Cròniques del Bosc curs 22_23 Mestrança 1ertri

Cròniques del Bosc curs 2022-23

Dilluns 12 de setembre

Camí recorregut

A classe vam estar dialogant sobre els indrets que coneixem a partir de les nostres anades al bosc. Ho hem fet damunt d’una fotografia aèria de la Serra de Rubió. Hem acordat anar a conèixer el torrent de la Mestrança. Cada dilluns acordarem l’itinerari a seguir damunt d’un plànol o una fotografia. També estarem al cas de la previsió meteorològica.

Aquest dilluns sortim des de Secundària i pugem el Carrer de Baix, travessem el Carrer Hospital i anem direcció al Carrer dels Arbres, seguim endavant fins que veiem un trencall cap al Carrer Taquígraf Garriga. Després seguim endavant fins el Carrer Gran que seguim endavant fins que arribem a l'església de Santa Eulàlia. Allà girem cap al Carrer Beat Domènec Castellet. Anem una estona recte fins que tallem a l'esquerra cap el Carrer del Tati i ràpidament girem a la dreta cap al Carrer del Bruc, seguim caminant i ens trobem el carrer de Salvador Cortadelles continuem pel camí fins girar a la dreta al carrer del Petracó seguim una mica més cap endavant i girem a l'esquerra i arribem a un altre camí que es passeig Serralada girem a la dreta i trobem el camí de can roca seguim recte i girem a l'esquerra i seguim recte fins arribar a les taules haurem arribat.

Aquest dilluns hem seguit endavant fins a l’esplanada del Mas Vidal amb el seu mirador. Un cop hem esmorzat i jugat una mica hem anat GR6 amunt fins a la cruïlla del camí empedrat i hem baixat fins el torrent de Mestrança. Allà hem fet diverses explicacions i hem tornat a dinar a l’esplanada de Can Roca.

Temps meteorològic que hem trobat

Aquesta era la previsió del temps que vam compartir a classe el passat divendres.

La previsió va ser molt fidel al temps que ens vam trobar. No hi van haver precipitacions, el vent va ser feble i la temperatura va pujar de valent al migdia coincidint amb un canvi de direcció de Nord a Sud. Aquest fet també va coincidir amb una forta pujada de la humitat.

Per dinar ens vam haver de protegir a l’ombra degut a la intensitat del Sol. A continuació adjuntem la captura de pantalla de l’estat del temps el mateix dia. Destaca la baixa intensitat dels rajos ultraviolats i la pressió atmosfèrica alta.

Cada dilluns aprofitarem el camí per a observar el temps atmosfèric. Ens fixarem en els núvols i en la llum solar. Aquest dilluns hem visualitzat un fenomen que tornarem a veure es tracta de la boira Vacarissana que saltava per damunt de la Serra de l’Hospici.

Feina realitzada

Un any més comencem a anar al Bosc!

Mentre anem cap al bosc el Patrici ens fa parar per observar diverses coses a part del campanar d’Esparreguera, mentre el mirem ens parla sobre el parallamps i la importància que té.

Les parets del poble ens parlen dels materials que es van fer servir per a construir les cases. En aquesta fotografia estàvem al davant d’uns blocs de gres. Un dia va caure un llamp al campanar i es a destruir una petita part de dalt. D’ençà d’aquell dia el parallamps va formar part d’aquest. Ara es veuen els cables del parallamps que van penjant per la paret Est de l’edifici. Quan cau el llamp arriba al parallamps i se'n va pel cable i va fent el recorregut fins arribar a un pou i el llamp arriba allà i es connecta amb la terra.

Vam observar detingudament el campanar, el seu penell, el seu parallamps i el cupulí de la part superior. Ens vam fixar també en els carreus de la base de l’església de Santa Eulàlia perquè més endavant en parlaríem.

Unes pedres van servir per anivellar el terreny. A partir d’una alçada els carreus estaven més ben tallats.

Des del carrer Beat Domènec Castellet es veia el perfil del campanar i destacava el cable del parallamps.

El penell és un element molt important del conjunt i el consultarem molts dilluns per comprovar d’on ve el vent. Al llarg del camí hem trobat altres edificis que també tenen penells. Alguns curiosos com aquest de la fotografia següent:

Mirant cap al Nord vam veure la boira Vacarissana tal com explicàvem abans. A la cruïlla del carrer Orenci Valls sempre ens aturarem per observar el paisatge.

Un hotel de gats!

Anant pel carrer hem trobat un hotel de gats que han construït diverses persones voluntàries d’Esparreguera. Els gats del carrer van a l'hotel de gats perquè els veïns de l'hotel els posen menjar, aigua i també poden anar a fer les seves intimitats. Tot això ho fan pels

gats del carrer tinguin com una casa, però al carrer hi ha molts hotels de gats. L’hotel de gats tenia una forma de contenidor , perquè es un contenidor, però al forat on poses la brossa es tapa ham una reixa de fil ferro i fan com una porta a vaig de la capsa el hotel esta en el costat dret de la columna.

En aquella zona hi ha molts gossos, però normalment fan les seves necessitats en un roser d’un senyor molt a prop de el restaurant Casa Angelita. En relació a això anant cap el bosc ens vam trobar un senyor, que ens explicava, que els veïns fan que els seus gossos facin pipi als esbarzers i les acaben matant a les pobres plantes i a més a més tot aquest hort li va costar més de 3.000€. I no només deixen que ho facin, sinó que els és igual i tot el treball que han fet per tot el poble i a favor del poble.

Aquest dilluns una companya es va trobar malament i vam aprofitar per repassar les normes de comportament en aquests casos.

En Noé i en Patrici ens han recordat el significat de la paraula abreujada P.A.S. 

Protegir-se, protegir l’entorn i protegir la víctima en el lloc on s’ha produït l’accident.  Alertar els serveis d’emergències mitjançant una trucada telefònica al 112.  Socórrer les víctimes accidentades o malaltes, sempre tenint en compte que davant del dubte és millor no actuar.

1. Si ha caigut a terra una persona ha de quedar se prop seu i anar li parlant a poc a poc per comprovar que està conscient. Protegir la persona que es troba malament d’altres perills.

2.- Si som més persones mentre una es queda amb l’accidentat l’altra va a demanar ajut a un adult.

3.- Si es té un telèfon a mà trucar de seguida al 112 indicant amb molta precisió el lloc on ens trobem.

4. La resta del grup procurarà mantenir la calma i fer cas de l’adult que els acompanya. És millor no tocar la persona accidentada i estarà bé esperar que arribin els serveis sanitaris.

Quan vam arribar al torrent de Mestrança el Patrici ens va explicar que hi havia una Pedrera on antigament hi treballaven uns picapedrers. Aquests deixaven les pedres rectes i quadrades hi ha cada pedra li posaven un símbol perquè si no cobraven. Aquestes pedres tallades s’anomenaven carreus. Els picapedrers quan sabien molt se'ls hi deia mestres picapedrers. Triaven les pedres blanques i grises per fer cases o el campanar. Encara avui dia es poden trobar les pedreres properes a la Serra de Rubió. Hem fet alguns dibuixos en referència al treball artesanal dels picapedrers i els seus aprenents.

Aquestes són algunes de les eines que feien servir els picapedrers. Era una feina molt dura i a la nostra edat ja féiem d’aprenents! Els carreus es portabven a Esparreguera amb l’ajut de rucs o cavalls que tivaben carros ben resistents.

Hem pres de referència aquest magnífic llibre:

Aquest és el nostre torrent de Mestrança.

Després de dinar, vam fer rotllana, i vam parlar de què havíem tingut conflictes a l'hora de jugar, perquè no deixaven entrar als altres grups de joc. Aleshores, vam dir que simplement s'havia de parlar per solucionar ho, i que hi havia mil solucions, per resoldre el malentès. Després ens van explicar que resoldre els problemes de la classe és filosofia. Ens van dir que l'escriptor del llibre de filosofia Kio i Gus, es deia Matthew Lipman.

La filosofia és el pensament o la manera de pensar de les persones, I les paraules que fem servir. També vam dir que ens parlàvem malament quan teníem ràbia perquè ens feien fora i això és una reacció que fa el nostre cos en sentir nos exclosos.

Altres comentaris i descobertes

Tot i que la visibilitat no era massa bona vam poder veure una gran bandera catalana damunt del poble de Martorell.

Quan vam arribar a Esparreguera vam saludar a la Maria Parras que estava a punt d’obrir la nova llibreria del carrer Sant Miquel que porta el nom de El teler llibres.

Els hem desitjat molta sort!

Propòsits per la setmana vinent

A la classe a proposta d’en Marc hem decidit pujar al mirador de la Serra dels Gatells.

Dilluns 19 de setembre

Camí recorregut

Aquest dilluns érem 21 persones, la qual cosa ens ha alegrat molt. Hem seguit el camí de sempre passant pel carrer Balmes, plaça de l’Església, carrer Beat Domènec Castellet, Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca i després d’haver esmorzat hem seguit el GR6 en direcció Collbató perquè volíem parlar amb el senyor Jaume Rosanes prop de Can Rubió. Camí amunt hem agafat la pista forestal que va en paral·lel a la línia elèctrica d’alta tensió en direcció Nord-Est. Abans d’arribar al Capbrot de Rubió hem girat cap el SudEst per una pista planera que ens ha portat al Coll de la Serra dels Gatells. Per baixar hem seguit el camí empedrat fins a la cruïlla dels quatre camins direcció Can Roca. Hem passat pel carrer Ferran Puig fins a l’Escola.

Temps meteorològic que hem trobat

El temps ha estat molt fidel a la previsió que havíem compartit el passat divendres. De bon matí el cel no era blau del tot. Uns núvols mitjans o alts emblanquinaven el cel i cobrien bona part d’aquest.

Els rajos ultraviolats van ser més dèbils degut als núvols.

La sensació de calor no va ser tan acusada com la setmana passada. El penell del campanar indicava

l’Oest.

Vam observar a la part final del carrer Orenci Valls les esteles de condensació que havien deixat els avions a reacció. També vam poder observar el punt més alt d’Esparreguera, la Socarrada.

Les esteles de condensació són núvols gelats, línies llargues que de vegades apareixen quan passa un avió i són causades per la condensació del vapor d'aigua contingut a les emissions dels motors. De vegades també es formen un altre tipus d'esteles a les puntes de les ales, a causa de la condensació de vapors atmosfèrics

provocada pel descens de pressió i temperatura que es produeix en passar l'aeronau, però aquesta última sol produir se durant l'enlairament i l'aterratge , no durant el vol en nivells alts, i duren molt menys.

Un cop s'ha format una estela, la seva evolució depèn de les condicions atmosfèriques. Aleshores podem veure els tres tipus d'esteles esmentades al pòster:

Esteles curtes: aquestes són les petites línies blanques que veiem darrere l'avió que desapareixen gairebé tan ràpid com passa l'avió. Passa quan la quantitat de vapor d'aigua a l'atmosfera és baixa, i després les partícules de gel que formen l'estela tornen ràpidament al seu estat gasós. 

Estels persistents que no es propaguen: aquestes són llargues línies blanques que persisteixen després que un avió ha passat, però no creixen ni es propaguen. Passa quan la humitat atmosfèrica és alta, per la qual cosa les esteles no s'evaporen (més precisament, no se sublimen), i poden durar hores. Aquest fet s’associa al bon temps i a l’estabilitat.

Estels persistents que es mantenen: a mesura que el núvol creix, les línies es tornen més gruixudes, amples i de forma irregular. Això passa quan la humitat a l'atmosfera és molt a prop del nivell de condensació, el vapor d'aigua a l'atmosfera es pot condensar fàcilment en partícules de gel a l'estela. Si també hi ha una certa inestabilitat i turbulència, la trajectòria té una forma irregular. Aquests senders també poden ser moguts pel vent. Aquest fet s’associa a un proper canvi de temps. 

Com dèiem durant tot el matí vam tenir una sensació agradable pel què fa a la temperatura. Una altra vegada al voltant de les 12 del migdia s’ha produït un canvi de vent i tot i que no ha estat tan acusat com dilluns passat també ho hem notat. Això ha estat quan miràvem el paisatge des de la Serra dels Gatells. Com que miràvem cap al Sud l’aire ens venia de cara. Al nostre mestre l’aire li tocava a l’esquena perquè ens estava fent un munt d’explicacions.

Els núvols eren mitjans provablement altocúmulus o altostratus. Vam recordar que en Jan havia fet un mural amb els tipus de núvols que va compartir amb nosaltres a la classe. Moltes gràcies Jan.

Feina realitzada

Aquest dilluns hem aprofitat molt bé la sortida per poder pensar sobre les observacions que fem durant el camí.

Hem començat prop del campanar a la plaça Santa Eulàlia. Ens hem aturat i hem contemplat de nou el penell, el parallamps i hem fet un repàs dels punts cardinals. Avui la sageta del penell marcava l’Oest. Hem dit que també es pot anomenar ponent. Just en direcció contrària el punt cardinal que trobem és l’Est. D’aquest lloc també se’n pot dir llevant. A la nostra esquena quedaria el Nord i davant nostre el Sud.

Hem explicat que les esglésies i ermites es col·locaven orientades a l’Est en senyal de naixement del dia i en homenatge al Déu que hi veneraven. En el cas de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera també segueix aquesta idea. L’absis del carrer de les Cabanes prop de la rectoria està a l’Est de l’edifici.

Un cop hem parlat d’això hem seguit en direcció a l’absis i hem comentat que en el moment que es construïa l’església aquí hi havia unes cabanes amb els artesans que hi passaven moltes hores treballant. Vam explicar que l’actual rectoria no hi era i que davant de l’absis hi havia un munt de fustes, ferros i carreus de pedra provinents de la Serra de Rubió. Ferres, llauners, fusters, picapedrers, arquitectes, paletes...tots feinejaven en aquest espai.

Se sap que al voltant del 1316 van començar les obres per fer l’església. El dia 13 de desembre de 1587 , el degà de Piera posà la primera pedra. La data de construcció la trobem inscrita en una làpida del lateral esquerre de l'interior de l'església. Les obres de construcció, en gran part finançades per

la gent del poble mitjançant l'impost del quarantè, duraren aproximadament 25 anys.

Quan caminàvem pel camí en direcció a Can Sant Joan vam observar les oliveres de l’avi de l’Arnau. Vam veure que aquest any tenien moltes olives i a més a més molt grans en comparació a l’any passat. Vam veure també que el terra estava llaurat feia ben poc per ajudar a oxigenar les arrels i fer possible que la pluja regui els arbres. Vam recordar una dita d’aquest temps d’equinocci.

Serà bona la tardor amb pluges no escadusseres que al camp porten saó omplint torrents i rieres.

Hem explicat que saó vol dir la humitat suficient en benefici de la planta. Abans de collir les olives encara poden madurar i créixer una mica més. La bona collita hem vist que era comú a tots els conreus prop del Batlló. Els pagesos deuen estar molt contents aquest any en comparació l’any passat.

Des de l’esplanada de Can Roca ens arribava una olor boníssima de bolets. Vam recordar que l’altre dia vam

trobar una gita de bruixa prop del mirador del Mas Vidal. Ens hem fet una fotografia de grup

Després d’esmorzar hem jugat una mica i hem pujat GR6 amunt fins al peu de la línia elèctrica que baixa del Capbrot de Rubió. Abans de marxar ha vingut amb nosaltres el Fede amb qui vam compartir moltes diades de bosc l’any passat. Li hem lliurat un tríptic de la serra dels Gatells i ens ha dit que demà seguirà els itineraris. Quan hem passat per davant del terreny del Jaume Rosanes l’hem saludat i ens ha respost molt amablement.

