1 TRIMESTRAL
Curs 2021- 2022
El RACÓ DEL CONSELL RECTOR Benvingut Nadal, Un Nadal que segurament encara no serà com els que vivíem abans de la pandèmia, com tampoc ho ha estat, completament, el trimestre a l’escola que, tot i així, gràcies als esforços de tots, va acostant-se poc a poc a la vida que estimàvem. L’escola va començar, al setembre, amb unes perspectives més optimistes que el curs anterior: la vacunació massiva, la calor i totes les mesures que socialment hem après a adoptar van afavorir una situació esperançadora. Les nostres filles i fills han pogut, doncs, durant aquests mesos, fer sortides, anar al teatre o al museu... van celebrar la castanyada!!! i, preservant el grup-bombolla al pati, han pogut descansar una estona de mascareta... Cal agrair, en aquest sentit, l’esforç de mestres i professors per tal de garantir aquestes accions i activitats amb la màxima seguretat. De fet, en aquests gairebé tres mesos i mig d’aquest primer període del curs 21-22 només s’han hagut de confinar dos grups i, en això com en el curs passat, sense transmissió dins del marc escolar. El desembre, però, ha portat un augment de casos al nostre país, una nova variant, més transmissibilitat... hem de continuar sent responsables, continuar posant l’esforç comú perquè la situació torni a millorar; hem de treballar perquè això sigui una realitat, que ho serà. Mentrestant, aprofitarem aquests dies de vacances de Nadal per gaudir-les al costat dels nostres fills i filles. La seva alegria, la seva il·lusió i energia il·luminaran les festes i de ben segur seran dies bonics. L’escola tronarà al gener, amb un Consell escolar renovat, amb empenta i ganes de créixer i donar als alumnes l’essència de la nostra Mestral perquè creixin feliços i esdevinguin uns adults que, havent viscut essent infants i joves aquests anys difícils, siguin més forts, més valents i més respectuosos amb qui i què els envolta. De ben segur tots caminem en aquest sentit. Benvingut sigui aquest Nadal!
“Els nois que ronden per les cales hi cullen plomes per les ales i algues de sol, i amb veu d’albat, criden per l’ull de les escales que a cal fuster hi ha novetat.” (JV Foix)
Bones festes i el millors desitjos per a l’any 2022
Plomalls d’hivern al pati de l’escola. Naia Rigual Xie(Fotografia 4tESO) 1
L’editorial Estimats lectors i lectores de la revista Trimestral, aquest curs està sent, a poc a poc, una tornada a la normalitat. Entre tots, hem fet l’esforç d’adaptar-nos el més ràpid possible a aquest nou curs escolar i ens hem ajudat mútuament per tal de fer-ho tot el més fàcil possible. Cada vegada hi ha menys restriccions i nosaltres, l’equip de revista, hem tingut el plaer de poder visitar altres grups a l’hora d’elaborar-la. La majoria de cursos ha tornat a gaudir de sortides que l’any passat malauradament no va ser possible celebrar i s’han pogut enriquir culturalment amb elles. També hem pogut festejar la Castanyada i fins i tot s’estan plantejant possibles colònies per als alumnes de primària i secundària. A més, hem pogut recuperar la revista impresa, de manera que ja no ha de ser únicament digital com el darrer curs i les presentacions dels Treballs de Recerca dels alumnes de Segon de Batxillerat han tornat a fer-se igual que els anys anteriors, de manera presencial. Els alumnes de quart d’ESO, Batxillerat i exalumnes hem tingut l’oportunitat de gaudir de les activitats culturals que ofereix l’escola. Algunes d’elles van ser una sortida al teatre o a un auditori a presenciar un concert del Biel Ballester, l’antic professor de música de la Mestral. Per a nosaltres, aquest primer trimestre ha estat una caixa de sorpreses i, a la vegada, d’obstacles que hem anat superant tots junts, com un equip. Malgrat la pandèmia i les mesures que encara segueixen vigents, ens hem apropat encara més entre nosaltres. Ja veieu que tots i totes hem pogut gaudir d’un trimestre ple de coses divertides i amb una recompensa genial al final: les festes de Nadal!
L’EQUIP DE REVISTA: Marcel Barrio Morgado, Teo Bazin Llopart, Oihane Coves Fernández, Enzo Giménez Castro, Marta Figueras Vea, Joan Haro Rodas, Queralt Núñez Martínez, Laia Pérez Canales, Laia Urpí Sánchez, Berta Vila-Masana Castellnou, Eulàlia Riera Corbeto. Amb el suport informàtic de Carlos Iglesias Labrador.
Dibuix de la portada: Mural del racó d’agenda 21 elaborat a partir de la pintura sobrant del treball “Teoria del color” de primària i ESO. 2
Vida d’escola UNS GEGANTS DIBUIXATS PER A P3
A P3 van escollir el nom de Gegants per a la seva classe. Els de quart, que són els seus padrins, els han ajudat a fer-ne uns de ben grans.
Els nens i nenes de quart de primària hem començat a fer “visites” als petits de l’escola. Els hem ajudat a dibuixar els “Gegants”, ja que tot i ser petits han triat voler fer-se grans, grans com a gegants! Ens van donar el dibuix, fet per ells, del gegant i la geganta, i nosaltres vam acabar-lo, respectant la feina que havíen fet; Va ser una activitat molt creativa i divertida. i el resultat d’aquest treball en equip no pot haver estat més bonic! Estem molt il·lusionats per poder iniciar aquest camí d’apadrinament i acompanyament amb els Gegants. Tant de bo aquesta pandèmia ens permeti fer més trobades amb ells.
3
, la ueralt e la Q l’equip d le ic e t Un ar i el Joan d Marta ta. is de rev
Projectes SOPA DE CARBASSA P4 fa el dinar!
A partir d’aquest conte escrit per Helen Cooper els alumnes de P4 han fet uns dibuixos molt originals. També, un dia, entre tots, van fer sopa de carbassa per dinar.
3
Tots tres fan la millor sopa de carbassa, el gat talla la carbassa a trossos. l’esquirol remena la sopa i l’ànec hi posa la quantitat precisa de sal.
1Endinsada en el bosc hi ha una vella
cabana blanca amb carbasses al jardí.
ser que hi veiéssiu, per la finestra, 2 unPodria gat tocant una gaita, un esquirol amb un banjo, i un aneguet cantant.
4
Un matí l’ànec va agafar la cullera i va pensar que seria divertit remenar la sopa ell.
es va enfadar 5 L’Esquirol molt i, després d’una llar-
Van sortir a buscar l’Ànec a la carbassera pero no hi era.
ga discussió, l’ànec se’n va anar de la cabana.
6 7 van tornar a la ca8 Quan bana, hi van trobar el
Tots dos van sortir a buscar l’ànec, però no el van trobar, van arribar fins a un cingle molt alt, l’esquirol va baixar-hi per si l’ànec havia pres mal, però no hi era.
Durant tota la tarda van esperar a l’ànec pero no va tornar. l’Esquirol i el gat van intentar fer la sopa pero va quedar massa salada.
llum encès i l’ànec, molt content de tornar-los a veure.
