ZONA SEC 224

Col·lector

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament ha aprovat la tercera i darrera fase del projecte de millora del drenatge del Paral·lel amb l’objectiu de construir un nou col·lector per evitar inundacions. pàg. 4

Economia

En els darrers dies un dels mots més sentits ha estat felicitat : ens l’hem desitjada els uns als altres. S’ha tendit a identificar-la amb variables que mesuren la riquesa i qualitat de vida, com el PIB, però no la felicitat. pàg. 10

Antic Egipte

CaixaForum presenta una exposició d’objectes que procedeixen del British Museum en que explora la idea de la momificació i analitza el testimoni de sis persones momificades que van viure durant l’antic Egipte. pàg. 14

La darrera ovació ha estat al costat de casa, al costat del seu barri. Joan Manuel Serrat ha ofert aquest passat 23 de desembre el seu últim concert en un Palau Sant Jordi ple a vessar. Un adéu definitiu de dues hores i 23 cançons en el qual la seva primera cançó vital, La guitarra , ha esdevingut també el seu punt final artístic després d’una gira de 70 actuacions per tot el món. De fet, més enllà del seu primer tema, l’anomenat noi del Poble-sec també ha volgut entonar amb el públic multitud de cançons que evocaven a la seva infantessa com El meu carrer, Barcelona i jo, o Hoy puede ser un gran día , entre moltes d’altres.

La setmana laboral de quatre dies editorial

Si bé la vaga de la Candenca va permetre reduir la jornada laboral a les vuit hores diàries, des d’aleshores que les organitzacions de treballadors no han aconseguit cap millora horària més. Dit d’una altra manera, més d’un segle després d’aquella mobilització, els treballadors no han vist reduir les 40 hores de dedicació laboral a la setmana.

Per tal de corregir aquesta situació (i fins i tot per a millorar-ne la productivitat), els experts assenyalen que el món productiu hauria de començar a implementar les jornades laborals de 32 hores setmanals o, dit d’una altra manera, de quatre dies setmanals. Entre els avantatges: una millora del benestar dels treballadors, una major conciliació

de la vida laboral i personal, menor contaminació gràcies a la reducció dels desplaçaments i una major productivitat.

Mentre que algunes veus poden assenyalar que la reducció a quatre dies de feina setmanal pot implicar una pèrdua de productivitat, els estudis més complets qeu s’han fet fins ara apunten en direcció contrària. L’Exemple: el cas d’Islàndia. A l’illa àrtica es va dur a terme la prova entre 2015 i 2019 i el resultat va ser tot un èxit. En canvi, els experiments que s’han aplicat a Bèlgica no han obtingut la mateixa experiència positiva. La raó? O bé es va decidir descomptar el dia de sou als assalariats que passaven a treballar quatre dies, o bé les hores de feina del cinquè dia es

van repartir entre els quatre anteriors. Per tant, queda palès que el sistema només funciona si la reducció d’hores és real i les condicions econòmiques es mantenen.

En aquest sentit, Espanya no ha resultat aliena al debat que ja s’ha plantejat aquest juny al fòrum econòmic de Davos. Des de l’estiu que el Ministeri d’Indústria té en marxa un pla per a subvencionar a més de 100 petites i mitjanes empreses que vulguin comprovar com afecta la setmana laboral de quatre dies en la seva activitat. A més, el País Valencià també ha posat en marxa una prova pilot en què s’ofereixen subvencions durant els pròxims tres anys per a aquelles empreses que decideixin adherir-se a ell.

Malgrat tot, sembla difícil que, de moment, a Espanya pugui arribar a bon port una idea que millora la vida als treballadors i manté la productivitat de les empreses. Una mostra d’això: la pèrdua del pes del teletreball des de la fi de la pandèmia. Mentre que a d’altres països, com el Regne Unit, les empreses decideixen per voluntat pròpia aplicar aquest model. Només en aquest darrer país hi ha 73 empreses en les quals els treballadors hi van quatre dies a la setmana i les dades són clarividents: el 95% de les companyies reconeix que la productivitat, o bé s’ha mantingut o ha augmentat, i el 86% de les mateixes afirma que mantindrà aquest horari una vegada finalitzada la prova.

El cantautor del Poble-sec ha posat punt final a una trajectòria musical de molts anys carregada d’èxits. Un comiat en el qual ha arribat a omplir fins a tres vegades consecutives el Palau Sant Jordi.

L’Ajuntament de Barcelona ha lliurat la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a aquest fill del Poblesec com a referent del moviment underground i la contracultura de la Barcelona dels anys 60 i 70. Potser no hauria hagut de fer falta trigar tants anys a lliurar-li.

L’olor el delata: enxampat amb dos quilos de cànnabis al barri del Poble-sec.

Hernández i Antonio Machado.

El conseller del grup municipal Valents, hereu del partit del francès Manuel Valls, ha comparat al darrer ple els discursos discriminatoris i d’odi contra col·lectius migrants i vulnerables amb les crítiques que rep el seu partit polític.

Fa #146anys, una societat coral del #poblesec organitzà un ball a un entoldat del carrer Laurel (avui Concòrdia). Els seus socis sols podien entrar si donaven la contrasenya corresponent.

El @ccalbareda s’ha convertit en un referent cultural al barri del Poble-sec gràcies a 10 anys de programació regular de concerts, xerrades, cinema, art i molt més.

ZONA S emàfor

Joan Manuel Serrat ARTISTA

Miguel

Jaume Sisa ARTISTA

y MÚSICA el poblesequí més il·lustre

‘La Guitarra’, la primera cançó escrita per Serrat l’any 1965, esdevé el punt final de la seva exitosa carrera

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

( a ve de portada) Després de gairebé 60 anys amb la guitarra entre els dits, Serrat ha decidit deixar definitivament la música amb una gira de comiat, batejada amb el nom El vicio de cantar, 1965-2022, que va començar a Nova York i que ha travessat dues vegades l’Atlàntic. Durant vuit mesos, el cantautor ha voltat pel món amb les seves cançons més emblemàtiques fins que aquest desembre, ja ben entrada la nit, ha decidit tocar La guitarra, aquella cançó que va escriure l’any 1965 i que ha estat precedida una ovació que quedarà per a la història de la música catalana.

Història viva de la música

Amb gairebé 79 anys, Serrat abandona els escenaris definitivament després de constatar com el públic mai l’ha abandonat i després de teixir una carrera inenarrable. Per aquest motiu, l’artista ha decidit fer del seu comiat tot un recopilatori d’èxits i per cantar conjuntament amb la grada del Sant Jordi, com ara Pare, Mediterráneo, Temps era temps, Paraules d’amor o alguns dels poemes musicats d’Antonio Machado o Miguel Hernández (Las nanas de la cebolla i Para la libertad ). Cançons que, de ben segur, també han entonat les figures polítiques que s’han acostat a acomiadar-lo, com el president del Govern, Pedro Sánchez, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, o l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

En el seu darrer concert el

Fill de l’Ángeles Teresa (migrant aragonesa) i el Josep Serrat (sindicalista de la CNT)

cantautor ha tornat a rememorar a Tarradellas i s’ha presentat al públic amb el “ja soc aquí” entre sentiments “contradictoris”: “Gràcies a tots vosaltres, a tothom, per acompanyar-me avui com ho heu fet en altres ocasions, especialment aquesta nit, en què solemnement proclamo el meu acomiadament per voluntat pròpia”. En tot cas, Serrat també ha expressat el seu anhel de divertir-se en la seva darrera experiència artística: “Vull passar-m’ho de collons”. I dit i fet: Serrat ha aconseguit fer realitat aquell somni de molts artistes; retirar-se per voluntat pròpia i sense perdre el suport

popular al llarg de tota la seva històrica trajectòria.

