostres càrrecs infantils.

Així mateix és membre de l’ Il·lustre Col·legi d’Advocats de València des de l’any 2008. Ha sigut Fallera Major de la nostra comissió l’any 1994 i Fallera Major d’Oliva l’any 1996, i des de fa un anys pertany al Grup de Teatre Ramón Sanz de la Falla Institut. Persona inquieta, participativa amb el seu entorn i gran amant de la música, ha sigut Presidenta fundadora de l’associació de Dolçainers i Tabaleters Sarabanda d´ Oliva, Pregonera de les Festes de la Mare de Déu del Rebollet els anys 1995 i 1996, Presidenta de l´ AMPA Els Secanets de Benimeli i Secretària de la CAPPEV en la Marina

92

Rosa LlopisArdid

... mantenidora falleramajorinfantil


93


VicepresidentInfantil: DaniVilanovaFaus

Enguany encendràs la traca i t’ompliràs d’emoció, engendraràs sentiments que no sabies que eren teus. El regnat de les teues germanes els visqueres amb il·lusió i a tots deies molt graciosa “La pròxima seré jo”. Sempre somrient i encara que semble callada quan t’agafa confiança ja no saps ni com parar-la. A tot t’acompanyarà Dani, no podia ser un altre xiquet ja que és ell amb qui ixes de fallera des que éreu ben xicotets.

94

I si la nit de la cremà, una llàgrima s’escapa serà senyal d’haver disfrutat durant l’any del teu regnat.

Helena SavallSendra

... reinadelfoc infantil2019


95


96


97


Barber Domènech, Joan Barber Domènech, Núria Castillejo Pizarro, Claudia Castillejo Pizarro, Toni Císcar Ramos, Enzo Ciscar Ramos, Martina Delgado Rocher, Jimena Escrivá Codina, Alexandra Escrivá Vives, Julia Fuster Martínez, Iker García Pérez, Oriol Gosp Fuster, Pepe Gregori Pellicer, Xavi Gregori Pellicer, Laia Llorca Torres, Eric Marí Romero, Andreu Martínez Faus, Blanca Mas Climent, Alba Mengual Llopis, José Mengual Llopis, Rosa Mestre Morató, Alexandre Mestre Morató, Leo Miñana Tur, Raquel Morató Ibáñez, Neus Morató Ibáñez, Ona Muñoz Torres, Pablo Parra Madero, Claudia Parra Madero, Paula Pérez Tudela, Clara Pérez Vidal, Nuria Pizarro Socol, Eric

98

Pons Parra, Leo Pous Madero, Andrea Sala Pous, Edith Sánchez Vazquez, Andreu Sánchez Vázquez, Sergi Sanchis Peiró, Lucía Sanchis Peiró, Joan Sanchis Pous, Aitana Sancho Cotaina, Clàudia Sancho Cotaina, Maria Savall Sendra, Helena Savall Sendra, Teresa Siscar Giménez, Leo Siscar Giménez, Lluís Tomé González, Helena Torres Fuentes, Alberto Torres Fuentes, Lucía Verdú Cotaina, Diego Vilanova Faus, Dani Vilanova Faus, Marc

... comissióinfantil 2018·2019


99


100


101


Aporteu a la Falla rialles i futur, la sang més nova. Sou música sincera i flama viva que dóna llum i festa als carrers. Amb vosaltres el món té màgia i tots som més perquè la suma ens fa millors persones i fallers. Viscau amb el regal de la innocència, que tot estarà a punt per a vosaltres i des de ja sou tronc que arrela fort. Tots junts farem un tot, perquè som valencians i estem en Falles. Jose Vicente Sala

102

... lesnostres mascotes


Neus FusterMartínez

Joan MaríCollado

103


lema

Porta’m l’estiu

artista faller Palacio i Serra

explicació de la falla Jose Vicente Sala

104

... esbòs fallainfantil


105


PORTA’M L’ESTIU Aquest any la nostra falla tracta les quatre estacions i amb ànim i molta gana farem una explicació.

S’ha de valorar l’entorn per a ser millor persones i amb la lluita de tots el futur verd serà nostre.

“Porta’m l’estiu” és el lema de la falla i si amb ànim llegiu sabreu les coses que amaga.

Amb el Faune i la Nimfa podem vore dues cares, després de la fred arriba el bon solet i les falles.

Vivaldi els va composar una dolça melodia, perquè les estacions formen part de la vida.

És una cosa bonica com passen les estacions i la natura ens explica mil misteris i valors.

Falleretes, fallerets, mireu com el cel canvia i el sol calfa més o menys segons l’estació que siga.