9
Van fer sopa de carbassa i es van ensenyar mútuament com fer la seva part de la sopa.
IL·LUSTRACIONS: Àlex Corredor Puigpinós Miquel Sabartés Izquierdo Òliver Maestre Santano Alèxia Berenguer Poza Lila Minguella Pahissa
4
Projectes L’HORT D’EDUCACIÓ INFANTIL
LLavo rs que
germi
nen
Lucía Cano Muñoz - P3
A la tardor és temps de preparar la terra i plantar les verdures i hortalisses que collirem durant l’hivern i la primavera.
REPA RT DE TA IMENT SQUE S: P3: El planter dels pèsols. P4: El planter de les faves. P5: El planter dels espinacs. Hi ha diferents maneres de plantar:
Óliver Maestre Santano - P4
Plantem llavors en potets petits i fem el nostre planter. El planter també es pot comprar. Després el plantem a l’hort.
Provem de plantar les llavors directament a la terra.
11
Amaia Cosculluela Sore -P5 5
FEM OBSERVACIÓ I DIBUIXEM L’HORT
P5
Corre, Maria, afanya’t
projectes MELMELADA DE TOMÀQUET Les nenes i els nens de P5 ens expliquen l’autèntica recepta de melmelada de tomàquet de la Maria, el personatge del conte que han treballat aquest trimestre.
Afanya’t Afanya’tMaria, Maria,nonoetet pots pots adormir, adormir, jaja mor mor lala tardor, tardor, l’hivern l’hivern ésés aquí. aquí. NoNot’t’eentretinguis ntretinguis niniununsol sol moment, moment, que que lala gebrada gebrada jaja eses vava veient! veient! ..
Cull Cullleslespomes, pomes,prepara prepara confitats, confitats, tots tots els els arbres arbres han han de de ser ser tallats. tallats. Planta bat lala mantega, mantega, fuma fuma elel Plantaelselsnaps, naps,deixa deixaelsels pèsols pèsols nets, nets, bull bull lala carbassa, carbassa, fes fes els els formatges, formatges, bat pernil, pernil,posa posaelselstomàquets tomàquets enen pots, pots, fins fins aa mil. mil. Endreça Endreçalalallenya, llenya,iilesles mongeteres, mongeteres, arriba arriba elel mal mal temps temps fora fora mosquiteres mosquiteres Corre racons. Correleslescortines, cortines, tanca tanca els els finestrons, finestrons, elel vent vent udola udola per per tots tots els els racons. Greixa Greixaleslesraquetes, raquetes, atia atia elel foc. foc. Els Els camins camins seran seran fangars fangars d’d’aaquí quí poc. poc. Sargeix tot junt. junt. Sargeixelselsguants, guants,fes fes jerseis jerseis dede punt, punt, porta’m porta’m les les ulleres ulleres ii elel correu, correu, tot Vull Vulltetecalent, calent,ensucrat ensucrat ii fi,fi, amb amb panets panets torrats torrats com com m’ m’aagrada grada aa mi. mi. IIdònuts dònutsben bentous, tous, amb ambsucre sucre glaçat... glaçat... IIquè quèmés? més?ÉsÉsque queestàs estàs esgotat? esgotat? Oh, Oh,sí!sí!L’hivern L’hivernésésuna una malaltia! malaltia! Afanya’t Afanya’t Maria! Maria!
I bon profit!
La Maria atrafegada l’han dibuixada: Aina Muñoz Ballber Martí Pérez Lora Alan Solé Larby Martina Hernández Mulet Emma Escobar Arribas Blanca Martínez Martínez
6
Expressió LA TARDOR A PRIMÀRIA
A primer i segon de primària han realitzat diverses activitats relacionades amb la tardor: han llegit poemes, han après dites populars. Han estudiat fruits propis d’aquesta època... fins i tot van fer la verema i van trepitjar raïm de la manera tradicional!
DITES DE LA TARDOR Groc, taronja, vermell i marró són els colors de la tardor. A la tardor, ni fred ni calor. A la tardor, castanyes i cargols amb banyes.
7
Maria Sans Güell - Marc Piqué Gurrera - Nil Carrera DomingoGuillem Giner Pérez- Mariña Pons Vázquez - PRIMER DE PRIMÀRIA
D’una soca molt resseca surt un pàmpol ufanós, i després, com un miracle, en penja un raïm sucós.
Valentina Crespo Pérez Aitana Vilà Sanz Enric Baleta Pomar Carla Benedí Navarro Pol Sánchez Casares Arnau García Vinyals SEGON DE PRIMÀRIA
- Digues, cep, qui t’ha ensenyat a treure suc del secà? Si ens poguessis dir la trampa... - Què, vindríeu a cavar? Joana Raspall Joana Raspall
Bufa, bufa, vent! Treu la polseguera i les fulles seques de la carretera. I, després, un núvol tot ho ruixarà, i quina fresqueta que farà demà! Joana Raspall 8
Projectes SOTA EL MAR
Els alumnes de han iniciat un primària projecte molt en permetrà aprofu grescador: “Sot ndir en la vida a el mar” que el als mars i ocea es va iniciar am s ns des de perspe b la xerrada d’A ctives diverses. nna Cabré, cien El projecte tífica i física de l mar.
Arlet Olvera Jansana - 3r primària
Teo Vilaspasa Arasa Nil Carrera Domingo Tom Fernández Petri Jan Sales Canales Roger Luque Garcia Mariña Pons Vázque Martí Boya Taxonera Guillem Giner Pérez Amanda Slim Lolo Paula Fernández Roca PRIMER DE PRIMÀRIA
9
La vida sota el mar
10
Món científic CIÈNCIA EN FEMENÍ A la classe de cinquè de primària, després de visistar l’exposició del Cosmocaixa dedicada a les dones científiques han volgut conèixer científiques que, malgrat que la societat no els ho va posar fàcil van aconseguir dedicar-se al que era la seva passió, la ciència. Coneixent-les i valorant-les com els pertoca, seran una generació en la qual el gènere no serà mai més una remarca.
11
L’APARELL CIRCULATORI
Observació de sang al microscopi
La sang és un fluid que circula per capil·lars, venes i artèries. Té aquest color vermell perquè conté hemoglobina. Està formada per glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes i plasma. Per fer l’observació de la sang hem necessitat: Un microscopi òptic, un portaobjectes amb un frotis de sang i tinció de blau de metilè. Al llarg del procés hem seguit els passos de forma acurada. Amb una llanceta hem fet una punxada en un dit per obtenir la gota de sang i l’hem posada sobre la part superior del portaobjectes per tal que s’expandeixi i així poder observar-ne totes les parts. Hem tenyit la mostra amb blau de metilè. En l’observació hem comprovat que hi ha diversos elements, sobretot glòbuls vermells que tenen forma ovalada i color vermellós. També hem pogut observar els glòbuls blancs que són una mica més grossos i estan tintats de color lilós. Si estem sans, tenim gan quanmtitat de glòbuls vermells que ens ajuden a transportar l’oxigen; glòbuls blancs que ens ajuden a defensar el nostre organisme, plaquetes i plasma.
