ARA FA 100 ANYS

Maig de 1920, a l'Espluga

Els corresponsals de premsa de l'Espluga, el maig de 1920, degueren estar molt ocupats en altres quefers. No es publicaren cròniques a la premsa local ni provincial. En canvi la vida del poble bé devia seguir.

Els pagesos ocupats a les vinyes, pendents dels temps, veien els sembrats començar a fl orir i esperant que un mal cop de calor no malmetés la maduració del gra. La confi ança en una bona collita i uns bons preus, la mantenien cada sor� da de sol.

El maig, era habitual pagar part de les contribucions. Els exercicis, administra� vament, començaven el primer de juliol i acabaven el 30 de juny de l'any següent.

El pressupost municipal de l'Espluga de Francolí, presentava uns ingressos per l'anualitat 1919-1920 de 31.342 pessetes. Per a 1920-21 el total era de 34.179 pessetes. Si conver� m això a jornals de peó a 5 pessetes i fem la mitjana dels dos anys, ob� ndrem un pressupost equivalent a més de sis mil cinc-cents jornals.

Pel que fa a la contribució estava formada per diferents conceptes: urbana, territorial o rús� ca i industrial per una banda i Consums, Cèdules personals, tributs sobre els productes vinícoles i el Con� ngent provincial. Els dos que causaven més problemes eren els consums i el Con� ngent.

La reforma de la Llei Municipal de 1919 que obligava a modifi car les claus pressupostàries dels ajuntaments, conver� ren els nostres pobles en un veritable caos des del punt de vista administra� u. El pas de fer-ho per anys naturals als nous períodes per exercicis, complicà la feina als secretaris, i a més la mort de qui era el president de l'Associació de Secretaris Municipals de la Conca de Barberà, Joan Poblet i Teixidó, per la grip de 1918, deixà aquells homes, de cada poble, sense l'assessorament a que estaven acostumats.

La pressió fi scal sobre les famílies espluguines era una difi cultat per les fi nances familiars. No faltava menjar, potser, però el diner escassejava tant que la majoria de la població no podia fer front puntualment a les seves obligacions. Els socis del celler esperaven en candeletes que la liquidació de la collita no fos defi citària. Hi ha una dita: Taula de maig (taula sense pa), que ve a indicar que era un mal més en el calendari. S'anaven esgotant les reserves de l'hivern i la collita encara era al ras.

Però bona part dels espluguins, uns favor i els altres en contra, estaven molt entretinguts, aquell maig de 1920, amb un mestre: Àngel Perissè, amb el seu col·legi Pestalozzi i els seus ar� cles contra l'Ajuntament. Liderant el jovent amb tesis revolucionaries. Mobilitzant les forces an� clericals del poble. Denunciant una i altra vegada les tupinades electorals. Tot plegat un caos també social.

Havia entrat amb força a la vida espluguina, tal vegada de sota mà, Julià Nougués i Subirà. Ja explotava pedreres a la seva fi nca del Comellar de la Pena. Per tant, com a Diputat Republicà Federal, tenia informació de primera mà de

El Comellar de la Pena. Imatge d'arxiu

la situació polí� ca més enllà del nostre terme i pel seu contacte amb els treballadors a la seva fi nca, tenia prou informació sobre el dia a dia del poble.

A ca la Vila hi havia Josep Altarriba Amill, Josep Torrell Òdena, Pau Tarès Franquet, Isidre Domènech Prim, Antoni Roca, Ma� es Callau Vilà, Salvador Sanjoan Vidal, Joan Mar� Farran, Josep Trullols Dalmau, i Josep Rosell Pons. Alguns d'aquests homes força joves, però tots amb ideologies allunyades, per una o altra raó.

El Sindicat i el Celler de Baix entraven en un dels seus períodes més agitats, després de la marxa de Rendé a la Mancomunitat. Agus� Roig i Domingo presidia el Sindicat, amb Josep Cabeza i Salvador Porta com a homes forts. La Cambra Ofi cial Agrària passava també un temps di� cil, fi ns que al cap d'un any, el 1921, aconseguiria fer revifar el seu deix conservador i engegar la publicació d'El Francolí.

