Cròniques del bosc Tercer Trimestre by Escola Cooperativa El Puig

Cròniques del Bosc 2021-22 Grup Mestrança Tercer trimestre

Dilluns dia 25 d’abril Camí Vam seguir el camí habitual d’aquest curs per anar al bosc. Des del parc de Cal Vives vam seguir carrer Francesc Marimon fins carrer Balmes, plaça Santa Eulàlia, carrer Beat Domènech Castellet, Orenci Valls, Masia de Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca i esplanada del Mas Vidal. Vam seguir el GR6 fins a la cruïlla del camí del Mas Manader, vam pujar pel empedrat fins als quatre camins i des d’allà vam pujar al coll de la Serra dels Gatells i mirador. La tornada va ser pel mateix camí.

Temps meteorològic El temps meteorològic va ser tal i com ho vam preveure el passat divendres. El matí començava amb temperatures fresques però suportables. El cel era majoritàriament serè i amb núvols alts o cirrus. El vent era molt feble i gairebé no es notava. El penell del campanar senyalava Sud-oest i per tant vent de Xaloc. Van notar els diversos canvis de direcció del vent a mesura que el cel s’anava cobrint de núvols més densos i grisos. En cap cas va haver-hi precipitacions de cap mena. Es va notar molt l’índex de rajos ultraviolats a alguns de nosaltres malgrat estàvem protegits de crema solar el sol va envermellir-nos la pell. La pressió atmosfèrica era ran dels 1013 hPa. Les esteles dels avions desapareixien de seguida.

Feina realitzada

Com cada dilluns estem pendents de les oportunitats que ens dona el recorregut per fer múltiples observacions. 2

El taller de terrissa “Encinas” tenia moltes torretes petites pintades i a punt per posar al forn. Vam veure també com descarregaven fang per a fer noves peces. Quan estàvem observant el penell al carrer Balmes vam explicar que com a vianants tenim uns drets sobre els vehicles que circulen. Els vehicles han d’adaptar la seva velocitat al pas dels vianants. Els vehicles de més de 5,5 tones tenen el seu pas restringit i hi ha limitació d’horaris pel què fa a la càrrega i descàrrega de mercaderies.

Com sempre, prop de la rotonda del carrer Orenci Valls vam observar el paisatge tot repassant els noms dels relleus i indrets que es veuen des d’allà. Curiosament aquest dilluns s’havia afegit al paisatge un nou element sonor. Es tractava del so de les orenetes i dels falciots que anant amunt i a vall creuaven el cel amb els seus xiscles. Els sons també formen part del paisatge. Recordàvem també que la Biblioteca l’Ateneu havia organitzat un recorregut olfactiu per Esparreguera. Vam observar al cel la lluna minvant que acompanya el final del mes del Ramadà Musulmà.

Prop de casa de la Sara vam veure els edificis que hi estan construint i que avancen molt de pressa. Havent agafat el camí de Can Sant Joan vam observar les ametlles. Vam veure que les que quedaven s’havien fet molt grans. Vam observar també que cada vegada en quedaven menys i vam pensar que les persones que caminen per aquest indret en deuen agafar per menjar-se els ametllons.

El camp que hi ha prop de la masia ens va oferir l’espectacle del vol rasant de les orenetes. Aquestes cacen mentre estan a ple vol. De fet han fet un viatge llarguíssim des de l’Àfrica i sense aturar-se han volat tot alimentant-se. L’oreneta fa vols rasant perquè així aixeca els insectes que hi ha entre les herbes. Vam veure orenetes cuablanca i falciots.

Vam explicar també que les pluges de la setmana passada van ajudar les orenetes a trobar fang tendre per a poder construir els seus nius. Quan l’han acabat de fer es posen en zel i ben aviat pondran els ous amb la descendència. Les orenetes ens ajuden a mantenir a ratlla la proliferació d’insectes que per a nosaltres els humans són molt molestos com els mosquits. Les orenetes viatgen des de l’Àfrica seguint uns camins al vol i saben orientar-se molt bé.

Font: EURING Quan vam arribar a l’alçada de les oliveres vam veure que aquestes tenen a punt les seves flors ben verdes. Vam explicar que el procés de pol·linització serà semblant al dels ametllers. Cada flor fecundada podrà esdevenir una oliva. Ara vam trobar les oliveres com mostren les fotografies. D’aquí unes setmanes les hem de trobar com la tercera fotografia:

Oliveres florides. Havíeu vist mai la flor de l’olivera? El seu pol·len provoca al·lèrgies en moltes persones sensibles. Cal anar en compte. Els camps es mantenen llaurats per facilitar l’entrada de l’aigua de pluja i l’oxigen a les arrels.

Quan vam ser a la masia de Can Roca ens vam retrobar amb la Júlia M. Que bé que hagi pogut tornar a venir! Vam observar també l’arbre que hi ha davant de l’antiga gossera. Es tracta d’un lledoner. Un “almez” en llengua castellana. Aquest arbre ens recordava un excrement que vam trobar d’una guineu que s’havia alimentat de lledons. Vam explicar que el nom de Lledó el reben algunes noies. Us agradaria dir-vos així?

Des de l’esplanada del pícnic ja es pot veure la taula d’orientació que ressalta per damunt del penya-segat. Vam fer rotllana i a part de recordar el treball que faríem vam explicar les impressions del cap de setmana sobre la Festa de l’Escola i les aventures que en família havíem viscut.

A la cruïlla del GR6 amb el camí que va al Mas Manader i les Bramones vam trobar una colla d’operaris que tallaven les branques dels arbres que impedien el pas de vehicles. Els treballadors de l’empresa Àuria contractats per l’Ajuntament ens van dir que tallaven branques i que les deixaven al marge del camí. Més tard les passarien a recollir. Ens van dir que on ells treballaven les properes setmanes unes màquines excavadores compactaran el terreny i allisaran els xaragalls. Totes aquestes feines es fan per a prevenir els incendis forestals de l’estiu de cara a facilitar la feines d’extinció del foc per part dels bombers. Els vam preguntar si també arranjarien la pista forestal per on passa el GR6 i ens van dir que no perquè el propietari de la masia de Ca n’Àngel no dona permís per fer-ho. Entre nosaltres vam dialogar sobre aquesta decisió i sobre què faria aquest propietari si els camions de bombers han de treballar al seu terreny per apagar un foc forestal. Abans d’agafar el trencall cap el camí empedrat van avançar-nos un grup de nois que venien de la masia de Can Rubió. Aquest lloc és un centre d’acollida per a adolescents amb trastorns de conducta (CREI). L’espai acull 20 adolescents amb problemes conductuals greus. Depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

Des de la cruïlla vam estar enregistrant l’horari que invertíem a l’hora de caminar. Aquesta informació la farem servir per a fer una guia de camins i un mapa per tal que altres classes o les nostres famílies puguin venir.

Durant el recorregut vam trobar ginesta florida i estepa negra.

Dalt de tot de la serra dels Gatells vam posar-nos a fer les feines que ens havíem proposat. Vam començar escoltant l’àudio que teníem enregistrat per comprovar que no ens faltava cap detall per a descriure. Faltava: 

L’ermita del Puig.



Turó de les Ginesteres



Colònia Sedó



Explicar els sons que se senten

També vam creure que faltaven comparances per a una millor comprensió per part de les persones amb discapacitat funcional visual.

Un cop vam comprovat tot això vam fer una darrera capa de vernís a la taula i al banc per deixar-ho ben enllestit.

La taula d’orientació i el banc brillen sota el sol protegides de les inclemències del temps i dels rajos solars.

Un bon dinar ens va fer recuperar forces per jugar una bona estona. A la Noa i a en Guillem els va cridar l’atenció la bassa on es rebolquen els senglars...!

Els núvols anaven creixent a mesura que avançava el dia.

Tot baixant vam retrobar les branques que els treballadors forestals havien tallat durant el matí. Realment les hauran recollit. Es quedaran allà unes quantes setmanes?

De retorn a Can Roca vam trobar un petit escurçó al mig de la pista forestal. Davant d’aquest animal ens sorgien preguntes sobre què s’ha de fer i com reaccionar si ens piqués.

Tal com fem amb els animals que ens trobem i a vegades ens espanten els apartem amb precaució però en cap cas els matem. La mossegada d’un escurçó o la picada d’un escorpí són, probablement, dues de les situacions més caòtiques que ens podem trobar quan anem a la muntanya amb els nens.

