Paral·lel OH! 124

Televisions i diaris ens han acostumat a rebre notícies sobre crims de guerra, robatoris, agressions de tota mena i un munt d’atrocitats que es cometen a prop nostre i al racó més llunyà del planeta. La pregunta és: l’ésser humà sap el que està bé i el que està malament? Molts pensadors han tractat aquest tema cabdal per tal d’esbrinar si naixem bons o dolents, o si l’entorn ens fa bons o dolents... Kant va ser un dels filòsofs que més clar ho tenia afirmant que tothom sap el que està bé i el que no.

La diferència entre el bé i el mal és real i no és perquè ho haguem après sinó que és inherent a la raó humana. Tots tenim accés a la mateixa llei moral universal que té una validesa com si fos una llei física o química. I aquesta llei és vàlida per a totes les persones en totes les societats i en qualsevol època. No et diu que no has de fer això o alló si et trobes en aquesta o altra situació sinó que et diu com has d’actuar en totes les situacions. És per això que quan fem alguna cosa que sabem que no està bé, ens agradaria que fos una regla general, que tothom ho fes. És alló de: ‘‘Cree el ladrón que todos son de su condición’’ i així, auto exculpar-nos dels nostres actes.

Bé, ja n’hi ha prou! Però és que després de sentir durant aquestes festes nadalenques parlar tant de bondat i bons desitjos que fa por de veure com les notícies no deixen de vomitar crueltats, crims, vexacions i un munt de maldats fetes a consciència .

Històries del Paral·lel

Francesc Roca

Mag, ventríloc i fundador del Museu Roca (?-1945)

Aquest museu anatòmic i de fenòmens de fira va estar actiu durant els anys vint i trenta del segle passat

En aquella època el que atreia al públic, d’una manera morbosa, era la nuesa de les figures de cera que s’hi exposaven

El pare d’aquesta parada de monstres que seria el Museu Roca es deia Francesc Roca i Guàrdia i era natural de Tortosa. No sabem quan va néixer, però sí que va morir el 2 d’octubre del 1945, gràcies a la necrològica publicada a Il·lusionisme , revista de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme. Era mag i ventríloc. Pertanyia a la primera generació de mags que al segle XIX van començar a actuar per al gran públic, com Fructuós Canonge o Joaquim Partagàs.

Des de finals del segle XIX i durant la primera meitat del XX, Francesc Roca i els seus fills, Ernest i Alfons, van passejar espectacles de màgia, ventrilòquia, música, circ, autòmats i figures de cera. Els fills van ser coneguts com a mags amb el nom de The Fak Hongs des dels anys vint. Ernest va ser director de la Sala Mozart fins als anys cinquanta. De les activitats escèniques se’n tenen notícies, però del museu de cera i anatòmic no n’hi havia constància enlloc. La família Roca es va passejar per les fires amb la seva barraca muntant espectacles de tota mena fins que als anys vint van decidir establir-se al Paral·lel i després al carrer Nou de la Rambla, on van construir un negoci al voltant del museu anatòmic i de la distribució i exhibició de pel·lícules científiques, que oferien imatges

d’operacions i de parts. Ara com ara, poc més sabem de la seva activitat empresarial. Les figures de cera de Roca i tot el material que la família utilitzava als seus espectacles va anar a parar, acabada la guerra, a un magatzem del Paral·lel, segurament a una dependència del Teatre Nou, a la cantonada amb Nou de la Rambla.

La família Roca es va passejar per les fires amb la seva barraca muntant espectacles de tota mena fins que van decidir establir-se al Paral·lel i després al carrer Nou de la Rambla

La col·lecció va passar per diverses mans L’any 1987, aquest material va aparèixer durant unes obres i el van comprar els antiquaris de la Casa Usher, que després el van vendre a Francesc Arellano, el propietari de la casa antiquaria Anamorphosis, de la baixada de Santa Eulàlia. Les peces d’arts escèniques les va adquirir l’Institut del Teatre; les de màgia, el mag Xevi, que les té exposades a la seva casa seva-museu de Santa Cristina d’Aro. Però la col·lecció anatòmica no la va voler ningú, ni tan sols les institucions públiques catalanes i barcelonines.