Al mig de la pista hem trobat un excrement de fura. A diversos replans del bosc hem trobat el terra remogut pels senglars.

Hem pujat fins a la serra fins el trencall que se’n va al Sud en direcció al Coll dels Gatells. El camí va planejant sense perdre alçada. En aquest lloc hi ha diverses basses on s’hi rebolquen els porcs senglars. També vam poder veure fregaments amb plantes properes que eren fets feia poques hores.

Amb la Lídia hem localitzar una servera plena de fruits.

Al coll dels Gatells vam deixar les motxilles i vam seguir la carena fins el mirador. Allà vam estar reflexionant sobre el paisatge i sobre el gran valor que té de forma immaterial. A partir d’aquesta observació van sorgir aquestes idees.

Quan estàvem a dalt la Serra del Gatells, ens van explicar que un paisatge, és com un regal, però no es pot guardar, d'això se'n diu: Bens immaterials. És com una cosa, que veus, per exemple un paisatge, però no es pot empaquetar com un regal.

A la Serra del Gatells, es podia veure: Esparreguera, el coll de les Bramones, l'autopista A2, l'hípica, les oliveres, la creu de Saba, el Torrent del Violí, la casa de Can Roca... Tot això, era molt bonic.

Jana i Valèria

Un regal immaterial és un regal que no el pots guardar en una capsa ni a un lloc tancat. També que si el destrueixes no el podràs substituir per un altre d'igual, i en l'únic lloc que el podràs guardar és el cervell i al cor.

Aquests regals són més importants, que els que pots guardar en una capsa. Aquests regals que te'ls pots guardar per a tu algun dia s'acabaran trencant, i els regals immaterials sempre estaran allà, i sempre els podràs compartir...

Maria, Anna i Oriol

Explicacions des de la Serra dels Gatells fetes entre tots i totes:

Matias i Braian

Des del mirador vam veure Esparreguera, Olesa, Martorell I ens vas ensenyar un vídeo on el Patrici descrivia el mirador. Ens va fer pensar amb el regal que ens fa la terra. I que els regals millors són els regals per compartir i que no només són regals els que són consoles o joguines, també llocs per compartir i passarho molt bé.

Comencem amb una simple cosa què és un regal?

Un regal són uns cromos, una consola, un llibre. Per mi un regal pot ser una cosa material com els exemples o pot ser una experiència, un paisatge o unes vistes o una excursió. Els regals poden ser una cosa material com els primers exemples o com els segons, quin de les dues agafaries?

Aquesta és una conversa que hem tingut al mirador de la Serra dels Gatells. Segur que més d'un cop has vist una vista que hagi mirat més de 10 minuts. Això ens va passar al grup Mestrança. La Serra dels Gatells és impressionant sobretot el mirador, es veu fins Esparreguera i si et fixes molt es veu el mar.

Acabem un llarg camí feixuc que acaba a la Serra dels Gatells amb un paisatge que per nosaltres és un regal immaterial, que conté el següent: A la una hi ha la carretera A2. També a les dues cap a direcció sud hi ha la masia de Can Roca. A les nou en punt tenim el coll de les Bramones. També a les nou direcció est hi veiem la Creu de Saba. A les nou direcció Sud hi ha el torrent del violí. A les dues la talaia del Montmell. A les tres el camp de les oliveres i una mica més a la dreta hi ha la hípica i a les dotze es veu molt clarament Esparreguera. Com hem dit abans, hem parlat que aquest paisatge és un regal immaterial. Això vol dir que no es un regal empaquetat i que no és teu, és de tothom, és com veure un vol de papallones jugadores. Ho pot veure tothom, com el paisatge que és de tothom i ho pots gaudir tu sol o amb molta gent.

Marina i Mariona

Jan Calatrava

Des del mirador dels Gatells es pot veure un paisatge fantàstic. Si mires cap a baix es veu en una major part el bosc de Can Roca si apuges la vista veuràs perfectament Esparreguera. Si mires cap a la dreta veuràs el polígon industrial d'Esparreguera, mirant cap Esparreguera entremig de dues muntanyes si és un dia clar es pot contemplar el mar mediterrani. Cap a l'esquerra es pot veure el turó de les Ginesteres a més si aixeques la vista una mica podràs observar Olesa de Montserrat i si mires una mica a l'esquerra podràs contemplar el riu Llobregat mirant cap al polígon abaixant una mica la vista es pot veure Hostalets de Pierola, Can Rial i davant de tot es veu la Vinya Vella. Al final de tot abans del mar es pot observar el polígon industrial d'Abrera. Entremig d'Esparreguera i el riu Llobregat pots veure les roques Blaves.

Joan i Nil M.

Els alumnes de la classe de la Mestrança vam anar a la serra dels Gatells vam veure un paisatge impressionant també ens vam fixar en el fet que i havia una taula d'orientació. Vam observar el paisatge i ens vam fixar que es veia tota Esparreguera i també Olesa. En Patrici ens va ficar un àudio que els que ara fan 6è hi van treballar molt perquè si una persona invident arribava fins allà que pogués escoltar lo meravellosa que és aquesta serra. Des d'allà es veuen les roques blaves i el turó de les Ginesteres i també vam veure una banyera de porcs senglars.

Pau i Braian

Ens situem al bosc de can Roca. Anem a l’esplanada de mas Vidal. Anem cap a dalt i ens trobem la barrera, seguim amb la mateixa direcció “cap endavant” i seguim el camí una estona fins que ens trobem un cartell que cap a baix és Collbató i cap a dalt mas Manader i les ginesteres. Seguim el camí de Collbató cap avall, vam seguir i vam trobar la torre d’electricitat i vam seguir el camí, fins que vam trobar una bassa, i vam veure un lloc on hi havien moltes plantes i vam passar per allà i vam veure un banc i una taula.

Kira i Nora

Primer vam veure un paisatge molt bonic, que contenia, les Roques Blaves unes roques les quals es formen quan les plaques tectòniques es xoquen.

Desprès vam veure la hípica. L’hípica és un lloc on els que munten a cavall s’entrenen en un terreny professional per a cavalls.

També vam veure Olesa, Olesa es un poble on hi ha molts habitants, és molt bonic, i te moltes coses per jugar.

Vam veure Can Rial, una urbanització que està a dins de Esparreguera, és molt bonic perquè està molt ben cuidat, és un lloc tranquil, i està per sobre d’un nivell del mar.

La torre del Tibidabo, aquesta torre és per visualitzar, el Tibidabo. I ara què és el Tibidabo? El Tibidabo és un parc d'atraccions molt famós.

El Turó de les Ginesteres és un paisatge molt bonic. S’ha de fer un esforç per arribar hi, però ep!, val molt la pena. Així pots conèixer més la natura.

Si miraves lluny, veies un mar preciós i vaixells navegant.

El camp d’oliveres, és un camp que va plantar el avi de l'Arnau, és molt bonic, jo crec que l’avi de l’Arnau està molt feliç.

Vam veure, un carrer on hi havia molts cotxes, i algú va preguntar perquè brillaven tant, i vam dir que era per el sol que el sol feia que el metall brillés.

i Itzel

Quan arribem a la serra dels Gatells contemplem les vistes una bona estona i reflexionem que és un regal de la mare naturalesa, que no es pot canviar per res del món. La majoria de persones pensen que un regal és una cosa empaquetada, material, però si a tu et diguessin que el teu regal és anar a veure un paisatge, anar a olorar romaní, anar a veure una papallona, t’ho agafaries bé? Moltes persones no valoren els tresors immaterials d'aquí Esparreguera, perquè només veuen el tros de poble, no veuen res més . I és una pena, perquè només es centren en les seves coses i no pensen el que està passant en realitat al bosc. I quan hi van tiren moltes deixalles, perquè com ja hem dit, només pensen amb les seves coses. I qui veu tot això té una sort de veure tants llocs privilegiats com per exemple, les Roques blaves, la serra dels Gatells, el Mas Manader, la serra de Rubió etc… Si tan de bo la gent que ho fa malament ho fes bé…

Jan R. i Arnau D.

El dilluns em va agradar molt pujar la muntanya i em va agradar veure-ho tot.

Rohey

Jessica

Altres comentaris i descobertes

Prop de la masia de Ca n’Àngel aprofitant que avui no hem cridat molt se’ns han apropat dos cavalls preciosos a ran de camí.

Durant la caminada hem estat reflexionant sobre com poder fer una contribució al medi aquest any semblant a l’aportació del grup Mestrança del curs passat.

A Can Roca estàvem a punt de fer Filosofia però hem parlat de comportaments d’alguns companys que s’han de millorar. Esperem poder començar dilluns que ve.

Propòsits per la setmana vinent

Pujarem a la Serra de Rubió a veure el mirador del Mas Manader i la barraca de fum. 

Esperem que les millores del darrer dilluns en referència al to de veu, la cordialitat, els jocs, els temes de conversa, els mals entesos hagin millorat. 

Veurem si podem fer Filosofia 3/18. Estem a punt de llegir la introducció al text.

Dilluns 26 de setembre

Camí recorregut

Aquest dilluns érem 23 persones, la qual cosa ens ha alegrat molt. Hem seguit el camí de sempre passant pel carrer Gran, plaça de l’Església, carrer Beat Domènec Castellet, Can Comelles, Can Sant Joan, El Batlló, Can Roca i després d’haver esmorzat hem seguit el GR6 en direcció Est per trobar el camí empedrat. Hem passat per la cruïlla dels quatre camins i hem seguit fins a la pista forestal del Mas Manader. Amb forta pujada hem arribat al mirador. Allà hem fet petits desplaçaments fins a la Barraca de fum. Per fer la tornada hem desfet el camí fins a Can Roca i passant pel carrer Ferran Puig hem retornat a l’Escola.

Temps meteorològic que hem trobat

El temps meteorològic que hem trobat ha estat molt fidel a les previsions. Un fet destacable és que ha començat a fer fresca ja que les temperatures a primera hora del matí han baixat amb claredat després del cap de setmana plujós que hem passat. A les nou del matí uns fantàstics 12 graus ens han fet abrigar. Tal com estava previst no ha plogut i el vent ha estat moderat o fluix. Val a dir que a l’ombra del bosc o dels edificis una sensació de fred s’ha fet sentir. Al migdia i gràcies al sol la sensació tèrmica ha millorat i ens ha permès desprendre’ns dels abrics. Aquest fet ha coincidit amb un canvi de direcció del vent. Hem passat de NO. o sigui Mestral a O. o sigui Ponent al voltant del migdia.

El cel ha estat majoritàriament serè i només hi havia nuns núvols a l’Est damunt del mar.

Feina realitzada

Com cada matí de dilluns hem observat el penell del campanar. En aquesta ocasió indicava el Nord Oest i hem recordat el nom del vent que prové d’aquest punt cardinal. Es tracta del Mestral que és un dels més importants i que està present més vegades a Esparreguera. Hem explicat que aquest vent deixa net de núvols el cel.

Quan hem arribat al carrer Orenci Valls hem observat de nou que a les serres llunyanes de l’Hospici avui es distingia altra vegada la boira Vacarissana. Hem fet esment d’aquest nom de carrer i ens hem proposat de recordar els noms dels llocs que visitem. A la tornada hem vist una placa en un edifici del carrer dels arbres dedicada a aquest gran metge esparreguerí.

Hem repassat també el nom del punt més alt d’Esparreguera que és la Socarrada.

El camí rural que porta a Can Roca estava ple de plantes de fonoll. Hem explicat que aquesta planta servia per fer licors, infusions o per posar la en amanides. Alguns companys ens han explicat que en trenquen una part i se la posen a la boca perquè té molt bon gust.

Hem observat també les olives de l’avi de l’Arnau que seguien ben plenes a les branques dels arbres. Les olives més madures van canviant de color. Ara ja estan agafant un to blavós, lilós...

Sobre la masia de Can Sant Joan hem observat uns núvols alts anomenats cirrus que seguien la direcció del vent. En aquest moment del dia seguien marcant el Nord Oest.

Molt a prop de la masia de Can Roca hem estat parlant amb uns operaris de la Brigada Municipal. Els hem preguntat què feien i ens han dit que estaven desbrossant els marges. Els hem donat les gràcies per la seva feina.

A l’esplanada del Mas Vidal hem fet

rotllana per a explicar alguna idea del cap de setmana i esmorzar ràpid perquè volíem pujar al Mas Manader. Hem recordat les normes d’estada al bosc i hem demanat un cop més que no es pot cridar.

La sortida d’avui també ha servit per a recollir deixalles i portar-les als contenidors. Mirant, mirant hem trobat unes ales de papallona reina i l’hem desat a dins de la llibreta de camp. Hem recordat els noms dels camins pels quals

passaríem, GR6, Camí de Sant Jaume, Camí Ral, Camí empedrat...Hem observat els senyals indicadors per veure’n els símbols que els representen.

Tot caminant hem trobat altres indicadors més senzills però que ens porten molts bons records com aquest que indica l’aixopluc. Al peu d’aquest senyal hem recuperat la fita de pedres que indicava el camí. Hem observat també que hi havia alguns senyals rectangulars amb la meitat blanca i l’altra negra.

Hem explicat que aquests senyals indiquen acotat de caça. Això vol dir que algunes persones amb llicència tenen permís per caçar quan és època de caça o bé quan es fan batudes de senglar extraordinàries.

Durant bona paret del matí han passat diversos helicòpters damunt nostre. Aquest fet ens ha fet pensar en el gest espontani de saludar al pilot. Hem recordat que hi ha un senyal internacional que tots els pilots coneixen i que es fa amb el cos humà. Amb els braços enlaire vol dir Yes en anglès i el pilot sabria que necessitem ajut. Amb un braç amunt i l’altre avall es forma la inicial N de No i per tant el pilot sabria que estem bé. No és recomanable adreçar se als helicòpters si no és estrictament necessari. La fotografia recull una infografia que hem trobat a la part interior de la motxilla de la Valèria on hi ha una colla de recomanacions de seguretat.

Hem explicat també que algunes motxilles porten un xiulet o bé la Kira en porta un penjat al coll. Per demanar ajut cal fer tres cop de xiulet. Tres xiulades de tres segons. Els xiulets de motxilla porten tres marques per recordar quina és la senyat per demanar ajut. Us hi heu fixat?

Esperem que no hàgim de fer servir mai aquests recursos de seguretat però està bé conèixer-los.

Recordarem

La barraca de fum

Després d’haver nos orientat hem anat per grups a veure i conèixer la barraca de fum.

La barraca de fum és un autèntic tresor d’Esparreguera que estaria molt bé conèixer i investigar. Al lloc web del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona s’explica això d’aquest indret.

“...Barraca de fum: Construcció realitzada aprofitant una esquerda de la roca per on surt aire calent, damunt la qual construïren una volta de pedra, creant un petit refugi on resguardar se de les inclemències del temps. Es troba situada en un marge d'antics camps ja erms. L'explicació que en dóna Orenci Valls de la barraca del fum, és que tal fum no és sinó el vapor d'aigua que a l'hivern surt d'una escletxa que es condensa en trobar la temperatura baixa de l'atmosfera, que segons ell prova l'existència d'un corrent d'aigua...”

A la zona on a l’hivern s’hi fa una graellada vam estar pensant en possibles temes de treball pel nostre projecte. Hem hagut d’incidir en diverses idees que haurien d’estar clares quan anem al bosc: no arrencar plantes, no fer inscripcions, respectar la fila i no anar més a poc a poc del compte...

Un cop compartides aquestes idees hem imaginat què devia ser la barraca de fum abans de conèixer-la. Mentre un petit grup anava a visitar-la l’altre imaginava què devia ser. Han sorgit un munt d’idees:

- Un lloc per disparar semblant a un refugi.

