Paral·lel OH! 123

S’apropa el Nadal i sembla que comença a arribar el fred, i arriben també els llums, i els turrons, i el tió, i les bufandes, i les iaies cosidores. I va arribar, per sort o per desgràcia, allò del Black Friday, que sembla que ja no ens el treurem del damunt.

I vet aquí que ens ve la cançó que diu que “ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li’n darem un tall”. La mare ha dit avui que sí, que ha fet gall per a tota la família i que en guardaria per a tots i cadascun dels convidats (que en realitat no serem més que ella, l’àvia, la tia Pepa i jo). Entre recepta i recepta he pensat que mai no li hem preguntat a la tia Pepa si volia un tall del gall. I li he dit a la mare: “Escolta, i si no en vol, de tall, la tia Pepa?”, potser ara resulta que és vegetariana, que no vol tall de cap manera, que s’ha ficat a un grup ecologista i no vol sentir parlar de galls si no és per dir-li que estan ben cuidats. Pot ser, pot ser...

Ara que hi penso fa molts anys que no li preguntem a la tia Pepa què en pensa, de la vida, si és més de gats o de gossos, quin és el seu color preferit, o si li agrada anar al teatre. Bé, qui diu que fa molts anys, diu que potser mai no li hem acabat de preguntar. I és que arriben les festes de Nadal i el tió, els turrons, les llums, les bufandes i les iaies cosidores, i fins i tot aquell seguit de tradicions que potser, i només potser, hauríem de començar a preguntar-nos perquè segueixen a les nostres cases.

Històries del Paral·lel

Hotel

Núm.

1 i l’edifici del Rellotge

(Plaça Espanya 1929-1990)

Es va construir per l’Exposició Universal del 29, al lloc on avui hi ha l’Hotel Plaza. El que ha perdurat és el rellotge que presideix la plaça des de l’hotel

Tenir una bona oferta hotelera per als Jocs Olímpics va precipitar l’enderroc i la construcció d’un nou hotel

Entre 1929 i 1990 la plaça Espanya va estar presidida per un imponent edifici de maó amb una característica torre en la que hi havia emplaçat un gran rellotge. Aquest edifici, obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va encabir durant l’Exposició de 1929 l’hotel més gran del recinte, batejat com a Hotel Núm. 1, on s’allotjaren un gran nombre de visitants. El conjunt abastava tota la vorera nord de la plaça, des de l’inici del carrer Creu Coberta fins al carrer Tarragona.

Acabada la Guerra Civil l’edifici va ser dedicat a altres finalitats, d’una banda va acollir una caserna de la policia (anomenada Cuartel de Belchite) i de l’altra s’hi instal·là l’Institut Municipal d’Educació amb un seguit d’equipaments (biblioteca, escola, etc). Als seus baixos fins el 1967 hi hagué el típic i popular Bar La Pansa.

A l’octubre de 1986, mentre Barcelona lluitava per la seva nominació olímpica a Lausana, un atemptat amb cotxe-bomba davant de l’edifici va causar la mort d’un policia nacional del Cuartel de Belchite.

L’arribada dels Jocs Olímpics i la febre per dotar a la ciutat d’una bona oferta hotelera, varen precipitar la seva desaparició per construir-hi l’actual Hotel Catalonia Plaza. El solar era de propietat municipal i l’Ajuntament va

accelerar les obres. A finals de 1990 començaven els en derrocs i al maig de 1992 s’inaugurava el nou hotel. Tres propostes s’havien presentat per a l’edifici del nou hotel, dues d’elles plantejaven torres de 18 i 21 plantes res pectivament, però finalment va guanyar la d’Enric Soria i Jordi Garcés, que era la més respectuosa amb l’entorn. El nou edifici evoca lleugerament l’antic, mantenint una torre cúbica i un gran rellotge sobre la façana. BARCELOFÍLIA

1928. L’edifici del Rellotge a punt de quedar enllestit en una foto feta des de la plaça de toros de Les Arenes

Avui l’Hotel Catalonia Plaza domina la plaça Espanya

Més a prop de la pacificació de la Ronda de Sant Antoni

L’Ajuntament estudiarà com actualitzar el projecte de reforma del 2018, basant-se en un estudi sobre les quatre rondes que uneixen l’Eixample i Ciutat Vella

La llosa de formigó de la Ronda de Sant Antoni, que ha fet de frontera amb el barri del Raval aquests darrers anys, té els dies comptats. Si bé no existeix una data concreta, l’Ajuntament de Barcelona va comunicar que les obres per retirar la llossa i pacificar la zona començarien a finals d’any. Unes obres que, a hores d’ara, només compten amb un gran con sens: la retirada urgent de la llosa que va servir de suport a les paradetes del mercat provisional fins al 2018. La resta d’elements centrals són elements de tensió entre veïns i comerciants, forma cions polítiques i fins i tot els mateixos partits del govern de coalició municipal.