La petjada del Juanito Fill de l’Ángeles Teresa (migrant aragonesa) i el Josep Serrat (sindicalista de la CNT), el cantautor del número 95 de Poeta Cabanyes no només és recordat per la placa penjada a la façana i que tants llatinoamericans atrau, sinó per tot un barri que se sent orgullós del seu fill predilecte. Encara que la gran majoria de famílies de poblesequins van marxar en el seu moment per fer una millor vida o, en el cas d’avui dia, empesos per la pujada de preus, com bé cantava Serrat: “El meu carrer és gent d’arreu, que penca i beu, que sua i menja”. De fet, no és pas difícil trovar-se algún que altre matí al mateix Serrat passejant de forma discreta pels carrers. Una figura que mai ha deixat de representar el contrapunt a la farandula del Paral·lel. y

y HEMEROTECA entrevista al ZoNa sec l’abril de 2017

Després de rebre el Premi Poble-sec de l’any 2016, l’equip de ZONA SEC va entrevistar a Serrat l’abril de 2017. Una trobada al bar El Sortidor on el cantautor

endinsar-se

anys.

Parlar amb vostè és parlar amb el ‘noi del Poble-sec’. Quins records té del Poble-sec de la seva infantesa?

Tots els records de la meva infantesa estan al barri. Aquí hi vaig viure fins als 20 anys. Els espais que més recordo són aquest –la plaça del Sortidor– i una placeta de més amunt que ja no existeix, era un tros de muntanya plana que fèiem servir com a camp de futbol. Però el punt més important era el mateix carrer. Ara el barri ha canviat molt, i pel decorat de la meva infantesa és trist, però per a la gent que hi viu és millor.

Fa poc ha estat guardonat amb el premi Poble-sec. Quina és la seva relació actual amb el barri?

La que em marca la família, la que encara em queda aquí.

Tinc amb el barri la relació que em marquen els records, la gent i els llocs que representen coses importants a la meva vida... És una relació indissoluble, que ni puc ni vull trencar per res. L’únic barri que tinc i que he tingut és aquest, malgrat que hagi estat vivint a molts altres llocs.

Un dels seus temes més reconeguts és ‘Aquellas pequeñas cosas’. Quines són les petites coses del dia a dia de Joan Manuel Serrat?

Jo ja no tinc petites coses.

Qualsevol cosa, per petita que sigui, és molt important. Em trobo en un moment en què valoro molt el temps i, per tant, tot el que succeeix al llarg del dia és important per a mi. Tracto de no deixar que cap cosa passi sense donar-li la importància que té.

(...) Fa uns anys deia que només es retiraria si trobava alguna cosa més divertida que fer. Segueix pensant el mateix?

Home, m’agradaria donar més arguments. Primer de tot, em retiraré si em fan fora, després, si ja no puc més, si em falla la veu, les cames, l’esperit, la il·lusió... I, evidentment, la raó més optimista de totes és que em retiraré si trobo alguna cosa que em diverteixi més. Aquesta seria el súmmum! y

L’artista ha decidit fer del seu comiat tot un recopilatori d’èxits i així cantar conjuntament amb el públic del Palau Sant Jordi

“L’únic barri que tinc i que he tingut és aquest, malgrat que hagi estat vivint a molts altres llocs”

va

en els records i les vivències que li evocaven els carrers i places d’un barri on hi va viure fins a complir els 20

Això és un extracte d’aquella entrevista.

L’artista ha dedicat tota una vida a la música

ANNA PRUNA i ORIOL ADÁN

de l’entrevista del 2017

Jaume Sisa rep la Medalla d’Or al Mèrit

“Per unanimitat intergalàctica”. Així s’ha referit al Saló de Cent el tinent d’alcalde, Jordi Martí, a l’hora d’explicar el quòrum entre tots els grups municipals per tal d’atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona a l’artista Jaume Sisa. En comptes de respondre amb un discurs d’agraïment, el fill del número 10 del carrer Poeta Cabanyes ha respost als presents amb una cançó a capella: “Me’n vaig amb globus, em sento lleuger. / M’endinsaré per l’entrellat del cel. / De vista em perdré. / No ho sé, si tornaré. No, no, no ho sé (...) / Aixeco els ulls i enllà de l’horitzó / em deixo anar seguint la inspiració. / Travessa l’aire la meva cançó, / espai obert a una altra dimensió. / Me’n vaig amb globus, lligo l’infinit. La melodia aèria de l’amor”

Malgrat el caràcter protocollari de l’entrega de la distinció, tant l’alcaldessa, Ada Colau, com el tinent Martí, i el mateix director escènic Oriol Broggi han aprofitat els versos de Sisa per fer jocs de paraules en els seus elogis. “El més important per fer créixer un grapat d’humans és un poeta, un explorador, un savi, un geni”, ha expressat Broggi megàfon en mà en referència a Sisa.

Una carrera infinita Per entendre l’escena musical de Catalunya i Barcelona cal comprendre la figura de Sisa. Referent del moviment underground i la contracultura de la capital del país, al principi de la seva carrera va estar vinculat al Grup de Folk i posteriorment va passar a formar part de Música Dispersa (l’avantsala del rock). Més tard el poblesequí

aconseguiria arribar a l’èxit absolut amb obres com Orgia (1971), Qualsevol nit pot sortir el sol (1971), Galeta galàctica (1976) o La Catedral (1977).

Si bé de vegades s’oblida que l’artista també va viure una dècada experimental a Madrid amb obres en castellà sota el nom de Ricardo Solfa (Carta a la novia , Cuando tú seas mayor, Ropa fina en las ruínas, Yo quiero un tebeo), el seu retorn als escenaris catalans va suposar un retorn a les seves arrels. Després de gairebé una dècada de silenci, l’any 2001 va retornar a la vida pública amb el disc Visca la llibertat i signant novament com a Jaume Sisa. y

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat tirar endavant la tercera i darrera fase del projecte de millora del drenatge del Paral·lel. L’obra, que ha suposat una inversió total de 19 milions d’euros, té com a objectiu evitar més inundacions a la zona baixa del Poble-sec. En aquest cas, el projecte té com a objectiu final construir un nou col·lector de 500 metres de llargària i 2,7 metres de diàmetre en el tram del carrer Vila i Vilà que va de la plaça de la Bella Dorita i fins al carrer de Palaudàries). Les obres es preveu que comencin durant la segona meitat de 2023 i s’allargaran uns 31 mesos.

