NATURA SINGULAR

Papallones

per Pitu Amigó

Al mes de juny, ja a les acaballes de la primavera, les papallones ens alegren els prats i jardins amb la seva explosió de color i diversitat que dura fi ns a fi nals d’es� u.

La vida d’una papallona comença setmanes abans, amb una femella fent la posta sobre una planta de l’espècie adequada. Les erugues que en surten mengen voraçment parts de la planta hoste i creixen de manera molt ràpida: la missió és menjar, créixer i acumular reserves. Finalment, les erugues es tanquen en un capoll per a protegir-se durant la fase de pupa en que l’animal es transforma en papallona. Un

Blanqueta de la col (Peris rapae)

El fraret (Orobanche sp.) Els frarets són unes plantes fascinants, comuns, però di� cils d’estudiar i diferenciar-ne les espècies.

El seu nom comú es deriva de la forma de la planta: una � ja solitària i gruixuda coronada per una espiga de fl ors, que en assecar-se i enfosquir-se recorden la caputxa i l’hàbit dels monjos. També se l’ha anomenat espàrrec bord.

El seu color sol anar des del groc fi ns al marronós, un color inusual, doncs aquestes plantes no tenen clorofi l·la i extreuen tots els nutrients que necessiten de les plantes que parasiten. Tot i que algunes espècies d’Orobanche poden causar plagues importants en conreus intensius (per exemple girasol), normalment són inofensives i les podem observar en marges de camins o boscos. Durant la major part de la seva vida, els frarets són simples arrels enterrades, però amb l’arribada de la primavera desenvolupen la part aèria fl orada que es manté tendra uns pocs dies, fi ns que les fl ors són fecundades i la planta s’asseca i allibera milers de llavors. ■ cop assolida la forma fi nal de papallona, l’individu ja no creix més i només menja nèctar de fl ors (bàsicament aigua i sucre) ja que compta amb reserves de proteïnes i greixos que s’han acumulat durant la fase d’eruga. La missió de, la sovint curta fase de papallona, és la reproducció i dispersió, i les femelles moren després de fer la posta.

Algunes papallones poden esdevenir plagues en la seva fase larvària, les erugues de blanqueta de la col (veieu-ne foto) s’alimenten de crucíferes salvatges com ravenisses, però

Blanqueta de la col, detall del cap Blanca de l’arç (Aporia crataegi) Damer Puntejat (Melitaea cinxia)

també de conreades com la col, bròquil, rave o nap.

EL FRANCOLÍ

Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com

EL FRANCOLÍ