.

Un lloc des d’on surt fum.

- Una barraca de pedra on s’hi feia foc.

.

Un lloc on refugiar se i protegir se.

Una barraca de pedra seca on refugiar se de la pluja.

. - Lloc per on sortia una xemeneia.

.

- Lloc on es feien graellades. Una barraca amb fum.

Un cop visitada la barraca les impressions havien canviat amb les aportacions d’en Xavi i de la Kira. Ambdós coneixien el lloc.

És un lloc molt antic que servia d’aixopluc en cas de fred molt intens. L’aire calent ve de sota terra i a la vegada és molt humit.

. - Algú ha protegit l’entrada de la barraca. És una sort haver-hi pogut accedir. Fa anys feia més fred i aquesta cabana servia de refugi a les persones que pujaven a treballar als conreus d’aquí dalt de la serra.

Era un refugi. Aquesta poesia escrita per en Nil M., la Valèria i la Maria va ajudar a fer més alegre el moment d’anar a dinar. Moltes gràcies per compartir-la. La transcrivim aquí a sota.

Amb les llibretes de camp es poden fer un munt de feines que a part de ser interessants ens poden portar a ser ben creatius i creatives.

Quan anem al bosc, ens divertim molt, i si passa quelcom dolent ens serveix de consol.

Observem un ocell té un vol tan bell que ens il·lumina el pensament.

En tot moment vam estar envoltats d’un munt d’espècies de papallones. Just en el lloc on vam dinar hi havia erugues que encara no havien començat el procés de la metamorfosi. Baixant cap a Can Roca l’horitzó s’havia netejat de boirina i vam poder contemplar el mar Mediterrani i la desembocadura del riu Llobregat.

Vam comentar que a Esparreguera i des d’Esparreguera es pot veure el mar i els Pirineus. És provable que moltes persones no es creguin aquesta idea. La qüestió és que nosaltres ho hem comprovat per nosaltres mateixos i mateixes.

A la cruïlla dels quatre camins vam observar prop nostre un cabirol que ens va fer observar l’Oriol.

A la masia de Can Roca vam poder començar el llibre de Filosofia llegint ne la introducció. Abans però la Mariona ens va explicar una història de por que s’havia inventat. Realment feia molta por imaginar se el que ens explicava la Mariona!!! El conte es titulava “La Lilly, la noia sense ulls”.

Sessió de Filosofia

Per fi vam poder iniciar les sessions de Filosofia 3/18. Vam llegir la introducció del llibre i tot seguit vam entrar a dialogar sobre què ens havia fet pensar, vam fer un resum i al final una avaluació analògica valorant la quantitat d’intervencions que s’havien realitzat.

Algunes idees que van sorgir:

El llibre parla d’unes vacances que passen dos amics i de la balena Leviatan. Aquest nom de balena també és la d’un monstre mitològic.

. - Només havent llegit la introducció ja em fa pensar...

- Us agrada pensar?-

Sí que m’agrada pensar. Pensar és bo per les persones.

. - El llibre està escrit de tal manera que no et defineix les coses i no et porta a conclusions. Aprens a la vida a pensar per tu mateix.

. M’ha agradat la lectura expressiva que hem fet. M’ha fet imaginar moltes coses...

- Imaginar és pensar?-

. Quan estem parlant hem de pensar a la vegada.

M’ha cridat l’atenció la idea de les paraules.

Jo lo de la casa de nit crec que fa por però si hi penses bé potser no.

. - Si ho sabéssim tot no podríem deixar anar la imaginació. Imaginar i pensar és el mateix. Quan imaginem una cosa ho veiem a la ment.

Cada persona té una cosa que és única en el món.

. Crec que imaginar i pensar està relacionat. Si t’imagines una cosa a la vegada la penses.

. - Jo conec gent que no pensa i està orgullós de no pensar. També hi ha gent que deixa que els altres pensin per ell.

. La història que explica el llibre és com unes vacances em sembla que m’imagino que m’agradarà.

. - Cada persona té els seus defectes i avantatges. Si el llibre parla d’això crec que està molt bé.

La imaginació té a veure amb pensar, imaginar i crear.

. Hi ha coses que no poden ser al nostre gust directament. Sempre podem somiar en aconseguir ho. Somiar de moment és gratis tal com diuen a la meva família.

Cadascú de nosaltres es pot imaginar una cosa.

Seria avorrit si ho sabéssim tot. No ho podem saber tot. Com un riu cada gota és una idea.

Allò que pensem és real.

. Hi ha gent que es comparen entre ells o elles a l’hora de pensar. Diuen que uns són més llestos que els altres. Jo crec que tots i totes som llestos a la nostra manera. No cal comparar.

. - Somiar és imaginar. Ahir a la nit vaig rellegir Pèbili que va abans de Kio i Gus. La història que s’hi explica depèn del personatge...

Fem un resum de la sessió i amb unes pedres fem l’avaluació analògica valorant la quantitat i qualitat de les intervencions.

Pel proper dia entrarem a llegir el capítol 1 de Kio i Gus.

Altres comentaris i descobertes

Al marc de la porta de Can Roca vam localitzar un insecte pal autòcton. Per saberho vam demanar l’opinió de la Lídia que ens ho va confirmar.

Tot baixant cap a l’Escola vam observar diverses menjadores per a gats situades al carrer Ferran Puig. Està molt bé que diverses persones del poble vulguin tenir cura dels gats. Ens beneficia a tothom.

Propòsits per la setmana vinent

Seguir descobrint indrets que ens facin pensar en fer propostes favorables per al poble, per al bosc i per a tots nosaltres.

Pensar en el fet de descobrir la barraca de fum. És possible que ens porti a centrar el projecte en aquest tema. 

Fer possible una més gran atenció i memorització dels noms dels indrets que descobrim o caminem. 

Seguirem llegint el llibre de Filosofia i valorarem les idees que compartim.

Dilluns dia 3 d’octubre Camí recorregut

Aquest dilluns 3 d’octubre hem començat el nostre recorregut pel pati de l’Escola. Hem baixat pel carrer de Baix i hem pujat pel carrer Sant Joan fins a la cruïlla del carrer Barcelona. Un cop hem observat la teulada de la casa de Cal Bacallaner hem seguit cap el carrer Guardiola i cap al Nord pel carrer Cavallers fins a la plaça de l’Ajuntament. Hem seguit pel carrer gran fins a la plaça Santa Eulàlia. Hem pujat pel carrer Montserrat i hem girat pel carrer del camí del Puig fins a trobar el carrer Beat Domènec Castellet. Hem pujat aquest carrer fins la rotonda de l’Orenci Valls. Hem anat en direcció a Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca i l’esplanada del Mas Vidal. Després d’esmorzar hem seguit el GR6 fins a la cruïlla del camí empedrat, hem baixat cap al torrent de Mestrança i ens hem situat al Turó de les Ginesteres. Després de dinar hem baixat cap al torrent del Puig i hem tornat a Can Roca per fer Filosofia. El retorn l’hem fet passant pel carrer Ferran Puig i carrer avall hem retornat a l’Escola passant per la Biblioteca l’Ateneu.

Temps meteorològic que hem trobat

El temps atmosfèric que hem trobat ha estat fidel a les previsions. A primera hora del matí la sensació de frescor era important. A mesura que ha anat passant el dia la temperatura ha pujant i fins i tot ens hem pogut desabrigar. El cel ha estat enterbolit per núvols alts i per un munt d’esteles de condensació. El vent ha estat molt fluix tot el dia. Avui no hem vist la boira Vacarissana però hem trobat rosada damunt dels cotxes. El sol era intens i ha anat bé portar protecció solar i gorra. Per fer la rotllana es hem hagut de resguardar sota una alzina. Tal i com havíem explicat el dilluns passat les esteles de condensació

es mantenen al cel i això vol dir que tindrem uns quants dies de tranquil·litat meteorològica sense precipitacions importants.

A la captura de la dreta es pot veure el canvi de la direcció del vent com cada dilluns al migdia el vent del Nord o Nord Oest gira a Sud. Quan va passar això vam veure que augmentaven els núvols alts.

Feina realitzada

A partir d’un comentari a classe on el nostre tutor plantejava el seu desig de reconstruir un penell de l’edifici vell de Secundària hem començat la jornada observant la teulada d’aquest edifici.

Hem explicat que l’Escola El Puig està ocupant aquest immoble en règim de lloguer. L’edifici és propietat de la família Romagosa. Aquesta família era una de les més riques d’Esparreguera ja que tenia també com a propietat la masia de Can Rial. Eren tan rics que tenien servei de cuineres i criades per a les habitacions. On ara treballa en Jordi Martrat hi havia la cuina de la casa, el rebost i les habitacions del servei. A dalt de l’edifici hi havia un parallamps i un penell del qual només en queda la punta de la sageta. Degut a una forta tempesta el penell va fer-se malbé. Serà possible arranjar-la algun dia? No ho sabem però hi pensarem una mica. Hem vist també el cable que baixa del parallamps i s’enfonsa en el pou mort. Per alguns de nosaltres això ha estat un descobriment.

Aquest penell és de primeries del segle XX. A les principals cases d’Esparreguera s’instal·laven penells que eren els primitius aparells de predicció del temps atmosfèric. A part del penell del campanar els altres servien per a tenir una idea de temperatura i precipitacions. Vam anar a veure el penell de la casa de Cal Bacallaner al carrer Barcelona. Aquest penell està ben cuidat i fa goig de veure.

Vam anar carrer cavallers en direcció Nord i vam fotografiar el campanar. Aquesta vegada vam veure que el penell indicava a l’Oest de forma molt clara.

Al carrer gran vam aturar nos davant de la casa de la Mariona i els seus pares. Vam observar l’armariet que hi ha a la façana i que permet fer intercanvi de llibres entre les persones que vulguin fer ne. La Mariona ens va explicar que saben que té molt èxit i que moltes persones el fan servir per deixar i agafar llibres. També ens va explicar que un cartell informatiu que explicava la iniciativa algú el va fer caure.

Al carrer d’Orenci Valls vam tornar a contemplar el cel que hem comentat a l’apartat de meteorologia. A part de comentar els fenòmens meteorològics vam proposar fer una infografia que expliqués a les persones que veuen el paisatges des d’aquí el nom dels cims de les muntanyes. Serà possible?

Quan vam ser prop de la casa de la Sara i la Carla vam observar un cotxe que tenia rosada pel damunt. Durant la nit havia caigut damunt del vehicle i feia que brillés amb els rajos del Sol.

En castellà d’aquest fenomen se’n diu “rocío” en gallec se’n diu “orballo”. Quan la rosada es glaça se’n diu gebre o “escarcha” en castellà.

Quan vam passar prop de les oliveres vam veure que les olives van madurant molt de pressa. També vam veure que algunes havien caigut a terra ja que algú les havia fet caure expressament.

Quan vam arribar a l’alçada de la masia del Batlló vam agafar la pista de la dreta i vam observar de lluny la serra de Rubió. Vam recuperar unes fotografies antigues d’Esparreguera on apareixien les muntanyes de la Serra de Rubió plenes de conreus fins dalt de tot. Cridaven l’atenció els arbres ben arrenglerats i per tant havien de ser conreus. Vam concloure que devien treballar moltes persones al camp fa tant sols cent anys. És per això que necessitaven construir marges de pedra seca i cabanes on refugiar se de les inclemències del temps. En aquest lloc vam haver de recordar que els camps llaurats no es poden trepitjar ja que hem de respectar la feina dels pagesos.

A l’esplanada del Mas Vidal, després d’esmorzar vam jugar una estona. Jugant, jugant vam recollir un fragment d’una reixa de l’antic safareig que la Lídia ens havia comentat que hi havia per allà. Vam proposar-nos anar a l’Arxiu Municipal a portar la troballa a la Maria Rosa. Ella la guardarà i la protegirà.

Alguns companys i companyes porten uns esmorzars impressionants com el que es veu a la fotografia.

Fet i fet se’ns havia fet tard per a pujar a l’aixopluc. Vam decidir anar en direcció al torrent de Mestrança i al turó de les Ginesteres. D’aquesta manera podríem mostrar a la Rohey i a l’Arlet un treball realitzat pel grup Pedraforca al cim d’aquest indret.

Tot caminant vam observar uns garrics amb una aglans molt i molt grans! A l’horitzó aquest dilluns es veia la desembocadura del riu Llobregat ens va semblar distingir el casc blanc d’un transatlàntic com el de la fotografia de la companyia MSC.

Quan vam arribar al turó de les Ginesteres vam veure la infografia, els bancs i el codi QR. Quina feinada. Aquest fet havia de motivar nos per pensar què faríem aquest curs en benefici del poble i del bosc. La Lídia i el Patrici van explicar el treball de l’ADF i com va ser d’emocionant poder instal·lar els bancs al Turó de les Ginesteres. Quanta feina que poden gaudir els vilatans d’Esparreguera gràcies a l’esforç dels nostres companys.

Van sorgir aquestes propostes:

Oriol. Treballar els penells del vent. Fer una taula d’orientació al Mas Manader i al carrer Orenci Valls. Posar un codi QR amb la informació.

Nora. Treballar sobre la barraca de fum de tal manera que ho puguem explicar amb una infografia.

Jan R. Arranjar el penell de Can Romagosa. Estudiar les barraques perquè ja en coneixem dues. Estarà bé fer-ho saber a la nostra ciutat.

Jan C. Estudiar les fulles, curiositats com l’escombra de bruixa.

Albert. Arranjar la barana del mirador del Mas Vidal. Posar hi una taula d’orientació i ressaltar les Roques Blaves.

Gerard. Al Mas Manader podríem posar hi un codi QR i una tanca per poder se acostar al precipici.

Nil.- Estaria bé anar traient brossa de l’entorn.

Joan.- Al carrer Orenci Valls podríem posar una taula d’orientació amb els noms dels relleus més importants. També m’agrada treballar amb els arbres i els animals per fer ne saber més informació.

Ben dinat vam trobar una Mantis Religiosa que es va deixar fotografiar ben bé. De tornada a Can Roca vam recordar la importància de no córrer i encara menys de frenar nos amb els companys per tal que caiguin a terra.

Al mig de la pista vam trobar l'eruga del borinot de les corretjoles (Agrius convolvuli) era realment impressionant. Quan esdevé papallona és així:

A la masia de Can Roca vam llegir els episodis 1 i 2 del capítol 1 de Kio i Gus. El diàleg va girar sobre:

A l’episodi dos et pots imaginar moltes coses. Podem pensar amb la gata que es planteja qui pot sentir se orgullós d’un mateix.

. - Hi ha persones que l’orgull pensen que és ser superior a l’altre.

. -

El capítol ú m’ha fet pensar en el fet que siguis com siguis tu pots sentir-te orgullós de tu mateix.

Aquest capítol parla de l’orgull i la imaginació. Els somnis i la inspiració. Quan anem llegint las història me la imagino.

M’ha agradat molt saber que cadascú pot donar la opinió. Cadascú som com som.

.

- Potser aquest capítol té relació amb la classe i encara no hem descobert com som.

M’ha agradat saber que parlaríem de l’avi d’en Kio.

Parlem del comandant Cousteau. L’hem referenciat al classroom-

. - Un somni també pot ser una forma de pensar.

Un malson pots canviar lo. És quan saps segur que allò no és realitat. S’anomena “Son lúcida”.

Quan te’n dones compte ho pots canviar.

Es pot controlar el somni a la vegada que agafes el son. Somiem amb pilot automàtic. Van sols els somnis.

Els malsons no els puc controlar i em pregunto per què?

L’avantatge dels somnis és que mai estarem en perill nosaltres! Cal tenir ho en compte.

