SANT JORDI 2021
EL RACÓ DEL CONSELL RECTOR
Fa un any escrivíem aquestes línies que corresponen al Consell Rector amb la recança d’un confinament que ens va obligar a mantenir-nos allunyats els uns dels altres. Celebracions com la del Sant Jordi a l’escola van ser petits bàlsams per pal·liar el desencís de la distància. Un any després tenim la sort que els nostres fills i filles han pogut anar pràcticament cada dia a escola i el Sant Jordi, aquesta vegada, el podran viure també junt amb els seus companys i companyes. Segurament queda encara un llarg camí per recórrer abans de tornar a la vida que abans coneixíem; potser, qui sap, després d’aquesta experiencia, veurem i viurem les coses de manera diferent. De moment estem contents amb cada petit avenç que suposi compartir una mica més el dia a dia amb els altres. L’escola segueix activa i amb l’empenta i positivisme que la caracteriza, i de cara al curs vinent tenim la sort de comptar amb moltes famílies interessades en formar part del nostre projecte. Esperem que totes hi tinguin cabuda. Fa un any vam voler acabar el nostre text amb un poema de Clementina Arderiu. Avui recordarem Joan Vinyoli:
EL GUANY Mai no et rendeixis. Gira’t del costat on abans veies el penell que et feia creure en l’últim crit del gall dels boscos. Entra mar negre endins i baixa al fons. Quan pugis, coraller, i t’hagis tret el feixuc escafandre, t’hauràs guanyat una mar llisa i el vol del gavià. Joan Vinyoli
Il·lustració: Max Alemany Lesma
L’EDITORIAL Estimats lectors i lectores de la revista Trimestral, aquest segon trimestre, tot i continuar ser diferent al d’altres anys, ha sigut més fàcil per a tots i totes ja que ens hem acostumat a mantenir les mesures del trimestre passat. Cal dir que hem seguit amb les mateixes precaucions del Covid-19 que a l’inici de curs. Inicialment havíem de començar l’escola el dia 8 de gener, però a causa de les trobades en família i amics per Nadal, els casos a Catalunya van augmentar així que finalment es va decidir començar el dia 11 per deixar uns dies de marge i evitar els màxims contagis i confinaments possibles. Durant el segon trimestre, volem destacar positivament que gairebé cap classe s’ha confinat; només una, just després de les vacances de Nadal. Malauradament aquest segon trimestre tampoc hem pogut fer sortides, ni cap festa o celebració de l’escola com el carnestoltes o la jornada cultural. Tot i això, s’estan preparant les activitats previstes de la jornada cultural per realitzar-les el dia 30 d’abril. Aquest tercer trimestre s’està intentant poder fer sortides a l’aire lliure; és millor fer-ne poques que no fer-ne. Avui celebrem Sant Jordi, una tradició catalana que a l’escola és molt important. Tots els alumnes fan un poema i el presenten. Aquest any i l’any passat a causa del covid-19 no hem pogut celebrar-ho com normalment ho fem; és a dir, els alumnes de l’ESO anem a les Rambles de Barcelona a comprar llibres i els de primària fan una xocolatada. Enguany ho intentarem fer tot però sempre dins de cada grup bombolla. També els alumnes de 1r de batxillerat han preparat la llegenda de Sant Jordi, que hauria d’haver estat representada davant de tota l’escola, però no ha pogut ser i ens l’han preparada telemàticament. Aquest Sant Jordi ha estat diferent, però millor que l’anterior, ja que l’any passat estàvem tancats a casa. L’equip de revista hem intentat mantenir-vos alerta amb les notícies que hem anat rebent durant el dia a dia via Facebook i Instagram. Hem pogut mantenir-vos informats dels treballs i novetats dels diferents cursos gràcies a tot el que els alumnes i mestres i professors enviaven al nostre correu. Esperem que el curs vinent la situació millori i puguem fer vida normal com ho fèiem en anys anteriors. Mentrestant... ànims i salut, mestralers i mestraleres!!!!
Anna-Jing Guardiola Cifré - Sofia Castillo Freixas Clàudia Guerra Arnau
L’EQUIP DE REVISTA: Àlex Algaba Alonso, Sofia Castillo Freixas, Laura Gálvez Soriano, Anna-Jing Guardiola Cifré, Clàudia Guerra Arnau, Sara Licona Calbet, Genís Martín Espino, Eulàlia Mitjans Santacana, Miquel Rodríguez, Martínez Èlia Soliva Machin, Eulàlia Riera Corbeto. Amb el suport informàtic de Carlos Iglesias Labrador. Mireia Rodríguez Martínez
Disseny de la portada a càrrec de Víctor Querol Messeguer a partir dels dibuixos de roses de les nenes i nens de primària
P3
Romeu Campos López
Noè Fernández Petri
Lila Minguella Pahissa
Joan Correas Maya
A
L L E B L’A
P4
L’ABELLA L’abella canta cantarella. Amb pijama de ratlles olora la flor de les ametlles. Embolica el dolç regal amb ratlles grogues i negres. De flor en flor, de poncella en poncella, de margarida a rosella.
Màrius Garrido Artiz
Què és la primavera sense ella? Laia Pujades
Pol Escacena Callejón
Aina Muñoz Ballber
Martina Hernández Mulet
P5
MICROCONTES
L’OLOR DE LES FLORS Una vegada hi havia un nen que li agradaven les flors i les va olorar. Marc Poza Santacruz
EL NEN I EL DOFÍ Hi havia una vegada un nen que va agafar un dofí i va anar a una illa. Roger Ponz Alted
ENSURT A LA MUNTANYA Hi havia una vegada un nen que estava a la muntanya i va caure. Noa Utrera Fernández
ELS DINOSAURES AMICS Un dinosaure es va trobar un altre dinosaure i es van fer amics. Roger Luque Garcia
EL MICO I EL PLÀTAN HI havia un mico que s’estava menjant un plàtan i va caure. Marc Piqué Gurrera
LA FLOR DE L’ESPAI Hi havia una persona i va veure un coet i va anar a l’espai i va agafar un flor. Cesc Jofre Dionisio
UN VOL MÀGIC Hi havia un unicorn que es va trobar amb un nen i van volar per l’espai. Elsa Colomer Aranda
EL TRESOR DEL FUTBOLISTA Hi havia vegada un futbolista que va anar a un partit i després va anar a casa i es va trobar un tresor. Pau Sánchez Marfil
NÚVOL PRECIÓS Hi havia una vegada un núvol, era preciós, era un sol i es va trobar el sol. Martí Camps Martorell
EL NÚVOL I LA MUNTANYA Hi havia una vegada un núvol que estava enamorat de la muntanya. Maria Sans Güell
L’UNICORN MÀGIC Un dia, al bosc, va haver-hi un unicorn màgic i va fer que apareguessin amics. Mariña Pons Vázquez
L’ABRAÇADA Era una vegada en Martí al cole; quan havia acabat, va venir el “tito” i ens vam abraçar. Martí Fernández Camacho
VIATGE A L’ESPAI Hi havia una vegada un nen que tenia un gos i van anar a l’espai. Tom Fernández Petri
LEGO Hi havia un nen que va anar a casa d’una nena i van jugar amb el lego. Martí Boya Taxonera
PROU DE LLUITES! LA CLAU MÀGICA Uns ninges estaven lluitant i van parar de lluitar. Hi havia una vegada un clau màgica que se l’havia trobat un Arnau de Palol Cuena nen dormint i que obria totes les portes. Enric Llorens Mirón JOCS AL PARC Hi havia una vegada un nen que es va trobar amb una nena i es van fer amics i van jugar molt. Van anar al parc i van jugar una estona. Mario Rojo Garcia EL CAVALLER I EL NINJA Hi havia una vegada uns ninges que tenien una missió: Era agafar les quatre ganivetes del temps. Nil Carrera Domingo LA PLATJA Una nena que anava a la platja es va estirar a terra i es va ajeure al sol. Jan Sales Canales ELS GUEPARDS Hi havia una vegada un guepard que va veure un altre guepard i es van donar una flor. Arlet Muntés González
EL MENJAR Hi havia un vegada un dinosaure que va buscar menjar. Hugo Ayala Prósper LA ROSA A l’espai un nen hi va trobar una rosa. Paula Fernández Roca EL DRAC I LA ROSA Una vegada un drac que es va morir i van sortir unes roses. Algú en va prendre una i li va donar a algú i es va posar contenta i content i les van olorar. Amanda Slim Lolo EL TRESOR Hi havia un nen que li encantava dibuixar dinosaures i es va trobar un tresor. Teo Vilaspasa Arasa EL CAVALLER I EL NINJA Un dia un cavaller se’n va anar a casa seva i va menjar i es va trobar amb un ninja i van menjar junts. Guillem Giner Pérez
poems like reading e w , es m co g with them When sprin l postcards u f ti u ea b g and writin
ENGLISH CORNER Spring poems
Max Rovira Pérez
Laia Escrigas Navarro Estrella Guerra Molina Sofia Gómez Ribas
Rafael Vidal Lykova
Marc Roca Llamas
PRIMER de primària
EL MEU AVI
ELS ESTELS SÓN AL CEL
Un cotxe gran amb rodes de gegant, penso en el tot terreny que l’avi Luis empeny.
