anells s’observen clarament tan en les preparacions processades amb la tinció tricròmica (Figs. 28 i 29), com amb les tenyides amb blau de toluïdina (Fig. 30).
Fig.28 Microfotografia de la mostra T70B3 de tall transversal de fèmur anterior que mostra el resultat de la tinció tricròmica per evidenciar les marques de creixement.
En aquestes últimes, a més, s’observen unes diferències molt marcades en el gruix (marques de creixement ossi) entre línies d’aturada de creixement (LAG), si ho comparem amb la tinció tricròmica, sobretot amb l’ampliació (Fig. 29) o amb la d’abrasió muntada amb bàlsam del Canadà (Fig. 17), que corresponen al mateix os i les distàncies entre línies es veuen més homogènies. Per altra banda tampoc és homogeni el grau de tinció (toluïdina) al llarg de tota la mostra (Fig. 30).
Tot això podria indicar que les zones més amples potser “amaguen “línies que no han quedat marcades per una qüestió de tinció o bé perquè els talls són massa prims. Caldrà estudiar més a fons aquestes preparacions, fer ampliacions en paper per resseguir amb llapis les línies (com s’ha fet amb el mètode 1) i consultar a experts per decidir també si s’ha de repetir algun dels processos portats a terme.
36