Francesc Arellano va tenir exposat el Museu Roca (1988-1995) en un pis del carrer de la Palla, i allà uns alumnes de l’Escola Superior Universitària d’Imatge i

Francesc Roca i Guàrdia

Disseny van realitzar un documental com a treball de fi de curs, que podem veure per internet per fer-nosen una idea de la impressió que causava. L’any 1995 Arellano va portar la col·lecció al Mercantic de Sant Cugat amb la intenció de trobar un comprador definitiu, i va ser allà on el va adquirir l’actual propietari, el col·leccionista belga Leo Coolen. Una petita part del material efímer (cartells i propaganda diversa) es va quedar a Barcelona i s’ha preservat, així com les fotografies fetes quan es va descobrir la col·lecció.

L’impacte de la nuesa femenina

El primer que ens ve al cap és preguntar-nos com i per què apareix el Museu Roca al Paral·lel; per què el

cos i les malalties es converteixen en un espectacle. El fenomen no és puntual. S’inscriu en un procés que es desenvolupa durant un segle, des de mitjans del XIX (tot i que els antecedents els hem d’anar a buscar molt de temps abans), i es dóna a tot Europa i Amèrica.

La investigació sobre el Museu Roca ens ha permès documentar a Barcelona, entre el 1849 i el 1938, una vintena de museus i col·leccions anatòmiques. Sorgeixen com a continuació natural dels museus de cera tradicionals, que mostraven escenes bíbliques i històriques i van acabar incorporant elements antropològics i de les ciències naturals, a imatge de les antigues cambres de meravelles, col·leccions particulars d’elements exòtics i estranys que, des del segle XVI, a l’inici de les grans colonitzacions, havien despertat la curiositat de nobles i burgesos.

Potser a nosaltres se’ns fa difícil veure en aquestes figures qualsevol cosa que desperti la morbositat i la líbido, però hauríem de ser capaços de situar-nos en una època i una manera de pensar en què mostrar l’interior del cos era tabú. Sense oblidar que les figures que s’exhibien estaven nues. S’exposava anatomia humana, processos fisiològics i malalties, però és inevitable fixar la mirada a la nuesa. Una de les peces més admirades d’aquestes exposicions eren les Venus anatòmiques. Veient-les podem fer-nos una idea de l’impacte que devien produir al públic de l’època. ENRIC H. MARCH (Filòleg i autor del blog Bereshit)

Dues de les Venus anatòmiques del Museu Roca

Llum verda a la darrera fase del sistema de drenatge del Paral·lel

L’Ajuntament instal·larà un col·lector de 500 metres per ampliar la capacitat de la xarxa i evitar inundacions en cas de tempestes fortes

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha aprovat per unanimitat el projecte executiu de la tercera i, a la vegada, darrera fase del projecte de millora del drenatge dels entorns de l’avinguda del Paral·lel, la Ronda de Sant Pau i el carrer de Vila i Vilà. Amb un cost aproximat de 19 milions d’euros, l’actuació mitigarà els problemes d’inundacions que afecten la part baixa del Poble-sec mitjançant la construcció d’un nou col·lector de 500 metres en el tram del carrer Vila i Vilà, comprès entre la plaça de la Bella Dorita i el carrer de Palaudàries. Les obres es preveu que comencin al segon semestre de 2023 i s’allarguin uns 31 mesos.

Les obres del nou col·lector implicaran la reurbanització de més de 9.000 m2 incloent les cruïlles del carrer Vila i Vilà amb els de Palaudàries, de Mata, de Cabanes, de Lafont, Nou de Rambla, d’en Fontrodona i la connexió amb l’avinguda Paral·lel ja a la plaça de la Bella Dorita a tocar del Molino.

Les actuacions que es recullen al projecte són:

• Construcció d’un nou col·lector de 2,7 m de diàmetre al carrer de Vila i Vilà, entre la plaça de la Bella Dorita i el carrer de Palaudàries.

• Creuament de l’itinerari del Funicular de Montjuïc a l’alçada del carrer Nou de la Rambla.

• Connexions dels col·lectors transversals a les cruïlles dels carrers de Palaudàries, de Mata, de Cabanes, de Lafont i d’en Fontrodona.