El sol em dona escalfor i per això és el millor.
El trobo a faltar perquè no el puc abraçar.
La lluna em dona alegria encara que no surti durant el dia. Els estels volen pel cel mentre jo somnio que soc una arrel.
Quan em ve al cap com l’estimo, crec que ell ho sap.
Aitana Vilà Sanz
Arnau Garcia Vinyals
LA FAMÍLIA
L’AMOR
La trobo a faltar i no la puc visitar.
1 cor, 2 cors, 3 cors, 4 cors, 5 cors, 6 cors, 7 cors, 8 cors, 9 cors... i una desena d’amor.
Però amb les videotrucades això va ser una passada. A Torrelles de Foix són i penso en ells quan m’agafa la son.
Mia Sebastián Serra
Aina Canals Morata
Carlota Sánchez Badosa
Arlet Estivill Masferrer
Eileen Solé Larby
SEGON de primària A L’ESCOLA
LES ROSES
A l’escola amb els amics i amigues passo estones ben divertides.
Les roses són boniques i de molts colors i totes fan molt bones olors.
Tots junts amb alegria passem gairebé tot el dia. Aprenc a fer feines i a llegir i és un gran gaudir.
Si les toques en compte has d’anar perquè et pots punxar
Els mestres m’ajuden a avançar i amb els amics jugar.
Formen part de la natura, els insectes s’apropen volant i alguns d’ells les van ensumant.
Ara comprens que l’últim dia de curs em donin un disgust.
A mi m’agraden liloses perquè són vistoses i oloroses.
Anna Colomer Aranda
Aina Hernández Mulet
AL PATI HI HA UN MOSQUIT Al pati hi ha un mosquit que és molt petit i em pica al melic. Vola pel terrat i baixa atrafegat. El mosquit entra a la classe i no para de molestar, però també ens fa despertar. Obrim les finestres i pot sortir fent festa. Guillem Albert Baldrich
Carles Vallecillo Rodrigo
QUAN VAIG AL MAR Quan vaig al mar el cor se m’omple d’amor, veig peixos i coralls de colors. Quan vaig al mar una saupa i una juliola juganeres fan moltes cabrioles. Quan vaig al mar amb màscara i bombona em capbusso i se m’emporta una ona. Quan vaig al mar l’observo i veig un immens blau clar. Jan De Pablo Pallarès
Alba Boix Sans
TERCER de primària
EL DRAC
ELS REFUGIATS
Aquest poema parla d’un drac, un animal ferotge i valent que sempre espanta la gent. Apareix i desapareix com un mag.
Viuen guerres, passen fam. Gent de lluita, gent de pau. Fugen del seu país per trobar el paradís.
A l’esquena duu una cresta de colors, que li baixa per tot el cos. Amb els ulls et podrà vigilar i al cim de les muntanyes, una cova hi té, allà.
Pel color de la seva pell els disparen amb fusell. Fan un llarg recorregut, molts d’ells no han sobreviscut.
Per una coneguda llegenda és famós: on la princesa es vol menjar i del cavaller Sant Jordi que la vol salvar tot el poble n’està orgullós!
Quan passen la frontera els fan aturar, han de trobar una drecera, serà un camí difícil d’oblidar.
Aïna Gil Padilla
A terra ferma alguns arriben després de galopar el mar, amb por i incertesa viuen en un camp de refugiats.
Emma Remolà Garcia
Greta Masip Martínez
Marcel Ferron Vinyoles EL PAISATGE DELS SOMNIS Vaig somniar, vaig somniar, era mentida o era real, un bosc com el mar amb tot de flors navegant. Vaig somniar, vaig somniar, era mentida o era real, amb muntanyes de colors hivernals, amb tot de neu allà dalt. Vaig somniar, vaig somniar, era mentida o era real, un arbre nevat que el cor m’ha robat. Vaig somniar, vaig somniar, era mentida o era real, una nit per no oblidar, aquell somni extravagant. Lucía Linés Pericas
EL CAVALLET DE MAR El cavallet de mar fa un giravolt, s’assembla a una clau de sol. La seva pell és lluent com una làmpada d’Orient.
