3 minute read
Reprendrem les seves pases per prosseguir el camí
Un poble, un país és el fruit d’una obra col·lec� va bas� da amb l’aportació de les generacions successives. En aquesta trajectòria que ens confi gura i on arrelem les nostres vides, hi ha persones i esdeveniments que tenen una importància decisiva per la petjada duradora i la infl uència fecunda que deixen per a la comunitat. I a l’Espluga de Francolí hem � ngut la sort de poder comptar amb un home com David Rovira i Minguella, que ha dut a terme una tasca generosa, entusiasta i tenaç al servei d’un munt d’inicia� ves que han contribuït a millorar la nostra vila.
Advertisement
Quan a la fi de l’any 2003 vaig assumir la direcció de la fundació que duu el nom de l’admirada família Carulla, d’origen espluguí, vaig tenir la sort i el privilegi de poder coincidir amb el ja aleshores alcalde David Rovira, an� c collaborador dels impulsors de la fundació, Lluís Carulla i Casals i Maria Font i Bernaus, dues personalitats excepcionals.
Durant el seu mandat com a alcalde vam poder compar� r, a més de la preciosa festa anual de l’escola catalana, els
David Rovira, Aurora Valero i Carles Duarte. Gener de 2016. MVR Premis Baldiri Reixac, i les inauguracions i presentacions del Museu de la Vida Rural, tot un seguit de fi tes molt rellevants, com l’ambiciosa ampliació en dues fases successives d’aquest magnífi c Museu, el monument a Lluís Carulla i Canals, obra del destacat escultor Andreu Alfaro, o la preservació per a l’Espluga de l’esplèndid edifi ci del Casal, un equipament cultural de primera magnitud que, en esdevenir municipal, ha pogut emprendre, més enllà de l’en� tat que hi ha estat sempre vinculada, una etapa de renovació i de rellançament. L’alcalde Rovira, a més, va tenir la deferència de convidar-me a pronunciar el pregó de la Festa Major de l’any 2011, un honor que vaig acceptar amb gra� tud i amb emoció.
David Rovira va ser un formidable president del Casal, un alcalde incansable i proper que va saber aglu� nar voluntats diverses per promoure projectes de gruix i que es� mava amb passió l’Espluga i Catalunya. Ens unia, a més, una afi nitat que es fonamentava en ideals, en conviccions i amb maneres de sen� r que ens agermanaven.
Al llarg dels anys les circumstàncies ens porten a coincidir amb algunes persones singulars que acaben incidint en la nostra manera de ser, de fer i de considerar-nos part del món. De David Rovira vaig aprendre molt, amb ell vaig compar� r converses, complicitats, preocupacions, horitzons. La seva absència avui ens afebleix.
En una època difícil com la que ara hem d’afrontar necessitem referents inspiradors. David Rovira, sens dubte, n’és un. La notícia del seu traspàs ens ha commogut, ens ha aclaparat. Però cal que tinguem present l’exemple que ell ens mostrava cada dia amb la seva fe i amb el seu compromís irrenunciables. Reprendrem les seves passes per prosseguir el camí, celebrarem que hagi format part de les nostres vides i el record i el llegat perdurables que deixa entre nosaltres. ■
Carles Duarte i Montserrat
El seu exemple persis� rà en la nostra memòria
Ara fa un any, amb el David i l’Anna parlàvem de la dedicació a la polí� ca, arran de la decisió de no ser candidat a l’alcaldia. I del temps inver� t en la cosa pública (per tant en el benefi ci públic) i d’allò que hauria suposat inver� r el mateix en l’empresa privada i en la família. Sovint això no es veu rere la pantalla de la minoria que fa malbé el nom i l’ofi ci de la polí� ca però som molts els que sabem que gràcies a persones com el David les viles i ciutats, i el país, la Nació, està en bones mans. El seu exemple, alguns ho heu compar� t, emocionats, aquests dies, us ha acompanyat des dels vostres inicis en aquest camí -sovint ingrat, molts cops fantàs� c- del disseny i direcció de la ges� ó pública. I el seu exemple persis� rà en la nostra memòria. Així com el seu caràcter alegre i jovial, bonhomiós, que el portava a compar� r el seu amor per l’Espluga, per la família -que sen� m tan propera i amb qui seguirem perpetuant el seu record- i per la feina ben feta. Gràcies David. ■
Jordi Agràs Estalella Director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona
EL FRANCOLÍ
