Haikus Promoció Emily Davison - 1r d’ESO Escola Cooperativa El Puig Esparreguera
Quan no ho busques, ho trobes
La sort és màgica s’imposa perquè sí ningú la busca.
L’aigua és sàvia. No es vol imposar: s’adapta a la forma del got i no li fa res anar pel terra.
Llum invisible que ocupes la vida. El buit és ple.
La part important del got és l’espai que l’hi deixa l’aigua. La part important de la porta és l’espai que et deixa perquè hi passis.
El temps no passa és ple com un déu savi. Tu, el desallotges.
Massa colors alhora et ceguen. Massa sons alhora t’ensordeixen. Massa gustos alhora t’embafen. Curses i concursos i premis al final et fan parar boig.
La brisa de l’aire, el cant dels ocells. Volen pensaments.
Quan tot va sol i llisca de manera espontània i harmònica, no cal cap elogi ni cap norma.
El món va sol totes paraules mudes ja han parlat.
Qui s’exhibeix, no brilla. Qui presumeix, no val res. Qui es posa de puntetes per semblar més alt ja és a punt de caure.
Raig de llum falsa fas que tothom et miri. Però ja és de nit.
La persona sàvia avança sense
Tanca sense clau
seguir camins ni petjades,
i lliga sense corda,
però no es perd mai.
però no se li escapa res. Ensenya i ajuda sense voler, i fins i tot sap què pot aprendre de la mala gent.
Coneixement és poder entendre el món de mil maneres.
Quan guanyes als altres, vol dir que ets fort; però quan et guanyes a tu mateix, vol dir que ets del tot poderós.
El bell camí és aquell que et fa aprendre dels teus errors.
Hi ha un riu sense nom
La gent sàvia el segueix,
que quan avança sembla que es
però hi ha qui no el veu
faci enrere; alhora clar i fangós,
o bé se’n riu.
no se’l sent ni té forma. Sense fer res, ho fa tot i ajuda a tothom.
Estàs oculta inapreciable flor. Ofegues tot.
Pots viatjar sense sortir de casa. Pots intuir-ho tot sense veure-ho. Pots aconseguir el que vulguis sense fer gairebé res.
Privar l’engany de tota aparença. El teu viatge.
El nus es desfà sol quan no busques cap premi ni t’omples el cap de plans idees o sorolls.
La gran saviesa sap trobar en tots nosaltres l’ocult profund.
Si remenes massa el llucet dins la paella, es trenca i es desfà. I això passa amb tot.
La vida gira plena, fràgil, fugaç i esmicolada.
Amb una passa ja has començat el llarg viatge. Amb un gest fàcil ja has començat el que és difícil. El savi diu que tot és tan complicat que justament per això no costa gens fer-ho.
El temps que hi ha entre vida i mort, vida viscuda.
L’arbre més gran ve d’un brot tendre. Quan es mor, s’asseca i queda rígid. El que és tou i feble va camí de la vida i sempre venç en el combat.
Un brillar fals, un dolç bosc t’acarona sense presència.
No hi ha res més tou que l’aigua. Però l’aigua suavitza el que és aspre i desfà el que és dur.
La nit em sega llum-far de la foscor. Guia’m claror.