Berta Rodon Vélez
Fent una reverència, dansant enamora la femella. És ell qui protegeix els ous, a dins, que trasllada amb tendresa i paciència. En els coralls embolica la seva cua, el seu camí continua. Transmet simpatia i alegria, nedar com ell jo voldria. Miquel González Llevadot Lia Benjumea Bernadó
QUART de primària
ELS OCELLS Els bonics ocells són tan bells, com intel·ligents i resplendents. El rossinyol alça el vol amb els seus crits estridents. Al pit-roig no li agrada gens que el despertin i el facin parar boig. Els rosats flamencs que en són de camallargs! Pobrets, han relliscat, en breu s’hauran curat. El mussol, quan arriba el fosc, és el rei del bosc. M’agraden els pardals perquè volen molt alt i sempre canten dalt del meu pedestal. Els bonics ocells són tan bells com estels al cel. Pau Boix Sans
UNA MICA DE TOT Les ciències s’escapen, el futur també. La imaginació vola, no té cap sospir a fer. Les virtuts ja no planegen quan la lluna nova les ajuda, quan el món s’escapa, seguit per un estel. A vegades, m’enlairo amb ell. Quan estic espantada sempre m’assec al mateix raconet que és molt petitet. Però quan em criden perquè torni a casa, reacciono només per saber què fer... Caic des de la lluna fins a casa, on soc benvinguda, esperant per fer una abraçada. I em diuen: -No et preocupis, tot ho podrem arreglar. Greta Masip Martínez
L’ENEMIC DEL SOL Hi ha nits d’amor, sota les estrelles i tu i jo som una d’elles. La lluna plena il·lumina amb tendresa. El sol és l’enemic de la lluna. Just a l’albada és quan lluiten l’un amb l’altre. Cada nit la lluna guanya la batalla i les estrelles empoderen el satèl·lit. Juntes alegren la nit. Tu i jo som dos estels, tan bons amics. Per nosaltres, això és amor vertader. Marc González Corbeto
Pol Sánchez Casals
EL SOL Brilla més que les estrelles. Quan surt, la Terra s’il·lumina i la lluna, des de tanta distància, al·lucina. Tothom s’imagina arribar-hi, però quan ho fan es desperten del somni il·lusori. Hi pensen tot el dia, alguns creuen que s’amaga, d’altres que té vida però la realitat és la llum que els inspira. Aquest cop ho aconsegueixen i no es desperten ni amb el reflex. El sol clareja l’aigua cristal·lina i els més petits el reconeixen de seguida. Martina Pereda Solé
CINQUÈ de primària EL MEU GAT EL PAS DEL TEMPS
El meu gat és negre, negre com la por, de cor alegre que et treu l’amargor. Té un germà amic en lluita banal de la que jo me’n ric quan no es fan mal. Quan parlo amb ells, amb rictus atent, ho capten mesells i en surten corrents. Amb un fred que pela es queden a casa manta que desgela, calents com la brasa. Miola pidolant pel seu aliment, cruspeix devorant i les potes va llepant. Estic molt content amb el meu gatet que ve rabent tot movent el culet.
Quan ets infant somnies en ser gran; l’infant és innocent i jugant va creixent. L’adolescència s’omple d’impaciència. I arriba la joventut: el món et vols menjar i no et deixes trepitjar. La maduresa va arribant. i t’adones que et vas fent gran. Temps de calma i tranquil·litat, per fer un repàs de tot allò que t’ha passat. La vida és una experiència i tu en marques la diferència. Laia Ponz Alted
L’HIVERN El fred per fi ha arribat i l’abric ens hem posat. Voldria anar a la neu i passejar amb un trineu. Per fi arriba el Nadal, un temps molt especial! L’arbre decoraré i el pessebre muntaré. Prepararem dolços torrons, cantarem cançons, farem cagar el tió i desitjarem que els Reis no ens portin carbó. I arribarà de nou el gener i haurem de treure el caganer però esperarem amb il·lusió que arribi un nou any carregat d’emoció. Berta Duran Puig
Oriol Noguera Mestres
Valentina Crespo Pérez
LA PLATJA Boniques gavines, mar, dolça llar, vistes de vaixell i un sol ardent que em fa acalorar. Amb les onades ben grosses faré moltes coses: surfejaré, jugaré pescaré i riuré... El mar , quina tranquil·litat! mirant-lo em quedo bocabadat. La sorra i la seva brillantor.. un paisatge aclaparador! Jan Van Schoneveld Cuscó
SISÈ de primària LA MEVA ROSA LA MORT Claror o foscor: Què hi ha més enllà, just quan el cor deixa de bategar? Un silenci profund i infinit. Ens condueix a l’oblit? Absort en un món serè i sense fi, la pau absoluta l’enlluerna, no vol marxar d’aquesta tranquil·litat, hipnotitzat per la pau i la serenitat.
Jo voldria una rosa de cent pètals i un raig de sang... Jo voldria unes tiges llargues amb fulles punxegudes que l’aguantin dreta, majestuosa i elegant... Oh rosa de cent pètals vermella com el carmí, que llueixes a l’abril! Oh temps de flors! Oh florida primavera que ofereix roses i de l’amor s’apodera.
Claror o foscor: Què hi ha més enllà ? Judit Sánchez Ramírez
Bernat Rovira Pérez
EL TEMPS Passen les hores, passen els minuts en un rellotge que està perdut. El temps és or, és meravellós, únic i valuós. Situacions irrepetibles que cal viure intensament, donant-li la importància que mereix cada moment. Sense haver de mirar enrere situacions del passat, lluitar per un futur que tots ens hem guanyat.
ELS SENTIMENTS Els sentiments són el que som; Com una explosió de colors, que es barregen en situacions generant moltes emocions; Alegria, por, il·lusió, esperança, empatia, tristesa o enyorança. Alguns els vull expressar, cridar-los als quatre vents. I d’altres me’ls vull guardar com els meus propis sentiments.
Fiona Remolà Garcia
Abril Campillo Parra
El temps és or, és meravellós, únic i valuós. Maria Ayala Díaz Max Llopart Mollón
Primer d’ESO
EL CEL
L’ALBA L’alba floreix en el seu amagatall, amb un color intens, brillant al fons del paisatge. Les muntanyes llunyanes s’esfumen en el boirim mentre els ocells emmudeixen esclaus d’un sol nou, clandestí. Mil agulles d’un pi com una llàgrima nua. Mil pètals d’ametller com una blanca catifa. La remor del vent embolcalla aquest segon, quan el sol s’enlaira, mentre l’alba es fon. Ona Noguera Mestres Gabriel González Llevadot
OCELLS SENSE ALES Plens de plomes comencen a volar dins d’oceans blaus i escumes blanques. Ja sigui sols o bé acompanyats, en concordança amb els vents fan la seva dansa. No triguen gaire a arribar rapinyaires a punt de tallar-los les ales. Les seves armes sempre són i seran iguals, fer sentir indefensos els altres. Anys després comença un nou aire per la mort injusta d’un astre. “Black lives matter” l’han anomenat, una revolta que iniciarà un just viatge. Hi haurà ocells que hi perdran el plomatge, no se’ls permetrà mai més de volar, però seguirem navegant per cels foscos, esperant un nou sol que ha d’arribar. Adriana Ferrer Vilaseca
Estirada al camp, enmig de l’arbreda, miro enlaire, cap al cel, que amb suau tela de seda es vesteix encobrint mil secrets del lloc on els estels ixen, lliures i elegants amb el vel, com espurnes de petita esperança que desapareix en el no res; del lloc on s’origina la fúria, expressada en espetecs trencants, un so ensordidor que retrona i a tothom capgira el cor; del lloc on som beneïts amb la pluja, la nostra aigua, la que ens rega els prats i floreix vida en llocs llunyans; del lloc on naixerà el sol, perseguint l’estimada lluna, una atracció que juga el seu rol en la plena marea que puja. I en un parpelleig ràpid, torno a admirar el nostre cel. Els núvols esvaïts, la seda s’ha desfet, la foscor es torna clara deixant veure el que realment és. Ivet Cruz Fernández
L’AU DE PLOMES BLANQUES L’au de plomes blanques, majestuosa i única, de tot el llac la més bonica. Llueix vestit de seda i una bufanda de color blanc. Tots li tenen enveja però, com jo, ningú l’estima tant. Blanca com els núvols, brillant com els estels, elegant com una reina i uns ulls rodons color de mel. L’au de plomes blanques de sobte ha aixecat el vol, deixant un estela franca, mentre a l’estany es pon el sol Bet Boadas Sancho
Segon d’ESO GESSAMÍ Gessamí que t’oloro des de l’era de poncelles obertes i radiants, mai t’havia flairat abans des que vaig visitar l’arbreda. El temps efímer t’ha fet mudar els teus rams tant estètics que han esclatat.
