ZONA SEC 223

a tothom

Si bé el reciclatge per part del veïnat és més aviat una recomanació que no pas una obligació, en el cas dels establiments comerci als la normativa municipal en matèria de gestió de residus és ben diferent. Un aspecte, però, que sembla que no tots els gerents de negocis del Poble-sec sem blen conèixer, ja que la dar rera macroinspecció duta a terme per la Direcció de Serveis d’Inspecció el pas sat octubre ha deixat unes xifres preocupants: dels 79 locals comercials que han visitat al Poble-sec, més de la meitat no gestionaven bé els residus que generaven. Fonts municipals assenya len que la inspecció no va tenir un caràcter sorpresa per als responsables dels establi ments.

Camp de criquet

Amb 2.890 vots a favor en els darrers Pressupostos Participatius de Barcelona entre els 800 projectes pre sentats, els equips de l’Ajun tament ja treballen per poder tenir enllestit el primer camp de criquet de la ciutat. pàg. 4

pàg. 8

Nadal Solidari

Núm. 223 • Desembre 2022 • Any 25 • www.zonasec.cat ENTREVISTA Hèctor Iburo, vocal de la junta dels Castellers del Poble-sec

Habitatge i comerç, eixos de vida veïnal editorial

La darrera setmana de novembre el Poble-sec es llevava amb la roda de prem sa conjunta del Sindicat de Llogateres de Catalunya i el Sindicat d’Habitatge del Poble-sec. Tal com denunciaven, el veï nat de Tapioles 15 s’enfronta a un procés especulatiu que busca expulsar-los dels habitatges on han viscut de lloguer els darrers anys; es vol reformar la finca i vendre els habitatges a famílies amb un major poder adquisitiu. Dit d’una altra manera, el bloc d’aquest edifici esdevé un exemple més del procés d’expulsió i substitució de les famílies treballadores locals per un simple motiu econòmic.

En cas de produir-se el comiat d’aquests poblesequins, el barri no només perdrà onze famílies locals

(alguns dels seus inquilins fins i tot tenen contractes de renda antiga), sinó que també haurà fet una passa més cap a la deshumanització i la mercantilització de la falda de Montjuïc. Com es pot atu rar aquesta dinàmica? Com bé defensen les entitats prohabitatge: mitjançant la regulació dels lloguers perquè comencin a abaixar els preus i aconseguir que les llars llogateres no destinin més d’un 30% del seu sou a l’habitatge. La llei d’habi tatge estatal és l’eina clau per poder ferho; el canvi legislatiu està ara mateix en mans del PSOE i Unides Podem.

Ara bé, també cal tenir present que el Poble-sec no és només teixit veïnal, sinó que també és teixit comercial. Per a què el barri encara sigui barri cal preservar

el petit comerç i els negocis locals. Al final, el comerç i la restauració consti tueixen una de les principals activitats econòmiques del nucli urbà (represen ten el 21% de l’economia de la ciutat). Són, a més, les principals activitats generadores d’ocupació. Però més enllà del seu destacat pes econòmic, són el comerç de proximitat i els petits locals de restauració els espais on es genera la cohesió social i la convivència del veï nat. Són els taulells, els aparadors i les barres dels bars i restaurants els pilars per a la contribució a la vitalitat dels barris i a la seva seguretat pel fet de ser implícitament generadors d’interacció i activitat social.

La ciutadania no hauria de fiar-ho

ZONA S emàfor

Finalment, el centre d’ensenyament posto bligatori comptarà amb unes instal·lacions definitives a la muntanya de Montjuïc i cedirà un dels seus espais al veïnat del Poble-sec.

A partir d’aquest 2023 el camp de Julià de Capmany adaptarà el seu entorn per aco llir el primer camp de criquet de la ciutat. Possiblement, l’Ajuntament hauria pogut acce lerar els terminis per iniciar abans les obres.

“La petita rambla del Poble-sec” cobra una tercera vida en el disc de La Marató 2022 interpretada per @LAS_MIGAS, @MagaliSare i @ Marujalimonlive

tot a la comoditat de les plataformes de compra virtual si vol evitar que els seus carrers siguin espais d’acumulació de persianes abaixades. Per aquesta raó, esdevé vital que el consum de Nadal se centri en els establiments que nodreixen de vida carrers i places. De la mateixa manera que hem de defensar el veïnat de poder viure en unes condicions dignes, cal que aquest veïnat també disposi d’una xarxa comercial i de restauració de primera i on es pugui treballar en unes condicions dignes. És responsabilitat de tots fer que el barri segueixi amb vida; que la carn es vengui a la carnisseria, que les verdures mai abandonin la verduleria i que la peixateria continuï recomanant el millor peix del dia.

Els sindicats d’habitatge i de llogateres s’han hagut de tornar a organitzar per provar d’aturar una nova operació especulativa al Poble-sec (Tapioles, 15). O les lleis canvien per frenar els fons voltors, o deixarà de quedar cap poblesequí al barri.

Twitter és ara mateix una discoteca del Poble-sec a les 5.41h. [...] Dius que no hi tornaràs mai més. Saps que és mentida. És el teu antro preferit.

Dos nuevas cervezas con ADN bar celonés: La D.O. Sants y la Megaseth del Poble-sec. Ambas cuentan con el apoyo de los bares y restaurantes vecinos.

y EXCLUSIVA Multes per no reciclar correctament

La meitat dels establiments comercials inspeccionats per l’Ajuntament no separa bé els residus i desborda els contenidors destinats al veïnat

y

URBANISME negociacions bloquejades

Ultimàtum de Colau als propietaris de les Tres Xemeneies

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

( a ve de portada) Segons han explicat a ZONA SEC, dies abans diferents equips d’infor madors van visitar i explicar als comerços de les zones amb recollida de residus específica i individualitzada com han de gestionar els residus i el cartó comercial (horaris, dies, llocs on dipositar-lo, etc.). Malgrat tot això, el 51% dels comerços inspeccionats dies després van seguir presentant algun incom pliment en relació amb la ges tió dels residus que generaven. Irregularitats que, segons les mateixes fonts, han derivat en sancions de fins a 300 euros.

La restauració, el sector més inspeccionat

Les dades a les quals ha tingut accés aquest mitjà de comunicació posen de relleu el fet que els equips d’inspecció s’han centrat sobretot en els locals de restauració. Dels 79 negocis inspeccionats, 25 eren restaurants (15 dels quals no feia un bon tractament dels residus) i uns altres 10 només tenien servei de bar (la meitat dels quals també han rebut una sanció). Pel que fa al negoci de l’alimentació en general, s’han visitat fins a onze locals i només quatre han esquivat la multa.

Des del consistori assenya

len que l’actuació d’inspecció s’ha emmarcat en la campanya de corresponsabilització del Pla Cuidem Barcelona, després de detectar un gran nombre de contenidors desbordats per culpa de l’ús que en fan els comerços, quan en realitat només els poden fer servir els

Dels 79 negocis inspeccionats, 25 eren restaurants i uns altres 10 només tenien servei de bar

veïns. De fet, recorden que els establiments ja compten amb un sistema de recollida comer cial. En aquest cas, cal destacar que si bé al conjunt de la ciutat un de cada tres establiments incompleixen la normativa, al Poble-sec han resultat ser la meitat del total. y

Després d’anys d’abandonament i de bloqueig dels edificis que conformen el conjunt de les Tres Xemeneies del Paral·lel, aquesta darrera setmana de novembre el Govern de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha llen çat un ultimàtum a l’empresa propietària del conjunt arqui tectònic, Conrem Tramway: si volen reconvertir els edificis en oficines, part dels multimiliona ris beneficis hauran de revertir en el Poble-sec. En aquest cas, cal tenir en compte que l’actu al Ajuntament té la paella pel mànec, ja que és qui pot (o no) autoritzar al privat a desenvo lupar el seu projecte. La raó: a hores d’ara la parcel·la té una qualificació de serveis tècnics i els hi cal una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) perquè els edificis puguin acollir les oficines que els hi volen fer.