Més enllà de l’obra subterrània, els treballs també suposaran la reurbanització de més de 9.000

m2 incloent les cruïlles del carrer Vila i Vilà amb les de Palaudàries, de Mata, de Cabanes, de Lafont, Nou de Rambla, d’en Fontrodona i la connexió amb l’avinguda del Paral·lel ja a la plaça de la Bella Dorita, a tocar del Molino. De fet, l’estil urbanístic que se seguirà serà el mateix que l’aplicat al tram del carrer de Vila i Vilà.

Evitar noves inundacions

Cal tenir en compte que aquestes obres tenen com a objectiu evitar noves inundacions al tram baix del Paral·lel, com els tres episodis que es van produir els anys 2018 i 2019. Aleshores, les tempestes torrencials (entre 30 i 43 litres per metre quadrat en 30 minuts), van suposar una mitjana de 150 trucades als serveis d’emergència per afectacions relacionades amb l’aigua a establiments comercials i habitatges. A més, les línies 1, 2, 3 i 5 de metro també van resultar afectades (en especial l’L2, que va haver de suspendre el seu servei entre Universitat i Paral·lel). y

Aprovada la darrera fase de millora dels col·lectors d’aigua

La inversió per evitar noves inundacions ascendeix als 19 milions d’euros

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

La reforma suposarà la reurbanització de la plaça Bella Dorita

Foto: arxiu Z s

Jaume Sisa va agrair el reconeixement amb una cançó

L’Ajuntament de Barcelona concedirà enguany més de 21 milions d’euros de subvencions a entitats, persones físiques o jurídiques que duguin a terme activitats i serveis sense afany de lucre que complementin i/o supleixin la competència municipal.

Les sol·licituds es poden presentar de forma telemàtica entre el 9 i el 26 de gener de 2023, ambdós inclosos. Cada projecte ha d’encaixar en un dels 26 àmbits temàtics de la convocatòria i complir els requisits generals i específics corresponents. Al districte, els àmbits temàtics són: e Cultura e Esports e Educació i cultura e Salut i cures e Gent gran e Dones e Adolescència i joventut e Infància e Democràcia activa i participació ciutadana e Acció comunitària i associacionisme

e Civisme i convicència e Foment d’activitats organitzatives e Comerç de proximitat i promoció económica e Persones amb discapacitat e Ecologia, urbanisme i mobilitat e Atenció a persones sense llar i dret a una alimentació adequada e LGTBI e Drets de ciutadania e Promoció de la perspectiva intercultural

Sessió informativa presencial dimarts 10 de gener a les 18 h a la Sala Anselm Cartañà de la seu del Districte de Sants-Montjuïc (Creu Coberta, 104) per explicar tots els tràmits i la documentació necessària. Comuniqueu si hi assistireu amb un correu electrònic a dte03_personesiterritori@bcn.cat.

També hi ha una sessió informativa en línia dimarts 17 de gener de 17 a 18.30 h sobre els criteris transversals que es valoren a la convocatòria general:

e Perspectiva de gènere e Perspectiva ecosocial, ambientalització i consum responsable e Perspectiva intercultural

Inscripcions a ja.cat/sessiocriteris

Districte de Sants-Montjuïc

10 anys del Centre Cultural Albareda

Programació regular de concerts, xerrades, cinema, art i espectacles familiars han fet de l’Albareda tot un referent cultural poblesequí

ANNA IÑIGO @annavinigo

L’1 de desembre del 2012 es va inaugurar el Centre Cultural Albareda (Albareda, 22), en un edifici de nova planta de 1.870 metres quadrats i cinc pisos. 10 anys després de la inauguració, el Centre Cultural Albareda compleix el desè aniversari, i per celebrar-ho (després de fer la prèvia al Culturòpolis amb una cercavila pel Paral·lel amb participació d’artistes locals el 19 de novembre) l’Albareda es va vestir de gala el dia 2 de desembre amb una festa representativa del que fan i oberta a tot el veïnat. Entre els seus serveis, ofereix cursos i tallers, una variada programació cultural, un espai de trobada, cessió d’espais, i bucs d’assaig; i participa en tot un seguit de projectes al barri i a tota la ciutat.

Ganes de celebrar

Irene Armangué, directora del Centre Cultural Albareda va comentar que tenien ganes de fer la celebració “perquè deu anys no es fan cada dia”. “Avui hem convertit el pati en una petita festa major amb banderoles i música per celebrar-ho”.

Parlant de la programació, la Irene va comentar que “aquí ens agrada jugar i sempre fem coses noves” i que tenen “cicles estables, de cine o les xerrades”, tot i que sempre intenten “buscar noves col·laboracions amb gent del barri i crec que aquest sí que és un dels eixos de l’Albareda, treballar amb el barri i la música, i així seguirem, fent el de sempre, però fent-ho nou cada vegada”.

Castellers, DJs i Diables

La festa, a la que van assistir més de 150 veïnes i veïns, va incloure una benvinguda bandarra, amb la col·laboració dels Castellers del Poble-sec amb un pilar de quatre, un brindis i pica-

pica musical amb una selecció de músiques africanes amb les DJ Sarah i DJ Karma, les actuacions de tot un seguit de músics que assagen al centre des de diversos llocs del centre i un dels edificis del costat, un concert molt esperat amb Las Karambas, i després la participació dels Tabalers i el Gat Sirius, amb la col·laboració dels Diables i el Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec.

Recordant el naixement

Javier Velasco, president del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, va recordar el naixement del Centre Cultural Albareda: “En el moment que es va intentar construir aquest equipament, un grup del barri vam recórrer els centres de tota Barcelona i vam escollir les millors coses de cada lloc. Necessitàvem un lloc per assajar, i també necessitàvem una sala d’actes per al barri, que no va poder ser més gran”, va explicar.

El Districte proposa

ANNA IÑIGO @annavinigo

La proposta s’ha explicat al Consell de Barri del Poble-sec, en què també s’han presentat les obres de millora de l’actual parc i els futurs equipament públics que s’han de fer als entorns. El Districte de Sants-Montjuïc ha presentat una proposta per desencallar el futur del parc de les Tres Xemeneies. La proposta portaria als edificis del parc el Centre d’Emergències i 8.000 m2 per a equipaments públics, a canvi d’autoritzar que s’hi facin oficines. Aquesta proposta s’ha explicat al Consell de Barri del Poble-sec, en què també s’han presentat les obres de millora temporals del parc per canviar-hi les dinàmiques, que inclouran una nova pista de bàsquet, un gimnàs a l’aire lliure o una guingueta.

Revitalitzar el parc

La proposta del govern municipal pretén desbloquejar el procés urbanístic del parc per poder revitalitzar-lo i així acabar amb els problemes que arrossega des de fa anys. Amb el plantejament es busca satisfer tant la necessitat del veïnat d’espais per a entitats i canvi d’usos del parc, alhora que la voluntat del propietari dels dos edificis buits de l’àmbit de reconvertir-los en oficines.

