C A S A L CASAL VIATGER
Viatge a Galícia A finals d'octubre, es va fer un dels viatges que organitza el Casal anualment, en aquest cas, els nostres socis van anar a Galícia. Vigo va ser la primera ciutat que van visitar, la ciutat més important del sud de Galícia. Després d'una bona caminada, van anar a veure les famoses Rias Baixas i Pontevedra, on el casc an�c està declarat Conjunt Històric-Ar�s�c. El segon dia de viatge, els nostres convilatans van anar a Cambados, una vila amb un gran valor arquitectònic, on destaquen el Pazo de Fefiñanes i les ruïnes de Santa Mariña. El mateix dia van visitar Illa D'Arosa i Carril. A la tarda tocava veure Sanxenxo. El tercer dia van fer la visita de rigor a San�ago de Compostel.la, capital autonòmica de Galícia. L'endemà el grup es va desplaçar a Tuy, sobre la riba nord del riu Miño i a la tarda van poder veure La Guárdia i Bayona. El dia següent van fer la visita obligada a l'Illa de la Toja, molt famosa per les seves aigües i balnearis. Després van fer un creuer per la Ria d'Aurosa on es va fer una degustació de musclos. Després de dinar, l'autocar els va dirigir al mirador de Cotoredondo. Va ser un viatge molt ben organitzat, tots els que hi van poder anar, van gaudir de d'allò més d'aquesta comuniEl grup d'espluguins a Galícia. Ramon Joan Roselló tat autònoma. ■ FORMACIÓ PERMANENT
Neus Català al camp de Ravensbruck, conferència a càrrec d'Isabel Miró colaboradora de la URV Aquest passat 7 de novembre va venir a fer-nos una xerrada, la Isabel Miró, col.laboradora de la URV, que ens va explicar la vida de la Neus Català. La Neus va néixer el 6 d'octubre de 1915 a Guiamets, es va diplomar en infermeria el 1937 i, al principi de la guerra civil espanyola, es va traslladar a Barcelona. Va lluitar contra el feixisme i per això va ser deportada a Ravensbruck. La Generalitat de Catalunya va guardonar amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, va ser escollida Catalana de l'Any el 2006. El 29 d'octubre de 2014, als noranta-nou anys, el Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic com a reconeixement per la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita an�feixista i la defensa dels drets de les dones. El 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya , per la seva lluita per la jus�cia i les llibertats democrà�ques, la memòria dels deportats i deportades als camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans. Al febrer de 2019, la ciutat de París li va atorgar la Medalla de la Vila amb el grau de 'Grand Vermeil', la major dis�nció de la capital francesa. Al juliol de 2019 el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polí�cs, la creació d'un carrer en la seva memòria, 7 essent inaugurat el 4 d'octubre. ■ EL FRANCOLÍ
32
NOVEMBRE 2019
