Issuu on Google+


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Campions mundials en dèficit fiscal aNToNi oliver

Converses amb els amics aNToNi sasTre

octubre 2013. Núm. 400

Un contracte d’arrendament de Son Brondo FraNCesC CaNuTo

revista d’informació general Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company, Quatre Grapes, Jaume ramis, Tomeu Company, Frederic Febrer, Margalida Fernández, antoni oliver.

Fotografies PeP Gayà

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

4 mossegades JauMe alBerT Miró

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Cursa de sant Nofre (fotos: aina Moratinos). Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el primer cap de setmana d’octubre es va celebrar la Fira i Festa del Botifarró. la Fira va seguir la marxa dels darrers anys, amb una quantitat discreta de venedors i de visitants. el calendari de mercats de Mallorca està molt saturat. el mateix dia de la nostra es feia la Fira Dolça d’esporles i, entre altres, un mercat “d’oportunitats” a inca. l’estratègia de l’ajuntament, d’acumular activitats, confiant que els clients d’una alimentaran les altres, segurament és l’única que pot arribar a funcionar. una novetat d’enguany ha estat la festa “revival”, la nit del dissabte. ambientada amb música dels anys 60, 70 i 80, a càrrec del discjòquei Jlliteras, es va demanar als assistents que hi compareguessin vestits amb roba de l’època. els més joves varen descobrir que ja hi havia vida abans del segle XXi i els més vells pogueren reviure aquells temps pretèrits. També novetat va ser la Cursa de sant Nofre, organitzada pel grup esportiu de nova creació Peus Grossos. s’hi varen inscriure 115 persones, una quantitat ben respectable per ser la primera edició. el circuit arrancava de davant Can Covent, passava per dins les coves des revellar, el pinar de na simona, s’enfilava al puig pel camí nou i tornava a la vila. el

L’edició d’enguany de la Festa des Botifarró ha comptat amb la participació de la Penya Motorista, després de molts d’anys de no fer-ho.

guanyador (absolut) de la cursa va ser el santjoaner Tomeu Nicolau “Ferro”, amb un temps total de 38 minuts. el servei de venda de menjar i begudes es va cedir enguany a la Penya Motorista, que en el seu moment va fundar la Festa des Botifarró. Hem sentit que els resultats varen respondre a les expectatives. la tendència dels darrers temps és clara: gent externa que ve a dinar i santjoaners que surten a sopar. enguany, a més, hi va haver el servei de bar del “revival”. el temps va respectar els actes, excepte el ball de bot del diumenge horabaixa. enguany s’havia posat una gran carpa enmig de la plaça de la Constitució, que va permetre que els que anaren a torrar a migdia poguessin resguardar-se del sol i que no s’hagués de suspendre el ball de bot.

✑ s’ha construït una escala per accedir al Centre sanitari. en el seu moment, es va fer una rampa, necessària per a moltes persones però complicada per a altres. Per això, s’han fet escalons ran de la paret del Centre. amb l’ajuda de l’arrambador, persones que caminen, però amb la mobilitat reduïda, ho tenen més fàcil per anar al metge. ✑ la Comissió de Patrimoni Històric de Mallorca ha donat el vistiplau al condicionament del camí que ha de pujar al puig de sant Nofre. No han autoritzat, en canvi, un aparcament per a trenta vehicles que es volia fer devora el començament del camí, que requerirà un canvi de la normativa de sant Joan. la Comissió exigeix que per al camí no es faci servir asfalt ni ciment i que només s’hi pugui transitar a peu (s’exclo-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 4