Tot i que encara cal l’acord del privat, la proposta cediria 14.500 m2 per a l’ús privat, per a fer-hi oficines, i, a canvi, la ciutat guanyarà un dels edificis per reubicar el CECOR (Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona), 8.000 m2 dels edificis per fer-hi equipaments públics, el 10% de

l’aprofitament urbanístic i la renovació dels jardins a càrrec del promotor.

No obstant, per tal de buscar solucions immediates als problemes que el veïnat fa anys que denuncia a la zona, el proper mes de juny començaran unes obres de millora puntuals al parc, per canviar-hi les dinàmiques, que inclouran una nova pista de bàsquet, un gimnàs a l’aire lliure o una guingueta.

El futur Institut de l’Esport

En el Consell de Barri del Poble-sec també s’ha presentat el futur espai de l’Institut de l’Esport de Barcelona que ha d’anar ubicat a les Piscines Municipals de Montjuïc. Les obres ja s’han iniciat i es preveu que durant el 2023 es pugui executar la planta baixa i la primera planta de l’IBE, començar allà part de l’activitat escolar i durant el 2024-2025 acabar les obres amb una segona planta. Aquesta obra té un pressupost de 7,8 milions d’euros i mentre durin no es veurà afectada l’activitat esportiva habitual de les piscines. y

de les Tres Xemeneies

y

Molta festa i alegria en el dia de l’aniversari de l’Albareda

‘‘Treballar amb el barri i la música, i així seguirem, fent el de sempre, però fent-ho nou cada vegada”

Cartell de l’aniversari

l’entrevista

“El problema del beisbol és que és un esport minoritari”

Veïna del Poble-sec de tota la vida, la Pilar Fort (Barcelona, 1941) és la presidenta del Club de Beisbol i Softbol Barcino. El seu pare i el seu marit han estat jugadors de beisbol, pel que és un esport que sempre ha estat present a la seva vida. Parlem amb ella de la situació del club, la tradició catalana del beisbol i el softbol i la seva relació amb el districte de Sants-Montjuïc.

Com va néixer el club?

Vam néixer ara farà deu anys d’una forma molt improvisada, perquè teníem ganes que hi hagués més clubs de beisbol a banda del Beisbol Barcelona, que era l’únic club que hi havia en aquell moment. Qui vam fundar en el seu dia el CBS Barcino érem persones molt properes a aquest esport o exjugadors, i des d’allà hem estat una associació esportiva sense ànim de lucre amb un caràcter social i amb els valors de l’esport.

Tu ets jugadora de beisbol? No, jo personalment no, em ve d’herència del meu pare, que va ser director d’un club als anys quaranta, i em vaig casar també amb un jugador, i ara els meus fills i els meus nets també ho són, per la qual cosa és una tradició de família.

Hi ha poca tradició a Catalunya, us emmiralleu en els Estats Units?

Aquí a Barcelona i a Catalunya n’hi ha bastants d’equips de beisbol, però no és un esport com pot ser el futbol i el bàsquet, evidentment. La il·lusió de tota la gent que hi ha al darrere de tots els equips de beisbol i softbol és el fet de poder fomentar aquest esport més enllà dels Estats Units, però aquí és molt complicat que aquests esports puguin arribar a tenir la força i la visibilitat que tenen el futbol o el bàsquet, per no dir impossible.

I el fet que no sigui un esport majoritari us dificulta el dia a dia?

Clar, no comptem amb les instal -

lacions adequades o amb les subvencions que necessitem per tirar endavant. A Barcelona hi ha només un camp de beisbol per als dos clubs que som a Barcelona, i aleshores et trobes amb uns horaris limitats per poder entrenar i altres activitats.

Quina és la diferència entre el softbol i el beisbol?

El beisbol és el que veiem més als Estats Units, amb una pilota petita i llançada a l’aire, i en canvi el softbol és una pilota més gran i el llançament es fa per sota el braç, i el camp també és més petit.

els blue socks... per què?

Al softbol tenim quatre equips, els Barcino Panas, Barcino Rookies, Barcino Caimanes i Barcino Caciques, i cadascun té un nom que el diferencia a l’hora de participar en els campionats. Hi ha molt d’interès encara que no ho sembli, perquè hi ha un gran gruix de comunitat llatinoamericana a Catalunya que ha jugat a aquest esport al seu país i que quan ha vingut aquí ha volgut recuperar-ho.

Quines ajudes rebeu en l’àmbit institucional?

Només rebem una petita subvenció, el que et comentava abans de l’esport minoritari ens afecta molt, ja que tenim una ajuda molt petita que no dona per gaire, i per això la nostra economia és bàsicament sostinguda per les

quotes dels jugadors. Una de les solucions és trobar patrocinadors, però després de la covid les empreses tampoc estan gaire per patrocinar esports minoritaris, i més tenint en compte que la ciutat de Barcelona és molt gran com perquè apostin pel nostre club.

Anna Iñigo @annavinigo

El CBS Barcino es va proclamar campió del campionat de Catalunya de beisbol de Primera Divisió en vèncer al CBS Manresa, molt d’esforç per arribar-hi, no?

Sí, el 2016, 2017 i 2021 hem estat campions de Catalunya i altres anys hem quedat subcampions. Tots els equips són molt competents i a la categoria de primera divisió hi ha deu o dotze equips molt ben preparats, tant el Manresa, com el Gavà, com l’Hèrcules són equips molt bons amb un nivell de beisbol molt elevat, i per això sempre és un regal jugar contra ells.

Al Barcino hi ha diferents equips, els panas, els caimans,

Hi ha també el tema dels partits, el lloguer de l’espai on entrenem, els arbitratges i els entrenadors... i de més coses que amb la subvenció de l’Ajuntament no arriba ni de lluny. El problema del beisbol és que aquí és un esport minoritari, i amb l’oferta que hi ha és impossible tenir estabilitat econòmica.

Aquest estiu es van donar els premis als millors equips i esportistes de la temporada del districte de Sants Montjuïc, i vosaltres vau sortir premiats, suposo que és motiu d’orgull. Ens van donar el premi per haver guanyat el Campionat d’Espanya l’any passat, cosa que ens va fer molta il·lusió en el seu moment i evidentment encara més il·lusió que al nostre districte se’ns reconegui. Ja fa uns quants anys que fem el torneig internacional de la Mercè i el torneig internacional de Nadal, i cada any ens estem superant més en nombre

d’equips, aquest passat Nadal ha vingut un equip d’Alemanya i un de Suïssa, i continuar tenint reconeixements així al districte ens dóna molta visibilitat i veiem que fem les coses bé.

Se us fa complicat que la gent us conegui?

La premsa esportiva no parla en absolut de beisbol i de softbol, només hem vist aquest any que hi ha hagut el campionat de softbol femení i han comentat alguna cosa, però ja està. Ens hem d’espavilar nosaltres per poder tenir visibilitat: repartir fulletons a les escoles, fer-nos presents, formar part de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec... ser-hi presents. Tot voluntari, no?