En el cas (poc freqüent) de que algú dels que ens acompanyen pateixi una topada amb un d’aquests animals, saber com reaccionar és essencial. Aquí teniu una breu guia d’actuació, elaborada amb informació de la Generalitat de Catalunya i de la Creu Roja. 1) Hi ha cap espècie verinosa mortal a Catalunya? Cap de les espècies d’escorpins europeus que podem trobar a Catalunya suposen un risc mortal pel seu verí, tot i que la seva fiblada pot arribar a ser molt dolorosa. En el cas dels escurçons, molt rarament el seu enverinament té conseqüències mortals si s’actua correctament.

2) Com puc evitar que em piqui? No aixequeu pedres ni poseu les mans dins de forats. Són els indrets on viuen aquests aràcnids i ofidis, esperant a que sigui fosc per sortir a caçar. Només us atacarà si es senten amenaçats. Si us topeu amb un, feu marxa enrere tranquil·lament. No feu moviments bruscos que pugui interpretar com un atac, perquè es defensarà picant. 3) M’ha picat: què faig? El primer de tot, conservar la calma. No esverar-se és molt important. Les altes pulsacions poden fer que el verí s’escampi més ràpidament pel nostre sistema sanguini, fent més perillosa la mossegada. Si podeu, memoritzeu l’aspecte de l’animal, sobretot si és una serp, per poder descriure’l després a l’hospital (forma, grandària, color, dibuix del llom…), on podran afinar molt millor amb el tractament.al teu navegador.</div></div> 4) Estic calmat i puc explicar com era l’escorpí o l’escurçó. I ara? Deixeu-vos ajudar. Estireu-vos a terra i demaneu ajuda, sense cridar ni accelerar-vos. L’activitat muscular activa la difusió del verí i la seva acció tòxica, així que quedeu-vos quiets.

Escurçó ibèric Com puc reconèixer un escurçó? Són serps terrestres petites que difícilment arriben a un metre de llargada, tenen el cap ample, aplanat i triangular (en forma de V) i la pupil·la vertical. El dibuix en forma de ziga-zaga que tenen al dors també us pot ajudar a reconèixer-los. A Catalunya hi ha de dos tipus, depenent de la seva ubicació. Escurçó pirinenc: s’estén pel Pirineu i Prepirineu en ambients humits i temperats de muntanya mitjana i alta, en zones rocalloses, forestals, matollars o prats. Escurçó ibèric: es troba a tot Catalunya excepte al Pirineu i Prepirineu, tot i que principalment viu a les serralades litorals i prelitorals en ambients mediterranis, forestals, zones rocalloses o de matollar. 5) He sentit que demanaven ajuda i hi he anat. Què faig? Calmeu a la persona que ha demanat auxili. Que no s’acceleri i que s’estigui totalment quieta. Netegeu la zona afectada amb aigua o sèrum fisiològic, sense 13

fer pressió per no escampar el verí. Si hi ha un fibló d’escorpí, traieu-lo amb molt de compte, sense fer força. En el cas d’un escorpí, apliqueu després una tovalloleta o un compost amb amoníac. Després, tant si es tracta d’una picada d’escorpí com d’una d’escurçó, poseu-hi gel, protegint la pell amb un mocador o una gasa per evitar una cremada. Això alentirà la difusió del verí. Podeu utilitzar el gel químic del vostre kit bàsic de primers auxilis per les excursions amb nens. Si la picada ha estat d’escorpí, feu que la persona reposi una estona i torneu a poc a poc fins al cotxe, per anar immediatament a un ambulatori. En el cas d’un escurçó, sigueu encara més prudents. No us bellugueu d’on sou. Si la víctima és un nen, un cop hagueu aplicat el gel, assegureu-vos que el nen continua estirat a terra i calmat, i truqueu immediatament al 112. Ells us diran què heu de fer i, si és el cas, activaran una operació de rescat. 6) No hi ha cobertura. Què faig? Si la picada és d’escurçó, no mogueu a la persona afectada. Amb calma, estirada i aplicant fred, pot aguantar molt millor que caminant per una zona accidentada. És preferible que la deixeu on és i aneu a buscar ràpidament cobertura o ajuda. Si sou dos adults i l’afectat és un nen, un es pot quedar amb el nen i l’altre anar a buscar ajuda. En qualsevol cas, aneu tan aviat com pugueu a l’hospital més proper. 7) He de succionar el verí o obrir la ferida? No. Mai. Sota cap concepte. Succionar el verí és una mala idea si teniu petites ferides o càries a la boca, perquè acabareu enverinats també vosaltres (enverinament del salvador), i a més no traureu gran cosa. No feu talls ni torniquets, perquè provocareu que el verí s’escampi més ràpidament (en el cas de les incisions) i podeu crear un xoc quan desfeu el torniquet. Informació de Canal salut: Els escurçons es distingeixen de les serps perquè:       

Són més petits; no solen arribar a un metre de llargada. Tenen un cap peculiar, ample i aplanat, en forma de V. Tenen un dibuix en forma de ziga-zaga al dors. Les pupil·les estan traçades verticalment. Tenen l'apèndix nasal una mica aixecat, en forma de banya. Els ullals són mòbils i estan situats al davant de la boca. Tenen la cua curta i cònica.

En el cas de picada d'escurçó, cal prendre les precaucions següents: 

Si en la primera mitja hora no hi apareixen símptomes locals inflamatoris, la possibilitat d'inoculació de verí és molt escassa. 14



 

  

Manteniu la víctima en repòs i impediu-li qualsevol moviment, ja que l'activitat muscular augmenta la difusió del verí i, en conseqüència, la seva acció tòxica. Cal que l'extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí. Renteu la ferida amb aigua i sabó i apliqueu-hi un antisèptic. Si és possible, caldria que fos un antisèptic que no deixi pigmentació, per tal de poder detectar canvis posteriors en la coloració de la pell. Cobriu la ferida amb una gasa estèril, però sense aplicar-hi pomades ni cremes ja que no aporten cap benefici. Apliqueu bosses d'aigua freda a l'extremitat afectada, separades de la pell mitjançant una tovallola. No poseu mai gel directament en contacte amb la pell. Pot ser útil l'administració d'algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor. Traslladeu la víctima immediatament a l'hospital, o activeu els sistemes d'emergències si sou en llocs molt aïllats. Mesures que cal evitar: o No feu incisions al voltant de la ferida, ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d'infecció. o No succioneu el verí amb la boca, perquè si hi teniu petites ferides, càries, etc., podeu absorbir el verí (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s'obté amb aquesta tècnica no justifica el risc. o Mai no heu de cremar la ferida. o No heu d'aplicar lleixiu, ni permanganat potàssic, ni fang, ni herbes a la ferida. o No feu torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local i poden arribar a produir isquèmia de l'extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc. o No heu de subministrar begudes alcohòliques. o No heu d'aplicar el sèrum antiofídic al voltant de la ferida, perquè augmenta l'edema i la isquèmia. o No administreu fibrinogen en lloc de sèrum antiofídic, perquè s'impedeix la formació del coàgul.

Aquesta és la descripció del recorregut que hem fet per poder-la compartir amb la resta de classes i tothom qui hi vulgui pujar: Recorregut 2 fins a la Serra dels Gatells. Vessant Est.

Inici 02,51 min. Del trencall del GR6 al començament del camí empedrat. Aquest punt del camí ens fa triar la ruta que comença planejant cap a la dreta o més ben dit en direcció Nord-est. A l’esquerre es poden veure diverses murs de

pedra seca que formaven la base del penya-segat que estasva cultivat fins a la part superior de la serra. 06,6 min. Del començament del camí empedrat fins als quatre camins. Aquest camí puja de valent pel vessant Est de la serra dels Gatells. Antigament se sap que estava empedrat per facilitar el pas a caminants i cavalleries. Amb constant pujada passem a prop d’una pedrera dec roca calcària que ens queda a l’esquerra. Una petita pujada ens porta dalt d’un petit replà i enb un tres i no res ens trobem davant d’una cruïlla de quatre camins. Agafarem el camí de l’esquerre en el sentit de la marxa. 05,58 min. De la cruïlla dels quatre camins al coll de la sera dels Gatells. Aquest camí més ombrívol passa pel llit del petit torrent que baixa del coll dels Gatells que sempre tindrem de referència. Sabrem que haurem arribat al coll perquè a mà esquerre hi ha uns bassa on els senglars hi fan banys de fang. De seguida ens queda a la vista el vessant Oest de la serra amb la masia de can Rubió a baix de tot.

