Cròniques del bosc segon trimestre by Escola Cooperativa El Puig

Cròniques del Bosc 2021-22 Grup Mestrança Segon trimestre

Dilluns dia 17 de gener Recordem els propòsits que teníem pendents 

De cara el proper trimestre ens proposem seguir treballant amb el paisatge per a comprendre’l i veure’n les seves parts.



La idea també és la de treballar sobre aquest paisatge mesurant els llocs que ens queden lluny i veient quants quilòmetres ens separen dels diversos indrets. 1



Ja que tenim el permís del propietari Sr. Jaume Rosanes volem instal·lar el banc i una taula d’orientació damunt de la serra dels Gatells. Per això comptem amb la Lídia, en Jaume i en Josep Grau.



Hem de mirar de finalitzar el reportatge que ens havíem proposat de fer per arrodonir la nostra feina tot comparant paisatges allunyats entre ells.



Els dibuixos dels paisatges fets al natural també formaran part del treball. Amb la Núria Matas en farem una materialització artística.

Camí Per a tenir previst quin camí seguirem n’hem estat parlant a classe damunt de la imatge aèria que ens ofereix GoogleMaps. La decisió és la d’anar pel camí empedrat fins a la part superior de la Serra dels Gatells i després baixar cap al Nord-Oest per trobar la pista que baixa del Capbrot de Rubió fins al GR6 en direcció a Can Roca.

Hem seguit la ruta que ens havíem proposat. A partir de la cruïlla dels quatre camins hem posat moltes fites amb pedres que hem anat recollint. Avui només érem 18 companys i companyes. Hem pensat molt amb les persones que no havien pogut venir i a la rotllana n’hem fet esment. Abans d’esmorzar, hem compartit com cada dilluns els fets més importants que hem fet el cap de setmana. Hem recordat els propòsits del dia d’avui i després d’esmorzar hem fet una estona de joc. Temps atmosfèric Aquesta era la previsió meteorològica pel dilluns de l’esquema de l’esquerra i a la dreta hi ha el temps que es va produir el dilluns.

La previsió meteorològica era de molt fred i realment es va complir. El vent del nord va bufar amb certa força i el fred intens era evident. A mesura que va anar acostant-se el migdia a part que el temps es va calmar el Sol va acompanyat i havent-nos posat a recer i ben arrecerats vam poder fer una estada més agradable. El penell del campanar confirmava la direcció del vent. La humitat era molt baixa i la pressió atmosfèrica altíssima amb 1032 hPa. Per aquest motiu les esteles dels avions s’haurien de veure en el cel. Avui el vent del Nord les esborra ràpidament i per això el cel és net de núvols i rastres d’avions. En algunes zones del bosc on no tocava el sol encara vam trobar cristalls de gebre.

Durant la sortida vam comentar que aquesta setmana és la setmana dels barbuts i tradicionalment era la més freda de l’any. Avui dia de Sant Antoni Abat o dels rucs era un dia clau de la setmana.

Hi ha un reguitzell de dites populars que hi fan referència: 



       



La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts. Per sant Elred (12 gener), arriba el fred. Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts. Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquita i amagamans. Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa. Per sant Antoni fa un fred del dimoni. Per sant Antoni gelades, i per sant Llorenç calorades. Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar. Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà. Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dia. Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.

Avui , 17 de gener, és Sant Antoni del porquet, patró de tots els animals. Els de dues potes també. Aquí en teniu la imatge. Tots estem d’acord que hauríem de fer festa grossa.

Avui mirant a l’horitzó no hem vist las boira Vacarissana perquè el vent del Nord la desplaçava i desfeia ràpidament. Hem parlat del nom d’aquest vent del Nord. Entre tots/es s’ha arribat a la conclusió que Tramuntana vol dir ...”Vent que travessa les muntanyes”. També hem vist una boirina que impedia veure-hi amb claredat. Hem arribat a la conclusió que era contaminació. Aquest fenomen es produeix els dies que hi ha altes pressions. Avui la boirina era de color gris. Hem quedat que la setmana que ve si podem anar al bosc observaríem de quin color és. El nom que té aquest fenomen és el de la inversió tèrmica. Això vol dir que en una situació normal fa més fred dalt de les muntanyes que a les valls. Quan hi ha inversió és just al revés. Fa més fred a les valls que als cims de les muntanyes. Mireu aquest esquema que us deixem a continuació:

Aquesta seria una situació normal amb pressions entre baixes i properes a 1013 hPa.

Aquesta era la situació d’avui i dels propers dies. L’aire pesava 1032 hPa i per tant deixava l’aire fred a les valls juntament amb tota la contaminació produïda per les calefaccions, els motors dels vehicles i les indústries.

Aquesta era la vista mirant al Sud. Veureu que no es veu pas el mar.

En l’esquema següent es poden veure les etapes d’aquesta inversió. La primera és la normal circulació de l’aire. L’aire fred pesa i baixa a ran de terra. L’aire calent puja a la part superior. Avui ens trobàvem tal com representa la part inferior de l’esquema. Mireu-lo ben detingudament. Durant les setmanes que ens queden d’hivern pot seguir produint-se aquest fenomen. 5

Feina realitzada Caminant pels carrers ens hem aturat de nou davant la vista de la Serra de l’Hospici i Sant Salvador de les Espases. Allà hem repassat els punts cardinals amb els diversos conceptes que ja vam explicar. Nord, Est, Sud, Oest. Però també uns altres conceptes nous: Nord Sud Est Oest

Llevant Ponent

Septentrional Meridional Oriental Occidental

Hem parlat del gir de la Terra. Dura 23 hores, 56 minuts i 4 segons.

Vam parlar també que tot i que ens sembli que la Terra gira a poc a poc la realitat és que ho fa a 1700 km per hora!!! Impressionant. Mireu aquest escrit de la revista Cavall Fort.

Tot pujant a l’esplanada del Mas Vidal vam observar un rastre al mig de la carretera que ens va semblar oli de cotxe. Vam dubtar si era una cuba que havia perdut líquid o un vehicle. Al final per la textura i per la brillantor vam veure que havia sortit d’un motor de cotxe. Seguint el rastre vam pujar a una esplanada prop dels dipòsits d’Aigües Esparreguera. Vam observar una nova perspectiva de la Serra de Rubió i la Serra dels Gatells amb el nostre mirador.

Una altra cosa que vam observar amb molta il·lusió van ser els ametllers. Estan tots amb

els borrons a punt per florir i fer un esclat de flors blanques. Quan puguem tornar al bosc gairebé segur que els ametllers de Can Sant Joan estaran plens de flors.

Vam seguir el camí acordat pujant pel sender empedrat fins al coll de la Serra dels Gatells on hi ha la bassa dels senglars. Aquesta estava totalment seca ja que fa molts dies que no plou. Vam fer una rotllana pensant en com podíem pujar el banc de fusta que tenim a la classe. Tot parlant vam introduir diverses paraules noves al vocabulari. Vam quedar d’acord que les recordaríem per fer-les servir de forma adequada. Les paraules i expressions eren: recer, estar arrecerats i les paraules arranjat i adobat. Recer vol dir: Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps. La tempesta s’acosta: ens cal cercar un recer. Un recer segur. Estar arrecerats vol dir: Estar una persona o un grup de persones a cobert del vent i de les inclemències del temps. Arranjat vol dir: Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una sala, una biblioteca. Es pot arranjar un camí. Adobat vol dir: Posar en bon estat (una cosa malmesa, espatllada). El manyà va adobar el pany, que no tancava bé. Fes-te adobar les sabates, que les portes foradades. Aquest rellotge es para tot sovint: l’heu de fer adobar. És una paraula polisèmica.

Recer la vam fer servir per a explicar que mentre fèiem la reunió el lloc que havíem triat no hi tocava el vent. Estar arrecerats la vam fer servir per a explicar com estàvem tots/es plegats fent la rotllana. Les paraules arranjar i adobar la vam fer servir quan ens vam adonar que el camí que ens havia portat allà dalt algú l’havia treballat fent graons per a poder-hi caminar molt bé. A la rotllana vam acordar que a part del banc la taula d’orientació havia de ser: senzilla, resistent i preparada per tal que servís a la gent gran que no porta telèfon mòbil. En aquesta taula hi posaríem un codi QR amb informació més detallada de diversos aspectes del paisatge. Vam recordar la infografia que s’ha fet malbé al Turó de les Ginesteres. Mirarem de fer-ho amb un material ben resistent. Un cop vam haver acordat tot això vam dirigir-nos al mirador per fer dues coses: 

Decidir on instal·laríem el banc. Això és molt important per tal que en Jordi pare de l’Abril o l’Esteve Valls ens ajudin a trobar una manera de collar el banc per tal que ningú el faci caure precipici avall.



Vam observar el núvol de contaminació a l’horitzó. Observant amb els prismàtics vam veure el fum llunyà que impedia veure el mar i la desembocadura del riu Llobregat. A prop del mirador la Júlia ens indicava el niu de les processionàries del pi. Aquesta plaga és deguda a la manca del seu predador que és la puput. Si tinguéssim moltes puputs mantindrien a ratlla les processionàries.

Quan anàvem per la carena en direcció al coll on teníem les motxilles ens vam adonar de la presència d’un pessebre molt bonic. Vam dinar molt bé i vam disposar d’una estona lliure per fer un munt de jocs. L’aire era net i la temperatura havia pujat.

Quins moments més feliços els de l’hora de dinar! 9

Un cop vam haver-ho recollit tot vam agafar el camí en direcció Nord-Oest per a enllaçar amb la pista forestal que baixa del Capbrot de Rubió i de la gegant torre d’electricitat.

Vam localitzar una clariana on un vehicle 4x4 podia transportar el banc per tal que no l’hàgim de pujar muntanya amunt. Van baixar per la pista fins trobar el GR6 i vam anar en direcció Sud-Est passant per davant dels terrenys del Sr. Jaume Rosanes que ens va portar molt bon record.

Tot baixant vam observar que a sota de les línies d’alta tensió hi havia molta vegetació. Vam explicar que mantenir lliure de vegetació la part de sota dels cables és responsabilitat de la companyia elèctrica. Si no ho fa és possible que es pugui generar un incendi forestal. A Can Roca vam parlar sobre el bon ambient i la felicitat que havíem sentit durant tota la sortida. Moltes persones reconeixien que aquesta era la millor manera d’anar a l’Escola...amb FELICITAT. A la sessió de Filosofia 3/18 vam llegir els episodis 1 i 2 del capítol IV de Kio i Gus. Vam parlar sobre l.es preguntes i sobre les reaccions de diverses persones a les nostres preguntes. Va ser molt interessant. Per finalitzar vam fer un resum del que havíem parlat i una avaluació analògica fent servir les ombres que projectava un còdol a terra. 10

Propòsits per la setmana que ve. Amb les persones que estem a classe el dia 24: 

Pensarem un treball a realitzar d’observació, poesia .

Quan vingueu tota la classe el dia 31 de gener 

Seguirem treballant per fer possible la pujada del banc i la instal·lació de la taula d’orientació.



Decidirem quins aspectes poden tenir les explicacions parcials per ser consultades a partir del codi QR.



Observarem la contaminació de l’horitzó a veure si encara es manté el color gris o bé ha canviat de color.



Celebrarem d’alguna manera que s’ha acabat el confinament. Hi pensarem.

Dilluns dia 24 de gener Camí Hem seguit el camí del bosc que porta pel carrer Beat Domènech Castellet fins a Can Comelles, Can Sant Joan i Can Roca on hem esmorzat. Des d’allà hem seguit el GR6 en direcció a l’inici del camí empedrat. Hem baixat fins al Coll de les Bramones i des d’allà hem fet cap al Torrent del Violí. Al fons del torrent hem agafat el caminet entre marges que puja a la cabana del Sr. Joan Llort in hi hem filmat diverses preses de TV_Mestrança. Hem retornat a Can Roca pel mateix camí i hem dinat a les taules de l’esplanada. Hem tornat al parc de Cal Vives a l’hora de sempre. Temps atmosfèric El temps ha complert la previsió que havíem fet. Segueixen les Altes pressions atmosfèriques damunt nostre i això fa que el temps sigui molt estable. A primera hora del matí , quan ens hem trobat al parc la temperatura era de -1 graus i la de sensació de -3 graus. El vent era molt fluix però quan bufava es feia sentir i augmentava la sensació de fredor. 11

La captura de Meteoblue del mateix dilluns ens exposa el temps que hem trobat. Cal notar que s’ha complert el canvi de direcció del vent al voltant del migdia. Això ha fet que gràcies al Sol poguéssim dinar tranquils i sense passar fred. L’observació del penell del campanar ens confirmava la direcció del vent un dilluns més. Marcava Nord i per tant bufava Tramuntana.

Damunt dels cotxes que anàvem trobant s’havia format una capa de glaç formant cristalls de gel que ens han fet pensar en el Sr. Bailina d’Esterri d’Àneu.

Era molt curiós observar com el gebre s’acumulava als teulats dels cotxes i cap al costat que mirava al Nord. Al costat Sud dels cotxes no hi havia gens ni mica de glaç. Hem arribat a la conclusió que la humitat que portava la Tramuntana 12

venint del Nord es depositava damunt dels objectes a la seva part obaga i com que les temperatures eren sota zero graus es gelava. Era preciós veure com brillava quan hi tocava el Sol. També hem vist aquest fenomen damunt d’algunes fulles de plataner.

Mirant cap al Nord a la Serra de l’Hospici avui sí que desbordava la boira Vacarissana. El cel ha estat descobert de núvols i un Sol ben ferm ha il·luminat tot el dia.

Feina realitzada Com cada dilluns hem aprofitat la caminada pel poble per fer descobriments. Avui ens hem fixat en la placa que hi ha al Carrer Balmes al costat d’una antiga fàbrica.

Hem explicat que ara mateix s’hi treballa amb alumini però fa uns anys hi havia la fàbrica de tovalloles més important de Catalunya.

Aquí deixem una informació sobre aquesta fàbrica.

Tot caminant pel carrer Beat Domènech Castellet vam observar unes peces arrodonides que es troben a la part inferior de les portes de magatzems. Vam pensar que devien servir per protegir les parets de possibles xocs amb els vehicles o antigament amb les rodes dels carros i carretes titats per cavalleries. Aquestes peces tenen forma de con truncat. Es diuen guardacantons o guarda-rodes.