Segons els estudis del Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, la requalificació del terreny suposaria pel privat una plusvàlua de 48,7 milions d’eu ros. Una quantitat que des del consistori consideren especula tiva i, davant la qual, plantegen que si volen el seu vistiplau, cedeixin part del seu pastís als veïns. En què es tradueix la darrera oferta municipal? En el fet que, si Conren Tramway vol destinar 14.500 metres quadrats per fer oficines, també costegi la reurbanització del parc, cedeixi un 10% de l’aprofitament urba nístic de l’operació a l’Ajunta ment, cedeixi l’edifici Llac que queda davant dels Jardins de les Tres Xemeneies al Centre de Coordinació Operativa d’Emer gències de Barcelona (CECOR)

(actualment al carrer de Lleida) i, per últim, cedeixi uns altres 8.000 metres quadrats per des tinar-los a equipaments públics pel barri.

La proposta es discutirà al procés participatiu

Segons el Govern, totes aquestes contrapartides les pre sentarà més detalladament en la propera trobada del procés de participació on hi són veïnat i promotors, amb l’objectiu d’ar ribar a un acord final per acabar de perfilar els darrers serrells. “Fins ara, però, no s’ha pogut assolir un acord amb el privat”, expliquen fonts municipals en referència a les converses dels darrers mesos. “Davant d’aques ta situació, el Govern municipal ha elaborat una proposta basada en l’interès públic que dona cobertura a les demandes ciuta danes i la voluntat del propietari i que, en conjunt, és beneficiosa per al barri”, argumenten les mateixes fonts en referència a l’ultimàtum. Per últim, destacar que si bé aquest mitjà de comu nicació ha volgut recollir el punt de vista de Conren Tramway, a hores de tancar aquesta edició no ha obtingut resposta. y

el 51% dels comerços inspeccionats dies després van seguir presentant algun incompliment

L’Ajuntament convida a la promotora a cedir si vol l’autorització per fer oficines

El reciclatge és una asignatura pendent entre els nostres establiments

y FORMACIÓ Batxillerat i FP

En marxa les obres del nou Institut de l’Esport

L’Ajuntament invertirà gairebé vuit milions d’euros en aquest equipament ubicat sota les Piscines Municipals de Montjuïc

El nou Institut de l’Esport de Barcelona ja ha començat a pren dre forma. Des de fa unes setma nes els operaris han començat a treballar per bastir l’equipament sota les Piscines Municipals de Montjuïc. Un centre formatiu que es construirà en dues fases i pel qual es destinaran un total de 7,8 milions d’euros. Segons han apuntat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i el tinent d’alcaldia, Jordi Martí, l’objectiu era dotar d’una ubica ció definitiva a aquest centre en un sector on ja hi hagués activi tat relacionada amb el seu sector.

Encara que està previst que les obres s’allarguin fins al 2025, està previst que ja allotgi als primers estudiants de cara al curs vinent. Uns alumnes que comptaran amb tota una sèrie d’instal·lacions adaptades a les necessitats d’un centre de formació professional d’aquestes característiques, com ara set sales esportives, un menjador i una biblioteca. A més, els veïns del Poble-sec també disposaran d’una sala polivalent per com plementar l’oferta social i espor tiva del barri, ja que està previst que siguin els mateixos alumnes els qui dinamitzin les activitats. Tot un conjunt que, com a tret distintiu, mirarà al Poble-sec i al conjunt de Barcelona a través de la seva gran façana de vidre

(les aules i espais es construiran a la mateixa estructura infe rior que suporta les piscines).

Una oportunitat formativa

A parer del Consorci d’Edu cació de Barcelona, aquest nou equipament que s’instal·larà al barri suposarà “la millor manera per a l’alumnat d’aprendre i per sortir al mercat laboral tenint ja una experiència professional”. A més, el mateix consorci destaca el paper comunitari que pot generar el centre al barri. Segons Martí, el projecte ajudarà a “regenerar” l’entorn de Montjuïc

perquè no sigui només un espai de “contemplació” de la cultura i l’esport i per donar altres usos comunitaris al nou centre. En paral·lel, Gonzàlez-Cambray ha fet èmfasi en l’oportunitat que suposa el nou centre per incre mentar l’oferta de Formació Professional. Una FP que, en aquest cas, suposarà una opció més viable per proximitat per als estudiants poblesequins interes sats a cursar cicles relacionats amb les ciències esportives.

Cal recordar que l’Institut de l’Esport de Barcelona ja va començar de manera provisi onal la seva activitat el curs 2020-21 a l’edifici de l’Institut Rubió i Tudurí amb l’objectiu de potenciar l’oferta pública d’ensenyaments esportius. El centre té una oferta de 516 places distribuïdes entre el batxillerat esportiu i cicles de grau mitjà i superior. y

y MONTJUÍC Instal·lacions Julià de capmany

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

Després de batre el rècord de suports en els darrers Pressupostos Participatius de Barcelona amb 2.890 vots a favor entre els 800 projectes presentats, els equips de l’Ajuntament de Barcelona ja treballen per poder tenir enllestit el primer camp de criquet de la ciutat a les instal·lacions de Julià de Capmany (Montjuïc). L’obra, pressupostada en 1,6 milions d’euros, suposarà la reforma inte gral de l’espai, la instal·lació de gespa artificial, el pintat de les línies de pitch, es crearà el túnel de batuda, la col·locació de punts de llum i la construcció de vesti dors i la tanca perimetral.

El projecte, que compta amb el suport del programa Criquet Jove BCN, és una reivindicació de les jugadores d’aquest esport al Poble-sec. Ja l’any 2018 l’Institut Consell de Cent va organitzar la primera Lliga Femenina de Criquet de Barcelona per donar sortida a la pràctica espontània d’aquest esport al solar de Julià

de Capmany i, pocs anys després, l’equip del mateix centre es va alçar repetidament amb el campionat d’una competició que no només aplegava noies poblesequines, sinó també d’altres barris com la Trinitat Vella o el Raval.

Un fenomen entre la comunitat estrangera

Cal tenir en compte que, si bé el criquet no és un esport especi alment practicat pels catalans, sí que és un fenomen de masses en països com el Pakistan, l’Índia o Bangladesh. De fet, són els fills de moltes d’aquestes famílies migrants els que han fet aflorar la seva pràc tica esportiva a la ciutat i, sobretot, al Poble-sec, on les comunitats d’aquests tres països ja representen el 6,5% de tot el veïnat.

Mentre que, per una banda, el disseny del nou camp de criquet ha comptat amb la implicació i valida ció de les jugadores del Poble-sec i de la Federació Catalana de Criquet, per l’altra, el passat novembre s’ha aprovat el projecte executiu defini tiu i permetrà iniciar la reforma en els propers mesos. y

Compte enrere per inaugurar el primer camp de criquet

La reforma comportarà 1,6 milions d’inversió i ja compta amb el projecte executiu aprovat

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

Els veïns del Poblesec disposaran d’una sala polivalent per complementar l’oferta social i esportiva del barri

Estat de les obres del nou Institut de l’Esport a Montjuïc

#BonNadalFamília barcelona.cat/nadal

Nadal al Poble-sec!

Bon

y NADAL tornen les activitats nadalenques al barri El Nadal Solidari al Poble-sec

Recollida d’aliments bàsics, material escolar nou i productes d’higiene personal per a les famílies més necessitades

Torna a ser desembre i, com cada any, el Poble-sec s’encén amb les llums de Nadal. Amb la mirada posada en la solidaritat i les rela cions humanes, les vacances d’hi vern es presenten com un període d’autoavaluació, però també de gaudi. Les entitats del barri, liderades per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec han orga nitzat una sèrie de campanyes i esdeveniments per assegurar que així sigui.

Una de les propostes habituals és el Nadal Solidari. Juntament amb les Parròquies de Poble-sec, Càritas, Compartim Poble-sec, l’Associació Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i Bona Voluntat en Acció, del 10 de novembre al 13 de desembre la Coordinadora dinamitza una recollida d’ali ments bàsics, material escolar nou i productes d’higiene personal per a les famílies més necessitades del barri a diferents parròquies, centres cívics i escoles i instituts poblesequins.

A part de productes de prime ra necessitat, al Poble-sec tam bé s’hi recolliran joguines. La Coordinadora d’Entitats fa una crida a particulars i empreses per poder col·laborar-hi. L’objectiu, com explica Antoni Reig, pre sident de la Coordinadora, és “portar la felicitat i la il·lusió de cada any als infants del barri”.

