Cròniques del bosc Primer trimestre 21-22 by Escola Cooperativa El Puig

Cròniques del Bosc 2021-22 Grup Mestrança d’inici de curs al 18 d’octubre

Dilluns 20 de setembre Comencem el treball al BOSC d’aquest curs 20-21. Camí Seguim l’itinerari pels carrers d’Esparreguera fent parades per comentar coses interessants. Seguim cap a Can Sant Joan i Can Roca i seguint el GR6 pugem fins a la pedrera de la Mestrança, Coll de les Bramones, Turó de les 1

Ginesteres. Després de dinar baixem cap al torrent del Puig i retornem a Can Roca. Temps atmosfèric Aquesta és la previsió que vam compartirà classe amb els llocs web Meteoblue i Windy.

El temps ha estat molt fidel a les previsions. Tot i que ens hem hagut d’abrigar al migdia hem pogut gaudir d’un bon sol. Feina realitzada

Caminant pels carrers d’Esparreguera hem vist el pati d’un terrisser un tenia les peces de terrissa ben posades per tal que s’eixuguessin. Hem observat també el campanar d’Esparreguera, el seu parallamps i el penell que té a sota. Aquesta va ser l’estació meteorològica per molts vilatans durant molts anys. Vam explicar que si el vent bufava de llevant era molt provable que plogués. Vam passar pel carrer Beat Domènech Castellet on va haver-hi els inicis de l’Escola El Puig. També vam parlar del rellotge de sol de tarda que hi ha just al davant.

A la pista direcció Can Sant Joan vam observar els ametllers i les oliveres. Vam veure com el terra estava llaurat i les oliveres a punt per posar-hi les borrasses.

La masia de Can Sant Joan ens va servir per parlar dels punts cardinals. Vam explicar que la façana de la masia que mirava al Sud era la més assolellada i la que mirava al Nord la més fresca i més humida. Vam observar els núvols que eren altocúmuls. Vam observar també les esteles de condensació dels avions. Quan no es desfan és un senyal de bon temps. Si s’esborren un cop les han fet els avions això vol dir que pot canviar el temps.

Quan anàvem avançant encara vam veure les petjades que la nostra companya Noa havia deixat amb el seu cavall el dia anterior. Al torrent de Mestrança vam parlar del treball dels picapedres i dels Mestres artesans que treballaven en la construcció dels edificis d’Esparreguera. Tots vam estar d’acord que el fet que la Classe portés el nom de Mestrança era un honor que representava l’esforç i el treball ben fet. Abans d’arribar al Coll de les Bramones vam fotografiar els plançons que l’any passat vam plantar. Havien crescut ben bé 15 cm. Fantàstic! Dalt del Turó de les Ginesteres vam fer un treball d’orientació sense brúixola i amb brúixoles.

Diverses vegades durant la sortida vam reflexionar sobre el volum de les veus a l’entorn natural. Caldrà tenir-ho present per altres vingudes al bosc.

A la masia de Can Roca vam parlar sobre com havia anat el dia de bosc i vam fer-nos propostes de millora pels propers dies. Tots i totes estàvem molt contents d’haver recuperat l’activitat de bosc.

Propòsits per la setmana que ve:    

Seguirem treballant l’orientació amb la brúixola. Aquesta vegada seguirem treballant amb les ombres i amb altres recursos de la natura. Si tenim temps mirarem d’anar prop de la Cova del Petrecó. Ens tornarem a situar al Turó de les Ginesteres aprofitant que farà bon temps. Quedem que un altre dia vindrem preparats per recollir deixalles. Caldrà portar bosses de deixalles i guants.

Dilluns 27 de setembre Camí Seguim de nou l’itinerari pels carrets d’Esparreguera fent parades per comentar coses interessants. Seguim cap a Can Sant Joan i Can Roca i seguint el GR6 pugem fins a la pedrera de la Mestrança, Coll de les Bramones, Turó de les Ginesteres. Després de dinar baixem cap al torrent del Puig i retornem a Can Roca. Temps atmosfèric Aquesta és la previsió que vam compartirà classe amb els llocs web Meteoblue

El temps ha estat molt fidel a les previsions. Tot i que ens hem hagut d’abrigar al migdia hem pogut gaudir d’un bon sol i fins i tot ha fet calor i ens hem hagut de buscar una bona ombra per l’hora de dinar. Tot i així el penell del campanar indicava Llevant i per tant inestabilitat.

Feina realitzada Hem tornat a aprofitar el recorregut pels carrers d’Esparreguera per parlar d’aspectes que ens podrien passar per alt.

Hem observat els materials de construcció de l’Església de Santa Eulàlia i hem conegut el carrer de les Cabanes. Hem explicat que en aquest carrer hi havia instal·lat el campament dels artesans que construïren l’església. Amb l’ajut d’unes fotografies hem conegut el nom dels núvols que estàvem observant. Hem parlat de la idea de la idea de treballar el paisatge viscut, transitat, resilient i emergent fent un reportatge a proposta de la Marta C.

Dalt del Turó hem treballat amb la brúixola i els mapes de la zona. Hem repassat el concepte d’Azimut, els graus, i les millors tècniques d’orientació prenent de referència elements del paisatge i de l’entorn.