Parlem de diversos somnis bons o dolents que ens han quedat en el record.

Els somnis són una manera de pensar. Poden ser una manera d’imaginar. Pensar, imaginar i somiar estan al mateix grup del pensament.

Per finalitzar la sessió vam llegir dues poesies:

Un bosc màgic

Quan anem al bosc ens omplim d’il·lusió. Un món viu sobre qui ens va donar la llibertat.

Hi ha persones que no aprofiten aquest regal tan valuós.

Maria i Jèssica

Has caigut, estàs sol no tens esperança i una veu dins teu diu: tranquil·la estic aquí tu només segueix el camí.

Mariona i Marina

Propòsits per la setmana vinent

Seguir pensant en quin projecte treballem per a benefici nostre i del poble d’Esparreguera.

Mirarem d’anar a l’aixopluc ja que aquest dilluns no ha estat possible. Si hi anem podem reflexionar sobre la feina al camp que era fa uns cent anys tan important a Esparreguera.

Seguirem avançant en habilitats socials que no són adequades entre nosaltres.

Estarem pendents de les oliveres i els seus fruits.

Seguirem llegint el llibre de Filosofia i valorarem les idees que compartim.

Pensarem en la relació dels vents que marquen els penells i el temps atmosfèric que ens trobem.

Podem portar uns prismàtics per mirar ben bé els vaixells que es poden veure a l’horitzó.

Dilluns dia 10 d’octubre

Camí recorregut

Hem començat el recorregut al pati de l’Escola observant tres grans arbres: el xiprer, el llorer i l’olivera. Hem sortit pel carrer de Baix i hem anat en direcció al carrer dels arbres fins a la cruïlla amb el carrer Balmes. Hem arribat a la plaça Santa Eulàlia i hem pujat pel carrer Montserrat seguint fins el carrer Bruc. Hem anat en direcció a la rotonda del carrer Orenci Valls on hem fet una observació. Hem seguit per Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca i l’esplanada del Mas Vidal. Després d’esmorzar hem pujat pel GR6 fins al camí empedrat. Un cop hem trobat la pista forestal del Mas Manader hem agafat el trencall de l’aixopluc. Allà ens hem quedat a treballar i a dinar. Hem baixat pel costerut corriol que porta al camí de la cova del Petrecó. Hem seguit a l’Oest cap el torrent de Mestrança i hem baixar fins a Can Roca. La tornada l’hem fet desfent el camí i passant pel carrer Ferran Puig fins arribar a l’Escola.

Temps meteorològic que hem trobat

Tant les previsions com el temps atmosfèric en directe ha respost a allò previst. A primera hora feia una mica de fresca però a mesura que passaven les hores l’ambient s’ha fet molt confortable. Al migdia ens hem pogut desabrigar. El cel ha estat enteranyinat per núvols alts que tocaven els cims de Montserrat. Les esteles de condensació dels avions avui desapareixien amb facilitat. Hem parlat d’aquest fenomen que a Esparreguera té molta tradició...

Si Montserrat porta barret cauran pluges a pleret...

La dita fa referència al fet que quan s’arrossega les boira per Sant Jeroni els habitants d’Esparreguera sabien que provablement plouria. Això juntament amb l’indicador dels penells que miraven a l’Est feia preveure precipitacions.

Durant tot el dia el vent ha estat molt fluix. Hem tornat a veure el canvi en la direcció del vent a l’hora del migdia. No hi havia boira Vacarissana i no hem observat rosada com el dilluns passat.

Feina realitzada

Avui dilluns hem dedicat les explicacions i les observacions a la feina dels pagesos d’Esparreguera. Abans però hem estat parlant al pati de l’Escola per a explicar que fa uns anys abans de ser com és ara era ple d’horts, d’arbres fruiters i de corralisses d’animals.

Abans de començar a caminar hem saludat a l’Anna València que estava escombrant el pati que era ple de fulles. Li hem agraït a ella i al Jordi Martrat la feina que fan en favor nostre. Hem començat fent referència als arbres més importants que tenim al pati i que per a alguns són ben desconeguts.

1. El xiprer. En tenim molts de xiprers al pati per a separar espais i en tenim un de ben alt que substitueix un altre que era també molt gran. El xiprer representa la benvinguda a un lloc. És present als cementiris i a es masies. Antigament servien de senyal d’acollida a les cases de pagès. Un xiprer a l’entrada volia dir que les persones que passaven per allà eren benvingudes i que se’ls donaria aigua per a ells i per als seus animals. Dos xiprers representaven una acollida més gran. A la masia s’hi podia entrar, beure i fer-hi algun àpat. Amb tres xiprers el servei podia ser complert. A part de les dues possibilitats anteriors es podia menjar, beure, quedar se a dormir i fins i tot fer canvi d’animals per a poder seguir el camí.

2. El llorer. Al pati tenim un llorer. És originari de la casa de Can Romagosa. Durant molts anys havia estat molt ben acompanyat per arbres fruiters que hi havia al pati: pomeres, pereres, cirerers... És important perquè és un arbre noble i olorós. Ha estat en perill de morir diverses vegades però ara té una font

d’aigua a prop que l’ha fet reviscolar. El llorer era una planta que ja des de l’antiga Roma servia per homenatjar a persones o animals. També ha servit molts anys com a condiment de cuina.

3. L’olivera. L’olivera que tenim al pati es va plantar fa una cinc anys en homenatge a en Mateu. Els nens i nenes que el van plantar el van escollir com a arbre representatiu de la vida, de la força i de la pau. Cada any fa un munt d’olives i té molt bona salut gràcies al lloc on està plantat. En aquest mateix lloc hi va viure un pollancre molt alt que feia goig de veure. Està molt ufanós gràcies a que aprofita les substàncies nutritives que un antic pou negre havia deixat. En aquest indret del pati un pou recollia els excrements que la família Romagosa feia a les comunes. La imatge de la dreta ens mostra com eren les comunes i actuals vàters. (Fins i tot tenien una tapadora també de fusta). D’aquest pou on ara hi ha l’olivera se’n deia barral. Quan s’omplia el venien a buidar amb un carro. Ja ens podem imaginar quina olor devia fer aquesta feina. Els excrements eren molt valuosos ja que servien com adob natural als camps de la Masia de Can Rial. Les clavegueres del carrer de Baix van tardar molts anys en construir se.

Vam recordar la frase “Plou a bots i a barrals”. La paraula bots volia dir bota de vi i barrals feia referència al dipòsit on es desaven els excrements. Us ho imagineu? A moltes cases tenien un femer on una muntanya d’excrements de persones i d’animals eren reciclats per servir d’adob orgànic.

Un cop vam pronunciar aquesta frase vam recordar que l’edifici vell de secundària té una bodega a la part inferior on s’hi desaven les botes del vi. Ara mateix només es veu un respirall que porta al pati.

Quan vam arribar a la Plaça de la Pagesia vam observar un cartell ple d’eines que estan per damunt de les lletres metàl·liques pintades de color blau.

Vam explicar que aquestes eines formaven part de la reixa de sortida al carrer Sant Miquel de Can Romagosa. Això és on ara mateix hi ha la sortida de

l’edifici d’Educació Primària. La fotografia següent mostra on eren aquestes eines i com n’era de bonica la sortida mirant cap a les serres de Can Rial.

La plaça de la Pagesia és un homenatge als pagesos i pageses d’Esparreguera que tants anys han treballat als camps de l’entorn del poble. Passant per la ferreteria Masip vam contemplar l’aparador amb les eines actuals dels pagesos i la conclusió és que no han canviat tant.

Girant a la dreta cap el carrer Balmes vam contemplar el campanar com cada dilluns. Aquesta vegada el penell indicava clarament a l’Est i per tant havia quedat així gràcies als vents de Llevant. Hem recordat que els pagesos sabien que aquest vent portava la pluja a

Esparreguera i que els terrissers no posaven les peces de terrissa a eixugar. La humitat era molt important. La vista del carrer Balmes en direcció a la plaça Santa Eulàlia és molt bonica. El campanar hi queda ben emmarcat.

Quan vam passar per davant d’un dels edificis de les tres caravel·les ens va cridar l’atenció la feina d’un senyor que portava al magatzem diverses caixes amb bolets. Vam estar parlant amb ell sobre la seva feina i sobre el fet que no sabíem que a Esparreguera hi hagués un comercialitzador de bolets. Ens va dir que sí. Ell mateix i els seus treballadors van a collir bolets i els porten als mercats de Barcelona. L’empresa es diu “Boletruff” i ha posat un cartell amb la informació a la façana de l’edifici.

A prop de la masia de Can Comelles uns operaris estaven arranjant les voreres.

Vam veure també un vehicle que mitjançant una gran mànega fumigaven els arbres propers a la masia. Els operaris que portaven el camió ens van explicar que feien un tractament contra la processionària del pi. Curiosament fumigaven els pins i tots els altres arbres amb una gran quantitat d’insecticides.

Quan vam ser a les oliveres propietat de l’avi de l’Arnau a tocar de la masia de Can Sant Joan vam reflexionar sobre el treball en aquests camps. Vam mostrar un esquema de les feines que s’hi fan al llarg de l’any. En aquest moment i tal com mostra la imatge el pagès té llaurat el camp per fer possible el darrer creixement de l’oliva i poder la collir el mes de novembre. Tots i totes vam quedar d’acord en la feinada que suposa tenir cura d’un camp com aquest. Mitjançant un esquema vam comprovar la classe d’oliveres que hi ha plantades al camp. L’esquema ens mostrava la forma de les olives més corrents a Catalunya. Vam concloure que les que vèiem eren del tipus palomar i vera. Aquest era l’esquema:

Uns dies més tard l’Arnau ens va confirmar que el seu avi li havia dit que realment eren de la classe que havíem identificat.

Les masies properes ens parlen de la feinada que durant tants anys els pagesos portaven a terme de sol a sol. No es pot passar de llarg davant d’aquesta oportunitat de conèixer el passat.

Més amunt de Can Sant Joan a la dreta hi ha uns magatzems que guarden un tresor al seu davant i que ningú coneix. Es tracta d’una roda de molí d’oli partida en dues parts. Aquesta peça de molí hauria de desar se en un museu de la vida rural d’Esparreguera, oi?

Vam explicar que formava part d’una gran maquinària que triturava les olives fins a fer-ne una pasta per extreure’n l’oli verge extra. Mireu...

Vam explicar mitjançant un esquema la feina a la premsa d’oli. A Esparreguera n’hi havia unes quantes. Ara els pagesos porten les olives a Can Paloma, a Olesa o a Collbató. Per collir olives hi treballava tota la família. Els nens i nenes de la nostra edat ja anaven a collir olives sortint de l’Escola o a horari sencer si no hi podien anar. Tot collint olives les persones cantaven per fer menys feixuga la feina. Les cançons les cantaven majoritàriament les noies o les dones. A vegades eren tristes i quan podien reclamaven més bon tracte i una feina més lleugera. Collien les olives agenollades a terra durant moltes hores. Durant el mes de novembre antigament ja feia molt fred i havien de collir les olives ben abrigats i abrigades. A les mans portaven uns guants per protegir se les ungles i abrigar se una mica.

Cançó de collir olives

A muntanya sóc anada i m'hi sóc campada bé. L'any que ve hi tornaré si no sóc morta ni casada.

El sol ja es pon darrere d'una penya. El nostre majoral tot el dia renya.

Les olives que colliu, quan toquen les vostres mans, garridet meu, les convertiu en perles i en diamants.

Ran de camí vam observar una construcció que era el pou de Can Batlló. Una mica més amunt vam observar que a la masia de Can Roca també hi havia un pou semblant. El diàleg ens va portar a pensar sobre el fet que totes les masies quedaven arrenglerades gràcies al fet de poder aprofitar l’aigua subterrània que passava de Nord a Sud a part d’estar al costat del camí ral.

A l’esplanada del Mas Vidal vam fer una rotllana i després vam esmorzar per poder pujar de pressa cap l’aixopluc tal i com ens havíem proposat. Es van explicar un munt d’anècdotes sobre el cap de setmana.

A la cruïlla de camins sempre ens trobem un hidrant dels bombers que manté un bassiol d’aigua. A part de comprovar que en cas d’incendi els bombers hi connectarien les seves mànegues hem acordat respectar l’aigua per fer possible que els animals del bosc o animals de companyia hi puguin abeurar.

Ens havíem proposat observar l’horitzó amb prismàtics i per això n’hem fet una pràctica amb els que es veuen a la imatge i amb alguns que portaven els nostres companys i companyes. S’han de seguir aquests passos:

1. Treure les tapes protectores de l’òptica.

2.- Regular la roda de l’ocular dret per ajustar la graduació de l’ull de l’observador o observadora.

3. Ajustar els dos oculars a la distància entre els dos ulls de tal manera que només es vegi una sola imatge.

4. Regular la roda d’enfocament central per millorar la imatge.

5. Agafar els prismàtics amb suavitat però amb fermesa.

6.- Gaudir mirant i observant.

Feta l’observació vam comprovar que una taca blanca que la setmana passada ens va semblar que era un vaixell es tractava d’una teulada molt brillant que gràcies a la incidència del sol destacava molt a l’horitzó. Vam seguir el camí empedrat fins els quatre camins i la pista del Mas Manader. A mitja distància ja es troba l’indicador de l’aixopluc. El vam seguir amb il·lusió de recordar l’any passat.

L’aixopluc es mantenia en bones condicions. Quan ens vam plantejat d’entrarhi tots a dins, com l’any passat, vam contrastar que la nostra talla havia augmentat considerablement. Per tant aniria bé que per prudència ens mantinguéssim a fora. L’entorn estava molt humit gràcies a les pluges recents.

Vam fer rotllana i per començar el nostre mestre i en Jan van fer una representació de teatre simulant un conflicte d’ordre de fila que ja no s’hauria de produir a cinquè curs. Vam parlar d’habilitats socials per a resoldre conflictes i per utilitzar el diàleg com a eina de resolució d’aquests. Quan vam acabar les representacions i després d’una ronda d’intervencions vam parlar dels pagesos altra vegada. L’indret ple de marges de pedra seca i la pròpia cabana ens parlen de la vida agrícola

d’Esparreguera.

La fotografia de la Serra de Rubió plena fins dalt de tot de conreus ja ens feia pensar que aquesta activitat era molt important.

Al damunt del cap o amb l’ajut de cavalls o rucs els pagesos portaven les eines, els conreus o el menjar a la muntanya. La vida era molt dura tenint en compte que a la muntanya s’havien d’adaptar a les condicions del clima que es trobaven. És per això que les cabanes de pedra seca els servien per a aixoplugar se en cas de mal temps. També servien per a deixar hi les eines o atuells de reserva d’aigua o roba d’abric. Els camins estaven més adaptats per a suportar aquesta feinada que dia rere dia es feia a la Serra de Rubió.

A Esparreguera la feina dels ferrers era molt important per a mantenir les cavalleries en bones condicions per al treball. També era molt important la feina dels basters que treballaven amb el cuir de les brides i corretges dels carruatges o muntures.

La feina del pagès començava de bon matí hora solar. Vam recordar que ara portem dies hores de més a aquest horari. A les cinc del matí el pagès ja treballava. A les vuit esmorzava: feia foc, posava un tros de cansalada a la paella i menjava la vianda que havia sobrat el vespre anterior. També era corrent menjar bacallà i escalivada. Normalment ocupava tres quarts d’hora a fer l’esmorzar i menjar lo. A les nou començava altra vegada a treballar. Cada dues hores s’aturava per beure aigua o xerricar a la bota de vi durant un quart d’hora.