• Ampliació del col·lector de la plaça Bella Dorita que no es va executar en la primera fase del projecte.

• Actuacions de rehabilitació del col·lector existent.

• Reurbanització de tot l’àmbit del projecte, donant continuïtat a la reurbanització executada a la Fase 2 al tram de Vila i Vilà entre els carrers de Palaudàries i de Carrera.

Les obres es preveu que comencin al segon semestre de 2023 i s’allarguin uns 31 mesos

Aquest projecte de millora forma part de les actuacions d’ampliació i millora de les infraestructures del clavegueram recollides al Pla Director Integral del Sanejament de la ciutat de Barcelona (PDISBA) i destinades a reduir la vulnerabilitat del Paral·lel davant d’episodes de pluges torrencials. REDACCIÓ (Font Ajt. BCN)

CERVESES VINS VERMUTS C/PARLAMENT 25 SANT ANTONI BARCELONA

L’entrevista Berta Aroca

(Creadora de contingut en català)

Berta Aroca s’ha posicionat com una de les creadores de contingut en català de primer nivell en aquests últims temps. La mataronina compagina els seus estudis de comunicació amb ser influenciadora, i alhora participar en alguns programes de televisió i ràdio. Amb gairebé 200.000 seguidors a Tik Tok, recentment s’ha estrenat com a presentadora del programa El Loft d’iCat FM.

Qui és Berta Aroca?

La Berta Aroca és una noia de vint anys, mataronina. Una noia molt normal que un dia, amb onze anys, va decidir començar a fer vídeos a Youtube, i posteriorment a Tik Tok. Des de llavors vaig caure amb gràcia. Com arribes a ser considerada creadora de contingut i ‘influencer’?

Feia vídeos a YouTube, però ho feia “por amor al arte”. M’agradava molt i no pensava en seguidors. Vaig arribar a tenir 100.000 seguidors a YouTube, però en aquell moment no era res. I més endavant, vaig començar a crear contingut en català. Quan comences a fer coses en català, pel fet d’haver-hi tan poca gent, destaques i és quan tothom et vol. Suposo que en aquell moment va començar tot.

Per quina raó decideixes fer el canvi i comences a comunicar en català?

Vaig començar a comunicat en català per diversos motius. En primer lloc, perquè és la meva llengua i, en segon lloc, perquè vaig veure que realment funcionava bé. Al principi, inconscientment, feia vídeos en castellà. De sobte, vaig començar a veure vídeos d’en Long Li Xue, i em va sobtar que tingués tants seguidors, i això em va animar. El primer vídeo que vaig publicar en

català es va fer viral. Vaig pensar: com és possible que ningú estigui fent vídeos en català?

Per tenir més contingut en català, creus que hem de generar nous referents, nous creadors de contingut, en català?

Jo vaig començar a fer vídeos en castellà, amb només onze anys, perquè el contingut que consumia era majoritàriament en castellà. I de fet, cal dir que en castellà no només hi ha més contingut, sinó que també té més repercussió. És complicat competir contra això, però val la pena i cal que hi hagi més referents. Com gestiones el fet de ser influent per a noies més joves? Sents un pes de responsabilitat per això?

Quan fas contingut d’humor, el públic t’encasella molt ràpidament. Això a vegades et fa creure que no és gaire important el que penses o transmet, de fet jo creia que per a la gent les coses que deia no arribaven més enllà. Quan vaig començar a parlar d’altres coses, vaig veure que el meu contingut arribava més lluny, i que aquest contingut serveix per ajudar a altra gent.

‘El Loft’ d’iCat, és un dels nous projectes en què estàs treballant. Com sorgeix la idea i amb qui comparteixes aquesta experiència?

La ràdio sempre m’ha agradat, i arran d’anar fent ter-

‘‘Del Tik Tok a la ràdio, un nou paradigma de la comunicació per a joves’’

Berta Aroca dirigeix el programa ‘El Loft’ d’iCat FM

Foto: Arcadi Martín (El Monocle)

túlies vaig anar veient que realment era un món que m’agradava molt. Aquest mateix agost em van trucar per fer-me la proposta del Loft d’iCat. És un programa setmanal, que es fa de dilluns a dijous de les nou de la nit i fins a les onze. I el comparteixo amb la Xènia Casado, que és una grandíssima professional!