Les joguines han de ser noves i

Montjuïc recuperarà la festa de Cap d’Any

La gran festa de Cap d’Any de Barcelona es tornarà a celebrar a la falda de Montjuïc. Després de dos anys de silenci a l’avinguda de Maria Cristina, a conseqüèn cia de la pandèmia, els equips municipals ja han començat a treballar per retornar la màgia a l’icònic espai la nit del traspàs a 2023. Si bé a hores de tancar aquesta edició no es coneixen gaires detalls de quin serà el fil conductor de l’espectacle, el que sí que sembla segur és que l’esdeveniment tornarà a ser multitudinari.

Cal tenir en compte que la festa de Cap d’Any a Maria Cristina es projecta com la

es poden portar als llocs de reco llida fins al 5 de gener. Algunes de les ubicacions són el Centre Cívic El Sortidor, la seu de Bona Voluntat en Acció, les parròquies del barri, el casal de Concòrdia, la seu dels castellers i la de la pròpia Coordinadora. Després, un cente nar de voluntaris les classificarà en lots, organitzats segons edats i gènere, per a repartir entre 300 i 400 famílies amb infants del Poble-sec.

Activitats nadalenques

L’activitat no s’atura aquí i és que a principis de gener ve el patge reial al Poble-sec. El format encara està per decidir, i és que les entitats han de decidir si faran la tradicional rua o un acte estàtic. Així, la Patge Estel encara no pot revelar als infants quina serà la seva ubicació.

Les joguines han de ser noves i es poden portar als llocs de recollida fins al 5 de gener

Finalment, de l’1 al 24 de desembre es celebrarà la tradi cional Fira de Nadal a la plaça del Molino. Com és habitu al, hi podrem trobar el verd per a decorar els tradicionals pessebres, les figuretes que representen els pastorets i els personatges bíblics que van viure el naixement de Jesús de Natzaret, entre els quals hi ha els Reis d’Orient, i altres peces d’artesania, com les cases, ponts i animals que formen part de la representació. y

y VOLUNTARIAT 5a Festa del Voluntariat

d’anys anteriors. És a dir, sense concerts posteriors que per metin allargar la nit al mateix espai. Tot plegat, en un context en què el mateix Ajuntament ha començat a plantejar-se si cal suprimir els concerts que allotja aquesta avinguda durant les festes de la Mercè, sobretot després dels incidents que s’han registrat durant la festivitat del setembre passat. DGM y

Jordi

Romeu guanyador del Premi Poble-sec 2021 en la 5a Festa del Voluntariat

Jordi Romeu ha estat el guanyador del Premi Poble-sec durant la 5a Festa del Voluntariat de l’11 de novembre passat. El fundador de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec ha rebut el reconeixe ment “per l’enorme feina feta pel barri des de molt jove”.

A la 5a festa del Voluntariat del Poble-sec, celebrada al Centre Cívic El Sortidor, s’ha reconegut la feina dels voluntaris i voluntàries i se’ls ha entregat un diploma, hi ha hagut una petita actuació musical, un berenar i la revelació del gua nyador del Premi Poble-sec 2021.

En l’entrega del premi hi han estat presents els quatre presidents que ha tingut la Coordinadora d’Entitats al llarg de la seva histò ria: Antoni Reig, l’actual, Amadeu Quintana, Josep Guzman, i un dels fundadors i el primer pre sident, Jordi Romeu i Barrera. Sobre el premiat, Toni Reig ha dit que és “un gegant” com a poble sequí i que la feina feta al barri

des de molt jove ha estat enorme. Jordi Romeu ha recollit, per tant, el guardó a poblesequí del 2021, i és que la seva trajectòria al barri no és per menys. “Vaig ser un dels fundadors de la Coordinadora d’Entitats ara fa 33 anys, vam crear els gegants i vaig ser geganter, vam crear els diables i vaig ser diable, sempre he estat molt vinculat al barri i aquí el voluntariat és molt potent”, ha expressat Romeu. No obstant això, no s’ha estat de comentar que ‘‘cal gent jove, noves visions i noves formes de treballar” per poder prendre el relleu del tei xit associatiu del Poble-sec.

En la 5a Festa del Voluntariat del Poble-sec han pres rellevància també els diplomes als volunta ris i les voluntàries poblesequi nes. Neus Munté, presidenta del Districte de Sants-Montjuïc, ha descrit al voluntari com “aquella persona que no espera que les coses passin, sinó que fa que les coses passin” i ha recordat que tenen una gran importància en la construcció dels territoris i que cal “preservar-ho com un tresor”. y

ANNA IÑIGO @annavinigo

ANNA IÑIGO @annavinigo

Foto:

Un dels lots del recapte d’aliments del Nadal Solidari de l’any passat

Un moment de l’acte celebrat al Centre Cívic El Sortidor

Foto: c oord. d’ent t A ts

Parròquies:

• Sant Pere Claver, Palaudàries, 23

• Santa Madrona, Tapioles, 10

• Sant Salvador d’Horta, Poeta Cabanyes, 80

• Mare de Déu de Lurdes, Mare de Déu del Remei, 38

Biblioteca Francesc Boix, Blai, 34

Bona Voluntat en Acció, passeig de Montjuïc, 70, baixos

Organitza

Casa del Mar, Albareda, 1-13

La BiblioMusiCineteca, Vila i Vilà, 76

Casal Concòrdia, Concòrdia, 33

Casal Elkano, Elkano, 24

Centre Cívic el Sortidor, plaça del Sortidor, 12

Centre Cultural Albareda, Albareda, 22

Associació de Veïns del Poble-sec, Margarit, 23

Coordina

Coordinadora d’entitats Poble Sec

Instituts:

• Bosc de Montjuïc, Av. Miramar, 9

• Consell de Cent, Carrera, 25

Escoles:

• Maristes Anna Ravell, Blasco de Garay, 52

• Bosc de Montjuïc, Av. Miramar,7-9

• Sant Pere Claver, Vila i Vilà, 14

• Mossèn Jacint Verdaguer, Lleida, 32

• Municipal Tres Pins, Tres Pins, 28

• Aldana, Aldana, 1

• Poble-sec, passeig de l’Exposició, 1

• Sant Francesc Xavier, Bòbila, 26-28

Amb el suport de

l’entrevista

“Ser bandarra és fer barri, ser trapella i no parar”

Hèctor Iburo Otero (Barcelona, 1980) és casteller i vocal de la junta dels Castellers del Poble-sec, més popularment coneguts com a Bandarres. Amb una llarga trajectòria a l’entitat, Iburo destaca la recuperació dels espais de trobada de la colla després de la pandèmia del covid i el fet que sigui una entitat oberta a tothom. Nascuts l’any 1999 i guanyadors del premi Ciutat de Barcelona l’any 2015, cada cop està més a prop el seu 25è aniversari, en que seguiran mostrant el tret més característic dels bandarres: ser una pinya.

La colla va estrenar-se a la Festa Major del 99 amb un 3 de 6, què en queda d’aquella època?

La colla va néixer amb un grup de veïns i veïnes del barri que van voler trobar-se i fer xarxa, amb una actitud una mica de “kamika ze”, en el bon sentit de la paraula, persones que volien aconseguir coses i que creien que res els aturaria, sobretot travessats per l’amor pel barri i la participació en el teixit associatiu, perquè no eren només castellers. Penso que des dels inicis han canviat moltes coses però la base segueix sent la mateixa.

D’aquí ve el nom de “bandar res”, no?

Exacte, bandarra ho diem en el sentit de tenir poc seny, d’aquesta actitud de llançar-nos a fer coses, de ser uns trapelles que volen fer cultura i divertir-se a través dels castells.

Generar teixit és la vostra columna vertebral?

Clar, la vida d’una entitat és també molta feina, de la mateixa forma que estem fent assaig els dimarts i divendres, i les diades de diumenge, hi ha reunions i feines a nivell de barri. Al mes potser fas 20 hores per a l’entitat, i això no et pot desgastar, perquè has d’entendre que formar part dels Castellers del Poble-sec serà també formar part de les comis sions que participen del barri, i, si formes part de l’organització de l’entitat, també tens reunions

internes. Però això compensa, perquè tenim vocació pels castells i per aquesta vida festiva. També és necessari que la gent s’impliqui i posi mans en la con tinuitat de l’entitat, no? Quants bandarres sou al Poble-sec?