“...Els guardacantons poden semblar ara elements purament decoratius, però en el seu moment, aquests elements de pedra es situaven a banda i banda de les portasses de les cases de pagès per protegir els brancals de les portes i també se solien col·locar a les cases cantoneres per redirigir les rodes, allí on girar era complicat i per evitar, al mateix temps, que qualsevol maniobra brusca o inoportuna provocada pel cavall fes malbé el mateix carro en colpejar la part més externa de l’eix contra les parets...” Extret del Blog “Jardins i patrimoni”

Quan estàvem arribant al passatge de la Tramuntana vam aturar-nos un moment per parlar de la coincidència del nom del carrer amb el fet que avui bufava aquell vent. Mirant, mirant la Maria va veure damunt d’una teulada un penell molt curiós amb forma de peix. Vam quedar que us el ensenyaria quan tota la classe poguéssiu venir de nou a l’Escola. Mireu les següents imatges: 14

Caminant, caminant vam observar un colomar dalt de tot d’una casa on diversos coloms festejaven entre ells. Vam explicar que moltes cases d’Esparreguera tenien colomars per poder-se alimentar en moments de gana. Els coloms com si fossin pollastres formaven part de plats cuinats com per exemple l’arròs. Molts diumenges formaven part de l’àpat principal. Abans d’arribar a la rotonda del Dr. Orenci Valls vam observar un mur molt antic on hi havia a part de pedres de l’entorn diverses peces de terrissa incrustada. Vam veure diverses teules, alguna torreta i un tros de cassola de terrissa. Vam explicar que a Esparreguera les peces de terrissa que fabricaven els terrissaires no es llençaven. Es feien servir per construir murs com el que encara es pot veure a la imatge. Trobeu els trossos de terrissa? Els veieu? Arribant a les caravel·les vam observar la feina d’un repartidor de missatgeria de l’empresa MRW. Vam estar parlant amb ell i ens va dir que a les 9h 30 min del matí ja havia repartit 25 dels 70 paquets que havia de repartir aquell dia. Ens explicava que encara tenia una furgoneta més per a repartir. Això vol dir 70 paquets més. Localitzar l’adreça, trucar, lliurar i seguir repartint. 15

A prop de Can Comelles vam observar la Lluna. Vam recordar que la Lluna diu mentides. E aquest cas sembla una C de creixent però en realitat és una D de decreixent o minvant. Per l’aspecte vam dir que la Lluna estava en quart minvant. Vam observar que es pondria per l’Oest damunt de la Serra del Mas d’en Gall.

Agafant el camí cap a Can Sant Joan vam observar que l’ametller que la setmana anterior estava amb els borrons de les flors . Avui dia 24 de gener les flors havien esclatat amb uns pètals blancs preciosos. La primavera tot i que encara falta una mica està trucant a la porta. Hem recordat la dita que diu: “Pel gener floreix l’ametller” “El bon ametller floreix pel gener.”, “Flors de gener no omplen paner si no són de favera o d'ametller.” A l’entrada de Can Roca com cada dilluns vam trobar les deixalles que es veuen a la fotografia. I pensar que només caldria instal·lar uns contenidors. L’incivisme se’ns mostra un dilluns i l’altre també.

Durant el camí vam filmar diversos fragments de vídeo per a treballar amb els textos del llibre TAO. Vam filmar uns 20 segons cada vegada tot pensant en el significat dels textos. A la cabana del Sr. Joan Llor vam proposar-nos fer un capítol de TV_ Mestrança. La idea era de fer una primera part fent com una endevinalla i la segona part inventar una cançó amb la tonada de “...A vint-i-cinc de desembre...fum, fum, fum...” Aquests dos vídeos els hem editat a classe i els hem incorporat al mur del Classroom.

Una de les feines que ens havíem proposat avui era comprovar si la inversió tèrmica ha seguit impedint que la contaminació que vam veure dilluns passat es mantenia. Hem vist que continuem igual o pitjor. La imatge que ve a continuació ho demostra. Els gasos damunt de la ciutat han agafat un to ataronjat que ja no és el gris suau de l’altre dia. Ho veieu?

L’ajuntament de Barcelona ha activat l’alerta per contaminació mireu:

Al coll de les Bramones vam veure un LandArt. Ens va costar llegir la paraula que hi havia formada al terra però al final vam veure que la paraula era AMOR.

Vam baixar poc a poc en direcció al Torrent del Violí per agafar el corriol entre antics marges que porta a la cabana del Sr. Joan Llort. Tot estava igual, la tranquil·litat i el silenci seguien al mateix lloc que la darrera vegada que hi vam ser. Un cop vam arribar va ser un plaer seure a l’estança aprofitant els bancs de fustes que acollidors ens van protegir del fred. Acte seguit vam començar a pensar un guió per la sessió de TV_Mestrança i una bona lletra per la segona part del capítol. Un fet inesperat va fer que haguéssim de marxar de nou cap a Can Roca per posar-nos a dinar. El sol ens va acompanyar i les rialles també durant tota l’estona de l’àpat.

Filmar, escriure un guió, pensar com ho fem és una feina difícil però amb il·lusió va anar sortint molt i molt bé. Allò que movia l’acció era pensar en les persones que estaven a casa i que no ens havien pogut acompanyar al bosc. Sabíem que quan miressin el capítol de TV_Mestrança estarien molt contents i contentes de veure’ns i escoltar-nos. A l’esplanada de Can Roca ens vam trobar amb el Sr. Josep Grau. Venia caminant amb una gosseta de nom Leia. Ens va explicar que el gos era una barreja entre mastí del Pirineu i un Coolie. A part de portar-lo a passejar ens va dir que l’estava ensinistrant per a fer rescats de persones. Al collar hi porta un aparell GPS per si l’ha d’anar a buscar a un indret on no hi hagi visibilitat. En aquest moment l’està entrenant per obeir les seves ordres. La imatge mostra com la gosseta li donava la pota quan li ordenava. 19

Amb ell vam estar parlant de la idea de pujar la taula d’orientació a la Serra dels Gatells i el banc que tenim a classe. Ell ens ajudaria a pujar-lo i ens recorda que tenim el permís del Sr. Jaume Rosanes. També ens parla que hi podríem pujar més d’un banc que té ja fabricats i a punt d’instal·lar.

En comptes de fer Filosofia vam estar parlant sobre com podem fer possible que el grup millori d’aquí a final de curs. Van sorgir aquestes idees: 

      

Cal que les persones del grup es coneguin millor. Molts problemes són deguts a que hi ha persones que ni tan sols s’adrecen la paraula. Cal que quedem d’acord en treballar amb altres persones amb qui no hi hem treballat abans. Cal que les persones fem feina d’ajut als altres. Cal treballar amb els prejudicis sobre persones. No acostumen a respondre a la realitat. Cal aprofitar el bon clima actual de la classe per poder avançar, treballar i avançar el màxim possible. Hem de proposar a persones que no s’atreveixen a demanar ajut als altres. Hem de recordar que moltes persones se’ns mostren d’una manera i en realitat són ben diferents a allò que veiem. Els podem demanar que ajudin amb els seus talents i habilitats. Cal aturar el costum de criticar per criticar. Les crítiques les reben persones que sovint no es poden defensar. Cal recordar que som persones individuals i que primer cal mirar-nos nosaltres mateixos i mateixes i després els altres.

Propòsits per la setmana que ve. Seguirem les propostes de la setmana anterior que degut al confinament no hem pogut portar a terme. 

Seguirem treballant per fer possible la pujada del banc i la instal·lació de la taula d’orientació.



Decidirem quins aspectes poden tenir les explicacions parcials per ser consultades a partir del codi QR.



Observarem la contaminació de l’horitzó a veure si encara es manté el color gris o bé ha canviat de color.

Dilluns dia 31 de gener Avui comencem amb la primera aportació a les cròniques de la vostra companya Maria Valls Giralt.

Moltes gràcies Maria!!

Camí Aquest dilluns érem 21 persones, la qual cosa ens ha alegrat molt. Hem seguit el camí de sempre passant pel carrer Balmes, plaça de l’Església, carrer Beat Domènec Castellet, Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca i després d’haver esmorzat hem seguit el GR6 en direcció Collbató perquè volíem parlar amb el senyor Jaume Rosanes prop de Can Rubió. Camí amunt hem agafat la pista forestal que va en paral·lel a la línia elèctrica d’alta tensió en direcció Nord-Est. Abans d’arribar al Capbrot de Rubió hem girat cap el SudEst per una pista planera que ens ha portat al Coll de la Serra dels Gatells. Per baixar hem seguit el camí empedrat fins a la cruïlla dels quatre camins direcció Can Roca. Hem passat pel carrer Ferran Puig perquè la Júlia ens volia mostrar la seva casa. Hem parat un moment a la plaça de la Pagesia i tot seguit hem anat al Parc de Cal Vives. Temps atmosfèric Les previsions meteorològiques s’han complert força. Fins i tot la temperatura o las sensació tèrmica ha estat superior durant el migdia.

Les altes pressions amb 1022 hPa han seguit plantejant-nos un dia clar, sense núvols destacables, sense rosada ni gebre i amb vent fluix de Tramuntana. A migdia s’ha notat el canvi de direcció del vent de l’Oest . El Ponent ha fet pujar les temperatures i ens ha proporcionat una tarda molt agradable. Altra vegada el penell del campanar senyalava cap al Nord. Els rajos del Sol comencen a ser intensos encara que l’índex de rajos ultraviolats es manté a ratlla.

Feina realitzada

El nostre treball d’avui començava al carrer Balmes observant la xemeneia de la fàbrica de tovalloles Muntaner Font. L’hem estat observant molt bé perquè divendres passat vam saber que l’avi de la Montserrat Monturiol l’havia construit maó sobre maó. Vam veure que es conserva molt bé tot i que ja no fa la feina per la qual va ser construïda. Vam veure també que a la seva part superior hi ha uns aparells metàl·lics que fan la feina de parallamps. Observant la seva forma vam comprovar que també podríem anomenar-la con truncat com els guardaparets del dilluns passat. Vam parlar que els paletes que les construien eren autèntics artistes de la construcció. Algunes xemeneies les feien construint una bastida a la part exterior però d’altres les anavem bastint des de la part interior de mica en mica com mostra l’esquema. Centímetre a centímetre havien d’anar perdent diàmetre per aconseguir que la part superior de la xemeneia fos més estreta que la part inferior. “...La xemeneia pertanyia a l'antiga fàbrica de tovalloles Montané i Font. En un primer moment la Fàbrica Montané i Font fou la primera central elèctrica d'Esparreguera (finals del segle XIX) i després s'hi instal·là una fàbrica de pells (1918) i, més tard, de tovalloles...” Àmbit: Patrimoni immoble Tipologia: Element arquitectònic Estil / època: Contemporani Popular Segle: XIX-XX Estat de conservació: Dolent Notes de conservació: Desploms els 10 metres superiors. Cal la seva consolidació.

La fitxa que la Diputació fa de la fàbrica i de la xemeneia és una mica preocupant. S’hi llegeix que en els seus 10 metres de la part superior es pot desplomar. Esperem que no passi però estaria bé arranjar-la. Contemplant la xemeneia vam adonar-nos de la façana que està plena de cables elèctrics els uns per damunt dels altres. És responsabilitat de les companyies elèctriques de mantenir bé el cablejat. Avui quan hem passat per davant de la terrisseria “Encinas” del carrer Balmes hem vist que a les lleixes s’estaven assecant abeuradors com els que es veuen a la imatge. Aquests abeuradors per a gallines s’omplien cap per avall i quan es posaven drets només quedava una mica d’aigua a la part inferior.

Al carrer Beat Domènec Castellet vam contemplar el penell en forma de peix que havíem vist la setmana passada. Vam veure també un camió cuba que distribueix gasoil a domicili. Tenia una llarga mànega i l’operari estava esperant que els clients li obrissin la porta del magatzem per a omplir el dipòsit de combustible.

Pels carrers vam trobar diversos cartells que anunciaven una poda d’arbres. Demanaven als cotxes que no aparquessin per deixar via lliure a la brigada de l’Ajuntament. Una mica més amunt vam veure els operaris com tallaven les branques més baixes dels plataners del carrer d’Orenci Valls.

Vam parlar que aquesta època hivernal s’aprofita el temps per podar els arbres ja que la saba està en calma. D’aquesta manera quan arribi la primavera l’arbre brotarà amb força. A partir d’aquí vam comentar que aquest dimecres vinent és la festa de la Candelera a Catalunya i la de la Marmota Phil a Estats Units. La tradició diu que: “...Si la candelera plora el fred és fora i si la Candelera riu el fred és viu...però tant si plora com si riu el fred és viu...” Vam parlar que a part de podar els arbres també era bon temps per a plantar-los. Explicàvem que antigament des d’Esparreguera i Olesa s’anava a Molins de Rei a comprar els arbres fruiters i de decoració que es volien plantar.

A la Fira s’hi poden trobar arbres i altres plantes per ser plantats i també un munt de paradetes d’artesans que fan goig de veure. A l’esquerra es pot veure el cartell corresponent a la Fira 171 d’aquest any 22. Si us hi fixeu la nena que va a coll-i-be del pare porta un arbrissó per ser plantat. Ho veieu?

Arbres en venda a la Fira de Molins.

Vam explicar que aquesta setmana de febrer era la meitat de l’hivern i que moltes persones volien que s’acabés ben aviat. Era tradició regalar-se petites espelmes anomenades candeles per a fer llum ara que els dies van guanyant amb hores de Sol. Si un poble perd les seves tradicions perd molta part del seu bagatge històric. Entre tots i totes hem de recuperar-lo i fer possible que no es perdi. Al carrer Beat Domènec vam observar altra vegada els petits fragments de terrissa que els constructors de murs feien servir com a material constructiu. La Maria ens portava un llibre on es parlava dels arbres i altres plantes i ens el va mostrar. Allà lluny rere la Serra de l’Hospici la boira Vacarissana tornava a aparèixer.

Quan vam ser més amunt de Can Comelles vam veure uns terrenys en construcció i vam pensar en que un altre espai del poble aviat estaria construït. El casal era just davant de la casa de la nostra companya Sara. 26

L’espectacle el vam tenir contemplant els ametllers florits!!!

Cada matí que anem al bosc tenim la sort de veure el procés d’un any sencer de vida dels ametllers. A la tardor veiem els fruits secs a l’arbre i les darreres fulles. A l’hivern veiem la florida del mes de gener. A la primavera veiem l’ametlló verd i a l’estiu veiem l’ametlla com va formant-se i deixar-se collir. Va sorgir la pregunta sobre com es forma l’ametlla, fecundació...pol·len...abelles. Hi havia molts dubtes que calia resoldre. Segons Albert Einstein si desapareixen les abelles podem desaparèixer com a humanitat...Vam quedar-nos pensant la frase.

REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES AMB FLORS l’ametller Un organisme passa al llarg de la seva vida per diferents etapes o fases de desenvolupament. S’inicia amb el naixement i finalitza amb la mort, la seva durada és variable segons les espècies però, totes passen per etapes semblants. Una de les més importants és la reproducció, d’ella depèn la supervivència de la pròpia espècie. La reproducció és el procés mitjançant el qual els organismes vius asseguren l’aparició d’individus nous semblants a llurs progenitors. En organismes poc evolucionats no intervenen en la reproducció cèl·lules especialitzades, aquesta feina la fan cèl·lules normals (esqueix d’un gerani). En aquest unitat didàctica podràs estudiar la reproducció de l’ametller. Es tracta d’un organisme que disposa d’un aparell reproductor especialitzat: la flor, aquest aparell és l’encarregat de produir cèl·lules reproductores. 27

L’aparell reproductor d’un organisme pot ser masculí, si produeix cèl·lules reproductores masculines, o femení, si produeix cèl·lules reproductores femenines:  Si un organisme té només l’aparell reproductor masculí diem que és un mascle.  Si un organisme té només l’aparell reproductor femení diem que és una femella.  Si un organisme té els dos aparells reproductors diem que és hermafrodita. La gran majoria de les plantes tenen en una mateixa flor els dos aparells reproductors. És el nostre cas, l’ametller.

flor hermafrodita

flor masculina

flor femenina

La flor de l’ametller L’aparell que agrupa tots el òrgans reproductors de l’ametller és la flor.