Rafael Vidal Lykova
MUSA INVISIBLE Una noia que corre, condemnada a l’oblit, que va veient el món i ningú la veu. Observadora invisible. S’enfonsa sense esquitxar, corrent sense petjada. Se’n va i el seu record es perd foscor endins. Record invisible. Aprèn com dominar els límits, idees més fortes que records, marcant artistes, inspirant mil obres d’art. Musa invisible. Laia Gurrea de los Santos
SOLEDAT Estic acompanyat amb la soledat. He vist el fat ardent i els arços gebrats. Quin supervivent m’esperarà amb la testa dalt del penyal?
I així, les flors tan esplèndides, que ja s’han regenerat, i la dolça olor s’han esgarriat. Gessamí que t’olorava des de l’era de poncelles obertes i radiants, ja no et flairaré fins d’aquí un any. Ariadna Boronat Grau
ENCADENADA Sota el sol d’una bella nit, la traïció s’arrossega pel profund toll dels remordiments. Abandonada en el seu crit de petits cristalls de pena. Caminant per etern camí sense fat, cap destí. Acompanyada pel plany del cel de gotes forjant de seda un vel. A roses pansides encadenada, la desesperança la manté lligada. Alba Rodon Vélez
Teo Masip Martínez Maria Ayala Díaz
Tercer d’ESO ORBETAT Res és el que sembla -em repeteixo dins del capcom més ho dic, menys real aparenta.
Marta Alemany Lesma
LA MEVA TERRA Si fos pel meu anhel viuria en una terra lliure, on el pensament i el desig fossin la llibertat. La terra de les paraules dites, la terra dels sons cantats, la terra de la dansa ballada, la terra on la cultura fos la llibertat. La terra que el mar abraça, la terra que les muntanyes amaguen, la terra que vesteix vaixells, la terra on la vida, com un riu, fos la llibertat. Si fos pel meu anhel viuria en una terra lliure “on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa” La terra que jo estimo és una terra de llibertat. Pau Portabella Rafales
Si obro els ulls, una incessant llum em cega com una lluerna que s’apropa cada cop més. Res és el que sembla -em repeteixo dins del capcom més ho dic, menys real aparenta. Si tanco els llums una immensa foscor m’atrapa, com una lletja fredor s’apodera de mi. Res és el que sembla -em repeteixo dins del capcom més ho dic, menys real aparenta. Si obro els braços, un gegant buit m’abraça i jo, tremolós, quedo al no res amb les extremitats extenses. Naia Rigual Xie
VINCLE VICIÓS La lluna tímida es desperta, som esclaus de la seva resplendor, acaricia les llars de la ciutat i som cervells sotmesos, ignorants d’aquest món. Despertem de caça amb els raigs llaurats i llampants que de bellesa efímera ens omplen: els humans som infants en busca de respostes errònies. I si no apareix el sol? I si la lluna deixa d’estimar-nos sota els llençols? És un vincle viciós que porta el nostre nom. Sabem realment qui som? Som dubtes. Som inquietuds. Ens acomiada la vida, se’ns presenta la mort.
TRANQUIL·LITAT ETERNA
Laia Urpí Sánchez
Laia Pérez Canales
Camino. Camino i no veig res. El silenci tot ho inunda però un so simètric i perfecte penetra en el meu interior. Camino. Camino i no veig res. Un rostre verd i frondós no deixa que els raigs m’abracin i el cor se’m torna fredor. Camino. Camino i no veig res. Els meus peus glaçats i buits trepitgen una herba humida i aquell so retorna a mi. Camino. Camino i no veig res. Un llac de plata m’obre els ulls i em crida i jo m’hi llenço i ara camino. Camino i ho veig tot.
Quart d’ESO
RECERCA Quan en soledat cloguis els ulls i tot sigui fosc, negre i fred i et sentis pesat, feble i cansat, espontàniament sorgirà una espurna que il·luminarà la foscor i que escalfarà la fredor que farà olor de llibertat que durà l’alegria d’un temps passat. I amb la mateixa senzillesa amb la qual haurà arribat algun dia deixarà de ser palesa potser obligada pel fat. Llavors hi veuràs el sentit tot fent fort el pit navegaràs a la recerca de l’espurna i, al cloure els ulls, l’esperança haurà reeixit. Roger Montero Sancho
Gerard Guillaumet Beltran
LES HORES CALLADES Nits en vetlla em passo sense dormir pensant en terres estrangeres que no solen existir. Somnis remots se’m repeteixen a les nits on les hores callades s’eternitzen amb mi. El temps refreda mostrant camins buits, fent d’ells un sòtol d’on no m’atreveixo a sortir. Xeica Rigual Xie
GESSAMÍ
EL CAMÍ
Regalim de taques blanques, cors suaus de cinc pedaços, unió dolça que emmascara.
Si de la pols venim i a la pols anem, abans de ser polsim d’estel, vull veure com és el camí.
Busques el sol tot joiós d’ànima en ànima. Desempares la foscor deixant-la estancada. Regalim de taques blanques, cors joves de cinc pedaços, unió agredolça que emmascara. Busques l’exili per recollir-te dins del tot? O bé et desempares, lliure i nua enlairant-te cap un nou univers? Èlia Noguera Mestres
Sent una petita arrel m’he adonat com n’és, de cruel, per trepitjades i tempestes, i perquè tu també et restes. Petita planta indefensa, una vida intensa potser no et compensa, però veuràs que, alhora, és immensa. Abans que m’esfondris i passi a ser polsim, vull que apreciïs el traçat camí. Clàudia Guerra Arnau
PRIMER de batxillerat AMAGADA FLAMA DEL COR DE GEL PLENA DE TU Sota l’alè de lluna, crema la carícia del teu encant. Trenca’m; soc cristall. Ferida d’essència, ofec a l’inspirar-te. Jo sentia, a l’estimar-te? Ara un cop calmada, sucumbeixo l’enyorança. Desperto, te m’atanses, somni vestit maragda. Tan sols anhelo que m’abracis a mitjanit quan en el teu record naufrago plena de tu... plena de mi. Hilda Gambús Vinyeta
Temo la inevitable transformació de la pura rosa blanca, ja essent neu, en immensa allau, multiplicant tota tensió meva. Aquest cor, que de tan glaçat escalfa, cerca tendresa en l’aparent malícia; cerca el caliu de la flor de foc eclipsada per la fúnebre foscor. creuar el primer raig de llum et trobes davant del llac de gel: fon-lo i arriba al foc de les meves agonies, desperta els desitjos carnals del meu son profund. Impedeix que el glaç mudi el pur anhel en tendre enyor de tu. Mariona Palanca Ribas
CENT CINC CANÇONS Hem llegit trenta mil llibres hem escrit mil i un sonets, però res ens ha ensenyat què hem de fer per parar el temps.
És un nen que es vol fer gran, és un avi sent petit, és mirar-te en un mirall i pensar, què faig aquí?
És potser una cosa inútil, errors i errors, una pedra en el camí, per què lluitar a contracorrent si demà no hi serem, aquí?