A la tardor i a l’ hivern estem tancadets a casa i esperem la primavera i l’estiu amb molta gana.

Les estacions canvien i sempre per als fallers que arribe la primavera ens posa sempre contents.

A la tardor volen fulles i els dies es fan més curts, cal netejar les voreres perquè no caiga ningú.

Els donyets saben si plou o si ja és temps de la fruita, perquè viuen sempre al bosc i estimen la natura.

106

... crítica fallainfantil


107


108


És temps de foc i catifa per a no patir la fred i aprofitar l’alegria que també amaga l’hivern.

És insistent la xitxarra i quan arriba l’estiu amb més força canta i canta perquè qui no plora, riu.

La neu de lluny és bonica i es poden fer els ninots i amb curiositat ens mira perquè no li afecta el sol.

I els pardalets també saben com viure les estacions i volen riuen i ballen donant alegria al món.

És la màgia de les falles que de un no res fan un tot i s’escoltes les rialles que són música del món.

Saben molt bé adaptar-se a totes les condicions, perquè són aus de primera que ens meravellen a tots.

Per a fer ninots de neu haurem de viatjar molt lluny perquè ací ni un floc es veu ni amb un hivern molt dur.

A l’estiu aquest pintor aprofita els millors dies i el seu art és per a tots els que la cultura estimen.

El cant de la primavera és la xitxarra que sap emetre un so a la primera per a guanyar al cantant.

Pinta quadres molt perfectes perquè és un artista gran i amb imaginació i pinzell ens demostra el que sap.

La xitxarra i el cantant ara poden fer duet i així anar passejant com amics molt tranquil•les.

Les marietes curioses passegen entre les flors i són les models més bones del nostre estimat pintor.

109


Alguns estimen la fred i altres la calor i per tot el món es veus cadascú sempre al seu lloc. Els scouts explorem sempre en totes les estacions i amb esforç aprenen a ser grans exploradors. La natura és amiga i els scouts ho saben bé i tracten amb molta cura a tots els animalets. Estacions i temps que passa amb fred, pluja i calor, tot ho té la nostra falla feta amb molta il•lusió. I fins ací arriba aquesta explicació, esperem que bona siga i que agrade a quasi tots. José V. Sala

110


111


112


113


... 2018 estiu 15 - 17 de juny

9º Fira Gastronòmica en el passeig.

7 de juliol

26 d’octubre

22’00h · XVIII Teatre Salvador Soler. Actuació Grup Ramón Sanz Falla Institut “Pronòstic Reservat”.

27 d’octubre

20’00h · Demanà Oficial de la Fallera Major d’Oliva a L’ Hort de la Bosca.

19’00h · XVIII Teatre Salvador Soler. (Actuació Grup Rebollit) 21’00 h · Proclamació de les Falleres Majors, President Infantil i Reina del Foc Infantil 2019. 22’00h · Presentació d’Esbossos i Maquetes al Centre de Participació Ciutadana Pinet amb sopar i ball.

2 de setembre

31 d’octubre

21’00h · Acomiadament FM d’Oliva a l’ Hort de la Bosca. 21’30h · Sopar Festa Entrada de l’estiu.

25 d’agost

12’00h · Dinar d’Estiu JLF al Xiringuito Llampuga.

22’00h · XVII Teatre Salvador Soler. (Actuació Falla Sant Francesc)

octubre 6 d’octubre

19’00h · Desfilada de Moda Infantil al Centre Polivalent.

19 d’octubre

22’00h · XVIII Teatre Salvador Soler. (Actuació Falla Casa Alonso)

114

... programació actesfallers


novembre 2 de novembre

30 de novembre

21’00h · 2ª Partida de Cartes Junta Local.

19’00h · Cloenda Teatre Salvador Soler Lliurament de Premis de la XVIII Edició.

desembre

4 de novembre

1 de desembre

10’00h · 19é Passeig en bici, des del Casal de la falla fins a la Font Salà. Seguidament per Oliva Nova fins a la platja d’Oliva (caseta de la Creu Roja) per acabar al Casal on hi ha per a dinar paella.

11 de novembre

12:00h · Presentació-Exaltació al Teatre Olimpia de la Fallera Major d’Oliva i la seua Cort d’Honor.

17 de novembre

18’30h · Presentació Falla Casa Alonso.

20’00h · Presentació Falla La Mar.

14 de desembre

21’00h · 3ª Partida de Cartes Junta Local.

15 de desembre

20:00h · Presentació Falla Sant Francesc.

16 de desembre

17:30 h · Festival Infantil Junta Local al Polivalent.