Avui hem començat la lectura d’un llibre de Filosofia que es diu Kio i Gus. Ha estat molt interessant i totes i tots hem participat del diàleg pensant molt i molt bé.

Propòsits per la setmana que ve:  

Ens proposem visitar la cova del Petrecó i accedir a la carena del Mas Manader. Seguim amb la feina d’orientació. Incorporarem un GPS per aprendre a fer un track del recorregut.

Dilluns 4 d’octubre Camí Com que el temps ha estat molt insegur hem optat per desplaçar-nos a la Ronda Verda d’Esparreguera en previsió de xàfecs. Hem fet la ronda complerta i hem retornat a dinar a l’Escola. Temps atmosfèric S’han complert les previsions. El dia ha estat com preveien els llocs web visitats i fins i tot s’han allargat entrat el matí les pluges previstes.

La imatge de l’esquerra correspon a la previsió i la de la dreta la captura de pantalla del mateix dilluns. Feina realitzada Abans de sortir a l’exterior hem aprofitat per fer tutoria i parlar dels temes que s’han de tenir en compte al grup. 9

Hem baixat al Parc de Cal Vives i hem començat a fer el track del recorregut que passaria per la Ronda Verda.

Durant el recorregut hem fet esment a la casa de Cal Bacallaner i el penell que té a la teulada.

La Ronda Verda ha sigut molt interessant i hem gaudit del paisatge mirant cap el riu Llobregat. Hem parlat de les argelagues, de la servera i fins i tot hem vist un esquirol. Hem explicat que unes persones d’Esparreguera vinculades amb l’Escola tenen cura d’aquest preciós camí ben marcat i condicionat per minimitzar perills.

Hem explicat que al vehicle i prop d’ell s’hi fan actes adreçats als nens i nenes on tothom pot participar.

Propòsits per la setmana que ve Ens proposem fer les feines pendents del darrer dilluns :   

Ens proposem visitar la cova del Petrecó i accedir a la carena del Mas Manader. Seguim amb la feina d’orientació. Incorporarem un GPS per aprendre a fer un track del recorregut. Reflexionarem sobre els paisatges abans d’anar a les Valls d’Àneu. 12

Dilluns 18 d’octubre Camí Hem seguit l’itinerari pels carrets d’Esparreguera fent parades per comentar coses interessants. Seguim cap a Can Sant Joan i Can Roca i seguint el GR6 pugem fins a la pedrera de la Mestrança. Des d’allà hem agafat el corriol indicat amb marques vermelles fins a la Cova del Petrecó. Un cop visitada la cova hem desfet el camí fins al trencall del corriol que puja fins l’aixopluc de la Serra del Mas Manader. Ens hem trobat els companys de 6è recollint mostres de fongs i bolets. Un cop arribats a la pista hem seguit cap a l’Est en direcció al mirador del Mas Manader on hem dinat. De retorns hem seguit la pista fins el camí que faixa pel torrent de Mestrança a trobar el GR6 i que ens ha portat a Can Roca. Temps atmosfèric El temps ha estat tal com vam veure a les previsions. Els núvols i les clarianes ens han deixat un dia fantàstic. El vent ha estat molt suau i no ens ha molestat a l’hora de treballar ni de dinar. Quan hem passat prop del campanar el penell marcava cap al Nord-Oest

A partir de mig matí el vent del Sud o de Migjorn ha anat bufant molt suau i ha fet pujar la temperatura poc a poc. No s’han produït precipitacions. 13

Les altes pressions van fer possible que veiéssim la boira Vacarissana que seguirem veient altres dies de l’hivern. Vam comentar que aquesta boira prové de la zona de Vacarisses que és un poble al costat del terme municipal d’Esparreguera rere la Serra de l’Hospici. Feina realitzada Molt a prop de Can Comelles hem estat parlant amb una treballadora de la neteja. Ens ha explicat com n’és de difícil mantenir Esparreguera neta degut al incivisme de moltes persones.

Hem observat la planta “Diegos de noche” que està fent les seves llavors. Durant el camí hem observat les oliveres de Can Sant Joan que estan a punt de la collita.

Hem trobat també una planta d’esparreguera totalment florida. Mirant la Serra de l’Hospici hem pensat que un dia hi podríem anar. Aquesta serra és també terme d’Esparreguera i allà hi ha el cim de la Socarrada. Aquest territori era recorregut pels traginers a peu o a cavall . Era un indret molt perillós i feréstec on et podien demanar: “La bossa o la vida”. Després de passar el torrent de Mestrança de seguida es troba el trencall cap a la cova del 14

Petrecó marcat amb senyals vermells molt grans. Tot just a mig camí vam veure un forn de calç molt gran. Vam explicar que la calç es feia servir antigament per a desinfectar o bé per pintar les façanes de les cases i fins i tot les ermites romàniques estaven pintades.

La idea d’anar a la cova del Petrecó ha estat possible degut a la proposta de diverses persones que no hi havia estat mai. Quan hi hem anat hem parlat de la història i de les condicions de seguretat que fan falta per poder-hi entrar. Hem comentat que per seguretat cal entrar-hi amb casc, llanterna i a ser possible en companyia d’alguna persona experimentada en espeleologia.