Com responeu a la necessitat de crear contingut amb atractius de safareig i d’actualitat?

En el que abans era Adolescents XL , que ara es diu XL , ja es pot trobar aquest tipus de contingut. Precisament per això, el programa d’en Roger Carandell, la Marta Montaner i la Juliana Canet és un referent per a nosaltres. Al Loft comencem amb una secció de notícies, perquè la gent estigui informada. Després ja parlem de tot: coses banals, safareig, actualitat musical...

El format pòdcast ajuda també a modernitzar una mica la ràdio, perquè hi ha qui considera que la ràdio és un canal de gent gran. Que en penses d’això?

Em fa ràbia la gent que diu que la ràdio és per a gent gran. I em sap greu que no escoltin la ràdio, perquè és fantàstica! Això, a vegades, és una cosa que pensen els joves, i precisament per aquest motiu des del Loft vam decidir apostar per un contingut transmèdia; que té moltíssima força a TikTok i Instagram, i també a Spotify.

presentem una part molt gran de la societat catalana i tenim coses molt interessant a dir. La presència de joves en aquests espais és un avenç enorme, i alhora és una oportunitat de la qual jo vull aprendre molt. Estic molt agraïda per aquesta aposta. Abans eren els grans qui parlaven dels joves. Podem afirmar que ara són els joves els qui parlen dels joves?

Que els joves puguem parlar de nosaltres mateixos és importantíssim. Tot i això, encara hi ha feina per fer. Jo m’he trobat amb gent gran, amb “boomers”, que m’expliquen com he de fer els meus vídeos. Creem contingut per a joves, perquè som joves! I els adults ja tenen altres continguts. Això s’ha de respectar, perquè prou ens ha costat arribar on som avui.

A diferència d’altres influenciadores que posen el focus en allò més superficial, estem acostumats a trobar temes quotidians als teus vídeos. A què es deu això?

Els meus inicis a les xarxes socials van ser imitant perfils de persones, com per exemple professors. Però no volia fer-me viral de forma gratuïta. El que volia era ensenyar coses boniques. Crec que és important explicar les coses quotidianes, i fins i tot mostrar-me vulnerable. Per acabar, digues tres pros i tres contres de la teva professió...

‘‘Vaig començar a comunicar en català per diversos motius. En primer lloc, perquè és la meva llengua i, en segon lloc, perquè vaig veure que realment funcionava bé’’

Creus que cal una regeneració de la comunicació a la ràdio, per destinar-la a un públic juvenil? Cal que hi hagi joves, cal que hi siguem perquè re -

El que m’agrada. En primer lloc, és la millor feina del món, i tinc la sort de no estar precaritzada. En segon lloc, totes les persones que he pogut conèixer. I en tercer lloc, allò que diuen de ser el teu propi cap, la majoria de les vegades. I tres coses dolentes. En primer lloc, les paranoies mentals que tinc constantment per les xifres. En segon lloc, que quan et veus tant a internet se t’oblida una mica qui ets. I per últim com m’afecta a la salut mental. REGINA RIGAU (El Monocle)

Actriu i inventora: Hedwig Eva Maria Kiesler, coneguda com a Hedy Lamarr, a més de ser una coneguda actriu va desenvolupar juntament amb George Antheil la teoria de l’espectre eixamplat, precursor del Wifi durant la Segona Guerra Mundial. L’invent d’un sistema de comunicacions secretes per als torpedes controlats per ràdio va establir les bases tecnològiques per a invents que considerem moderns, com el Wifi, el Bluetooth o el GPS. No obstant, la invenció no seria aprofitada fins als anys 60, quan la patent es va utilitzar per desenvolupar comunicacions militars sense fil per a míssils guiats. Com a actriu, el cap de la Metro, Louis B. Mayer, li va oferir un contracte a Hollywood i es va convertir en una estrella amb la seva actuació a ‘Alger’ (1938). El seu major èxit va ser interpretant a Dalila a ‘Sansón y Dalila’ (1949), dirigida per Cecil B. DeMille. Es va casar i divorciar sis vegades.