Propòsits per la setmana vinent Pel dia 9 de maig 

Pujar a Sant Salvador de les Espases per conèixer aquest castell històric per Esparreguera.

Pel dilluns 23 de maig 

Acabar de completar les informacions vinculades al codi QR.



Portar fet l’enregistrament corregit i millorat amb les nostres veus.



Regar els plançons d’alzines dels companys d’Ed. Infantil de l’esplanada del mas Vidal.

Dilluns 9 de maig Camí Avui el camí que hem fet ha estat una mica més curt comparat amb els altres dilluns. Hem tingut en compte la salut dels companys i els propòsits que ens havíem marcat. Hem seguit l’avinguda Francesc Marimon fins trobar el carrer Balmes, seguint fins plaça Santa Eulàlia i carrer Beat Domènec Castellet fins a la cruïlla amb el carrer d’Orenci Valls. Hem seguit cap a Can Comelles, Can Sant Joan, Can Roca, esplanada del Mas Vidal i pista forestal de les Bramones fins el trencall a la pujada amb el turó de les Ginesteres. Allà hem fet el treball i posteriorment el dinar. Hem desfet el camí de nou fins a l’Escola.

Temps meteorològic Les previsions s’han complert amb molta fidelitat. A quatre dies vista l’aplicació va encertar sobre el plugim que podíem rebre durant el migdia. També s’han complert les previsions pel mateix dia tal com mostra la imatge de la dreta.

Els rajos ultraviolats han estat de força 6. Sort de la protecció solar que portàvem. Les altes pressions amb 1022 hPa han estat molt 17

presents en l’estabilitat que hem observat. La temperatura d’uns 14 graus ha fet possible que a primera hora hàgim pogut anar lleugers d’abric. Al migdia ens hem hagut de desabrigar i posar a l’ombra perquè el sol dominava de valent. Al lloc on hem dinat un ventet fluix però constant ens ha refrescat l’estada. A primera hora del matí el penell del campanar indicava al Nord. A mesura que ha anat passat el matí ha girat el vent en direcció Sud. Quan hem observat el penell la Maria F. ens ha dit que hi podria haver un canvi de temps cap al migdia. Hem acordat d’estar atents i atentes a símptomes que veiéssim i que ens fessin pensar en aquesta observació. Hem observat un halo solar molt petit que venia produït per la superposició de núvols alts davant de l’astre. També hem vist les orenetes volant baix alimentant-se i es formigues fent magatzem de menjar. Aquests símptomes ens poden fer pensar en un canvi de temps. Sabem que a capes altes hi ha aire fred i els núvols poden créixer amb força. A primera hora els núvols eren alts formats per cirrus o cirrocúmuls.

A mesura que anaven passant les hores hem vist que alguns d’aquests núvols guanyaven alçada formant petites encluses. A l’hora de dinar els cumulonimbus de diverses tempestes que venien d’Igualada han tapat el cel i han deixat anar algunes petites gotes de pluja. Tornant a l’Escola una forta xafogor deguda a la humitat ens ha acompanyat. La sensació de calor era molt acusada.

Durant tots els dies de bosc hem estat fent observació del temps meteorològic. De mica en mica l’hem anat incorporant com un element més a observar i a tenir en compte. Des de la previsió a l’observació directa i a l’anàlisi posterior ens ha fet veure el paisatge d’una altra manera.

Feina realitzada El camí d’anar al bosc ens segueix oferint infinitat de recursos i idees per a observar. Avui hem fet una aturada al trencall del carrer Orenci Valls per observar molt bé el paisatge. A part dels elements de la meteorologia hem observat les serralades llunyanes de l’Hospici i Sant Salvador de les Espases. N’hem fet especial esment perquè el proper dilluns hi serem ben a prop. Ens hem preguntat si la mateixa perspectiva que tenim nosaltres des d’aquí la tindrem des d’allà mirant direcció Esparreguera. Hem recordat que la torre elèctrica d’alta tensió ens indica el Nord i que és el punt oposat a la Serra de l’Ordal que en la nostra taula d’orientació ens indicava el Sud. Hem parlat també del torrent de l’Afrau que des d’aquí ens fa la forma d’una gran V baixa i a la seva part superior trobem Sant Salvador de les Espases. Hem recordat que pujarem el torrent de l’Afrau pel camí medieval rememorant els personatges de la piràmide dels estrats de població d’aquella època. Hem vist també que a la part baixa del torrent s’hi destaquen les roques del Petintó ben blanquinoses i punxegudes. Aquestes roques provablement donen nom al topònim d’espases per la seva curiosa forma allargassada. 19

En aquest moment hem parlat sobre com trobaríem el bosc. Ens l’imaginem ple de verdor i amb herbes remeieres. Hem explicat que aquesta setmana és Sant Ponç i que des de l’època medieval se celebra la fira d’herbes remeieres a molts pobles de Catalunya. Antigament es feien paradetes d’herbes, de mel, de conserves i d’arrop. Les masies aprofitaven per vendre els productes que tenien al rebost i que no havien consumit esperant la nova collita.

Trobarem plantes remeieres al bosc? A Esparreguera s’havia fet aquesta fira? La gent feia conserves a casa i les venia o compartia amb l’altra gent del poble? Recordem si s’han treballat les propietats de les plantes en un altre curs.

Molt a prop d’on hem estat fent aquestes observacions ens hem aturat sota uns pollancres. Hem vist que en aquest moment estan dispersant les seves llavors. La manera que ho fan és mitjançant el vol ajudat pel borrissol que embolcalla les llavors. La dispersió és molt gran! La Lídia ens ha explicat que aquest borrissol és molt inflamable. La brigada municipal a vegades l’ha de ruixar amb aigua per tal que es compacti i no hi hagi risc d’incendi.

Ens hem fixat amb la caseta que les persones que defensen els gats han construït. Porta l títol “Taquigats”. És de color groc i té una porteta per on els gats s’introdueixen i troben menjar i aigua. Des de lluny seguíem veient Sant Salvador de les Espases i ben a prop, una vegada més, les deixalles que la gent deixa per aquí i per allà.

Heu vist Sant Salvador de les Espases? El nostre proper objectiu? Prop de Can Comelles vam observar que els plataners bords del passeig també dispersen les seves llavors utilitzant la tècnica del borrissol que vola amb la llavor.

Vam estar observant també el camp que hi ha prop del camí que va a les Setze Fonts que ara mateix està ple de gramínies. Vam explicar que les llavors les trobem a l’espiga. La seva estratègia de dispersió és la d’enganxar-se als animals o a ser arrossegades per l’aigua o el vent. Molts de nosaltres fem la broma dels “nòvios” enganxant espigues als jerseis dels companys. La tradició diu que com més espigues se t’enganxen a la roba més desitjat o desitjada ets.

Amb la Lídia vam observar un gran formiguer ran del camp de gramínies. Les formigues obreres anaven atrafegades agafant cap el noi llavors de plataner bord. Les formigues soldat vigilaven que tot anés bé i la reina dominava tot dins del niu. La Lídia que ha estudiat les 32 espècies de formigues d’Esparreguera ens va dir que aquestes eren de l’espècie “Camponotus Cruentatus”.

A ran de camí ens vam fixar en les malves. “Lavatera mauritanica”. Aquesta planta té els pètals comestibles. També és aliment d’insectes i papallones. Antigament s’associava a les flors que calia portar a algú quan s’havia mort. Vam recordar la frase “Colgar malves” en referència a algú que s’acaba de morir. Ser algú mort i enterrat. —Encara és viva la padrina? —En fa d’anys que fa malves! Aquell pobre home ja fa malves; va morir fa sis mesos. També: criar malves

Aquesta expressió també es pot fer servir en el sentit de ‘ser una cosa oblidada, que pertany al passat’: Aquell antic afer ja fa malves; al poble ningú en parla ni se’n recorda. «L’expressió fer malves o criar malves, aplicada a una persona morta i enterrada, al·ludeix encertadament al fet que la malva creix en sòls molt nitrogenats i fèrtils» La malva és una planta dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera, de la família de les malvàcies, amb flors de color purpuri, rosat o blanc.