Quan parlàvem d’aquests temes ha passat un helicòpter i com és natural hem fet l’acció de saludar. Hem recordat els símbols internacions de demanar ajut 15

als helicòpters i hem quedat que a ser possible no saludem per tal que no hi hagi una possible confusió per al pilot.

La reixa de la cova estava tancada per impedir que hi entrin els porcs senglars. Vam entrar a dins en dues tandes i amb molta precaució.

Un cop vam haver observat el paisatge vam retornar pel mateix camí i ens vam enfilar cap al Mas Manader pel camí de l’aixopluc.

Des del mirador del Mas Manader vam poder contemplar el paisatge i vam reflexionar sobre el nostre projecte. Ens vam fixar especialment en Collbató i en la seva localització. Explicàvem que el seu nom prové de “coll de roques blanques”. Per resoldre conflictes vam fer servir la tècnica del teatre. Ens va ajudar molt.

A la masia de Can Roca vam fer una sessió de Filosofia amb Kio i Gus. El bruc d’hivern també estava ben florit.

Algunes persones proposaven de fer una sortida especial per a recollir deixalles. Hem acordat que hi dedicarem un dilluns i anirem preparats amb bosses i guants. Propòsits per la setmana que ve.

Tornarem al bosc el dia 8 de novembre degut a que haurem fet les colònies.  

Seguirem observant el paisatge i recollirem els aprenentatges del Camp d’Aprenentatge. Ens proposem pujar a un mirador de la serra dels Gatells.

Cròniques del Bosc 2021-22 Grup Mestrança Del 8 al 29 de novembre Dilluns 8 de novembre Camí De bon matí hem seguit el recorregut pels carrers d’Esparreguera habituals. Hem pujat el carrer Beat Domènech Castellet ja que ens agrada molt l’aire tranquil que té. Hem parat prop de Can Comelles per observar que el cel era ben serè i que ni tant sols hi havia la boira Vacarissana. Hem repassat també els noms d’algunes serres llunyanes. Arribats a Can Roca hem fet rotllana i un bon esmorzar. Hem seguit el GR6 amunt i aquesta vegada hem caminat cap al Nord seguint el camí empedrat fins al collet de la Serra dels Gatells. A partir d’allà hem deixat les motxilles i hem anat a ran del penya-segat per contemplar el paisatge. La tornada l’hem fet pel mateix camí. Temps atmosfèric El temps atmosfèric ha estat fidel a les previsions. Ha fet fred al matí a primera hora però ha deixat pas a un migdia molt temperat i un xic calorós. No ha fet vent i tampoc s’han enregistrat precipitacions. Aquestes condicions han fet possible que poguéssim veure un gran paisatge molts quilòmetres enllà.

Feina realitzada Durant el camí vam comprovar com les oliveres de Can Sant Joan ja han estat collides les olives. Els pagesos no havien collit les de terra per tal de no afectar la qualitat de l’oli.

La feina realitzada després d’esmorzar ha tingut molt a veure amb els propòsits de contemplar el paisatge des d’un lloc elevat. La darrera fotografia mostra el mirador on hem pujat per contemplar el paisatge. És una gran oportunitat venir a un lloc com aquest que molt poca gent d’Esparreguera coneix. Aquesta vegada ens acompanya la Lídia Quevedo gran especialista amb la natura. Des d’allà dalt hem parlat del valor immaterial que té la contemplació d’un paisatge. Molts nois i noies hem expressat l’alegria de poder mirar tan lluny. Molts no coneixíem aquest lloc. 20

Hem començat a identificar elements del paisatge. Hem fet servir el recurs après al Camp d’Aprenentatge d’elements del paisatge biòtics, abiòtics i antròpics. Les quatre fotografies que segueixen mostres d’Est a Oest el paisatge que es contempla.

Han començat a sorgir idees: .- Estarà bé fer un bon reportatge per donar-lo a conèixer a les persones. .- El paisatge va bé per poder mirar lluny. De forma metafòrica mirar lluny per les persones vol dir no donar importància a les petites coses del dia a dia. .- És un lloc per fer descobertes. .- Podríem posar-hi un banc i una taula d’orientació per venir-hi a fer meditació i orientació. Així seria un lloc per relaxar-nos. Es podria fer amb un cartell i uns indicadors de cada lloc. Què veiem? Noa.- El coll de les Bramones Júlia M.- El Tibidabo i la Torre de Collserola. Carolina.- El campanar. Miquel.- El Turó de les Ginesteres. 22

Sara.- La hípica. Aina.- Can Roca i el camí que hem seguit. Les Roques Blaves. Vinyet.- L’empresa Solvay. Maria V.G.- La Colònia Sedó, Terrassa. Mateo.- Els Bancs del Turó. Júlia M.- El mar Mediterrani. Carolina.- Martorell. Marta S.- La piscina descoberta. Pau.- El Riu Llobregat. Miquel.- Olesa. Vinyet.- L’ermita del Puig. Carolina.- La residència de Can Comelles. Abril.- L’església. Júlia M.- La Plana. Maria Valls.- Les oliveres del camí de Can Sant Joan. Sant Esteve Sesrovires, Mas d’en Gall, Piera... Mateo.- Els pisos de davant de l’Escola. Carolina.- El riu. Sara.- La Vinya Vella. Aina.- Casa meva. Maria G.- El camí que hem seguit. El cementiri. Martina.- Casa meva. Abril.- Can Roca. Maria V.G.- L’antic aeri. La fàbrica SEAT. Miquel.- L’autovia A-2. Aila.- Can Rial.