Hedy Lamarr (Viena 1914 - Florida, EEUU, 2000), actriu de cine i inventora precursora del Wifi, el Bluetooth i el GPS

Hedy Lamarr i Victor Mature a ‘Sansón y Dalila’ (1949)

George Antheil, músic i coinventor juntament amb Lamarr

Plataforma Paral·lel 149 reivindica l’edifici de l’antiga Tresoreria de la Seguretat Social per al barri

Necrològica

Mor Aurelio Roca Santolaria, fundador de la històrica discoteca Plataforma del Poble-sec

El passat 7 de desembre es va fer una visita al local situat a Paral·lel 149, on estava la Tresoreria de la Seguretat Social, que no es fa servir i està tancat des de fa uns quants anys. Per part del Districte van assistir-hi la gerent Aïda Guillén i el conseller tècnic Xavier Farré, de la Seguretat Social la responsable de patrimoni i per part de la Plataforma Paral·lel 149 Manel Diéguez i Jordi Goñi. Es va visitar la planta i el soterrani, amb un estat de conservació força bo. Només caldria fer les adaptacions pertinents per a complir les normatives actuals. En general va agradar a tothom. Ara, el Districte (Ajuntament de Barcelona) ha de concretar amb la Seguretat Social per veure quines possibilitats i tràmits s’han de fer per a que aquest espai pugui fer servei al veïnat del barrí.

PLATAFORMA PARAL·LEL 149

(plataformaparallel149@gmail.com)

El sector de la nit de Barcelona està de dol per la mort el passat 21 de desembre, als 84 anys, d’Aurelio Roca Santolaria, el fundador el 1986 de la discoteca Plataforma (Nou de la Rambla, 145), al Poble-sec, en la qual va estar implicat fins al final dels seus dies i que ha estat punt de trobada de joves (i no tan joves) de diverses generacions. El seu fill Aureli manté l’esperit d’aquesta sala de gestió familiar, amb uns dijous cèlebres per les seves sessions de drum&bass i caps de setmana amb molta música espanyola i èxits de les últimes dècades, sense complexos. Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, ha lamentat la pèrdua d’‘‘una persona històrica en el món de la nit de Barcelona i tant ell com el seu fill, segona generació al capdavant del local, són empresaris respectats i molt compromesos amb la professió’’, ha remarcat. REDACCIÓ

Cartellera de Teatre al Paral·lel

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat

Golfus de Roma (fins al 8 de gener)

Tres mosqueters (fins al 29 de gener) Júnior (del 20 de gener al 12 de març)

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com El mago Pop (gener)

PARAL·LEL 62 www.paral-lel62.cat

El Petit Príncep (fins el 22 de gener) Baiuca (divendres 27 de gener) The Musical Box (28 i 29 de gener)

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com

Pretty woman-El musical (gener) Encanto-Tributo musical (fins al 29 de gener)

DAU AL SEC www.daualsecartsesceniques.cat Beure de la teva aigua (del 18 al 24 de gener) Les époux (Festival Oui!) (1 i 2 de febrer)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

El gegant del pi (de l’11 de gener al 5 de febrer)

tecnològic

Open AI: El poderós cervell digital

Us agrada aquest quadre de Salvador Dalí de la Sagrada Família? Doncs no el busqueu, ni a museus ni a colleccions particulars perquè no existeix, seria impossible que l’hagués pintat l’artista de Port Lligat. Tampoc l’ha pintat un falsificador, excepte si considerem a un ordinador dotat d’intel·ligència artificial (IA) com a tal.

Aquest quadre s’ha generat en dos segons amb una instrucció tan simple com: “Pinta un quadre de la Sagrada Família de Barcelona amb l’estil de Dalí” i sí, la instrucció ha estat donada en català. Així de senzill, i la intel·ligència artificial anomenada DALL-E 2 (labs. openai.com) l’ha pintat. Les possibilitats d’aquest programari son increïblement infinites. Podem demanar-li que il·lustri qualsevol cosa per rocambolesca que sembli i donant-li qualsevol estil, fins i tot 3D, dibuixos amb pixels, olis, imitació d’artistes, etc. Nomes cal dir-li el que volem i ell ho provarà. Els autors de la meravella són Open AI, una empresa d’investigació en IA que, segons ells mateixos, destinen els seus esforços a generalitzar la intel·ligència artificial per al bé de la societat.