Marc Urpí Romero - Berta Rodon Vélez Abril Poveda Téllez - Carlota Gómez Ribas - Josep Enric Salvat Castro - Carles Vallecillo Rodrigo - Júlia Herranz Espinosa - Alessandro Martínez González - Pau Boix Sans - Noel Moral Ranchal - Dídac Garrido Artiz - Marc González Corbeto - Giulia Mainieri Bernal- Joaquim Calatayud Raventós - Nora Moreno Creus- Martina Pereda Solé 12
Rincón literario LA DESCRIPCIÓN EN EL BARROCO Inspirados en Bécquer inventamos creativas definiciones divergentes que juegan con significados paralelos: Hermano: Un árbol que va creciendo (Berta Duran Puig) Estrella: Sol gigante de fuego (Pau Van Schoneveld Cuscó) Gris: Tonalidad que expresa una tristeza. (David Cuscó Uslé)
6º
Bécquer
También escribimos descripciones literarias inspirados por imágenes sugerentes: Vemos una escultura de bronce, un señor con pelo corto, completamente desnudo. Su brazo se sitúa encima de su pierna. Su otro brazo se encuentra tocando su barbilla. Él mira hacia abajo; por la expresión de su cara parece que está pensando en algo y está muy concentrado, como si quisiera recordar algo. Marc Benedí Navarro
Este cuadro muestra una ilusión óptica. Tiene una iluminación barroca, es decir que ilumina los personajes creando luces y sombras para llamar la atención. Podemos observar una señora que sostiene un libro, que a la vez es el bigote de un señor con barba y pelo largo. La barba y el pelo los hacen su preciosa falda de tela muy fina y una cortina como el carbón simulando su largo pelo. La cabeza de la que sostiene un libro que es a la vez la punta del bigote de un señor con barba y pelo largo. El ojo de este señor es a la vez la cabeza de la misma señora. Emma Remolà Garcia
El mar estaba revuelto; las olas brillantes y gigantes rompían con fuerza en el acantilado, el suave color turquesa de las olas te hipnotizaban, y cuando menos lo esperabas rompían otra vez contra las rocas y se podía observar como la espuma blanca de las enormes olas coronaban aquel alucinante espectáculo. Pau Gaspà Martí
Estaba perdido...rodeado de árboles, humedad y silencio. A lo largo divisé, en el fondo del bosque, una casita solitaria. La puerta se abrió chirriando y dio a luz una gigante habitación oscura. Me vuelvo y veo una armadura antigua que me vigila atentamente. Avanzo, el suelo cruje, me encuentro delante de un espejo roto. ¡Estoy pálido, este sitio decrépito me da pánico! Me decido a dar media vuelta, pero estoy atrapado en mi propio miedo, lugar decrepito me de pánico. Mi viene una fría ráfaga de aire frío, la puerta se cierra de golpe. Gabriel González Llevadot
13
Este cuadro refleja las vistas nocturnas que el autor tenía desde su habitación. El cielo, lleno de estrellas de distintos tamaños y muy coloridas, se ve muy alegre. En el fondo se ve un pequeño pueblo que parece tranquilo. Dídac Montiel Sans Se ve un bonito cielo oscuro y en él resaltan unas estrellas brillantes y luminosas que parecen soles. En el fondo puedo ver unas enormes montañas redondeadas y sombreadas, Se puede distinguir un pequeño poblado a lo lejos. Blanca Llopart Mollón
El cielo es negro como las profundidades de un abismo sin fin y destaca un as de luz, que modifica todo el paisaje. Unas enormes y grandísimas nubes tapan el espectáculo nocturno mientras el brillo de la luna refleja todo su esplendor sobre las nubes haciéndolas brillar como si del sol se tratara. Rafa Vidal Lykova
El cielo es profundo e intenso, oscuro sin ninguna estrella y la luna, brillante como un diamante, que resalta más que nada. También veo una masa de nubes espesas y grises, parecen nubes de tormenta de una antigua fotografía. Lia Aguilà Sánchez
LA DESCRIPCIÓN DE PERSONAJES DE FICCIÓN
Biel Duran Puig
3º
Marc Roca llamas 14
L’hora del conte L’actualitat o l’antiguitat?
Ivet Cruz Fernández - Segon d’ESO
-Rosa, què és aquesta carta? La llenço, d’acord? - Va dir la meva mare, mentre netejava. -No, no la llencis!! - Vaig bramar. -Què és, aleshores? – Em va preguntar. -Una llarga història, misteriosa, la veritat.... - Vaig xiuxiuejar. La mare va deixar d’empipar-me i va continuar fent dissabte, distretament, però aquella troballa va provocar que em vingués al cap tot el succeït uns anys enrere. *** Tot es remunta a un dia calorós d’agost, extremadament calorós. Tant, que al final de l’any 2050 es va anunciar com el mes més sufocant de tota la dècada. Jo era a la meva ciutat, a París. Havia estat un dia cansat i només volia anar-me’n a casa i dormir, però abans havia de fer un parell de coses: anar al basar a comprar pintura i un pinzell, i trobar en alguna botigueta recòndita aquell “rotllo llarg i prim”, que m’havia dit el pare que antigament es feia servir per fer gravats. París és una ciutat meravellosa, intrigant, extraordinària, però en la que et pots perdre fàcilment. Jo això ho he sabut des de molt petita, sempre agafada de la mà de la mare, i mai separant-me d’ella. Tot i això, en aquell moment ja tenia quinze anys i ja no era un infant. Quina bona sensació en entrar a les botigues. Amb l’aire condicionat encès, em sentia molt millor, com si m’haguessin tret un pes de sobre. Ràpidament vaig anar al passadís indicat i vaig agafar els productes que necessitava. Vaig trobar-hi el pinzell i la pintura, però no vaig localitzar l’objecte que m’havia dit el meu pare. Una altra vegada fora, amb la calor mortal que em debilitava a poc a poc. Aquesta vegada, amb la bossa pesant que ho feia tot pitjor. Rondant i rondant, preguntant i preguntant a la gent, i no vaig trobar ni una sola botiga on tinguessin corrons. Tan difícil era? Vaig decidir tornar-me’n tot i no haver trobat el meu objectiu, però quan em vaig girar per seguir el camí a casa em vaig adonar que indefectiblement estava perduda. Era en un carreró amb edificis alts, vells, atrotinats i d’alguna manera febles. Havia cessat la calor i hi feia fred, molt fred. Vaig tocar-me el front i sorprendre’m en adonar-me que estava congelada. Vaig pensar de preguntar a algú on era, però no hi havia ningú al carrer. Em