No crec en contes de fades, tampoc crec en llargs finals, és qui controla aquest món? Si ho penses, és igual!
Què és per a tu el temps? És potser una cosa estranya? Algú diu que és relatiu.
Gran company de la història és el temps trepitjant fort, és potser indescriptible? Potser sí, ja t’ho dic jo!
És atzar, destí, és néixer. És riure, gaudir, és morir. És allò que va de pressa, és qui ens guia en el camí. Què és per tu el temps? Podria semblar que enganya a aquest món tan intuïtiu.
Hem vist vint mil pel·lícules, hem buscat cent cinc cançons però és cert, ja ho deia l’avi, el temps no té explicació. Alba Mateo Belmonte
TEMPS DE FOC Crema, el que va ser gel. Dol, el que abans sentia. Una espurna que dansava en una intensa foguera ara és tan sols un record del que un dia va ésser. Un baluern em ressona sense trobar sortida, presoner de la meva pena. Una llum treu el cap per una escletxa, és massa lluny encara per gosar atansar-m’hi. La flama es va amansir amb el caminar de les agulles. Jan Gambús Vinyeta Carlota Rodríguez Valenzuela
Vida d’Escola LES PRESENTACIONS DELS TREBALLS DE RECERCA
Els treballs de recerca són uns projectes als quals els alumnes de batxillerat hi dediquen molt de temps i esforç. Comencen a la meitat de primer de Batxillerat, quan trien una temàtica sobre la que volen fer recerca i se’ls assigna un tutor. Finalment, a segon de Batxillerat, i durant dos dies, els alumnes fan la presentació oral dels seus treballs. Són exposicions molt ben preparades a les quals hi assisteixen els companys de tot el batxillerat, les famílies i alguns exalumnes que hi estan interessats. Fins i tot els de quart d’ESO tenim la possibilitat de sentir-ne alguna. Aquest any, a causa de les circumstàncies de la Covid no es va poder realitzar l’exposició presencialment com altres anys i es va haver de fer en “streaming” per un canal de Youtube privat on només hi podien accedir familiars i amics dels alumnes, així com exalumnes. Els alumnes de segon, com que són grup-bombolla, sí que van poder assistir a les presentacions dels seus amics i amigues. Encara que a les aules hi faltés el caliu de tots els assistents habituals, els de segon es van sentir acompanyats i va resultar un acte diferent però també molt bonic i profitós. Laura Gálvez Soriano - Clàudia Guerra Arnau
ELS TÍTOLS I AUTORS D’ENGUANY Ana Hernández García: Aproximació al reportatge fotogràfic de caire científic. Estefania Corrales Upegui: Producció musical. Emma Taulé Sánchez: Guia acústica per crear un home studio. Andrea Pereira Bleda: What makes them so different? Júlia Pedroso Álvarez: Els trastorns de l’estat d’ànim i el trastorn de l’ansietat. Emma González Carrasco: Equinoteràpia. Júlia Rovira Capdevila: La internacionalització del jihadisme al segle XXI. Anna Botella Sánchez: Tecnologia i salut: Disseny i implementació d'un pulsímetre. Ariadna Figueras Vea: L'àcid acètic. Ignasi Tortras De la Cruz: Sistemes de captació solar passiva. Nur Ariza Guzmán: Adaptació de l'escola per a persones amb mobilitat reduïda. Carla Gaspà Martí: Adolescència: dificultats i reptes d’una etapa clau en el desenvolupament personal. Sofía Garcia Valencia: Trastorns de l’aprenentatge: Dislèxia. Bernat Ferrer Vilaseca: Hidrogel. Una solució per a la zona de vegetació semiprotegida del Pati de les tortugues? Bernat Medina Juidías: Les malformacions de nombre de plaques en Testudo Hermanni afecten al seu creixement? Gerard Vilaseca:Archs: Creació d'una animació 3D. Paula Licona Calbet: Resolució del conflicte armat colombià. Èlia Bosch Tobella: Proposta pedagògica sobre la història de Sant Feliu de Llobregat. Marc Abella Giménez: La nova dreta, un fenomen en auge. Diego Escobar Racionero: Anarquisme a la transició On són els anarquistes? Joana Castillo Freixas: Estudi sobre les migracions actuals i els centres d’internament d’estrangers a l’estat espanyol Carlota Yuste Flaqué: Teresa Pàmies, cronista del seu temps. Lucía Ruiz Vioque: La llengua catalana a la publicitat. Robert Soliva Machin: Mitologia i gongorisme en el poema "Píramo y Tisbe" i en la "Fábula de Polifemo i Galatea". Martina Pons Grau: Llibre d’artista i anàlisi d’ “Una Cambra Pròpia”, de Virginia Woolf. Nerea Llamas García: El ser i les matemàtiques. Pau Gil Saliner: L’estudi evolutiu del mercat de fitxatges en el món del futbol. Alex Corregidor Ellison: Anàlisi morfològica del Llobregat. Ferran Rovira Ibáñez: La figura del porter en el món del futbol. Alexandra Martin Morales: Sonets de Shakespeare. Maria Badia Nova: Bocí de Grècia a la Mestral. Ruike Chen: Yingzao Fashi. Proporcions i harmonia en l'arquitectura xinesa tradicional.
Pensem-hi una mica INFOGRAFIES SOBRE PAÏSOS COLONITZATS
Àlex Algaba Alonso Sara Licona Calbet Eulàlia Mitjans Santacana
Els alumnes de 4t d’ESO hem treballat diferents illes, països o regions que eren o continuen sent colònies. De totes elles n’hem recercat informació, l’hem resumida i explicada en unes infografies i en unes exposicions orals a la classe. Hem tractat nacions independents com Senegal o Cuba, illes com les Filipines, Barbados o Santa Lucía, regions administratives com Macau i colònies com les Illes Marianes. Aquí en teniu tres exemples.
MARTINICA FORT-DE-FRANCE
MACAU
REGIÓ ADMINISTRSTIVA DE LA XINA
"one country, two systems" Martinica és una regió i departament d'ultramar de França. Per la qual cosa, es parla francés. Com pertany a França, Europa, la seva moneda és l'euro. Martinica pertany a un grup d'illes del carib anomenades Antilles Menors. Té 376.480 habitants La canya de sucre va donar lloc al comerç triangular, el que va provocar una gran afluència d'esclaus africans.
Els idiomes oficials son el xinés i el portuguès.
Podem trobar arquitectura colonial portuguesa de caràcter cristià al centre de Macau
Macao està localitzat al est d'Asia i té una extensió de 115,3 km² i 630.000 habitants
50
A la guerra dels trenta anys, els britànics van capturar l'illa. Com que el comerç de sucre la va fer valuosa, el govern francés estava disposat a donar totes les seves colònies de Canadà a canvi de recuperar-la.
ÉS INDEPENDENT? Comparteix el sistema de govern amb Hong Kong. Des de que la colònia es va incorporar a la Xina, els hi han garantitzat un "alt grau d'autonomia" durant els primers 50 anys. " Un país, dos sistemes" És així com han hagut de buscar les seves fonts econòmiques i polítiques
Actualitat
És un país ric que compta amb un dels PIB per cápita més elevat del món. Viuen del turisme i el joc Tot i que ens els últims mesos, degut a la crisis de la Covid-19 la seva economia ha afectat directament a les tres quartes parts d'habitants treballant en el sector de l'oci i hostaleria i turisme.