Ara mateix som uns 60-70 cas tellers, però hi ha un gruix molt més gran de gent que ve als actes festius com les diades castelleres, que ja va bé perquè saps que donaran un cop de mà quan es necessiti. Una de les avantatges de l’entitat és que està formada per gent de tot tipus, persones altes, grosses, primes, joves, grans... tothom aporta a un castell, no hi ha cap criteri d’exclusió i la colla és molt aco llidora en aquest sentit.

Com neix això de la comissió feminista?

És tot voluntari i el temps de cadascú val el mateix, pel que cal un compromís individual per fer que l’entitat segueixi endavant. És per això que quan algú entra nou ha de poder conèixer bé l’entitat, començar a fer un bon relleu des de l’inici i que entengui qui som, per què tenim unes comissions, per què tenim una junta, per què hi ha una comissió feminista...

L’any 2015 es va fer un protocol contra agressions en el marc de la Festa Major i les persones que estaven implicades en aquest procés ho han impulsat a nivell intern. En entorns de festa ja tenim molt clar com hem d’actuar però, i a la colla? Com gestionem les agressions masclistes? A par tir d’aquí es crea la comissió per poder fer una mirada cap endins, perquè tots hem estat educats en un patriarcat en què les intersec cions i les quotes de poder ens travessen, i per tant les violències cap a les dones, cap a la canalla o cap a les persones d’origen divers també es reprodueixen dins la colla perquè no som un espai aliè a la societat i les seves discriminacions. Negar-ho seria mentir-nos, per això el protocol serveix per mirar-nos en un mirall i admetre que aquí s’han fet des de comentaris gordofòbics, fins a comentaris masclistes i racistes. Fer la comissió també ens ha per mès veure que, en un barri amb un 30% de població d’origen divers, a la colla aquest 30% no es veu representat, és a dir, que alguna cosa hem de fer per arribar a aquest públic, tot i que ja ho estem fent amb la campanya “Tots som una colla”, en què es fan activitats amb grups d’origen divers a través de serveis socials, Bona Voluntat en Acció, el Consorci per a la Normalització lingüística, etc.

Quins reptes us heu marcat per aquest any?

Això ho sap millor la comissió tècnica, però penso que hem de fer com a mínim castells de 7 i començar a tocar els castells de 8. De totes formes, aquest any ha estat molt enfocat a reactivar-ho tot després de la pandèmia, ja que costa tornar a engegar la maqui nària. Hem d’anar amb la filosofia de fer castells i millorar tècnica ment el màxim que puguem, i seguir connectats amb el barri i implicats socialment.

Anna Iñigo @annavinigo

Als inicis de la colla vau crear una revista i posteriorment una instal·lació audiovisual ano menada Castelloscopi, com va anar?

La revista naixia d’una voluntat de recollir el que feia la colla, presentar la gent nova, donar veu als més petits i, en definitiva, deixar una petjada com a colla.

La vam perdre però la volem recuperar perquè era molt potent.

I el Castelloscopi neix d’un grup de persones que veuen la potenci alitat d’utilitzar unes càmeres per poder mostrar un castell des de dins i s’engresquen en muntar-ho. Vam rebre el premi Ciutat de Barcelona l’any 2015 per aquest projecte, que mostra 35 pantalles perquè qualsevol persona pugui ser els ulls i les oïdes d’un caste ller, i amb una voluntat pedagò gica, evidentment, perquè està a disposició de qualsevol escola o entitat que vulgui fer un taller. Sabem que encara queda molt, però podeu adelantar alguna sorpresa de cara al 25è aniver sari de la colla?

No hem començat a treballar-hi però en breu farem la comissió. Serà seguint el nostre ADN i con vidarem colles amigues com els Borinots i trobarem un lloc idoni per poder trobar-nos i celebrar-ho plegats, com vam fer pel 20è ani versari. Esperem poder presentar el protocol i poder tenir un local d’assaig que sigui nostre, perquè som una entitat amb gairebé 25 anys d’història i hem passat per 5 locals. I evidentment hi haurà moltes sorpreses, però d’això encara no en podem parlar. y

y Hèctor Iburo, vocal de la junta dels Castellers del Poble-sec

Foto: A nn A ñ go

‘‘Aquest any ha estat molt enfocat a reactivar-ho tot després de la pandèmia, ja que costa tornar a engegar la maquinària’’

‘‘Tothom aporta a un castell, no hi ha cap criteri d’exclusió i la colla és molt acollidora en aquest sentit’’

Hèctor Iburo, dels Castellers del Poble-sec

HABITATGE especulació immobiliària

El veïnat de Tapioles 15 exigeix nous contractes de lloguer

El veïnat de l’edifici ubicat al número 15 del carrer Tapioles ha comunicat el passat 23 de novem bre la seva intenció d’aconseguir la renovació dels seus contractes de lloguer sense increment de quota. Una acció acompanyada del Sindicat de Llogateres de Catalunya que arriba després que el fons voltor Second House S.L. hagi comprat la finca per refor mar-la i vendre els habitatges.

La voluntat de les famílies és seguir a la finca i renovar els contractes de lloguer per “poder viure tranquils i sense angoixa”. Tal com ha expressat el portaveu del Sindicat de Barri del Poblesec, Sergi Barrios, no és la pri

mera vegada que els fons voltor proven de dur a terme operacions especulatives al barri. “Cal apro var ja la llei d’habitatge per poder protegir el dret dels llogaters, si el PSOE l’està bloquejant és perquè es nega a regular els lloguers i decebre els fons voltors per a qui governa”, ha afegit el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès.

Comprar, expulsar, reformar i vendre

Com és habitual en aquest tipus d’operacions, les famílies del carrer de Tapioles van ser informades de l’operació de com pravenda fa uns mesos, quan ja s’havia signat el contracte d’arres.

La nova propietat va notificar als llogaters que mantindria la situa

ció dels seus contractes, però a la pràctica suposa que al desembre el fons voltor pugui rescindir els contractes i demanar a la majoria dels llogaters que marxin en el termini d’un mes, expliquen des del sindicat.

La finca consta de 15 habitat ges, tots ells de lloguer, on viuen onze famílies (quatre dels pisos ja estan buits). D’aquestes onze llars, quatre tenen contracte de renda antiga i les altres set tenen contractes de lloguer convenci onals (d’aquests, quatre ja han exhaurit el contracte de lloguer i se’ls ha prorrogat mes a mes).

Mentre que, per una banda, la nova propietat ja ha fet públiques les seves intencions de reformar i vendre els habitatges un a un (a internet ja van trobar l’anunci de la

venda d’un dels pisos), durant les darreres setmanes ja s’han fet visi tes de potencials compradors dels pisos buits de la finca. A més, la nova propietat ja contempla refor mar sencera la finca per “justifi car l’expulsió dels veïns i vendre després els habitatges més cars”.

Davant d’aquesta circumstància, la comunitat ja s’ha organitzat per demanar a Second House que renovi els seus contractes de llo guer sense pujades, que no apugi els lloguers de renda antiga i que les obres i reformes que faci res ponguin a les necessitats reals. y

Treu la llengua

Roda de premsa davant el bloc de Tapioles 15 Foto: s nd I c A t llog A ters

y ECONOMIA A llarg termini els preus baixaran

La inflació pot haver tocat sostre

y FRAU l’etiqueta Bio dels aliments

Parlem de sostenibilitat o de ‘greenwashing’?

S’apliquen remeis d’inflació de demanda a l’actual inflació d’oferta, per la covardia dels polítics a perdre les seves poltrones si prenen altres mesures AICEC-ADICAE (Consumidors Crítics, Responsables i Solidaris!) aicec@adicae.net @AicecAdicae

JOSEP M. TORREMORELL Economista jmtorremorell@yahoo.com

L’IPC definitiu d’octubre, ha resultat en un increment inte ranual dels preus del 7,3% en el conjunt de l’Estat i del 6,8% a Catalunya, la dada més baixa de totes les comunitats, des prés de la de Madrid (6,3%). Quan llegiu aquestes línies ja s’haurà publicat la dada avan çada de l’IPC de novembre (la definitiva, el 15 de desembre). Però el més preocupant és que la inflació subjacent, la més estructural, que no inclou els components més volàtils i con junturals com són l’energia i els aliments frescos, es manté en el 6,2%, en una progressió sempre al alça des del 0,0% de l’abril del 2021 fins al 6,4% de l’agost d’enguany. Per cert, una dada que demostra que la guerra d’Ucraïna no n’és la causa mal grat que hagi afegit llenya al foc.