mel i sucre uen, per tant, bicicletes, motos i cavalls). ✑ el curs va començar a l’escola de sant Joan i a l’institut de sineu enmig del conflicte, amb una convocatòria de vaga indefinida. a l’escola es va anar normalitzant la segona i la tercera setmanes però a sineu no hi va haver classes fins que es va suspendre la vaga,a principis d’octubre. les associacions de pares i mares dels dos centres educatius es varen sumar a les protestes dels professors convocant alguns dies d’“aules buides”, convocatòries que varen ser seguides massivament pels pares. el 29 de setembre va tenir lloc a Palma la manifestació més multitudinària que s’ha fet a la història de Mallorca, en defensa de l’educació pública i contra la imposició del Til. Dels 100.000 manifestants, que col·lapsaren el centre de Palma, n’hi havia un bon estol de santjoaners. l’associació de pares de l’escola va llogar dos autocars i moltes persones hi anaren amb cotxes particulars. Tot i el clamor de la protesta, les tres setmanes de vaga i l’oposició de molts dels seus mateixos militants i simpatitzants, el govern del PP s’ha tancat en banda i no es vol moure ni un mil·límetre. Tot fa preveure que el curs seguirà sent conflictiu.

PLANTERS

NICOLAU

✑ el dia 10 d’octubre, una empresa que feia unes obres al

ORNAMENTALS

4

El dia de les Verges, l’Associació de Persones Majors va organiztar una bunyolada al casal. en aquesta fotografia podem veure les cuineres.

carrer de sa Bastida va foradar un dels tubs de la xarxa d’aigua potable de sant Joan. Com que el punt de l’avaria impedia aïllar només aquella zona, es va haver de suspendre el servei d’aigua a tot el poble. No es va poder restablir fins l’endemà a mitjan dematí. ✑ el dissabte 19 d’octubre, amb motiu del Dia contra el Càncer de Mama, les juntes locals de l’associació contra el Càncer de sant Joan, Petra i vilafranca organitzaren una pujada conjunta al puig de Bonany. els actes al puig varen ser un dinar de pa i taleca, una classe pràctica de Nordic walking i ball de bot, a càrrec de grups dels tres pobles: aires de Pagesia, Puig de Bonany, rondalla des Pla

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

i aires vilafranquins. es demanava als assistents un donatiu de 5 euros, i els obsequiaven amb una camiseta. els organitzadors ens han dit que molta gent que havia fet el donatiu no va anar a l’aplec. la majoria de santjoaners hi varen anar amb cotxe. Només algunes persones pujaren pel camí de son Gorgut. ✑ l’ajuntament està substituint les bombetes de leds que s’avarien per altres de baix consum, similars a les domèstiques. la raó que ens han donat és que les bombetes leD, que tenen un consum molt reduït i damunt el paper són molt convenients, no han respost a les expectatives que prometia el mateix venedor. estan compostes


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 5

mel i sucre 13 de desembre, tendrà lloc la presentació del llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, d’antoni Tugores i Maria antònia sureda, on podreu trobar les receptes considerades com les més populars a Mallorca juntament amb detalls històrics i etnològics.

Les guanyadores i organitzadores del concurs de cossiols mallorquins, acte celebrat dins el marc de la Fira i la Festa des Botifarró, amb la batlessa de Sant Joan, Catalina Gayà.

dels llums en si (600 leds individuals) i un regulador de tensió. els leds tenen una vida llarguíssima (segurament, 30.000 hores) però els reguladors s’avarien més fàcilment, i deixen tota la bombeta inutilitzada. els càlculs d’estalvi que s’havien fet es basaven en una esperança de vida llarga però ara s’està reconsiderant. les bombetes noves gasten una mica més i (en teoria) duren més poc però són molt més econòmiques (una desena d’euros contra un centenar). ✑ el divendres 25 d’octubre a la Casa Museu Pare Ginard es va poder sentir “Davant la terra nos-

tra i estimada”, un recital de poemes de Marià villangómez, a càrrec de Josep lluís aguiló. enguany s’escau el centenari del naixement d’aquest poeta eivissenc que deia d’ell mateix que “amava les imatges i les paraules pures”. el 25 de novembre la Casa Museu ha organitzat, a la sala multifuncional, la projecció del documental El pla de Mallorca: la velocitat d’un canvi. Mitjançant entrevistes i testimonis dels seus protagonistes coneixerem les característiques i les transformacions de la nostra comarca, que alguns s’entesten encara a anomenar “la Mallorca profunda”. a la mateixa sala, el