Hem parlat de les papallones que se n’han pogut veure moltes. Parlem de la papallona monarca que fa un gran viatge. Tornant a Can Roca hem fet una fantàstica sessió de Filosofia 3/18 amb Kio i Gus.

A la classe hem fet un treball d’identificar els llocs gràcies a les fotografies que vam fer.

Propòsits per la setmana que ve. Quedem que si fa bon temps tornarem a pujar a la Serra dels Gatells per dibuixar al natural aquest paisatge. Quedem que mirarem d’identificar els aspectes del paisatge que concorden amb la idea de : transitat, emergent, viscut i resilient. En cas que faci mal temps anirem a visitar una cabana a prop del torrent del Violí.

Dilluns 15 de novembre Camí El camí que hem seguit avui ens ha portat a l’esplanada de Can Roca passant per can Sant Joan i fixant-nos en els detalls dels núvols i en els canvis que veiem pels carrers del poble. Des de l’esplanada del Mas Vidal, un cop hem esmorzat hem agafat el camí de baixada cap al Mirador dels Blaus i hem pujat cap al Turó de les Ginesteres. Des d’allà hem baixat al Coll de les Bramones i hem seguit el camí del torrent de la Pedrera fins al Torrent del Violí. La tornada va ser desfent el camí i passant per la pedrera en direcció al GR6 i a la Masia de Can Roca.

Temps atmosfèric

La previsió del temps era una mica variable. Divendres ja vèiem que era molt provable que les pluges arribessin a Esparreguera de matinada. Així va ser. Quan ens vam trobar a l’Escola el temps es mantenia ennuvolat i es notava molt que durant la nit havia plogut. El cel estava cobert d’altocúmulus fet que ens va recordar la dita de “Quan al cel hi ha cabretes al terra hi ha pastetes”. Mirant lluny a l’horitzó vam veure diversos cumulonimbus descarregant damunt del mar.

Així doncs al voltant de les 11h va començar a ploure i ens vam haver de protegir amb capelines, impermeables i paraigües. Vam fer un seguiment de la pluja mitjançant el radar meteorològic. Al cap de 20 minuts la pluja havia anat parat i vam poder seguir la nostra excursió.

L’aplicació “meteoblue” tampoc recollia en directe les pluges que vam tenir. Només va encertar la previsió del vent del Nord o de Tramuntana que coincidia amb el penell del campanar d’Esparreguera. La imatge de la dreta és una captura de pantalla del radar just en el moment que començava a ploure. Aprendre a protegir-nos de les inclemències del temps també forma part del treball al bosc.

Feina realitzada El camí cap al bosc sempre motiva observacions diverses. Tot pujant ens vam fixar en un ferro que sobresortia de la masia de Can Sant Joan. Aquest ferro servia per pujar objectes a les golfes amb l’ajut d’una corriola. Vam recordar que a Esterri també guardaven els objectes al cap de casa, just sota la teulada. Vam observar també unes rodes de molí que davant de la masia ens recorden el passat d’aquesta terra on la molta de les olives es feia gràcies a aquestes grans pedres girant i obtenint l’oli d’oliva.

A l’esplanada del Mas Vidal abans d’esmorzar vam poder comentar com havia anat el cap de setmana. Les anècdotes ens expliquen com n’és d’important la vida familiar i el profit que traiem dels caps de setmana. Tot esmorzant vam comprovar la bona salut dels oms. Aquests arbres l’any passat van ser atacats per un fong anomenat grafiosi. Ara mateix semblen recuperar el seu esplendor i bon aspecte. Ara mateix tenen unes fulles d’un color groc intens que fa molt goig. De camí al Turó de les Ginesteres vam veure un possible excrement de fagina que acostuma a fer-los damunt de les pedres. Aquests dies que la humitat ha estat més present han proliferat i hem vist molts líquens que són la simbiosi entre un fong i una alga.

A l’arribar al Turó de les Ginesteres a part que estava parant de ploure vam veure com la infografia havia estat tallada per diversos trossos i tot i que encara es manté la major paret està a punt de caure a miques molt descolorida. Demanarem poder-la tornar a instal·lar.

Al coll de les Bramones vam trobar de nou el LandArt que fan la família Alemany molts caps de setmana. Torrent de la Pedrera avall vam arribar a la confluència amb el Torrent del Violí. Allà ens vam orientar i vam anar a trobar la cabana del senyor Joan Llort. 27

Amb molt de compte descobríem la cabana i començava el treball de parlar del lloc, del seu passat i present.

Tots i totes vam ocupar un lloc a l’indret ben especial i desconegut per nosaltres que té un encant especial.