No tot és culpa de Putin

La inflació pot ser causada per l’excés de demanda o per la manca d’oferta. L’actual és d’oferta, però el remei aplicat és el mateix que si fos de demanda: apujar els tipus d’interès. Per què? Doncs perquè actuar sobre l’oferta és més complicat i té conseqüències polítiques i els polítics segueixen enganxats a les seves poltrones. Mesures possibles? Modificar els sis

temes de càlcul del preu de l’energia, crear centrals interna cionals de compra de primeres matèries, impostos progressius sobre el luxe en funció del valor, analitzar l’eficiència de cada cèntim de despesa pública, etc. A llarg termini els preus baixa ran perquè l’increment de tipus d’interès farà que l’econo mia es vagi aturant, però amb un cost social molt elevat. Diran que la culpa és de Putin, però, i les tones de diner gratuït injectat al sistema els darrers anys? I l’augment del deute públic? I l’incompliment dels compromi sos de dèficit?

‘Mestrestant’

Per incompliments, el del partit que administra el mes trestant de la Generalitat amb només un 24,4% de suport par lamentari, després de renegar de l’1-O, mentre no para d’am pliar la seva base espanyolista segons el CEO, i ara convertit en el masover de la colònia castellana. Fins i tot ha pactat la “supressió” del delicte de sedició, ara dit “desordre públic

agreujat”: serà delicte “intimi dar persones o coses”. Com diu Antonio Baños en una piulada: “ja tinc una cadira acollonida”. Les “mirades d’odi” que veien els piolins en nosaltres ara són terrorisme. Caldrà manifes

Modificacions del packaging, ús del color verd, imatges de la naturalesa..., aquests són alguns dels elements que les empreses utilitzen per mostrar el seu com promís amb el medi ambient. Però realment és real aquesta sosteni bilitat dels productes o serveis?

d’aquests dificulta la distinció dels productes que veritablement són ecològics.

tar-se amb ulleres de sol. I men trestant... els bascos pacten amb l’Estat pagar només 1.472 mili ons d’euros pel cupo, dels 15.963 recaptats el 2021. Catalunya en va recaptar 44.200, dels quals ens tornaran només 26.600 el 2023. I mentrestant ... davant el no de la Generalitat a ampliar l’aeroport, Aena anuncia que invertirà 2.400 milions més a Barajas. I mentrestant ... 1.500 empresaris catalans i valencians pidolen a Barcelona l’eix del Mediterrani parlant en castellà! (alguns d’ells van treure les seus de Catalunya). I mentrestant el suïcidi de la nació catalana està servit. y

S’anomena greenwashing a la pràctica fraudulenta de les empreses per aprofitar el prestigi comercial de la sostenibilitat per a obtenir algun benefici, quan no s’ha implantat cap política mediambiental. Una estratègia de màrqueting cada cop més freqüent davant la necessitat i l’interès de la població d’ad quirir responsabilitat no només amb el medi ambient, sinó amb el benestar animal, la salut... Aquest terme s’ha extrapolat en molts àmbits. Som conscients del que vol dir l’etiqueta Bio dels aliments? La majoria d’aquests segells els ha inventat la indústria per aparentar que són productes amb certs atributs i l’existència

La conscienciació de la Comissió Europea per la soste nibilitat també arriba al sector financer que ofereix les “hipo teques verdes”, préstecs hipote caris per finançar un habitatge sostenible, sigui per la compra, construcció o rehabilitació, ini cialment amb millors condicions que per al finançament d’un habi tatge tradicional. Tot i aquestes millores, no totes les persones que volen comprar o adequar el seu habitatge ho poden fer, per això considerem que la publicitat d’aquest producte és un netejat de cara per a l’entitat financera.

Ens cal un bon aprenentatge i adquirir un coneixement crític per poder triar amb llibertat, què volem comprar, què volem contractar, com volem alimen tar-nos, quins productes en rea litat no són sostenibles, escollir productes de proximitat, etc. Informació que necessitem i que hem d’anar a buscar a fonts fia bles, perquè la informació veraç no la trobarem a les notícies, les entitats, o supermercats. y

y ESTALVI ENERGÈTIC Promoure la consciència climàtica entre el veïnat

Treballar la sobirania energètica

ENERGETIX POBLE-SEC energetix-ps@protonmail.com

Energetix, és un grup de veïnes del barri que treballem envers la sobirania energètica, a través de la millora de l’eficiència energètica, l’estalvi energètic i les energies renovables. Participem del Grup de Transició Eco-social del barri de Poble-sec i a la Taula per l’emergèn cia climàtica de Sants-Montjuïc. Al Poble-sec, com a d’altres bar ris, hem vist agreujada la precarietat de les veïnes a partir de la pandèmia i la situació de guerra a Europa. Això implica una dificultat creixent en assumir el cost dels subministra ments energètics i mantenir en els habitatges unes condicions bàsiques de benestar (temperatura, llum, aigua calenta, etc.).

Des del 2020 hem creat un espai per recolzar-nos i resoldre col lectivament problemes relacionats amb els suminstraments d’energia elèctrica i la promoció de consci ència climàtica. Pensem que com batre la pobresa energètica s’ha de fer de manera mutualista, generant xarxes d’ajuda i de solidaritat. És per això que un dels nostres eixos de treball és compartir eines per a la reducció de la despesa econòmi

ca dels subministraments bàsics.

En aquesta línia, actualment ens trobem impulsant la genera ció de comunitats energètiques al barri. Això vol dir la creació d’un grup d’agents del barri (persones, entitats, petites empreses), autoor ganitzat, orientat a produir la seva pròpia energia renovable i gestionat democràticament. Per això, no cal tenir una teulada en propietat, ni al sol, i els agents poden estar fins a 1 km de la instal·lació (tot i que està previst que ben aviat s’aprovin 2 km). A més, estem analitzant la possibilitat de fer servir teulades d’equipaments públics.

Amb això volem aconseguir, no només generar estalvi econòmic

amb la reducció de l’import les fac tures, sinó també autonomia front els oligopolis energètics, alhora que reduir l’impacte ambiental a través de l’ús d’energies renova bles. Per això estem engegant una campanya de comunicació per tal d’arribar a les persones del barri interessades en participar-hi.

Vine el dia 14 de desembre a les 19 h al Centre Cívic El Sortidor i allà t’ho explicarem. Tenim previst fer altres activitats formatives per tal de construir plegades quines comunitats energètiques volem. Si voleu participar-hi ens podeu trobar al carrer Blai, 34, baixos i a les xarxes socials (Facebook, Instgram, web). y

als estats units

El futbolista llie Sánchez, de l’APA Poble-sec a guanyar la MLS

DAVID GARCÍA MATEU @davidgmateu

Dels carrers i places del Poblesec, a fer història amb Los Ángeles FC. llie Sánchez, nascut a l’altra banda del Paral·lel, però poblesequí d’adopció, ha guanyat aquest novembre el triplet de la MLS (Major League Soccer) del seu club per primera vegada: l’MLS Supporters’ Shield, l’ MLS Conferència Oest i l’ MLS Cup. Un èxit on el jugador format a l’APA Poble-sec ha estat determi nant, ja que ell mateix va ser l’en carregat de transformar el penal de la victòria en la final de l’MLS Cup (el títol més important).

D’aquesta manera, el centre campista barceloní de 32 anys ha esdevingut una nova llegenda d’aquest esport als EUA, el qual any rere any suma més adeptes. De fet, el mateix llie compar teix vestidor amb jugadors com Gareth Bale o Cristian Tello en un equip de recent creació: Los Ángeles FC va ser fundat el passat 2014.

El

seu pas pel futbol

Si bé l’actual dorsal 6 va fitxar pel conjunt estatunidenc aquest

passat 22 de gener, el jugador del Poble-sec havia començat la seva carrera a l’altra banda de l’oceà cinc anys abans amb l’Sporting Kansas City. Una experiència que va anar precedida del seu pas pel TSV 1860 Múnich de la compe tició germana i del Barça B, on va ser entrenat per Luis Enrique i Pep Guardiola. Precisament va ser en el filial del FC Barcelona on Sánchez va esdevenir capità, fet que fins i tot li permetria fer el salt al primer equip de la mà de Tito Vilanova. y

Cloïsses, pop a la gallega, gambes, padrón, calamarcets... Carns gallegues i peix

Per Nadal i Any Nou us volem abraçar!