Tot el grup ens vam aturar davant de la casa de la Sara. Ella ens va explicar que havien instal·lat una caixa niu sota la seva galeria i que sabien que està habitada per una mallerenga blava. Curiosament vam veure una parella d’ocells sortir de la caseta la qual cosa pot molt ben dir que han fet parella i que han criat.

Moltes gràcies Sara per explicar-nos aquest fet tan bonic! Si tens notícies dels petis ens ho faràs saber? Han vingut a casa teva perquè s’hi està molt i molt bé! Oi?

Els ametllers seguien fent créixer les ametlles cada vegada més ben formades. Els camps propers estaven plens de mil flors i campànules de colors ben brillants. Vam parlar de la preponderància del color groc amb les flors que observàvem. Entre tots i totes vam concloure que aquest color deu atraure molt els insectes per ajudar a la pol·linització.

Cada dilluns hem estat pendents de la floració dels ametllers i de les oliveres. Per fi vam veure les flors blanques i menudes de les oliveres. Vam recordar que aquest arbre segueix la mateixa estratègia que l’ametller per a fecundar les flors i fer possible el creixement dels fruits. En aquest cas les olives. Recordàvem també que el pol·len de l’olivera provoca moltes al·lèrgies en moltes persones que en són sensibles. La dita diu: Flor d’olivera pel maig, oliada tot l’any.

Camí enllà ens vam aturar davant de la planta del lligabosc o mare-selva o xuclamel. Feia molt bona olor. També vam veure la planta del pèsol amb una preciosa flor lilosa.

Observant les oliveres vam trobar-nos amb una marieta i la vam intentar identificar amb una clau d’identificació. Ens va semblar una marieta de set punts. Vam parlar de la relació entre les marietes, les formigues i els pugons. Les formigues porten els pugons que són aliment per les marietes a les parts més tendres de les plantes. Els pugons s’alimenten de la saba de les plantes. Les formigues com si fossin “vaques” els fan un petit massatge a l’esquena i els pugons treuen una gota de suc molt dolç que és un gran aliment per les formigues. Aquesta relació se’n diu de simbiosi. Així doncs que ens cal protegir les marietes com a reguladores naturals de plagues a les nostres plantes.

Vam observar moltes mates de ginesta florides. Feien molt bona olor. El poeta Joan Maragall deia que aquesta planta és la planta nacional de Catalunya.

La ginesta La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vímet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar... M'he girat al mar de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.

A l’esplanada del Mas Vidal hem regat els plançons d’alzines i roures que van plantar la classe dels esquirols d’Infantil. Teníem aquest encàrrec i hem mirat plançó per plançó per mirar d’ajudar el seu creixement. Vam observar també que els oms que fa uns anys havien estat malalts, degut a un fong que els va atacar, tornaven a tenir un aspecte ben vistós. Es poden veure a la fotografia de la dreta.

Com que se’ns havia fet una mica tard vam acordar anar a les Bramones per dinar. Seguint el camí repassaríem els estrats geològics que també veuríem el proper dilluns al torrent de l’Afrau tot pujant a Sant Salvador de les Espases. Començàvem amb els gresos vermellosos del Buntsantein. Seguíem pels conglomerats de la base del Buntsantein. Trobàvem les pissarres i més amunt vèiem les calcàries de dalt de la Serra de Rubió i dels Gatells.

A la fotografia de l’esquerre es pot veure el canvi de color dels gresos a les pissarres. A la dreta començàvem a recollir mostres. Les fotografies de baix es veuen les calcàries del cap d’amunt de la serra. Va ser molt divertit recollir mostres de terra i al final comparar la història geològica acolorida que tenim aquí a Esparreguera. Vam recordar que aquest indret és visitat per geòlegs d’arreu del món i queden meravellats pel fet que amb tan poc espai s’hi puguin estudiar tanta infinitat de temes. L’indret de les Roques Blaves és un referent a les Universitats més prestigioses del món.

Arribats a la cruïlla de la pujada cap al Turó de les Ginesteres vam fer rotllana, vam parlar del cap de setmana i vam repassar les feines que ens falten per fer per completar el codi QR que volem deixar a la Serra dels Gatells. Ara ja sabem com fer-lo. Serà imprès i plastificat. Tot seguit vam dinar a l’ombra i vam fer un munt de cabanes que es poden veure a les fotografies que venen a continuació.

Totes les cabanes es van enderrocar i vam deixar els troncs fora de la pista forestal per facilitar el pas dels vehicles.

Vam trobar-nos tan bé en aquest indret que vam decidir que hi tornaríem una altra vegada. Una magnífica sessió de Filosofia tancava una tarda fantàstica parlant de preguntes i respostes possibles.

Mentre estàvem fent Filosofia una simpàtica puput va fer-nos companyia en un arbre proper. La veieu a la fotografia? Potser també volia participar a la conversa?

Tot baixant cap a Esparreguera vam retrobar la flor dels pèsols “Pisum sativum”. Vam explicar que al torrent de l’Afrau de Sant Salvador de les Espases també la trobarem.

Propòsits per la setmana vinent Pel dia 16 de maig 

Pujar a Sant Salvador de les Espases per conèixer aquest castell històric per Esparreguera i per Catalunya.

Pel 23 de maig 

Finalitzar les feines vinculades al Codi QR.



Comprovar el funcionament de l’àudio.



Fer arribar les cartes d’agraïment a totes les persones que ens han ajudat.

Pel 30 de maig 

Darrer dia de bosc del curs.



Instal·lem el codi QR a la serra dels Gatells.



Valoració de la feina realitzada.



Convit final de gelats.

Dilluns dia 16 de maig Camí Avui el camí era ben diferent. Anàvem a Sant Salvador de les Espases el castell medieval d’Esparreguera més antic citat l’any 985. Ens vam trobar darrere d’infantil. Vam esperar a l’autocar que va arribar una mica tard. El conductor ens va deixar i vam començar a fer camí, vam arribar a dalt de St. Salvador de les Espases gaudint del camí . Al començar el camí el Patrici ens explicava coses que anàvem trobant: el canvi de color de la terra, la Puda, noms de flors…etc… A l’arribar a dins del menjador de l’ermita , a part de cansats, vam estar molt satisfets i alguns frescos, ja que a dins, s’hi estava bastant en calma. Un cop vam haver dinat i descansat vam baixar i ens va agafar l’autocar cap Esparreguera- Vam anar amb els nostres companys i mestres de sisè. El camí d’avui ens donava una altra perspectiva d’Esparreguera. Aquesta vegada veuríem el terme en el seu límit Nord-Est. Tindríem ben a prop la serra de l’Hospici i la Socarrada i unes vistes sobre Montserrat espectaculars. Vam pujar el torrent de l’Afrau passant per les agulles del Petintó, la Font de l’ermità i l’ermita.

Temps meteorològic El temps meteorològic de dilluns va ser de molta calor. La màxima va ser de 29-30 graus. Una temperatura que es va fer molt sentida per la pujada i una mica a la baixada. La mínima casi no es va notar perquè va ser de 16 graus. Les temperatures més fredes van ser a la nit. Malauradament no estàvem al bosc amb els arbres que ens protegeixen.

Va haver-hi força 8 dels rajos ultraviolats que van fer que ens poséssim molta crema solar. El temps meteorològic que posava al meteoblue, es va complir. Sabem que és molt important portar crema 50 perquè sinó, els rajos ultraviolats poden provocar càncer de pell i cremades serioses. Vam necessitar molta aigua, ja que el camí feia pujada i la calor no ajudava. El vent que bufava a primeres hores del matí, era tramuntana. A l’ombra ens va portar una mica de vent fresquet. Més cap al

migdia, va girar totalment de direcció, i ens va bufar migjorn. En total va haverhi 10h de sol. Vam valorar molt anar ben proveïts d’aigua de sobres. La hidratació en aquests casos és molt important.

