PENSAR PINZELLADES DEL PEDRÍS

PINZELLADES DEL PEDRÍS

Joan Ramon Quirós Tombas, fuster de professió, l'art, la cuina i els bolets, la devoció

Com va ser que et vas fer fuster?

Un es� u, mentre esperava les notes per entrar a fer el curs de Formació Professional, vaig trobar feina en un taller de de fusteria, quan va ser l'hora de tornar a estudiar, vaig valorar si tornar a estudiar o no i vaig optar per segui amb l'ofi ci. Tot això va passar a l'Alcover ja que jo sóc d'allà.

Dins el sector quina part és amb la que gaudeixes més?

La part que més m'agrada és el moble, amb l'ebenisteria, talla i tornejats. i si puc triar, m'agrada treballar amb fustes nobles ja que els resultats que n'obtens t'omplen de joia. Si pot ser evito els aglomerats.

També t'agrada la part ar� s� ca de la fusta, oi?

Sí, és ben bé així. Tinc bona mà amb la pintura i el dibuix, això m'ha permès desenvolupar aquesta faceta ar� s� ca. A l'Alcover havia compaginat la fusteria i la pintura. Tinc un bon record dels pintors que exposaven al Museu d'Alcover, em van inspirar força i fi ns i tot em van animar a par� cipar en concursos de pintura. Guardo molt bon record del pintor Francisco Domingo que em va recolzar molt. També vaig fer alguna exposició, recordo que la primera va ser de dibuixos fets amb llapis i carbó, més tard vaig treballar la � nta xinesa, posteriorment la tempera i aquarel·la. Aprofi tava els dissabtes a la tarda per anar a Reus a l'estudi de pintura de Pere Calderó mestre en Belles Arts, hi vaig anar durant uns tres anys, allà vaig aprendre la tècnica de la pintura a l'oli, llavors es treballaven tots els dissabtes al ma� . També � nc un bon record de l'exposició que vaig fer al Casal de l'Espluga mentre feia el servei militar. Un dia vaig deixar de fer exposicions, tot i que m'agradava molt.

Quin es� l t'agradava més?

A mi el bodegó, ja que vaig estar infl uenciat pel Sr. Domingo, que per a mi és un dels més grans pintors d'aquest gènere al món. Si parlem de pintura abstracta, l'acostumo a fer a deshores i generalment per desconnectar i faig esbossos. El pintar amb � nta xinesa és degut a que com que el món de la pintura és tan ampli, sempre tens ganes d'anar provant diferents tècniques i es� ls. Per a mi va ser el pas posterior als llapis i al carbó, aquesta tècnica m'agrada perquè ressalta molt els traços .

Canviant de tema, el pedrís on estem està envoltat de varies plantes medicinals, ets coneixedor d'aquesta ciència?

Una part força important de la meva infantesa la vaig passar a casa de la meva padrina, allà vaig descobrir aquest món. A ella la veia moltes vegades preparant-se herbes; espernallac, poniol, menta. Recordo que era molt habitual menjar sopa de farigola, amb torrada de pa i si estaves de sort hi trobaves un ou al mig. Així era com vivien els nostres avis, al costat de la llar de foc, sopaven amb els padrins. No es passava gana però tampoc hi abundància d'avui en dia. D'aquesta època, a part de les plantes medicinals, em va quedar l'afi ció de cuinar alguns plats. De vegades algun caçador que ve a buscar encenalls per als gossos, em passa alguna peça de caça; faisà, conill, cabirol, senglar... m'agrada molt cuinar-los. També toco prou bé la cassola de tros i el cargols.

No em dius res dels bolets, tu que ets un enamorat de les nostres muntanyes tens afi ció a anar a buscar-ne?

Home és que al fi nal semblarà que al taller no hi paro mai... quan és l'època de bolets � nc temps per a tot, m'agrada molt anar a buscar-ne. Tinc uns amics que encara són més afi cionats que jo i, si aquí no se'n fan, fem alguna escapadeta fora. Ara, quan aquí se'n fan no ens movem de les nostres muntanyes, que se'n troben de moltes classes diferents.

Quin bolet és el que t'agrada més?

L’ou de reig, per a mi és el millor. El cep és bolet que vaig conèixer més tard, ja que per aquí no es collia, es feia passar per bolet de bou, i té un gust que també m'agrada molt. El Rovelló, no cal dir-ho, en totes i cadascuna de les seves varietats, que van des dels primers pinetells als que es fan pels volts de Nadal, que són tan durs i pesants, que si els poses al mig d'un entrepà sembla que hi hagis posat un bistec, aquests són escassos i molt di� cil de trobar. La mocosa o llenega provoca disparitat d'opinions, alguns diuen que són excel·lents i d'altres diuen que els fa angúnia la capa gela� nosa i no el volen ni tastar. Per a conservar-los jo els classifi co per varietats i també separo els barrets dels nassos, aquest úl� m pas, m'agrada perquè té un gust diferent cadascuna de les parts del bolet. Després els poso en bosses i els congelo i els faig servir per fer algun plat amb suc. Malgrat no agradin tant les altres varietats de bolets, no s'han de menysprear mai, no ens podem tancar en els quatre bolets més bons, tots tenen el seu lloc a la cuina. El meu sogre em va fer descobrir aquest món i em va ensenyar a gaudir-los tots i cadascun d'ells. ■

Joan Casanovas

EL FRANCOLÍ