23 de novembre

21’00h · 1ª Partida de Cartes Junta Local.

24 de novembre

20’00h · Presentació Falla Conservatori.

115


... 2019 gener

febrer

11 de gener

1 de febrer

12 de gener

3 de febrer

18 de gener

08 de febrer

19 de gener

09 de febrer

21’00h · 4ª Partida de Cartes Junta Local.

21’00h · Presentació Falla Pensat i Fet.

21’00h · 5ª Partida de Cartes Junta Local.

18’30h · Presentació-Exaltació al Teatre Olimpia de les nostres Falleres Majors, Reines i Cort d’Honor. Seguidament sopar i ball al Rte. Brisa del mar.

25 de gener

21’00h · 6ª Partida de Cartes Junta Local.

26 de gener

20’00h · Presentació Falla L’Estació.

116

21’00h · 7ª Partida de Cartes Junta Local.

10’00h · Popular arreplegà pels carrers del barri.

20’30h · Presentació Llibret de Junta Local a la casa de la Festa.

17’00h · Semifinals del X Campionat de Pilota Valenciana.

10 de febrer

17’00h · Semifinals del X Campionat de Pilota Valenciana.

... programació actesfallers


15 de febrer

21’00hh · Final de Cartes de Junta Local al Polivalent.

16 de febrer

12’00h · Concentració comissions al Casal de la Festa. 13’00h · Crida Fallera. 14’00h · Concurs de Paelles organitzat per la Junta Local Fallera.

17 de febrer

11’00h · Visita de JLF a la residència d’ancians, convent de Santa Clara i Guàrdia Civil.

23 de febrer al 2 de març

Exposició Ninot Indultat a la Casa de la Cultura.

2 de març

18:00h · Entrega de recompenses J.Local a l’Olimpia. 21:30h · Sopar de Germanor al Polivalent.

3 de març

10’00h · Popular arreplegà pels carrers del barri. 14’00h · Dinar al Casal.

8 de març

21’30h · Inauguració del Casal Faller. Les Falleres Majors imposaràn els corbatins als estandards. 23’00h · Festa Fallera al Parc de l’Estació.

9 de març

23:00h · Albades Falla Institut

24 de febrer

18’00h · Cavalcada de Ninot

març 1 de març

21:00h · Presentació Llibret al Casal “Afortunats”. 21:30h · Sopar d’entrepà al Casal. 23:00h · Albades Fallera Major d’Oliva. Des de la Casa de la Festa.

10 DE MARÇ

08:30h · Despertà Fallera Major d’Oliva. 12:00h · Finals X Campionat Pilota. Valencia i entrega de premis.

13 DE MARÇ

08’00h · Plantà del Monument Faller Gran. 15’00h · Plantà de la Falla Infantil.

117


Vetllada de protecció als monuments.

09’00h · Visita del jurat de falles. 14’00h · XX Festival Pirotècnic: 2ª Mascletà al parc de l’Estació. 14’30h · Dinar faller al Casal (tiquet). 17’30h · Concentració al C/Monges Clarisses per procedir l’ofrena de Flors a la Verge del Rebollet. Tot seguit Lliurament de premis a la Plaça Joan Baptista Escrivà (Col·legi El Rebollet). 21’30h · Sopar infantil a càrrec de la falla. A partir d’aquesta nit els fallerets tindran sopar i dinar a càrrec de la falla. 23’00h · Sopar faller al Casal (tiquet). 24’00h · Nit de Festa amb DJ.

16 DE MARÇ

Vetllada de protecció als monuments.

14 DE MARÇ

09’00h · Muntatge del Parador Faller. Vetllada de protecció als monuments.

15 DE MARÇ

16’00h · Remat del Monument Faller Gran i Col·locació de la Gespa. 17’30h · Concurs de Dibuix Infantil per als Fallerets. 19’00h · Xocolatada per a tots els xiquets a càrrec del President Infantil.

14’00h · XX Festival Pirotècnic: 1ª Mascletà al parc de l’Estació. 14’30h · Dinar Faller - elecció cadascú. 17’00h · Cercavila dels càrrecs a les distintes comissions Falleres d’Oliva. 22’00h · Sopar faller al Casal - elecció cadascú. Nit del putxero. (tiquet) 24’00h · Nit de Festa de disfresses. Amb Disco Mòbil. Vetllada de protecció als monuments.

17 DE MARÇ

08’00h · Gran despertà amb banda de música.