Feina realitzada L’autocar vam veure que travessava el riu Llobregat pel pont del Truquell. Vam esmorzar al mig del camí en una petita esplanada. Després vam continuar caminant fins a arribar al destí. Un cop vam arribar, vam descansar i beure aigua a l’interior d’una espècie de masia. Vam parlar, recordar la història i altres coses, el nostre company Guillem, mentre fèiem 33

rotllana, va dir que part del tresor de St. Salvador de les Espases és que està a dalt de la muntanya i que quan arribes a dalt de St. Salvador fa que et sentis satisfet d'haver caminat fins arribar allà dalt. Després vam pujar a un mirador per contemplar el paisatge i poder orientar-nos. Després vam fer uns dibuixos d’algun detall que ens agradés de St. Salvador, com una porta, la muntanya de Montserrat, el paisatge que vèiem, la xemeneia… Més tard vam dinar a unes taules que hi havien a dins de la masia i vam tenir una estona per jugar i fer “Eufòria”. Mentre jugàvem van venir els de 6è a St. Salvador, ells van fer el camí llarg per això van arribar una mica més tard. Quan els de 6è van acabar de dinar i van poder tenir una estoneta per jugar, vam baixar cap on ens esperava l’autocar per marxar fins al Parc de cal Vives. Una mica més detallada l’explicació... El recorregut començava a la petita esplanada en direcció del balneari de la Puda. Amb molta cura el conductor va aparcar i va poder fer la maniobra de gir per retornar a la carretera comarcal C-55.

En aquesta esplanada ens vam situar. Vam parlar del riu Llobregat, del sentit del curs de les aigües, del significat de la paraula Puda i a què feia referència. Vam recordar que encara que no ho semblés ens trobàvem al terme municipal d’Esparreguera. Érem una mica més avall del congost del Cairat. Aquest nom es creu que prové d’un antic pont de fusta que servia per passar d’una riba a l’altra del riu. Vam contemplar el congost i com s’havia construït l’autovia amb grans viaductes que volaven per damunt de la llera del riu. Vam explicar que al Balneari, que ara es troba en estat ruïnós, encara hi ha la font pudent d’aigües medicinals que havia portat fins allà a tantes persones per curar-se de malalties respiratòries. Les aigües són sulfuroses i fan olor d’ous podrits. Aquest era l’anunci que feien quan el balneari estava en ple funcionament:

Els diversos propietaris del balneari no han volgut rehabilitar-lo. És un dels tresors d’Esparreguera. 35

Vam parlar de les inundacions de l’any 1971 que van fer molt mal al balneari a la vegada que també deixaven inservible una fàbrica de llençols que es troba ran de riu. Vam trobar ginebró amb els seus fruits. Unes indicacions molt malmeses senyalen el camí de pujada.

El torrent de l’Afrau desemboca al riu Llobregat. Ara mateix no porta gens d’aigua degut a la gran sequera d’aquests darrers mesos. Abans de pujar-lo ens vam posar en situació de pensar que per aquesta llera hi havia pujat cavallers, sarraïns, nobles, serfs, clergues...carregats amb els seus atuells, aliments i armes. A mesura que anàvem pujant reflexionàvem sobre aquesta idea i ens fèiem càrrec de la dificultat per accedir al castell que des de la base del torrent sembla inexpugnable. Recordàvem que des de lluny la perspectiva del torrent era la d’una V baixa molt ben marcada. El corriol va buscant el millor lloc per pujar-hi travessant diverses vegades el torrent. L’arranjament fet pel senyor Joanet Pons encara és ben evident però ara mateix caldria recompondre algunes parts del corriol. Hi ha moltes esllavissades i en algun moment el camí es perd.

Tot pujant vam trobar flor de Sant Joan o sempreviva. Es pot veure a la fotografia superior dreta. (Helichrysum stoechas). Vam observar també moltes plantes de ginesta amb flors ben oloroses. Es poden veure a la fotografia inferior esquerre. El camí amb forta pujada passa per damunt del túnel Casablanca del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És espectacular la sensació de caminar per damunt d’un túnel! Vam veure el tren diverses vegades.

Vam trobar també flor de Sant Jordi que podeu veure a baix a l’esquerre i la mare-selva o xuclamel de la dreta.

De mica en mica vèiem més a prop, però molt amunt, l’ermita de Sant Salvador de les Espases. En una fondalada vam trobar galzeran amb els seus fruits ben vermells.

El torrent de l’Afrau és un tresor de plantes. Combina les que són pròpies dels cursos d’aigua o de ribera amb les del bosc mediterrani. És important pensar també que aquests terrenys havien estat conreats amb cultius de vinya amb oliveres i ceps. De tant en tant encara es troben peus de figueres tal com es pot veure a la fotografia de baix a l’esquerra. Vam poder observar un pollancre que a les seves fulles tenia diverses picades d’insectes. Aquests havien aprofitat les picades per deixar-hi els ous per a una futura eclosió de les cries. Es pot observar a la fotografia inferior dreta.

Hi ha un moment de la pujada molt interessant. Les petjades es fan més sonores perquè trepitgen els còdols dels blocs de les agulles del Petintó.

L’erosió ha fet que petites pedres amb quarsita es depositin al llit del camí. Aquestes agulles es van formar a l’inici del període Triàsic a l’època del Mesozoic. Les agulles reben la visita de molts escaladors i escaladores que amb molta traça escalen fins el cim de les agulles i amb prou feines poden mantenir-s’hi de peu dret. Les agulles amb el seu to blanquinós i brillant per la quarsita es veuen des de molt lluny. Nosaltres les vam contemplar des del carrer Orenci Valls des d’on fem observació del temps meteorològic. La fotografia inferior esquerra mostra un bloc de les agulles. 39

Vam observar tot caminant diverses falgueres amb les espores a punt de ser disseminades. Es pot observar a la fotografia superior dreta. Vam trobar l’estepa blanca amb el seu color violeta i els seus estams grocs en plena floració. Fotografia de baix esquerre. També vam trobar pèsols boscans tal com es pot observar a la fotografia de baix a la dreta. Mirant molt bé vam veure la tavella amb les llavors. El seu interior contenia els pèsols.

El camí es fa molt ombrívol quan passa per la zona de l’alzinar. Diverses vegades es té la sensació de passar per un túnel de vegetació. Aquest fet va ser molt d’agrair en especial a la tornada amb el bat de sol que queia. En aquest torrent hi apareixen diverses plantes de la família de les orquídies. És per això que caminar-lo a poc a poc ajuda a tenir una idea del tresor natural i històric que representa. Les quatre fotografies que segueixen ens mostren un moment d’aquest camí, a la dreta l’arítjol, a baix la rogeta i a la seva dreta l’estepa negra que mostrava els seus pètals ben blancs.

La fotografia inferior esquerra ens mostra un gladiol,(Gladiolus italicus).

Les fotografies de la pàgina anterior mostren la campaneta blava. En Mateo va recollir pol·len dels seus estams i li van quedar les puntes dels dits ben grogues. Just abans d’esmorzar vam trobar un rètol on s’explicava que aquell indret era una reserva d’animals. Estava fet a mà i amb dibuixos de còmic recordava als visitants que calia tenir cura dels animals i l’entorn.

La forta pujada va fer que s’obrís la gana i que dels entrepans en breus moments no en quedessin ni les engrunes. El lloc escollit per esmorzar queda a sota del gran precipici del castell de Sant Salvador. Es troba just al final del torrent que baixa del Pla del Fideuer i del Puigcendrós i la zona d’escalada de les Paparrres. En aquest indret havíem deixat enrere els estrats de les pissarres, els gresos del Buntsandstein, la base del Buntsandstein i les calcàries del Muschelcalc. A partir d’aquí la vegetació arbòria desapareix i majoritàriament hi trobem arbustos i un munt de romanins. Vam explicar que aquest paisatge és el resultant dels incendis de l’any 1994. Vint-i-vuit anys després la vegetació segons els mestres havia crescut molt poc i segons els nois i noies molt. Quina deu ser la veritable realitat? Com ho podríem saber? 42

Vam trobar la flor i la planta del plantatge. És preciosa quan està florida.(Antirrhinum litigiosum). El camí comença a fer zigazagues per emprendre la pujada final a l’ermita. Degut a les pluges s’han fet nombrosos xaragalls i a vegades el camí es perd en un munt de corriols. Aquesta zona és molt divertida perquè es pot veure com puja una gran fila de persones corba rere corba.

El camí passa al costat d’una petita cova on en el seu interior hi ha una mare de Déu de Montserrat. De seguida s’arriba a la paret oest de Sant Salvador de les Espases on pensem que en el seu interior hi ha la cisterna d’aigua recollida des dels vessants de les teulades. Aquesta aigua es pot beure durant els mesos d’hivern. Quan fa calor és millor no tastar-la per tal d’evitar algun episodi de gastroenteritis. A l’ermita els responsables han deixat una aixeta per poder abeurar els animals de companyia en cas que tinguin set.

