Un model a seguir

El David Rovira ha estat un model per somriure còmplice. I tant que va desmi, tant per la seva qualitat humana pertar el cuquet. Al cap d’uns mesos com polí� ca. A ell li dec molt. Ens vam formava part de la llista de Convergènconèixer fa anys i la nostra vida s’ha cia i Unió a l’Ajuntament de Montblanc, anat entrecreuant en moltes ocasions com a número 2 de la candidatura. I ara i en moltes circumstàncies. Primer a la fa un any, quan el David ja no va optar Terra Alta, després a la Conca. Els úl- a la reelecció com alcalde de l’Espluga, � ms temps de forma més freqüent. jo vaig fer aquell pas que m’havia de-

Al seu costat he après molt. Els seus manat cinc anys enrere, i em vaig posar consells sempre m’han ajudat. Ell m’ha al front de Junts per Montblanc. Em covolgut transmetre el seu compromís i neixia bé i va saber com engrescar-me. la seva manera de fer. Sempre pendent Després d’això, un temps després, de tot i de tothom. quan el David es va començar a re� rar

Ell ha estat referent de molta gent. de la polí� ca, en una trobada al desAlcalde compromès de l’Espluga de patx de la seva farmàcia a l’Espluga, al Francolí, president del Consell Comar- 2016, em va dir que, amb el nou procal de la Conca de Barberà, que tant jecte polí� c que es començava a conha es� mat. Diputat a la Diputació i pre- fi gurar amb la fundació del Par� t Desident de Base, on va desenvolupar una mòcrata, volia que jo li agafés el relleu. esmerçada tasca. Una llarga trajectòria a les ins� tucions i al nostre par� t. Mestre i mentor de molts alcaldes i alcaldesses, de regidores i regidors.

Personalment, li dec molt. Sempre recordaré quan al setembre de 2014 em va citar per proposar-me entrar, de nou, en polí� ca municipal. Jo, el 2011, havia tancat una etapa que m’havia portat a ser regidor a Prat de Comte (Terra Alta), el meu Equip de Junts per la Conca. Cedida poble d’origen. Ja feia temps que ens coneixíem i sabia de la meva El David era el cap comarcal de Conexperiència polí� ca. Ja havíem col- vergència i creia que havia de deixar laborat plegats. A la Fassina Balanyà pas. “Ara us toca a vosaltres, als joves. de l’Espluga de Francolí hi ha una part Jo ja he de començar a re� rar-me”, em molt simbòlica de Prat de Comte, po- va dir. I així va ser com, de nou, el Dable de referència en el món de la des� l- vid em va tornar a engrescar. lació d’aiguardent. El David Rovira va saber despertar

Aquella tarda, quan ens vam trobar, en mi aquest esperit de servei als ala Montblanc, va mirar de convèncer-me. tres des de la polí� ca que ell sempre Al 2015 hi havia eleccions municipals i ha � ngut. Em va contagiar del seu comvolia que jo fes un pas endavant. Jo li promís de treballar per les persones vaig dir que no estava preparat per li- des de les ins� tucions i des del par� t. derar cap projecte. Que estava molt des- Li dec a ell, en gran part, ser el que sóc connectat de la polí� ca, que tenia ca- en polí� ca. nalla molt pe� ta, que estava immers en Però el David era molt més que un un projecte professional... Ell ho va en- gran polí� c. Era el nostre amic. Una pertendre perfectament. Recordo perfec- sona que es� mem i que ens es� mava. tament les seves paraules com si fos Aquests dies tots compar� m imatges ara. “Ho comprenc. La teva vida ara es- d’ell i recordem bons moments que vam tà orientada cap a altres coses, però viure plegats. Vam passar un dia molt bocrec que ja t’he despertat un cuquet i nic a Barcelona. Era el 16 de setembre alguna cosa faràs”, em va dir amb un de 2017. El president Puigdemont va con-

EL FRANCOLÍ vocar alcaldes al Palau de la Generalitat. El David i una bona colla d’amics alcaldes i alcaldesses de la Conca hi van ser. Jo vaig tenir la sort de poder-los acompanyar. Tots recordem aquell dia com una ocasió molt especial.

Darrerament, al febrer, un grup companys i companyes de Junts per la Conca vam fer una visita al Port de Tarragona. En Josep Maria Cruset, president del Port i gran amic del David i de tots nosaltres, ens va explicar el funcionament de la ins� tució que lidera. Va ser l’úl� m cop que vam estar junts amb el David, com una bona colla d’amics. La Covid-19 ens ha man� nguts confi nats però no allunyats. Les videoconferències ens han apropat i ens van permetre mantenir el contacte les úl� mes setmanes que va ser amb nosaltres. La nit que vam conèixer la trista no� cia, els grups de WhatsApp van començar a bullir. Les trucades es mul� plicaven tot i que ja era molt tard. El David Rovira, ens havia deixat. Ningú ho podia creure. No podia ser cert. Els seus amics i companys de par� t, de projecte polí� c, ens vam quedar desolats en saber-ho. De tots van sor� r paraules de pesar, de reconeixement, de profunda tristesa.

Tots voldríem poder ser al costat de la seva família i transmetre’ls com sen� m la seva pèrdua. Tots tenim la necessitat de fer-nos una abraçada, de plorar-lo junts. Haurem d’esperar a poder retrobar-nos. Tots volem fer un homenatge com cal al David. L’homenatge que reculli l’es� ma i la gra� tud que tots li tenim. Ara no podrà ser, però ens hem compromès a organitzar-ho perquè el David s’ho mereix. Ho volem fer per ell però també per nosaltres. El volem acomiadar per recordar-lo sempre.

El David Rovira ens ha deixat, però el seu record, el seu mestratge i la seva passió sempre quedarà amb nosaltres. Descansa en pau, David. ■

Marc Vinya Miralles President de l’Executi va Comarcal de Parti t Demòcrata de la Conca de Barberà en nom dels companys i companyes del parti t i de Junts per la Conca.