La resta d’associacions que venien de fi nals del segle anterior, tenien una vida tan esllanguida que no mostraven ni senyals de vida. Poc teatre, només cafès, poques festes, només les de caire religiós. Ni un pa a la post. Què hi voleu fer. Les individualitats d'homes enfrontats entre ells, descoratjaven els humils ciutadans. No anotem els noms, perquè són prou coneguts aquells que a desgrat de tothom intentaven tallar el bacallà. Si la collita de verema i cereal de 1915 fou tan desastrosa, ens atrevim a afi rmar que per moltes i variades raons, el 1920 fou un any en el qual el poble tocà fons. I és des del fons que es poden revifar les coses. ■

Josep Maria Vallès

EL FRANCOLÍ

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Baba

Nom complert i edat Josep M. Torres Balcells, 84 anys Quin és el renom de la família? Cal Baba Com i perquè va sorgir aquest renom? No en sé l'origen concret, però sí que � nc la certesa que al meu besavi, el padrí del meu pare, anomenat Josep Torres Garriga, ja li deien. És un renom amb una gran genealogia familiar. Quan temps fa que es va començar a u� litzar? El besavi del meu pare avui dia � ndria uns 165 anys. Alguna anècdota curiosa del renom o de la família? Sempre han explicat que el meu besavi, al primer que el van anomenar de Cal Baba, tenia una barraca i hi va fer fer la porta molt alta expressament per tal de poder entrar dalt de la mula fi ns a l'interior i no haver de baixar. ■

Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

DE SOCIETAT

Adéu a la Montserrat Conesa

El proppassat 28 d'abril va morir la nostra amiga i companya del cor parroquial que -durant molts anys i des del principi del grup- ens va acompanyar amb la seva fi na veu de soprano.

La Montserrat era una persona de tracte agradable, amant de la quietud i la pau. Treballadora, servicial i lluitadora en totes les situacions que anava trobant.

Tot i que va passar uns quants anys de la seva vida tenint cura del seu espòs Jaume Badia, que caigué malalt, sempre trobava algun moment per dedicar-lo al servei de la parròquia, fent diverses ac� vitats, amb il.lusió i es� ma.

Tenia cura de l'ornamentació de l'església. Li agradava col.locar-hi plantes i rams de fl ors amb gust i delicadesa, i se sen� a sa� sfeta quan veia el goig que feia l'església; formava part de l'equip de la neteja, també del Consell Parroquial i del cor.

Quan la seva salut començà a minvar deixà de venir a cantar, amb gran tristesa per part seva i també nostra, que vam enyorar-la. Morí l'endemà de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual ella tenia molta devoció, com ho mostra la fotografi a que il.lustra l'escrit.

No vam poder acomiadar-la al seu moment com ens hauria agradat fer- ho, degut a la norma� va actual per la pandèmia del coronavirus, però la tenim molt present en el nostre cor.

Trametem un sen� t condol als seus fi lls Jaume, Mercè i Ramon, al gendre, la nora i a tots els seus néts, dels que estava tan orgullosa. A reveure, Montserrat! ■

Cor parroquial de l'església de Sant Miquel Arcàngel de l'Espluga

EL FRANCOLÍ

DE SOCIETAT

Adéu, papa

I de sobte, quan menys t'ho esperes la vida et posa a prova, resulta di� cil quan tot pot canviar en un instant. Passes d'aquell moment on tot és alegria, felicitat, plans de futur, ganes de viure, de riure, de gaudir de la vida... a veure-ho tot des d'una altra perspec� va. No ho entenem, no ho arribem a creure, per què tu? És com un somni però a la vegada realitat. Cada dia, cada minut, cada segon fa que passi més lent i penses: és injusta la vida però res pots fer-hi. L'únic que penses i tens ganes és d'estar amb tu mateix i amb les persones que més es� mes, que saps que sempre estan allà, tant a les bones com a les dolentes, i d'això se'n diu família. També penses que és moment per ser més forts que mai, per no decaure i per tenir bons records de les coses que hem fet junts.

Papa, penso cuidar la mama i l'Òscar com tu ho haguessis fet, penso ser la fi gura més forta com tu ens has demostrat, és més, penso ser un referent per a ells i per a tu sobretot. No deixaré que els hi passi res i penso fer-los costat sempre, SEMPRE. Has estat un clar exemple per a tots, ens ho has demostrat tot i més però la vida t'ha jugat una mala passada i sobretot amb les circumstàncies en les que estem, la merda del covid.

Finalment he � ngut l'oportunitat d'acomiadar-me de tu, agafar-te la mà i dir-te les coses que pensava en aquell moment. És dur veure com tens la persona que més es� mes al davant i no pots fer res. Però sé que ens has escoltat i has esperat a dir-nos adéu quan hem estat amb tu. M'hagués agradat que t'acomiadessis de les persones que t'es� men i que tu es� mes perquè sé que en són moltes. No sé què és en aquest moment, suposo que deu ser un cúmul de sen� ments nega� us junts, tristesa, pena, ràbia, pa� ment, disgust, por, pànic, impotència, malestar... Però no � nc paraules per expressar realment el que sento i sen� m. A hores d'ara, sé que ens voldràs més units que mai i sobretot feliços. Dir-te que no t'oblidarem mai, que t'es� mem i t'es� marem amb totes les nostres forces.