El darrer pla anunciat per l’Ajunta ment inclou que en el futur hi passi un bus de baixada i hi hagi un doble carril bici. “Cap de les dues coses cal. El que volem és una pacificació real. Si hi ha trànsit, no ho és”, resumeix Xavier Caballé, portaveu de la Plataforma Propacificació de la Ronda de Sant Antoni.

A la recerca del consens definitiu

Tot i no existir un consens amb aquestes entitats, la segona tinent d’alcaldia i màxima responsable d’Urba nisme i Mobilitat, Janet Sanz, va explicar que la intenció era licitar les obres de reforma de la via l’abril del 2023. Un cop retirada la llosa, la nova Ronda de Sant Antoni no permetrà la circulació de cotxes, però sí de bicis i alguns autobusos (només en un únic carril de baixada).

El projecte que planteja l’Ajuntament contempla un doble carril, bidireccional, per a bicicletes: “Ja tenim molta circulació de bicicletes per aquesta zona, així que ara es podrà fer de manera segura”, afirma el regidor del Districte de l’Eixample, Pau González.

La nova proposta també mantindrà els espais “pun tuals” de càrrega i descàrrega, una de les peticions més reclamades dels comerços de l’espai. Els caps de setmana, però, la pacificació sí que serà total: l’espai de la ronda serà completament per als veïns, sumant-se així a la iniciativa “Obrim Carrers”.

L’Ajuntament preveu enllestir la retirada de la llosa el més aviat possible i que a principis d’abril del 2023 co menci tot el projecte final. “Mentrestant, farem activitats al carrer obertes a tothom per sumar-nos a les que ja estan fent els veïns del barri”, afirma González. ANNA

CERVESES VINS VERMUTS

C/PARLAMENT 25 SANT ANTONI BARCELONA

IÑIGO

Una imatge virtual de com podria quedar la Ronda de Sant Antoni Imatge: Ajt. BCN

L’entrevista Rubén Yuste

(Actor, cantant i ballarí a ‘Pretty Woman)

Rubén Yuste (Terrassa, 1975) és actor, cantant i ballarí a l’obra Pretty Woman, El Musical, la revisió d’un clàssic cinematogràfic que es pot veure al teatre Apolo des del setembre d’enguany. Amb una carrera i doctorat en Ciències Polítiques, Yuste és un actor polifacètic que mai no ha dei xat d’estudiar. Especialitzat en teatre musical, ha participat en obres com Balansiyyà, Grease, Mamma Mia, Spamalot, Los Miserables, Forever Young, Sugar con faldas y a lo loco, entre d’altres.

Quan va iniciar-se el teu interès pel teatre? Vaig començar una mica diferent a la resta dels meus companys, em vaig llicenciar i doctorar en Ciències Polí tiques i vaig estar uns quants anys treballant al món de la consultoria, però cap al 2004 vaig tenir una crisi existen cial en què vaig entendre que jo el que volia i havia volgut sempre era dedicar-me al teatre, pel que amb 27 anys vaig posar-me a estudiar teatre musical i a dedicar-m’hi, i no he parat. Des dels 4 anys vaig començar a fer teatre a l’escola, als 12 anys vaig entrar al Casal Popular, el punt de referència del teatre amateur i semi-professional de Rubí, d’on sóc jo, i vaig començar a fer l’ Estel de Natzaret , Els Pastorets i diferents clàssics catalans. Et ve de família?

No ho sé, perquè a casa meva no han estat mai gaire de teatre, tot i que sí que ens ha agradat sempre cantar i ballar, com un acte de celebració i de trobada familiar. Som molta gent a casa, 21 cosins, i sempre acabem ba llant tots plegats. Suposo que a l’escola, de ben petit, em vaig interessar per aquest món, i el fet que el professor de teatre ens portés a un lloc com el Casal Popular em va encaminar cap aquí definitivament.

