Revista Trimestral Juny 2021

Page 1

3

TRIMESTRAL

Curs 2020 - 2021


El racó del Consell rector Acabem un altre curs, el curs 2020-2021 que de ben segur quedarà gravat en la nostra memòria per sempre. Després dels sobtats esdeveniments que vam viure el curs passat, vam encetar aquest amb incertesa i, per què no, una mica de respecte; ja que desconeixíem quina seria l’evolució de la pandèmia i, molts de nosaltres, pressentíem que aquest podia ser un curs difícil en el qual els confinaments periòdics impedissin la bona marxa de les coses. Ara, un cop arribats al final del trajecte podem dir sense cap mena de dubte, i ens consta que alguns de vosaltres així ho heu expressat, que, malgrat que el repte que suposava fer classe sense interrupcions, seguint les mesures anticovid, sense renunciar al clima familiar i acollidor de l’escola era ambiciós i difícil, entre tots ho hem aconseguit. Ens hem de donar, doncs, tots a tots, les gràcies perquè tant els alumnes, com els mestres i professors, el personal no docent i les famílies hem remat sempre en la mateixa direcció, amb contundència, prudència i posant sempre el benefici col·lectiu per davant de l’individual. Només així aquestes empreses són possibles. Esperem que la campanya de vacunació que cada cop arriba a un nombre més gran de població ens ajudi a encarar el curs vinent de manera més permissiva i retornin moltes de les activitats de l’escola que enguany hem enyorat. I és que la vida a l’escola no s’atura i encara que avui tanquem un curs, ja tenim posats els ulls en el pròxim que s’atansa. Novament estem contents perquè el nostre projecte educatiu, la manera de fer de la Mestral ha engrescat moltes noves famílies i, tot i la recança de dir adeu als nois i noies de segon de batxillerat que ens deixen amb aquella curiosa barreja de nostàlgia pel que es deixa i emoció pel que ha de venir; estarem molt contents de rebre uns quants nens i nenes, noies i nois nous que creuaran tímidament la nostra porta el setembre que ve. Esperem que s’amarin de seguida de l’ambient i la manera de fer que els nostres fills i filles respiren cada dia i de seguida sentin que en formen part. Ara, però, ve el moment de les merescudes vacances que, malgrat que són encara en circumstàncies una mica estranyes, de segur que ens permetran de gaudir de dies feliços plens de noves experiències. Viure al costat d’algú que està creixent n’és garantia.

Dibuixos de rosasses de l’Adrià Llopart, la Júlia Salazar Magro, l’Emma López Manzano i la Inés Hidalgo Gracia de segon d’ESO Dibuixos de la portada: “treball de perspectiva” d’Ivet Cruz Fernández, Xènia Martínez Jiménez, Clara Felip Mussi i Anna van Schoneveld Cuscó de primer d’ESO


L’editorial

Estimats lectors i lectores de la revista Trimestral, hem arribat al final d’aquest curs, diferent per a tots nosaltres però que, tot i les dificultats, hem superat satisfactòriament. Vam començar el curs espantats i seguint estrictament les mesures que la Generalitat anava implantant. Per sort, a mesura que aquestes han anat disminuint, hem pogut acabar el curs amb activitats diverses, com xerrades, sortides o, fins i tot, colònies per als més petits. Aquest últim trimestre va començar el 6 d’abril i afortunadament no hem tingut gaires classes confinades, només dues. Des de l’escola s’han complert les mesures al peu de la lletra, sense excepció. Malgrat que hagi sigut un any diferent, els alumnes de segon de Batxillerat han realitzat les proves de la Selectivitat i esperem que els hi hagin anat tan bé com el batxillerat. També s’han realitzat els exàmens globals a tots els altres cursos des de 1r de ESO i han anat tan bé com esperàvem. Desitgem que el curs vinent, però, puguem gaudir més i amb més normalitat de la vida conjunta d’escola. Per part nostra, el grup del projecte de revista de quart d’ESO, ha arribat el moment d’acomiadar-nos de tots vosaltres. Ja no escriurem més per a aquesta revista ni a les xarxes socials però no patiu que els que ens substituiran l’any que ve ho faran amb la mateixa il·lusió i empenta que ho hem fet nosaltres. Ha sigut un plaer treballar en aquest àmbit, esperem que us hagi agradat estar informats del que es fa a l’escola a través dels nostres textos. Fins aviat! L’ equip de revista

“L’escola: un univers d’estrelles”. L’editorial dibuixada a càrrec de P5

Àlex Algaba Alonso, Sofia Castillo Freixas, Laura Gálvez Soriano, Anna-Jing Guardiola Cifré, Clàudia Guerra Arnau, Sara Licona Calbet, Genís Martín Espino, Eulàlia Mitjans Santacana, Miquel Rodríguez Martínez Èlia Soliva Machin, Eulàlia Riera Corbeto. Amb el suport informàtic de Carlos Iglesias Labrador.


Projectes LA YACI I LA SEVA NINA

P3

partir d’aquest conte, a P3 han fet un projecte intens i apassionant que esl ha dut a fer nines de panotxa, estudiar, observar i dibuixar les tortugues de l’escola, pintar uns testos molt bonics per plantar-hi llavors de blat de moro o gronxar-se en una hamaca per adormir la seva petita Curumí.

1) La Yaci tenia una nina que no era com les altres nines perquè se l’havia feta ella mateixa amb una panotxa de panís.

3) La Yaci jugava tot el dia amb la Curumí. La banyava, la vestia i la gronxava a la seva hamaca.

2) La nina es deia Curumí i la Yaci se l’estimava tant que no la deixava mai per res. 4) Un dia, la mare es va enfadar perquè la Yaci només pensava en jugar: “Yaci! si no estàs més per la feina, et prendré la teva nina!

5) La Yaci volia amagar la nina i la seva amiga, la tortuga, li va dir que l’amagués sota la sorra, al costat dels seus ous de petites tortugues.

6) Van venir molts dies de pluja i quan per fi va arribar l’estiu i la Yaci va anar a buscar la Curumí, va trobar que on l’havi enterrada hi havia una planta ben ufanosa amb moltes panotxes

7) La tortuga va explicar a la Yaci que una d’aquelles panotxes era la seva Curumí. La Yaci la va vestir ben endreçada i les panotxes que van quedar les va dur a la mare que va fer moltes “tortillas” de panís.