Descansa en pau papa, et trobarem a faltar! ■

El teu fi ll Santi

En aquest moment no hi ha paraules per descriure el què ha passat. Veus com en un segon et canvia tota la vida i tu no pots fer res per evitar-ho, només estar units amb la família i esperar, esperar fi ns a l'úl� m moment la decisió que el teu cos tria i que no pots canviar.

N'es� c segur que vas saber que en tot moment estàvem allà, i que tu també volies acomiadar-te de nosaltres i marxar tranquil i feliç, com ho has estat sempre, això mai ho oblidarem.

Marxes sabent que la mama, el tete i jo t'es� màvem, t'es� mem i t'es� marem sempre.

Gràcies per tot el que has fet per mi.

Quiero despedirme como tú siempre lo hacías papa: ¡Hasta luego! ■

El teu fi ll Òscar

EL FRANCOLÍ

Mai et direm adéu, mama

El 16 de maig la meva mare ens va deixar. Pels de casa sempre ha estat i serà la mama; i la nena, per la meva padrina. Suposo que tots veiem una vessant de la persona, des del nostre punt de vista, depenent del paper que juga cap a nosaltres. Aquests úl� ms anys, però, he pogut veure i gaudir de la mama en altres àmbits, amb els amics i en celebracions, i he pogut veure una altra part de la Maria Guasch: l’amiga, més espontània i més extraver� da.

En el moment de deixar-nos, sempre esperem veure les mostres de suport i afecte d’aquells que ens envolten. Sabia que era una persona es� mada i apreciada, però he de dir que la magnitud de les lloances m’ha emocionat. La seva alegria, la seva mirada tendra i el seu somriure eren els seus trets més caracterís� cs que mai oblidarem, i aquests són alguns dels adjec� us per descriure-la que m’heu fet arribar els que la coneixíeu i es� màveu: generosa, discreta, admirable, assenyada, op� mista i exemplar. Incondicional, lleial i disposada sempre a ajudar als altres. Jo hi afegiria romàn� ca, per mi la mama sempre ha estat una enamorada dels sen� ments purs, de la senzillesa, de la tendresa i de l’amor. I per suposat, era una persona forta, lluitadora i valenta, valenta fi ns l’úl� m moment.

La il·lusió que tenia per la seva néta Isona li donava vida i força. Ens ha deixat molt clar que vol que ella sàpiga com l’es� mava, i ho sabrà. Nosaltres li explicarem totes les anècdotes, totes les històries que hem viscut, tot el que va ser i tot el que hagués fet la seva padrina. Ens man� ndrem units i farem viure el seu record, per això sempre seguirà present a la família. Però això no treu que t’enyorarem, mama, t’enyorarem molt. Et trobarem a faltar i desitjarem que es� guessis present amb nosaltres, no només en el nostre record. T’es� mo. T’es� mem. ■

Margarida Delgado Guasch, en nom de tota la família

A Maria Guasch

El des� posa moltes persones en la nostra vida, però només les millors s'hi queden. Voldria parlar-vos de la Maria Guasch. Quan la vaig conèixer a l’Escola de Sarral fa més de vint anys, em vaig trobar amb una mestra intel·ligent, amb grans ap� tuds pedagògiques. La llengua catalana era la seva passió professional. De ben segur que l’alumnat de la Maria la recordarà per la seva intensa dedicació. Organitzada, responsable i amb ganes d’ajudar tothom, destacava per la seva gran capacitat de treball i el seu amor a la professió de mestra, cosa que va demostrar àmpliament sempre.

A mesura que la tractava, aquesta gran mestra s’anava fent pe� ta perquè descobria la GRAN PERSONA. He � ngut la sort de compar� r moltes estones i vivències amb ella i he anat trobant a la dona excepcional. Una persona bona que ens farà molta falta per la seva manera de ser: la seva es� ma, la seva amabilitat, la seva cordialitat, la seva discreció, la seva humilitat…

Hem de donar-li milions de gràcies per tot allò que ens ha ensenyat, per la seva contribució a l’educació i per la gran petjada personal que ha deixat a les nostres vides. Sempre et feia sen� r millor i més feliç i descobries que realment al mon existeix gent bona. Tinc mol� ssims records d’ella i tots m’omplen de goig. És di� cil trobar una persona com la Maria, més di� cil és pensar que ja no hi és i impossible d’oblidar-la. Aquest és el nostre consol, recordar-la, mantenir-la sempre a la memòria i guardar-la en el cor.