vaig dirigir a la casa que tenia a mà dreta, vaig picar subtilment a la porta i una anciana amb el cabell llarg i blanc em va obrir. -Què hi fas aquí fora? Vols entrar? – Em va preguntar amb una veu calmada i temorenca a la vegada. En entrar a la casa, una escalfor em va recórrer, despertant cada cèl·lula del meu cos. La senyora em va oferir un seient al costat de la llar de foc i una mica de te. D’alguna manera tot semblava inspirat en l’antiguitat, com si hagués viatjat en el temps a una època remota i llunyana. Òbviament aquesta idea era impossible. Només era la meva ment que em volia enganyar. Tot i així, aquesta hipòtesi, a mesura que passava el temps m’anava semblant més real. -No sé què hi feies allà fora, en aquests temps. No és segur – Va dir l’anciana amb una veu ansiosa. No sabia de què parlava, però aquelles feien que se’m glacés la sang. -No entenc de què parla, que es troba bé, vostè? – Vaig preguntar amb la veu tremolosa. -Noia, estem en temps obscurs, la mort s’ha emportat la meva família, ara només falto jo, esperant poder ser amb ells. Com pot ser? On m’havia posat? En aquell moment vaig recordar la classe d’història d’un divendres a la tarda on la professora ens estava explicant alguna cosa de pandèmies del passat... Ara tot tenia sentit, els edificis, la poca gent als carrers, els objectes antiquats.... La primera cosa que em va venir a la ment va ser com fugir d’allà i tornar a casa, però d’igual manera que va aparèixer la idea se’n va anar en segons. Volia aprofitar la situació al màxim per extreure’n informació. -Em sap greu per la meva falta de precaució, em podria dir on som ara mateix? – Vaig excusar-me. -A París. Tot i que fa molt que no he vist els seus carrers. Ens estem quedant tots a casa aquests dies, no hem de sortir, la por abunda entre nosaltres per saber qui serà la següent persona a caure. – Va dir l’anciana. -La malaltia pot ser guarida amb una dosi de.... – Vaig murmurejar. Vaig callar a l’instant quan em vaig adonar del que estava dient, l’efecte papallona. Encara que hagués volgut ajudar tots els morts d’aquella època, vaig haver de callar. Una sensació cremava al meu cor. Podria haver causat molt de mal si hagués dit la cura, mai se sap. Vaig deixar el te a la tauleta, agraïda per la seva hospitalitat, però havia de marxar. No volia tornar-me a equivocar. Anava a sortir per la porta cap al lloc on se m’emportés el destí, quan de sobte l’àvia em va dir... -Abans d’anar-te’n emporta’t aquesta carta, sé que no és massa important per a tu, però l’utilitzaràs millor que jo. A mi no em queda massa temps i estarà millor en unes mans com les teves. Si vols llegeix-la i si vols envia-la als que tu estimes- Va dir-me la dona. 15
Aquest conte va resultar guanyador del Premi Sambori 2021 en la Demarcació L’Hospitalet- Baix Llobregat
A les meves mans sostenia una carta tancada amb un petit segell vermell i amb una flor enganxada. Vaig decidir no obrir-la i quedar-me-la per si de cas. Vaig agafar el pom fred, congelat, i amb l’altra mà vaig treure el pestell i vaig obrir la porta. Vaig mirar la senyora per última vegada amb tristesa al cor, i ella em va mirar a mi afligida. Em va somriure amb la mica d’alegria que li quedava, va picar l’ullet, i allà, davant dels meus ulls ho vaig veure. Duia un rellotge en perfecte estat al canell, però no era qualsevol rellotge, era d’alguna manera “modern”. En altres paraules, portava un rellotge digital del segle XXI. Això no em va sorprendre la primera vegada, però quan analitzava el temps en els quals pensava que havia viatjat, no tenia gens de sentit. Estava segura que m’errava, ja que encara no tenia molt clara l’època. Res encaixava. Tot semblava de molts segles abans però a la mateixa vegada apareixia molt recent. La veritat és que això tampoc no canviava molta cosa, el patiment d’aquelles persones, encara que tinguessin tecnologia, no disminuïa. Tot i això, no vaig tenir massa temps per donar-li una segona ullada, ja que una llum blanca em va xuclar, rodejar per un temps i finalment alliberar-me dins del que semblava el mateix basar on havia comprat la pintura i el pinzell abans. Vaig caure a terra del cop. Hi vaig estar uns segons paint tota la travessia que acabava de viure, però a poc a poc em va començar a fer mal el cap, vaig començar a veure-ho tot negre fins que em vaig desmaiar. Em vaig despertar al sofà de casa després que la dependenta de la botiga m’hagués trobat a terra i hagués trucat als meus pares. Em van preguntar què havia passat, i jo simplement vaig afirmar que era tot per culpa de la calor, per no despertar sospites. Encara tenia la carta a la butxaca, així que vaig decidir posar-la a la llibreria de la meva habitació. La mateixa estança a la qual em tornava a trobar després de tota la història. *** Des del dia que l’havia col·locada al moble no l’havia tornada a tocar. Després d’uns segons em vaig adonar que ara era hora d’obrir-la. La carta tenia poca cosa d’especial, amb data del març de 2020, estava escrita a mà, suposo que per la dona que havia conegut. En ella hi havia el prec que tothom es quedés a casa seva. Hi parlava d’un virus que s’havia escampat ràpidament i de com la gent havia de lluitar-hi conjuntament i que justament mantenint l’aïllament social es podria assegurar la pervivència de la societat. No explicava gaire cosa més. Vaig quedar molt sorpresa amb aquella informació però vaig pensar que la velleta i la gent del seu temps havien aconseguit guanyar aquella batalla ja que continuàvem existint com a humanitat. Vaig rellegir la carta una vegada i una altra però, no sé per què, l’única cosa que m’aportava era tristesa, així que vaig decidir que havia de marcar la fi d’aquell patiment interminable. La cremaré- Vaig pensar – així ho deixaré passar com un simple record que formarà part de la història. Vaig emportar-me-la amb cura a la cuina, vaig agafar l’encenedor i vaig veure com en uns segons eterns el foc engolia el tros de paper. Ara tot havia quedat com a part del passat.
