A David Rovira, un home d'esperit lliure. D'alcalde a alcalde

IN MEMORIAM

A David Rovira, un home d'esperit lliure

Lamento profundament la pèrdua d’en David Rovira, i la lamento des d’un punt de vista personal, ciutadà i polí� c. Polí� cament, en David va ser un home que sen� a molt el país, i el seu compromís amb la polí� ca es� c convençut que venia d’aquí: de la seva iden� fi cació amb el país, de la seva voluntat de transformar-lo amb posi� u, de la seva radicalitat democrà� ca i de la seva ambició nacional. En David era tot això, i va transformar tota aquesta energia i tots aquests ideals en acció polí� ca. Això ho va fer a escala més local, com a alcalde de l’Espluga de Francolí, però també a nivell nacional català, fent arribar sempre idees i suggeriments de coses que ell pensava que no es feien prou bé o que s’havien de fer millor.

Recordo també la seva vessant més personal, més humana i ciutadana. En David era un home d’esperit lliure, que es� mava molt la llibertat personal i del conjunt de la col·lec� vitat, i la posava per davant de molts altres valors. Com a farmacèu� c, però també com a ciutadà, era una persona conseqüent, responsable i exemplar. El seu comportament era d’aquells en què l’altra gent s’hi podia emmirallar, i probablement venia del seu fons de bona persona i del seu codi è� c de comportament davant de la vida.

Per totes aquestes raons, lamento molt que en David, un home d’esperit jove i amb anys de vida per davant, ens hagi deixat massa aviat. El que no perdem és el seu referent, la seva amistat i el seu exemple. ■

Artur Mas i Gavarró 129è president de la Generalitat de Catalunya

Artur Mas i David Rovira al Teatre del Casal.

Ramon Rosich

D’alcalde a alcalde

La teva pèrdua, David, ens va agafar de sorpresa. Vas ser alcalde durant 16 anys fi ns que vaig prendre el relleu, com aquell qui diu fa quatre dies. La no� cia ens va colpir a totes i a tots, ens ha tocat de prop.

En la polí� ca local, les relacions són més properes, més humanes i més profi toses. Amb tu vam tenir estones de tot. Segurament als plens els moments eren més tensos, i fora dels plens parlàvem sobre temes que ens preocupaven. Tot i no coincidir en totes les solucions, sí que coincidien les preocupacions.

David, t’he fet enfadar algunes vegades, i tu a mi, no cal negar-ho, però el respecte i l’afecte mutus han fet que dels desacords i de les coincidències en sorgís l’aprenentatge. Poques vegades es pot tenir al davant un rival polí� c de la teva vàlua, part del meu aprenentatge es deu a aquest fet.

Encara recordo les paraules que em vas dir el dia de cons� tució del nou ajuntament. Ens vam fer una forta abraçada i em vas donar uns consells que em serveixen pel dia a dia. També recordo que em vas dir “jo quan em re� ri no molestaré”, i jo et vaig respondre “jo miraré de no molestar-te, però no t’ho asseguro, potser m’hauràs de donar algun cop de mà” i tu em vas donar permís per molestar-te. Les poques vegades que ho he fet, han servit de molt.

Durant aquest anys com a alcalde has millorat l’Espluga de Francolí, un llegat que cal posar en valor com a poble. L’es� ma per la vila l’has � ngut des de pe� t, sempre t’has implicat en les en� tats i abans de ser alcalde ja havies treballat en altres projectes pel municipi, per tant, és un llegat que va més enllà dels setze anys d’alcaldia, és un llegat de tota la teva vida.

EL FRANCOLÍ

Aprofi to aquestes línies per enviar una abraçada d’escalf, acompanyament i serenor a l’Anna, al David, a l’Albert i a la resta de família i amistats. L’Espluga de Francolí us abraça de la mateixa manera que el David es va es� mar l’Espluga.

Que la terra et sigui lleu, company. ■

Josep Maria Vidal i Minguella Alcalde de l'Espluga de Francolí