Món científic

P4

QUÍMICA PER A PETITS INVESTIGADORS

VOLCÀ N ’U D IÓ C P U L’ER

Per Sofia Castillo Júlvez i Anna-Jing Guardiola Cifré

Els alumnes de P5 estudien Hawai i descobreixen que allà hi ha volcans.

Decideixen fer un experiment i creen un volcà.

Introdueixen bicarbonat de sodi i vinagre per provocar una reacció química. Del volcà en surt magma!

Els nens i nenes queden sorpresos amb aquesta reacció

LES MES

CLES

Segon de primària

Hi ha mescles que es barregen i n’hi ha que no ho fan mai La llet i la pintura es barregen... L’oli i l’aigua no es barregen mai

però si ho remenem amb un bastonet amb detergent es separen... perquè el sabó repel els greixos que porta la llet

SÓN IMMISCIBLES!

per això el sabó neteja tan bé!


Món científic

BOTÀNICA PER A PETITS INVESTIGADORS

OBS E GER RVACIÓ MIN ACIÓ DE LLEG DEL UM

LES CARRERETES

Primer de primària

Són bolets de mida petita, amb el barret prim i llis

Viuen sobretot entre l’herba dels prats en grups nombrosos Es troben a la primavera en llocs frescos.

Les carreretes tenen molts noms, depenent del lloc els poden dir.... cama-s ec, carr ero moixer nó de p la, rengleret, rat... i m noms m olts és! Es poden menjar i són molt bones. a per a cal molta paciènci fer-ne un cistell S’assequen fàcilment i poden guardar-se. Així en menjarem tot l’any!

Lucía Linés Pericas Tercer de primària

LA


La galeria FOTOGRAFIA MATEMÀTICA La fotografia matemàtica és una activitat impulsada per l’ABEAM (associació de Barcelona per a l’estudi i l’aprenentatge de les matemàtiques) a la qual conviden tots els alumnes,a partir de tercer de primària, a sumar-s’hi. A través de l’objectiu fotogràfic les noies i els nois aprenen a reconèixer els patrons, les operacions i els conceptes que estan descobrint i comprenent en l’aprenentatge de les matemàtiques, de manera que el món que els envolta els ofereix una gran aula d’experimentació. Les fotografies guanyadores del certamen de l’escola, participen al certamen de l’ABEAM. Enguany ha resultat guardonada la fotografia “Camins paral·leles, arbres simètrics”ha resultat guardonada. Us oferim una petita mostra de les fotografies dels alumnes de primària.

“Símbols aquàtics” Dídac Montiel Sans - Cinquê de primària

“Nusos infinits” de Marc Sánchez Ramírez - Tercer de primària

“Radi” Arnau Gracia Celades - Tercer de primària

“Camins paral·leles, arbres simètrics” de Carlota Rodríguez Valenzuela - Quart de primària


Dietaris DIARI D’UNA SORTIDA A SITGES “Avui, divendres 7 de maig, he anat a Sitges per primera vegada amb tots els companys de classe. Ha fet un dia calorós i assolellat tot i que el vent de tant en tant ens ha molestat i ha fet que ens creméssim sense adonar-nos-en.” Sara Licona Calbet

“Tot seguit hem visitat el Cau Ferrat, un lloc de culte destinat a fer trobades artístiques on es reunien personatges bohemis molt importants d’aquella època. Un cop havent-se enamorat de la ciutat, Santiago Rusiñol va decidir comprar dues cases de pescadors, ajuntant-les i fent una casa àmplia amb les parets blaves, plena d’obres seves, incloent-hi L’Auca del Senyor Esteve, i d’altres pintors com una del Greco o de Ramon Casas. Posteriorment va afegir-hi un segon pis, on hi va pintar tres al·legories (poesia, música i pintura), per guardar la seva col·lecció de ferros forjats, vidres i ceràmica. Ara és un museu obert a tothom que es conserva exactament igual com ho va deixar Santiago Rusiñol abans de morir” Berta Escrigas Navarro

“I, finalment, per acabar el dia, la majoria vam treure’ns les sabates, i vam anar a la sor ra de la platja a jugar a vòlei o a mullar-nos els peus. Va ser un dia de deu, vaig gaudir moltíssim!” Anna-Jing Guardiola Cifré

Anàvem passejant per tot el poble, veient les cases modernistes, ens van ensenyar el famós Pati blau... La visita al Cau Ferrat va ser una activitat per tancar el matí. Era l’antiga casa de Santiago Rusiñol i actual museu que es pot visitar. Ens van explicar que, a part de ser escriptor i pintor, era col·leccionista. Col·leccionava plats de ceràmica, coses fetes amb ferro forjat, algunes copes de vidre... També hi havia vinyetes de l’Auca del Senyor Esteve penjades a una paret. Anna-Jing Guardiola Cifré

Tornant en autocar em vaig plantejar que, tot i que havia anat molts cops a Sitges amb la família i amb els amics, mai havia vist la part de la vila que havíem visitat, ni tampoc sabia que era un poble modernista. Em vaig adonar que sempre hi havia anat només per la platja, llavors vaig reflexionar que posem poca atenció a algunes coses o llocs tan interessants. Miquel Rodríguez Martínez

“El dia que tant esperava s’havia acabat, però tot i així no vaig sentir tristesa, ja que el notava present als meus records que em situaven a la Sitges marinera i modernista.” Elia Noguera Mestres Il·lustracions: Xeica Riguaal Xie


En français RAP écrit par les élèves de français de 2n ESO Les élèves de français de 2n ESO ont préparé un rap en prenant comme modèle un rap français “Bienvenue chez moi”, traduction “Bienvenido a mi casa”, des chanteurs “Bigflo et Oli”. Les paroles de ce rap parlent de régions, de villes françaises et de leurs habitants, avec un certain humour. Les élèves ont repris le modèle en faisant référence à la Catalogne ou à l’Espagne, ils se sont filmés et ont chanté leurs propres compositions. Ils ont fait du bon travail !!! (Non) e des cannelés é de Bordeaux? s taillées comm lle fi es li Je t’ai déjà parl jo s le r aime appele avers le hublot Sur les quais on s vignobles à tr de . ue nd te l’é est le plus beau J’ai vu u, dis-moi qui ea d’ r oi ir m r, Miroi Dame a fait Paris et Notre à e né ur jo ne U ais?) que nos une seine (ah ou tais trop lent et j’é e qu t di ’a m lle E la gênent petits accents nte, elle est nte et oppressa sa Elle est pres uelle stressante et cr te mais e, elle est glaçan nt sa Elle est bles lle. ce qu’elle est be

En bateau, j’arrive en Catalogne. Je fais mes sacs et je p a rs Et aprés je finis mon v dans les Pyrénées. oyage en arrivant à la plage.