Parts de la flor de l’ametller

En una flor podem distingir quatre parts importants: el calze, la corol·la, l’androceu i el gineceu.

corol·la ANDROCEU (estams) Antera (pol.len) Cèl·lules masculines

Filament calze e

GINECEU (pistil) Estigma Estil Ovari (Òvul)



El calze: Està format per un conjunt de fulles verdes anomenades sèpals. Serveix per protegir la resta de la flor. Quan la flor s’obre ja no tenen cap missió.



La corol·la: Està formada per un conjunt de fulles de colors anomenades pètals. La seva funció és atreure els insectes per garantir l’intercanvi de cèl·lules reproductores amb altres plantes de la mateixa espècie. Quan ja s’ha produït la fecundació els pètals s’assequen i cauen. S’utilitzen en la indústria de la perfumeria.



L’androceu és l’aparell reproductor masculí. està format per un conjunt d’estams que s’encarreguen de produir grans de pol·len que contenen les cèl·lules reproductores masculines. L’estam està format per un filament i una antera amb dues bosses que contenen els grans de pol·len.



El gineceu està format per una peça en forma d’ampolla, amb el coll molt allargat i tot ell revestit de pelets blancs, anomenada pistil o carpel. En un pistil s’hi poden diferenciar tres parts: l’estigma, l’estil i l’ovari. El gineceu és l’aparell reproductor femení. A l’ovari és on es formen les cèl·lules reproductores femenines, els òvuls, aquí és on es produeix la fecundació i on comença a desenvolupar-se l’embrió. Les dimensions dels òvuls són molt reduïdes i no es poden observar a simple vista.

La flor esdevé fruit Pol·linització

És el conjunt de mecanismes que adopta una planta per garantir el transport de pol·len d’una planta a una altra. En el nostre cas es produeix per l’acció del vent o dels insectes.

Fecundació És la unió de dues cèl·lules reproductores de diferent sexe de la mateixa espècie per formar un embrió. Cada espècie només pot ser fecundada per pol·len de la mateixa espècie. grans de pol·len

pistil

ovari

òvul

llavor

fruit

Formació del fruit i la llavor A partir del desenvolupament de l’embrió es forma la llavor. L’ovari s’engreixa i es transforma en fruit.

Parts del fruit i la llavor El fruit és carnós, és una drupa. Està format per una coberta plena de petits pelets, l’epicarpi, una part intermèdia no gaire carnosa, el mesocarpi, i un os llenyós o endocarpi. Quan el fruit madura s’asseca, en diuen pèls, i s’utilitza com a menjar pel bestiar. En assecar-se deixa al descobert l’os llenyós, la clasca, que conté una o dues llavors. La clasca s’utilitza com a combustible.

EL PÈL

LA CLOSCA

Coberta carnosa formada per l’epicarpi i el mesocarpi

Os llenyós o endocarpi que conté la llavor.

La llavor és l’ametlla comestible. Està recoberta per una pell fosca, de tonalitats marró, i aspra, el tegument. A sota hi ha dos cotilèdons, són dues parts blanques i iguals, i un embrió. L’embrió s’assembla a una planteta amb dos fulletes, quan la llavor es sembri i germini produirà un nou ametller.

La llavor esdevé una nova planta Germinació És el desenvolupament d’una llavor fins convertir-se en una nova planta de la mateixa espècie

Passant per davant de la masia del Batlló vam contemplar el mur. Vam veure que per construir-lo no havien fet servir fragments de terrissa com al carrer Beat Domènec. Aquest mur es troba molt allunyat del nucli urbà on antigament hi havia les terrisseries i és per això que quan el van construir van agafar els materials que tenien més a prop. Abans de fer rotllana en Mateo ens va mostrar una infografia que hi havia prop de l’esplanada del Mas Vidal. Amb imatges el cartell demanava que es portin els gossos lligats, que es respecti la distància de seguretat amb els ramats de xais i cabres, que si es troba un vailet fent de porta que es torni a tancar i que es tingui cura si aquest vailet està electrificat.

La rotllana altra vegada va fer possible saber com havia estat el cap de setmana de cadascú. Tot seguit un bon esmorzar i cadascú una estona de lleure. Des del Mas Vidal es pot veure la cinglera de la Serra dels Gatells. Fa molta impressió pensar que allà dalt hi podem instal·lar un banc i la taula d’orientació. Hi estan treballant a part de nosaltres en Jordi Martrat i l’Esteve Valls pares de l’Abril i la Maria. Després d’un bon esmorzar vam seguir el camí ral en direcció a la propietat del Sr. Jaume Rosanes a qui vam trobar feinejant al seu terreny i tenint cura del bestiar que hi allotja. Ens va parlar del seu poni que encara està refredat i que està pensant en buscar-li companyia per tal que no es trobi tan sol.

Quan ens va veure arribar va baixar tot seguit per parlar amb nosaltres. Li vam recordar el projecte per posar el banc i la taula d’orientació a la Serra dels Gatells i molt amable ens va respondre que no hi havia cap problema. Una companya tot just havíem començat a caminar de nou va dir en veu baixa...”que majo en Jaume”... Vam recordar que en Català hi ha un munt de paraules per anomenar a algú que és molt amable i generós: trempat, eixerit, xamós, afable, altruista, benefactor, benèvol, bonhomiós, humà, magnànim, angelot, espavilat, eixorivit... GR6 amunt vam passar altra vegada pel costat de la torre d’alta tensió. La vam observar molt bé i vam acordar que tenia forma de piràmide quadrangular truncada.

Si l’hagéssim de construir amb paper el seu desenvolupament seria aquest:

El camí que planeja i voreja per l’Oest la serra del Gatells és molt bonic . S’hi troben un munt de basses on els senglars es poden fer uns bons banys de fang. Els arbres del voltant i els llentiscles estan ben bruts pel fet que aquests animals s’hi refreguen la pell per treure’s paràsits del damunt i ajudar a una bona hidratació de la pell.

Al coll de la serra vam reprendre la feina relativa al paisatge. Havíem d’aclarir quins conceptes treballaríem per deixar amb un enllaç digital i quins conceptes els dibuixaríem damunt la fusta que tenim a classe i que degudament tractada acompanyaria el banc de fusta. Vam recordar que la taula d’orientació ha de ser simplificada per tal que qui l’observi tingui indicats punts bàsics del paisatge. El codi QR el reservem per les persones que vulguin visitar l’indret i tenir informació més detallada. La Júlia Monné ens recordava que havíem de fer un treball que fes possible que si el seu avi el veiés ho pogués entendre. Vam parlar de la gent gran que tenen moltes dificultats per accedir al món digital. La banca s’està fent exclusivament digital i exclou les persones que no saben accedir en aquests entorns. Vam parlar també que la generació dels nois i noies que ara tenen 10 i 11 anys hauran de fer coses i estudiar aspectes que els robots encara no saben fer. Aquesta idea va impactar bona estona a la conversa i va recordar a tots i totes com n’és d’important aprofitar l’Escola per desenvolupar aquestes habilitats creatives i de pensament que els robots encara no saben fer. La llista d’aspectes a tractar a través del codi QR eren: Els pobles i ciutats, l’horitzó, els punts cardinals, les muntanyes i els seus cims, les vies de comunicació, els castells històrics visibles, informació d’allò que hi ha rere les muntanyes...

Tot seguit vam agafar uns esquemes amb els perfils principals del paisatge i amb la indicació del Sud damunt la Serra de l’Ordal. Cada grup anotava quines informacions havien d’aparèixer a la taula d’orientació.

El treball amb grups de dues o tres persones va anar agafant forma. La Júlia M. ens parla de realitat augmentada. Com ho podríem fer?

A classe pensarem quina seria la millor opció per compartir la informació senzilla, fàcil de fer amb les eines i el material que tenim, fàcilment reconeixible, ...

Després de dinar vam baixar a Can Roca pel camí empedrat i el canvi de vent de Nord girant a Oest i per tant Ponent feia sortir una núvols alts i allargassats anomenats cirrus. Vam comprovar també que les fites que havíem posat per marcar el camí seguien al mateix lloc tot i que es notava que havia estat transitat.

La sessió de filosofia a Can Roca va ser molt interessant. Vam dialogar sobre moltes coses però ens vam centrar en pensar allò que podríem dir que ens fa especialment humans. Algunes frases del diàleg: .- Hi ha persones que no saben el significat de les coses. .- Hi ha persones que fan coses que en veritat no volen fer. .- La Gus i els animals...quina confusió. Què ens diferencia dels animals? .- Cadascú pot pensar per ell mateix o mateixa. .- Sense sentiments no podem dir que algú és un humà. .- Un robot no té sentiments. Per ser humà han d’aparèixer els sentiments. .- Les persones vivim amb sentiments. .- Em fa pensar que un humà pot pensar en ell mateix. .- A diferència dels animals nosaltres podem sentir coses i saber el perquè les sentim. .- Si no tens sentiments ets una persona sense ànima com un mort vivent. Cadascú ha de ser com ell vol. I si pot ser, ser lliures. .- He vist persones que es deixaven portar per altres. He vist que hi ha persones que saben com fer que els altres no pensin per ells mateixos. .- En una sèrie per adults que vaig veure una noia que volia ser artista s’inspirava en altres artistes i els copiava. Tampoc era ella mateixa si necessitava copiar. .- Ser original també és una manera de reconèixer-se com a persona. .- El cosí de la meva mare em diu que no et sentis exclòs. Sempre seràs especial. Sense tu el món no és igual. Qui pot resumir de què hem estat parlant: Hem parlat de les coses que fan que una persona pugui dir que és persona:   

Que no es deixi manipular. Que sàpiga que pertany a un grup o un poble i que se senti reconegut. Que procuri ser original pensant per ell mateix/a i per ell mateix o mateixa.

Més avall de Can Roca vam trobar el ramat de cabres que pasturava a ran de pista. Estaven deixant ben polides les bardisses i les branques més baixes dels arbres.

De camí cap Esparreguera vam agafar una branca tendra d’esbarzer per poder alimentar els insectes pal que tenim al replà. Vam lligar-los amb una cinta per no punxar-nos. El recorregut de baixada pel carrer Ferran Puig ens va portaer a la plaça de la Pagesia. Vam observar un detall damunt del nom i vam explicar que aquestes eines formaven part de l’antiga porta del pati de la família Romagosa que donava al carrer Sant Miquel.

Aquesta fotografia que ve a continuació és de l’antiga sortida del pati de Can Rial de la Família Romagosa en direcció al carrer Sant Miquel. Les muntanyes del fons són les de Can Rial i Mas d’en Gall.

L’Esteve Valls, pare de la Maria Valls Giralt ens ha fet un disseny molt detallat i bonic del banc i la taula d’orientació tal com ell creu que podria anar situada dalt de la Serra. Mireu bé perquè no hi falta cap detall. Moltes gràcies Esteve.

Propòsits per la setmana que ve.  

Seguirem treballant el paisatge. Filmarem fragments de vídeo per il·lustrar els textos del TAO.

Dilluns dia 7 de febrer Camí Avui amb la companyia de la Lídia, hem seguit el camí habitual pel carrer Balmes, carrer Beat Domènec, carrer Orenci Valls, Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca i esplanada del Mas Vidal. Allà hem esmorzat. Després hem baixat en direcció al torrent de Mestrança i tot seguit hem pujat al turó de les Ginesteres. Hem desfet el camí pel mateix recorregut de l’anada fins a la masia de Can Roca on hem fet Filosofia. Temps atmosfèric Els pronòstics del passat divendres es van complir amb molta precisió. El temps va ser majoritàriament assolellat amb la primera part del matí força freda i amb un migdia molt assolellat. Una vegada més el canvi de direcció del vent als voltants del migdia ha fet pujar les temperatures. Cal dir que a primera hora el vent ha bufat amb força i després s’ha anat calmant. Per primera vegada bufava el vent de Xaloc des de que anem al bosc aquest curs. Vam veure que ocasionava alguns núvols alts i l’augment de la temperatura i la humitat. Hem consultat també la qualitat de l’aire. La informació del telèfon mòbil deia que era millor que la d’ahir. El perill havia passat. El vent de Tramuntana s’havia emportat els contaminants a una altra banda.

Feina realitzada La Sara ens explica així la feina feta durant el dia d’avui: CRÒNIQUES DEL BOSC 07/02/2022 Avui hem tornat al bosc. Hem agafat el Carrer Balmes i ens hem tornat a fixar en la xemeneia que fa pocs dies la Montserrat Montoriol ens havia dit que l'havia construït el seu avi. Hem continuat recte i al nostre davant hem vist que el penell del campanar indicava Nord, per això hem dit que hi haurà força vent, el vent vindrà de Tramuntana. Avui el vent és tan fort, que s’ha emportat tots els núvols que hi havia a sobre nostre. Hem continuat el camí i hem passat pel costat del campanar i ens hem fixat que en una casa hi havia una placa que hi posava “Cal mestre coix”. Ens n’hem adonat que era molt provable que allà hagués viscut un mestre, i hem vist, que no només hi posava Cal mestre, sinó que també hi havia la paraula coix. Hem descobert que abans no tothom tenia un sobrenom que els agradés. Segurament a aquell mestre tampoc li agradava que li diguessin coix. Hem pujat el camí cap a Can Roca i hem anat fent aturades amb els ametllers, i una mica més amunt, hem agafat un caminet per anar a veure una casa antiga que es deia Can Batlló. Allà ens hem fixat en petits detalls molt interessants i curiosos invents que abans eren típics de fer com per exemple fer les finestres no molt grans, així l’escalfor de la llar no marxava gaire enllà.

Hem pujat el camí de Can Roca, i hem esmorzat.

Un cop ja hem esmorzat hem anat al Turó de les Ginesteres, i hem anat fent parades per filmar petits vídeos de 20 segons. Hem parat a un mirador per filmar un vídeo de les Roques Blaves, i ens hem adonat que algú, ha vingut i sense pensar el que estava fent, pensem que s’ha pujat a sobre de la placa, i la placa que no era cap cadira, s’ha desenganxat de la fusta i ha fet camí avall, hem intentat buscar la placa, i per sort l’hem trobat, estava amagada pel mig d’uns matolls.

Mentre pujàvem l’última pujada, ens hem fixat que hi havia un excrement, i la Lídia ens ha dit que encara que no ho sembli, és un excrement de guineu. Aquí ja estàvem arribant al nostre destí.

Mentre tornàvem a l’escola, hem vist un Pit-Roig molt bonic! Moltes gràcies Sara per haver fet aquesta crònica.

Hem observat la placa de la terrisseria “Encinas” al llindar de la porta de l’obrador. Mirant a dins avui s’estaven assecant unes artístiques torretes i uns abeuradors com els de la setmana passada. Durant el camí hem observat que a la part superior de moltes cases d’Esparreguera hi ha unes baranes com la de la fotografia de la dreta. Hem explicat que aquestes baranes també estaven fetes de peces de terrissa que feien molt bonic.

Algunes cases tenen uns escuts molt bonics que també estaven fets de terrissa com el que es veu a la imatge. Aquestes peces es feien a mà fent anar el torn amb els peus.