118

18 DE MARÇ

08’00h · Sorollosa despertà amb Banda de Música. 11’00h · Cucanyes i entrega de premis del concurs de dibuix infantil. 13’00h · Paelles per grups al carrer. 14’00h · XX Festival Pirotècnic: 3ª Mascletà al parc de l’Estació. 15’00h · Castell Inflable per a el xiquets. 18’00h · Disco Mòbil amb DJ. 21’00h · Sopar per a tots els fallerets. 22’30h · Sopar faller (tiquet). 23’30h · Espectacle de màgia. 24’30h · Nit de Festa.


Vetllada de protecció als monuments

19 DE MARÇ

08’00h · Sorollosa despertà. 11’30h · Missa de Sant Josep a L’església Santa Maria. 14’00h · XX Festival Pirotècnic: 4ª Mascletà al parc de l’Estació. 15’30h · Dinar per a tots els fallers a càrrec de les Falleres Majors. 16’00h · Elecció de President 18’00h · Informal cercavila. S’avisarà com s’haurà d’anar disfressat. 21’00h · Sopar per a tots els fallerets. 21’00h · Cremà de la Falla Infantil. 22’30h · Sopar faller. (tiquet) 23’00h · Cremà de les Falles. (Ordre segons el premi optés)

20 DE MARÇ

... Desmuntà del parador i arreplegà de trastos. NOTA: Qualsevol canvi del programa serà anunciat al tauler d’anuncis del Casal, en la pàgina web i en les nostres reds social

web: www.fallainstitut.com facebook: www.facebook.com/fallainstitut Instagram: fallainstitut Twiter: @fallainstitut

119


120


memòria d’unanyfaller 121


partides depilota

certĂ mens deteatre

crida

122


paelles

exposiciรณ delninot

cavalcada delninot

presentaciรณ del llibret

123


presentaciĂł del llibret

entregade recompenses

124


albaes falleramajor d’Oliva

albaes

125


nitdel faller

arreplegades

finalde cartes

126


quint aniversari reinadelburret

plantĂ

127


visita València

128


inauguraciรณ delcasal

concurs dedibuix

setmana fallera

129


130


131


132


133


134


processons

nous cĂ rregs

135


fira gastronòmica

sopar d’estiu

136


acomiadament falleramajor d’Oliva

demanaes

137


138


dinar d’estiu

139


paelles

diade labici

desfilada infantil

proclamaciรณ

140


141


presentacions

142


teatre

plantes depasqua

pilota

143


partides decartes

festival infantil

visita altaller

144


visita junta

presentaciรณ

145


146


147


Ja ha arribat el moment que no volia que arribara, és l’hora d’entregar eixe bé tant preciat com és la banda que m’acredita com a Fallera Major 2018. Ací acaba un any ple d’emocions, rialles, felicitat i diversió i tot açò ho he passat en la millor companyia, Serrano, has sigut un president exemplar estaves en pràctiques, però has acabat en matrícula d’honor. Paula i Andrea, en vosaltres impossible avorrir-se, sou diversió assegurada... quant hem ballat, rigut, plorat i això és el que vull que recordeu quan passe el temps i parlem de l’any 2018, voreu com el recordarem amb un bonic somriure. Em dirigisc a Alicia, la nostra fallera de 2019, fallera de cap a peus, disfruta de cada minut únic i irrepetible que viuràs al llarg de l’any faller acompanyada per Serrano que farà tot allò que siga possible per a que no et falte de res. Jose i Rosa, germans fallers des que van nàixer i que junt a Dani i Helena portaran al més alt a la nostra falla, jo crec Alicia que en estos xiquets tampoc tindràs temps d’avorrir-te, fareu un equip de 10!

148

Arriba l’hora de donar les gràcies tots, solem nomenar-los els últims, però, per a mi són lo primer. “Els meus pares” gràcies per estar al peu del canó. Gràcies per anar aquella nit i presentar-me de sorpresa per a ser la Fallera Major de la Falla Institut mai imaginava un any com el que he viscut. Mama i papa, el meus indumentaristes, acompanyants de processons, cuiners, cambrers heu fet de tot, res se vos ha resistit, sou un deu de pares. I els meus germans qui anava a dir-vos que alguna vegada seríeu mantenidors i que bé ho féreu dalt de l’escenari i gràcies per l’esforç que heu fet per a vindre a tots els actes importants per a mi. Gràcies a tota la comissió per fer una miqueta d’exercici i vindre fins a ma casa en cada acte mai m’ heu deixat a soles, gràcies especialment al meu grup per això teniu eixe nom en la falla “els millors”,

... acomiadament EvaMaríaSahuquillo falleramajor2018


però tampoc m’oblide del grup castanyes, top ten, grup de Carbonero, Paco Parra, Lidia, Kiko Morató, grup Galiano, Yurena, Paco Gregori i grup Serrano... això és falla. Per últim donar les gràcies a totes les reines, presidents i falleres majors del meu any de les diferents comissions perquè tots i cadascú de vosaltres heu fet que el meu any siga un somni fet realitat. Per acabar el meu discurs vos resumiré allò que he sentit enguany. “Ser la Fallera Major de la Falla Institut ha sigut el millor que m’ha passat en la meua vida”. Visquen les falles i visca la Falla Institut!!!