Guillem, D avid, Berna t,

Álvaro Je passe pa r Barcelon e, (eeee, ee je visite la ee) Sagrada Fa milia, je vais dan s un bar et je g et pour ter miner je pre oûte du pain à la tom ate (tomate nds un org , tomate) eat. Laia, Emm a, Júlia, Joa na

J’suis allé à Strasbourg, j’suis revenu avec du kouglof sous le coude C’est fou j’ai encore dans la bouche le goût de la choucroute Les charmes des limites de l’hexagone Et j’écris cette phrase avec la plume d’une cigogne. )

s? plages (ah ouai les villes et les vu i j’a e, di an Norm s vaches (haha) J’suis passé en i surtout vu de j’a r, ti en m te ur rugissant Pour pas s lionnes au cœ de et s on li s r Rouen. J’ai vu de n j’suis passé pa ae C ix pa de Un Havre

La Galice avec ses vagues vous accompagne à manger le meilleur poulpe de toute l’Espagne. Valencia avec ses fallas et ses animaux marins, une bonne journée vous passerez ici. Anna, Marina, Sara, Marta

Je t’ai déjà parlé de S ev À Seville les danses ille? sont spec et les rues taculaires so c’est une e nt pleines de joie, xcellente ville pour passer l’été . Laissez-m oi parler de Madrid C’est une : me une cultu rveilleuse ville, re unique des châte aux ancie ns et de belle s places. Martí, Ad rià

P. Julià. N il, Cheng

ut prêt d’ici lier? La plage est to el tp on M s pa s ai Tu conn comédie ès-midi place de la nant (non) on passe tout l’apr oire qu’on est faig cr s pa s en vi ne , mps on prend notre te rs de Perpignan. es jusqu’au palmie îm N de es èn ar s Le

Venez avec moi découvrir la belle Espagne. Beaucoup de villes, et beaucoup de plages et de montagnes. Bienvenue sur les belles plages de la côte, venez avec moi toucher le sable, vous pourrez voir des animaux marins, des tortues, des poissons et des dauphins. Alba, Ariadna, Júlia, Lalla

Je suis à Seville sur la Place d’Espagne. Je danse sevillanas avec tous mes panas. Je conduis une caravane et continue mon chemin à travers l’Espagne. Guillem, David, Bernat,

Álvaro


El concurs de la Biblioteca PRINCIPIS PROPIS

U

Hi havi a una vegada...

n bon principi és fonamental a l’hora de la creació literària. És un ham perquè l’obra ens atregui amb immediatesa. Alguns són molt coneguts i ens han suggerit tantes coses que no hem pogut deixar l’obra fins a acabar-la.

Hi havia una vegada un muntanya de colors on hi van arribar uns caçadors que la volien de color marró. Mariña Pons Vázquez- P5

Un día el sombrero bailó por la ciudad. Bailaba encima de la cabeza de un hombre y el hombre era especial. Paula Boya Taxonera - 1r Primària El conill dormilega cau del llit i es desperta. Teo Machi Antolí - P4

Núria Crespo Borregán 3r de primària


Júlia Herranz Espinosa - 4t de primària

...I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!

Alba Rodón Vélez - 2n d’ESO


Recerca històrica LA VIDA DELS AVIS I LES ÀVIES

Projecte de recerca històrica : La vida dels avis i àvies

Sisè de pr i

mària

Aquest trimestre hem treballat en un projecte molt especial, una recerca històrica sobre la vida dels nostres avis i àvies. Cadascú de nosaltres ha explicat la història de vida d’un dels avis o àvies i l’ha relacionat amb fets històrics i records del món i del nostre país. Totes les persones som éssers històrics: naixem i creixem en un temps, en un espai i en un context determinats en els quals podem actuar-hi. Cada generació està marcada pels esdeveniments que ha viscut i que configuren els seus records i aquest projecte ens ha servit per aprofundir en la seva història i conèixer i valorar el món que va viure la seva generació i adonar-nos- en de les diferències que hi ha amb el món actual. També ens ha permès aproparnos als nostres avis i àvies, passar més temps amb ells i descobrir fets de la seva vida que desconeixíem. “Quan et vaig agafar en braços per primera vegada, vaig sentir molta il·lusió. T’agafava així (em diu el meu avi mentre ajunta les mans com si tingués aigua i no volgués que se li escapés). Eres molt petitona i no et volia fer mal (comenta amb el seu català amb accent andalús que ha anat perfeccionant al llarg dels anys)”. No sabia ben bé què escriure en aquesta introducció, però després que se m’acudís preguntar-li què va sentir quan em va agafar per primera vegada, crec que no pararia d’escriure. Ara tinc l’argument de més pes que podia haver trobat per dir ben segura, que l’havia d’escollir a ell. Quan li he preguntat, li ha canviat la cara, s’ha posat vermell i m’ha semblat per uns moments que era un nen petit. El meu avi, que acostuma a tenir un posat seriós i li costa expressar les emocions, ha deixat que tots veiesim la seva part més tendre. Se que per uns moments ha viatjat al passat i ha sentit el que va sentir aquell dia. “La meva primera neta, algun dia tu també ho faràs”, m’ha dit molt orgullós. Crec que per a ell vaig ser un regal. I ara em toca a mi fer-li'n un. La mama i la iaia sempre diuen que ha estat un lluitador, i crec que part de la meva força l’he heretada d’ell. Us faig un “spoiler”, el meu avi tot i provenir d’una família humil ha arribat molt lluny i sé que és feliç. “Iaio, este trabajo va por ti, porque te quiero muchísimo y porque quiero que siempre tengas presente la cantidad de cosas que has hecho y hasta donde has llegado. Porque gracias a esas aventuras, mis hermanos y yo estamos aquí”. Desitjo que quan llegeixis aquest treball et sentis tan bé, com jo mentre el faig i tornis a sentir aquella il.lusió que un dia vas tenir mentre agafaves en braços la teva primera neta en aquell hospital d’Esplugues de LLobregat. Martina Calderero Ocaña