A Esparreguera havien treballat un munt de terrissaires i s’explica que el fum de les xemeneies quan enfornaven les peces es veia des de molt lluny. Tot mirant el campanar hem arribat a la conclusió que la part central d’aquest té forma de prisma octogonal.

Al carret Beat Domènec hem tornat a observar el mur fet de restes de terrissa reciclats. A part d’això ens hem fixat en un dipòsit d’uralita que hi havia just al damunt del mur. Hem explicat que està fabricat d’un material molt perjudicial per la salut i que per manipular-lo cal prendre moltes precaucions. Porta unes fibres d’amiant que si es respiren poden quedar enganxades a l’aparell respiratori. Per treure aquest material s’ha d’anar amb molta precaució. Mireu la imatge!

Avui a la rotonda que connecta amb el carrer d’Orenci Valls hem vist que la Vacarissana no treia el cap per la Serra de l’Hospici. Hem recordat que la setmana passada aquí mateix vam parlar de les festes de la Candelera de Molins de Rei.

Hem fet un repàs dels propòsits d’avui i hem recordat que si alguna persona volia demanar fer una filmació de vídeo la podria fer. Només calia demanar la càmera i trobar un paisatge adient i filmar durant 20 segons tal com ha explicat la Sara. Vam recollir 15 filmacions.

Quan vam arribar a l’alçada de Can Comelles vam veure les noves indicacions que l’Ajuntament d’Esparreguera està instal·lant pel terme Municipal. La Lídia ens va explicar que s’havien fet diverses rutes i que estaven a punt de publicarse. Curiosament un dels nous indicadors estava mal orientat. Indicava cap al Nord direcció Can Vinyals quan hauria d’haver senyalat al Nord-Est cap a la baixada de les Setze Fonts. Havent-nos aturat vam veure que les persones havien deixar les brosses fora dels contenidors i estaven remenats. Vam explicar que els porcs senglars s’hi havia passejat i remenat les deixalles en busca d’aliment.

Imatges dels senglars a l’alçada de les Tres caravel·les.

Vam tornar a contemplar els ametllers florits que feien goig de veure. Les abelles estan en plena activitat de pol·linització. Una mica més amunt, passat Can Sant Joan, vam aturar-nos una mica a la masia de Can Batlló. Vam contemplar el mur Nord de la masia, vam pensar sobre les finestres, vam veure l’espitllera de la porta i el ferro forjat de l’entrada. La Lídia ens va recordar que molt a prop de la masia hi havia uns pous mal indicats que són difícils de veure. Ens recordava que si alguna vegada hi anem tinguem compte de no caure-hi.

Observar la natura i trobar el millor enquadrament per fer un vídeo forma part de les habilitats que treballem al bosc. A Esparreguera hi ha autèntics tresors que molts gent no sap apreciar. Només cal fer atenció i tenir un propòsit per filmar o fotografiar petits detalls de l’entorn.

L’observació dels actes incívics també formen part del treball al bosc. En aquest cas vam comprovar que havien fet caure la infografia del mirador de les Roques Blaves. Vam recollir-lo i vam fer saber a l’Ajuntament que algú l’havia fet malbé. Ben desat a la Masia de Can Roca està a l’espera que la Brigada Municipal el torni a situar al lloc on li pertoca tot ajudant a passejants i excursionistes a ressaltar la importància d’aquell lloc.

Els camins de cada dilluns es poden fer de pressa i sense mirar les coses que trobem. Nosaltres ens anem aturant per observar. Una mirada atenta va fer que trobéssim un excrement de guineu que s’havia alimentat del fruit del lledoner.

Al turó de les Ginesteres vam repassar els vídeos que havíem fet. També vam recordar l’àudio que s’enllaça des del codi QR i on s’explica el paisatge des d’aquest punt. Vam recordar l’enregistrament per tal que servís d’exemple per a poder explicar el paisatge des de la Serra dels Gatells. Després de dinar vam retornar a Can Roca per trobar a la Maria F. que ja ens estava esperant.

El Turó ens oferia dues imatges ben contrastades. Per un cantó vèiem la Serra dels Gatells esplendorosa sota el sol. Per altra banda vèiem com unes persones havien menjat un plàtan i amb l’excusa que era matèria orgànica havien tirat la pell a les branques d’un pi proper. Aquest acte no era la primera vegada que ho feien.

Retornats a la Masia de Can Roca vam fer una sessió de Filosofia 3/18. Aquesta vegada vam parlar i dialogar sobre les coses que tot i no veure-les també existeixen. Vam donar raons sobre el fet que les mirades de les diverses persones potser no veuen les mateixes coses. Vam reconèixer que sempre serà un misteri el fet de mirar cap el mateix lloc i veure coses diferents. Durant el recorregut, vam parlar dels renoms i motius populars de les cases d’Esparreguera. Tal com diu la Sara a la seva crònica el motiu podia ser positiu o fer referència a un ofici o al contrari destacava algun defecte o fins i tot alguna discapacitat física o mental. Molts renoms eren posats a partir d’alguna anècdota que a la persona li havia passat. La resta del poble el batejaven per

aquell sobrenom i s’hi referien amb el començament de Cal... Aquí es podem veure en aquesta llista alguns d’aquests motius: Només la gent més gran del poble utilitzen encara aquests sobrenoms. I vosaltres en feu servir algun? Hem parlat que el forn de pa Borràs encara es coneix pel forn de Cal Tutu.

Pel carrer Ferran Puig vam observar una casa molt curiosa que tenia la data de 1734 al dintell de la porta i al costat una finestra decorada amb un munt d’eines que feien la feina de reixa.

Propòsits per la setmana que ve.  Seguir treballant amb el paisatge i la taula d’orientació. 51

Més aportacions a les cròniques del dilluns 7 de febrer de 2022 La Maria Valls Giralt comparteix amb nosaltres la crònica del temps Dilluns dia 7 de febrer de 2022 Màximes i mínimes

Màximes de temperatura: 13 graus positius. Mínimes de temperatura: 7 graus positius. Altes pressions o baixes pressions. Altes pressions, 1027 hPa, queda marcada l’estela dels avions. Sol Es lleva a les 7:56 Se'n va a les 18:16 On pots mirar el temps de demà i què passa al món? Et deixo les notícies de l’infoK del dia 7 allà pots veure quin temps fa o que passa al món. : https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/infok07022022/video/6142905/ Maria Valls . Moltes gràcies Maria! L’Aina comparteix amb nosaltres la seva crònica

Cròniques del bosc 7-2-22

Pel dematí... Avui dia 7-2-22 hem anat al bosc i hem vist el penell del campanar que estava encara senyalant Nord i per tant bufava Tramuntana. Vam veure un cubell que hi havia uralita de les cases antigues. També quan estàvem a prop de la casa de la Sara vam veure les papereres que hi havien bosses pel terra. Quan estàvem arribant a Can Roca hem vist una casa destruïda i ens hem fixat amb les finestres. Les finestres eren petites perquè així no entrava el fred. També vam veure que hi havien un altre tipus de finestra que eren molt més petites, que servien per disparar i protegir-se de les guerres. Quan hem arribat hem parat a esmorzar. Hem parlat d’on anirem i hem decidit anar al turó de les Ginesteres. Ens han fet una proposta gent de New York de fer uns poemes i hem de gravar petits vídeos a coses que ens semblin relacionades amb els poemes. Quan hem acabat d'esmorzar hem vist una “Tiktoker” que tenia 100.000 seguidors. Pel camí hem anat fent vídeos. Quan hem arribat vam fer una mini rotllana abans d’anar a dinar, vam veure que a l'arbre hi havia una pell de plàtan. Quan vam acabar de dinar vam anar cap a on fem filosofia i la sessió que vam fer va ser molt interessant. Moltes gràcies Aina!

Aquests vídeos enregistrats al Bosc els farem servir per fer vídeo-poesia en relació als textos del TAO. Gràcies per filmar-los!

Dilluns dia 14 de febrer Camí Avui hem seguit la ruta 16 del llibre Descobrint Esparreguera de la Lídia Quevedo i d’en Josep Grau que va a la Vinya Vella i el camí veïnal de Collbató. Aquest recorregut té molt bones vistes al vessant Oest de la Muntanya de Montserrat i al mateix vessant de la Serra de Rubió i dels Gatells. És un tresor poder veure des d’aquí Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. El recorregut ha començat com sempre al parc de Cal Vives. Hem seguit el carrer Sant Miquel direcció plaça del Rei i carrer Hospital. Hem pujat el carrer Gran fins a la plaça Santa Eulàlia. Allà hem girat cap al carrer Balmes, hem creuat el carrer Francesc Marimon i hem passat pel pont nou de la Plana direcció carrer Vallespir i Cerdanya. Al final d’aquest carrer hem girat cap al Nord Oest per seguir la pista forestal que va en paral·lel a l’autovia fins a l’alçada del pont que creua aquesta carretera. Hem passat el pont i de nou hem anat en direcció a la masia de la Vinya Vella. Després d’esmorzar hem baixat la costa dels Penitents fins al segon pont damunt de l’autovia. Hem anat a parar a la part Nord de l’antiga carretera N-II i passant per l’esquerra en el sentit de la marxa hem fet cap a l’alçada del restaurant de les Alzines. Des d’allà hem agafat la pista forestal cap a la masia de Ca n’Àngel i després a la masia de Can Roca. Allà hem dinat i el retorn l’hem fet pel recorregut de sempre fins al parc de Cal Vives. Temps atmosfèric Les previsions meteorològiques no s’han complert. Les pluges previstes s’han desplaçat a primera hora del matí. Quan ens hem trobat feia unes hores que havia plogut una mica. La temperatura no era molt baixa a diferència del final del dia que juntament amb el vent va augmentar la sensació de fred. El vent de Mestral ha bufat durant gran part del dia portant núvols des del NordOest i fentlos marxar lluny per deixar el cel ben serè. El penell del campanar a primera hora indicava Nord-Est quan hem baixat del bosc indicava Nord-Oest i per tant bufava Mestral.

El vent de Mestral ha fet baixar la temperatura al final del dia. La sensació de fred era més acusada a la tarda que pel matí. Feia moltes setmanes que el baròmetre no s’acostava als 1013hPa. Les baixes pressions deixaven un ambient més insegur i fins i tot les esteles dels avions desapareixien acabades de fer al cel.

Els núvols que a primera hora posaven barret a Montserrat han anat desapareixent. Entre tots i totes hem acordat que els que hi havia eren núvols mitjos que aquí no amenaçaven pluja. Eren cúmuls o nimbostrats. La qualitat de l’aire era molt bona. Cal esmentar que a la tarda unes noies que jugaven prop de la masia de Can Roca van sentir una olor estranya després d’una alarma d’una indústria propera. La sensació de no poder respirar prou bé ens va deixar una mica preocupats. Feina realitzada El propòsit d’aquest recorregut era el de poder tenir una altra perspectiva de la Serra dels Gatells. Com cada dilluns aprofitem la caminada per fixar-nos en molts detalls dels carrers i de l’entorn. És per això, que al costat del Forn de pa Borràs vam recordar unes coses sobre els sobrenoms de les cases d’Esparreguera. Aquest forn, moltes persones, encara el coneixen amb el sobrenom de Cal Tutu. Hem seguit estant alerta amb aquestes rajoletes com la que molt a prop indica “ca la Paquita de la llet”. Fent hipòtesis sobre què devia voler dir el sobrenom hem arribat a la conclusió que podia ser un lloc on es vengués llet a dojo. Hem explicat que fa molts anys la llet s’anava a buscar a diari a les lleteries tal com ara es fa amb el pa.

La llet es comprava i els botiguers o botigueres la donaven en uns envasos de zenc anomenats lleteres. Ara els envasos són de plàstic o bé amb “tetrabric”. Aquesta manera de recollir la llet era molt més respectuosa amb el medi ambient. Quan s’acabava la llet es netejava la lletera i l’endemà es podia tornar a fer servir l’envàs.

Quan els clients o clientes arribaven a casa havien de bullir la llet per tal de fer desaparèixer els bacteris i poder-la consumir sense perill. Hem vist una rajola on s’explicava que el carrer Gran antigament era la Carretera General fins l’any 1933. Vam explicar que actualment seria molt transitada. Hem quedat que quan travessem el pont de l’autovia ens fixarem en la quantitat de cotxes que circulen i ens els imaginarem creuant el carrer Gran. A la plaça de Santa Eulàlia ens hem aturat per a observar el campanar, les banderetes i l’envelat de la Festa Major d’hivern. Hem explicat que la patrona d’Esparreguera és Santa Eulàlia i que ho comparteix amb la ciutat de Barcelona. Ara mateix Barcelona té com a patrona la Mercè però antigament era Santa Eulàlia tal com Esparreguera. Vam explicar que Santa Eulàlia va patir la violència de l’època medieval. Moltes obres d’art expliquen com la van castigar i martiritzar.

Al terra de la plaça vam trobar aquesta rajoleta metàl·lica i vam estar pensant què devia voler representar. Vam llegir el text que hi té inscrit i vam fer un diàleg sobre el seu significat. És una rajola que està inscrita en el projecte Stolpersteine i que fa memòria del Sr. Luís Gorgui Mateo nascut l’any 1919, exiliat i deportat l’any 1940 al camp d’extermini de Mauthausen. Vam rememorar l’horror de la Segona Guerra Mundial i vam explicar que moltes persones volen fer oblidar les injustícies que s’hi van produir. Esperem que no oblidem mai els horrors que allà s’hi van cometre. A continuació exposem un petit text que explica el Projecte: L’Ajuntament d’Esparreguera s’ha adherit al projecte Stolpersteine. Les Stolpersteine (mot alemany que significa “pedra que fa ensopegar”) són unes petites llambordes cobertes amb una fulla de llautó amb les dades gravades de cada persona deportada, que es col·loquen en el paviment de davant de la seva última adreça coneguda. Es tracta, doncs, d’un projecte que relaciona art i memòria ja que cada Stolpersteineret homenatja a una víctima del nacional-socialisme. Cada pedra és única i feta especialment a mà, com a gest de respecte i humanitat, que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. El creador d’aquest homenatge és l’artista alemany Günter Demnig, que ha estat convidat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i pels ajuntaments de Girona, Sabadell, Granollers, Olesa de Montserrat, els Guiamets, a més de Cervera i altres municipis de la Segarra, per col·locar les stolpersteine en els seus municipis respectius. Amb aquestes llambordes, Demnig volia fer tornar de manera simbòlica al seu veïnat totes aquelles persones deportades molts anys després d’haver desaparegut. Actualment ja hi ha més de 50.000 Stolpersteine en 21 països d’Europa com Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, França, Itàlia, Hongria, Luxemburg, Països Baixos, i per descomptat a Alemanya, on s’han col·locat a més d’un miler de localitats. A Catalunya ja se n'havien col·locat a Navàs, Igualada, Manresa i Castellar del Vallès.