Anse Cafard Memorial, monument que recorda al comerç d'esclaus
BARBADOS: És una illa que forma una regió i un departament d’ultramar francès. Situada a les Petites Antilles, està separada de l’illa de Dominica, al nord, pel pas de la Martinica; i de Saint Lucia, al sud, pel canal de Saint Lucia. Es considera una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca, economia de les antigues plantacions colonials. Hi ha indústries sucreres, de destil·lació de rom i de conserves de fruita, i també explotació forestal i pesquera. El turisme és la principal activitat econòmica. MACAU: És una regió administrativa de la xina això significa que no és independent sinó que es regeix sota el lema “one country two systems”. Va haver de buscar les seves fonts econòmiques i polítiques aconseguint sent un dels països amb el PIB per càpita més elevat i convertint-se en las Vegas xineses. Va ser colònia de Portugal durant més de 400 anys i amb la descolonització va tornar a formar part de Xina. Portugal va deixar restes de cultura cristiana i portuguesa, que ara es poden veure al centre de Macau en forma d’arquitectura o a la llengua oficial. SANTA LUCIA: És un estat independent que té la Reina Isabel II d’Anglaterra com a cap d’estat, tot i que compta amb un primer ministre. Està situat a les petites antilles de l’Oceà Atlàntic i és una illa de formació volcànica. Va tenir vàries disputes durant els segles XVI i XVII entre Espanya, França i Anglaterra provocant que s’hagués de canviar catorze cops de governant. Finalment, després del Tractat de París, va ser cedida a Anglaterra.
Opinió Des de la redacció de la revista també volem estar informats de les coses que passen al món. És per això que, abans de començar la nostra feina com a redactors de les xarxes i revista de l’escola, dediquem uns minuts a repassar les portades dels diaris. Abans, però, fem les nostres hipòtesis sobre què és el que serà de màxima actualitat, cada dilluns. Normalment ho encertem bastant. També ens agrada llegir alguns articles d’opinió relacionats amb aquesta actualitat que ens envolta. Inspirant-nos en aquests articles i coincidint, o no, amb les opinions que s’hi exposen, alguns companys i companyes de revista hem escrit
L’ENERGIA, UN BÉ ESSENCIAL
EL RETORN A L’ESCOLA
L’energia elèctrica és un bé essencial, és a dir, el consumeix tothom. Llavors la pujada de preu d’aquest afecta totes les persones del món. Actualment, amb la situació econòmica en la qual ens trobem, i l’època de l’any la fan encara més essencial, ja que avui dia fins i tot la calefacció de moltes cases és elèctrica. A més la situació de pandèmia fa que molta gent treballi a casa i gasti energia elèctrica. Tot i sabent la situació, les companyies de la llum han apujat el preu en ple hivern. La pujada per a les companyies no significa gaire però hi ha llocs del món o del nostre país mateix on la gent haurà d’apagar la calefacció o no podrà encendre els llums per tal de no superar el que poden pagar a final de mes. Aquesta actitud de les grans companyies energètiques és un comportament que no ajuda a ningú, només empobreix més la població.
És cert que un lloc tancat on s’hi passen moltes hores és un lloc on hom pot contagiar-se fàcilment, però cinc mesos assitint als centres educatius han provat que l’escola és un bé essencial i un lloc segur. El confinament total del mes de març passat ens va mostrar que es pot aprendre des de casa però enlloc com a les escoles o als instituts. És per això que, tenint en compte les dades i els aprenentatges de l’any passat, els centres escolars han de ser els últims espais en tancar-se.
Miquel Rodríguez Martínez- 12/1/2021
LES NOIES TAMBÉ JUGUEN A BÀSQUET La Laia Palau, una famosa jugadora de bàsquet, ha escrit fa poc el pròleg d’un llibre anomenat:” Les noies juguem a tot!”. L’objectiu d’aquest, és ensenyar al món que no hi ha esports per a nens ni esports per a nenes, sinó que només hi ha esports. Això és aplicable a qualsevol cosa de la vida, per exemple la roba, la feina o l’estil de vida; no hi ha femení o masculí. El que esperen d’aquest llibre és trencar barreres i servir de referents per a les noves generacions, ensenyar que no hi hauria d’haver separacions per sexes i que qualsevol cosa la pot fer tothom sense importar el seu sexe o gènere. Ja que aquestes persones han volgut mostrar la seva vida i que es vegi que els esports són per a tothom, ja sigui home, dona... L’esport et permet esforçar-te, aprendre i conèixer gent nova i veure la vida des d’una altra perspectiva. Clàudia Guerra Arnau- 1/3/2021
Àlex Algaba Alonso - 12/1/2021
QUAN MIRANT A UNA ALTRA BANDA ELS CONFLICTES NO DESAPAREIXEN Cada vegada sentim menys a parlar del conflicte armat a Síria, que tants refugiats i morts ha provocat, tot i que el conflicte no veu el final en un temps proper. Si busquem culpables, els mitjans de comunicació tenen una diana a l’esquena perquè tot i que no són ells els que poden posar-hi fre potser ens han fet creure massa que nosaltres no hi tenim cap paper. ¿Però és realment culpa dels mitjans aquesta creença o és cosa de l’espècie humana que per tal de sentir-se bé s’autoconvenç de qualsevol cosa com de: “No hi tenim res a fer”? Finalment tot acaba formant part d’una roda on els governs han decidit mirar cap a una altra banda deixant la població siriana en mans del que hauria de ser el seu protector que s’ha convertit en enemic. Al-Assad s’ha endut per davant escoles i hospitals, fent desaparèixer l’única solució que trauria els sirians d’aquest cercle viciós on la violència ja forma part de les seves vides. I en aquestes circumstàncies, sense l’ajuda dels nostres governs, és impossible aturar el conflicte. L’egoisme humà en té la culpa.