"La meva àvia no ha recorregut mitja Espanya perquè la seva història desaparegui. Vull immortalitzar aquests records perquè jo aprengui del que ella, amb molt d’esforç, va aconseguir. És igual l’edat que tinguis perquè sempre tindràs una aventura pendent, això és el que ella m’ha arribat a fer pensar.” Martí Roca Mestre La línia del temps (fragment)

LA LÍN

IA DEL

,

Adrià Múrcia Corral

TEMPS


English corner 1st ESO

Before Easter, we watched in class some video tutorials on how to cook healthy dishes. The students worked on cooking vocabulary and expressions by doing online activities and writing their own recipes. At home, they cooked their favourite recipes and recorded a video tutorial. Here you are three images of Pau Ensenyat and Tomás Sánchez cooking their Healthy Tacos If you want to see the videos, visit the School Website. You’ll find them in the English Corner


Let’s ge

t cooki

ng!

If you don’t have time to visit the web, here you are a delicious recipe by Núria and Clara: Aubergine Rolls with rice and mozzarella Hello everyone! Today we are going to do a home cooking tutorial on how to do rolls of eggplant and rice with mozzarella cheese, which is a traditional Italian dish. The ingredients we need to prepare this dish are two aubergines, olive oil, garlic, oregano, salt, mozzarella, rice, curcuma, béchamel sauce, basil, black pepper, and parmesan cheese. First, we must mix some ingredients in a bowl: extra virgin olive oil, garlic, and oregano. Then we have to slice two big aubergines and spread on top of them the mixture that we prepared before. We must also sprinkle some salt on top. Then, we bake it in the oven at 185/190 ºC for 15-20 minutes. After that, for the stuffing, we have to dice mozzarella into cubes and mix it with the rice that we have previously cooked with some turmeric. Once we have those ingredients together in a bowl, we must add some pepper, béchamel sauce, some leaves of basil and grated parmesan cheese. We have to take the aubergines out of the oven and shape them as a roll. Finally, we must knead the mixture and create a little ball to make it fit into the eggplant roll. To improve its flavour we can pour some béchamel on top as well as some grated parmesan cheese (this is optional, but you can add this as you wish). After that, we put the rolls on a tray and we bake them at 180/185 ºC for 10-15 minutes. To decorate this fantastic plate we are going to put a leaf of basil on the top. C’est tout! We hope you enjoy it!! Byeee By Ivet Cruz and Clara Felip


L’hora del conte UNA NIT A LA BIBLIOTECA

Conte guanyador en el certamen de Sant Jordi de l’Ajuntament de Sant Feliu

Era una tarda molt calorosa a la biblioteca, com molts dels dies d’aquell estiu, quan vaig veure entrar el bibliotecari. Era un home gran, de cabells blancs, encorbat, a punt de jubilar-se, que tenia una passió immensa pels llibres. De fet, quan no hi havia ningú a la biblioteca, es posava a llegir els seus llibres antics preferits. S’apropava arrossegant els peus fins a un dels prestatges, escollia una bona lectura, s’asseia a la seva taula de l’entrada i el temps li volava. Aquella biblioteca era un espai tranquil on hi anaven persones de totes les edats. Cadascú tenia el seu lloc preferit, com ens passa a molts a l’escola. Hi havia un nen d’aproximadament nou anys que sempre es posava al mateix racó a llegir contes i llibres de fantasia: es passava l’estona llegint, hores i hores. Un dia, quan el bibliotecari ja estava tancant i jo estava a punt d’adormir-me, vaig veure que el nen no havia marxat i ningú s’havia adonat que era dins. De cop vaig sentir veus. No m’ho podia creure...el nen tenia els ulls oberts com a plats! De dins dels llibres sortien un munt de personatges que parlaven amb ell!. Vaig veure com discutia amb set cabretes, tres porquets i una noieta amb una caputxeta vermella, els quals estaven molt preocupats perquè un llop els feia la vida impossible. Després d’escoltar-los atentament, el noi els va donar algunes idees: - “Porquets” - va dir el noi - “us recomano dedicar temps a construir una casa ben forta de maons entre els tres i ja veureu com tot es soluciona” - “ Caputxeta, no et despistis pel bosc i ves directe cap a casa l’àvia. I convideu a dinar al caçador, fes-me cas...” - “A veure cabretes: us heu de modernitzar” - va dir el noi - “ O bé poseu una càmera a la porta per a veure realment qui truca o que la mare us digui la contrasenya a cau d’orella perquè el llop no la senti”. I no us podeu imaginar què va passar: va arribar el llop per un passadís de la biblioteca!!! Estava realment enfadat, i es va dirigir al noi dient-li “ A veure noi, prou problemes tinc com perquè tu els donis un cop de mà. A qui hauries d’ajudar és a mi, que sempre acabo perdent en tots els contes i faig el ridícul de mala manera!!” Sincerament crec que una mica de raó el llop sí que tenia, però era millor no intervenir en aquella discussió. Al cap i a la fi, qui soc jo per a dir res en aquesta història? Després de discutir força estona, el noi els va fer veure que valia la pena provar noves històries amb nous finals, i que a ser possible no es fessin la guitza. El llop, mig enfadat, va acceptar la proposta, i va marxar remugant algunes paraules. De sobte, els llums de la biblioteca es van obrir i tots els personatges van desaparèixer a l’instant. Era el bibliotecari, que amb la mare del nen van tornar preocupats a veure si era dins. -Joan, fill meu, quin ensurt que ens has donat!!! - va dir la mare del noi gairebé plorant. - Perdona, mare, però no et creuràs el que m’ha passat: estava tan tranquil llegint quan.. Ni perdona ni tranquil - va dir-li la mare - Cap a casa corrents i no m’expliquis històries que ja me les conec totes. I van marxar de la biblioteca discutint que si blanc o que si negre. El bibliotecari va respirar més tranquil perquè el noi havia aparegut sa i estalvi, i quan anava a tancar els llums va veure que hi havia algun llibre per terra. Els va recollir i, quan els anava a guardar, va veure una cosa que li va cridar l’atenció: un dels llibres es titulava “La caputxeta vermella i el llop de vacances per l’Empordà”. No entenia res, aquest llibre no l’havia vist ni llegit mai. Els va deixar sobre la seva taula perquè ja era molt tard, i va decidir que demà els hi donaria un cop d’ull. Va tancar els llums, la porta i em vaig quedar per fi sol. Ah, que per cert, encara no m’he presentat! Soc el rellotge de l’entrada de la biblioteca. Sí sí, aquell gran i rodó que hi ha sobre la porta i que fa més de quaranta anys que és al mateix lloc. La història d’avui realment ha estat sorprenent, però un dia ja us n’explicaré d’altres, perquè si algú sap el que passa a la biblioteca, aquest soc jo.