Tot parlant d’aquest paisatge viscut hem recollit aquestes idees: .- M’inspira recolliment amb persones refugiant-s’hi i fent foc. .- Penso en gent fent menjar. .- M’imagino aquest lloc com a refugi en temps de guerra. .- En cas de tempesta ens podríem refugiar aquí. .- M’imagino persones treballant al camp i d’altres esperant-les aquí dins. .- Penso en com els ajudava aquest lloc per fer-los passar el fred de l’hivern. S’hi devien reunir una bona colla d’amics per parlar. .- Imagino molta gent gran. Tots devien treballar. Crec que durant la guerra no podien fer foc per por a ser vistos. Tot parlant d’aquest paisatge resilient hem recollit aquestes idees: .- Aquest lloc ha resistit el pas dels anys. .- Van construir aquesta cabana per no haver de tornar a Esparreguera cada vagada. Així podien estar més estona treballant al camp. .- Aquest paisatge és possible gràcies a la pissarra del terra i els objectes del medi que l’envolten. .- Treballaven amb materials que trobaven ben a prop. Per això han resistit millor el pas del temps. .- En aquest indret el foc de l’any 94 va passar de lluny. A l’inici del camí per arribar-hi encara hi ha soques d’olivera molt cremades. .- Ha resistit el pas de les tempestes. 28

.- Ha resistit moltes guerres i potser ha servit de refugi als emboscats. .- Hem vist que arrebossaven les parets amb fang i bona part s’ha mantingut a la paret. .- Els marges dels conreus que servien per salvar els desnivells també s’han mantingut molt bé. Aquests marges han impedit que el terra s’erosionés i hi haguessin esllavissades. Tot parlant d’aquest paisatge transitat hem recollit aquestes idees: .- Des d’aquí es veu el poble d’Esparreguera. Prou a prop i prou lluny com per poder-se veure discretament. .- Aquesta cabana no era un lloc de pas. S’hi havia de venir expressament. .- Tal i com està situada devia despertar la desconfiança dels amos vers la gent que hi devia arribar. .- El camí que porta a la cabana és poc transitat i fins i tot es desdibuixa des del torrent. .- Era un lloc per venir-hi a guardar coses. .- Al propietari tothom el devia conèixer i el devien cridar de lluny per donar-li confiança. .- Antigament per aquests camins la gent portava navalla per defensar-se d’altres persones si calia. Tot parlant d’aquest paisatge emergent hem recollit aquestes idees: .- Si en aquest lloc vingués més gent segur que canviaria molt. .- El propietari potser no hi estaria massa d’acord. Sembla que ja li està bé tal com està. .- El camí ara és estret i fa pendent. No sempre ha estat així perquè sabem que s’hi arribava amb carro tibat per un ase o un cavall que havia de fer maniobra per tornar enrere. .- La cabana encara està en construcció. Es nota que algunes persones que hi venen encara ajuden a milloraré les parets i les habitacions. .- Hi ha gent que potser ha vingut aquí i no ha mirat els detalls. Per ells/es mai no ha existit.

Tornant del bosc a Can Roca hem fet Filosofia 3/18 amb Kio i Gus.

Quan estàvem a punt de marxar vam observar un insecte pal posat damunt d’un llum de la masia de Can Roca. Va ser impressionant.

Propòsits per la setmana que ve. 

 

Com que aquest dilluns vam canviar la nostra determinació de pujar a la Serra dels Gatells a dibuixar, quedem que dilluns que ve hi anirem a veure si fa més bon temps. Si plogués hem quedat d’acord que miraríem de contactar amb el Sr. Jaume Rosanes. Si la pluja anés a més tornaríem cap a l’Escola i treballaríem amb fotografies.

Dilluns 22 de novembre Camí Aquest dilluns el camí va ser molt diferent dels altres dies. Per l’interior d’Esparreguera vam pujar pel carrer Beat Domènech Castellet i vam aturar-nos prop de les caravel·les per observar el paisatge. Vam seguir cap a Can Sant Joan, Can Roca i l’esplanada del Mas Vidal on vam esmorzar i vam comprovar com els oms s’han recuperat molt de la malaltia de la grafiosi que els havia atacat l’any passat. Un cop vam haver esmorzat vam seguir el GR6 en direcció a Collbató fins a l’alçada de la masia de Can Rubió. Allà vam trobar al Sr. Josep Grau i al Sr. Jaume Rosanes. Aquest darrer ens va oferir l’estada al seu terreny fins després de dinar. Així ho vam fer. Un cop vam haver dinar vam tancar la porta i vam seguir el camí direcció Collbató i vam agafar el trencall de la pista que va cap a Can Rubió. En comptes d’anar cap a la masia vam anar cap a l’oest i vam travessar el torrent de Galetxa. En aquest indret es veia un paisatge molt bonic de Montserrat gràcies a que havien tallat el sotabosc. Es distingia el mirador dels Frares perfectament en forma de triangle. Vam baixar la pista fins a la de la hípica d’Esparreguera i vam passar ran del Restaurant de les Alzines. Un cop allà vam continuar en direcció a la masia de Ca n’Àngel i a poc a poc arribar a Can Roca per fer rotllana. Temps atmosfèric El temps atmosfèric va ser molt millor que les previsions. Des del divendres que vam fer la captura de pantalla de la previsió va anar millorant i vam poder fer 31

les activitats sense pluja. La captura de la previsió del mateix dia ja apuntava a que la pluja seria molt lleu.