Foto: Web

La música ha estat sempre present a la teva vida... Sí, jo de petit ballava i cantava jotes aragoneses, ja que el meu pare és de l’Aragó. I dona la casualitat que el Centre Aragonès de Rubí eren als baixos de casa del meu tiet, i dels 4 als 16 anys vaig estar fent jotes. Quan era una mica més gran vaig fer claqué, després ball de saló, ball professional... el teatre i el ball era el que més presència havia tingut a la meva vida; el cant ja no tant, cantava per gust, perquè m’agradava, però sense cap formació. Penso que el fet de fusionar les tres disciplines m’ha agradat sempre i m’omple molt. El teatre musical és un gènere menystingut? És cert que en els darrers anys vaig començar a renegar una mica del teatre musical, perquè és un camp social ment menystingut, com si no acabés de ser teatre, o com si fóssim actors de segona. Aquí, al nostre país, no es veu igual el teatre musical que a Londres o a Nova York, i amb aquesta influència vaig menystenir-lo jo també, i vaig començar a fer text, que m’agrada però no em fa sentir tan realitzat com el teatre musical, que contempla la veu, les partitures, les escenes i les coreografies. És pot tenir una estabilitat econòmica sent actor? Jo he tingut molta sort, vaig començar amb Balansiyyà i Grease cap al 2006 i he anat empalmant una feina amb

‘‘El teatre musical no s’ha de menystenir, és un gènere amb entitat pròpia’’

Rubén Yuste, un dels protagonistes de ‘Pretty Woman’

una altra, però és cert que és un altre tipus de feina, no tens vacances, ni un horari tancat, és una organització diferent de la vida, perquè potser tindràs uns mesos molt intensos i uns altres en què no tens treball. Fas diferents personatges, amb quin et quedaries? Faig molts personatges, de Happy Man, que fa l’opening del show perquè els dos amants es trobin per comen çar la seva història d’amor, de Sr. Thompson, que és el gerent de l’hotel, de Hollister, un dependent de botiga, i també un dels cantants del Restaurant Voltaire i d’acomodador del cinema. Personatges còmics que ajuden a que la història d’amor es vagi desenvolupant, però em quedaria amb el Sr. Thomson, perquè al prinicpi és una persona dura i recta però al final empatitza amb els personatges i se n’adona que no ha de jutjar a la gent per la primera impressió.

omplir-se les sales. El boca-orella funciona molt però és una cosa lenta i volàtil. No sabem si és una falta de diners o que la gent ja no té l’hàbit d’anar al teatre, però és una pena perquè Barcelona porta molts anys sent un referent teatral i s’està perdent. Què li diries a algú que dubta d’anar a veure ‘Pretty Woman, El Musical’? Li diria que és un espectacle rodó, que és anar al teatre a oblidar-te de tot, a riure, a emocionar-te... amb una música increïble i unes coreografies que donen gust de veure. És un regal per a un mateix. ANNA IÑIGO

Creus que si la gent no tingués la referència de la pel·lícula hi aniria?

‘‘Tenim un públic de tot tipus, des de persones que han vist la pel·lícula fins a gent que no ha vist mai la pel·lícula, i senten que estan a Broadway’’ Regals de Comerç de Proximitat Activitats Familiars · Patge Reial Xocolatada · I molt, molt més! www.comproalbarri.com

Tenim un públic de tot tipus, des de persones que han vist la pel·lícula i la referencien fins a gent que no ha vist mai la pel·lícula i senten que estan a Broadway. És un espectacle molt ben fet, perquè han sabut mantenir l’essència de la pel·lícula amb el valor afegit de teatra litzar moltes coses. Et pot agradar més o menys, però la proposta a nivell de direcció, guió i actors és molt rodona, és un espectacle musical amb entitat pròpia. La pel·lícula és de l’any 92, creus que la rebuda del públic és diferent tenint en compte com ha avançat el moviment feminista?

En vam parlar molt amb la directora, que tenia aquesta preocupació. No és el mateix la societat del 1992 que la del 2022, i no podem obviar-ho, però cal entendre que l’ambientació i tot gira entorn d’aquest context. Tot i així, penso que el paper de la Vivian canvia lleugerament respecte al de la pel·lícula en el fet que ella constantment se situa com a subjecte amb poder de decisió. Com està anant la venda d’entrades? Esperàvem més afluència. Creiem que ara mateix el teatre a Barcelona està tenint poca afluència si ho comparem amb Madrid, l’oferta és menor i segueixen sense