Espai de recerca

L’ÀCID ACÈTIC

L’ÀCID ACÈTIC

L'àcid acètic és el segon dels àcids carboxílics i té per fórmula desenvolupada CH3COOH. És un compost molt utilitzat en les indústries química, farmacèutica i alimentària. A més, és de gran importància econòmica, ja que permet sintetitzar compostos plàstics com el PTA o el VAM. I és produït de manera natural per alguns bacteris: els acetobacteris. Segons la definició de Brønsted-Lowry, és possible classificar els àcids segons la seva força relativa, i així l’àcid acètic és considerat un àcid feble. En dissolució aquosa assoleix un estat d'equilibri on les concentracions de la seva forma àcida i la seva base conjugada es mantenen constants i és possible definir una constant d'equilibri, que rep el nom de constant d'acidesa, Ka.

En aquest treball de recerca s’ha dete Ka de l’àcid acètic, així com el percenta un vinagre comercial, fet que ha p comparatius entre mostres de vinagr amb l’objectiu de poder concloure qu aplicat a una volumetria àcid-base é determinació experimental de totes le

Corbes valoració vinagres de de diferen diferen Corbes de de valoració dedevinagres 13 12 11 10 9

pH

8 7 6 5 4 3

Figura 1. Dissociació iònica de l’àcid acètic en dissolució aquosa.

2 1

Mitjançant la utilització d’un pH-metre és possible registrar la variació de pH d’una dissolució àcida a mesura que es va afegint un agent valorant, és a dir, una base, en quantitats equivalents. La representació gràfica de la variació del pH il·lustra el procés de neutralització i permet una estimació molt precisa del punt d’equivalència, a partir del qual és possible calcular a nivell experimental el valor de la Ka d’un àcid feble.

0

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14

Volum de NaOH (m

Figura 2. Gràfic obtingut amb les dades exp mostres de vinagre de diferents tipologies i d

CID ACÈTIC L’ÀCID ACÈTIC

mula En aquest treball de recerca s’ha determinat experimentalment la carboxílics i té per fórmula En aquest treball de recerca s’ha determinat experimentalment la n les moltKautilitzat de l’àcidenacètic, percentatge acètic presentd’àcid en acètic present en ompost les així com acètic, aixíd’àcid com el percentatge Ka deell’àcid gran vinagre comercial,un fetvinagre que hacomercial, permès realitzar dospermès estudisrealitzar dos estudis imentària. Aun més, és de gran fet que ha ermet sintetitzar compostos comparatius entreTot mostres de vinagre. Tot això s’ha dut a terme ostos comparatius entre mostres de vinagre. això s’ha dut a terme natural per amb l’objectiuque de el poder concloure que el mètode potenciomètric loduït per de manera amb l’objectiu de poder concloure mètode potenciomètric Ariadna Figueras Vea aplicat a una volumetria àcid-base és un mètode vàlid per Viqui a la Burgués Andreu aplicat a una volumetria àcid-base és un mètode vàlid per a la Tutora: determinació experimental de totes les mostres analitzades. wry, és possible classificar els determinació experimental de totes les mostres analitzades. r els

així l’àcid acètic és considerat

derat Corbes valoració vinagres de de diferents diferents tipologies amb NaOH Corbes de de valoració dedevinagres tipologies amb NaOH ssoleix un estat d'equilibri on Corbes de valoració devinagres vinagres de diferents diferents tipologies amb NaOH Corbes de valoració de de tipologies amb NaOH 13 ri on i la seva base conjugada àcida 12 13 gada 11 sible definir 12 una constant Blanc 1 10 11 Blanc 2 tant nt d'acidesa, Ka. 9 10

9

Blanc 2 Blanc 3 Negre 1 Negre 2

Negre 1

6

Negre 2

5

Negre 3

Mòdena 2

6

4

Mòdena 3

5

3

Mòdena 1 Mòdena 2

Poma 1

Mòdena 3

Poma 2

7

n dissolució aquosa. 4 3

etre és possible 2 registrar la a a mesura que1es va afegint 0 ar enla quantitats equivalents. La 0 1 2 3 4 5 del pH il·lustra el procés de egint ació molt precisa del punt

pH

7

8

pH

Blanc 3

8

Blanc 1

2 1 0

Poma 1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Negre 3 Mòdena 1

Poma 3

Poma 9 10 11 12 13 14 15 16 217 18 19 20 21 22

Volum de NaOH (ml)Poma 3

6 7 Figura 8 9 102.11Gràfic 12 13 obtingut 14 15 16 17 18 les 19 20 21 22experimentals amb dades

de les valoracions de Volum de NaOH (ml) mostres de vinagre de diferents tipologies i de la marca Bonpreu.


Món tecnològic PROJECTE D’AULA PER MUNTAR AL PATI I PODER FER CLASSE A L’EXTERIOR

Aquest projecte de tecn tercer d ologia d ’ESO ha e Setmana particip at en la d’Arquit zada pe ectura, l Col·leg o i d’Arqu rganitCatalun itectes d ya. És el e primer c nostra e o scola hi pren par p que la t.