Sí, tots els que estem a la junta directiva i els jugadors ho fem de forma voluntària, aportant el nostre granet de sorra. Cadascú aporta el que pot, jo per exemple estic jubilada i puc posar-hi més hores que d’altres. És per això que una de les nostres demandes cap a les administracions és el fet que ens ajudin amb la promoció d’aquest esport i també amb poder oferir-nos unes instal·lacions al Poble-sec que ens permetin apropar-nos a la gent del barri, perquè avui dia encara no tenim local.

y Pilar Fort, presidenta del Club de Beisbol i Softbol Barcino

Pilar Fort, una apassionada del beisbol i el softbol

Un ventall de futurs possibles

El projecte Tastet d’Oficis ofereix orientació laboral i acompanyament personalitzat a joves

Pels joves el futur a vegades sembla un lloc llunyà, però arriba de pressa, i la vida laboral és llarga. Per això és necessari preparar-se per estudiar i treballar en allò que estimem o, almenys, que sigui del nostre interès.

Això és el que fa Tastet d’Oficis, un projecte d’apropament de les opcions de formació en oficis a partir de la pràctica i el coneixement de l’entorn productiu per a joves en situació de vulnerabilitat. La iniciativa, del programa Pla de Barris, ofereix acompanyament individualitzat a la formació i/o inserció laboral. El projecte inclou tallers, xerrades i visites a cooperatives, empreses i asociacions.

Més enllà dels coneixements tècnics i la inserció laboral, Tastets d’Oficis és un projecte socioeducatiu que treballa la integració social i que dóna acompanyament personalitzat, a joves de 16 a 21 anys (ampliable a 25 anys) que s’han desvinculat dels estudis i amb dificultats per accedir al mercat laboral per circumstàncies socials, econòmiques o personals.

Un nou camí

El projecte suposa un nou i lluent camí per conèixer un ventall de possibilitats per desenvolupar destreses personals, socials i laborals. La clau del programa és oferir tastets de 48h de formació teòrico-pràctica i visites, més 24h de competències transversals –a part les tutories individuals– en diferents oficis: atenció al client, mecànica de transport, reparació de bicicletes, el món de les noves tecnologies, del tèxtil o la bioalimentació.

En cada proposta laboral, l’alumnat té un referent encarregat de fer el seguiment i les tutories a cadascun dels joves. Cada tastet està conformat per sessions teòrico-pràctiques impartides per professorat especialitzat i treballadores o treballadors experts en el ram i una sessió de visita a una entitat cooperativa del sector. I un cop acabada la formació hi ha la possibilitat de realitzar pràctiques remunerades.

Encerts i errors

Aquestes setmanes els alumnes del Tastet estudien l’àmbit tèxtil. Un matí de desembre el grup de joves rep a la Núria Nubiola, que ha posat en marxa una empresa de reciclatge i reutilització de texans anomenada Back to Eco. A la sala l’Olivada, del Centre Cívic El Sortidor, al Poble-sec, la Núria xerra, pregunta i dona consells. Explica els inicis de la seva empresa, pregunta per hàbits de reciclatge i detalla errors –tenir un pla econòmic, saber dir no– i encerts –dedicar-te al que t’agrada, fer xarxa amb altres associacions– que ella mateixa ha viscut en el món laboral.

Els joves escolten, fan alguna pregunta i després comencen a pensar possibles dissenys de bosses: demà aniran al taller de la Núria, faran un patró amb roba texana i el cosiran a mà i a màquina.

Al Dani, un dels alumnes del Tastet, li agrada molt la roba. Vol ser dissenyador i tenir marca pròpia. “Tinc ganes de fer la sessió de serigrafia, per treballar els colors i els estampats”, diu. A poc a poc, i més enllà de la classe específica d’avui, la resta d’alumnes s’obren per parlar de les coses que els agraden i troben interessants pel seu futur laboral: Maria gaudeix molt del disseny i la il·lustració; Elisa estima molt els cavalls i vol fer un curs relacionat amb l’esport i l’hípica; Mary és una crack tallant el cabell i vol fer alguna formació d’estètica i perruqueria; Kimberly és una gran fan de les ungles de colors –siguin acríliques, de

Tastet d’Oficis és una iniciativa de Pla de Barris i Barcelona Activa que es desenvolupa amb la col·laboració de diferents entitats i espais dels barris.

gel o de poligel– i li agradaria treballar amb alguna cosa relacionada amb això; A Nora l’interessa molt la moda, i també els pírcings.

Visió a mitjà termini

Per la Núria Martí, tècnica i tutora d’aquest tastet de Tèxtil, un projecte com aquest és una nova oportunitat per conèixer les potencialitats de cada jove i provar diferents tipus de sortides laborals i itineraris formatius reglats. “A més, té el valor afegit del projecte que és l’acompanyament personalitzat, d’ajudar a tenir una visió més a mitjà termini”, diu.

La majoria de joves arriben una mica desubicats, sense saber què esperar del mercat laboral. El programa ajusta expectatives i els obre a moltes possibilitats d’aprenentatge. Però, tot i això, la Núria subratlla “el valor del treball conjunt per potenciar l’autoconeixement, el pensament en grup, i l’arrelament d’idees com compromís o responsabilitat’’.

Efectivament, a banda de l’enfocament laboral –també treballen simulacres d’entrevistes, elaboracions de currículums etc.–, el Tastet d’Oficis potencia hàbits de comportament, de relacions personals, de participació i de comunicació, per ajudar a trobar –i també mantenir– un lloc de treball.

“Molts dels alumnes comparteixen la necessitat de fer xarxa amb persones de la seva edat”, diu la Núria. Una xarxa que s’uneix a la d’entitats, equipaments i espais públics que ajuden a generar un sentiment de pertinença.

JOSEP M. TORREMORELL - Economista jmtorremorell@yahoo.com

En els darrers dies un dels mots més sentits ha estat felicitat : ens l’hem desitjada els uns als altres. S’ha tendit a identificar-la amb variables que mesuren la riquesa i qualitat de vida, com el PIB, però no la felicitat. El 1972, el rei de Bhutan va crear la “felicitat interior bruta” (FIB), basada en valors budistes, per mesurar el benestar econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social i polític, i des del 1990, l’ONU calcula un Índex de Desenvolupament Humà que, a més del PIB, té en compte variables com l’educació, salut o despesa militar. Però va arribar Margaret Thatcher i ho va rebentar tot amb privatitzacions, reducció d’impostos als rics, i trinxar la classe treballadora. En sintonia, Martin Seligman va crear als EUA de Reagan la “psicologia positiva” (o “emocional”), avui de moda, i que forma part dels principis de la vigent llei d’educació espanyola. S’arriba a la felicitat amb consells simples repetits com un mantra : Que t’han acomiadat? És una oportunitat per assolir els teus somnis. Que ets pobre? Fixa’t en els que s’han enriquit i mira d’emular-los. Que no te’n surts? És que no t’hi esforces prou. En comptes d’apujar-te el sou, una

xerrada motivacional. I d’aquí, la “indústria de la felicitat”: coaches , llibres d’autoajuda, aplicacions de mòbil, etc.: un placebo que pretén substituir les polítiques socials.