crear programes informàtics que facin el que li demanem, contestar dubtes del que vulguem sobre infinitat de temes, resoldre problemes... És realment com tenir la persona més intel·ligent del planeta darrera la pantalla. No dubteu en provar-lo per quedar bocabadats. VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Intel·ligència Artificial ChatGPT

Però els èxits d’Open AI no acaben aquí. Actualment el seu projecte més famós de tots és ChatGPT (chat. openai.com). Es tracta d’un cervell informàtic a qui li podem preguntar de forma escrita, inclòs en català, gairebé qualsevol cosa i ens contestarà millor que ho faria un ésser humà. En definitiva, és absolutament impressionant. ChatGPT pot escriure cançons, articles,

Quadre pintat per DALL-E 2 amb l’estil de Salvador Dalí

El conte del... Mala memòria

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte sobre vellesa i memòria, una mala combinació...

Penses que l’agutzil s’ha deixat les claus sobre la taula de la recepció perquè és un despistat. Les agafes, obres la porta i surts al carrer. Sents un bri d’aire que et xiuxiueja la paraula llibertat. Camines agafat al bastó. Ha estat bufar i fer ampolles escapar-te de la residència. Sorteges un bassal. És massa d’hora perquè el sol substitueixi la vigília dels fanals que encara rondinegen llum. Cada passa és un sacrilegi; l’esquena et fibla, el segament a les cames et fa tremolar i els records més propers són com una taca blanca, inaccessible, però en tu encara rau la memòria de la joventut, com el pòsit d’un vi picat. El cor et percudeix la tràquea. T’atures. Un bar obert. Un tallat. El cambrer et somriu i et convida a fumar. Penses que és amable amb tu perquè ets un vell. Xarrup de cafè i calada profunda; un plaer que t’has resistit a abandonar. T’aixeques i deixes vint cèntims de propina. El teu reflex es dibuixa en un aparador, somrius com ho feies quan eres un nen. Penses que tenia tot el sentit del món quan l’àvia et va dir que mai perdessis el somriure de la ingenuïtat; però el vas perdre, com el perd tothom. Trobes curiós saber el camí sense saber on vas. Carrer Blai; encara que els comerços hagin canviat de cara, el Poble-sec et guia cap al teu destí. Reconeixes el portal. Pitges un timbre per mera inèrcia. Algú obre ISAAC

sense preguntar qui ets. Entres. Ascensor. Àtic. Una de les portes del replà és oberta. Traspasses el llindar. Ella et diu hola. Qui ets? No respon, però t’ha preparat l’esmorzar. T’acarona i tu somrius. Entrepà de fuet amb el pa ben sucat amb tomàquet i oli d’oliva, exactament com a tu t’agrada. Ella et pregunta com estàs. Ara sí. La reconeixes. És l’Anna. Està tan jove com quan us vàreu casar. Penses que potser ha fet un pacte amb el diable. L’estimes. Si tinguessis l’esma d’un jove, voldries fer-li l’amor, però et conformes amb l’entrepà i el gaudi de la seva companyia callada. Passa l’estona. Vols anar al lavabo. Ningú t’ha de dir on és. Maleeixes la teva pròstata mentre orines. Quan tornes trobes dos homes fent-li companyia a la teva estimada. Et saluden. Hola, Fidel. Què voleu? Hauríem de tornar. On? I llavors ella, l’Anna, et diu “papa si us plau” i torna a ser una desconeguda per a tu. No entens res. T’atabales. Seus al sofà. Renegues en nom d’algun Déu oblidat. No vols marxar. Aixeques el bastó. Sortiu de casa meva! L’Anna que no és l’Anna se t’acosta tranquil·la. Et demana que facis cas. Et diu que demà la tornaràs a veure. Perquè sí, Fidel, això de venir a casa teva i visitar la teva filla ho fas cada dia. Potser perquè l’agutzil no és tan despistat, potser perquè el cambrer del bar et coneix de fa temps. Potser perquè la taca blanca de la teva memòria no et deixa veure més enllà d’ara mateix.

CORTÉS i DOMINGO (Instagram:

@isaacicd)