El dinar era a les dotze. Moltes dones s’encarregaven de portar lo a la Serra de Rubió per tal que qui hi treballava no s’hagués de moure. A l’hivern com que el dia era més curt , només es trigava una hora per dinar i en canvi, a l’estiu, la jornada era més llarga els pagesos es podien prendre dues hores per fer l’àpat.

Amb l’horari solar, a les cinc ja era fosc i per tant no berenaven. En canvi a l’estiu a les set o a les vuit es berenava. Els pagesos podien treballar en terres pròpies o en terres d’un altre propietari. Aquest tracte es deia tracte de rabassa. Els primers rabassaires anaven a mitges amb l’amo, després es passà a un terç i finalment la cinquena part. A Esparreguera hi havia persones especialitzades e trobar ajudants per fer les feines del camp. El jornal que es pagava en un dia era de set pessetes. Després de la Guerra Civil ja es pagaven trenta pessetes.

Des de l’aixopluc pensàvem en aquestes feines i en aquestes tradicions. Un bon dinar ens va fer recordar el descans dels pagesos. Després de dinar havíem de baixar el camí costerut per trobar el camí de la cova del Petrecó.

Com que eren les 14h vam recordar que en realitat eren les 12h hora solar. En aquest moment el Sol s’ha de situar dalt de tot del cel i ens ha de marcar el Sud.

Vam

Aquestes són algunes de les idees que s’han plantejat:

M’agrada la idea de parlar d’allò que s’imagina en Kio.

M’agrada que s’imaginin coses.

. M’ha sorprès la idea que s’imagini que és un peix. Es poden imaginar tantes coses quan et dutxes.

. Es poden imaginar moltes coses amb el cap sota l’aigua. Quan jo imagino amb paraules penso i quan imagino amb imatges també penso.

Tot el món hauria de ser bo com la conclusió dels somnis que parlàvem la setmana passada.

. És bonic que pensi tantes coses des de la banyera.

. - Un dia jo em vaig imaginar que els meus pares eren crancs i no em podien parlar.

M’ha agradat la idea que s’imagini que és un peix. Jo també tinc bons records quan vaig a la piscina del tiet.

Els lavabos ajuden a imaginar coses.

Quan jo era petita tenia por d’anar al lavabo. També ho feia la imaginació.

. És bonic donar valor a les coses petites. Hem de valorar allò que tenim.

. - La imaginació l’hem de fer servir. La imaginació no ocupa res. Vagis on vagis te la pots emportar i et pots imaginar una cosa. No fa falta massa espai. (Carolina 6è).

Jo no podria córrer anant enrere per molt que m’ho imagini.

Jo prefereixo imaginar coses tota sola. Els altres veuen que qui imagina té més creativitat.

. -

És millor pensar i imaginar per un mateix o mateixa. No és bo que els altres hagin de pensar i imaginar per tu.

Com es diu aquest fet que explica la vostra companya Valèria?

Això se’n diu manipulació. (Miquel 6è).

Quan a l’Escola decidim coses seria com això. Jo sempre dono la meva idea i els altres també l’haurien de donar. (Carolina 6è).

- Hi ha persones que a vegades decideixen per tu.

.

arribar a Can Roca i vam fer Filosofia 3/18.

-

.

Jo a vegades penso pels altres però deixo que decideixin ells o elles.

- A mi m’ha passat que algú vol decidir i pensar per mi.

.

. A mi m’ha passat això i molesta molt. Em fixo que hi ha persones que fan cas als altres sense pensar si allò està bé o no.

Quan aquestes persones decideixen per tu, és molt important saber la resposta que els dones. S’ha de pensar en no ferir els sentiments.

Aquestes persones és com si ignoressin la forma de ser dels altres. Quan dius una cosa i la demanes és com si te la imagines.

. - Crec que les persones ho fan malament tan les que manipulen com les que poden dir no diuen sí i es deixen convèncer.

Us dic una frase manipuladora de tal manera que a qui li dic no pugui reaccionar ... Segur que seràs al Centre Comercial amb mi. No dono opció a que respongui una altra cosa.

Una cosa és manipular i l’altra cosa és ser amable.

- Trobeu diferències entre una proposta i una manipulació?

Una cosa és fer una cosa que et vingui de gust i l’altre deixar se convèncer.

Si veus que t’estan manipulant has de pensar per tu mateix o amb ajuda de les persones de confiança o de la família. Aquests et donaran solucions ja que són els ajuts més sincers.

Propòsits per la setmana vinent

La setmana vinent 17 d’octubre serà la darrera sortida al bosc durant uns quants dies. Hem d’aprofitar ho per anar perfilant el projecte i les nostres aportacions a bosc i al poble d’Esparreguera. 

Seguirem llegint el capítol 2 de Kio i Gus. 

Pensarem en relacions entre Esparreguera i el Baix Llobregat Nord i Olot i la Garrotxa. 

Veurem si el respecte per les normes i allò que ha d’estar assolit a 5è es compleix.

Dilluns dia 17 d’octubre

Camí recorregut

Avui hem seguit la ruta 16 del llibre Descobrint Esparreguera de la Lídia Quevedo i d’en Josep Grau que va a la Vinya Vella i el camí veïnal de Collbató.

Aquest recorregut té molt bones vistes al vessant Oest de la Muntanya de Montserrat i al mateix vessant de la Serra de Rubió i dels Gatells. És un tresor poder veure des d’aquí Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

Com el passat dilluns hem començat el recorregut al pati de l’Escola. Hem seguit el carrer de Baix direcció carrer dels arbres. Hem girat cap al carrer Balmes, on hem observat el campanar, hem creuat el carrer Francesc Marimon i hem passat pel pont nou de la Plana direcció carrer Vallespir i Cerdanya. Al final d’aquest carrer hem girat cap al Nord Oest per seguir la pista forestal que va en paral·lel a l’autovia fins a l’alçada del pont que creua aquesta carretera. Hem passat el pont i de nou hem anat en direcció a la masia de la Vinya Vella. Després d’esmorzar hem baixat la costa dels Penitents fins al segon pont damunt de l’autovia. Hem anat a parar a la part Nord de l’antiga carretera N-II i passant per l’esquerra en el sentit de la marxa hem fet cap a l’alçada del restaurant de les Alzines. Des d’allà hem agafat la pista forestal cap a la masia de Ca n’Àngel i després a la masia de Can Roca. Allà hem dinat i el retorn l’hem fet pel recorregut de sempre fins a l’Escola.

Temps meteorològic que hem trobat

El temps que hem tingut ha estat molt fidel a les previsions. Això és molt important pel què fa a les precipitacions. Tal com prevèiem s’han produït pluges febles al llarg del matí. Hem anat seguint les cortines de pluja amb els telèfons mòbils dels mestres. Sort que havíem previst portar impermeables. El vent ha estat molt suau tot el dia. A migdia la temperatura ha pujat de valent i ens hem hagut de desabrigar. El cel ha estat enteranyinat tota l’estona amb algunes

ullades de sol. La muntanya de Montserrat altra vegada tenia barret i s’ha complert la dita...Si Montserrat porta barret a Esparreguera plou a pleret...Sobre això ha estat curiós el fet que es repeteix cada dilluns. Al voltant de les 12 hores un canvi de direcció de vent provoca canvis en l’atmosfera. Avui hem passat de sobte d’estar totalment ennuvolats i amb algun plugim a un cel assolellat i amb moltes clarianes.

Feina realitzada

Al pati de l’Escola hem observat diverses coses que de tant veure les ens passen desapercebudes.

Caseta meteorològica digital. Al cap de munt de l’edifici de secundària hi ha una estació meteorològica automàtica “Davis Vantage Vue”. Aquesta estació ens porta informacions sobre: temperatures, precipitacions, vent, pressió atmosfèrica...Les dades arriben a la classe de sisè de primària mitjançant ones de ràdio.

Caseta meteorològica analògica. Aquesta caseta meteorològica es troba situada al balcó de primer. Va costar molt aconseguir la aquí a l’Escola. Vam agafar la de model a partir d’anar al Camp d’Aprenentatge de la Garrotxa. En aquest camp es recollien dades meteorològiques de forma analògica diàriament. Ara està una mica feta malbé però esperem recuperar la ben aviat per a poder hi treballar. Té un termòmetre de màximes i mínimes, un baròmetre i un pluviòmetre oficial.

Terra paral·lela. La Terra paral·lela és un model del planeta Terra que ens permet visualitzar el nostre planeta com si estiguéssim situats en un lloc exterior i d’aquesta manera poder comprendre alguns dels fenòmens que, observats des de la superfície, poden resultar més difícils de comprendre. Si col·loquem l’esfera terrestre

orientada de forma convenient obtindrem una imatge paral·lela de la Terra pel lloc on ens trobem. La que tenim al pati ha estat reparada diverses vegades i ara aniria bé que es tornés a pintar. Està orientada al Nord seguint el seu eix de gir. Serveix per comprendre el moviment de rotació del planeta, el pas de dia a la nit, les ombres damunt de la superfície...L’Arlet ens va deixar veure la seva brúixola i vam comprovar que l’eix de rotació està ben orientat. Vam simular el moviment del planeta amb l’ajut de la brúixola. Vam veure també que la caseta automàtica també està orientada al Nord.

Rellotge de sol. Molt a prop de la terra paral·lela hi trobem un rellotge de sol ben artístic. Es va construir quan a l’Escola es va treballar l’artista Oteiza. Moltes persones es pensaven que era un monument. Ara mateix en Jordi Martrat ha posat un gnòmon a la part superior perquè l’ombra torni a projectar se a terra. Els nombres metàl·lics els té desats al magatzem per si un grup de nois i noies eixerit volen tornar-lo a posar en marxa.

Pujant pel carrer dels arbres veiem un munt de persones esmorzant a les terrasses de les cafeteries. Hores d’ara el fred hauria de fer difícil aquesta activitat. Antigament les darreres setmanes d’octubre ja eren molt fredes.

L’observació del campanar des del carrer és com cada dilluns espectacular. Un cop feta l’observació seguim el nostre camí aquesta vegada caminant pel carrer Balmes en direcció Oest. Just a l’inrevés que les darreres setmanes. Els nens i nenes d’Esparreguera quan sentien les campanes que anunciaven el tems deien: “Bon temps d’on vens del cel vine, vine que et volem” o “Mal temps d’on vens de l’infern ves te’n, ves te’n que no et volem”.

Tot passant per la terrisseria “Encinas” vam veure que s’estaven eixugant moltes torretes decorades.

Vam observar l’antiga fàbrica de tovalloles. La fàbrica ara es dedica als tancaments d’alumini. Un altre dia ens hi tornarem a aturar i en parlarem.

Vam creuar el carrer Francesc Marimon en direcció al Pont Nou de la Plana. Vam explicar que aquest pont es va inaugurar el dia 16 de desembre de l’any 2007. Té 140 metres de llargada i 10,5 metres d’amplada. El pont passa pel damunt del Torrent Mal i ajuda als habitants de la Plana a no haver de fer una gran volta per l’altre pont al Sud de la vila. Vam preguntar nos el perquè del nom del Torrent Mal. Diverses idees van fer nos recordar que aquest torrent que ara mateix és ben sec ha fet rierades que s’han emportat per davant tot allò que tenia a la seva llera. Vam recordar les inundacions del mes de juny de l’any 2000. Aquestes inundacions fins i tot van fer caure el pont de l’autovia provocant la mort de dues persones.

Avui uns operaris de l’Ajuntament estaven envernissant les baranes de fusta del pont. Vam comentar que aquesta fusta és d’origen tropical. Podien haver-ne fet servir unes de més properes. Oi? La conversa damunt del pont ens va portar a recordar diverses coses que han passat en aquest indret.

Les imatges mostren els efectes dels aiguats que ara mateix, mirant el torrent, semblen impossibles de ser realitat. El nom de Torrent Mal el té ben guanyat ja que aquests efectes s’han anat repetint al llarg dels anys.

El torrent recull les aigües de les serres de Rubió i Mas d’en Gall i fa que amb molt poca estona la llera quedi ben plena d’aigua que baixa amb gran força. L’any 2000 van caure en pocs minuts 200 litres per metre quadrat.

Ara mateix a la llera del torrent hi ha un munt d’horts ben traçats geomètricament que aprofiten les aigües subterrànies que de forma invisible van transcorrent torrent avall. Ara mateix hi vam veure plantacions de faves, cebes, escaroles...

Vam observar també la forma del torrent. Vam veure que és més ample pel seu cantó dret en sentit del curs de l’aigua. Això podria ser degut a la força de Coriolis que fa que les aigües de l’hemisferi Nord girin en sentit anti horari. Val a dir, que alguns científics no hi estan d’acord ja que aquesta força diuen que es mostra en girs de masses d’aire o aigua més grans.

Després de creuar el pont vam trobar nos amb el carrer Àngel Guimerà. Preguntant sobre el nom del carrer la pluja d’idees va ser considerable. Al final vam concloure que Àngel Guimerà havia estat un dels escriptors en llengua Catalana més importants de tots els temps.

En aquest moment l’escriptor i una de les seves obres de teatre són de molta actualitat. Resulta que un programa de TV3 titulat “El llop” va fer una prova a diversos artistes de Catalunya per representar l’obra Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

En Jaume Navarro i l’Àlex Guixà ex-alumnes de l’Escola van arribar molt lluny en aquest programa!

Els següents carrers eren Vallespir i Cerdanya. Vam explicar que eren el nom de comarques del Nord de Catalunya. El Vallespir ara mateix és dins de França però antigament formava part de Catalunya.

El mapa representa les comarques de la Catalunya Nord que ara formen part de França.

Ran de camí vam veure les malves que estaven en plena floració. Aquestes plantes servien per a rememorar els difunts. Al llarg dels anys ha perdurat l’expressió “Colgar malves” fent referència a la gent que havien enterrat.

Després d’haver caminat per aquests carrers hem girat cap a la dreta direcció Nord Oest per seguir una pista que va paralel·la a l’autovia. En el llibre de la Lídia i en Josep s’explica que les oliveres que estan plantades a banda i banda de la pista les van poder deixar aquí perquè van fer servir dinamita per fer els forats per deixar hi els arbres. Qui va decidir fer aquest sistema es va trobar amb la roca mare del conglomerat montserratí.

El paisatge s’anava obrint i ens mostrava la part oest d’Esparreguera. Vam anar trobant també els nous indicadors que l’Ajuntament està instal·lant per senyalar els camins del terme.

Caminant, caminant, vam trobar-nos amb un camp llaurat on es distingien les plantes de cereals plantades a màquina. Vam estar pensant quin era aquell conreu. Vam descartar que fossin pastanagues, tomàquests, enciams... perquè tal i com haviem vist al torrent Mal aquestes plantes necessitem molta aigua per créixer. Allò que teníem davant havia de ser un conreu de secà. Vam repassar els conreus de secà que coneixíem...olivera, ametller i blat. Podria ser ben bé la llavor que vèiem germinada al camp. Els nous indicadors fan goig de veure perquè a part de mostrar el camí hi consten els quilòmetres de distància per a arribar als llocs. Estan situats a les cruïlles de camins i ajuden als caminants a no perdre’s i a saber el nom dels llocs d’on es ve i on es va.

El pas pel pont per sobre l’autovia ens va portar a pensar en diverses coses: 

El gran volum de transport amb camions que es fa per carretera. 

La impossibilitat que aquest trànsit passés avui dia pel carrer Gran.

Aviat vam arribar al trencall del camí que va a Mas d’en Gall i a la Vinya Vella. Nosaltres vam seguir aquesta segona destinació. El camí passa per camps d’ametllers i oliveres molt ben cuidats.