Intencionalitat política

Aquesta “dictadura de la felicitat” serveix per abandonar les polítiques públiques clàssiques i contrastades (reducció de jor-

ment sustenten l’estabilitat d’una societat, les que creen igualtat.

Josep Pla parlava clar

La felicitat dels catalans augmentaria en un país lliure, però el nucli de l’estat profund, el podrit sistema judicial franquista vigent, monarquia inclosa, es resisteix a la democràcia. Josep Pla va escriure el que pensava de la metròpoli, però no ho va

Nadal, reis i rebaixes, són sinònims de consumisme... Són unes dates assenyalades en què les despeses de les famílies augmenten significativament, arribant a vegades al sobreendeutament a causa de finançar les compres de vegades sense coneixement del crèdit i sense informació prèvia.

sector financer, han començat a oferir crèdits.

Les persones més vulnerables podrien ser les més afectades pel que fa al sobreendeutament que els hi pot provocar aquests crèdits al consum, crèdits ràpids o productes com targetes revolving, amb uns interessos molt elevats, aquestes últimes duplicant o triplicant l’interès. A més, a l’actual context d’inflació, moltes famílies es veuen obligades a demanar crèdits per necessitat per poder arribar a final de mes.

nada laboral, repartiment de la riquesa, bons serveis de salut, educació, pensions, atur baix, etc.), tot allò que obligaria als poderosos a compartir el benestar. Per això, Margaret Thatcher va fomentar la resignació i el conformisme entre els treballadors, i els sistemes educatius substitueixen humanitats i ciència per xerrades i abraçades, contribuint a l’involució. Al darrere hi ha una clara intencionalitat política: la de deslligar el benestar emocional de les condicions materials i de les polítiques necessàries que real-

publicar en vida: “Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques” i afegia: “Fa l’efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resquícia qualsevol. El fet de la producció d’una qualsevol esquerda que deixés passar l’aire produiria l’enderrocament de tot l’embassament” i la frase final: “Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable” (Fer-se totes les il·lusions possibles, publicat el 2017). y

Aquest creixement del consum també s’extrapola en una pujada dels contractes de finançament oferida per les entitats bancàries i fintechs, no només per a préstecs hipotecaris, sinó que cada cop més són habituals a la compra de tota mena de béns i serveis. Encara que en moltes ocasions s’ofereixen finançaments de menys de dotze mesos sense interessos, el problema arriba quan s’agrupen molts finançaments de petits imports.

Afectació als més vulnerables

La concessió d’aquests tipus de crèdits va lligada a un interès més alt a Espanya respecte a Europa, on els crèdits al consum s’han encarit gairebé en un punt respecte a l’any anterior. Tant és així que fins i tot empreses com Movistar, que no pertanyen al

Les persones consumidores han de tenir una bona planificació dels ingressos i despeses per tenir un control sempre del que s’ha de pagar i quan s’haurà de pagar. En el cas d’haver de contractar un producte o servei financer, serà clau comparar les diferents opcions i llegir atentament totes les condicions per adquirir el producte que més convingui en cada situació.

AICEC-ADICAE defensa la protecció de les persones vulnerables en moments com la situació econòmica en què es troba actualment el món, i en el consum responsable per evitar caure en una situació de risc per a les famílies. Per això és important una bona educació financera que garanteixi la seguretat de conèixer el que es contracta en tot moment. y

Les millors marques del mercat a prop teu

CC ALBAREDA Homenatge a la Bibliomusicineteca, el sortidor i l’albareda 2023: celebrarem el 20è aniversari

Cecilia Bellorín,

Al Centre Cívic El Sortidor donem la benvinguda al 2023 amb la il·lusió de continuar treballant per acollir les activitats de les veïnes, les entitats i els col·lectius del barri i programar un munt de propostes culturals que ens facin gaudir durant tot l’any. Encara no us heu apuntat als tallers d’aquest trimestre? Correu, que queden poques places!

Aquest any celebrarem el vintè aniversari del Sortidor i és per això que els pròxims mesos ens esperen sorpreses i actuacions per a tots els públics, estigueu ben atentes. Per començar a obrir boca, no us podeu perdre l’obra Malparida sobre la violència obstètrica i els vincles entre mares i filles. Una obra potent a càrrec de La Maièutica que, juntament amb altres dotze companyies, està fent fins al juny del 2023 una residència escènica al Sortidor a través de la convocatòria Balandra.

Si la cosa va de teatre i de

commemoracions, aquest mes, juntament amb el Centre Cultural l’Albareda, homenatgem a la gran artista del Poble-sec Cecilia Bellorín. El dimecres 18 de gener, acompanyada del pianista Wally Von Hous, oferirà el seu ja clàssic Cosas de negros or black is beautiful que ens apropa a personatges de l’afrocultura veneçolana amb molt d’humor, crítica antiracista i, sobretot, molt d’espectacle.

Cuina i gastronomia

En matèria de cuina i gastronomia, us convidem a elaborar caramels guaridors amb mel i herbes remeieres per cuidar-nos la gola a l’hivern. A més, també podreu aprendre els trucs dels arrossos de muntanya i cuinar plats típics de la gastronomia gaditana amb una convidada molt especial: la Natàlia García del restaurant La Chana. Per acabar, acollirem la primera activitat de l’any en el marc de l’Aula Ambiental del Poble-sec en la qual parlarem del futur Economat del Barri, un projecte molt interessant i que seguirem ben de prop. y

Jornada nadalenca comunitària

PLA COMUNITARI POBLE-SEC placomunitaripoblesec@gmail.com

El passat 16 de desembre ens vam trobar l’equip del Pla, veïnat, entitats i serveis que participen als projectes i accions del Pla. Els objectius de la trobada eren enfortir les relacions i el coneixement mutu entre les persones que participen en els diferents espais del Pla, així com visibilitzar les accions comunitàries realitzades durant el 2022 i definir conjuntament els reptes per al 2023.

Vam obrir la Jornada amb una dinàmica per conèixer i parlar amb persones amb les quals normalment no coinci -

dim als espais de participació. I vam acabar aquesta primera part col·locant-nos en illes amb les persones amb les quals teníem en comú l’espai o eix de participació (Salut Comunitària, Cultura Comunitària, Joves, Transició Ecosocial, Economia Solidària, Sociolaboral i Educació). El resultat d’aquestes trobades van ser 7 illes que vam anomenar: La isla bonita (Cultura Comunitària); L’illa d’educació (Educació); L’illa de nunca jamás (Joves); L’illa alegria nombrosa (Salut comunitària); L’illa Enredem Poble-sec (Economia Socia i Solidària); L’illa ReVerde (Transició ecosocial); L’illa del Tresor Laboral (Sociolaboral).