Sara Licona Calbet 22/3/21
L’hora del conte
LA CARTA
XÈNIA MARTÍNEZ JIMÉNEZ - Primer d’ESO
Ara fa cinc anys, els meus germans i jo érem a les golfes buscant els diferents guarniments de Nadal. A baix hi havia l’àvia, mirant les notícies al televisor; i la meva germana, bé, la meva germana, com sempre, estava bàsicament plorant a la seva habitació, en aquest cas perquè no la deixaven pujar a les golfes amb nosaltres, els germans grans. Espereu, no m’he presentat em dic Siena, tinc setze anys i visc en una casa als afores de South Shields (un poblet costaner del Regne Unit), amb els meus pares, els meus dos germans bessons, la meva germana petita (d’onze anys) i el nostre gos, Jasper. Nosaltres, tenim algunes peculiaritats, ja que som una família una mica caòtica i és que els pares sempre estan amunt i avall, per feina, i normalment ens quedem, a casa, amb l’àvia. I també perquè tots els nostres noms, menys el meu, comencen per J: Jace, Jack, Jade...fins i tot el nostre cognom, Jeffrey. Sempre m’havia preguntat per què el meu nom començava amb una altra lletra, però ho havia deixat córrer fins ara fa cinc anys. La nostra família és una mica desastrosa però ens estimem molt i junts ho passem molt bé. Però, vaja, no ens entretinguem més i continuem amb la història que us he començat a explicar: Com he dit, érem a les golfes, el Jasper, que sempre segueix els meus germans allà on van, no parava d’ensumar un vell bagul que estava ple de pols i caixes antigues. De cop, va agafar embranzida i s’hi va enfilar damunt i d’allà a una prestatgeria plena de llibres, fent caure una vella capseta que es va obrir. La capseta amagava una carta que semblava molt misteriosa. En aquell moment l’àvia ens va cridar per baixar a dinar i vaig agafar el sobre i me’l vaig guardar a la butxaca del jersei vermell, que duia posat i que era el meu preferit, tot pensant que ja trobaria un altre moment per mirar què amagava aquell misteriós sobre. Després de dinar, la tarda va passar molt de pressa amb tots els preparatius de Nadal: guarnir l’arbre, posar els llums... A l’hora de sopar tots estàvem massa cansats com per fer un gran àpat, per això vam menjar les restes del dinar que havia preparat l’àvia (un brou calent i unes croquetes que tant ens agraden a tots). L'endemà era el darrer dia d’escola abans de les vacances de Nadal i vaig sortir corrents sense adonar-me que havia deixat el jersei vermell a prop del contenidor de la roba bruta. A la tornada de l’escola, i ja a la meva habitació, vaig començar a endreçar els llibres i la roba que havia deixat mig escampada amb les presses del matí i em vaig adonar que no hi havia el meu jersei. On era? Potser algú hi havia trobat el meu sobre amagat? De sobte vaig pensar que potser l’havia agafat l’àvia per rentar-lo i vaig córrer cap a la rentadora que en aquell moment estava aturada. També vaig remenar el cubell de la roba bruta però res, ni rastre del jersei. Després de buscar i buscar per tot arreu, vaig sortir al pati de darrere i el vaig veure, estès entre diferents peces de llençols i tovalloles. Tenia poques esperances de trobar el sobre, amb l’aigua i el sabó segurament ja es devia haver fet malbé. Em vaig apropar i vaig ficar la mà a la butxaca i “Voilà”, el sobre encara era a dins, tot humit, però intacte. El vaig agafar amb molta cura i vaig anar al lavabo, vaig agafar l’assecador i vaig anar a les golfes per poder intentar eixugar el paper i llegir-ne el contingut. El dia s’estava apagant i la poca llum que entrava per la finestra no em deixava veure amb claredat el que hi havia escrit. Era un sobre oficial del departament d'infància de Londres i a dins hi havia una notificació a nom dels meus pares. La seva data era del 25 de desembre del 2007 i vaig pensar que, quina casualitat, coincidia amb la data del meu aniversari, el dia que feia dos anys.
Conte guanyador del Premi Sambori Òmnium 2021 Fase territorial Baix Llobregat-l’Hospitalet
Una mica més avall vaig veure que la carta era un document d’adopció on es nomenaven tutors legals i es cedia la custòdia d’una nena d’inicials “S. T.” a Mr Jeffrey and Miss Jeffrey, justament els meus pares. Què volia dir aquella carta, els meus pares havien adoptat una nena? Com és possible això, tenint en compte que només som dues nenes a la família i que la meva germana petita va néixer al 2009?... Això volia dir que jo era adoptada? Ara tot tenia sentit, era per això que el meu nom era diferent. No m’ho podia creure, de cop se’m va fer un nus a la gola que no em deixava ni parlar ni plorar, només podia llegir un cop i un altre aquell paper que m’havia canviat la vida en tan sols un moment. Havia de confirmar aquesta informació, però qui em podia confirmar que jo havia estat adoptada? No volia dir-ho a la meva família... Qui em podria ajudar? De cop vaig fer un salt i vaig pensar en la Janice. La Janice és la nostra veïna del costat, i és la millor amiga de la meva àvia que, com ella, és viuda. Sempre, des de que jo tinc memòria, ha estat com la nostra segona àvia. Cada Nadal la convidem a sopar a casa i aquell Nadal no seria diferent; de fet sempre portava les postres. Vaig pensar que podria parlar amb ella amb l’excusa de preguntar-li quines serien les que portaria aquella nit al sopar. Em vaig posar la jaqueta i vaig sortir per la porta del pati per anar a casa seva. La Missy, la seva gateta, em va miolar des de la distància, indicant que era benvinguda. Vaig trucar a la porta que tenia accés a la cuina i la vaig trobar tota enfeinada entre pots de melmelada i farina. -Hola Janice?, què estàs preparant? Això té molt bona pinta! - vaig exclamar. -Estic preparant un pastís de nabius amb la confitura que vaig fer durant l’estiu. Espero acabar aviat, que d’aquí a un parell d’hores començarà el sopar de Nadal - em va respondre. -I tu, com estàs? No fas bona cara? Et passa alguna cosa? - em va preguntar sense embuts. -Bé, estic bé - vaig mentir. De sobte els meus ulls es varen omplir de llàgrimes i no podia parar de plorar. Només vaig trobar ànims per donar-li el sobre que tenia a la mà. Quan va veure el sobre, amb el segell del departament d'infància va entendre, al moment el que passava. -Oh Siena, has descobert el secret abans que els teus pares te l’hagin explicat – em va dir. Vàrem estar una estona totes dues callades fins que la Janice va començar a explicar-me el que ella coneixia d’aquella història. Després d’una estona xerrant, em vaig sentir més reconfortada perquè independentment del meu origen jo era una més d’aquella família tan gran i divertida. Vam pensar que aquell seria el nostre secret, ja que ella em va prometre que no diria res ni a l’àvia ni als pares perquè fos jo qui pogués preguntar quan estigués preparada. I què faria ara amb la carta? Si la destruïa s’adonarien que algú l’havia agafada però si la deixava al seu lloc potser ningú s’adonaria de res. Al final vaig decidir que conservaria la carta amb el secret que guardava a dins, a l’espera, que potser algun dia, per Nadal els meus pares m’expliquessin quina era la veritat de tot plegat. Han passat cinc anys de tot això. Els meus pares encara no me n’han dit res. Ningú ha trobat a faltar la carta, jo tampoc he tingut ganes de preguntar. Els meus germans i jo hem crescut. Cada desembre pugem a les golfes a buscar els guarniments de Nadal. Som caòtics i feliços. I cada sopar de Nadal la Janice i jo ens fem una picada d’ullet i somriem per sota el nas. Tots menys jo tenen el nom començant per J, fins i tot la Janice, però jo em sento molt orgullosa de ser la Siena Jeffrey, amb una J gran com un castell.