Il·lustració: Yunjia Zhang - segon d’ESO
16
Club de lectura ENTREVISTES A PERSONATGES HISTÒRICS Glubbdubrib és una illa misteriosa que Gulliver visita durant el seu tercer viatge. L’illa és plena de fantasmes i Gulliver ho aprofita per parlar amb personatges històrics tan importants com Alexandre el Gran, Juli Cèsar o Aristòtil. Els alumnes de primer d’ESO han aprofitat el seu viatge literari a Glubbdubrib per entrevistar algun d’aquests personatges tan importants per a la història de la humanitat. Ells mateixos han triat el personatge i, després de documentar-se sobre la seva biografia, n’han intentat treure el vessant més personal. ENTREVISTA A ANTONI GAUDÍ
Antoni Gaudí i Cornet és un personatge conegut, ja que durant la seva vida, per les seves obres, va convertir-se en un geni. Va néixer l’any 1852 el 25 de juny a Reus, Baix Camp. Va morir l’any 1926 el 10 de juny a Barcelona. La seva obra arquitectònica va ser única, perquè era capaç de combinar formes, colors i materials diversos, que encara a dia d’avui atrau les persones d’arreu del món. Des de la seva mort, totes les seves obres, es van anar acabant, però tot i així n’hi ha una que encara no s’ha acabat. Ben apreciat personatge històric: Antoni Gaudí: Vostè, què va estudiar per acabar sent un geni? Tota la meva família eren calderers i jo, de petit, era un nen malaltís; em passava tot el dia mirant els arbres, les flors, els insectes, i d’aquí va sortir la relació amb la natura; també mirava llibres i fotografies de disseny i art; i vaig estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Quina va ser la primera obra que li van encarregar? Va ser al 1878 que Manuel Vicens em va encarregar que construís la seva casa d’estiueig, just quan vaig acabar la carrera, però tot i així vaig trigar molt a acabar-la per problemes de diners. I a part d’aquesta, en quines construccions més va participar? El senyor Eusebi Güell em va encarregar la construcció del Palau Güell, La Cripta de la Colònia Güell, i el Park Güell. Després, mentre ja treballava a la Sagrada Família, em van encarregar la construcció de La Pedrera al 1906 i la rehabilitació de la Casa Batlló. I potser és demanar molt, però se’n recorda de quan va posar-se la primera pedra de la Sagrada Família? I tant si me’n recordo! Va ser el 19 de març de 1882, però jo no me’n vaig fer càrrec fins l’any següent. Jo vaig fer els plànols dels dotze campanars, dedicats als dotze apòstols, però abans de morir-me, només se n’havia acabat un... I per acabar, vostè com creu que estan les obres de la Sagrada Família? Ostres! No sabia que encara no s’havien acabat! Jofre Vila-Masana Castellnou 17
ENTREVISTA A CHARLES DARWIN
D’aquí a poca estona serem amb Charles Darwin, un dels més grans científics de la història i escriptor de “L’origen de les espècies”. Com bé sabem, aquesta persona ja és morta, per això, intentarem fer una trucada al cel, a veure si ens respon... Bon dia, senyor Darwin? Bon dia! No podem perdre ni un segon més! Tenim entès que, en vida, va visitar molts llocs, cadascun més curiós que l’anterior. Ens en podria donar algun exemple? Quin li va agradar més? Vaig visitar Taihtí, Nova Zelanda, Austràlia, Tasmània, i, sense cap dubte, el que més em va agradar va ser Tasmània. Has sentit a parlar dels dimonis de Tasmània? Doncs, són un amor! L’únic que volen és netejar el seu nom, ja que els pobres animalets no han fet res a ningú. Potser aquesta pregunta és una mica absurda... És veritat que va visitar les Galàpagos? Què en pensa del viatge? Sí, ja ho crec que sí. Són un paradís. Una amanida de biodiversitat. Cada ingredient, únic i diferent. I sobre el viatge, va ser increïble! Vaig descobrir un munt de coses que desconeixia sobre les tortugues i altres animals! L’última pregunta. Creu que va tenir una bona vida? Va morir feliç? Ja ho crec, estic orgullós de tot el que vaig fer, penso que vaig ajudar molta gent a progressar i que vaig escollir el millor camí. Crec que vaig fer el correcte en cada decisió presa. Em va encantar, la meva vida. Vaja, està vostè encantat amb el seu treball... Només per curiositat, com és el Cel? Ah, doncs molt divertit! Hi ha festes, però sents com que estàs en pau. A més, Steve Jobs ha comprat un núvol gegant al costat meu. No entenc com es va fer famós aquest home, ni el funcionament d’aquests IPhones dels que sempre parla... Un plaer parlar amb vostè senyor Darwin! El mateix! Adeu! Carlos Carrasco Caballero
3rd grade of primary
English corner This is what we must and musn’t do in public buildings
18
Espai de recerca
LLET A2
Els objectius d’aquest treball de recerca són (1) estudiar la composició de la llet, els seus comLes proteïnes de la llet presenten un gran poponents majoritaris amb especial èmfasi en les limorfisme genètic afectant a les caracterísseves proteïnes i polimorfisme genètic proteic, tiques de producció i transformació lletera. per poder entendre la denominació de llet A2 i Uns dels polimorfismes més estudiats de les els seus beneficis per a la salut. (2) Realitzar un proteïnes làcties és el de la β-caseïna ja que estudi per conèixer els hàbits de consum de llet presenta més de 12 variants genètiques, entre líquida, informar sobre la llet A2 i conèixer, en genètic afectant treball de recerca són (1)que estudiar la llet composició elles les A1 Els i la objectius A2 que esd’aquest diferencien en la el cas aquesta es comercialitzés, quin substitució d’un sol aminoàcid a la posició 67 etera. Uns dels de la llet, els seus components majoritarispreu amb especial èmfasi en lesper a aquest nou s’estaria disposat a pagar de la proteïna (prolina en A2 i histidina en producte. (3) Estudiar l’efecte de la β-caseïna seves proteïnes i polimorfisme genètic proteic, per poder entendre ladel polimorfisA1), i les llets corresponents s’anomenen llet me genètic de la β-caseïna (variants A1 i A2) s les A1 i laA1A2 denominació A2 i els seus per a la salut. (2) Realitzar un i A2. Aquest petit canvideenllet l’estructura de beneficissobre l’estabilitat tèrmica de les llets que incorla posició 67 de perelconèixer de consum de llet aquests líquida,tipus informar sobre Per això s’ha la proteïna faestudi que, en cas de la els llet hàbits A1, s’alporen de proteïnes. liberi, durantlalallet digestió la que aquesta s corresponents A2 i gastrointestinal conèixer, en elde cas llet es comercialitzés, comparat la llet A2 i la lletquin convencional (A1/ proteïna, un pèptid denominat β-casomorA2) aplicant tres mètodes d’anàlisi per comra de la proteïna preu s’estaria disposat a pagar per a aquest nou producte. (3) Estudiar fina-7, la qual cosa no passa en l’A2. Aquest provar(variants l’estabilitat de la llet (proves de gastrointestinal del polimorfisme genètic A1tèrmica i A2) sobre pèptid s’està l’efecte relacionant amb el malestar gas- de la β-caseïna l’alcohol, fosfat, i objectiva d’estabilitat tèrmila qual cosatrointestinal no l’estabilitat tèrmica de les llets tipus de proteïnes. de certs grups de persones que,que incorporen ca). aquests En la següent taula es mostren els valors no sent intolerants la lactosa, mb el malestar Per això as’ha comparatpresenten la llet A2 i la llet convencional (A1/A2) aplicant obtinguts (mitjana i desviació estàndard) en aquesta simptomatologia. la part experimental intolerants a la tres mètodes d’anàlisi per comprovar l’estabilitat tèrmica ded’aquest la llet treball de reen les tres mètodesEn d’anàlisis realitzades (proves de l’alcohol, fosfat, i objectiva cerca d’estabilitat tèrmica). la (d’etanol, KH2PO4 i de nitrogen total precisegüent taula es mostren els valors obtinguts (mitjana i desviació pitat (NTP)) en les llets estudiades per tal de estàndard) en la part experimental d’aquestpoder-ne treball de recercal’estabilitat en les trestèrmica. comprar