La forta calor i l’esforç físic van fer que gaudíssim de la frescor del menjador on ens vam poder hidratar i refrescar. Quan va ser la una del migdia vam poder fer un bon dinar aprofitant un petit ventijol que va augmentar la sensació de confort. L’antic menjador estava molt net amb les taules d’obra a punt per rebre’ns i fer un bon dinar.

Del castell de Sant Salvador de les Espases només en queda un petit mur a la part superior de l’indret on abans hi havia la torre de l’homenatge. Es pot veure a la fotografia inferior esquerre de la següent pàgina. Des d’aquest lloc la vista és esplèndida en tots els seus 360 graus. Al Nord tenim la serra de l’Hospici i la Socarrada, al Nord-Oest la Muntanya de Montserrat amb el monestir i la basílica. També es veu el monestir benedictí femení de Sant Benet. Es distingeixen les agulles que porten uns noms ben curiosos: l’Elefant, la Mòmia, la Prenyada, la Panxa del Bisbe, el Gorro Frigi, les Magdalenes...i també s’observa el torrent de Santa Maria que baixa fins el riu Llobregat. A l’Oest veiem Collbató, la nostra estimada serra de Rubió i Santa Margarida del Cairat. Al Sud Oest trobem Esparreguera i l’ermita de Santa Maria del Puig. Al Sud distingim el cim de l’Ordal igual que des de la serra dels Gatells. Al Sud-Est la vista sens perd rere el Puigcendrós. A l’Est trobem les roques de les Paparres i el Pla del Fideuer. Al Nord-Est veiem el Coll d’Abraham i el pla de les Carboneres. Fantàstic!!! El castell es podia defensar molt i molt bé! A més se sap que es feien senyals de fum o foc amb altres castells com el de l’esplanada del Puig. 44

La Socarrada

Serra de l’Hospici

Vam fer-nos una fantàstica fotografia de grup per tenir un record del nostre dia pensant en la llegenda de les espases de foc i amb les històries dels nostres avantpassats esparreguerins i esparreguerines. En aquesta fotografia els nostres companys Guillem i Mateo jugaven amb la idea de trepitjar just en aquest punt tres termes municipals: Olesa de Montserrat, Esparreguera i Vacarisses. Van passar una bona estona imaginant fronteres i territoris sense haver-se de bellugar gaire. Recordàvem que el fet que el lloc es digui de les Espases es deu als precipicis o el seu sinònim espadats que a totes bandes es poden observar. Vam fer silenci a veure si sentíem les converses de la plaça del monestir de Montserrat però ens 46

sembla que no va ser possible degut a que el vent venia del Sud. Tot seguit vam dibuixar un detall que ens agradés de Sant Salvador.

El conjunt tal i com el veiem ara mateix es conserva gràcies a una colla de persones d’Olesa que hi pugen a treballar cada dijous i cada diumenge. L’edificació ha passat moltes èpoques en estat ruïnós. És una casualitat que avui encara estigui habitable i mínimament en bones condicions. Els visitats a vegades fan bretolades amb la intenció d’entrar a través de la teulada. Com que era dilluns no vam poder veure el mural que l’Escola El Puig vam deixar als responsables i que guarden a l’interior de l’ermita per tal que els visitants coneguin la llegenda i la història. Després de treballar tocava fer un bon dinar.

Després de dinar...cançons, màgia, balls i un munt d’espectacle pensant en “Eufòria”. Hi havia el jurat i fins i tot un genial presentador! Quan estàvem gaudint de l’espectacle pensàvem en com es devien entretenir a l’època medieval en aquest mateix indret. Devien cantar? Devien jugar a algun joc de sobretaula? Allò que sí que passava en aquests castells és que eren visitats per trobadors que explicaven històries fent rodolins i petits versos acompanyats per algun instrument. Ens ho podem imaginar? Podem imaginar aquest indret amb els cavallers defensant-lo? Podem imaginar aquest minúscul cim en plena tempesta de llamps i trons?

Sant Salvador de les Espases és un tresor per Esparreguera. El fet que el conegueu farà que es pugui mantenir al llarg dels anys amb tota la seva riquesa. Juntament amb aquesta crònica hi hem adjuntat els dibuixos amb llapis que vam fer a Sant Salvador de les Espases i un altre dibuix representant diversos moments de la llegenda. Previsió pel dilluns 23 de maig La previsió és anar fins al terreny del Jaume Rosanes per donar-li unes fotos de la taula d’orientació de la Serra dels Gatells i també la carta d'agraïment que unes companyes li van fer. 

Tornarem a l’esplanada de Can Roca i dinarem al sotabosc per no tenir calor.



Ens remullarem després de menjar.



Farem filosofia.

Dilluns dia 23 de maig Camí Avui el camí que hem fet ha estat una mica més curt comparat amb els altres dilluns. Hem tingut en compte la salut dels companys i els propòsits que ens havíem marcat. Hem seguit l’avinguda Francesc Marimon fins trobar el carrer Balmes, seguint fins plaça Santa Eulàlia i carrer Beat Domènec Castellet fins a la cruïlla amb el carrer d’Orenci Valls. Hem seguit cap a Can Comelles, Can Sant Joan, Can Roca, esplanada del Mas Vidal i pista forestal direcció GR6 fins al terreny d’en Jaume Rosanes. Vam desfer el camí de nou fins a l’esplanada del Mas Vidal on vam dinar i després vam fer Filosofia a Can Roca. La tornada la vam fer direcció Can Comelles i Parc de cal Vives. Temps meteorològic

El temps meteorològic ha vingut molt marcat per la gran calorada del passat cap de setmana. A tot Catalunya s’han assolit temperatures mai vistes durant un mes de maig. Pel què fa a aquest dilluns les previsions han estat molt fidels als gràfics que havíem consultat. La temperatura s’ha mantingut a ratlla i des de bon matí ja havíem vist símptomes de canvi de temps amb l’observació de cirrocúmuls. Les típiques cabretes. 50

El penell del campanar indicava Sud-Oest i per tant bufava vent de llebeig o garbí. El sol s’ha mantingut amb intensitat fins a la una del migdia imposant la seva força 8 de rajos ultraviolats. Una vegada més a partir del migdia hi ha hagut un canvi de direcció del vent que ha portat més núvols fent que a primera hora de la tarda el cel estigués ennuvolat en gran part. El vent ha sigut fluix amb alguna alenada més forta després del canvi de direcció. La bona temperatura ha permès que ens remulléssim una mica però no tant com ho havíem previst perquè no feia tanta calor.

Feina realitzada

Com cada dilluns el recorregut que fem ens possibilita fixar-nos en detalls ben especials. Aquest 23 de maig el recordarem per l’olor de gessamí que desprenien molts jardins del poble. En concret aquest de la fotografia és el que hi ha al costat del parc de Cal Vives. L’olor és molt profunda, una mica dolça i fins i tot empallegosa. Vam veure’ls aquí on hem explicat i també baixant de Can Roca en un munt de jardins.

La terrisseria “Encinas” estava elaborant unes petites torretes decoratives. Era impressionant veure l’artesà tenint una mà tacada vel vernís i l’altra completament neta per agafar les peces pendents d’acolorir. Impressionant veure’l treballar amb tanta traça i professionalitat. Al carrer Orenci Valls vam observar el cel i el paisatge. Vam tornar a destacar el torrent de l’Afrau que vam pujar dilluns passat. Al cel aquesta vegada hi havia cirrocúmuls que ens indicaven un canvi de temps. De moment només notàvem una temperatura més baixa. Caminant, caminant, vam observar les gramínies que hi ha prop de Can Comelles. Comparant-les amb la imatge de fa dues setmanes estaven completament seques i molt madures. La calor dels darrers dies havia fet possible que més grans o més petites finalitzessin el seu cicle vital.

Pel carrers altra vegada vam poder observar l’incivisme d’algunes persones. Al costat dels contenidors hi tornava a haver objectes que s’haurien d’haver portat a la deixalleria d’Esparreguera.

Si mireu el seu lloc web expliquen que utilitzar la deixalleria té premi. L’Ajuntament aplica descomptes a la taxa de deixalles que les vostres famílies paguen cada any.