Seguíem el nostre camí aquesta vegada caminant pel carrer Balmes en direcció Oest. Just a l’inrevés que les darreres setmanes. Tot passant per la terrisseria “Encinas” vam veure que s’estaven eixugant moltes torretes decorades. Vam creuar el carrer Francesc Marimon en direcció al Pont Nou de la Plana. Vam explicar que aquest pont es va inaugurar el dia 16 de desembre de l’any 2007. Té 140 metres de llargada i 10,5 metres d’amplada. El pont passa pel damunt del Torrent Mal i ajuda als habitants de la Plana a no haver de fer una gran volta per l’altre pont al Sud de la vila. Vam preguntar-nos el perquè del nom del Torrent Mal. Diverses idees van fer-nos recordar que aquest torrent 57

que ara mateix és ben sec ha fet rierades que s’han emportat per davant tot allò que tenia a la seva llera. Vam recordar les inundacions del mes de juny de l’any 2000. Aquestes inundacions fins i tot van fer caure el pont de l’autovia provocant la mort de dues persones.

Les imatges mostren els efectes dels aiguats que ara mateix, mirant el torrent, semblen impossibles de ser realitat. El nom de Torrent Mal el té ben guanyat ja que aquests efectes s’han anat repetint al llarg dels anys. El torrent recull les aigües de les serres de Rubió i Mas d’en Gall i fa que amb molt poca estona la llera quedi ben plena d’aigua que baixa amb gran força. L’any 2000 van caure en pocs minuts 200 litres per metre quadrat. Ara mateix a la llera del torrent hi ha un munt d’horts ben traçats geomètricament que aprofiten les aigües subterrànies que de forma invisible van transcorrent torrent avall. Ara mateix hi vam veure plantacions de faves, cebes, escaroles... Vam observar també la forma del torrent. Vam veure que és més ample pel seu cantó dret en sentit del curs de l’aigua. Això podria ser degut a la força de Coriolis que fa que les aigües de l’hemisferi Nord girin en sentit anti-horari. Val a dir, que alguns científics no hi estan d’acord ja que aquesta força diuen que es mostra en girs de masses d’aire o aigua més grans. 58

Després de creuar el pont vam trobarnos amb el carrer Àngel Guimerà. Preguntant sobre el nom del carrer la pluja d’idees va ser considerable. Al final vam concloure que Àngel Guimerà havia estat un dels escriptors en llengua Catalana més importants de tots els temps. En aquest moment l’escriptor i una de les seves obres de teatre són de molta actualitat. Resulta que un programa de TV3 titulat “El llop” fa una prova a diversos artistes de Catalunya per representar l’obra Terra Baixa d’Àngel Guimerà. En Jaume Navarro i l’Àlex Guixà ex-alumnes de l’Escola han arribat molt lluny en aquest programa! Els següents carrers eren Vallespir i Cerdanya. Vam explicar que eren el nom de comarques del Nord de Catalunya. El Vallespir ara mateix és dins de França però antigament formava part de Catalunya. El mapa representa les comarques de la Catalunya Nord que ara formen part de França.

Després d’haver caminat per aquests carrers hem girat cap a la dreta direcció Nord-Oest per seguir una pista que va paralel·la a l’autovia. En el llibre de la Lídia i en Josep s’explica que les oliveres que estan plantades a banda i banda de la pista les van poder deixar aquí perquè van fer servir dinamita per fer els forats per deixar-hi els arbres. Qui va decidir fer aquest sistema es va trobar amb la roca mare del conglomerat montserratí. 59

El paisatge s’anava obrint i ens mostrava la part oest d’Esparreguera. Vam anar trobant també els nous indicadors que l’Ajuntament està instal·lant per senyalar els camins del terme.

Caminant, caminant, vam trobarnos amb un camp llaurat on es distingien les plantes de cereals plantades a màquina. Vam estar pensant quin era aquell conreu. Vam descartar que fossin pastanagues,

tomàquests, enciams... perquè tal i com haviem vist al torrent Mal aquestes plantes necessitem molta aigua per créixer. Allò que teníem davant havia de ser un conreu de secà. Vam repassar els conreus de secà que coneixíem...olivera, ametller i blat. Podria ser ben bé la llavor que vèiem germinada al camp. Els nous indicadors fan goig de veure perquè a part de mostrar el camí hi consten els quilòmetres de distància per a arribar als llocs. Estan situats a les cruïlles de camins i ajuden als caminants a no perdre’s i a saber el nom dels llocs d’on es ve i on es va. El pas pel pont per sobre l’autovia ens va portar a pensar en diverses coses:   

El gran volum de transport amb camions que es fa per carretera. La impossibilitat que aquest trànsit passés avui dia pel carrer Gran. L’amabilitat dels camioners que ens saludaven fent sonar les botzines.

Una mica més endavant vam trobarnos amb uns treballadors de l’autovia amb qui vam estar parlant sobre la seva feina. Ens van explicar que ells eren els encarregats de revisar els senyals estàtics i lluminosos de l’autovia. També ens van dir que eren els responsables de fer el manteniment del radar de velocitat que hi ha a l’alçada d’Esparreguera. Ens van dir que tenien molta feina perquè els senyals es feien malbé tot sovint o bé la gent agredia el radar per tal que no el multessin per excés de velocitat.

Aviat vam arribar al trencall del camí que va a Mas d’en Gall i a la Vinya Vella. Nosaltres vam seguir aquesta segona destinació. El camí passa per camps d’ametllers i oliveres molt ben cuidats. Era curiós veure que aquests ametllers encara no havien florit. Als marges del camí hi havia plantes de sàlvia molt florides i oloroses. Vam explicar que aquesta planta remeiera servia per a : Fer infusions per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós. En perfumeria, cosmètica. En preparats farmacèutics. En l'àmbit culinari: les fulles potencien el gust d'alguns menjars. Als licors. Als sabons: la infusió de les fulles de sàlvia, barrejat amb farigola i romaní, vigoritza i dona lluentor als cabells. Per enfortir les genives i pel tractament d'úlceres.

Ens va entristir molt veure pel camí un munt de mascaretes penjades als arbres en comptes d’haver-les desat per posar-les al cubell de rebuig. En vam arribar a trobar ben bé 5 en tot el recorregut. Aquesta de la imatge algú l’havia penjat llastimosament en un ametller florit.

Arribant a la masia de la Vinya Vella la panoràmica era impressionant. A la fotografia següent es poden distingir diverses serralades i cims de la Serralada Pre-litoral. 61

A la masia vam esmorzar i jugar una estona. Abans de marxar però vam parlar amb en Miquel que és el fill dels masovers que encara viuen a la masia. Ens va explicar que estava llaurant el camp d’oliveres i que després havia de llaurar un altre camp d’ametllers. Ell és la tercera generació de masovers. Ens explicava que els amos de la Vinya Vella viuen a Vilafranca del Penedès i que són molt rics. Només venen a la masia de tant en tant. Ell vigila que tot estigui en ordre i procura reparar les parts que es fan malbé. Ens comenta que l’interior de la masia està preparat per a entrar-hi a viure tot seguit.

Ell està molt content de la feina que fa. Sempre porta darrera seu un gos que el segueix fins i tot llaurant els camps.

Comenta que al soterrani hi ha la bodega immensa i que més avall hi ha la cisterna que recull l’aigua de les teulades de la masia. Ens explica la llegenda que diu que des de la masia hi havia un túnel que portava al Monestir de Montserrat. No sabem si és cert o no però la imaginació ens ho va fer creure. La masia és del segle XV d’estil renaixentista amb alguns detalls d’estil gòtic. Aquesta propietat havia sigut de l’Abat de Montserrat. Durant molts anys els masovers havien de pagar el delme al Monestir en forma de productes de la collita. La pujada a la masia rep el nom de Costa dels Penitents perquè és on pujaven els vassalls a portar els impostos als propietaris. Abans de marxar també vam explicar que aquest indret on hi ha la masia rebia el nom de “Pla de les forques”. Vam recordar que la pena de mort va ser vigent fins fa pocs anys i que consistia a penjar les persones pel coll fins a morir. Es feia a les sortides dels pobles i en llocs ben visibles per donar exemple. El camí de baixada cap a la connexió amb l’antiga N-II va servir per veure el massís de la muntanya de Montserrat de Nord a Sud. Explicàvem que la teoria sobre l’extinció dels dinosaures exposa que el meteorit que va caure sobre el planeta Terra era d’unes dimensions semblants a la muntanya de Montserrat.

Imaginar un objecte tan gran impactant a la Terra fa molta impressió. Això va passar fa uns 65 milons d’anys.

Les persones de Sant Esteve Sesrovires ens van explicar que la marxa que va del seu poble a Montserrat passa justament per aquí mateix ran de la Vinya Vella. El camí és molt bonic i ens vam trobar a moltes persones que caminaven fins a Collbató.

Vam observar també la línia elèctrica d’alta tensió que és el punt de referència de la serra dels Gatells. Vam localitzar el coll de la serra on sempre dinem. Des d’aquesta perspectiva també vam comprovar que a sota dels cables elèctrics s’han de treure les plantes si el proper estiu no s’ha de calar foc.

Vam passar molt a prop de l’antiga discoteca La Coloma de la qual encara en queden les parets principals. Vam explicar que durant molts anys va ser punt de trobada del jovent d’Esparreguera. Tot caminant per aquesta zona vam veure molts abocaments de runa incontrolats. Vam recordar que quan algú fa obres les restes de construcció es poden portar a la deixalleria per ser reciclades. 64

Abans d’arribar a Can Roca vam passar per Ca n’Àngel i vam poder observar el magnífic rellotge de sol de la façana. La masia es troba molt ben arranjada i en molt bon estat. La sessió de Filosofia 3/18 va començar amb la lectura del capítol VI de Kio i Gus. El diàleg va girar al voltant de la por i les diverses coses que fan que amb més o menys intensitat ens afecti aquesta emoció.

L’avaluació analògica del final la vam substituir per un aplaudiment per l’Aina, la Marta C. I la Júlia M. que els havien de fer una prova per l’espectacle de la Passió . Les havien de triar per poder fer d’àngel. Esperem que els hagi anat molt bé. Estem d’acord que el llibre de la Lídia i en Josep ens ha ajudat molt a fer el recorregut. Moltes gràcies.

Propòsits per la setmana que ve.   

Seguir el treball d’observació del paisatge des de la serra dels Gatells. Concretar els aspectes que apareixeran a la taula d’orientació. Treballar amb les descripcions del paisatge per l’enregistrament sonor. 65

Dilluns dia 21 de febrer Camí El recorregut d’avui ens ha portat pel carrer hospital fins a la plaça de l’Ajuntament, carrer Gran, carrer Montserrat, carrer del Bruc i carrer d’Orenci Valls. Hem continuat cap a Can Comelles i el camí de Can Sant Joan i Can Roca per parar a esmorzar a l’esplanada del Mas Vidal. Hem pujat pel camí empedrat fins a la part superior de la Serra dels Gatells i després hem baixat pel mateix itinerari fins a la Masia de Can Roca on hem fet Filosofia. Hem baixat pel carrer Gran fins a l’Ajuntament i hem seguit de nou el carrer Hospital fins a la plaça del Rei i el parc de Cal Vives.

Temps atmosfèric El temps atmosfèric previst s’ha complert amb molta fidelitat. Quan ens hem trobat al parc feia fred intens. A mesura que han anat passant les hores ha anat pujant la temperatura fins al migdia que si no tocava el vent s’estava molt i molt bé. El vent ha estat el component que ha augmentat la sensació de fred. Dalt de la Serra dels Gatells ha bufat amb força el Mestral. Per dinar ens hem hagut d’arrecerar perquè aquest vent bufava a cops mitjanament forts. Evidentment el cel ha estat tot el dia lliure de núvols. La pluja de dissabte passat s’ha evaporat amb molta rapidesa i ni tan sols les basses on es banyen els senglars avui dilluns tenien fang. Vam fixar-nos també en els rajos ultraviolats que dia rere dia van augmentant de potència. Ara mateix els tenim al 3. La crema solar i les ulleres aniran fent-se imprescindibles.

Feina realitzada Al pati del costat del parc de Cal Vives hem vist una mimosa esclatant de flors grogues. És una planta que floreix valenta com els ametllers just al bell mig de l’hivern. Avui hem girat cap a la plaça del Rei i hem seguit el carrer Hospital fins a la plaça de l’Ajuntament. El carrer Hospital ens ha fet recordar que antigament es naixia a Esparreguera. Així hi mostra una placa de ceràmica al local de la Casa dels Mestres.

Aquesta hora del matí sempre ens porta trobades amb persones estimades. L’Alèxia ha tingut una gran alegria quan s’ha trobat amb els seus familiars que l’han abraçat amb molt d’afecte. Normalment saludem tothom i rebem una resposta majoritàriament cordial i simpàtica. Quan la gent del poble veu que anem d’excursió se’ls il·lumina la cara i potser recorden quan ells o elles també anaven a l’Escola. Al passar per davant del forn de Cal Jorba hem sentit una forta olor de pa i també d’anís. Hem entrat a preguntar a la fornera si ens confirmava aquesta olor i ens ha dir que sí. Hem recordat que el poeta Joan Llongueres tenia un poema molt bonic dedicat a Esparreguera que començava dient...Quan entreu a Esparreguera ja sentiu l’olor de pa. Per confirmar-ho hem observat aquesta placa del carrer que és un fragment d’aquest poema de Joan Llongueres.

Al final de la crònica hi ha una notícia sobre això.

Quan entreu a Esparreguera ja sentiu l'olor de pa. Té un carrer d'un cap a l'altre Que no hi ha més que mirar.

Cases velles senyorívoles i la tenda on venen gra, espardenyes, llibres, pisa, robes, fruites i bacallà! Demaneu! a Esparreguera no us cal mes que demanar.

Pel carrer d'Esparreguera No hi deixéssiu passar, Tot aquell que un dia hi passa L'endemà hi ha de tornar.

Quan entreu a Esparreguera Ja sentiu l'olor de pa. El comences de cap vespre I en finir ja es dia clar

Joan Llongueres

A la plaça de l’Ajuntament ens vam fixar en la creu verda que identifica la farmàcia. El fet que estigui encesa vol dir que la farmàcia està oberta i que hi podem anar a comprar. Els llums de la creu informen del nom de la farmàcia, ens diuen l’hora en format digital i ens informen de la temperatura ambient. Vam estar explicant que antigament els vilatans anaven a les farmàcies a consultar la temperatura. Moltes tenien a la façana termòmetres de mercuri analògics. Ara mateix han desaparegut substituïts pels digitals.

Vam estar parlant també de la serp d’Esculapi que hi ha a les façanes de les farmàcies.

A la Viquipèdia s’explica que: La serp d’Esculapi és una serp no verinosa, molt prima i llarga. Té molta destresa per pujar als arbres. De jove s'alimenta de sargantanes petites. A mesura que creix va incorporant ratolins, talpons i musaranyes. Les femelles de la serp d'Esculapi ponen entre cinc i vuit ous a principis d'estiu. S'han identificat individus amb casos d'albinisme i també amb melanisme en aquesta espècie. Aquesta serp no es troba en perill d'extinció. La copa d'Higiea està formada per una copa (remei) i una serp (el poder) embolicada a la copa. Aquest símbol és el d'Higiea, la deessa grega de la salut, la netedat o higiene i la guarició (en la mitologia romana, Salus). Higiea era filla del déu de la medicina Esculapi i era germana de Panacea, la dea de la curació. Higiea, pintada per Gustav Klimt Higiea estava representada sovint com una dona jove alimentant una serp llarga que li embolicava tot el cos. De vegades la serp es representava com si volgués beure de la copa que Higia duu. Aquests atributs van ser adoptats després per la deessa gàl·lica de la sanació, Sirona. En la mitologia grega, Esculapi o Asclepi, el déu de l'art de la guarició, va delegar en la seua filla Higiea la feina de preparar els remeis que ell utilitzava. Ella era la seua apotecària o farmacèutica. Per aquest motiu, Higiea i el seu símbol va formar part de la simbologia farmacèutica juntament amb el símbol de recepta (Rx), el morter i la mà del morter, la bombona, la creu verda i la serp enrotllada a una palmera. De la dea Higiea n'ha derivat la paraula higiene, de la qual ella és la deessa.