Vam observar que els núvols eren a mitjana alçada. També vam veure que no hi havia la Vacarissana degut a que la pressió atmosfèrica era de 1011hPa. Vam parlar del significat de baixes pressions i ho vam relacionar amb les esteles de condensació dels avions. Aquest dia no n’hi havia. Vam estar comentant també la tradició d’Esparreguera sobre el fet de veure una boira damunt de les agulles de Montserrat. Vam repetir la dita que diu...”Si Montserrat porta barret a Esparreguera plou a pleret”. Així va ser just l’endemà les pluges abundants van fer acte de presència. A les imatges que venen a continuació es pot veure aquesta capa de núvols que va estar present tot el dia.

Feina realitzada

Els recorreguts fins arribar al bosc sempre els aprofitem per fixar-nos en detalls del poble. En concret sempre passem per davant d’una terrisseria on emmagatzemen peces al pati per tal que s’assequin. En aquesta ocasió havien deixat damunt de les lleixes uns abeuradors per a conills i gallines.

El penell del campanar assenyalava cap al Nord i per tant a primera hora bufava tramuntana. Quan vam tornar havia canviat a Est i per tant bufava llevant. Passats Can Sant Joan i Can Roca, aquesta vegada canviem de camí i ens adrecem pel GR6 en direcció a Collbató. Al costat dels plafons indicadors parlem del camí de Sant Jaume que està ben indicat i que guia a peregrins fins a Santiago de Compostel·la. Aprofitant que venia la Lídia amb nosaltres vam estar molt atents a les troballes i rastres d’animals que anàvem reconeixent mitjançant unes guies. Vam recollir un munt de plomes que vam anar identificant: àliga cuabarrada, àliga cuabarrada juvenil, tudó, esparver, tallarol cap negre, tórtora, xiuxella, mallerenga cuallarga...

Pujant, pujant vam arribar prop de la propietat del Sr. Jaume Rosanes que estava treballant el seu camp juntament amb el Sr. Josep Grau. De seguida els vam fer preguntes i ens van convidar a entrar al seu terreny. Ens vam asseure fent rotllana prop de la font i l’abeurador per parlar de paisatges.

El senyor Rosanes és un exemple de pagès compromès amb el seu territori i amb la seva propietat. Ens va dir que estava molt enfeinat perquè tenia un cavall que estava malalt i que havia de fer tot el possible per guarir-lo. També ens va dir tot seguit que ja era molt vell i que ell respectava molt els animals vells fins que es morien.

Aquestes són les idees sobre paisatges que vam compartir tot parlant del Sr. Rosanes, de com n’havia estat d’amable i en el benestar que sentíem ben asseguts i assegudes al seu terreny. M.- Què us sembla que el senyor Rosanes ens deixi estar al seu terreny? 34

.- Molt bé però per què se’l ven? .- A una certa edat costa molt de mantenir. .- La meva casa també la vendrem . És molt gran. .- Vull dir que sembla fàcil però és difícil de mantenir. Creixen males herbes aquí i allà... .- El meu pare diu que val molts diners... .- Encara que a vegades un lloc com aquest agradi també s’ha de reconèixer que és molt difícil de mantenir. La meva mare vol comprar un pis. .- Els amos són vells. Fa pena això. El terreny i ell s’han fet vells. .- Abans hi havia més gent que tenia terrenys i hi anava a treballar. Abans treballant la terra guanyaves diners o podies viure més o menys bé. Abans la gent no pagava amb diners. Ells intercanviaven coses. Està bé un lloc com aquest per a conviure. Parlem de paisatge VISCUT .- En aquest lloc on ara hi veiem boscos abans eren tot conreus. .- La gent tenia finques i feia el propi menjar. .- Aquests terrenys em penso que devien valer molts diners. L’amo hi podria fer moltes coses. .- La meva família de Galícia també tenen molts terrenys i tractors. Ells treballen amb les vaques. .- Per què no li compren? .- Abans canviaven productes per altres productes que necessitaven. M.- Això se’n deia baratar. M2.- També hi ha la paraula tornajornals. Era una manera de pagar alguna cosa donant el propi treball. Jo t’ajudo- tu m’ajudes. .- Clar la gent s’ajudava entre ells i elles. M.- Com és que la gent s’ajudava? .- Tothom es coneixia molt i no tenien tantes coses com ara. Fins i tot les portes de les cases estaven obertes. .- Abans era necessari que tothom s’ajudés. .- Hi havia persones que no tenien diners. .- Intercanviaven productes de la vinya. .- A vegades un amo deixava que uns agricultors conreessin els seus terrenys i després es repartien la collita. .- Els murs de pedra dels marges em fan pensar amb el passat. Els camps cultivats que hi ha ara són pocs. .- En un passat la gent d’Esparreguera venien a cultivar aquí. 35