Mor Aurelio Roca Santolaria, fundador de la discoteca Plataforma

Aurelio Roca Santolaria, una de les figures més reconegudes de l’oci nocturn del Poble-sec, ha mort el passat 21 de desembre a l’edat de 84 anys. Fundador de la discoteca Plataforma del carrer Nou de la Rambla, 145, Roca va crear la sala com un espai de trobada per a joves i no tan joves, on tots poguessin gaudir plegats dels èxits de tots els temps de manera desenfadada.

De fet, l’esperit de la discoteca de caràcter familiar el continuarà mantenint el seu fill Aureli, qui ja se’n va fer càrrec del negoci gairebé a temps complet quan el seu pare va haver de fer una passa enrere en temps de pandèmia.

Després de 36 anys la Sala Plataforma ha esdevingut tot allò que Roca hauria volgut trobar-se de jove en una discoteca d’aleshores: familiaritat i diversió. Un tarannà que sempre ha format part d’un ADN

CENTRE CULTURAL ALBAREDA www.barcelona.cat/ccalbareda

La BiblioMusiCineteca, El Sortidor i l’Albareda comencem l’any retent homenatge i reconeixement a Cecilia Bellorín, veïna carismàtica del Poble-sec des de fa més de trenta anys. L’exposició Cecilia, una veneçolana del Poble-sec s’inaugurarà el dimarts 10 de gener a les 19 h al CC Albareda. Una producció de La BiblioMusiCineteca que ens presentarà les seves múltiples facetes com a actriu, cantant, poeta i show woman amb una gran personalitat artística i humana.

Durant “el mes de Cecilia” podrem veure l’espectacle Cosas de negros or black is beautiful (18/1), protagonitzat per la Cecilia i Aka Melania Brown, al Centre Cívic El Sortidor. L’obra ens aproparà als personatges de l’afrocultura veneçolana per parlar sense embuts dels negres, en clau d’humor, ple de vida, de poesia, de musicalitat, ironia i crítica antiracista. Finalment, el 26 de gener es clourà el cicle amb l’activitat

una veneçolana del

Cecilia 100x100 a la sala d’actes de l’Albareda. Una tarda d’emocions dedicada a una veïna molt estimada al barri.

Dels bucs d’assaig a l’escenari

Amb el nou any reiniciem el cicle de concerts de La Carbonera. El primer a pujar a l’escenari serà Malánima (20/1) per oferir-nos una fusió entre la cançó d’autor i la música electrònica, acompanyat per Iris Medina als audiovisuals i cors. De les terres de l’Ebre a

Poble-sec

Barcelona, el power duo punk Polyklyn (27/1) presentaran cançons que descriuen situacions quotidianes, personals i renecs sobre allò que creuen injust. Finalitzarem amb Nihan Devecioglu&Sasha Agranov (3/2) amb els que emprendrem un viatge cap a la música tradicional i original en hebreu i turc que ens convidarà a viure una experiència musical de sons tradicionals combinats amb efectes electrònics i loops. Tot amb entrada gratuïta! y

A la segona part de la jornada vam cuinar entre totes una escudella comunitària. Cada persona introduïa en l’olla comuna l’ingredient que aporta al Pla Comunitari. I per acabar, vam crear una llista de la compra amb els desitjos i necessitats comunitaris per al 2023. Entre altres moltes coses, destaca el desig i necessitat de tenir més espais físics al barri per a joves, per a l’aula ambiental, per a infants i en general per facilitar les trobades del veïnat.

Si voleu veure el resum complet de la Jornada ho podeu fer a les nostres xarxes socials. Des del Pla Comunitari del Poble-sec us desitgem un bon any nou i ple d’accions i trobades comunitàries! y

inconfusible, malgrat l’evolució de la nit barcelonina. Les modes musicals han anat fent via, però l’estil musical del Plataforma poc ha canviat. De fet, la identitat pròpia que la seva direcció ha treballat al llarg de tants i tants anys ha esdevingut la seva fortalesa: la sala mai ha viscut arronsada sota l’ombra de la seva veïna, la Sala Apolo.

Tant el Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, com les entitats del barri, han expressat al llarg d’aquests darrers dies el condol per la desaparició d’una figura sempre implicada en el teixit associatiu del Poble-sec. y

cine amèrica

El poder de l’optimisme

El britànic Anthony Fabian dirigeix aquesta adaptació de la novel·la de Paul Gallico del mateix nom de l’any 1958. El seu vestuari (guanyador dels premis BIFA) i la interpretació de Lesley Manville (nominada als Globus d’Or) són dos de les seves millors cartes.

En el Londres dels anys 50 Ada Harris (Lesley Manville) treballa netejant cases i també com a cosidora. Quan un dia descobreix a l’armari d’una clienta rica un vestit de Dior sent una punxada a l’estómac que canviarà la seva vida. Allà neix l’irrefrenable desig de poder tenir un vestit com aquell, de posseir bellesa per deixar de ser una dona invisible. Amb esforç, enginy i fortuna aconsegueix estalviar prou diners per viatjar a París i poder comprar-ne un. Un cop allà anirà superant els diferents entrebancs que se li plantegen, com no ser del tot ben rebuda

a la Maison Dior o haver de quedar-se més temps del que tenia previst. Però això últim li permetrà conèixer persones encantadores a qui també podrà ajudar amb el seu optimisme.

La càlida, que no embafadora interpretació de la protagonista és meravellosa i vertebra tot el film. Tot i així la resta de personatges secundaris (Isabelle Huppert, Jason Isaacs, Ellen

El gran Joaquim Montero, home

Un dels grans homes de teatre, del Paral·lel del primer quart del segle XX, va ser Joaquim Montero, un dels millors de la seva època. Havia nascut a València, l’any 1869, i la seva família va emigrar a Barcelona. Vivia a Gràcia i allà va començar a actuar en diferents companyies, en el local d’una societat que es deia La Granada. Es va casar amb una gran actriu, Matilde Xatart, amb qui va tenir una filla, Matilde, qui, al cap dels anys, es casaria amb l’escriptor Amich i Bert, Amichatis. La mare de Xatart ja havia estat una bona actriu, Anna Solà.

Montero va marxar a l’Argentina i Xile, va tenir molt d’èxit i l’any 1912 va tornar a Barcelona, on va portar lloros i micos, que ajudaven a cridar l’atenció. Va aconseguir que Josep Santpere,

y HISTÒRIA sis mòmies vingudes del British museum

L’Antic Egipte al CaixaForum

A l’Antic Egipte, la momificació servia per sobreviure a la mort i conduir el cos a la vida del més enllà. A través d’una col·lecció d’objectes que procedeixen del British Museum, la mostra del CaixaForum explora la idea de la momificació i analitza el testimoni de sis persones que van viure durant l’antic Egipte.

més enllà, s’aborden qüestions com ara les pràctiques curatives, els intercanvis culturals, la religió, la família, la música, els cosmètics, la perruqueria i els ornaments corporals. Juntament amb les mòmies es poden veure objectes com màscares, sarcòfags, vasos, escultures, joies o estris d’ús cosmètic que ens ajuden a comprendre millor la vida quotidiana i les creences dels antics egipcis.