LET A2
LLET A2
Les d’anàlisis proteïnes de la realitzades llet presenten un(d’etanol, gran polimorfisme afectant Els objectius d’aquest treball de recerca són mètodes KHgenètic 2PO4 i de nitrogen total a les característiques de producció i transformació lletera. Uns dels de la llet, els seus components majoritaris precipitat (NTP))més enestudiats les llets poder-ne seves comprar polimorfismes de lesestudiades proteïnes làctiesper és eltal de lade β-caseïna proteïnes i polimorfisme genètic pro l’estabilitat tèrmica. ja que presenta més de 12 variants genètiques, entre elles les A1 i la A2 denominació de llet A2 i els seus beneficis p que es diferencien en la substitució d’un sol aminoàcid a la posició 67 de Tipus de llet Alcohol (%) KH2PO4 (mL) la proteïna (prolina en A2 i histidina en A1), i les llets corresponents A1 i A2. Aquest petit canvi en0,63 l’estructura Senceras’anomenen Control llet82,75 ± 3,89 ± 0,04 de la proteïna fa que, en el cas de la llet A1, s’alliberi, durant la digestió gastrointestinal Sencera A2A2 84,00 ± 2,12 0,63 ± 0,04 de la proteïna, un pèptid denominat β-casomorfina-7, la qual cosa no Desnatada ± 1,77 0,68 ± 0,04 passa en l’A2.86,25 Aquest pèptid s’està relacionant amb el malestar Controlgastrointestinal de certs grups de persones que, no sent intolerants a la 86,25 ± 1,77 0,68 ± 0,04 lactosa, presenten aquesta simptomatologia. Desnatada A2A2
estudi per conèixer els hàbits de consum de NTP (%) la llet A2 i conèixer, en el cas que aquesta s’estaria disposat a pagar per a aquest 6,92preu ± 0,91 l’efecte del polimorfisme genètic de la β-cas 7,11 ± 0,99 l’estabilitat tèrmica de les llets que incorpore 6,75Per ± 1,00 això s’ha comparat la llet A2 i la llet con tres mètodes d’anàlisi per comprovar l’es 6,99 ± 1,22 (proves de l’alcohol, fosfat, i objectiva d següent taula es mostren els valors obti estàndard) en la part experimental d’aquest d’anàlisis realitzades (d’etanol, Eiden Trujillomètodes Escorza precipitat (NTP)) en les llets estudiades p Tutora: Viquil’estabilitat Burguéstèrmica. Tipus de llet
Alcohol (%)
Sencera Control
82,75 ± 3,89
0,63 ±
Sencera A2A2
84,00 ± 2,12
0,63 ±
Desnatada Control
86,25 ± 1,77
0,68 ±
86,25 ± 1,77
0,68 ±
Desnatada A2A2
Eiden Trujillo Escorza Tutora: Viqui Burgués Andreu 19
KH2PO
Pensem-hi una mica FOTOFILO Un any més els alumnes de primer de Batxillerat s’han sumat al repte de representar una pregunta de caire filosòfic amb una imatge... o bé ha estat la contemplació de la imatge la que ha provocat la pregunta?
Estem penjant d’un fil? Berta Escrigas Navarro
Cal trobar els límits? Anna Jing Guardiola Cifré
Són realment nostres els mèrits que aconseguim o són d’aquells que ens han capacitat per arribar fins a on som? Roger Montero Sancho
Com podem tots estar mirant el mateix cel? Rita Barniol Amigó
Tenir perspectiva ajuda a conèixer millor el tot? Èlia Noguera Mestres 20
Vida d’escola CELEBREM LA CASTANYADA
Volem saber co m la
van viure els m estralers!
Per sort, enguany vam poder celebrar la castanyada de manera bastant semblant a la d’abans de l’arribada de la Covid. Les castanyeres, tot i la seva avançada edat, van venir personalment (estaven totes vacunades) i els de primària els van oferir les seves danses i cançons. Les nenes i els nens de tercer a sisè de primària van participar també de la tradiciopnal gimcana organitzada pels de primer i segon d’ESO, en aquesta ocasió, però, el nombre de paradetes a les quals anava cada curs eren més restringides i a cada parada s’ofeira la possibilitat de fer dues proves diferents. Sense cap mena de llaminadura ni res per menjar, és clar! Tothom va estar molt content i va ser un dia bonic i tardorenc ENTREVISTA A LA LILA, L’ÀLEX, EL NOÈ I EL MIQUEL DE P4 I A L’EMMA, LA MARTINA EL TEO M. I L’ALBERT DE P5 Què és el que us va agradar més de tot el dia? Les castanyes i els panellets ens van agradar molt. Disfressar-nos de castanyera. A la tarda vaig anar a buscar bolets amb la família Què vau portar de berenar? Vam portar castanyes, panellets i moniato en un tàper. Els panellets que ens agraden més són els de xocolata i pinyons. Què us va semblar la castanyera? Tenien el cabell gris, portaven un monyo, no portaven bastó i eren “velletes”. Venien del Montseny i portaven castanyes. Van cantar amb nosaltres “La Castanyera” i altres cançons. Com vau fer la vostra disfressa? Tots la vam portar feta de casa. Portàvem bigoti. Us van agradar les danses? quina us va agradar més? Vam ballar a fora al pati i vam cantar la cançó de “La Castanyera” (quan ve el temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera!). Les que ens van agradar més van ser les de tercer de primària perquè hi havia alguns dels nostres germans. Una entrevista de la Berta, l’Oihane i l’Enzo, de l’equip de revista.
21
Una entrevista de la Berta, l’Oihane i l’Enzo, de l’equip de revista.
Els alumnes de tercer de primària van poder gaudir del seu primer any participant a la famosa gimcana de la castanyada de l’escola. Hem entrevistat la Jana, en Max, l’Anna i la Naia i tots han coincidit que va ser un dia d’allò més divertit! Quines activitats hi havia? El joc de les cadires, mímica, “pedra paper tisora gegant”, la gallineta cega... Quina us vanaagradar més? El “pedra paper tisora” gegant. Us ho vau passar bé? Sí, no només a l’hora de la gimcana, també berenant a la pista, cantant, ballant i fent diferents activitats. Com vau fer els equips? Éreu molts? Vam fer-los alternant per ordre de llista, alternant els números. Ho van fer els professors. Érem 8 a cada grup aproximadament. Els grans que ho organitzaven us van ajudar? Sí, van ajudar-nos a entendre les activitats.
ENTREVISTA A LA CARLOTA I LA MIREIA RA. DE PRIMER D’ESO Què és el que més us va motivar de fer la gimcana? Carlota: Poder alegrar els nens petits com ens feien a nosaltres. Mireia: Que m’agraden els nens petits. Vèieu als nens amb ganes de fer les proves? Mireia: Sí. Carlota: Sí. Creieu que els alumnes que han fet les vostres proves n’han sortit satisfets? Carlota: Sí, perquè al final és una tarda diferent (sense classe...)i t’ho passes bé. Mireia: Sí, els va agradar molt. Quin Consell donaríeu als futurs organitzadors d’aquesta gimcana? Carlota: Paciència i fer que s’ho passin bé. Mireia: Per cada prova que hi hagi un premi.