A la classe de tecnologia de tercer d’ESO ens vam plantejar el repte de construir una cúpula a mida real. Aquesta està basada en una tasca que vam fer al primer trimestre. Consistia en el muntantge d’una aula a l’exterior amb mesures per a la covid. Vam escollir la més interessant per representar-la i veure si es podia posar en pràctica. I, un cop feta, exposar-la al hall de l’escola junt amb les altres maquetes d’aula proposades. Podríem dir que vam assolir els objectius que esperàvem, ja que la construcció va se rconstruïda i va resistir. El seu punt fort és la geometria, en la qual el pes està proporcionalment repartit. Si ho féssim una segona vegada, ho milloraríem. Amb aquest treball hem après a coordinr-nos. A saber distribuir la feina de manera que tothom faci alguna cosa. També hem après la importància de les figures i com el triangle és una solució per a fer estructures rígides. Ariadna Pérez Sala


Vida d’escola DE VICTÒRIES I DERROTES: LA JORNADA CULTURAL Per Miquel Rodríguez Martínez

Divendres 30 d’abril va ser la jornada cultural, i durant tot el dia van venir diferents persones a fer xerrades i, quan no tenien cap conferència, els alumnes feien tallers. Els alumnes de primer i segon d’ESO, a primera hora del matí, van fer un taller sobre la memòria de la Transició. En aquest taller van editar els videos, que prèviament havien gravat, dels seus avis parlant sobre com havien viscut ells algun tema relacionat amb la transició (l’execució de Puig Antich, l’atemptat contra Carrero Blanco, la mort de Franco,...), a més, van afegir a la pel·lícula, uns “telenoticies” que van fer ells mateixos, fent servir fotos i notícies de l’època. Una activitat molt activa i enriquidora. “DE LA POLICIA FRANQUISTA AL MODEL DE POLICIA DE CATALUNYA”. En Jaume Bosch, pare d’una exalumnes de l’escola que, entre d’altres càrrecs polítics ha estat diputat al Parlament de Catalunya i senador a les Corts Generals. A més de ser expert en seguretat pública va fer una xerrada a tercer i quart d’ESO i Batxillerat. Ens va parlava sobre la policia a l’època del franquisme i com es va haver de fer el trànsit cap a una policia democràtica i la creació del cos de mossos d’esquadra. També va parlar-nos de la policia actual, les diferències i funcions de la policia nacional, els mossos, la policia local, la guàrdia civil... Va ser una xerrada que ens va explicar, de manera entenedora, com funcionava i funciona la seguretat pública. LA TRANSICIÓ TESTIMONI VISUAL. També vam tenir la sort de rebre el fotoperiodista català Pepe Encinas. Ens va fer una xerrada, a primer, segon i quart d’ESO: “La transició testimoni visual”. A través de les seves fotos més emblemàtiques vam poder fer un recorregut per la Barcelona del temps de la transició. “VIURE EN DICTADURA” El president de l’associació catalana de presos polítics del franquisme va fer-nos una xerrada en la qual ens explicava el que ell va viure com a pres polític del franquisme. La seva família va ser republicana i ell treballava per la lluita obrera i el van tenir vint dies interrogant-lo a la comissaria de Via Laietana de Barcelona i, després, va estar empresonat a la presó Model. També va haver de marxar a l’exili. Ens va explicar la duresa del règim franquista i la lluita que van fer ell i els seus companys per aconseguir més llibertat. Els companys de segon de Batxillerat van realitzar un recital amb el títol de la jornada que va emocionar, tots els assistents, ja que relatava les vivències reals de persones que van patir la repressió del règim. Ha estat una jornada cultural diferent a l’habitual però igualment ha estat enriquidora i interessant. Esperem que de cara l’any vinent puguem reunir-nos entre cursos i fer-la com sempre.


Món científic OBSERVACIÓ DE MOLSES I FALGUERES

Pràct iq prim ues de bio er de Batxi logia a llerat


La pràctica:


Carla González Onrubia Primer de Batxillerat


Pensem-hi una mica

LA FICCIÓ LITERÀRIA A “EL BARÓ RAMPANT” D’ITALO CALVINO

“Ombrosa ja no existeix. Mirant el cel buit em pregunto si ha existit de debò. Aquell bé de Déu de branques i fulles, bifurcacions, lòbuls, plomalls, minuciós i sense fi, i el cel només a claps irregulars i retalls, només hi era perquè hi passés Cosimo amb el seu pas lleuger de mallerenga, era un brodat fet damunt del no-res que s’assembla a aquest fil de tinta que he deixat córrer pàgines i pàgines, ple de ratllades, de remissions, de gargots nerviosos, de taques, de llacunes, que en algun moment es desgrana en grossos raïms clars, en altres s’atapeeix en senyals minúsculs com llavors puntiformes, ara es retorça sobre ell mateix, ara es bifurca, ara uneix grumolls de frases amb contorns de fulles o de núvols, i després s’entrebanca i encara es torna a entortolligar, i corre que corre i es descabdella i embolcalla un últim penjoll insensat de paraules, idees, somnis, i s’ha acabat.”

L’autor fa evident que la vida de Cosimo i totes les aventures que narra a l’obra són ficció literària. L’autor ha creat un marc històric real però hi ha col·locat un món fictici amb personatges que sovint són caricatures. Ha fet una novel·la idealista carregada de simbolisme i crítica social. Ombrosa és tan sols el pretext que l’autor ha usat per capbussar el lector en les seves paraules, idees i somnis. L’autor inventa un personatge excèntric, diferent, amb molta personalitat i amb una visió de la vida radicalment diferent a la comuna. Jo penso que l’autor lloa i exalça aquesta diferència. El personatge és un noi racionalista, culte i molt impregnat d’idees il·lustrades. Tot i això, Cosimo no toca mai de peus a terra, àdhuc la seva mort, enganxat a un globus, l’acosta a la llibertat, al cel. Esdevé un personatge mitificat. Mariona Palanca Ribas

El fet que el protagonista pugi a viure als arbres, encara que sembli absurd i poc realista, té un transfons simbòlic al darrere, Cosimo puja als arbres perquè vol deslliurar-se d’aquella vida infeliç i repressiva i vol ser lliure. Aquesta és una metàfora de l’home que s’escapa de la societat i es refugia en llocs, que poden ser fins i tot imaginaris, per buscar la llibertat. Aquest és el cas de l’escriptor. L’artista no està d’acord amb la societat en què viu. Pot trobar-la injusta o sentir-se menyspreat i fuig a un món imaginari creat per ell mateix. Adrià Bosch Frías

A pa rt nent ir del seg al fin üent al fr mane ra, l’a de l’obra, agment, c e ns v orres e u xpliq tor, p o teràr l deixar c amb aque ueu de qu oia in o s tre la i quin p nstància tes parau a aral· d l v ida e e s, la fi lel de Co simo isme esta cció lib i l’ es criptu leix enra.