Thomas, o Lambert Wilson) no desmereixen aquesta comèdia dramàtica que retrata esplèndidament l’amabilitat humana.

Mrs. Harris goes to Paris és una oda a la bondat, una faula per adults (amb fada padrina inclosa), una història que ens permet assaborir la naïf idea de creure que l’optimisme, la perseverança i la generositat acaben sent recompensades. y

de teatre

¡Arriba el telón! L’èxit tenia com a fonament el fet de retratar gent popular de la Barcelona d’aleshores, el xava, el guàrdia urbà que no sabia parlar català, el cap de la claca, una aspirant a cupletista... el guàrdia castellà s’acostumava a dir Sánchez, pronunciat Xanxes i els diàlegs feien riure molt.

L’exposició presenta sis mòmies i mostra, a partir d’una tecnologia pionera, els descobriments en aquests exemplars. Aquestes tècniques proporcionen dades de com era la vida en una terra que definia el Nil. Sense la necessitat de desembolcallar les restes de les mòmies, els nous descobriments han fet que els experts hagin pogut analitzar pràctiques curatives i intercanvis culturals a través del testimoni vital dels exemplars, com també el paper de la dona i els infants.

Conèixer al vida quotidiana

L’exposició se centra en aquestes sis persones que van ser momificades i recrea com van ser les seves vides a partir de la investigació feta al British Museum amb els mètodes científics més punters sobre les seves restes momificades i els conjunts funeraris. Cada mòmia té una història per explicar. Els protagonistes de l’exposició són un funcionari encarregat d’uns dominis, dos sacerdots, una dona casada, un nen i un jove grecoromà que van viure en diferents èpoques de l’antic Egipte entre els anys 800 aC i 100 dC. Cadascun protagonitza un àmbit de l’exposició, en la qual, a banda dels grans temes de la mort i el

Fins el 26 de març de 2023

L’exposició de CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) es pot visitar fins el 26 de març de 2023, després de fer parada a Madrid per primer cop a Espanya i, posteriorment, seguirà una llarga itinerància que la durà a CaixaForum Sevilla, al CaixaForum València i a CaixaForum Saragossa. La mostra compta amb un cicle de cinema i el cicle de conferències A la llum de la ciència , a més de visites comentades, tallers, activitats i un menú temàtic al restaurant de CaixaForum Barcelona. El 3 de març tindrà lloc la Nit de les Mòmies amb espectacles, activitats com ara un taller de demostració de momificació faraònica i un showcooking sobre els dinars dels faraons. y

que també va ser cantant líric, actués al Teatre Nou, amb operetes i sarsueles de l’època.

Montero va escriure una obra que va tenir un gran èxit, i que representaven ell i la seva dona,

Montero va ser autor, actor, empresari, lletrista, es podia dedicar a tot tipus de gèneres teatrals i escriure en català i castellà, a més a més del Paral·lel va treballar al Romea, al Principal... Tant ell com Matilde Xatart van marxar del país a causa de la Guerra Civil i van morir a Xile, anys després. y

SINDICAT

BARRI

Joaquim Montero

de les peces de l’exposició

Història d’una dona de la neteja que s’enamora d’un vestit de Dior

ANNA IÑIGO @annavinigo

Agustí Vehí (1958-2013) va ser un dels millors autors de novella negra en català. Doctorat en història, aquest sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, va escriure un repòquer de novel·les que van sacsejar la novel·la negra catalana: Abans del silenci (2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres; Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010); Quan la nit mata el dia (2011), guanyadora del IV Premi Crims de Tinta; Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (2012) i Remor de serps (2013, publicada pòstumament).

Aquest gener, la col·lecció

Crims.cat ha sumat una nova obra de Vehí al seu catàleg, Quan la nit mata el dia i, per tant, ja podem trobar les quatre darreres novel·les de Vehí en aquest segell –la primera, Abans del silenci , la podeu trobar a Pagès Editors–. Ah, per cert, si us heu preguntat d’on us sona aquest cognom, us puc ajudar: l’Agustí era el pare de l’activista Mireia Vehí, que actualment exerceix de diputada al Congrés dels Diputats.

Quan la nit mata el dia ens planteja un inici de novel·la ben cru: una nit de 1958, el delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apa -

reix assassinat al seu llit amb un crucifix clavat al crani i un cinturó lligat al coll. Un inspector de la Brigada d’Investigació Criminal, Carlos Iríbar, i un de la Brigada Político-Social, Rogelio Lopera, hauran d’esbrinar què ha succeït i quin ha estat el mòbil d’un crim tan brutal.

Si encara no coneixeu les novel·les d’Agustí Vehí i us interessen les novel·les negres que tenen en els esdeveniments històrics un tret cabdal d’una trama en què els personatges evolucionen mentre enfilen el camí que el destí els té reservat. Atreviu-vos-hi i segur que gaudireu de lectures ben interessants! y

MARIBEL CRAUS - Cuinera

Amb motiu del 20è aniversari de la catàstrofe del petrolier Presige, que va abocar 77.000 tones de fueloil al mar, el Museu Marítim de Barcelona (Drassanes, s/n) presenta una exposició sobre aquest tema, abordant-lo des d’una perspectiva ecologista, valorant l’impacte que va tenir aquest accident per al mediambient i l’economia de les comunitats pesqueres, i posant èmfasi en la sostenibilitat, les energies renovables i unes pràctiques curoses amb el medi ambient. Durant aquells dies l’accident va mobilitzar més de 300.000 persones i es va generar un moviment de voluntariat sense precedents al país. ZS y

Després de les Festes de Nadal, venen de gust unes menges lleugeres. Avui us presentem una amanida de verdures acompanyada d’una salsa pesto.

Ingredients:

1 manat d’espàrrecs

8 patates petites / 4 ous 200 grs. de mongetes tendres 4 cebes tendres / sal / oli d’oliva 1 manat d’alfàbrega

1 branqueta de menta / 1 gra d’all 1 cullerada de formatge parmesà ratllat / vinagre

Elaboració:

Escaldem els espàrrecs 3 minuts i els refredem tot seguit en aigua gelada. Coem les mongetes netes en una cassola amb aigua i sal. Les colem i les refredem en aigua gelada. Coem les patates fins que estiguin tendres. Per fer el pesto, triturem l’alfàbrega amb l’all, la menta, el formatge i la sal. Hi afegim l’oli d’oliva i ho reservem. En una olla amb aigua bullent amb un rajolí de vinagre, coem els ous, d’un en un, cadascun durant 3 minuts. Barregem els espàrrecs trossejats, les mongetes, les patates, tallades per la meitat o a quarts, i les cebes, tallades a rodanxes fines, amb el pesto. En cadascun dels plats, posem una mica de les verdures amb pesto, hi afegim un ou i ho acabem amb unes fulles de menta. Bon profit! y