Arribant a la masia de la Vinya Vella la panoràmica era impressionant. A la fotografia següent es poden distingir diverses serralades i cims de la Serralada Pre litoral. Avui el cel no ens permetia veure les muntanyes del Parc Natural però herm fet una infografia que ens pot servir de referència per una altra vegada que hi hagi més bona visibilitat.

A la masia vam esmorzar i jugar una estona. Vam tenir una aventura amb una motxilla que al final va acabar prou bé.

Quan baixàvem per la pista vam veure en Miquel conduint un tractor. El seu gos Border Colie el seguia ben content ran del tractor. Ell és el fill dels masovers que encara viuen a la masia. Sabem que havia estat llaurant el camp d’oliveres i que després havia de llaurar un altre camp d’ametllers. Ell és la tercera generació de masovers. L’any passat ens explicava que els amos de la Vinya Vella viuen a Vilafranca del Penedès i que són molt rics. Només venen a la masia de tant en tant. Ell vigila que tot estigui en ordre i procura reparar les parts que es fan malbé. Sabem que l’interior de la masia està preparat per a entrar hi a viure tot seguit.

Sabem que al soterrani hi ha la bodega immensa i que més avall hi ha la cisterna que recull l’aigua de les teulades de la masia. També hem sabut que hi ha una llegenda que diu que des de la masia hi havia un túnel que portava al Monestir de Montserrat. No sabem si és cert o no però la imaginació ens ho va fer creure. La masia és del segle XV d’estil renaixentista amb alguns detalls d’estil gòtic. Aquesta propietat havia sigut de l’Abat de Montserrat. Durant molts anys els

masovers havien de pagar el delme al Monestir en forma de productes de la collita. La pujada a la masia rep el nom de Costa dels Penitents perquè és on pujaven els vassalls a portar els impostos als propietaris.

Abans de marxar ens vam oblidar d’explicar que aquest indret on hi ha la masia rebia el nom de “Pla de les forques”. Vam recordar que la pena de mort va ser vigent fins fa pocs anys i que consistia a penjar les persones pel coll fins a morir. Es feia a les sortides dels pobles i en llocs ben visibles per donar exemple.

Molt a prop de les baranes vam observar un crani que ens va semblar de fagina . El camí de baixada cap a la connexió amb l’antiga N II va servir per veure el massís de la muntanya de Montserrat de Nord a Sud.

Vam observar també la línia elèctrica d’alta tensió que és el punt de referència de la serra dels Gatells. Vam localitzar el coll de la serra on sempre dinem. Des d’aquesta perspectiva també vam comprovar que a sota dels cables elèctrics s’han de treure les plantes si el proper estiu no s’ha de calar foc.

Vam passar molt a prop de l’antiga discoteca La Coloma de la qual encara en queden les parets principals. Vam explicar que durant molts anys va ser punt de trobada del jovent d’Esparreguera.

Des de la masia de la Vinya Vella vam observar unes grans obres que es fan al polígon industrial d’Esparreguera Nord. És impressionant l’espai que s’està treballant. La quantitat de maquinària implicada i el nombre de treballadors és considerable.

Al pedrís de la masia vam observar un insecte pal preciós. La Lídia ens va confirmar que aquest era autòcton d’aquí.

La perspectiva de Montserrat és impressionant des d’aquí. És un paisatge armànic només trebncat pel so de l’autovia.

Pel camí vam trobar diverses plantes que mereixien la nostra atenció. Vam veure esparreguera amb els seus fruits. Vam veure també el llentiscle amb les seves baies d’un color fúxia preciós. L’arítjol estava també ben florit.

Observant bé l’aritjol vam comprovare que desprenia una olor molt bona.

També vam veure l’arç blanc! Un autèntic tresor.

Tot caminant per aquesta zona vam veure molts abocaments de runa incontrolats. Vam recordar que quan algú fa obres les restes de construcció es poden portar a la deixalleria per ser reciclades.

Abans d’arribar a Can Roca vam passar per Ca n’Àngel i vam poder observar el magnífic rellotge de sol de la façana. La masia es troba molt ben arranjada i en molt bon estat.

La sessió de Filosofia 3/18 va començar amb la lectura del capítol II de Kio i Gus. El diàleg va girar al voltant de la imatge que cadascú tenim de nosaltres mateixos i mateixes i si els sentits ens donen una informació fiable d’allò que percebem.

Crec que el capítol fa pensar en les mentides que es diuen per no ofendre els altres.

Em fa pensar en coses que em diu la meva mare.

No sé si algú se n’ha adonat que la Gus és cega. Quan explica kles coses o demana explicacions fa servir tots els sentits.

Potser sí que ho és però fa tot el que es proposa.

. -

Els pares i mares a tots ens diuen que som bonics. No cal que sigui veritat...són els pares i diuen coses bones de nosaltres. És la nostra família.

És provable que els pares i mares ho vegin tot diferent.

Els pares i mares sempre diuen coses boniques.

La gent es veu diferent de tal i com la veuen els altres. Senzillament ets tu i no hi ha res millor que tu. En ser cega pensa en com la veuen els altres.

És possible que hi hagi gent més maca que jo però no passa res. Jo m’agrado tal com sóc.

-Algú només pot ser maco per la seva imatge externa?-

Algú pot ser maco però mala persona. Això no té sentit. Allò més important és ser bona persona.

La meva àvia em va explicar que a mesura que les persones es fan gran a vegades es fan més lletges...o males persones...

. -

- Això que estem parlant depèn de les persones.

.

Podem creure directament l’opinió d’una altra persona?

La meva mare em posa músiques d’en Dani Flaco. Que sigui guapo no volo dir que sigui millor músic. Això és l’opinió de les altres persones.

. -

. Una persona també pot ser guapa i bona persona a la vegada.

Hi ha persones que es veuen lletges. Això afecta a la seva autoestima. Diverses persones expliquen idees mitjançant la participació d’altres persones.

Per una banda crec que la Gus és cega i per l’altra no.

Hi ha persones que han après a estar malament després de veure Youtubers i tenen enveja o pensen que allò que surt per pantalla és la veritat.

Cal molta responsabilitat per no creure’s tot allò que es veu.

. -

Hi ha molta gent prima que es veu grassa. I a l’inrevés.

Els pares ens diuen coses sobre com ells ho veuen. Sempre et diran coses bones passi el que passi. Ara bé si et tornes mala persona aleshores sí que és un bon problema. A més a més sent lleig no fas mal a ningú.

Estem d’acord que el llibre de la Lídia i en Josep ens ha ajudat molt a fer el recorregut. Moltes gràcies.

Propòsits per la setmana vinent

Seguirem treballant el treball en grup i la cooperació.

Mirarem de trobar relacions entre allò après al Camp d’Aprenentatge i el bosc de la Serra de Rubió.

Reprendrem el tema del projecte de classe i el projecte d’Escola.

Pesarem sobre Perejaume i la seva idea d’aproximació al paisatge.

Dilluns dia 7 de novembre

Camí recorregut

Aquest matí hem anat en direcció a la plaça del Rei, hem seguit pel passatge de l’Ateneu, hem tombat cap al carrer Francesc Macià fins el carrer Balmes. Com molts dilluns hem seguit aquest carrer fins a la plaça Santa Eulàlia. Des d’allà hem continuat cap el carrer Montserrat, carrer del Bruc, carrer del Tati i rotonda d’Orenci Valls. Des d’allà hem pujat direcció Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca fins l’esplanada del Mas Vidal on hem esmorzat. Un cop hem esmorzat hem nat en direcció al torrent de mestrança fins a la cruïlla de les Bramones. Pujant amunt hem anat fins a la vinya de cal Puput. Un cop hem acabat la classe hem acabat de pujar el Turó de les Ginesteres on hem dinat. Després de dinar hem seguit el camí fins el coll de les Bramones, camí empedrat, GR6 fins a Can Roca. El retorn l’hem fet com sempre fins arribar puntuals a l’Escola.

Temps meteorològic que hem trobat

El temps ha estat molt fidel a les previsions que havíem recollit el passat divendres per avui. De bon matí la temperatura era baixa i ens hem hagut d’abrigar. A migdia ens hem pogut treure la roba ja que uns fantàstics 22 graus i una manca de vent ens han portat molta escalforeta. Quan a la tarda el Sol ha anat baixant ens hem hagut d’abrigar altra vegada. El cel a primera hora era ben ras. A mesura que avançava el matí molts núvols alts com els cirrocúmuls i les esteles de condensació dels avions han anat cobrint el cel. No hi havia rosada i la sequera era ben visible a tots els racons del poble i del bosc.

S’ha tornat a produir el canvi de vent habitual dels migdies. De Nord ha girat a Sud. Observant el cel i en relació amb la pressió atmosfèrica molt alta, 2020 hpa hem introduït la idea d’inversió tèrmica de la qual pararem més endavant.

Feina realitzada

Durant el trajecte pels carrers d’Esparreguera hem pogut observar diverses cases d’estil Modernista com les que havíem localitzat a Olot durant les recents colònies.

Aquest dilluns l’hem dedicat a seguir observant l’entorn i a parlar de les tradicions del poble en relació al medi proper. Hem parlat de la tradició de Sant Martí que se celebra aquest proper divendres dia 11 de novembre. Antigament era una diada de festa i alegria ja que es preparaven les conserves vegetals i animals de tot l’any.

Els recorreguts fins arribar al bosc sempre els aprofitem per fixar nos en detalls del poble. En concret sempre passem per davant d’una terrisseria on emmagatzemen peces al pati per tal que s’assequin. En aquesta ocasió havien deixat damunt de les lleixes uns abeuradors per a conills i gallines.

El penell del campanar assenyalava cap al Nord i per tant a primera hora bufava tramuntana. Quan vam tornar havia canviat al Sud i per tant bufava migjorn

Avui mirant a l’horitzó no hem vist la boira Vacarissana perquè el vent del Nord la desplaçava i desfeia ràpidament. Hem parlat del nom d’aquest vent del Nord. Entre tots/es s’ha arribat a la conclusió que Tramuntana vol dir ...”Vent que travessa les muntanyes”.

També hem vist una boirina que impedia veure hi amb claredat. Hem arribat a la conclusió que era contaminació. Aquest fenomen es produeix els dies que hi ha altes pressions. Avui la boirina era de color gris. Hem quedat que la setmana que ve si podem anar al bosc observaríem de quin color és.

El nom que té aquest fenomen és el de la inversió tèrmica. Això vol dir que en una situació normal fa més fred dalt de les muntanyes que a les valls. Quan hi ha inversió és just al revés. Fa més fred a les valls que als cims de les muntanyes. Mireu aquest esquema que us deixem a continuació:

Aquesta seria una situació normal amb pressions entre baixes i properes a 1013 hpa. Aquesta era la situació d’avui i dels propers dies. L’aire pesava 1032 hpa i per tant deixava l’aire fred a les valls juntament amb tota la contaminació produïda per les calefaccions, els motors dels vehicles i les indústries.

Aquesta era la vista mirant al Nord Oest

A l’esquema següent es poden veure les etapes d’aquesta inversió. La primera és la normal circulació de l’aire. L’aire fred pesa i baixa a ran de terra. L’aire calent puja a la part superior. Avui ens trobàvem tal com representa la part inferior de l’esquema. Mireu lo ben detingudament. Durant les setmanes que ens queden d’hivern pot seguir produint se aquest fenomen.

A la plaça Santa Eulàlia ens hem aturat a prop d’una rajola del terra que tenia una inscripció...: “...LLOC ON HI HA UN POU D’UN PARAIRE TINTORER QUE EL 1603 CEDÍ L’AIGUA PER CONSTRUIR L’ESGLÉSIA...”

Vam preguntar nos què devia ser un “paraire” i de mica en mica vam anar desfent el misteri. Per desfer lo vam fer una pluja d’idees: podria ser una paradeta , podria vendre alguna cosa, podria tractar amb l’aigua...

Per més curiositat vam fotografiar una rajoleta del carrer Balmes molt a prop on deia que allà hi havia hagut una fàbrica de gasoses. Aquest paraire havia de necessitar molta aigua igualment que la fàbrica de gasoses. Quan va passar la Marta, l’àvia de la Noa, ens va explicar que ella sabia que a cada banda del carrer Gran hi passava un riu subterrani amb molta aigua. Així doncs el paraire havia de treballar amb aquest producte i si era tintorer havia d’acolorir alguna cosa. Poc a poc la pluja d’idees va portar nos a des cobrir que un paraire treballava amb llana i que el que hi havia aquí a part de treballar amb llana la devia tintar de diversos colors. Per acolorir teixits cal una gran quantitat d’aigua. Ens

vam imaginar que el desguàs d’aquell taller devia anar carrer Balmes avall en direcció al torrent Mal.

Sabem que a Esparreguera els paraires tenien molta fama . Al mateix poble o bé al torrent de la Gorgonçana hi havia moltes fàbriques que o bé filaven o tenyien o teixien aquest producte. Es veu que els teixits de llana d’Esparreguera juntament amb els de Terrassa eren molt famosos per la seva qualitat. Els clients d’aquests teixits de llana molt sovint eren els militars. Al llarg de la històries han necessitat peces d’abric i la llana de les ovelles xisqueta o merino que a lloms de les ovelles baixaven per la carrerada o camí ramader del Torrent Mal era aprofitada per fer productes molt valorats.

Al terra de la plaça vam trobar aquesta rajoleta metàl·lica i vam estar pensant què devia voler representar. Vam llegir el text que hi té inscrit i vam fer un diàleg sobre el seu significat. És una rajola que està inscrita en el projecte Stolpersteine i que fa memòria del Sr. Luís Gorgui Mateo nascut l’any 1919, exiliat i deportat l’any 1940 al camp d’extermini de Mauthausen. Vam rememorar l’horror de la Segona Guerra Mundial i vam explicar que moltes persones volen fer oblidar les injustícies que s’hi van produir. Esperem que no oblidem mai els horrors que allà s’hi van cometre. A continuació exposem un petit text que explica el Projecte:

L’Ajuntament d’Esparreguera s’ha adherit al projecte Stolpersteine. Les Stolpersteine (mot alemany que significa “pedra que fa ensopegar”) són unes petites llambordes cobertes amb una fulla de llautó amb les dades gravades de cada persona deportada, que es col·loquen en el paviment de davant de la seva última adreça coneguda. Es tracta, doncs, d’un projecte que relaciona art i memòria ja que cada Stolpersteineret homenatja a una víctima del nacional socialisme. Cada pedra és única i feta especialment a mà, com a gest de respecte i humanitat, que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

El creador d’aquest homenatge és l’artista alemany Günter Demnig, que ha estat convidat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i pels ajuntaments de Girona, Sabadell, Granollers, Olesa de Montserrat, els Guiamets, a més de Cervera i altres municipis de la Segarra, per col·locar les stolpersteine en els seus municipis respectius. Amb aquestes llambordes, Demnig volia fer tornar de manera simbòlica al seu veïnat totes aquelles persones deportades molts anys després d’haver desaparegut. Actualment ja hi ha més de 50.000

Stolpersteine en 21 països d’Europa com Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, França, Itàlia, Hongria, Luxemburg, Països Baixos, i per descomptat a Alemanya, on s’han col·locat a més d’un miler de localitats. A Catalunya ja se n'havien col·locat a Navàs, Igualada, Manresa i Castellar del Vallès.

Nosaltres recuperarem aquest treball amb les rajoletes amb motiu de la Festa de la Pau que farem el proper mes de gener.