Molt a prop de Can Comelles vam escoltar el cant d’un colom que s’havia situat damunt d’un fanal. També vam escoltar el cant d’unes garses que curiosament s’havien instal·lat damunt del barret d’una xemeneia.

Prop de la casa de la Sara vam veure els núvols de canvi de temps. També vam veure la família de mallerengues blaves que s’han instal·lat a la caseta de fusta. Ens ha dit que tenen un munt de cries!

Els ametlles que hem anat observant van madurant les ametlles. Al prat de davant de Can Sant Joan les corretjoles, (Convolvulus),feien un munt d’erols ben vistosos.

Vam veure que les flors de l’olivera han quedat afectades per aquesta calorada del cap de setmana. Els pètals es van assecant i van caient. El Sr. Jaume Rosanes ens va explicar que d’aquesta manera era gairebé impossible que creixessin les olives. Vam veure també un nou grafit en una porta d’un magatzem. Vam acordar que no ens agradaven aquests dibuixos fets tan malament i amb tanta poca traça. La qüestió és que el poble n’està ben ple. El recorregut va ser impressionant perquè malgrat la sequera vam veure un munt de flors precioses. La ginesta desprenia una olor immensa fent la competència al gessamí. A la fotografia de la pàgina següent a l’esquerre es pot veure l’all bord també en plena floració. Un munt d’insectes pol·linitzadors anaven de flor en flor agafant pol·len o nèctar. Les orenetes passaven en vol rasant per menjar a cor que vols.

Al mig de la pista forestal vam observar com una formiga transportava una esquama de llavor de pi cap al seu niu. Allò que transportava feia ben bé tres vegades la seva mida.

El camí ens va portar poc a poc a casa del Sr. Jaume Rosanes. Vam pensar d’anar-hi de bon matí per tal que ell no ens hagués d’esperar tenint en compte la calorada d’aquests darrers dies. Un cop vam ser a la porta el vam cridar ben fort i veient que el cotxe estava dins de la propietat el vam veure baixar de les feixes altes molt content de veure’ns. Aquest era un dels objectius d’avui dilluns. Mostrar la nostra gratitud a una persona que ens havia permès instal·lar la taula d’orientació al seu terreny de 20 hectàrees amb molta amabilitat. Vam esperar una estona i per fi el vam tenir davant nostre. Alguns companys dubtaven si entrar al seu terreny per compte propi o esperar-nos que arribés ell. Vam explicar que els propietaris de terrenys esperen la nostra prudència i paciència. Sempre s’ha d’esperar que et donin permís per entrar . Fins i tot si és un conegut o coneguda nostre.

En Jaume va baixar amb el tractor fins on érem nosaltres. El somriure que feia ens va fer molta companyia.

A en Jaume li vam regalar un llibret amb una carta personalitzada d’agraïment que era aquesta: Carta Agraïment Hola Jaume, som la classe Mestrança de l'escola Cooperativa el Puig Esparreguera. Moltíssimes gràcies per deixar-nos instal·lar la taula d'orientació i el banc a la Serra dels Gatells, ens has fet possible compartir idees i compartir sentiments agradables. Ens has ajudat molt i per això tot ha sigut possible. La classe Mestrança ens sentim molt agraïts per poder instal·lar-lo i compartir-lo juntament. Tota la classe t'ho agraïm! 23 de maig de 2022 Aila, Maria F, Maria G, Vinyet, Abril ,Pau, Martina, Sara, Carolina, Guillem, Marta S, Maria V. A, Mateo, Marta C, Marc, Noa, Aiala, Júlia V, Alèxia, Berta, Carlota, Aina, Maria V.G, Júlia M, Miquel i el mestre Patrici, la Lídia i en Noé.

Sota unes magnífiques nogueres vam explicar a en Jaume el nostre projecte.

En Jaume es va emocionar molt i a part de donar-nos també les gràcies ens va explicar un munt de coses sobre la seva vida. Ha treballat molt i molt. Ha tingut una empresa de jerseis que portava el nom de PROTOTIPUS, ha tingut una hípica amb cavalls de curses pura-sang,...Ara és molt feliç al seu terreny cultivant les oliveres amb tranquil·litat en companyia del seu poni Mel, d’un parell de guineus i d’algun porc senglar que el va a visitar.

Ens va fer pujar a la part superior del seu terreny i ens va mostrar la cura que té del seu poni Mel. Recordàvem que mesos abans ens havia dit que tenia un gran refredat i ara ens explicava orgullós que l’havia pogut curar tallant-li el pèl.

Amb molta paciència ens explicava la feina que fa amb el seu poni i l’estima que li té. Ens va explicar també el projecte de fer al seu terreny un lloc per aprendre a muntar a cavall i perdre la por. També vam saber que en aquest terreny s’hi vol fer una caseta de fusta per a poder descansar. Vam estar tan contents que vam fer-nos una fotografia de grup amb tota la colla.

La trobada amb en Jaume ens va fer reflexionar sobre el tresor que representen les persones que habiten i treballen l’entorn del poble d’Esparreguera. És impressionant pensar que gràcies a persones com ell els camps tornen a donar fruits o queden protegits dels incendis forestals. En Jaume ens va deixar la seva adreça de correu electrònic per tal que si volem li fem arribar algun missatge: brucevanexel@gmail.com Li enviareu alguna salutació?

En Jaume ens parlava de l’alfals amb el qual alimenta al poni i també ens feia observar com n’ha estat de forta la calor dels darrers dies . Les altes temperatures han fet eixugar els pètals de les flors de les oliveres. Ens vam acomiadar amb un somriure d’en Jaume esperant retrobar-lo ben aviat.

Vam retornar a l’esplanada del Mas Vidal en comptes de Can Roca. Això va ser degut a diverses situacions que van fer replantejar allò que havíem de fer. A l’esplanada vam fer un torn de paraules per saber com havia anat el cap de setmana i després vam fer un llistat de coses que tenim pendents des d’ara fins a final de curs: 

El QR i el tríptic de la sortida a la Serra dels Gatells.



L’edició del documental sobre paisatges.



El retorn al Camp d’Aprenentatge Valls d’Àneu del nostre treball a partir de la nostra estada.



Finalitzar les cròniques fins el proper dilluns dia 30.



Finalitzar el llibre de Kio i Gus.



Finalitzar la lectura de Pinotxo.



Donar temps per tal que les persones que tenen qüestions pendents amb companys o companyes puguin resoldre-les.



Les tres conferències del proper dia 17 de juny.



El berenar de final de curs del dia 21 a la tarda.



Fer els dos àlbums d’aquests trimestres.

Abans de dinar vam regar les alzines i roures de la classe de les guineus. Després de dinar vam apropar-nos a la masia de Can Roca i vam llegir el capítol 9 de Kio i Gus i en vam fer un diàleg ben intel·ligent. Una petita remullada abans de marxar va ajudar-nos a fer passar la calor.

Previsió pel dilluns 30 de maig i darrer dia de bosc d’aquest curs 

Pujarem al mirador per deixar-hi el codi QR estigui acabada la pàgina web o no.



Valorarem com ha anat el bosc aquest curs i farem propostes de millora.



Acabarem el darrer capítol de Kio i Gus.



Si fa calor farem remullada depenent del grup i de l’actitud.



Baixant passarem per la Xixonenca a menjar algun gelat o granissat.