149


Ha arribat la nit dels records, la nit en que els sentiments es multipliquen i la nit en què conclou el meu regnat i deixe de ser la fallera major infantil de la falla Institut. Hui es tanca l’últim capítol d’aquesta història que narra el millor any de la meua vida, l’any que va començar quan em varen nomenar fallera major infantil. Sembla que fora ahir quan vaig creuar aquesta passarel·la i em varen posar la banda de fallera major, però des d’aquell dia ja ha passat un any d’anècdotes, il·lusions i records. Com el dia de la demanà, en el ball que vàrem improvisar i vàrem fer tu i jo, Andrea. O les presentacions de les comissions falleres, la nostra presentació, mascletades, teatres, festivals, partides de pilota, el viatge a València a arreplegar els banderins, i la meua primera mascletà allí, l’ofrena o el dia de la cremà, que no podíem parar de plorar, sabedores que el nostre somni arribava al seu final. Rosa, Helena, Dani i Jose des de la meua experiència vull dir-vos que disfruteu molt de cada moment que aneu a viure aquest any, per molt cansats que estigau, perquè només heu dormit unes

150

hores o perquè heu estat tot el dia de processons, arreplegades, despertades, cercaviles, o tirant coets. Disfruteu tots els actes perquè ja voreu com l’ any passa enseguida i voldreu que torne enrere. Que tots eixos moments es tornen a repetir, i que comence tot de nou... com fa una setmana que estic desitjant jo... però per molta força que faig i per molt que vull, el meu any ha passat i estic ací despedint-me de tots vosaltres. A la comissió de la meua falla, tan sols dir-li gràcies, gràcies per haver-me acompanyat durant tot aquest any inoblidable, per haver-me il·lusionat en cada acte, donant-me les mostres d’afecte que necessitava, perquè sense tots vosaltres, este any no haguera pogut ser igual, i per això sempre vos portaré en el meu cor. Espere haver estat a l’altura de lo que he representat, i que vosaltres, papàs, uelos i resta de familiars estigau orgullosos de

... acomiadament PaulaParra falleramajorinfantil2018


mi, igual que jo ho estic de vosaltres per tot el suport que m’heu donat i tot el que heu fet i heu sacrificat aquest any per mi. A Eva, la meua fallera major, gràcies per totes les abraçades i mostres d’afecte que m’has donat, i per totes les fotos i selfis que ens hem fet, i que tinc molt ben guardades per a no oblidar cap de tots el moments que hem viscut juntes. I sobre tot vull tindre una menció especial per aquella persona, que ha fet que no me n’adonara que en el meu regnat no estava acompanyada de un president infantil, perquè ell ha sigut el meu president, el president de tots el nostres fallers, i un gran amic. Gràcies Jose. Fallers i amics, arriba el moment de dir-vos: “FINS SEMPRE. Gràcies per l’oportunitat que m’heu donat de ser la fallera major infantil d’aquesta gran falla que és la falla Institut” Visquen les falles i visca la falla Institut.!!!

151


152


153


Entre música traques i festa nostra falla és un símbol de pau, que en la seua alegria conquesta i és de I’art expressió que complau.

Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits.

Avant, la Falla Institut! Alcem ben alt nostre estendart! Des d’ell ens Ilança el nostre escut clam i pregó de festa i art.

Majors i xicalla, posats tots en peu digam a una veu: Visca nostra Falla!

Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits.

Visca la Falla Institut!

La falla, festiva, ens fa ser germans, com bons valencians i bons fills d’Oliva. Cantem tots units, fallers i falleres, en notes sinceres i ritmes sentits. La falla, festiva, ens fa ser germans, com bons valencians i bons fills d’Oliva.

154

... himne fallainstitut


155


156


col¡laboradors amblafalla 157


2

Profile for FallaInstitut Oliva

Llibret Falla Institut 2019  

Afortunats - Llibret de la Falla Institut

Llibret Falla Institut 2019  

Afortunats - Llibret de la Falla Institut

Advertisement