El Poble-sec, un dels barris amb més precarietat energètica

Estrenem programació al Sortidor y CC EL SORTIDOR novetats en arts escèniques

CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR www.barcelona.cat/ccelsortidor

‘‘Per Nadal, qui res estrena, res no val’’. El 2023 vindrà ple de tallers i activitats nous. Destaquem les novetats en l’àmbit de les arts escèniques amb el curs de teatre i creació escènica, el d’il·luminació escènic i el d’escenografia teatral. També us convidem a explorar la vostra creativitat amb un taller de henna, un taller il·lustració i experimentació gràfica i un labo ratori fotogràfic on treballarem la tècnica de l’antotípia. Les inscrip cions començaran el proper 13 de desembre, reserva la data!

Tanquem l’any amb una pro gramació ben especial en motiu de les festes de Nadal. Gaudirem en família dibuixant postals amb harmonògrafs i altres màquines i enginys, i ens embrutarem les mans fent galetes gregues de Nadal a la nostra cuina. Els adults també aprendrem a preparar un menú vegà amb entrants i cane

lons per sorprendre als convidats aquestes festes. La nota final la posaran els alumnes de l’Or questra de Corda d’Adults, que ens delitaran amb el concert de música clàssica Cordes de Nadal Aquests ha estat un any ple d’emocions i experiències que hem gaudit amb les veïnes, les entitats i col·laboradors del Poblesec i d’altres barris, i no el volem acabar sense agrair-vos la par ticipació i la confiança que heu demostrat una vegada més en nosaltres. L’equip del Centre Cívic El Sortidor us desitja Bones Festes i feliç entrada d’any 2023! y

Jornada Nadalenca Comunitària!

PLA COMUNITARI POBLE-SEC placomunitaripoblesec@gmail.com

Al Poble-sec tenim un Pla! I us volem convidar a partici par en la Jornada Nadalenca Comunitària que celebrarem divendres 16 de desembre, a la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor, de 12.30 a 14 h.

L’objectiu de la trobada és com partir els projectes i accions realit zats pels diferents espais de parti cipació del Pla Comunitari i ava luar així la percepció de l’impacte de les diferents accions al barri. Ho farem de manera lúdica i participa tiva, on podrà participar qualsevol persona interessada, participi o no en algun espai del Pla Comunitari.

Serà una sessió d’una hora i

mitja que acabarà amb un vermut i pica-pica comunitari al pati del Centre Cívic El Sortidor, per compartir una esto na distesa i agradable fent comunitat, i cele brar que arriba Nadal, el solstici d’hivern o el que vulguem celebrar!

Si teniu alguna necessitat adaptativa a l’espai, ens ho podeu comunicar via email per intentar fer la jornada més accessible per a tothom. Us demanem confirmació d’assistència via email, whatsapp o telèfon: placomunitaripoble sec@gmail.com, Tel. 633868215.

També tindrem un espai inicial per a conèixer nous projectes per

El Patán, un bar d’addictes

ERNEST MILLET ernestmillet@gmail.com

Temps era temps quan passejava pel carrer Blai, em vaig trobar una nota penjada a la persiana del Patán (Blai, 33): ‘‘Sense terrassa no hi ha paradís’’. La Susana, mestressa del local, havia perdut la concessió de la terrassa i amb les primeres calors de l’estiu, ningú no entrava als interiors. Va decidir de tancar el seu bar fins que bufessin nous i millors vents. Han passat cinc anys i el bar Patán és una modesta refe

rència al carrer Blai, al Poble-sec. Tres són alguns dels seus secrets: el seu ambient i decoració art noveau, no caure en el parany del “tot a un euro” i algunes especialitats com les croquetes de la casa. Això, i alguna cosa més, és el que la comunitat del Patán va celebrar fa pocs dies, el 5è aniversari.

Amics, coneguts i saludats vam disfrutar de música en directe, plats creatius com per exemple l’hummus de la casa, Ban Mi, entrepà vietnamita, ales de pollastre teriyaki, ceviche de xampinyó... Tot plegat fins a les

A l’Albareda ens preparem per a l’hivern! y CC ALBAREDA diversitat de tallers i documentals

CENTRE CULTURAL ALBAREDA www.barcelona.cat/ccalbareda

El 13 de desembre obrim les inscrip cions als tallers de l’hivern i us pre sentem la nova programació. Oferim un nou taller de creativitat, ‘‘Collage (iniciació)’’. amb la Isis Navarro que a través del reciclatge de materials descobrirem la llibertat plàstica d’aquesta tècnica aprofundint en aspectes essencials de la compo sició, la teoria del color i l’estil.

Tallers amb el barri

Al curs ‘‘Feminismes per fasci cles: lectures feministes per a sobre viure al segle XXI’’, amb la Llibreria La Carbonera, llegirem Més enllà de la perifèria de la pell de Sílvia Federici i parlarem sobre el concepte de cos. A ‘‘Aquarel·la: paisatges d’hi vern’’, amb La Botànica Barcelona, introduirem motius hivernals per a crear peces artístiques úniques. Al taller de ‘‘Kokedames’’, amb Terraneo, aprendrem a fer un test natural amb materials orgànics.

No perdem el compàs

Continuem treballant el ritme amb els tallers ‘‘Ritme per a dum mies, Harmònica de blues: tongue blocking’’ i ‘‘Ukelele (iniciació)’’, entre d’altres i treballant la veu amb els tallers de cant; aquest hivern iniciem el segon trimestre d’‘‘Estudi de so, enregistrament i mescla’’. L’oferta es completa amb els tallers de ‘‘Salut i exercici físic’’ i de ‘‘Música en família’’.

Abans d’apagar les llums... S’acaba el trimestre, però abans gaudeix del documental Rockfield: the Studio on the farm (15/12), amb l’actuació prèvia de Psycho R’N’R Club que presenta FuzzForward, vibra amb el concert de Bemba Saoco (16/12) que introdueix la tecnologia i l’avantguarda creant un

espectacle immersiu, i per acabar diverteix-te amb dues tardes en família amb l’activitat ‘‘Per art de màgia’’ (16/12) amb la que amb la curiositat i el misteri descobrirem els secrets de cada truc i l’espectacle Muuuun (17/12) un viatge que neix des de l’abstracció i que ens desco breix un nou planeta on es parla un llenguatge diferent. y

ESCOLA PIA SANT ANTONI

Primària musical

L’escola Pia Sant Antoni de Barcelona va incorporar el curs passat al programa d’estudis de primària la Primària musical. Aquests estudis estan impulsats per la Fundació Música Ferrer Salat , en col·laboració amb la Fundació Conservatori Liceu i la Fundació Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona.

al 2023 que es desenvoluparan al barri. Si en teniu algun escri viu-nos com més aviat millor per poder incloure-ho en el temps del qual disposem. Us hi esperem a totes i tots! y

Totes les escoles que en for men part comparteixen un mateix ideari d’ensenyament musical i d’excel·lència educativa que garanteix el nivell qualitatiu: els plans d’estudis, metodologia pròpia i material didàctic del Conservatori Liceu, el pla de formació del profes sorat, l’avaluació continuada dels alumnes i les activitats artístiques en corals i conjunts instrumentals, articulades en el cicle de concerts participatius Liceu Familiar

Es treballa perquè tots els nens i totes les nenes de l’escola i es pecialment els de famílies sense recursos quedin exclosos, per tant, s’estén la pràctica musical, tot potenciant la detecció i estimu lació del talent a la vegada que s’afavoreix la importància cabdal de la música en el desenvolupa ment de les persones.

Per exemple el pla d’estudis està dissenyat perquè l’alumnat adquireixin les competències necessàries per a la pràctica de la música clàssica i moderna amb itineraris que els permeten avançar a diferents ritmes.

sors del Conservatori del Liceu perquè imparteixin classes de música extra sinó que també el nostre professorat rep formació, incorpora els dissenys curricu lars del Conservatori del Liceu i es coordina en reunions tècniques anuals per a la preparació de les activitats del Pla Anual.