A l’alçada dels edificis de les caravel·les vam tornar a parlar amb els comerciants de bolets que xerrant a ran de porta ens explicaven que portaven rovellons i ceps provinents de la província de Sòria. Estaven molt contents perquè sabien que vendrien la seva collita a molt bon preu degut a que aquest anys a

Catalunya hi ha molt pocs bolets. Abans d’arribar a la Masia de Can Comelles hem pogut veure la nova pavimentació de la vorera. També hem pogut contemplar la feina d’alguns oficis que no veiem quan som a la classe. Aquest és el cas d’uns paletes que finalitzaven la teulada d’unes cases unifamiliars.

Sense assegurança caminaven pel cim de la casa com qui camina pel carrer!

Quan hem arribat al camí rural hem pogut veure el camp d’oliveres de l’avi de l’Arnau. Avui feien la collita d’olives ajudats per un tractor i unes vares vibratòries que feien caure les olives a la borrassa de color taronja. Observant la seva feina explicàvem que antigament aquesta feina la feien els nens i nenes i les dones. Abans es collien les olives del terra per a

moldre les. Avui en dies es deixen a terra perquè es considera que no són aptes per al consum o per a la producció d’oli.

Al mig del camp un tractor amb remolc portarà les olives a Can Paloma, on per mitjans tradicionals, es premsaran i s’obtindrà el preuat oli d’oliva paloma o vera.

A l’esplanada del Mas Vidal hem comentat el cap de setmana i hem planejat la feina a realitzar durant el matí.

Avui anirem a la vinya de Cal Puput per a observar la relació entre el camp i les persones que durant tants i tants anys hi ha treballat. Encara es poden sentir els sons del seu treball i es troben les restes dels atuells que feien servir.

Aquesta antiga vinya es troba al Sud Oest del Turó de les Ginesteres i és un autèntic tresor.

A l’esplanada del mas Vidal hem trobat un capoll d’algun insecte i una vèrtebra d’un animal petit.

Seguint la pista forestal en direcció al Turó de les Ginesteres vam observar unes roques que vam explicar que eren la base del Bunstsantein. Eren uns conglomerats molt brillants que una mica més tard a la vinya del Puput veuríem en una cabana enderrocada fent de paret Nord. Des de ben lluny ja vam localitzar la.

A la vinya de Cal Puput, sota una magnífica servera, vam parlar de diverses coses:

1. Vam escoltar una explicació del Sr. Josep Grau on ens explicava que el nom d’aquesta vinya prové d’un veí d’Esparreguera que li deien que era de cal puput. Resulta que aquest sobrenom li venia pel fet que estava tan orgullós del seu terreny de conreu que pels carrers d’Esparreguera cridava: “A la meva vinya hi canten les puputs, a la meva vinya hi canten les puputs...”. Com era d’esperar la gent del poble li van posar aquest sobrenom. La veritat és que aquest terreny era molt fèrtil i el senyor Ramon Ventura Miret n’estava molt joiós.

2. Vam reconèixer l’espectacularitat del lloc des d’on es pot veure la Vinya Vella, Can Sant Joan, el Batlló... Vam recordar les idees que per fer el projecte de classe havien sorgit fins ara i vam explicar també que el general d’Escola aniries de la mà de l’artista Perejaume.

Sobre el projecte de classe estàvem d’acord en que recollint les idees de tots i totes aniria sobre: història, paisatge, allò que passava temps enrere, l’esforç que suposava pujar a treballar cada dia a la Serra de Rubió...Vam acordar que treballaríem les relacions de les persones amb el seu entorn. Caldrà buscar un bon títol.

Sobre Perejaume vam explicar que l’endemà veuríem una obra seva en format vídeo. Vam recordar que quan havíem passat pel camp d’oliveres de l’avi de l’Arnau havíem vist unes muntanyetes de fems. A la fotografia es poden veure rere les oliveres a punt de ser repartís pel camp un cop s’hagi fet la collita de les olives.

En Perejaume també estima el camp i ja li agrada tal com és.

Un cop finalitzada la classe calia trobar si a la vinya de Cal Puput hi havia una cabana de pedra seca. Buscant, buscant, la vam trobar! Encara manté el terra enllosat i es veu la paret Nord.

La cabana està així a partir d’una gran feinada feta pel grup Pedraforca. L’esplanada de la vinya és plena d’atuells i restes de material de construcció: gerres, teules...

Aquestes troballes ens van fer pensar en que podríem fer una recerca gairebé arqueològica!

Des del turó de les Ginesteres on vam dinar vam fer zoom amb la càmera i vam obtenir la imatge de la taula d’orientació del mirador de la Serra dels Gatells. A Can Roca vam fer sessió de Filosofia. Vam parlar sobre les idees sorgides després de la lectura dels episodis 3 i 4 del capítol 2 de Kio i Gus.

Aquestes són algunes de les idees sorgides al diàleg:

. Ara ja es veu molt clar que la Gus és invident. Tenim moltes pistes. Sempre s’ha d’aprendre i està molt bé que la Gus ho vulgui. Això és el pas de la saviesa. Tot està preparat per aprendre més.

. Quan la Gus diu que té moltes preguntes també ens parla sobre que s’interroga sobre el significat de les coses. És una noia curiosa.

. Trobo aquest llibre molt interessant.

Hem de recordar que no tothom és perfecte. No conec a ningú que ho sigui. Però hi ha gent que es creu perfecte.

Ningú té dret a dir a un altre: tu no saps fer això....Jo sóc bo en algunes coses i els altres ho són en altres coses.

Quan us trobeu amb opinions diferents acceptaríeu una altra pregunta per resposta?

Depèn de qui em respongui d’aquesta manera. Hi ha gent amb qui pots confiar i gent amb qui no. Aquests darrers et diuen...Jo ho sé tot.

Quan ens trobem amb persones que diuen que ho saben tot , què podem fer?

. Això que estem parlant es diu saber habilitats socials. Hi ha companys nostres que estan aprenent això.

. Cal recordar que sempre es pot aprendre de tot i de tots. Això depèn de si t’ho creus o no.

- Us heu fixat que estem parlant de creences?

. Hi ha persones que es creuen superior. Això no vol dir que sigui la veritat.

Depèn de qui ho diu. Davant d’aquesta situació és millor no posar se nerviós.

Fem un resum i acordem que seguirem amb el capítol 3 la setmana que ve.

Mentre anàvem tornant vam trobar nos a en Jordi Junyent. Ell ha vist sortir el sol a diversos indrets. Mestre de plàstica de l’Escola El Puig, professor de tallers, encuriosit de la vida i pel camí, s’ha anat fent mica en mica.

Era un estret col·laborador del poeta Joan Brossa i feia realitat les idees plàstiques del poeta.

Ell també és artista i ha fet un munt d’exposicions:

Quina sort d’haver te trobat Jordi!

Propòsits

per la setmana vinent

Veure com podem relacionar la mirada de Perejaume amb el nostre treball al bosc. 

Seguir treballant la relació de les persones amb l’entorn proper. Concretar quina serà la nostra intervenció a la Serra. 

Anar a Can Paloma a veure moldre les olives. 

Anar tancant el treball de bosc d’aquest trimestre. Preveure com finalitzem el proper dilluns 21 de novembre.

Dilluns dia 14 de novembre Camí recorregut

Avui hem sortit pel carrer de Sant Miquel i hem anat en direcció a la Biblioteca pel passatge de l’Ateneu Hem girat a la dreta pel carrer Taquígraf Garriga fins el carrer gran. Hem arribat a la plaça Santa Eulàlia i hem pujat pel carrer Montserrat seguint fins el carrer Bruc. Hem anat en direcció a la rotonda del carrer Orenci Valls on hem fet una observació. Hem seguit per Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca i l’esplanada del Mas Vidal. Aquesta vegada no ens hem aturat a esmorzar. Hem seguit per GR6 fins a la cruïlla direcció camí empedrat, torrent de Mestrança, coll de les Bramones, torrent del Violí, coll de Can Vinyals, Masia de Can Castells i Can Paloma. La tornada ha estat desfent el mateix camí fins a l’Escola.

Temps meteorològic que hem trobat

El temps atmosfèric ha estat molt fidel a la previsió. Tot i que hi havia núvols mitgencs no ha calgut fer ús dels impermeables. A primera hora del matí la temperatura era baixa però de mica en mica s’ha anat enfilant fins el migdia. Pujant de Can Paloma hem tingut calor coincidint amb el canvi de direcció del vent de Nord a Sud.

A primera hora per damunt de la Serra de l’Hospici s’arrossegava la boira Vacarissana. També hem comprovat com diversos cotxes tenien rosada al seu damunt. Això vol dir que la nit ha estat molt humida i encara poc freda per l’època de l’any en què ens trobem. Al cel un munt d’esteles de condensació dels avions de reacció ens recordaven que les altes pressions dominaven el matí.

El vent ha estat fluix tot el dia. Quan érem al torrent de Mestrança hem comprovat l’efecte de l’aire fred passant per damunt de la Serra de Rubió. Tot caminant per la pista forestal en un moment determinat l’aire ens venia de cara com si d’una cascada es tractés. Una mica més endavant hem comprovat com aquest corrent d’aire ens passava pel damunt i nosaltres restàvem sota a recer.

Hem comparat el fenomen amb una cascada d’aigua. El penell del campanar indicava l’Est i la Muntanya de Montserrat portava barret. Hem recordat que aquests dos símptomes indiquen inestabilitat.

Treball realitzat

Aquest dilluns, el nostre trajecte ha estat enfocat a arribar a la masia de Can Paloma on d’acord amb els masovers havíem de contemplar el treball al trull de la molta artesanal de les olives. Contemplar aquest treball és un fet extraordinari ja que cap empresa o taller deixen entrar a grups escolars per veure ho. És d’agrair que hagi estat possible.

Un trull, almàssera, tafona o molí d'oli és un local destinat a la fabricació d'oli d'oliva. El DIEC en dóna la definició de "molí que mol les olives reduint les a pasta per a obtenir ne l'oli". En alguns indrets es dona el nom de trull o trullola al safareig on s'emmagatzema l'oli

Durant el recorregut ens hem proposat fotografiar set coses que ens facin pensar en el passat i la relació de les persones amb l’entorn proper a Esparreguera.

Al carrer taquígraf Garriga hem tingut la sort de trobar a l’avi Biel d’en Nil. Avui era l’aniversari del nostre company i s’han fos en una gran abraçada.

Hem començat amb la masia de Can Sant Joan, les parets de pedra seca i el pou de Can Batlló.

Al trencall del GR6 amb la pista que porta al camí empedrat hem tornat a trobar l’hidrant dels bombers carregat d’aigua. En altres ocasions hem comentat que aquest bassiol d’aigua l’aprofiten els animals del bosc per abeurar se o els animals de companyia que passegen amb els seus amos. Cal respectar aquesta aigua i no embrutar la. Per a algunes bèsties representa la seva supervivència.

Al coll de les Bramones ens hem aturat uns breus moments per parlar de dos temes. Un era el fet de parlar de coses que no siguin ofensives vers els altres amb expressions masclistes i l’altre era la previsió del camí costerut que anàvem a fer. Vam recordar que altres cursos les persones es tiraven pendent avall i es refiaven d’aturar se tot empenyent els companys i companyes que anaven més endavant. Un cop aclarits els dos temes vam continuar el camí direcció torrent del Violí i coll de can Vinyals.

El camí fa forta baixada pel torrent de la Pedrera al vessant Nord del Turó de les Ginesteres. Al final de la baixada hi ha un replà molt agradable on comença el torrent del Violí. Ens tocava pujar fins el coll de Can Vinyals i seguir els carrers de la urbanització en direcció Est. Aquests carrers estan en molt mal estat i plens de xaragalls. Perdent alçada vam arribar al carrer que connecta amb el carrer de circumval·lació i del Mirador de Montserrat. Amb un gir de 180 graus vam entrar a la propietat “Vila Rosita” i vam observar la degradació d’aquest immoble decorat amb rajoles arreu.

Passat aquest punt curiós del camí vam seguir el corriol en direcció a Can Castells. Aquí vam aturar nos per esmorzar.

“...Casa pairal construïda amb tàpia, de planta baixa i dos pisos. Cal destacar a la façana, restaurada al segle XIX, el portal d'entrada formada per un arc realçat i dovellat; a la clau està esculpit un escut amb forma de rosetó. El primer pis, té quatre balconades amb les baranes de ferro forjat i els sota balcons enrajolats, formant diferents motius. Una d'aquestes balconades va escapçar part de l'arc i l'escut de l'entrada Al segon pis hi ha quatre balcons més reduïts amb un ull de bou cec a sobre. La teulada és a dues aigües, rematada amb una canalera de ceràmica verda. Quant al seu interior, cal esmentar l'enrajolat de la cuina i un llit d'estil barroc.

Els Castells foren una dinastia de notaris del segle XVI i XVII. El 1592, el notari Castells assistí a la inauguració de la Basílica de Montserrat per aixecar ne acta. Els propietaris posteriors hi fabricaren el licor de Montserrat. Posteriorment passà a mans de l'Abadia de Montserrat que hi instal·là el noviciat (1893) i continuà l'elaboració de licor amb fórmula diferent (Aromes de Montserrat), mentre que el propietari del licor originari es reservava la fórmula i en seguia l'elaboració pel seu compte. L'any 1667 figura com propietari Joan Castells del Mas, cognom que perdura fins a darreries del segle XVIII...”

Mentre esmorzàvem vam veure diverses persones que sortien a fer esport des de la Masia de Can Castells. Vam comentar que eren persones que s’estan rehabilitant d’alguna addicció.

Ran de la masia vam veure un munt de cartutxos d’escopeta que els caçadors deixen a terra. És un producte molt contaminant que s’ha de recollir a l’acte d’haver disparat. Els cartutxos porten pólvora i els perdigons són de plom. Aquest darrer producte causa una greu contaminació anomenada plombiosi. El camí anava fent via cap el Nord Est i entre vinyes anàvem descobrint la masia de Can Paloma.

Aquesta masia és impressionant, està molt ben conservada i té els millors masovers possibles, la Júlia i l’Àngel.

Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. L'obertura de la porta és un arc de mig punt adovellat i les finestres estan totes alineades amb pedra. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.

Masia anterior al 1500, malgrat el canvis de propietaris ha subsistit el nom. A la primera meitat del segle XIV era aquesta casa va ser anomenada el mas Rosselló o Sa Planca Jussà (La Palanca Baixa), pel fet de ser emplaçada al coll que porta aquest nom. L'any 1627 Jacint Paloma exercia el càrrec de jurat de la vila. El 1890 un altre membre de la família Paloma era anomenat lo Hermitanet pel fet d'estar encarregat de la propera ermita de Santa Margarida. Aquest costum ha arribat fins ara ja que els actuals masovers de Can Paloma són els que tenen la clau de l'ermita. Des de principis de segle XX ha estat propietària de la masia la família Deu. Abans era propietària la família Pedroses.

Just acabats d’arribar en Miquel, el fill de l’Àngel i la Júlia ens esperava per mostrar nos el treball al trull. Davant de la casa vam notar una forta olor a oli d’oliva acabat d’obtenir. Amb molta amabilitat ens va fer passar dins de l’obrador on hi havia la maquinària en funcionament. Val a dir que avui dilluns no havien de moldre olives. Els masovers n’han guardat un remig per tal que nosaltres puguem veure el procés de treball. A l’actualitat les olives les porten en tractor o en camió fins a la masia. Allà les posen en uns cabassos calculant uns 300kg cada premsada o remig.

Vocabulari de les olives, el seu conreu i el treball al trull.

RAPA: Flors de l’olivera.

SECALL: Oliva que madura més de pressa que les altres però que ja és apta pel consum o per a l’obtenció de l’oli.

COLLIR: Acció de collir olives.

ESPIAR: Fer caure les olives de l’arbre colpejant les amb un bastó.