.- En aquest lloc es nota que hi ha viscut gent. En Jaume s’estima molt les oliveres de més de 100 anys. Aquest lloc ens parla molt del passat. Té molt valor i en conservar-ho ha fet molt bona feina. .- M’imagino aquest lloc tot ple de camps i la gent treballant. .- El fet que hi hagin oliveres de més de 500 anys ja ens diu quantes generacions ho han cultivat. .- Una àvia havia plantat una olivera per la seva neta i ella ho va deixar per les altres generacions. Abans la gent no només pensava en ells o elles. La gent confiava i sabia que estava en bones mans. .- Es nota que aquest paisatge és viscut per com està treballat. És molt antic. Parlem de paisatge TRANSITAT .- Aquest terreny és a prop del camí cap a Collbató. .- Estem al costat del GR6. M.- El camí ha estat molt utilitzat pels traginers que anaven en direcció a Lleida passant per Collbató. .- Antigament el camí del costat portava a un forn de calç molt important a Collbató. .- També portava al poble del Bruc. .- Aquest també és el camí de Sant Jaume. A Can Roca hi ha un cartell amb el símbol de la petxina dels pelegrins. M.- D’aquí a Santiago hi ha més de 800 km... .- També és un camí en direcció a Montserrat. .- Molta gent feien aquest camí com a penitència per tal que els perdonessin alguns pecats. .- L’any passat a Besalú vam veure una petxina dels peregrins a l’església. Parlem de paisatge EMERGENT .- Ara que hem vist treballar a en Jaume ell fa un paisatge emergent cada moment. Amb el seu tractor canvia el paisatge. (En aquest moment està movent unes grans pedres amb la pala del tractor amb l’ajut del Sr. Grau) .- D’alguna manera el paisatge sempre és emergent perquè el temps havia fet abandonar molts conreus i ara potser els estan recuperant. .- En Jaume fa canviar el paisatge per por de les pluges. Les pedres que està canviant de lloc li serviran per no perdre més terra del seu terreny. 36

.- Els arbres de fulla caduca com aquesta noguera també fan emergent el paisatge. Parlem de paisatge RESILIENT .- Les oliveres han resistit el pas del temps. Els murs de pedra també han resistit el pas dels anys. .- Les oliveres que han resistit més de 500 anys. Han viscut guerres i moltes coses que han passat al nostre país. .- Les oliveres centenàries tenen molts records. Vam posar-nos a dinar amb la confiança del Sr. Rosanes que ens va deixar la porta oberta dient-nos que ell marxava a dinar i que quan sortíssim tanquéssim. Així ho vam fer després de deixar-li un missatge a la porta per donar-li les gràcies. Vam fer una prova molt curiosa amb una noguera. Un company va envoltar el tronc de l’arbre amb un rellotge digital que tenia pulsòmetre i aquest marcava pols provinent de l’arbre. Necessitaríem una explicació científica al respecte.

Abans de marxar el nostre company Mateo va trobar una Mantis Religiosa fantàstica i ens la va mostrar.

De tornada el camí ens indicava quina era la nostra ruta. Uns indicadors nous ajuden a qui camina pels camins a trobar el seu destí.

Va ser molt interessant recórrer un camí poc conegut fins al trencall de la masia de Can Rubió que actualment és un centre de rehabilitació per a joves depenent de la Generalitat de Catalunya. Prop de l’hípica vam veure uns terrenys molt ben cuidats on hi havia un munt d’animals. Entre tots ells ens va cridar l’atenció aquest ruc que molt curiós ens mirava.

Just al damunt del torrent de la Galetxa vam poder contemplar una magnífica vista del cim de Montserrat “Mirador dels frares”. Arribant a la Masia de Can Roca vam fer rotllana per a explicar les plomes que havíem trobat i identificat. La Lídia també va aprofitar el moment per a llegir-nos un fragment d’un llibre que parlava de paisatges i era molt interessant. El protagonista del llibre era Alexander Von Humbold que va viure entre 1769 i 1859. Aquest científic i explorador va establir les dinàmiques dels climes a la Terra. Sempre que sortia d’expedició dibuixava plànols i esquemes d’allò que veia. En concret la Lídia ens va llegir un fragment on es descrivia una de les seves expedicions pel riu Orinoco.

La Lídia ens mostrava el llibre que havia compartit amb nosaltres.

Vam estar molt contents perquè el temps ens va respectar i no vam haver de fer servir els impermeables. Propòsits per la setmana que ve. Ens proposem pujar a la serra dels Gatells per dibuixar el paisatge. Per fer-ho hem començat els dibuixos a la classe per no començar des de zero. Haurem de refugiar-nos bé del vent del Nord-Oest perquè és possible que ens dificulti el treball. Haurem de pensar en la represa del bosc i com continuem el nostre projecte.

Dilluns 29 de novembre darrer dia de bosc del trimestre. Camí De bon matí hem seguit el recorregut pels carrers d’Esparreguera habituals. Hem pujat el carrer Beat Domènech. Hem parat prop de Can Comelles per observar que el cel era ben serè i que ni tant sols hi havia la boira Vacarissana. Hem repassat altra vegada els noms d’algunes serres llunyanes. Arribats a Can Roca hem fet rotllana i un bon esmorzar. Hem seguit el GR6 amunt i aquesta vegada hem caminat cap al Nord seguint el camí empedrat fins al collet de la Serra dels Gatells. A partir d’allà hem deixat les motxilles i hem anat a ran del penya-segat per contemplar el paisatge. La tornada l’hem fet pel mateix camí fins a Can Roca . El retorn al Parc de Cal Vives l’hem fet per l’antiga carretera N-II seguint el carril bicicleta i el pas de vianants. Pels carrers hem seguit una nova ruta pel carrer Taquígraf Garriga i per darrera l’Ateneu just davant de la Biblioteca. Temps atmosfèric La previsió que sempre consultem els divendres ens marcava un temps prou asserenat però molt fred. Hem de dir que aquestes previsions s’han complert plenament.