Al Baró rampant se’ns presenta una obra del realisme màgic relativament fàcil de creure, quan realment no hauria de ser-ho. El fet que Cosimo s’enfili a un arbre i decideixi no baixar-ne mai més és difícil de creure però Biaggio, el germà de Cosimo, ens acosta a la trama de manera creïble. Des de dalt de l’arbre Cosimo té una visió diferent del món i de les persones que l’envolten. Una perspectiva que, des de terra, mai se l’hagués arribat a imaginar. Mario Arjona Morales

L’autor relaciona el fet de viure als arbres amb una representació metafòrica ja que el fet que estigui en els arbres és com si fos la nostra imaginació, ja que si ser a terra és tocar de peus a terra, o sigui ser conscients de què fas, viure en els arbres és com perdre’t en la teva imaginació. Anar per les branques és com enfilar-te, enredar-te en la teva pròpia imaginació. Nil Cutillas Ferrer

Italo Calvino ens deixa clar que és ficció perquè ho compara amb l’escriptura. Explica que tot el que hem llegit només són idees i somnis, no és la realitat. Compara el món en què Cosimo viu amb el món de l’autor: l’escriptura. Relaciona el recorregut que fa Cosimo sobre els arbres amb la tinta del llibre, on hi ha gargots, línies, taques... no tot és lineal, com també passa amb la vida de Cosimo. També fa referència als arbres i els compara amb les taques de tinta que es retorcen, es separen... i també les compara amb els núvols. Ens deixa entendre que no cal que tots siguem iguals sinó que cadascú és diferent. Pujar als arbres i no baixar simbolitza el no renunciar mai al seu propòsit inicial, lluitar pel que es vol en contraposició a terra que seria una vida més lògica i racional. Les branques per les quals es mou Cosimo són les paraules que s’entrellacen entre elles formant frases i històries. Clàudia Ruiz Hernández Literatura universal - Primer de Batxillerat


Club de lectura JUGUEM A IL·LUSTRAR CONTES DE PERE CALDERS

La lluna a casa El procés de portar la lluna al dormitori d’en Joan va ésser laboriós, ple d’alts i baixos com totes les grans empreses.

A primer d’ESO, des prés de lleg quants conte ir uns s de Pere Cal ders els han trat entre to il·lusts. Veure fragm ents literari s tan ben es uns dibuixos crits i tan suggeren ts fa obrir la lectora. Cald gana ers és una op ció ideal per pres càlids d’ a vesestiu. Anim eu-vos!

Col·locaren el primer mirall en una branca baixa d’un lledoner del pati, inclinant-lo sàviament perquè recollís la imatge de la lluna i la projectés al segon mirall, situat en un dels pals de l’estenedor de roba. Amb l’ajut d’un vidre d’augment, la lluna es veia gran i detallada, molt polida tota ella, com si s’hagués mudat per anar de visita.

Hedera hèlix

Il·lustracions de:

Els meus coneguts ja saben que soc pacient en les coses que mereixen paciència, però en esl altres casos acostumo a portar pressa. En el cas de la planta em va semblar des del principi que no hi podia perdre temps.

Pau Enseñat Tapia Adriana Ferrer Vilaseca Àlex Campillo Parra Bet Boadas Sancho Ivet Cruz Fernández Maria Morales Parra Adriana Guillaumet Beltran Arnau Ruiz Hernández Joel Márquez Rodríguez Tomàs Sánchez Badosa Yunjia Zhang Cecilia González Gómez Anna Van Schoneveld Cuscó

-Aquí en teniu una que creix en tants dies. -Ui no! La que desitjo ha d’ésser més ràpida. -Aquella de l’extrem triga la meitat. -Encara és massa.

A través de les clarianes que deixaven les fulles, esbatanava la mirada, que era l’única cosa que podia fer. Imagineu-vos el meu estatr d’esperiit en descobrir l’amiga que tornava a casa. Ella m’identificà per la corbata i amb aquella veu tan dolça que m’enamorava em digué: -Baixa de l’arbre grandolàs! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?

L’Arca de Noé En Joan Conill, en Pere Colom, l’Esteve Passerell i l’Emili Roqieta havien format un club a imitació dels grans. Se’n deia- per no haver de pensar gaire- “L’Arca de Noè” i era l’enveja de tota la classe. Com la majoria de les associacions humanes, “L’Arca de Noè” havia nascut en defensa d’uns interessos comuns amenaçats. Hi ha cognoms que es presten al reprovable vici de fer-hi broma.


El problema de l’Índia D’una manera més o menys precisa, tothom sap l’adoració que els hindús dediquen als animals. Ara bé: el que la majoria de gent ignora és que aquesta adoració sigui tan actual i, sobreot, tan absoluta.

L’endemà d’arribar a Benarés vaig sortir de l’hotel disposat a passejar, i la meva primera troballa en el país estrany, la primera sorpresa, diríem, va ésser una vaca que caminava deixada anar per la vorera, sense aparença de tenir amo ni guardià Al cap d’un moment venia un policia a preguntar-me què passava. Vaig dir-li: -La raó és meva, no em podeu fer res. M’estava aquí, sense voler fer mal a ningú, quan ha vingut aquesta vaca a menjar-se’m el ram de flors. El policia es va mostrar als meus ulls positivament esgarrifat: -Ningú a l’Índia, no s’atreviria a negar a la vaca allò que de dret li pertany. Si el vostre ram li ve de gust, esteu obligat a donar-l’hi.

Catalans pel món

Les residències reials d’aquells països són com una mena de parc on bèsties i persones viuen en comú, guardant determinades diferències. Hi ha gran quantitat d’ocells, elefants de jardí, felins, tortugues sagrades i profanes, insectes de la temporada i altres animals tan rars que arriben a fer respecte.

Era un lloro català, de Cadaqués, i havia arribat fins allí per atzars de la vida. Per moltes que fossin les coses que ens separaven, hi havia l’idioma que ens unia, i teníem records comuns.

Raspall El dia que el “Turc”-un cadell de gos- es va menjar el barret del senyor Sala, la senyora Sala va decidir que allò ja ultrapassava tota mesura canina.