Il·lustracions a càrrec de la Sara Garcia Mejías i la Júlia Aynés Quiles de segon d’ESO
LA CARTELLERA Cèsar ha de morir
“Cèsar ha de morir” és una pel·lícula de Paolo i Vittorio Taviani, del 2012, situada en una presó d’Itàlia. Allà els presos representen l’obra de Shakespeare“Juli Cèsar,” una tragèdia multiplicada pel drama propi dels homes que hi viuen. Valeria Titos Arias L’argument d’aquesta pel·lícula és summament atractiu: sota el gènere de la ficció documental els germans Taviani recreen els tallers teatrals que organitza a la presó romana de Rebbibia, el director Fabio Cavalli, en els quals assaja amb els presos, obres de Shakespeare. A la pel·lícula els assajos i la representació final de Juli Cèsar alternen amb la vida quotidiana dels reclusos, cosa que dona lloc a situacions inesperades i paradoxals. Martin Ortiz Esquina L’obra acaba acompanyant constantment els presos i, d’alguna manera, amb l’art connectem amb la vida i reflexionen (gràcies potser a l’obra escollida) sobre els seu passat i les El teatre hi apareix com un element transseves condemnes; així com es desenterren dolors, passions formador i sanador que té un efecte directe i penediments. L’art se’ls presenta també com una forma de en els processos emocionals que viuen els desconnexió, de manera que s’hi aboquen completament i protagonistes. Els presos troben un refugi hi acaben participant amb emoció, ganes i, al final, molts molt agradable en l’art i hi aboquen tots els nervis. sentiments amb els quals conviuen fruit de la complicada situació en la qual es troben. Rosa Carreras Vidal Crec que l’obra Juli Cèsar està molt ben escollida perquè s’hi troben implícits sentiUna de les frases que em va cridar l’atenció és una que es ments com la traïció, la fúria, la frustració, diu cap al final: “Fins que no vaig descobrir l’art no em vaig la venjança... Els presos fàcilment poden adonar que aquesta cel·la és realment una presó”. Em va empatitzar amb els personatges perquè cridar l’atenció perquè l’art et fa lliure, et fa veure les coses ells també arrosseguen sentiments simides d’una altra perspectiva i precisament conèixer l’art et fa lars originats per la condemna que els toca conèixer aquesta llibertat i adonar-te que no la tens. Això és complir i les accions que els han dut a la el que crec que li va passar a un dels protagonistes, després situació en la qual es troben. de recórrer a l’art per fugir de la seva vida i ser el més lliure possible és quan s’adona on és realment i que de veritat està Mariona Palanca Ribas tancat en una presó. Clàudia Ruiz Hernández
Personalment aquest film m’ha agradat molt, ja no per l’esforç i el treball de tots els participants, sinó per les intencions i el que intenta demostrar. És una pel·lícula que ensenya que totes les persones mereixen segones oportunitats i que si demostres que vals no importa d’on vinguis ni el teu passat. Aquesta pel·lícula ofereix l’oportunitat i es veu molt clar com molts presoners l’aprofiten per fer quelcom bonic.
Finalment voldria recalcar que el que més m’ha agradat de la pel·lícula és que els presos reflexionen sobre el que han comès i es veuen identificats amb les línies de l’obra. Sobretot m’agrada el pres que interpreta Brutus. Sembla com que el fet d’interpretar aquesta obra, omple la seva vida dura i que vol fer les coses cap a millor. Al final de la pel·lícula s’explica què se n’ha fet d’aquestes persones i em va alegrar sentir que aquest home va sortir de la presó i que ara es dedica al món del teatre. Va aconseguir canviar la seva vida i ara es dedica a fer coses bones que l’omplen.
Gerard Mora Martínez
Adrià Bosch Frías
ESPAI DE RECERCA: Els sonets de Shakespeare Aquest treball de recerca ha pretès aproximar-se als sonets de William Shakespeare. Per arribar fins a aquests poemes del cèlebre autor anglès el treball fa una introducció al context històric i social que els envoltaven, una biografia del poeta i l’anàlisi d’una selecció de sonets. Enmig, però, s’han tractat altres temes com la traducció literària o bé la faceta d’autor teatral de William Shakespeare, llegint i analitzant els protagonistes de tres de les seves obres més importants: “Hamlet”, “El Rei Lear” i “Romeu i Julieta”. L’objectiu principal del treball sempre ha estat conèixer millor aquest autor tan important i entendre què el feia i segueix fent tan especial. Els Sonets de Shakespeare es poden dividir en dos grups segons a qui van dirigits. Del Sonet I al Sonet CXXVI estan dedicats a “Mr. W.H.” i la resta a una dona a qui anomena “Dark lady”. “Mr. W.H” és desconegut, només es tenen aquestes inicials com a pistes de la persona que va deixar tanta empremta en l’autor anglès, si és que va existir, ja que el poeta podria haver-se inventat un personatge i crear una història de sentiments cap a ell irreals. De totes maneres, hi ha dues teories sobre qui pot ser aquest misteriós home: William Herbert, Comte de Pembroke o Henry Wriothesley, Comte de Southampton. El tema central de la col·lecció és l’amor però l’autor és capaç de fer referència a molts altres conceptes a partir d’aquest, com per exemple la política, la mortalitat i la bellesa. Shakespeare sent atracció cap a la bellesa del jove ros, se sent atret físicament per ell i hi desenvolupa el tòpic del temps com a destructor i del Carpe diem. L’últim conjunt de sonets va adreçat a una dona, anomenada “Dark Lady”. Durant l’anàlisi d’aquests poemes aconseguirem saber per què li diu d’aquesta manera. Potser per la seva bellesa fosca: ulls, cabell, pell... , o potser per l’obscuritat de la seva persona. Shakespeare es mostra admirat per la vàlua de la dama, la descriu com a “l’antimodel” del cànon de bellesa del moment. També cal destacar la comparació que el propi Shakespeare fa entre tots dos: al jove ros li atribueix el cel, la bondat i l’àngel i, en canvi, a la dama fosca li atribueix l’infern, la maldat i el dimoni. Aquesta dualitat, però, s’endevina que no deixa de ser un joc literari. A més a més, podrem diferenciar entre la finalitat i la manera d’escriure de Shakespeare en els primers sonets (dirigits al jove ros) i en aquest últim grup. Els sonets es consideren l’obra en què Shakespeare realitza un procés d’introspecció que podria aportar-nos informació sobre ell mateix, tot i que no és segur del tot, atès que ell, en qualsevol gènere, era capaç d’inventar-se personatges molt diferents entre si que no perden en cap moment la seva complexitat emocional. Un cop acabat el treball, hem comprovat que William Shakespeare sap reflectir l’essència humana a través dels seus personatges i és molt probable que William Shakespeare hagi estat molt influent en el modelatge del pensament i comportament humà tal i com nosaltres el coneixem.
SONET CXLIV Dos amors tinc, l’un pau i l’altre plor, i cadascun em tempta i m’encadena: un home honrat i bell és l’àngel bo, i una dona és Satan, de pell morena. Per condemnar-me, el femení Satan l’àngel va seduir i el feu perjur, i en un dimoni degradà el meu sant assetjant-lo amb el seu orgull impur. Que els àngels puguin ser Satans inics sembla - si bé no ho juro - cosa certa; és per això que, sent ells dos amics, un àngel a l’infern no em desconcerta. Però mai no ho sabré amb certesa, fins que es deslliurin del foc els serafins.
Alexandra Martín Morales Tutora: Eulàlia Riera Corbeto
La galeria
EL GUERNICA DE PABLO PICASSO
Xinnuo Yang
Yunjia Zhang
Els alumnes de primer d’ESO han realitzat un estudi del Guernica de Picasso. Després de conèixer cada escena de l’obra, han fet la seva pròpia creació artística, ubicant imatges del quadre original en altres contextos que aquesta suggestiva composició picassiana els ha inspirat.
Clara Felip Mussi
Adriana Ferrer Vilaseca
Ivet Cruz Fernández
Xènia Martínez Jiménez
Pau Enseñat Tapia Bernat Gibert Xènia Martínez Jiménez Bet Boadas Sancho