Per als organitzadors de primer i segon d’ESO també va ser tota una experiència! ENTREVISTA A L’ÀLEX I L’ÈRIC DE SEGON D’ESO Què és el que més us va motivar de fer la gimcana? Èric: Feia il·lusió participar-hi i volia que sortis bé perquè agradés als nens. Àlex: Veure els nens, que abans havies vist a P3, contents. Vèieu els nens amb ganes de fer les proves? Èric: Sí. Àlex: Sí, però n’hi havia que més i n’hi havia que menys. Als més grans no tant. Personalment, abans de fer les proves, us veieu capacitats per guiar els que les anaven a jugar? Àlex: Els costava molt entendre les proves. Èric: I tenien molts dubtes. Creieu que els alumnes que han fet les vostres proves han sortit satisfets? Èric: Com que el nostre era un circuit va agradar molt. Àlex: Perquè hi havia competició.
Dues entrevistes del Marcel i el Teo, de l’equip de revista.
Quin Consell donaríeu als futurs organitzadors d’aquesta gimcana? Àlex: Que ho pensin per els nens petits i no per coses que els agraden a ells. Èric: “Currar-s’ho” i tenir-ho preparat i no perdre temps. 22
Vida d’escola Les portes de l’escola s’obren un cop més per acollir una nova generació de mestralers. L’equip de revista hem volgut entrevistar l’Elsa, la Bali i la Bet en representació de la classe dels gegants de P3. Qué és el que més us agrada de l’escola? Elsa: A mi m’agraden els gegants. Bet: A mi m’agraden els contes que ens va portar el Teo. Bali: A mi m’agrada pintar. Quin nom heu decidit? i per què? Tots: Gegants! Bet: Perquè els gegants eren els que tenien més taps (que era el sistema de votació). Elsa: Jo vaig dir de ser els unicorns. Bet: I jo els conillets. Bali: Jo vaig votar els gegants. Us agrada fer la migdiada? Tots: Sííí! A què jugueu al pati? Bali: Juguem a la sorra amb pales. Bet: I rasclets. Us agraden les vostres mestres? Com es diuen? Tots: Sííí! Elsa: Laia i Ana. Com vau passar els primers dies? Elsa: Jo vaig plorar. Una entrevista de la Laia U. i la Laia P. de l’equip de revista. Bali: Jo també. .i ren.. s! o l p tent ja no Ara molt con estan
ENTREVISTA A L’ELOI DE QUART D’ESO Et sents acollit a l’escola? Sí, molt. T’estàs adaptant bé a l’escola? Sí, al principi va costar una mica però ara va tot perfecte. Has notat molt el canvi respecte a l’any passat? Com ha estat el canvi? Sí, bastant. Sobretot canvis en horaris i en la manera de fer les classes. Ja tens pensat què fer a Batxillerat? Encara no ho tinc clar, però m’encamino més cap al tecnològic. Què t'ha sorprès més de l’escola? El pati, és molt gran. Què t’ha agradat més? Que hi hagi un temps d'estudi abans d'anar a dinar. Què t’ha agradat menys? L'horari, em sembla més cansat que el feia abans, ja que abans sortia més d’hora. 23
Una entrevista del Marcel i el Teo, de l’equip de revista.
Una entrevista de la Queralt, la Marta i el Joan, de l’equip de revista.
ENTREVISTA ALS ALUMNES NOUS DE PRIMER DE BATXILLERAT: Us esteu adaptant bé a l’escola? Lucía: Sí, la gent és molt acollidora i amb els professors hi ha bona relació. Martina: Sí, al ser una escola petita tot és molt familiar. Albert: Sí! Se m’ha fet molt fàcil gràcies a l’ambient que hi ha. Paula: Opino igual que l’Abert, l’ambient és molt còmode i això ens ajuda molt a adaptar-nos. Abril: Sí, tant professors com alumnes són molt amables i t’ajuden sempre que ho necessites. Martina E: Jo pensava que entrar en un grup que porta tants anys fent classe junts seria molt difícil però ha estat tot el contrari i m’estic adaptant molt bé. Carles: Sí! Abans anava a un institut molt diferent, però m’estic adaptant molt bé. Quina assignatura us està agradant més? Lucía: Psicologia. Martina: Psicologia també. Mai l’havia fet i les classes són molt dinàmiques i interessants. Albert: A mi la que més m’agrada és matemàtiques, m’agrada molt com el Jordi fa les classes. Paula: Química! M’agrada molt i crec que la Viqui explica molt bé. Abril: Física, perquè jo estava acostumada a estudiar aquesta matèria d’una manera molt diferent i crec que ara la puc veure d’una altra manera. Martina E: Llatí, perquè a l’haver-hi pocs alumnes la classe és molt personalizada. Carles: Biologia! Estic aprenent molt més que l’any passat i m’encanta com enfoca les classes el Marí. Què és el més difícil? Tots: Fonètica. Quina modalitat de batxillerat esteu fent? Què us agradaria estudiar? Lucía: Jo estic fent el social, m’agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb això, però encara no ho tinc clar. Martina: El social, perquè les matèries m’agraden i se’m donen bé. Albert: El tecnològic, perquè vull estudiar alguna enginyeria o alguna cosa especialitzada en la tècnica. Paula: Estic fent el batxillerat biosanitari i m’agradaria dedicar-me a alguna cosa d’aquest sector, més endavant! Abril: Jo estic en el biosanitari, també, perquè tinc molt clar que vull estudiar alguna carrera relacionada amb aquest àmbit. Martina E: Estic fent el batxillerat humanístic, ja que m’agraden molt les lletres i els idiomes. Carles: Jo estic fent el biosanitari perquè m’encanta la biologia i encara no sé què vull estudiar exactament, però sé que serà científic.
NOVES CARES A LA MESTRAL ENTREVISTA A GEMMA TATAY PROFESSORA DE MÚSICA
Des de l’equip de revista, hem entrevistat la nova professora de música, la Gemma, que també és la coordinadora de vàries activitats extraescolars que es duen a terme a l’escola, per preguntar-li com s’ha sentit durant els primers dies a la seva nova feina Bona tarda Gemma, en primer lloc, benvinguda a l’Escola! Ja havies treballat en una escola? -Sí... Fa uns 25 anys que treballo com a mestra de música Què és el que et va cridar l’atenció de la música per a voler dedicar-t’hi? -Des de molt petita, petitona, sempre m’agradava escoltar música i sempre que ho feia la ballava, estava tot el dia cantant, m’agradava tocar instruments. Molts cops també demanava als reis intruments i coses per tocar i els meus pares ho van veure i van decidir apuntar-me al conservatori. A part de treballar-hi, en el teu temps lliure toques en una banda o algun altre conjunt instrumental? -Sí, jo canto en una coral i també soc directora de corals. Bàsicament la meva formació va per aquí. Què es el que més t´ha agradat de l’escola? -Que és una escola petita i que tothom es coneix, és una escola molt familiar i que tinc una aula fantástica, tinc molta sort de tenir-la. Explica alguna de les coses que fas en les activitats extraescolars? -Doncs hi ha, per exemple, una cosa nova que feia temps que no es feia que és coral, amb els més petits. És una coral amb els nens de primer i segon de primària i una altra de tercer, quart i cinquè; i també un grup vocal de secundària, que som poquets, però ja són coses més personals com cantar una cançó en la qual els busco el to i la treballem entre tots. Després hi ha els conjunts instrumentals per a diferents cursos en els quals entre tots busquem una cançó que els agradi i que vegi que es pot realitzar segons els instruments que hi ha. I per últim els timbalers i els grallers que això ja fa anys que funciona a l’escola i es una molt bona iniciativa.