Va lligar-lo amb un tros de cordill i al cap de cinc minuts escassos estava ben lluny de creure que arrossegava un raspall, sinó que tenia el convenciment que “Raspall” un gos de raça estranya, el seguia amunt i avall de la casa

NO ÉS SEGUR QUE HO SIGUI PERÒ MEREIXERIA ÉSSER-HO


Art i expressió LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA DE SALVADOR DALÍ A partir del quadre La persistència de la memòria, en Salvador Dalí volia fer-nos veure que la vida s’acaba, però que el temps és relatiu, i que gràcies a la memòria tot queda viu. Els alumnes de 4t ens hem adonat que l’art és un mitjà d’expressió, per aquesta raó hem volgut expressar el que hem sentit i fins on hem fet volar la nostra imaginació després d’observar aquest quadre.

EL TEMPS DE LA VIDA I DE LA MORT Fa segles, en una petita illa deserta hi vivia un senyor. Aquest senyor, que era molt solitari, es deia Dalí. No tenia cap mena de recursos, ni de luxes, l’única cosa que sabia fer era parlar. Una nit, un grup d’indígenes, el va atacar. El senyor no se’n va adonar, fins que a l’endemà es va despertar en un camí fosc, solitari... tot estava en blanc i negre! Aquell era el camí de la mort, un lloc inhòspit i tenebrós. El Dalí va començar a córrer enrere ja que creia que encara no havia arribat la seva hora de morir. Va córrer tant que va caure. Va anar a parar al camí de la foscor, no s’hi veia res... Fins que de cop i volta va aparèixer una fada que va convertir-ho tot en alegria, aquells camins es van emplenar de colors. Va dur-lo al camí de la vida, al camí de la felicitat. Després de seguir el camí van tornar a aparèixer a la seva illa, però estava ben diferent. Els rellotges estaven desfets, el temps s’havia mort! Espereu... s’havia parat el temps? Van obrir la brúixola i aquesta estava plena de formigues. Eren les formigues qui havien aturat el temps? El Dalí va girar el cap i va veure un noi llançant-se al mar, des d’una roca. Va endinsar-se però no va tornar a aparèixer, ell va fer el mateix. I quan en Dalí va quedar per sempre al fons del mar, el temps es va recuperar; ja que... era ell qui realment dominava el temps? Júlia Herranz Espinosa

ELS RELLOTGES MAI PENJATS Hi havia una vegada, en un poble, uns rellotges que no es volien penjar a la paret. Ells el que volien era anar de ciutat en ciutat, així podien evitar que els humans els pengessin. Un dia però, un dels rellotges va tenir una idea i va convocar una reunió a la plaça del poble i digué als altres rellotges: -Tinc una idea companys, podríem anar al desert, així els humans no ens penjarien. I dit i fet. Van estar caminant trenta-dos dies i quan per fi van arribar, van poder descansar. Però resulta que després d’una setmana, tan sols... van començar a enyorar els humans! Al decidir tornar cap al poble, van endinsar-se cap al mar, però mentre s’ho pensaven i eren a la vora van veure com una gran onada se’ls apropava, cada cop estava més i més a prop. Quan de sobte es van adonar que allò que venia no era una onada, era un tsunami! I... XOOOOOOF!!!. Tots els rellotges van quedar ben molls. Pol Guardiola Cifré

EL MÓN DEL TEMPS I LA LLUITA CONTRA ELS HUMANS Fa molts i molts anys, en un món mai descobert, va aparèixer una nova espècie d’objectes. Sí, aquesta nova espècie, era ben estranya, tenia vida i estava formada per un exèrcit de brúixoles i rellotges. En aquell món, ple de fauna marina i de boscos, no hi havia grans ciutats, ni edificis, ni cases... Era un món al qual, mai, cap humà havia viatjat. Però va arribar un dia en què els humans van trepitjar aquell indret. Tots els habitants d’aquella fantàstica terra estaven aterrats, no sabien què passaria, ni què podrien fer. Els humans van començar a destruir les poques construccions que es trobaven, i els petits rellotges i brúixoles que hi vivien van deixar de tenir una llar, fins i tot alguns van arribar a morir. Aquells que, per sort, van poder salvar la vida, estaven molt espantats, ja que veien que es quedarien sense l’únic lloc de l’univers en què els humans no hi regnaven. L’exèrcit d’aquell nou món no podia permetre que allò passés i van decidir reunir-se per triar als rellotges i les brúixoles més fortes per poder començar la lluita. La guerra va començar... Quan van veure que tenien avantatge, els rellotges van decidir utilitzar el seu gran poder. Van fer girar el temps, l’espai... tot! I aquelles brúixoles i rellotges que havien mort, van reviure i les cases derruïdes van tornar a posar-se a lloc. Van poder reconstruir el seu món. D’aquesta manera els humans van veure que no havia estat una bona idea destruir allò que els envoltava. Abril Poveda Téllez

Dídac Garrido Artiz


Música i festa SESSIÓ DE PERCUSSIÓ I RITME AMB EL GRUP DE TIMBALERS “DRAKARIS” Els nois i noies de cinquè i sisè de primària van tenir la sort de rebre la visita, a l’escola, del grup de timbalers Drakaris. Normalment trobem aquests grups tan animats pels carrers i les places de Sant Feliu, quan fem festa i, sentint-los, és impossible mantenir els cossos quiets ja que, sense adonarnos-en, el ritme agafa el control i comencem a ballar! Durant tot aquest curs hem hagut de ser molt cautelosos, hem hagut de seguir les mesures d’ordre i higiene escrupolosament, és per això que aquestes sessions que els han dedicat els timbalers a final de curs els han fet molta il·lusió. Els han ensenyat ritmes i instruments, els han deixat provar-los i, sobretot, els han portat molta alegria!

El dium en que el ge sap dilluns és llarg el dijou s del dim s’oblida ec el diven res i el dimart dr s pel diss es viu només abte en amorat i el diu me per ana nge es muda r Vinga u a festejar. na mica de que si p atantim música , que si p atantam !

“Fes ta

festa”-

Esquiro

ls

...I carregats d’energia positiva, tot saltant i ballant; acabem el curs i la revista, contents d’haver-nos-en sortit enguany però amb moltes ganes de recuperar la festa el curs vinent!

També esperem que la Trimestral pugui sortir en paper!



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.