Dilluns 30 de maig de 2022. Darrer dia de bosc del curs 2021-22 Camí

Avui dilluns 30 de maig hem anat per darrera vegada al bosc aquest curs de cinquè. Sortint del parc de Cal Vives hem anat cap al carrer Sant Antoni, hem seguit cap a les galeries i plaça de l’Ajuntament. Hem pujat amunt pel carrer Gran, plaça Santa Eulàlia, Beat Domènech Castellet, Orenci Valls, Masia de cam Comelles. Hem seguit la pista forestal cap a Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca, Can Rubió, Pujada a Capbrot de Rubió. Gir al Sud per la carena de la Serra dels Gatells i Mirador. La tornada l’hem fet per l’Est caminant pel camí empedrat fins a Can Roca. Hem baixat una mica més aviat per anar als Xixonencs i Parc de Cal Vives. Temps meteorològic

El temps meteorològic va ser molt fidel a les previsions. Les temperatures han estat a ratlla i hem pogut gaudir d’una bona estada a la muntanya. Eren molt evidents els rajos UV de força 8. Ens hem protegit molt i molt bé. El dia era de baixes pressions. Les teníem a 1008 hPa. Es notava molt amb els núvols que

teníem al cel. A l’aturada al carrer Orenci Valls i vam acordar que eren del tipus mitjà. Tot el curs hem fet servir aquest esquema com a referència:

Així doncs els núvols que observàvem eren altocúmuls o nimbostrats. El penell del campanar ens indicava direcció nord. Es pot veure que coincideix amb l’aplicació “meteoblue” per aquells hora. A mesura que va anar passant el matí vam observar el canvi de direcció del vent que ara provenia de l’Est passant més tard a Xaloc des del Sud-Est. Els núvols van cobrir la meitat aproximadament del cel però no es van fer amenaçadors en cap moment. La qualitat de l’aire era molt bona tal com mostra el gràfic. Hem acomiadat les nostres observacions al penell del campanar esperant que altres cursos ens serveixin de referència per preveure el temps que farà. 63

La imatge de l’esquerra mostra la direcció del penell i la de la dreta els núvols dels quals parlàvem. Hem de dir que el bosc encara estava relativament humit. Les basses dels senglars de la Serra dels Gatells estaven plenes encara i això vol dir que l’evaporació no ha estat prou forta.

Feina realitzada

Caminar pel poble un dilluns al matí ha fet possible durant el curs de trobar la vida real. Volem dir que hem pogut veure la feina dels diversos oficis treballant en hores on nosaltres estem a l’Escola. Les fotografies que venen a continuació corresponen a les obres de pavimentat del carrer Sant Antoni. Vam poder observar les diverses capes de ciment i rajoles necessàries per tenir un carrer en condicions. El so de la maquinària era eixordador però comprensible si tenim en compte l’envergadura de l’obra.

La rotonda del carrer Orenci Valls va servir altra vegada per a observar el paisatge i la meteorologia. Cada dilluns hem repetit els noms dels fenòmens meteorològics i dels relleus i indrets interessants que es poden contemplar des d’aquí. El camí del bosc ens esperava més amunt de Can Comelles. Des d’aquí vam poder fotografiar la façana de la fàbrica de pastes Gallo de la qual havíem parlat a classe per motius no massa honorables. Fotografies següents.

La fotografia anterior a l’esquerra es pot veure el fruit ben madur de l’ametller. Tal i com es pot veure a les fotografies següents vam estar molt contents de veure les minúscules olives sorgides a partir de la pol·linització de les flors d’aquest arbre.

Ran de camí vam observar les flors de la planta llengua de bou.(Echium vulgare). A la Viquipèdia hem trobat que diu: El folclore tradicional de moltes cultures afirma que la llengua de bou guareix o calma les picades dels escurçons. En els remeis casolans es consumien les fulles tendres com a verdura, barrejades amb altres herbes.[7] Consumida en grans quantitats, aquesta planta pot resultar verinosa pel bestiar, però no és una planta massa perillosa per als humans. Les inflorescències tenen propietats diürètiques, expectorants, vulneràries, anticanceroses i antineuràlgiques. En cosmètica s'usa com emol·lient. En infusió estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les alteracions nervioses, els dolors de tipus inflamatori i els refredats. Cal tindre precaució, doncs pot presentar toxicitat hepàtica si es pren de manera prolongada. En cataplasma s'utilitzen els àpex frescos de les inflorescències per a tractar furóncols i rodadits. En agricultura orgànica pot sembrar-se o deixar-se créixer com un reclam per als pol·linitzadors i fauna auxiliar. És una herba tintòria, de la qual s'aprofita l'arrel per a obtenir un tint rogenc.

El final de la pandèmia ha fet que moltes persones deixin aquí i allà les mascaretes. Pel camí en vam trobar moltes ! Vam trobar també la planta de la Carolina que ben aviat farà unes magnífiques flors grogues. (Coronil·la boscana).De moment hem estat contents de parlar amb la nostra companya que porta aquest nom i li hem fet saber que el bosc conté aquesta magnífica planta eixerida i vital com ella. Prop del terreny del Sr. Jaume Rosanes hem pogut observar el poni de nom Mel. Estava pasturant lliure pel tancat penjant herba verda aquí i allà.

La pista forestal costeruda ens tornava a portar fins a la Serra dels Gatells. Hem recordat el dia del muntatge del banc i de la taula d’orientació i l’hem comparat amb la calor d’avui. Quina diferència!

Un bon esmorzar va servir per refer forces després de la pujada. Entre mos i mos les rialles i el bon ambient es va anar imposant. Un cop vam haver esmorzat i jugat una mica vam dirigir-nos cap al mirador on ens esperava la taula d’orientació per posar-hi amb unes brides el codi QR. Aquest sistema va ser el que vam escollir després d’haver descartat altres opcions que no vèiem massa clares de realitzar. De moment qui arribi a escanejar el codi trobarà aquest lloc web amb un àudio, una descripció escrita, una descripció de les dues rutes i un plànol d’accés.

L’estona de joc fa possible moments divertits com els de la fotografia. La nostra companya Carolina va sotmetre’s a una sessió de “maquillatge” amb crema solar que li van fer la Júlia i la Marta. Això parla clarament del seu bon cor, de la seva paciència i de la seva simpatia! Moltes gràcies Carolina. El camí des del coll dels Gatells fins el mirador és molt poc transitat. És per això que està ple de garrics i romanins que ara que portem pantalons curts es claven a les cames i provoquen més d’un ai i ui!. Ara bé fer aquest camí val la pena per la recompensa que es troba al final. L’immens paisatge segueix estant allà i es mostra per a nosaltres.

Vam comprovar que tan el banc com la taula estiguessin en bones condicions i vam fer diverses fotografies abans de posar el codi QR.

A la taula hi consta el nom de la masia de ca n’Àngel. Vam fer un petit diàleg sobre el fet que l’article /n/ en comptes d’anar associat a “can” anés apostrofat amb la paraula Àngel. Vam recordar que els articles s’apostrofen amb la paraula següent si comença amb vocal. El vernís es mantenia prou bé i només vam veure que caldria repassar les lletres fetes amb el piro-gravador ja que han perdut una mica de color. Al baixar de Can Roca una Sra. familiar del nostre mestre Noé ens va dir que ens felicitava per la feina i que li havia costat trobar el mirador però que quan hi va ser el va trobar magnífic! Extraordinari!

Durant el camí de baixada vam girar la vista enrere per contemplar per darrera vegada aquest curs la Serra dels Gatells que ens ha ajudat a fer tantes descobertes. Vam trobar també el fruit dels esclopets. Al final del camí empedrat miràvem el camí que havíem fet i anàvem pensant el un bon vermut i un bon dinar a la Masia de Can Roca.

Quan hem baixat de la Serra dels Gatells hem compartit un bon vermut amb un munt de llepolies !

Hem finalitzat Kio i Gus de Filosofia 3/18 amb un diàleg sota els arbres. El diàleg ha acabat amb una ronda d’intervencions més llargues o més curtes. La nostra companya Noa ha dit que fer filosofia té relació amb les paraules que tenim anotades a classe: Consciència

i Sororitat.

L’enhorabona a tots i totes. Abans d’arribar al Parc de Cal Vives hem menjat un gelat...boníssim!

Conclusions i projectes pel curs que ve. 

Conèixer llocs desconeguts i donar-los a conèixer.



Conèixer més enllà de la Serra de Rubió i anar a les coves del Salnitre.



Seguir el contacte amb el Sr. Jaume Rosanes.



Investigar sobre la vida al bosc.



Ajudar a fer un projecte al Sr. Jaume Rosanes.



Tornar a la serra dels Gatells.



Mirar si el banc continua bé i fer-ne un manteniment.



Fer manteniment de les alzines dels cabirols.



Conèixer les diferents plantes de la Serra de Rubió.



Fer un record dels noms dels vents.



Mantenir el camí per anar a la Serra dels Gatells.



Fer una guia de plantes.



Fer un petit llibret on t’expliqui les característiques de cada planta.



Com distingir rastres d’animals.



Papallones de can Rubió.



Pàgina web recollint els treballs de descoberta.



Fer un vídeo de les imatges recollides.



Treballar la Cova del Petracó.

Fins el curs que ve