A Quim Torra. Sensibilitat o dèria

l’altra punta del poble de notòria tradició catòlica i carlina. Tot i així, qui les portava va ser de� ngut i tancat a Tarragona a la presó de Pilats.

No obstant, fou excarcellat poc després, de la mateixa manera que foren excarcellats cinc anys enrere els autors de la mort del cobrador, i allò sí que va ser un autèn� c assassinat, al convèncer l’advocat Cañellas al tribunal que la mort se l’havia provocat ell mateix al disparar-se-li accidentalment la pistola que portava, quan com tots sabem, va ser un crim horrorós i autèn� cament salvatge. ■

Frederic Torruella

A Quim Torra

Avui em deixo endur per aquella mena de sinceritat i refl exió que em produeixen les actuacions del nostre honorable President Quim Torra al capdavant de la Generalitat de Catalunya.

Al principi tenia dubtes, per la senzilla raó que era un intel·lectual i no un polí� c; però la seva trajectòria i fi delitat en el procés de Catalunya cap a la Independència ha estat, al meu entendre, correc� ssima; com ho ha estat també la tossuderia en defensa de la dignitat i el tracte polí� c i moral correcte que mereix qualsevol President de la Generalitat, la qual cosa, voluntàriament, trepitgen els governs estatals i els estaments judicials, i també molts components del nostre Parlament.

La persecució i el menyspreu al qual s'ha enfrontat forma part del tarannà inquisitorial i imperialista dels diferents Governs d'Espanya, però també afavorides per les lluites fratricides pel poder del nostre Parlament.

Aquests úl� ms temps s'ha esgargamellat demanant llibertat sanitària pel nostre país, argüint consignes tècniques avalades pels serveis d'epidemiòlegs d'arreu i manifestant que l'estat era verge en aquests afers, ja traspassats a les autonomies des de feia molts anys. Ca, "l'Estat d'Alarma" s'ha imposat, i la centralització també!

Calia demostrar una vegada més qui mana, i que amb fèrria actuació castrense s'aconseguia vèncer el virus, i de retruc, afi rmar "la unidad de des� no en lo universal".

Vist això, no em queda altra alterna� va que demanar al nostre president que no "afl uixi" i no deixi de treballar per la gent que ho necessita, i també per refer les destrosses econòmiques que la pandèmia ha ocasionat. No come� la imprudència de convocar eleccions en el moment en que cal salvar vides i refer la nostra economia.

Li ho demana un humil ciutadà.

És preferible que us condemnin uns falsos jutges per una falsa acusació, que no pas que abandoneu el lloc que amb tanta dignitat i humanitat defenseu. "Ara no toca, deia un malaguanyat polític de casa nostra. ■

Eusebi Majós

Sensibilitat o dèria

Els documents an� cs s’haurien de guardar. Tant els documents textuals com els gràfi cs. Entre els primers hi ha manuscrits i impresos, bàsicament. Entre els gràfi cs, per damunt de tot, les fotografi es. Les fotografi es també ens poden arribar en forma de nega� us sobre diferents suports, és clar, però també són elements patrimonials molt importants.

Si n’hi voleu dir sensibilitat, queda d’allò més bé. Si preferiu dèria, sona una mica despec� u, però el resultat és el mateix. Les persones amb aquest “vici”, solen acumular gran quan� tat d’informació. Altres en canvi, desgraciadament, se’n desempalleguen per la via de les escombraries, el foc, o la venda. La darrera és la menys recriminable, tota vegada que almenys els documents con� nuen disponibles. Quin rendiment se’n treu?, poc, molt poc.

A l’Espluga disposem de l’arxiu municipal, no apte per a inves� gadors, però en canvi el Museu de la Vida Rural si que disposa d’eines i infraestructura per conservar la història local del passat. A la Conca de Barberà, a Montblanc, tenim l’Arxiu Comarcal. És com un temple del passat. Manuals notarials, premsa, llibres, manuscrits, fi ns i tots pergamins d’alguns pobles que els han conservat des de l’Edat mitjana.

Aquestes ins� tucions, públiques o privades, conserven, cataloguen i ges� onen la documentació que els arriba. De tant en tant apareixen a les xarxes, en webs dedicades a la compravenda de documents, materials de l’Espluga de diferent índole, uns més valuosos, altres menys. Però tots ells ú� ls per conèixer el passat del poble a qui li interessa, és clar.

Recordeu que quan es va enderrocar part de la casa de cal Ganàncies, el 1957 em sembla, es va llençar al riu alguna carretada de manuals notarials dels notaris Cabeza Blet, Cabeza Font i Cabeza Poca, tres generacions entre els segles XVII i XVIII. Mai es podrà recuperar aquest material. Fons fotogràfi cs d’afi cionats o professionals mantenen la imatge d’un passat que no torna. Si es destrueixen, està llest.

Des d’una carta de Miquel Guasch Sales de 1973, passant per programes de Festa Major de 1929, o un capbreu de la Carlania de Gendre del segle XVII, ens han arribat per la sensibilitat o dèria, de qui ho ha guardat. Els qui per sensibilitat o dèria furguem en el passat, ens entretenim amb la història local, guardem el que ens cau a les mans, cedit per persones amb aquest mateix “vici”, disposem d’eines d’una gran u� litat.

Si us plau! No llenceu els papers dels vostres avantpassats. No pot ser que el rendiment que en treieu en vendre-ho us tregui de cap “apuro”. ■

Josep M. Vallès i Martí

EL FRANCOLÍ