Fotografia biològica d’aproximació
6.2.2 Flors nectaríferes i flors pol·liníferes Les fanerògames (o espermatòfits) inclouen les gimnospermes (plantes que no tenen la llavor tancada a dins d’un fruit, com els pins) i les angiospermes, que fan un veritable fruit que tanca la llavor completament. Les angiospermes, són les que inclouen les plantes amb flors vistoses. Aquesta vistositat té relació directa amb un organisme pol·linitzador, generalment un insecte. La recompensa per l’organisme pol·linitzador és el pol·len (flors pol·liníferes) o el nèctar (flors nectaríferes). Les flors pol·liníferes són més primitives que les nectaríferes, les nectaríferes són un tipus de flor més sofisticat i, des del punt de vista evolutiu, més recents. Les flors pol·liníferes ofereixen pol·len als animals que les visiten. L’oferiment de pol·len va ser, segurament, el primer dels estímuls que permeté assegurar una freqüentació regular de les flors. Però representa un inconvenient per a les flors afectades, i és que, a més de pol·len destinat a la pol·linització, n’han de produir per al nodriment dels pol·linitzadors. Per aquesta raó les plantes pol·liníferes solen tenir molts estams, com és el cas de la rosella (Papaver rhoeas), de les estepes (Cistus) i també de la rosa de Síria (Hibiscus syriacus), una malvàcia que resisteix l’hivern a les nostres latituds, a diferència d’una altra espècie del mateix gènere, la
Figura 31: Exemple de flor pol·linífera. Les quatre fotos son del mateix tipus de flor, però les dues de baix no són meves, sinó de la Júlia Alguacil. Les he posat perquè es veu molt bé com l’insecte pol·linitzador acaba ben arrebossat. La segona foto (a dalt) es una ampliació de la primera de l’esquerra per evidenciar la gran quantitat de pol·len d’aquesta flor.
48