El curs passat tot l’alumnat de primària i gràcies a la integració dins el cicle Liceu Familiar, va poder participar en la cantata “Rebel·lió a la cuina”, amb l’acompanyament instrumental dels joves músics del Conservatori Liceu.

11 de la nit quan la massa va bus car nous camins. El Patàn abai xava persianes fins l’endemà. y

L’escola, disposa d’un mate rial personalitzat, no reutilitzable, adequat a les seves necessitats tant per l’assignatura de música a primària com per a l’àrea de llenguatge musical. I no només ens assigna un conjunt profes

Aquest curs 2022/23 ja tenim tot 1er i 2on de primària en el pro jecte, i un cop acabin el cicle de primària rebran el Diploma de nivell bàsic i tindran l’oportunitat de, si ho desitgen, realitzar la pro va d’accés per continuar la seva formació al Centre Professional de Música del Liceu i accedir al 1er curs de Grau Professional gràcies a una beca d’estudis de la Fundació de Música Ferrer-Salat. y

Més imformació a: santantoni@escolapia.cat www.santantoni.escolapia.cat

Taller de DJ i producció musical Foto: ced d A

La Susana amb el micròfon

L’any 2030, la xarxa de Biblioteques de Barcelona tin drà 45 equipaments, cinc més que ara. Així ho recull el nou Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030, que marca el full de ruta del servei cultural més ben valorat per la ciutada nia. A Sants-Montjuïc, a més de construir una nova biblioteca al

‘Vespres de Nadal’ al Poble Espanyol

Aquest any per primera vegada el Nadal al Poble Espanyol es viurà també de nit. A la seva programació familiar diürna (del 3 de desembre al 8 de gener), s’hi afegeix enguany el cicle musical Vespres de Nadal En diverses dates entre el 2 i el 29 de desembre, l’Hivernacle de l’emblemàtic recinte s’om plirà de gòspel, blues i òpera en directe que uniran la màgia de la música amb la del Nadal. Reconeguts grups de cada un dels gèneres oferiran els seus millors directes i oferiran un repertori que inclourà versions de cançons nadalenques. Nou concerts, cada dia un estil diferent: els dijous, blues; els divendres, òpera; els dissabtes, gòspel. I tot en un entorn únic en el qual no hi faltarà la llum i la màgia del Nadal.

Els assistents als concerts tindran l’oportunitat –inclòs amb la seva entrada– de visitar tot el Poble Espanyol des de dues hores abans de l’inici dels concerts per contemplar les decoracions i la il·luminació de Nadal. ZS y

nou barri de la Marina del Prat Vermell, el pla preveu el trasllat o ampliació de les biblioteques de Sants (actualment, Vapor Vell) i del Poble-sec (Francesc Boix, que es traslladaria a l’edifici de la Casa de la Premsa o tindrà una ampliació (2023-2027).

Impulsar les biblioteques

El nou Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 incorpora els vincles entre l’ac ció cultural i àmbits estratègics

com l’educació, la sostenibili tat, la ciència, el feminisme, la interculturalitat, la innovació i la tecnologia, entre d’altres, que estableix el Pla de drets culturals de Barcelona. Així, s’hi preveu incorporar els mecanismes neces saris perquè aquests equipaments reflecteixin la diversitat social en tota la seva dimensió, ja sigui pel que fa a les col·leccions, als cri teris de contractació de personal o a les activitats.

El pla impulsarà les bibliote

ques com a principal servei cul tural de proximitat de promoció de la lectura i del coneixement a la ciutat, a través de quatre àmbits estratègics: Dret d’accés a la informació i a la generació de coneixement, Dret a la lectura, a l’escriptura i a l’expressió oral, i dret a la participació artística, Dret a l’educació, a la formació contínua i a l’alfabetització cul tural, Dret d’equitat en l’accés a la cultura i el coneixement i en la participació cultural. y

La nit de Nadal va començar a nevar suaument sobre la ciutat. La neu no va deixar de caure durant més de 24 hores, fins a la matinada de Sant Esteve.

Si bé al principi la novetat es va rebre amb alegria, perquè per a molts, era la primera vegada que veien la neu. Els més atrevits sortiren al carrer per gaudir del singular esdeveniment. Però, a poc a poc, van aparèixer els danys col·laterals: canonades glaçades, llargs talls del llum, transports aturats... Un gran silenci va pren dre la ciutat en ple Nadal.

El dia 27, amb uns 50 cm de neu a la ciutat i més de 80 cm al Tibidabo, la represa de la vida normal resultà del tot trasbalsada.

Els terrats estaven totalment col gats de neu i llavors la consigna fou buidar tota la neu dels terrats al carrer. Els mateixos veïns ho van fer, amb pales, galledes i fins i tot amb pales de joguina. Com a resultat, la calçada va acabar

recollint més de dos o tres metres de neu, i la gent circulava cami nant per la trinxera en què varen quedar les voreres. Com que el parc automobilístic era reduït, les calçades van quedar bloquejades. En quatre dies, el bonic espectacle de la blanca neu acabà esdevenint l’infern fred de la neu negra.

Però la recuperació de la ciutat vingué amb l’arribada d’un grup de màquines llevaneu del govern andorrà, que van fer viables les carreteres d’accés i els carrers.

En aquella època, la nevada va agafar desprevinguda una pobla ció que no tenia condicions de calefacció, ni vestimenta, ni uns edificis que la protegissin dels rigors d’aquell hivern.

Altres nevades importants

Si contemplem aquesta nevada dins dels context de la història de la nostra ciutat, cal tenir en compte alguns extrems: els primers registres meteorològics daten de l’observatori del doctor

Salvà, qui dóna nom al carrer del nostre barri, creat el 1780 a la seva casa del carrer de Petrixol; posteriorment, des de 1904 i fins a l’actualitat, les dades oficials registrades són les de l’observatori Fabra, al Tibidabo.

A partir d’aquestes premisses podem comentar algunes altres nevades importants conegudes: el març de 1796, el baró de Maldà relata set dies de nevades, que obligaren els veïns a buidar la neu dels terrats, tot provocant alguna fractura de vianants per la neu llançada; al segle XIX, tot i que el març de 1883 n’hi hagué una de nevada, el febrer de 1887 es té registrada la nevada més important, quan es glaçà la cas cada del parc de la Ciutadella, i La Vanguardia deia: “Esto no és Barcelona, sinó Siberia”; i, fins ara, la nevada notable del segle actual és la del 8 de març de 2010. De la nevada de Nadal de 1962, històrica i singular, fa 60 anys. y

Carrer Roser, entre Elkano i Blai El port nevat

cine amèrica

Conflictivitat rural

Rodrigo Sorogoyen (El reino, Que Dios nos perdone) dirigeix aquest thriller rural que ha guanyat premis en diversos fes tivals com el de San Sebastian o Tòquio. Rodat en gallec, francès i castellà i inspirat en un fets reals que van succeir a Petin (Ourense) el 2018.

Antoine (Denis Menochet) i Olga (Marina Foïs) són una parella de francesos que viuen en una petita aldea gallega on prac tiquen l’agricultura ecològica i restauren cases abandonades. Els germans Anta, Xan (Luís Zahera) i Loren (Diego Anedo) són els seus veïns, nascuts en una terra de la que es senten captius i de la que volen fugir. Una empresa eòlica els ofereix els diners per poder-ho fer, però els hi cal l’acceptació de tot el veïnat. Com que renunciar al seu projecte neorural per permetre la instal·lació de molins de vent no està en el plans dels nouvinguts, s’inicia entre ells un conflicte

que genera una tensió creixent fins a límits indesitjables. El film té clarament dues parts molt diferenciades, la primera es desenvolupa sota una mirada masculina, on predomina la fúria i la venjança i el lluïment dels actors és absolut. La segona part s’explica des de la perspectiva d’Olga i pren protagonisme l’ob sessió i la necessitat de justícia. Tot i això, tota la pel·lícula manté

perfectament la coherència nar rativa i ens delecta amb diàlegs memorables.

