Fotografia biològica d’aproximació
1. Introducció i antecedents 1.1 La fotografia biològica a l’Escola Qualsevol que consulti l’apartat “treballant la fotografia” del web de l’Escola o bé visualitzi qualsevol dels “Fotollibres”4 amb els treballs de fotografia dels alumnes de l’escola dels últims anys, s’adonarà que cada any hi ha, com a mínim, una part dedicada a la fotografia científica. He dedicat un cert temps a observar les fotografies d’aproximació dels 5 fotollibres i m’he fixat que malgrat hi ha macrofotografies fantàstiques tots els anys i amb temàtiques molt diverses, s’observa una millora en la qualitat d’imatge dels últims anys, si els comparem amb els primers. Això segurament té a veure amb la millora progressiva dels equips de l’Escola pel que fa a càmeres i òptiques5 però també amb el fet que la fotografia digital s’ha incorporat a les classes de ciències de l’escola i especialment a les classes de pràctiques de biologia de batxillerat, i personalment les vaig trobar molt útils perquè podíem adjuntar les fotos que havíem fet nosaltres mateixos als apunts de pràctiques. La sorpresa va ser que també ens sortien als exàmens. Un cop havíem fet l’examen, el professor ens ho penjava al Moodle (Curs de pràctiques) i ens ho podíem baixar i adjuntar als apunts6; certament es recorda molt més una pràctica amb l’ajuda del registre fotogràfic. A continuació7 presento 3 d’aquests fulls pràctics d’imatges que van entrar en exàmens de pràctiques de bioquímica dels curs passat sobre glúcids (Fig 1), lípids (Fig 2) i sobre les propietats i característiques dels diferents tipus de llet (Fig 3). Aquí només explicaré les fotografies fetes durant les pràctiques, la majoria realitzades per nosaltres. Full pràctic 1 (Fig. 1): En el primer full pràctic la seqüència 4, 5, 6, i 7 correspon a la prova de Fehling per a la determinació dels sucres reductors, ja que detecta el grup aldehid que contenen. Només donen positiu (color vermell totxo) quan hi ha presència de monosacàrids o disacàrids reductors (la sacarosa dóna negatiu perquè, malgrat ser un disacàrid, no és reductor). Aquest reactiu s’utilitza per a detectar la presència de glucosa en diversos components. Per exemple, a la pràctica s’ha utilitzat per a la detecció de diabetis en mostres d’orina (glucosúria). A la foto 4 es pot observar la manera correcta d’escalfar un tub d’assaig, sense que surti el líquid disparat quan s’arriba al punt d’ebullició. A més, el lleuger desenfocamentrelatiu de la mà i del tub d’assaig (això, però, només s’aprecia si s’observa la imatge en gran) indica que hi ha moviment, és a dir, que s’està agitant mentre s’escalfa el tub al bec Bunsen. A les fotos 8 i 9 es mostren talls fins de patata (que realitzàrem amb micròtom de mà) amb les cèl·lules ben plenes de grànuls de midó tenyits amb lugol (foto 8) i sense tenyir (foto 9), 4
Situats a l’entrada de l’escola a secretaria Subvencionats amb els premis de fotografia dels primers anys 6 És matèria que ens entrarà a Selectivitat. 7 El meu tutor em va donar permís per presentar-ho si les explicava mínimament. 5
6