Miércoles a domingo

Història d’una foto que va donar la volta al món: 25 de maig de 1965. El camp d’hoquei St. Dominic’s Hall a Lewiston, Maine (Estats Units), esperava per la revenja entre un jove Muhammad Ali (anteriorment conegut com Cassius Clay) i Charles “Sonny” Liston, el dur boxejador que va perdre el títol mundial a mans del primer un any abans. En aquell moment, fora del quadrilàter a St. Dominic’s Hall, Neil Leifer, fotògraf que treballava per a la revista ‘Sports Illustrated’, va aprofitar la seva ubicació perfecta i va immortalitzar Ali amb la seva mà dreta a mitja alçada i postura desafiant, mentre Liston seguia atordit a la lona. “No disposàvem encara de la supertecnologia actual, però als principis de la carrera d’Ali la situació, per als fotògrafs, era millor del que seria anys més tard. Hi ha via tres cordes, no quatre. Hi havia menys llums, de manera que el fons sortia negre. No hi havia publicitat de cotxes o cerveses als faldons del ring. La gent fumava i el fum posava un toc dramàtic a l’ambient. I tot això va ser abans que la televisió es desfés dels flaixos de les càmeres per poder il·luminar al seu gust.

Les imatges eren més poètiques llavors”, va relatar Leifer

Rostisseria Bon profit

Reserva Tu menú De Navidad

Neil Leifer, fotògraf

El catalans fem un gran àpat el dia de Nadal, amb menges delicioses, neules, torrons, nadales i versets. I l’endemà, que és Sant Esteve, hi tornem. Però per què Sant Esteve és una festa tan arrelada a casa nostra i no se celebra a la resta de l’estat espanyol?

S’explica perquè Sant Esteve és un fet singular del calendari català que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i que tenia per referència el bisbat de Toledo. Això feia que els conceptes de família fossin diferents: el carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest és el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, i que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava temps per tornar a casa l’endemà. Per tant, inicialment el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual

que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘‘Per Nadal cada ovella al seu corral i per Sant Esteve, cadascú a casa seva’’.

I d’aquí no únicament en surt el motiu pel qual cele brem Sant Esteve; també aclareix el fet que els catalans fem festa el dilluns de Pasqua Florida i el de Pasqua Granada, les tres festes més assenyalades del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en altres territoris que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus. El dia de Sant Esteve està centrat en el dinar, i s’aprofiten les restes del dia de Nadal, i per això se solen fer canelons. REDACCIÓ

Cartellera de Teatre al Paral·lel

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat Golfus de Roma (fins al 8 de gener)

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com El mago Pop (desembre)

PARAL·LEL 62 www.paral-lel62.cat

El Petit Príncep (a partir del 5 de desembre) Facu Díaz-Se pudrió todo (9 de desembre) Jansky + Mercuri (17 de desembre)

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com Pretty woman-El musical (desembre) Encanto-Tributo musical (fins al 29 de gener)

DAU AL SEC www.daualsecartsesceniques.cat La geganta diu que sí (12 de desembre) Un día cualquiera (del 20 al 22 de desembre)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com Mi madre en bragas (fins al 23 de desembre)

Primària musical Escola Pia Sant Antoni

L’escola Pia Sant Antoni de Barcelona va incorporar el curs passat al programa d’estudis de primària la Primària musical. Aquests estudis estan impulsats per la Fundació Música Ferrer Salat , en col·laboració amb la Fundació Conservatori Liceu i la Fundació Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona.

Totes les escoles que en formen part comparteixen un mateix ideari d’ensenyament musical i d’excellència educativa que garanteix el nivell qualitatiu: els plans d’estudis, metodologia pròpia i material didàctic del Conservatori Liceu, el pla de formació del professorat, l’avaluació continuada dels alumnes i les activitats artístiques en corals i conjunts instrumen tals, articulades en el cicle de concerts participatius Liceu

Familiar

Es treballa perquè tots els nens i totes les nenes de l’escola i especialment els de famílies sense recursos quedin exclosos, per tant, s’estén la pràctica musical, tot potenciant la detecció i estimulació del talent a la vegada que s’afavoreix la importància cabdal de la música en el desenvolupament de les persones.

Per exemple el pla d’estudis està dissenyat perquè l’alumnat adquireixin les competències necessàries per a la pràctica de la música clàssica i moderna amb itineraris que els permeten avançar a diferents ritmes.