A la farmàcia Florensa del carrer Gran ha sortit la Natàlia mare de la Sara que ens ha saludat molt amable. Ha vist que estàvem parlant de la serp de la façana i ha confirmat que es tractava de la serp d’Esculapi. També ens ha explicat que en aquest lloc antigament hi havia un termòmetre de mercuri que va ser retirat. Hem estat parlant sobre els arcs de moltes portes del carrer Gran. Estan fets d’una roca que també vam veure a Sant Pere del Burgal just a les finestres i obertures. Es tracta de la roca de travertí. A Esparreguera se’n troba a la baixada de la Gorgonçana. 69

Caminant, caminant just sota la casa de l’Oriol Malet i de la nostra companya Mariona Malet de la classe de Rubió, hem vist un original prestatge ple de llibres per tal de poder-los intercanviar. Just quan érem a ran de la casa una senyora molt contenta ha deixat un llibre i n’ha agafat un altre per llegir. Ens ha dit que gràcies a aquesta iniciativa ha llegit molts llibres. Quan a la tarda hem tornat a passar per aquí els llibres que hi hem vist havien tornat a canviar. Això vol dir que moltes persones havien passar per allà i havien intercanviat llibres. Davant de la porta de l’edifici de la Maria Valls i la seva família, hem trobat una altra rajola Stolpersteine.

Ens ha fet recordar el projecte que vam explicar la setmana passada a la plaça Santa Eulàlia. Està bé poder-les anar identificant i fer-hi un petit homenatge. Davant de la ferreteria Masip hem trobat l’Andreu. La Noa li ha fet una gran abraçada i hem seguit caminant. També hem trobat una rajoleta amb el nom de cal Peret recader.

Antigament les empreses de missatgeria s’anomenaven “recaders”. La paraula castellanitzada feia referència a la missatgeria. Ara mateix ens sonen empreses com Amazon, MRW...que fan el repartiment de paqueteria.

A la capçalera del carrer Bruc vam observar aquestes plaques. Una en llengua castellana, una altra en llengua catalana recordant que per aquí passava la carretera General i una altra placa metàl·lica amb el nom de carrer del Bruc. Vam explicar que just en aquest indret s’acabava el poble i que molt a prop hi havia una creu de terme. Aquestes creus eren a l’entrada de tots els pobles i ciutats. Es creia que protegien als vilatans i vilatanes de tots els mals possibles. El fragment de la creu de la part superior està guardada a l’Arxiu Municipal. Pel camí de Can Sant Joan vam veure l’ametller en un altre dels seus moments de creixement. Havia perdut els pètals blancs i roses de les flors i en canvi tenia unes fulles verdes i brillants. Al lloc on hi havia les flors quedava el calze amb els estams amb la incògnita sobre si havia estat fecundada o no. Encara voltaven nombroses abelles pol·linitzant i de fons una gran piuladissa d’ocells ens recordava el bon temps. Hem agafat alguna flor que havia caigut a terra i hem observat les de l’arbre. Algunes començaven a inflar-se per esdevenir un ametlló. 71

Després dels ametllers vam observar les oliveres les quals comencen a apuntar les flors. Encara faltes alguns dies. El romaní estava molt i molt florit i quan hi hem passat les mans ens han quedat ben oloroses.

Abans d’arribar al camí empedrat just al mig de la pista forestal vam veure una corrua d’erugues de la processionària del pi. Vam estar-les observant amb molta prudència perquè són molt urticants. S’estaven desplaçant per enfilar-se dalt d’un pi i fer-hi el seu niu. Aquest és el seu cicle vital.

Arribats al mirador de la Serra dels Gatells vam decidir quins aspectes apareixerien a la taula d’orientació de fusta que farem. La pluja d’idees va ser molt interessant perquè ens va fer decidir quins temes havien de ser-hi presents i quins no. Aquests darrers formaran part del codi QR que ha de completar la taula.

A ran del mirador vam enregistrar amb so les descripcions del paisatge que per grups havíem observat detingudament. Per poder-ho fer ens vam situar en el lloc d’una persona invident la qual necessita molts detalls i comparances per comprendre el paisatge. Calia descriure allò que vèiem utilitzant referències als altres sentits com

el gust o el tacte. Com que feia vent vam enregistrar les veus per després transcriure-les per escrit.

Per poder descriure el paisatge vam acordar distribuir-lo segons l’esfera del rellotge. Així doncs Esparreguera seria a les 12h. A l’Est tindríem les 9h, les 10h i les 11h. A l’Oest tindríem les 3h, les 2h i la una. Per petits grups podíem observar una fracció de paisatge més petita i més fàcil de recordar.

10h

     

11h

12h

De 9 a 10 el grup es fixava de Creu de Saba al Turó de les Ginesteres. De 10 a 11 el grup es fixava des del Turó de les Ginesteres al riu Llobregat al seu pas per Olesa de Montserrat. De 11 a 12 el grup es fixava des del riu a Esparreguera. De 12 a 1 el grup es fixava d’Esparreguera a l’Ordal. De 1 a 2 el grup es fixava de l’Ordal a la Vinya Vella. De 2 a 3 el grup es fixava de la Vinya Vella a l’Oest.

Ara a classe haurem de fer la transcripció de les nostres descripcions. La Júlia Monné ens ha enviat aquesta descripció tot i que no va poder venir al bosc.

Descripció de la Serra dels Gatells Benvinguts. Som a la Serra dels Gatells. És un lloc ple d’emocions perquè hi ha un ambient molt agradable i natural. Podem notar la presència d’arbres, arbustos, flors, animals, caus… És un lloc ple de coses; ja poden ser bones vistes com olors, tactes, sentiments… Des d’aquí es pot contemplar tant mar, com muntanya. Però en el cantó que més ens fixarem avui és el del mar.

Benvinguts a la Serra dels Gatells. Des d’aquest cim d’Esparreguera podem contemplar tant pobles com ciutats, masies, muntanyes, cims, cases, esglésies, campanars, el mar… De pobles i ciutats en podem veure uns quants: Esparreguera, Barcelona, Terrassa, Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat… Barcelona i Terrassa serien els que ens queden més lluny, mentre que Martorell, Abrera i Olesa més aviat són pobles veïns. Òbviament, podem contemplar Esparreguera sencer i amb molts detalls. Aquest lloc on som és tot un luxe. Podem contemplar a la nostra esquerra la Creu de Saba, o el Turó de les Ginesteres, la masia de Can Roca… A la Serra dels Gatells hi ha molta vegetació; podem trobar arbres, flors, arbustos, caus, nius… Per això sempre és molt relaxant poder sentir aquesta olor de flors, aquest meravellós concert que ens fan les aus autòctones d’aquí, a casa nostra. Podem observar per exemple pins o flors amb olors úniques. Per això és precisament que tenim tanta sort de viure tan a prop del bosc, la natura, el cantar dels ocells, aquesta preciosa olor que ens envolta i acompanya el paisatge tan immens que ens envolta i que en el fons, forma part de nosaltres. Pensar que tenim un lloc preciós on desconnectar de les pantalles i l’estrès tan a prop de casa nostra. Saber que estarem envoltats de naturalesa, tranquil·litat i benestar mentre que estiguem a la Serra dels Gatells. Poder reflexionar sobre el que ens envolta i més enllà del que veiem.

A la tornada i després d’haver arribat a Can Roca hem fet una interessant sessió de Filosofia 3/18. Aquesta vegada hem parlat de projectes propis i quins arguments es poden fer servir per portarlos a terme. Hi ha hagut un munt d’intervencions i hem pogut comprovar com la Filosofia és present en el nostre dia a dia.

Quan parlàvem del forn de pa Borràs hem escrit que al final de la crònica explicaríem una cosa que es vol fer a Esparreguera el proper dissabte dia 26 organitzada per la Biblioteca l’Ateneu. Mireu el cartell i l’explicació: Aquest dissabte no us perdeu el Taller d'olors i la passejada sensorial per Esparreguera! Es tracta d'un projecte de ciència ciutadana per fer un seguiment de les olors que ens envolten, analitzar-les i debatre sobre els problemes que es percebin. Només et caldrà una eina fonamental de tot laboratori: el teu nas! Inscripcions obertes!

Propòsits per la setmana que ve       

La setmana que ve ja serà mes de març. Caldrà tenir molt avançada la taula d’orientació per poder-la instal·lar. Haurem de tenir molt clar el treball del codi QR per poder-lo vincular. Caldrà recuperar els contactes amb la Lídia, en Josep i Jaume per poder pujar el banc i la taula allà dalt. A classe ens haurem de centrar en confeccionar la taula i en com la collem al banc per tal que no la facin caure. Caldrà preveure un tractament per la pluja i la intempèrie de la fusta. El text de la descripció caldrà que sigui acabada i millorada i posteriorment enregistrada. Pel nostre documental caldrà recordar que haurem d’enregistrar vídeo per tot aquest procés.

Dilluns dia 7 de març Camí Avui amb la companyia de la Paula , hem seguit el camí habitual pel carrer Balmes, carrer Beat Domènec, carrer Orenci Valls, Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca i esplanada del Mas Vidal. Allà hem esmorzat. Després hem pujat fins a la cruïlla del camí empedrat i tot seguit hem pujat al turó de les Ginesteres des del coll de les Bramones. Hem desfet el camí pel mateix recorregut del torrent de Mestrança, mirador del Mas Vidal fins a la masia de Can Roca on hem fet un diàleg sobre les cançons de “Regueton” i el respecte vers les persones i en especial les noies. Temps atmosfèric El temps atmosfèric va ser fins i tot millor que les previsions que havíem observat divendres. Quan en vam parlar a classe es plantejava una jornada molt variable amb risc de pluja. En cap cas ens vam haver de protegir o aixoplugar. El cel va ser cobert majoritàriament de núvols i cap al migdia just amb el canvi de la direcció del vent va sortir el sol. Les pressions atmosfèriques eren altes però no tant com els altres dilluns de bosc. Aquest dia eren de 1017hPa. A l’horitzó no hi havia cap boira baixa com la Vacarissana però sí que hi havia un ambient humit fruit de l’evaporació de la pluja que havia caigut la nit anterior. Per primera vegada vam observar l’efecte del vent de Xaloc provinent del SudEst. Era un vent humit i que ajudava a desenvolupar els núvols mitjans. Aquest vent era molt fluix i no augmentava la sensació de fred.

Quan vam passar prop del campanar vam veure que el penell ja marcava aquest punt cardinal del SudEst. Era la primera vegada que ho vèiem.

Una altra cosa que vam observar era que Montserrat portava barret. Vam recordar la tradició sobre aquest fenomen. A Esparreguera hi ha la idea que al cap d’unes 24h pot ploure al poble. Un cop estem fent aquesta crònica confirmem aquest fet. El dimarts dia 8 ha plogut amb ganes com feia temps que no plovia.

Feina realitzada El recorregut pels carrers d’Esparreguera sempre ens porta a observar coses que tenen la seva importància històrica, social o econòmica. Aquesta vegada vam aturar-nos de nou davant de la terrisseria “Encinas” i vam observar el treball que s’hi feia. Vam recordar una notícia recent que explicava que el fang de les terrisseries del nostre país justament prové d’Ucraïna el país que ha rebut la invasió de Rússia.

Vam explicar que el fang d’aquest indret del món dificultarà molt l’avenç de les tropes russes. Els seus vehicles es trobaran amb un terreny molt fangós perquè en els propers mesos el desglaç farà impossible transitar-hi amb vehicles tant pesants. Aquesta notícia en parla i la fotografia il·lustra molt bé aquesta idea. Parlant amb un treballador de la terrisseria no sabia bé si el fang que utilitzen prové d’Ucraïna però ens ha dit que gairebé segur que sí. 78

Hem trucat a la fàbrica de pastes ceràmiques Collet d’Esparreguera i ens han confirmat que un 2% del fang que comercialitzen prové d’aquell país i que el porten en vaixell travessant el Mediterrani.

A la plaça Santa Eulàlia ens hem aturat a prop d’una rajola del terra que tenia una inscripció...: “...LLOC ON HI HA UN POU D’UN PARAIRE TINTORER QUE EL 1603 CEDÍ L’AIGUA PER CONSTRUIR L’ESGLÉSIA...”

Vam preguntar-nos què devia ser un “paraire” i de mica en mica vam anar desfent el misteri. Per desfer-lo vam fer una pluja d’idees: podria ser una paradeta , podria vendre alguna cosa, podria tractar amb l’aigua... Per més curiositat vam fotografiar una rajoleta del carrer Balmes molt a prop on deia que allà hi havia hagut una fàbrica de gasoses. Aquest paraire havia de necessitar molta aigua igualment que la fàbrica de gasoses. Quan va passar la Marta, l’àvia de la Noa, ens va explicar que ella sabia que a cada banda del carrer Gran hi passava un riu subterrani amb molta aigua. Així doncs el paraire havia de treballar amb aquest producte i si era tintorer havia d’acolorir alguna cosa. Poc a poc la pluja d’idees va portar-nos a des cobrir que un paraire treballava amb llana i que el que hi havia aquí a part de treballar amb llana la 79

devia tintar de diversos colors. Per acolorir teixits cal una gran quantitat d’aigua. Ens vam imaginar que el desguàs d’aquell taller devia anar carrer Balmes avall en direcció al torrent Mal.

Sabem que a Esparreguera els paraires tenien molta fama . Al mateix poble o bé al torrent de la Gorgonçana hi havia moltes fàbriques que o bé filaven o tenyien o teixien aquest producte. Es veu que els teixits de llana d’Esparreguera juntament amb els de Terrassa eren molt famosos per la seva qualitat. Els clients d’aquests teixits de llana molt sovint eren els militars. Al llarg de la històries han necessitat peces d’abric i la llana de les ovelles xisqueta o merino que a lloms de les ovelles baixaven per la carrerada o camí ramader del Torrent Mal era aprofitada per fer productes molt valorats. Prop de la masia de Can Sant Joan vam poder observar els ametllers que des de l’hivern ens mostren la seva evolució. Des dels primers borrons, passant per una gran florida, rebent la visita d’insectes pol·linitzadors per fecundar aquestes flors, esclatant amb fulles verdes i fluorescents i ara mateix oferint-nos uns ametllons petits però preciosos. Mirant-los bé aquests ametllons encara conserven la part baixa del calze i els estams de la flor que havia sigut. A ran de camí vam observar també les argelagues florides amb les seves flors grogues d’un groc intens i les lletereses amb un verd molt vistós i cridaner. Tot va florint i ens anuncia una primavera que està trucant a la porta. La lleteresa porta el nom científic de Euphorbia serrata.