De bon matí el fred era molt intens. El penell del campanar marcava Nord-Oest i això volia dir que el Mestral bufava fort i netejava el cel de núvols. 40

El temps ens parlava que estàvem amb baixes pressions amb 1012 hPa. Per això les esteles dels avions es disgregaven de seguida. Curiosament a la tarda va anar pujant la pressió atmosfèrica i vam retrobar les línies de condensació dels avions. Això coincidia amb menys vent i amb una més gran suavitat de temperatures. No hi havia núvols de cap tipus ni la boira Vacarissana que es pot veure quan hi ha altes pressions. Mirant el paisatge vam parlar de les empreses MolinsKao i Sulfatex. Vam recordar que de tant en tant a Esparreguera es fa una prova de sirenes d’alarma que des de l’Escola mai hem escoltat. Si hi hagués una emergència podríem estar en perill. A la fotografia de la dreta es pot veure l’aparell que hauria de sonar molt fort per tal que es pogués escoltar des de tot arreu fins i tot des de dins de les cases o de les classes.

Feina realitzada La feina realitzada avui venia ajornada per diverses setmanes de temps insegur. Pujar a la Serra dels Gatells per dibuixar al natural demanava un temps calmat i amb prou condicions per poder dibuixar fixant-nos en tots els detalls. De camí hem tornat a observar el magatzem de la terrisseria Encinas al carrer Balmes. Avui estaven eixugant diverses peces de torretes decoratives.

Tot caminant pe carrer Beat Domènech Castellet hem trobat diversos trossos de petards i “carretilles” de la mostra de cultura popular del passat cap de setmana.

Hem observat la Lluna en quart minvant en el seu camí cap a l’Oest. De fet durant diversos moments del dia l’hem vist anar avançant d’Est a Oest. Hem explicat la dita que explica que la Lluna diu mentides. Quan la seva forma sembla una C de creixent vol dir que està minvant. Quan la seva forma sembla una D de decreixent vol dir que està creixent. Hem cantat... Quatre cares té la Lluna dues com grills de llimona una que ningú ha vist i una altra cara ben rodona.

Aquest gràfic mostra l’evolució durant 28 dies de les fases lunars.

Fent zoom amb la càmera vam parlar del castell de Sant Salvador de les Espases molt a prop de la Serra de l’Hospici. En aquesta imatge que ve a continuació es poden veure els relleus que cada dilluns expliquem en directe.

A l’esplanada del Mas Vidal vam esmorzar i descansar una mica. Pujant pel camí empedrat cap a la Serra dels Gatells ja es veia que podríem fer bona feina amb els paisatges. Durant el camí vam veure un grup de nois que estaven fent un curs d’orientació a la muntanya. Havien de seguir unes fites de color taronja situades a llocs concrets dels camins. Ells feien un curs de monitors en el lleure. Van ser molt amables. Tot pujant vam parlar de la importància de no agafar dreceres de camins. Aquest espai del bosc d’Esparreguera és molt sensible al mal ús que en facin les persones. Si es fan dreceres pels camins es formen xaragalls i el terra s’erosiona molt de pressa. La feina de dibuixar el paisatge era interessant i difícil a la vegada. Mil detalls per observar i recollir...! Vam fer diverses filmacions responent a la pregunta ...Què és per a tu aquest paisatge? 43

Quan vam ser a dalt vam deixar les motxilles i ben abrigats vam anar al mirador a dibuixar. Amb l’ajut dels prismàtics fins i tot vam veure els vaixells immensos a punt d’entrar al port de Barcelona i els avions aterrar entre Collserola i el Turó de Sant Ramon a Sant Boi de Llobregat.

La bassa que fa uns dies era buida s’havia omplert de nou gràcies a les pluges dels últims dies. Alguns/es de nosaltres vam collir cireretes de pastor i en vam menjar perquè estaven al punt just de maduració. Feia goig veure també el bruc d’hivern ben florit amb les flors blavoses precioses.

Un bon dinar en bona companyia és el millor que es pot fer quan ha parat el vent, el sol acompanya i les ganes de riure són a punt d’esclatar. 44

A la Masia de Can Roca vam parlar de la portada de l’àlbum d’aquest trimestre i de les propostes que ens faríem pel proper trimestre al bosc.

Un bon dinar L’hora de dinar és un moment plàcid on les converses i rialles es creuen amb els menjars que amb molt d’amor es porten a les carmanyoles. Pasta, arròs...i un munt d’aliments deixen recuperar forces.

Propòsits per la setmana que ve que serà del proper trimestre.  De cara el proper trimestre ens proposem seguir treballant amb el paisatge per a comprendre’l i veure’n les seves parts. 

La idea també és la de treballar sobre aquest paisatge mesurant els llocs que ens queden lluny i veient quants quilòmetres ens separen dels diversos indrets.



Ja que tenim el permís del propietari Sr. Jaume Rosanes volem instal·lar el banc i una taula d’orientació damunt de la serra dels Gatells. Per això comptem amb la Lídia, en Jaume i en Josep Grau.



Hem de mirar de finalitzar el reportatge que ens havíem proposat de fer per arrodonir la nostra feina tot comparant paisatges allunyats entre ells.



Els dibuixos dels paisatges fets al natural també formaran part del treball. Amb la Núria Matas en farem una materialització artística. 46