L’escola, disposa d’un material personalitzat, no reutilitzable, adequat a les seves necessitats tant per l’assignatura de música a primària com per a l’àrea de llenguatge musical. I no només ens assigna un conjunt professors del Conservatori del Liceu perquè imparteixin classes de música extra sinó que també el nostre professorat rep formació, incorpora els dissenys curriculars del Conservatori del Liceu i es coordina en reunions tècniques anuals per a la preparació de les activitats del Pla Anual.

El curs passat tot l’alumnat de primària i gràcies

a la integració dins el cicle Liceu Familiar, va poder participar en la cantata “Rebel·lió a la cuina”, amb l’acompanyament instrumental dels joves músics del Conservatori Liceu.

Aquest curs 2022/23 ja tenim tot 1er i 2on de primària en el projecte, i un cop acabin el cicle de primària rebran el Diploma de nivell bàsic i tindran l’oportunitat de, si ho desitgen, realitzar la prova d’accés per continuar la seva formació al Centre Professional de Música del Liceu i accedir al 1er curs de Grau Professional gràcies a una beca d’estudis de la Fundació de Música Ferrer-Salat.

ESCOLA PIA SANT ANTONI Més informació a: santantoni@escolapia.cat www.santantoni.escolapia.cat / Tel. 93 441 06 05

Foto: Escola Pia

El conte del... Una versió de Nadal

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ha fet l’intent d’enviar-nos un conte de Nadal...

Rebo l’encàrrec del Paral·lel OH!; un conte de Nadal pel barri. M’engresca la idea i m’hi poso tot d’una, sota la penombra d’un llum no gaire reeixit. Els records dels meus Nadals s’afanyen per sortir i brollen de la pantalla del portàtil. No puc evitar escriure sobre la flaira encesa dels canelons de l’àvia, sobre el tacte vell del bitllet de mil pessetes que em do nava l’avi d’amagat, o sobre l’any que la mare es va cremar les mans amb la carn d’olla i el pare se la va haver d’endur cap a l’hospital. M’adscric a la memòria dels qui havien ocupat un lloc a taula i han deixat un buit impossible d’omplir. Se m’acudei xen històries tristes, inspirades en un passat que existeix per no tornar, però no m’acaben de fer el pes i no tenen res a veure amb el barri. Em calço les vambes i m’engipono l’abric. Surto per respirar, per inspirar-me. Les llums d’un Paral·lel ben engarlandat recorda l’antiga avinguda que havia bressolat la dis bauxa nocturna del segle passat. M’agrada el contrast amb la foscor dels carrerons del Poble-sec. Camino. És un passeig íntim, anònim; amb olor d’aventura i final incert. Faig el que faig tantes vegades; observar el meu voltant. Veig famílies carregades amb bosses de supermercat, veig repartidors d’Amazon amb l’ànim estressat, veig les cares contrariades d’alguns veïns que desitgen que aquestes dates passin rabent i sento la xerrameca excitada d’una nena que espera els regals del Tió. També veig aventurers vinguts d’altres països ISAAC

per buscar-se la vida en aquesta jungla i que viuran un Nadal diferent, allunyats dels seus. I veig massa homes i massa dones recolzats contra qualsevol xamfrà; sols, envoltats de cartons; flassades rígides que els acotxaran quan el fred d’hivern s’escoli entre els seus parracs. Torno a casa sense cap idea concreta. El meu pis és petit, si volgués, el podria abra çar amb un únic gest, com ho feia amb ma filla, a qui truco des del sofà. Ella viu a l’estranger i aquest any no podrà ser-hi per festes. Per mi, una videotrucada és un bàlsam efectiu contra la me langia, una solució artificial, com un somnífer a quarts de dotze de la nit. Xarrem. Li comento el que em passa amb el conte, que no sé com l’haig d’escriure. Ella m’intenta ajudar, sempre li he dit que duu una novel·lista a dins, però de moment no vol escriure, i és que els fills no estan dissenyats per fer cas dels pares. I llavors passa, em dona la clau de volta: “papa, no pots escriure el Nadal de tot un barri”.

Obro el portàtil, que com una petxina nacrada m’il lumina la cara. Afino la mirada i pico les tecles, tecles que són lletres, lletres que són paraules, paraules que ja són paràgrafs. I em surt això que estàs llegint. Un batibull farcit de records, de present, de mirades enfora i de mirada endins. Perquè no viuré el mateix Nadal que tu, perquè cadascuna de les persones que omplim el Poble-sec, tenim una versió del Nadal; única i diferent, com aquest conte. Bones festes.

CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)