També vam observar la borratja o pa i peixet (borago officinalis) i vam comentar que els seus pètals són comestibles. Ja ens imaginàvem una bona amanida amb flors pel damunt quan la Maria Varona ens va recordar que potser no era una bona idea recollir aquella flor ran de camí perquè conté els fums dels vehicles i potser algun excrement d’algun animal domèstic. Gràcies Maria! Una mica més endavant, la nostra companya Noa va trobar una pedra foguera. Ella ens va explicar que sabia que servia per treure espurnes i fer foc. També servia per fer disparar els fusells encenent la pólvora.

A l’esplanada del Mas Vidal vam explicar-nos alguna anècdota del cap de setmana i vam comprovar que faltaven set persones que per diverses raons s’havien hagut de quedar a casa. Després d’aquestes impressions vam explicar el pla de treball per avui, el camí que faríem tenint en compte les circumstàncies meteorològiques i el fet que enregistraríem els poemes de diàleg amb el TAO. Aniria molt bé també anar pensant en les conclusions sobre el treball de paisatges que hem fet durant el curs. 81

Mentre anàvem caminant anàvem trobant petjades de peülles i ferradures de cavalls. La Noa ens va explicar que ella i la seva mare havien fet el mateix recorregut el passat cap de setmana. Ella ens deia que fa anar el seu cavall Harry al pas i que la seva mare porta la seva euga al trot i fins i tot al galop. Impressionant!

A l’arribar al coll de les Bramones vam tenir una troballa molt interessant . Algunes persones havien fet un Land-Art formant les paraules “NO A LA GUERRA”. Vam estar observant les paraules i vam fer uns moments de reflexió sobre la guerra i la pau. Vam parlar de poder pacificar les guerres amb les quals sí que hi podem fer alguna cosa i que són les que tenim ben a prop amb els companys i companyes. Ho farem possible?

El cim del Turó de les Ginesteres ens acollia altra vegada per fer-hi estada. Aquesta vegada faríem uns enregistraments de veu amb la lectura dels nostres poemes responent a les frases del TAO. Per petits grups o a nivell individual la lectura dels poemes amb el fons sonor de la natura era un autèntic recital. Parlar davant d’un micròfon és difícil i cal una mica de valentia. Amb una mica de preparació de la lectura i amb la possibilitat de tornar a enregistrar la veu si fèiem alguna errada vam anar deixant constància dels ben bé 39 poemes creats a classe. Aquests enregistraments es combinaran amb uns vídeos filmats i seleccionats per cada una de les 15 frases del TAO i seran compartits amb els nens i nenes del Casal Català de la ciutat de Nova York per celebrar la Diada de Sant Jordi. Els vídeos aniran enllaçats amb un codi QR al final del llibre i que porti a un lloc web.

Qui ens havia de dir que al mig del bosc faríem un estudi d’enregistrament de so. Els micròfons captaven les nostres veus, els doblecs dels fulls de paper, els ocells que hi havia a prop, el pas d’alguns avions...Des del turó el so ambient queda aïllat del so més desagradable de l’Autovia A-II. Escoltar els companys i companyes, fer silenci, repetir les vegades que sigui la lectura vocalitzada dels poemes, quina bona feina per fer al bosc. Mestre gravàvem vam parlar del fer que a l’Escola és molt difícil fer enregistraments. Sempre se sent algun so de fons. La darrera fotografia parla de les mil rialles que van provocar les diverses errades i situacions divertides...!

La gana trucava a la porta i en petits grups hem fet un repàs d’allò que les carmanyoles portaven: pasta, arròs, croquetes, fruita, algun suc... Boníssim! Les estones dels àpats s’aprofiten per parlar i intercanviar rialles a cor que vols. S’expliquen secrets i es resol algun problema. Aquest curs serveixen també per parlar amb persones amb qui potser mai no s’havia parlat. Dins del grup hi ha persones magnífiques que per moltes persones són ben desconegudes. Hi ha algunes persones que fa cursos sencers que no es parlen i que encara avui dia creuen que no s’han de dir res. Canviaran aquestes idees preconcebudes d’aquí a final de curs? Esperem que sí. Baixant del turó de les Ginesteres vam poder comprovar la gran sequera que estan suportant els arbres del bosc. Moltes branques s’estan desprenent de les fulles o bé queden seques com les de la imatge. Esperem que les pluges que durant els propers dies han de caure facin canviar la vida del bosc amb pluges generoses que portin vida a tots els éssers vius que hi viuen. 84

Tot fent camí vam estar molt contents i contentes de comprovar com la infografia del mirador de les Roques Blaves havia estat tornat al seu lloc habitual. Fa uns dies el vam trobar fet malbé i estimbat torrent avall entre unes mates. Amb l’ajut de la Lídia i la Brigada de l’Ajuntament s’ha tornat a veure la placa al seu lloc. Encara conserva els doblecs que algunes persones li van fer en pujar-hi al damunt. Conserva també unes marques blaves que unes companyes de classe l’any passat van mirar d’arranjar i esborrar. Gràcies a tots i totes per ajudar a restablir el plafó informatiu. Tenim també notícies del plafó del turó de les Ginesteres. Aquest divendres uns tècnics aniran a prendre mides per imprimir-lo sobre el metall per substituir el de roba que s’està degradant molt. En comptes de fer Filosofia 3/18 hem fet un diàleg sobre les nois, dones, nenes tenint en compte que demà és dia 8 de març. Tot sorgeix de les reflexions a l’entorn de les lletres de diverses cançons de regueton que mostren una imatge de les noies molt poc igualitària i amb una idea de ésser-objecte molt preocupant. Parlant entre tots i totes van sorgir diverses d’aquestes idees que convé aclarir per tal que, en especial les noies de la classe, siguin qui prenguin les decisions per elles mateixes. Bona diada del Dia 8 de març. Propòsits per la setmana que ve       

Caldrà tenir molt acabada la taula d’orientació per poder-la instal·lar. Estaria bé collar-la al banc amb una peça de ferro. Haurem de tenir molt clar el treball del codi QR per poder-lo vincular. Hi ha l’opció de imprimir-la amb un vinil adhesiu. Caldrà recuperar els contactes amb la Lídia, en Josep i Jaume per poder pujar el banc i la taula allà dalt. En Jordi Martrat també haurà de venir el dia 21 de març. A classe ens haurem de centrar en confeccionar la taula i en com la collem al banc per tal que no la facin caure. Caldrà preveure un tractament per la pluja i la intempèrie de la fusta. Diu en Jordi que s’haurà de fer al pati perquè la pintura protectora fa molta olor. El text de la descripció caldrà que sigui acabada i millorada i posteriorment enregistrada. Pel nostre documental caldrà recordar que haurem d’enregistrar vídeo per tot aquest procés.

Dilluns dia 14 de març Camí Aquest dilluns no hem sortit al bosc. La previsió de mal temps ens ha fet quedar a l’Escola. Temps atmosfèric El temps ha estat molt fidel a les previsions. Ha estat tot el dia molt inestable amb pluges febles però que han anat caient al llarg del dia. Hem fet molt bé de quedar-nos a l’Escola.

Feina realitzada A l’Escola hem aprofitat per treballar amb la taula d’orientació, amb el banc i amb les descripcions del paisatge. En Jordi Martrat ens ha ajudat molt a envernissar el banc amb una pintura protectora dels rajos UV i de la resta d’inclemències del temps. Hem fet una relectura de les frases inspiradores que hi ha inscrites al banc. Hem treballat també damunt de la fusta que servirà de taula d’orientació marcant els perfils de les muntanyes i els noms dels llocs principals acordats entre tots i totes.

Diversos moments de l’envernissat i alguns instants del treball amb la taula d’orientació.

El treball ha estat difícil perquè costa trobar un sistema fàcil de marcar la fusta però al final ho hem aconseguit.

Les frases que hi ha inscrites al banc les van pensar les persones del grup Pedraforca durant el curs 20-21. Són aquestes: Coneix la natura, estima-la i ella farà el mateix amb tu. Gerard. 87

Dones valor a l’ajut que et fa la natura o valores els diners? Bruno La Terra ens dona moltes coses i nosaltres l’hauríem de cuidar com si fos un tresor. Hauríem de donar les mateixes coses que la Terra ens dona a nosaltres. Dones el mateix a la Terra que ella ens dona a nosaltres? Núria Para un moment, observa i pensa. Noa C. Creus que fer mal al medi ambient és disminuir la pròpia humanitat. Noa D. Reflexiona aquí els teus errors i pregunta’t què has après. Biel. La Terra ens dóna vida. Nosaltres li donem amor? Mariona Estima la terra com estimes la teva mare, perquè és una mare universal. Ester Campabadal Els arbres són els esforços de la terra per fer feliç a la gent. Esther Suárez Asseu-te i pensa que res és personal. Ajuda els altres. Dolors El verd és el color principal del món, el color del bosc. I per tu quin es el color del bosc? Ara t’envolta el color verd. Saps que no sempre ha estat així? Oriol Jo he tingut una segona oportunitat per ser útil. I tu? Aina Des d’aquí pots reflexionar les coses que ha fet per tu la vida. Laura La tranquil·litat et procura pau? Ets feliç de veritat o t’ho estàs pensant? Ariadna

La natura és molt maca i tranquil·la però la humanitat la trenca i l’embruta. I tu què faràs? La natura que veus és molt maca. L’embrutaràs? Clàudia La terra és insultada i ofereix les flors com a resposta. Júlia. Sempre endavant i mai enrere. Tal com has arribar fins aquí, a la vida, sempre endavant i mai enrere. Aitor Trobar aquest lloc net i polit et fa pensar en positiu? Martí Hem aconseguit acabar la taula d’orientació i envernissar-la. Ha quedat molt bé! Les línies del relleu són un sols a la fusta i les lletres estan fetes amb piro-gravador que ens ha deixat en Guillem.

Avui l’hem acabat d’envernissar:

Propòsits per la setmana que ve        

Instal·lar la taula d’orientació amb l’ajut d’en Jordi, en Josep, la Lídia i l’Esteve. Completar el treball d’informació a partir del codi QR. Fer les cartes d’agraïments a totes les persones que han col·laborat. Tenir en compte que només anirem a la Serra dels Gatells a instal·lar el banc i que tornarem a l’Escola. Cal comprovar si el vinil deixat a l’aire lliure ha resistit la intempèrie. Acabar les descripcions del paisatge i enregistrar-les en àudio. Fer un bon reportatge de la col·locació del banc i la taula per poder-ho explicar a les cròniques i al nostre treball de Projecte. Buscar elements que de la mà de Perejaume ens puguin servir per a interpretar els nostres paisatges. Caldrà portar bosses per poder portar allò que trobem.

Perejaume ens està inspirant...

Dilluns dia 21 de març Camí Aquest dilluns dia 21 el camí ha estat condicionat pel propòsit que ens havíem marcat que era el de pujar al mirador de la Serra dels Gatells. Així doncs, sense aturar-nos a comentar cap aspecte com fem sempre vam fer via pel carrer Francesc Marimon en direcció a la masia de Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca, GR6 en direcció a Collbató passant per la masia de Can Rubió, pujada dels italians fins al Coll dels Gatells i Serra dels Gatells. La tornada la vam fer molt de pressa pel camí empedrat per poder arribar el més aviat possible a l’Escola perquè les persones del menjador ens esperaven. Tot el camí mostrava un reverdiment molt important tal com es veu en les imatges: Una imatge curiosa va ser trobar aquests dos tions al costat d’un contenidor de deixalles. Com pot ser que algú llenci un tió? Als contenidors hem vist que moltes persones hi deixen coses que haurien d’anar a la deixalleria. Encara falta molta consciència mediambiental. Temps atmosfèric

El temps atmosfèric va ser fidel a les previsions. Tot i les altes pressions una forta llevantada ens va acompanyar. Això es veu molt bé a totes les fotografies del dia i va condicionar una mica la instal·lació de la taula d’orientació. Quan ho fèiem unes fortes ventades van fer augmentar la sensació de fred i una pluja fina de tant en tant ens feia posar els impermeables i obrir els paraigües. El cel va estat completament cobert amb nimbostrats formant mamato-cúmuls. La pluja va ser intermitent i la vam anar seguint pel radar meteorològic per tal que ens deixés fer la nostra feina. En directe seguíem la pluja que mostrava el radar meteorològic. Diverses vegades vam estar a punt d’estar al centre de les precipitacions. Les imatges mostren els núvols que ens van acompanyar tot el matí.

És el nostre primer dia de bosc en primavera de l’any 2022.

Feina realitzada

Tal i com hem explicat aquest dilluns vam anar de seguida cap a la Serra de Rubió. Malgrat això vam aturar-nos a contemplar el color verd que la recent inaugurada primavera havia deixat als marges del camí i als baixos dels camps de conreus. Les poques pluges d’aquests darrers dies han fet que el bosc reverdeixi i respiri alleujat després de tanta sequera.

Vam observar la progressió dels ametllons que es van fent més grans. Ara mateix ja tenen uns 2 cm de longitud. També vam veure que les oliveres estan a punt de fer esclatar les flors.

Els nostres passos eren decidits per tal de poder pujar com més aviat millor al mirador de la serra. Des de l’Escola venien amb en Josep Grau la Berta, la Vinyet i la Júlia M. i en Jordi Martrat pare de l’Abril que havia preparat molt detalladament tot el material necessari per fixar el banc i la taula d’orientació al lloc que havíem quedat. A peu teníem la companyia de la Lídia i l’Esteve Valls pare de la Maria. L’Esteve havia projectat la manera d’aconseguir fer molt sòlids els ancoratges mitjançant unes barnilles de rosca que després d’haver perforat el terra quedarien fixades mitjançant la injecció d’una resina.

Masia de Can Roca enllà vam passar pel terreny del Sr. Jaume Rosanes, el propietari del terreny on anàvem a fer la instal·lació del banc. Comptàvem amb el seu permís però tot i així li vam fer una trucada per telèfon per fer-li saber que estaríem treballant als seus terrenys.

Vam pujar la pista forestal amb pluja intermitent. Just a la bifurcació de camins vam fer un bon esmorzar per agafar forces. Un cop vam haver acabat de menjar vam recollir diverses mostres del bosc per poder elaborar paisatges a la manera de Perejaume.

Vam enfilar la pista amb forta pujada per esperar a en Josep, en Jordi i les nostres tres companyes. Mentre esperàvem vam observar la pista i vam acordar que havia estat construïda per poder pujar la gran torre elèctrica que hi ha al Capbrot de Rubió. Vam observar com la manca de vegetació ajuda la formació de xaragalls i contribueix a l’erosió del sol provocant molts bassals amb fang. Vam observar també com n’és d’olorós el bosc un cop ha plogut. Totes les plantes desprenen els seus olis essencials i fan que l’olor d’humitat i herbes remeieres sigui molt intens. Vam parlar que instal·laríem el banc a una altitud de 409 metres sobre el nivell del mar. Vam fer un càlcul del desnivell que havíem fer des d’Esparreguera que es troba a 184 metres sobre el nivell del mar. La resta ens donava…225 metres de desnivell. Vam explicar també que a la Serra dels Gatells antigament s’hi treballava a jornada complerta i que els pagesos s’hi quedaven tot el dia. Vam recordar que en cas de mal temps s’aixoplugaven en alguna de les innombrables cabanes de pedra seca que encara avui es poden visitar.