Una entrevista de la Laia U. i la Laia P., de l’equip de revista.
T’has sentit acollida per l’escola? I t’ha costat adaptar-te al nostre funcionament? -No, de fet quan jo era petita anava a una escola així, d’aquestes característiques: d’una sola línia, d’infantil fins a batxillerat i també cooperativa. Això és molt el perfil d’escola al qual jo he anat tota la meva vida i ha estat fàcil, tothom m’ha recolzat molt, m’he sentit molt cuidada i molt bé tant amb els mestres i professors com amb els alumnes. ENTREVISTA ALS ALUMNES NOUS DE PRIMER D’ESO Us sentiu acollits a l’escola? Tots: Sí, tots els nostres companys ens han acollit molt bé. Us esteu adaptant bé a l’escola? Ariadna: Jo crec que sí. Núria: Sí, però com que és secundària hem d’estudiar més. Àlex: Sí. Víctor: Sí, totes les matèries em van bé. Heu notat molt el canvi respecte a l’any passat? Com ha estat el canvi? Tots: Tenim més deures, però és bastant semblant a com ens ho esperàvem. Què és el que teniu més ganes de fer aquest any? Ariadna: Excursions i sortides! Núria: Aprendre molt! Àlex: Fer nous amics!
Una entrevista de la Queralt, la Marta i el Joan, de l’equip de revista.
24
Pensem-hi una mica
25N
Durant el 25 de novembre vam realitzar una activitat per aprendre a detectar les diferents formes sota les quals es presenta la violència contra les dones. L’activitat constava de dues parts: la primera consistia en la lectura d’una història versemblant, en la trama de la qual, per grups, anàvem identificant aquelles parts de la història en què hi apareixien formes subtils o explícites de violència de gènere. La història de la primera activitat tractava sobre una nena que es deia Maria, de 16 anys, que estava en una relació tòxica i patia diverses humiliacions, infravaloraritzacions i altres tipus d’agressions masclistes per part de diferents persones amb qui interactuava durant el seu dia a dia. A partir d’aquesta història, vam poder veure que hi ha moltes maneres de maltractar algú i que el maltractament psicològic és més difícil de detectar i, per això, és de vegades més perillós que el físic. La segona part consistia a escriure, per parelles o trios, un final per a la història imaginant-nos la situació més realista possible. Després vam posar en comú els finals que havíem elaborat i els vam comentar i ens vam adonar que en cap dels finals proposats l’agressor recapacitava ni comprenia el seu error. Vam veure com ens era fàcil identificar conductes agressives quan venien de fora però que era molt més difícil admetre que l’agressor podria ser algú proper, un amic, un familiar o fins i tot qualsevol de nosaltres A partir d’aquestes activitats, vam poder veure que la violència contra les dones està molt estesa i socialment acceptada. Tanmateix, hi ha comportaments que són indicadors de futures conductes violentes i ens han de fer saltar l’alarma per poder actuar. Per això és important tractar aquests temes a les escoles i que els alumnes se n’adonin i en puguin parlar.
Emma López Manzano Anna Martínez Pedreño, Marta Cendrós López Alba Rodón Vélez, Joana Falgàs Velasquez, Ariadna Boronat Grau i Júlia Aynés Quiles Tercer d’ESO 25
La Cartellera L’ONCLE VÀNIA El passat 26 de novembre els alumnes de literatura de batxillerat vam anar al Teatre Lliure a veure l’obra “L’Oncle Vània” d’Anton Txékhov dirigida per Oskaras Korsunovas, un director lituà. L’obra s’inicia després de l’arribada del professor Serebriàkov i la seva dona Helena a una gran casa de camp, propietat de la família de la primera esposa d’ell. Allà es retroben els diferents personatges, com l’oncle Vània, Sònia, la filla, o el doctor que hi va per ajudar el professor amb els seus mals. Aquesta convivència, plena de moments ociosos i d’un fort sentiment de tedi vital, provocarà que els personatges s’enfrontin a diversos conflictes entre ells i amb ells mateixos, com el triangle amorós entre la Sònia, el doctor i l’Helena o la confrontació entre l’oncle Vània i el professor. L’Helena es troba en un conflicte intern ja que ella vol ser fidel al seu marit tot i que ell li priva de gaudir de la seva joventut i se sent enlluernada pel personatge del doctor a causa de la seva intel·ligència i sensibilitat i pel fet que és un personatge més jove que el professor, més d’acord a la seva edat. Al llarg de l’obra destaca l’actuació de tot el repartiment que dona equilibri i es complementen entre si. Cal destacar l’actuació de Julio Manrique en el paper de l’Oncle Vània per la tensió que genera a tots els espectadors. El director ha optat per una versió moderna que no s’havia vist en cap de les altres interpretacions de les obres de Txékhov, com la incorporació de la pantalla, trencar la quarta paret en vàries ocasions i el joc de llums. Una altra característica a destacar és l’ús de les portes de la casa que en un principi són un mirall on el públic s’hi pot veure reflectit. Aquesta obra pot no ser per a tots els públics però és una visió molt necessària per a tots els espectadors que vulguin reflexionar sobre els missatges de Txékhov i Oskaras Korsunovas en aquesta gran representació. Clàudia Ruiz Hernández i Martín Ortiz Esquina- 2n de Batxillerat
LAZARILLO DE TORMES La representación teatral del Lazarillo de Tormes a cargo del actor Rafael Álvarez, “El Brujo”, es la perfecta realización de un monólogo cómico fusionado con uno de los clásicos de la literatura española. “La vida de Lazarillo de Tormes y sus fortunas y adversidades” generó una nueva corriente literaria, la novela picaresca. La novela presenta una sociedad corrompida y antihéroes que se hacen a si mismos... en una crítica social, especialmente de la religión y la nobleza. Por todo esto, el libro fue prohibido en 1559. En 1573 se permitió su publicación parcial y finalmente, en 1834, se publicó en su totalidad. Aun así la gente lo había leído antes gracias a las publicaciones que se habían producido en Portugal, los Países Bajos e Italia. Volviendo a la obra teatral, destaca en primer lugar, la puesta en escena que era simple, usó un taburete, un garrote para la escena del ciego y un arca para el segundo tratado, el del clérigo. Cabe decir después que era todo muy dinámico ya que el actor se iba moviendo de forma fluida por el escenario. Con respecto al tratamiento del texto en escena, representó el tratado I y el II al completo. Pasó fugazmente por el III y de ahí fue directamente al tratado final; todo esto lo compaginó con toques de humor y pausas cómicas que no pertenecían al texto. Se puede considerar que el actor era un juglar y la manera que tenía de explicar la historia hacía la función mucho más amena de lo previsto. Me pareció una obra fascinante, muy entretenida y repetiría sin lugar a dudas. Además el ambiente del teatro era muy bueno, acogedor y agradable. Berta Muñoz Sánchez - Èlia Noguera Mestres - Pol Aguilà Sánchez 1º de Bachillerato 26