QUARTERA: Mesura d’olives equivalent a vuitanta litres.

OLI: Suc de l’oliva més verd o més groc depenent del grau de maduració del fruit.

COFÍ: Bossa plana de tela teixida semblant a una catifa d’un metre de diàmetre on posar l’oliva molta per a poder la premsar.

ENCOFINAR: Acció de posar la pasta d’olives moltes als cofins.

CASSÉ: Operari o operària encarregat de posar la pasta als cofins.

REMIG: Una premsada d’olives per extreure’n l’oli.

PASTA PER A ENCOFINADES: És la massa tova de les olives acabades de moldre.

PINYOL O PINYOLADA: Residu de l’oliva un cop se n’ha extret l’oli.

LLEGIR L’OLI: Feina de mesurar la quantitat d’oli obtingut.

OLIVES QUE RAGEN: Són les olives que tenen molta quantitat d’oli.

CANTAR PARTIONS: Un cop obtingut l’oli totes les persones que han intervingut a la feina obtenen o bé diners o bé oli acabat de premsar.

MANS: Residu fosc que en forma de llunes neda per damunt del cubell on es deposita l’oli.

CUBELLA: És la pica on s’hi recull l’oli mentre es fa la premsada.

MORQUES: Són el solatge de l’oli. Es destrien de l’oli quan s’escorre fent la premsada.

LES BASSES: Són els dipòsits on van a parar les .

MARES: Són el pòsit que queda a la part baixa de les garrafes d’oli. Antigament s’aprofitaven per fer sabó.

De seguida vam veure la batedora amb la seva gran pedra circular que pesava uns 500kg. Ara mateix funciona gràcies a un motor elèctric. Antigament al voltant de la pastera giravoltava un cavall o un ruc.

Les olives anaven desfent se poc a poc a cada volta de la pesada pedra. Ens va cridar l’atenció el soroll dels pinyols de les olives que s’anaven trencant.

A través d’un tub la pasta d’oliva anava a parar a un dipòsit circular on l’ajudant d’en Miquel o cassé posava amb un gran cullerot la pasta damunt dels cofins . En Miquel repartia la pasta de forma regular damunt dels cofins circulars.

Tots els recipients del molí tenien uns tubs que portaven l’oli a una bassa on es barrejava amb aigua calenta per poder ajudar a separar l’oli verge de les impureses o mares. El dipòsit tenia un motor elèctric que ajudava a apilonar la pasta.

De mica en mica els cofins

s’anaven superposant dins d’un eix de la premsa.

Aquesta premsa és molt antiga i fa un munt d’anys que treballa. És una feina molt entretinguda i vol molta atenció. Cada vegada que augmenta el pes de les diverses capes pels costats regalima l’oli i el suc negre de la pell de les olives que són les morques.

A partir d’aquí l’oli i l’aigua passen per una màquina centrifugadora que gira a 9000 revolucions per minut. Per dues aixetes surt separat l’oli i l’aigua. En aquest moment en Miquel ens va deixar tastar l’oli acabat de moldre. Era deliciós!!! En Miquel omplia unes grans garrafes de plàstic amb molts litres d’oli per a lliurar los al propietari de les olives. Antigament els amos de l’oli el recollien amb uns recipients metàl·lics o sitres

Vam explicar que el suc directe de l’oliva era l’oli verge extra. El que surt de la premsada és l’oli verge. El que els pares i mares compren per cuinar té una part d’oli verge i es fa amb olis refinats a partir de la pinyolada de les olives.

El camí de tornada ha servit per fixar nos en un dipòsit que recull les aigües de la Serra de Rubió. És una reserva per la Masia de Can Castells. El dipòsit s’omple gràcies a diversos conductes que recullen l’aigua dels marges del vessant Oest de la serra. Quan ens hi hem acostat se sentia un rajolí d’aigua tenint en compte que fa tants dies que no plou.

Ha estat tranquil·litzador saber que en el mateix lloc on a primera hora hem trobat cartutxos d’escopeta ara hi ha un senyal que prohibeix la caça. Tot molt coherent.

Hem trobat un excrement que tenia molts pels d’animal.

La vista des del coll de Can Vinyals cap a l’Est és magnífica. Es veuen les masies de Can Castells i la Font Rosada. Aquesta darrera hem sabut que l’amo es deia de cognom Font i es va enamorar d’una senyora que es deia Rosa i així van compondre el nom de la propietat.

Hem retornat pensant en tota l’experiència viscuda i en un dinar que ens esperava. A la una en punt hem anat al capçal del torrent del Violí per fer el dinar i jugar una mica.

Hem identificat prop de les masies la planta de l’adelfa que és molt bonica però molt tòxica. També hem identificat la vidalba ben florida.

Després de dinar hem observat el vol d’una parella d’aus rapinyaires.

És provable que fossin d’àliga cuabarrada pel vol que feien. La distància no ens ha permès identificar les correctament.

Hem observat diverses latrines de conill.

Tot seguit hem anat a la cabana del Sr. Joan Llor. Aquest indret és molt especial pel fet que està molt amagat i per arribar hi cal fer esment a l’orientació i a l’equilibri amb els peus.

Hem fet un minut de silenci tot recordant el propòsit de projecte d’aquest any. La relació de les persones amb l’entorn proper.

Pujant cap el coll de les Bramones hem observat un munt esquames de pinyes rosegades pels esquirols.

Com es pot veure a la imatge també hem vist una mantis religiosa femella amb l’abdomen ben ple d’ous. L’Arlet ens ha recordat que hores d’ara ja es deu haver cruspit el mascle per a ajudar a l’alimentació de la descendència.

Al bell mig de la pista, prop de can Roca, hem trobat un escarabat que era una xinxa americana del pi. La Lídia ens ha explicat que es tracta d’una espècies forana i que està incidint en el nostre ecosistema.

Avui, últim dia de bosc del primer trimestre, no hem fet filosofia però hem gaudit d’un alzinar preciós que val totes les reflexions del món.

Propòsits per la setmana vinent

Acabar de localitzar aspectes de l’entorn que ens interroguen.

Captar en imatges aspectes que ens puguin ajudar a reflexionar.

Seguir fent Filosofia 3/18.

Acomiadarem el bosc fins el proper trimestre.

Dilluns dia 21 de novembre

Camí recorregut

Avui hem sortit pel carrer de Sant Miquel i hem anat en direcció a la Biblioteca pel passatge de l’Ateneu. Hem girat a la dreta pel carrer Taquígraf Garriga fins el carrer gran. Hem arribat a la plaça Santa Eulàlia i hem pujat pel carrer Montserrat seguint fins el carrer Bruc. Hem anat en direcció a la rotonda del carrer Orenci Valls on hem fet una observació. Hem seguit per Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca i l’esplanada del Mas Vidal. Avui no hem anat més amunt pel risc de pluja i ens hem quedat al bosc de Can Roca. Allà hem esmorzat, fet rotllana, dinat i treballat i a la masia hem fet Filosofia.

La tornada l’hem fet una mica accelerats perquè la pluja en venia darrere. Hem baixat pel carrer Ferran Puig fins al carrer dels arbres i pel darrere de la Biblioteca hem arribat a l’Escola.

Temps meteorològic que hem trobat

La previsió meteorològica s’ha complert amb molta precisió. De bon matí hem tingut molt fred amb un cel ennuvolat amb núvols alts o mitjos. Hem comprovat com la pressió atmosfèrica avui era de 1010hpa. Això vol dir que era per sota de 1013hpa i que afavoria la inestabilitat amb pluja més que provable. El vent ha estat fluix però provenia del Nord Oest. El Mestral era fred i portava núvols ben densos tota la jornada. A migdia el canvi de direcció del vent ha fet que s’obrissin clarianes molt poc estables.

Avui no hi havia boira Vacarissana ni rosada damunt dels objectes. El vent ha estat fluix quan ens hem protegit sota els marges de l’esplanada de Can Roca. En aquest lloc les ràfegues de vent feien estar hi molt incòmodes.

Tal com mostra la tercera imatge al voltant de les 16h un front de pluja ens seguia durant la baixada. Hem tingut temps d’arribar a l’Escola sense mullar nos.

Feina realitzada

Avui el propòsit de la nostra anada al bosc era treballar amb el propòsit del projecte de classe que era el de visualitzar els elements del paisatge que ens recorden la feina de les persones durant anys i anys. Just passar pel passatge de l’Ateneu hem observat una anella a la façana. Hem explicat que servia per a lligar els animals de peu rodó que servien per arrossegar les carrosseries i carros per a fer possibles les feines del camp.

Hem observat una imatge curiosa del d’un mur. Hi havia un colom enmig de vidres disposats en forma de punxa. Hem explicat que aquests vidres es posaven així per a protegir la propietat. Es feia amb vidres d’ampolles trencades i els paletes les enganxaven utilitzant morter fresc. Ara mateix tenim altres sistemes de seguretat que localitzarien un intrús a casa.

Hem observat una antena de televisió. Hem explicat que a partir de la implantació de la televisió digital terrestre la part de l’antena que s’utilitza és la part superior. La resta de mecanismes no són imprescindibles. Les antenes estan orientades a l’Est on capten les ones de televisió de la torrer de comunicacions de Collserola.

Després d’haver observat l’anella per lligar els cavalls hem vist aquests altres elements a les portes de les cases. Es tracta de picaportes que antigament servien per trucar a

les cases abans de la implantació dels timbres elèctrics i dels porters automàtics. Hi ha picaportes preciosos i només cal fer hi atenció.

En Nil ens mostra una ampolla al pedrís de la porta d’una casa. Hem explicat entre tots i totes que es tracta d’un senyal per a impedir que els gossos facin pipí en aquest lloc. Hem recordat que els amos més responsables dels seus animals surten de casa amb una ampolla d’aigua per a dissoldre l’orina dels gossos i també recullen les caques del gos.

Caminant pels carrers es té l’oportunitat de veure coses que des de la classe no es veuen. Davant d’una botiga en reformes hem vist una visita d’obres que era protagonitzada per l’arquitecte i el client del local. La clienta ens ha explicat que la visita havia estat positiva i que les obres seguien la planificació acordada.

Com cada dilluns hem observat el penell del campanar que senyalava el Nord Oest i per tant havia bufat el Mestral. Els pagesos sabien que aquest vent fort i fred limitava molt la seva feina i que havien d’anar ben abrigats a la Serra de Rubió. Un dia com el d’avui amb el fred imperant devien fer ús de la barraca de fum.

El cel estava cobert en un 100%. Els núvols quedaven per damunt dels cims de la Muntanya de Montserrat. La serra de l’Hospici estava lliure de boira baixa . Els núvols eren menys densos cap a l’Est, damunt del mar. A primera hora del matí ja havia plovisquejat una mica però en el moment de fer la fotografia es mantenia el temps sense

precipitacions.

Avui, quan hem passat pel local del majorista de bolets hem vist que a la porta tenia uns ceps preciosos i una plata de trompetes de la mort. En Jan ens ha dit que aquests darrers bolets fets amb una truita eren boníssims.

Els obrers que treballen a la vorera prop de la masia de Can Comelles ens han saludat i nosaltres els hem dit bon profit ja que estaven en el moment de la pausa d’esmorzar. Mirant cap a l’Oest hem vist les obres del polígon industrial que vèiem dies enrere des de la Vinya Vella. Les estructures prefabricades fan que les obres avancin molt ràpid.

Hem recuperat velles cabanes i hem compartir amb bon ambient els espais d’aquest bosc. El bosc d’alzines havia dispersat les llavors i havia deixat les closques dels aglans a terra. Hem fet una col·lecció preciosa d’aquests barretets que posats en línia feien una formació de soldats. Després d’un descans hem fet un interessant treball en grups.

Les darreres rotllanes al bosc del trimestre les hem fet al bosc de Can Roca on anys abans ja havíem jugat i investigat un munt de coses.

El treball consistia en reflexionar sobre la relació de l’entorn i les persones. En uns sobres hem trobat fulls de dibuix, unes fotografies, uns llapis i gomes...Es tractava de fer un dibuix del que estàvem veient i a la part posterior del full imaginàvem un diàleg de l’objecte o l’indret amb nosaltres. Què ens diria...?

Després del treball i un bon dinar hem fet una estona de joc. Hem comprovat també que les cassoles amb els abeuradors estaven en bones condicions. En Noé ha recarregat d’aigua les cassoles i ha deixat una garrafa de reserva per a reomplir les d’aigua.

Quan hem acabat de jugar hem reconegut la gran millora respecte el començament de curs. Tot i així encara cal incidir amb petits detalls que han d’ajudar a fer un millor ambient de treball.

Abans de tornar a l’Escola hem fet una sessió de Filosofia 3/18 llegint i dialogant el capítol 3 episodis 1 i 2 de Kio i Gus. Hem acordat seguir la lectura del llibre el mes de gener proper.

Aquestes són algunes de les idees que s’han expressat:

Sobre aquest capítol s’ha de dir que a tots ens ha passat. La balena de la qual es parla ha pogut trencar la barca. A nosaltres ens agrada que ens expliquin les coses.

Com pot ser que una balena trenqui una barca?

Leviatan és un monstre marí.

. Sí és un monstre de la mitologia grega era la transformació d’una deessa.

. Aquest nom de balena surt a la introducció del llibre.

En Gerard té raó. La Gus pregunta què passa, què passa? Deu ser per alguna cosa.

. Si altres persones s’expliquen un secret tu et sents apartat. A mi això no m’agrada però una vegada ho vaig fer jo.

. Recordant a la balena ens recorda que tothom pot fer una cosa bona. La balena fins i tot ho fa sense parlar. Hi ha persones que fan coses pels altres.

. Potser la balena ho feia per salvar lo a ell. Els animals tenen consciència. Ells saben què és menjar i què no.

. En Kio deia que lo de la balena havia sigut per casualitat. Els animals tenen consciència.

. No tots els animals tenen consciència. Les rates que cauen en un parany podria ser que no en tinguessin.

. Crec que sí que tenen consciència. Hi ha coses que no ho fan per la raó que creiem nosaltres.

. M’he parat pensant en una frase. Si no hi hagessin números el món seria igual. Crec que és veritat. Tot el món seria igual. Però...com es troba la igualtat en el món? Trobem molta igualtat, mitjana o poca? Sexe, drets, gustos...

. Alguns animals sí que tenen consciència. Els gats saben com obtenir menjar.

Sobre el tema de la igualtat en el món crec que no n’hi ha. En aquest tema podríem millorar.

Crec que per respondre a en Jan la majoria de la igualtat està a la meitat. Però hi ha temes com el masclisme que no estan a la mitjana.

No trobem exemples d’igualtat.

. Si tothom fes el mateix seria avorrit. La igualtat és desitjable però hem de reconèixer que ara no estem igual en drets. Els drets i el respecte d’aquests depèn de petites coses. A la classe, per exemple, hi ha persones a qui no agrada com els tracten.

Per exemple el feminisme està molt baix. Hi ha més masclisme al món.

. Sobre ser igual potser volem dir ...ser igual que els altres.

. En Jan té raó, sense números la vida seria igual.

Hi ha remes que es veu molt clar que s’han de millorar com el tema dels drets de les dones.

Fem un perit resum de les coses que hem parlat i acordem reprendre Filosofia el trimestre que ve.

Propòsits pel trimestre vinent

Seguir coneixent el nostre entorn i aprofundir amb el projecte plantejat a l’Escola. 

Seguir treballant per la cohesió del grup i la creació d’un bon clima a classe. 

Seguir treballant amb Filosofia 3/18

Seguir coneixent el detalls que ens trobem pel camí. 

Veure l’evolució del fruit de l’ametller que florirà pel gener.