La Maria ha donat bellesa a la vida amb el seu vers "la seva manera de ser". Gràcies infi nites Maria i fi ns sempre! ■

Maria Teresa Miquel

A reveure, Maria

Maria, t’es� mo, per això no vull que te’n vagis ara. Sempre te’n recordes del meu aniversari abans que jo mateixa, ets la millor persona que he conegut en tota la meva vida i vull dir-te que mai t’oblidarem aquí. Sempre estaràs amb nosaltres. T’es� mem.

Sé que no ens veiem gaire sovint, però les vegades que ens hem trobat han estat inoblidables. Em costa assumir que te’n vagis ara, que no et puc veure, però suposo que això va així, i no s’hi pot fer res més.

T’es� mo molt! ■

Alba Vila Teixidó

EL FRANCOLÍ

DE SOCIETAT

Adéu Maria!

Pau Calbet Mascaró, fi ll del Ramon i la Maria, amb data de naixement el 29 d'abril. Joan Vendrell March, fi lla del Marc i l'Anna, amb data de naixement l'1 de maig.

DEFUNCIONS

Salvador Pérez Royes, de 92 anys, vidu. Amb data de defunció el 5 de maig i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. David Rovira Minguella, de 63 anys. Espòs d'Anna Sánchez Farré. Amb En el munt d’anys que he treballat al Centre de Recursos, coneixes molts mestres, hi parles, saps de les seves inquietuds i neguits. Els respectes tal com són, els arribes a apreciar i a es� mar i els valores perquè sempre son a la primera línia amb el seu claustre, les seves famílies, els seus companys, els seus alumnes. I la Maria Guasch Murtra era una d’elles, amb la par� cipació als cursets de formació i a les ac� vitats que l’interessaven, amb la seva discreció i professionalitat.

Ara que es� c jubilada fem pe� tes trobades amb uns i altres per seguir amb l’amistat. Aquest és el cas amb la Maria Guasch que de tant en tant la Visita i la M. Teresa dinaven amb ella i, nosaltres, la Dolors i jo ens hi afegídata de defunció el 12 de maig i domicili al carrer Mirador de la Conca. San� ago Mar� nez García, de 58 anys, espòs de Carme Cobo Vila. Amb data de defunció el 3 de maig i domicili al carrer Sor Mercè Ferrer Maria Guasch Murtra, de 61 anys. Esposa de Joan Delgado Guillén. Amb data de defunció el 16 de maig i domicili al carrer Jaume I. Pelegrino Mar� nez Grau, de 88 anys, vidu de Dolors Altarriba Guiu. Amb data de defunció el 22 de maig i domicili a Tarragona. em. Parlàvem de lectures i en compar� em, de l’escola, de la vida i del valor que donem ara a les coses i que sovint, mentre érem en ac� u, no teníem temps ni per adonar-nos de la importància de tota aquesta relació d’amistat, de buscar més temps per a un mateix i per compar� r-ne d’una manera que no fos només de feina, sí per redescobrir-nos...

Així discutíem, rèiem, valoràvem i passàvem unes bones estones que sempre agrairem totes plegades a la Maria que ho va fer possible i ens hi va fer participar amb les seves ganes de viure i interessada per tot. Gràcies Maria, bona mestra i companya! Descansa en pau. ■

Fe d'errates: A El Francolí del mes d'abril va sor� r publicada la defunció de la Maria Civit Mateu, de 93 anys, vídua i amb data de defunció el 3 de març. A la nota hi posa que vivia a la residència (carrer Sant Vicenç de Paül) quan l'adreça correcta de la Maria era a la carretera de les Masies, 5.

DEMOGRAFIA

NAIXEMENTS

Filo Farré Anguera

Maria Cinta Guasch Sales, de 93 anys. Vídua de Josep M. Cots Callau. Amb data de defunció el 25 de maig i domicili al carrer Torres Jordi. Laura Català Sanromà, de 87 anys. Vídua. Amb data de defunció el 29 de maig i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Sebas� ana López Pérez, de 89 anys. Vídua, amb data de defunció el 30 de maig i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Segons dades que ens envien del Registre Civil de l'Espluga de Francolí. ■

EL FRANCOLÍ