El 4x4 d’en Josep va arribar, una mica tard, amb el remolc carregat amb el banc i la taula que havíem elaborat. En Josep, que coneix bé la muntanya , va pujar el més amunt possible amb el cotxe. Ja podíem portar les eines al punt que després de tants dies desitjàvem. Passar amb el banc pel petit corriol va ser feina difícil però al final ho vam aconseguir. La part final del camí ben curulla de garrics dificultava el nostre caminar i alguna esgarrinxada va provocar.

El camí ben humit ens va mostrar el seu esplendor. Les basses que els senglars fan servir per rebolcar-se estaven ben plenes i fins i tot vam observar una petjada ben recent.

Al mirador vam decidir el millor lloc per posar el banc. Ni massa ran del precipici ni massa enrere. En Jordi i l’Esteve entraven en acció. Amb el trepant percutor van fer quatre forats a la roca calcària per encabir-hi els espàrrecs de ferro que subjecten el banc. El vent era fort i els paraigües es giraven i formaven antenes parabòliques sense voler-ho nosaltres. El nostre company Guillem per protegir-se del vent es va estirar a terra i alguns de nosaltres el vam confondre amb una motxilla.

Són tantes les imatges que hem recollit d’aquest dia impressionant que les hem concentrat en una presentació “Power” i ho hem compartit al mur del Classroom.

Com que es feia tard una part del grup vam baixar de pressa pel camí empedrat i la resta van quedar-se muntant el banc. Des de dalt de tot es veia el grup anar capa l’Escola i des de baix vam contemplar la cinglera amb els nostres companys i companyes acabant de muntar el banc.

El banc ha quedat molt bé. Ara ja serveix per a identificar els punts més rellevants del paisatge asseguts còmodament amb una base plena de frases inspiradores de respecte vers la natura.

Moltes gràcies Jordi, Esteve, Josep, Lídia, Jaume, nois i noies de la classe de Mestrança per haver-ho fet possible. A la tarda a classe miràvem les fotografies amb goig i pensàvem que el nostre projecte s’havia fet realitat de debò. No és un projecte com tants d’altres. El nostre havia seguit tots els passos per fer-lo possible fins a la seva finalització entrant en acció i fent un benefici per a la societat. Propòsits per la setmana que ve que serà el dilluns 4 d’abril 

      

 

Envernissar altra vegada el banc un cop instal·lat i collar els claus que subjectes la taula. Enllestir els dos itineraris per tal que les altres classes puguin arribar ben guiats al mirador. Pensar en paisatges a la manera de Perejaume. Hi podríem entrar en contacte? Podríem tenir a l’Escola alguna de les seves obres? Completar el treball d’informació a partir del codi QR. Fer i lliurar les cartes d’agraïments a totes les persones que han col·laborat. Cal comprovar si el vinil deixat a l’aire lliure ha resistit la intempèrie. Acabar les descripcions del paisatge i enregistrar-les en àudio. Fer un bon reportatge de la col·locació del banc i la taula per poder-ho explicar a les cròniques i al nostre treball de Projecte. Pensar un mapa conceptual que resumeixi les dues parts del projecte. Decidir el títol de la segona part del projecte.

Dilluns 4 d’abril Camí Ens vam trobar al parc de cal Vives i vam començar a caminar com cada dilluns. Vam anar Av. Francesc Macià, Av. Francesc Marimon, carrer Balmes, plaça santa Eulàlia, carrer Montserrat, carrer del Bruc, carrer del camí de Can Comelles, carrer can Roca, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca, GR6 en direcció a Collbató passant per la masia de Can Rubió, pujada per la pista fins al Coll dels Gatells i Serra dels Gatells. La tornada la vam fer pel camí empedrat per poder arribar a dinar al Turó de les Ginesteres on vam dinar. Després de dinar vam baixar a les Bramones fins arribar de nou a Can Roca on vam fer un merescut descans. Des d’allà vam tornar al Parc de Cal Vives on vam ser-hi ben puntuals. El nostre mestre Víctor va fer servir una aplicació de mòbil per a enregistrar el nostre camí. Ho hem deixat penjat al mur del classroom.

Temps meteorològic Aquest dilluns ha coincidit amb una baixada general de les temperatures. De bon matí la sensació de fred era molt acusada. Sort que el vent era molt fluix i no incrementava la sensació de fred. Com cada dilluns una mica més endavant del carrer Balmes ens vam fixar amb quin punt cardinal marcava el panell del campanar. Aquest dilluns marcava Sud-Est i bufava vent de Xaloc. Quan érem a les tres caravel·les ens vam fixar amb la previsió meteorològica i posava que hi havia 1018 hPa i 5UV dels rajos ultraviolats del sol. Això vol dir que el sol comença a cremar força i per la gent que té la pell més delicada es recomana posar crema solar d’alta protecció.

Feina realitzada Aquest dilluns ens faltaven molts companys i companyes. Les lesions i la grip han fet que molts s’hagin hagut de quedar a casa. Esperem que puguin retornar al bosc ben aviat. A la trobada al Parc de Cal Vives ens vam proposar treballar amb la 99

confecció de l’itinerari de pujada a la Serra dels Gatells. Per torns, anàvem fent trams i cronometrant quant temps trigàvem. La idea d’enregistrar el camí pels llos on passem cronometrant el temps és per poder compartir el mirador amb altres classes. Mirarem d’agafar d’exemple el llibre d’en Josep i de la Lídia per seguir un format semblant. (Al final d’aquest text hi trobareu el treball de descripció realitzat).

Un cop érem al carrer Balmes, ens vam fixar que la terrisseria Encinas tenia eixugant-se moltes gerres acabades de fabricar i envernissar just a punt per entrar al forn. De fet just al costat de la porta se sentia un soroll del forn funcionant a ple rendiment. Un cop vam arribar a la plaça de l'església vam gravar un petit vídeo pel centre-casal Català de New York de llengua catalana per tal que puguin celebrar la Diada de Sant Jordi.

Caminant, caminant vam veure les feines de desbrossament de les herbes a prop de Can Comelles. Vam explicar que la màquina s’anomenava desbrossadora. Curiosament a mesura que anava tallant l’alta herba s’anaven fent evidents els objectes i brutícies que la gent havia deixat per aquí i per allà. 100

Una mica més endavant del parc de la serralada vam trobar unes imatges on hi sortia una noia amb un nen petit i vam pensar que potser ja no hi era o que ja no les volien. Entre aquests objectes vam quedar bocabadats en trobar un munt de fotografies familiars. Eren molt boniques i semblava ben bé que algú se n’hagués desprès sense donar-hi importància. Com pot ser que uns records familiars que devien fer feliços a molta gent estiguessin escampats sense cap dignitat?

A casa de la Sara la vam trobar ella amb la seva àvia Carme que ens deia que encara es trobava una mica malament esperem que et recuperis Sara!! Ja camí cap a l'esplanada de can Roca ens vam fixar que els ametllers ja comencen a fer l'ametlla unes persones de la classe van decidir provar i van dir que encara faltava una mica més de temps per madurar estaven ben àcides.

Ran de Can Comelles vam veure que l’Ajuntament havia acabat de posar les indicacions de rutes saludables en les quals havia participat la Lídia. Han quedat molt bé! Vam observar també que havien rectificat la indicació que abans indicava al Nord i que havia de marcar cap al Nord-Est en direcció de les Setze-fonts.

101

Com cada dilluns vam aturar-nos a prop dels ametllers que hi ha prop del camí. Vam veure que algunes ametlles havien caigut a terra. Vam pensar d’obrir-ne alguna per veure l’estat de l’ametlló. La nit anterior la temperatura havia baixat de zero graus. L’ametlló està molt ple d’aigua i és molt tendre. Els que vam observar no s’havien gelat. Esperem que puguin seguir creixent i madurant per poder veure el cicle complert.

En passar pel costat de les oliveres vam veure que el camp tenia la terra remoguda. Vam explicar que la feina que havia fet el pagès era llaurar, i si calia, adobar amb fems naturals o químics els camps. El fet que la terra sigui flonja fa que l’oxigen arribi a les arrels i que per poc que plogui l’arbre se’n beneficiï. A la masia de Can Roca vam veure un grup de persones que estaven prop d’una de les taules que hi ha a l’esplanada. Vam acostar-nos-hi i ens van explicar que estaven fent una observació d’insectes equipats amb uns bons prismàtics. Parlant amb un d’ells ens va dir que es deia Fede i que ha col·laborat amb diverses classes de l’Escola per fer anellaments d’ocells. Per dimarts preparaven unes caixes niu adreçades a les òlibes i als ducs. Bona feina. Vam passar de llarg de l’esplanada del Mas Vidal i vam fer cap a tocar la propietat del Jaume Rosanes. Vam fer diversos crits i aquests, molt amable, ens va respondre des de dalt d’uns marges. Ens va dir que estava molt enfeinat 102

i que avui no podia baixar a saludarnos. Li vam donar les gràcies per haver-nos permès posar la taula d’orientació a la Serra dels Gatells. Des de baix el camí es pot veure la taula d’orientació just damunt del cingle. En arribar al punt on esmorzaríem vam reintegrar al bosc les mostres d’escorces i troncs que havíem fet servir per fer els nostres paisatges a l’estil Perejaume.

Després d’esmorzar vam reprendre la feina. Vam pujar fins la carena de la Serra i seguint direcció Sud-Est vam retrobar el banc i la taula d’orientació. Va ser un moment màgic perquè moltes persones no l’havíem vist acabada en directe. Tots i totes hi vam voler seure i contemplar el paisatge.

El sol va fer-nos companyia i va permetre observar tots els elements del paisatge. Llàstima que a la llunyania una mica de boira no permetia distingir molts detalls.

103

Un cop tots vam seure al banc vam procedir a envernissar els elements. Amb un rodell vam protegir la fusta amb un vernís especial que protegeix de l’efecte dels rajos ultraviolats.

Durant tota la sortida vam estar pendents d’identificar els gatells dins del bosc. El gatell és un arbre de la família dels salzes. Sabem que dona nom a la serra però no n’hem divisat cap. El seu nom científic és Salix atrocinerea. La paraula atrocinerea", prové de l'adjectiu llatí cinereus (cendrós) amb el prefix atro (fosc), que es refereix al feltre grisós que cobreix les fulles i les branques joves. Com tots els salzes el gatell té propietats terapèutiques, l'escorça és febrífuga i també serveix contra l'artritis, gota, disenteria, diarrea, neuràlgies i el mal de cap.

La imatge del banc instal·lat damunt el mirador, acabar d’envernissar ens acompanyarà anys i anys. 104

Vam baixar pel camí empedrat fins al coll de les Bramones i el Turó de les Ginesteres on vam dinar i jugar una bona estona. Al bell mig del coll vam trobar altra vegada “NO A LA GUERRA”. Aquestes paraules ens recordaven la trista realitat que estem vivint a Ucraïna.

Des del Turó de les Ginesteres fent zoom amb la càmera vam veure el nostre banc retallat damunt la carena desafiant al sol i la serena. També vam observar la gran florida de plantes remeieres. Entre aquestes destacava la farigola amb unes olors impressionants. Vam explicar que un camp de farigoles s’anomena farigolar. Recordàvem aquests versos de Jacint Verdaguer: Abelleta, vola per la farigola; abelleta, vola pel farigolar. Jacint Verdaguer

Volant per damunt de la farigola vam tenir la sort de veure una papallona reina o Papilio machaon. A la Viquipèdia s’escriu: És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges de colors vius, groc i negre, que fan que també sigui coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.

105

Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i es troba sovint als jardins. Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s'alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics. Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l'extrem de l'abdomen.

Vam comprovar també la resistència del vinil a la intempèrie. Havia resistit molt.

De retorn a Can Roca vam baixar corrents pendent avall. Vam reomplir les cantimplores i cap al parc de Cal Vives falta gent. Aquesta és la descripció del recorregut que hem fet per poder-la compartir amb la resta de classes i tothom qui hi vulgui pujar: Recorregut 1 fins a la Serra dels Gatells. Vessant Oest. Inici 06,30 min. El camí el començarem al parc de Cal Vives, per la sortida de baix. Seguirem per l'Avinguda Francesc Macià cap a dalt. Al cap d’una estona girarem cap al carrer Balmes on s’hi pot veure una enorme xemeneia. 2,45 min. Seguirem recte i trobarem amb la terrisseria Encinas, on cada dia treballen amb fang. Seguint el carrer Balmes descobrirem la plaça de Santa Eulàlia on tenim el privilegi de gaudir del segon campanar més alt de Catalunya. 18 min. Si ens posem de cara al Nord, descobrirem un carrer que va cap allà, que és el carrer Montserrat, doncs és cap on hem d'anar. Seguirem recte i en acabar el carrer girarem cap al carrer Beat Domènec Castellet, on seguint recte i tindrem unes vistes magnífiques de les muntanyes i dels núvols. Si seguim pel 106

camí de Can Comelles al cap d'una estona, veurem la residència ben bonica sota el sol. Molt a prop descobrirem l'inici d'un camí on hi ha una placa amb indicacions, haurem arribat al camí rural.

Bosc 12,20 min. Anirem per aquest camí que té molts ametllers pels costats perquè antigament hi havia un camp d'ametllers. També descobrim un camp d'oliveres que els pagesos cuiden per aconseguir les olives i fer-ne oli d'oliva. Continuarem endavant i descobrirem la masia de Can Sant Joan. Quan arribem a Can Roca descobrirem una esplanada amb taules de pícnic on es pot gaudir del menjar i la companyia. 20,40 min. Seguim recte i descobrirem dos camins un que baixa i un que puja, anirem cap el que puja que és el de l'esquerra, que et portarà per algunes pujades senzilles i alguna de forta. Arribarem a un lloc on podem veure un cartell d'indicacions, allà podem decidir si anar per Collbató o no.

5,30 min. Tirarem cap a l'esquerra on ens espera un camí amb pujades i baixades fins que arribem a una pista forestal. 5,30 min. Veurem un camí que va cap a Collbató, però nosaltres anirem cap a dalt a la dreta tot recte direcció Nord-Est. Aquí és molt fàcil confondre's així que s’ha d'estar molt atent a la dreta i quan veiem un camí anar per allà abans d’arribar a la carena. 107

4,30 min. Seguint la pista una mica desdibuixada descobrirem una bassa on els senglars es rebolquen en el fang quan està plena. Seguirem i descobrirem dues esplanades diferents, seguirem recte tota l'estona fins que arribem a la part final de la Serra dels Gatells on hi ha el mirador i una taula d’orientació, que des del coll dels Gatells es tarda 4 minuts i mig.

Propòsits per la setmana que ve que serà 25 d’abril.        

Hem de completar els apartats d’enllaç al codi QR. Hem d’acabar d’escriure i cronometrar el camí de pujada aquesta vegada pel camí empedrat. Preparar la sessió de Filosofia de Kio i Gus del dia 26 a la tarda. Hem de preveure com tancarem el projecte. Decidirem la data i l’itinerari de la sortida a Sant Salvador de les Espases baixant amb BUS cap Olesa . Hem de fer arribar les cartes d’agraïment a totes les persones que ens han ajudat. Compartirem amb pares i mares el treball realitzat. Enllestirem els darrers detalls del documental del projecte del curs.

Felicitats Mestrança!!

108