As bestas és un drama callat que desenvolupa i resol un con flicte d’interessos basat en la cobdicia, en la ignorància, en la desesperació i en el sentiment de superioritat. Un film adult que col·loca l’espectador en un laberint opressiu però obert a l’esperança. y

Ramon Reventós, arquitecte a reivindicar

Ramon Reventós i Farrarons (Barcelona, 1892) va ser un impor tant arquitecte català i al nostre barri tenim exemples rellevants de la seva tasca, així com també a Montjuïc i la plaça d’Espanya. A la xerrada de CERHISEC sobre el Poble Espanyol vam reivindicar la seva figura i la seva obra. Va ser un dels artífexs del recinte, juntament amb Utrillo, Folguera i Nogués, i un dels participants en el famós i mític viatge per recollir imatges d’edificis diversos de l’estat espanyol.

Va aconseguir el títol d’arqui tecte el 1917, va ser cap del Servei d’Edificis Culturals de l’Ajunta ment de Barcelona. L’any 1928 va construir, al carrer Lleida 9-11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreeuropeo, la casa Josep Massana. En aquella zona tenim edificis d’altres

grans arquitectes d’aquesta tendèn cia, com Puig Gairalt. Reventós va ser autor de diferents projectes per a l’Exposició de 1929, com ara les Torres Venecianes de la plaça d’Espanya, el Teatre Grec i el Poble Espanyol. Reventós va ser professor de fusteria a l’Escola Superior de Bells Oficis. És un arquitecte influ enciat pels corrents internacionals, per l’art déco i el noucentisme.

La casa Josep Massana, nom del

propietari de l’època, presenta un conjunt unitari, sense guarniments innecessaris, tot i que s’han perdut alguns esgrafiats originals. Una de les principals característiques d’aquest edifici és el recurs de situar l’escala de veïns en tribunes amb vidres, de planta triangular, visibles des del carrer i que donen lluminositat als espais.

Reventós va morir el 1976. Una de les seves obres més originals, les Torres Venecianes, malgrat algunes propostes que es van fer de posar-hi ascensors interiors i potenciar-ne les visites, són, encara, poc acces sibles al públic. L’encant del Teatre Grec, situat en una antiga pedrera, ha perdurat al llarg dels anys. y

L’espai tecnològic

L’evolució dels pagaments electrònics

VÍCTOR CARBONELL victor.carbonell@gmail.com

Poc abans de la pandèmia un forner em va retreure que comprés el pa amb targeta de crèdit. Des de llavors, els temps han canviat radical ment. La pandèmia ha reduït molt el diner en metàl·lic i ha potenciat l’ús de pagaments electrònics. La banca també hi ha ajudat tancant caixers arreu del país.

El pagament en efectiu té un alt cost per a les entitats financeres. Han de gestionar el cash dels caixers, mante nir caixes fortes, guardes de seguretat, furgons blindats, donar canvi, etc... Per con

tra, els pagaments electrònics els proporcionen ingressos immensos donat que gua nyen una comissió per cada transacció, per petita que sigui aquesta, si s’utilitza una targeta de crèdit.

Després de les targetes de crèdit

El gegantí negoci dels mètodes de pagament té, lògi cament, molts pretendents. La tecnologia ha obert un ventall de possibilitats increïble. Per retenir clients i que no optin per d’altres mètodes, la banca espanyola ha creat Bizum. Aquest conegut i popular mètode de pagament ja no requereix donar tanta infor mació com amb una VISA. Senzillament amb el número de mòbil de la persona des tinatària ja podem enviar-li un pagament en molt pocs segons. Això sí, el sistema està restringit a operacions d’un màxim de 500 euros i a rebre també un màxim de 5.000 euros al mes si no es vol passar per caixa i tenir comissions.

Whatsapp ha començat a moure fitxa

Però el progrés no s’atura aquí. Whatsapp, que actual ment no és directament renta ble, ja està provant Whatsapp Pay als EEUU i properament ho farà a Espanya. El sistema farà la competència a Bizum però usant l’App més estesa del planeta. Segurament tin drà molt d’èxit. y

SINDICAT

BARRI

Les Torres Venecianes

Luis Zahera i Denis Ménochet en un fotograma d’aquest film de Sorogoyen

La següent etapa dels pagaments electrònics serà Whatsapp Pay

zona fogons

MARIBEL CRAUS - Cuinera

El 2007 naixia a Barcelona una editorial independent amb nom de muntanya: Comanegra. 15 anys més tard podem dir que la tria del nom va ser ben encertada, perquè, de la mateixa manera que el Comanegra és la mun tanya més alta de la Garrotxa, l’editorial dirigida per Joan Sala ha aconseguit esdevenir un dels segells catalans més rellevants del sistema literari català.

Una característica ha definit aquest projecte des del seu naixe ment: la intel·ligent combinació entre innovació i recuperació. Un clar exemple d’aquest còctel el trobem a la col·lecció Autories, que va donar-se a conèixer amb

Pedra de toc, de Maria Aurèlia Capmany i Contra la inèrcia, de Maria-Mercè Marçal –molts recordareu que ja vaig parlar d’aquestes obres als números 181 i 189 del ZONA SEC, respectiva ment–. Des d’aquells dos títols, la col·lecció ha crescut amb reculls de textos de Montserrat Roig, Joan Fuster, Isabel-Clara Simó, Gabriel Ferrater i... Rosa Maria Arquimbau i Anna Murià.

Anna Murià (1904-2002) i Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) són dues de les pioneres del periodisme català. Murià va esdevenir la pri mera directora d’un diari en la nos tra llengua, mentre que Arquimbau fou l’única dona que va aconseguir

tenir una capçalera pròpia en un diari durant els anys trenta. Totes dues van entendre el periodisme com un terreny on forjar-se com a escriptores i, a la vegada, com un escenari on debatre sobre la con cepció femenina des de distintes concepcions del feminisme.

Les antologies A la recerca de la dona moderna, d’Anna Murià i Film & Soda, de Rosa Maria Arquimbau són una excel·lent mostra de dues de les millors plomes periodístiques catalanes dels anys trenta i, a la vegada, són un recull d’escrits que ens permeten conèixer els reptes de la dona catalana entre els anys vint i l’esclat de la Guerra Civil. y

La famosa obra de Federico García Lorca arriba es pot veure a la Sala Fabià Puigserver (Teatre Lliure) fins al 16 de desembre. ‘Yerma’ és la protagonista i dona títol a una de les peces més aplau dides de Federico García Lorca. Un poema tràgic en tres actes que mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare però no pot. Ella viu aquesta frustració en un entorn que fa indispen sable la maternitat en una dona casada, les principals funcions de la qual són la casa i els fills. I dins seu, l’instint maternal lluita contra la repressió i l’obligació imposada. Repartiment: Joan Amargós, María Hervás, David Menéndez, Bárbara Mestanza, Isabel Rocatti, Yolanda Sey i Camila Viyuela. ZS y

Amb el Nadal, arriba el moment de pensar quin menú farem. Avui proposem un plat senzill, econò mic i atractiu. A nivell nutricional, destaca per aportar proteïnes de bona qualitat. Pel que fa al con tingut de minerals, destaquen el seleni, el magnesi, el ferro i el fòs for. També és font de vitamina B.

Ingredients:

1,5 Kg. musclos 1/2 got de vi blanc / 1 ceba gran branques de julivert 1 pela de taronja 1 l. de brou de peix 100 grs. de sofregit de tomàquet 33 cc de nata líquida / safrà

Elaboració:

Netegem els musclos, rascant les closques amb un ganivet i retirant les barbes. Els rentem i els posem en una escorredora. En una olla gran, posem el julivert, la ceba tallada a daus, el vi, la pela de taronja i el musclos. Tapem l’olla i ho fem bullir a foc fort. Quan s’obrin els musclos, els colem sobre un bol, per recuperar el líquid de la cocció. Retirem els musclos de la closca, en retirem la barba, tot mirant de no trencar-los. Separem part dels musclos, per lligar la crema; la resta, els guardem en un recipient amb una mica de brou de bullir-los. Preparem la crema, filtrant el brou de la cocció en una cassola. Hi afegim el brou de peix i ho fem coure fins reduir-ho a la meitat. Afegim el sofregit de tomàquet, la nata i els brins de safrà; i ho fem bullir a foc lent durant uns tres minuts. Incorporem els musclos que havíem reservat, ho triturem tot i ho passem per un colador fi. Per acabar, afegim els musclos restants, ho rectifiquem de sal i ho servim, espolsant per sobre, una mica de porradell picat. Bon profit! y