✑ la Coral de la universitat de les illes Balears, que va fundar i dirigeix el nostre paisà Joan Company, va participar el 5 d’octubre en un espectacle benèfic a l’auditori de Manacor, juntament amb Maria del Mar Bonet, la Banda de Música de Manacor, el pianista andreu riera, la soprano Maria rosselló, el tenor antoni aragón i l’actor Toni Gomila. a la primera part es va retre homenatge a dos puntals de la nostra cultura, el manacorí antoni M. alcover i Francesc de B. Moll, amb texts de Gabriel Janer Manila i Miquel Mestre. a la segona part, varen cantar textos de rossellóPòrcel, Costa i llobera i Blai Bonet. amb motiu de l’acte, el santjoaner va ser entrevistat al Diario de Mallorca. Hi va parlar de sant Joan i de la crisi econòmica i cultural que patim.

✑ l’associació de Persones Majors va celebrar la festa de les verges el diumenge 20 d’octubre. Per tres euros, els socis podien

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

5


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 6

mel i sucre menjar panada, bunyols i xocolata. les serenates anaren a a càrrec de la Coral de sant Joan. la mateixa setmana, l’associació va organitzar una excursió, amb berenar d’embotit a Maria i visites al Port d’andratx i ikea.

✑ el Consell de Mallorca ha renovat la senyalització horitzontal de la carretera Ma-3220, que va de Montuïri a Petra i que té un tram urbà dins sant Joan. s’han pintat retxes noves als carrers de Palma i de Petra, i a la carretera que va en aquell poble.

✑ Ha canviat una mica l’horari del bus que a primera hora va a Montuïri i que permet enllaçar amb el que va a Palma. ara parteix un poc més tard, 10 minuts abans de les 7. en lloc de venir la furgoneta de l’ajuntament de Montuïri, s’aprofita un bus que fa la línia Montuïri-vilafrancaManacor. Com que és un autocar de 55 places, s’ha hagut de canviar el lloc de la parada, que ara és a la plaça del rei Joan Carles i.

Dins els actes de la Fira i Festa des Botifarró, el dissabte a vespre va tenir lloc un recital de poesia i música al bar Centro.

XXII FIRA

AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIAL SANT JOAN • DISSABTE vespre DIUMENGE matí i horabaixa 5-6 D’OCTUBRE 2 1

4 6

✑ el 30 de setembre molts de santjoaners pogueren demostrar la seva solidaritat participant en la donació de sang. la unitat mòbil va venir a s’escorxador i, una vegada més, va poder comprovar la nostra generositat.

8 7

3

Pareix esser que la unió de la Fira agrícola, ramadera i industrial amb la Festa des Botifarró comença a donar els seus fruits.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

6

5

DISSABTE 20.00 h • NIT DE MÚSICA I POESIA AMB EL COL·LECTIU ‘SANG DE TERRA’ OBRA CULTURAL BALEAR • BAR CENTRO 1 23.55 h • REVIVAL ‘60 ‘90, AMB EL D.J. JOAN LLITERES, PARTICIPA-HI VESTIT DELS ANYS 60 PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ 3 DIUMENGE 09.30 h • CURSA POPULAR SANT JOAN - SANT NOFRE - SANT JOAN SORTIDA I ARRIBADA AL CANTÓ C. MESTRE MAS I C. FRA LLUÍS JAUME ORGANITZA: PEUS GROSSOS 10.30 h • VOLTA DELS ARQUERS DE MALLORCA I DE BINISSALEM 11.00 h • SORTIDA DE LES AUTORITATS ACOMPANYADES PELS XEREMIERS AJUNTAMENT 11.00 h • EXPOSICIÓ I CONCURS DE RAMELLERS MALLORQUINS CASAL DE PERSONES MAJORS, AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ 11.30 h • TIR AMB ARC CARRER DE SOLANDA 7 13.00 h • FESTA DES BOTIFARRÓ PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ, ORGANITZADA PER LA PENYA MOTORISTA DE SANT JOAN 3 16.00 h • TIR AMB ARC CARRER DE SOLANDA 7 17.00 h • JOCS INFANTILS PATROCINATS PEL CONSELL DE MALLORCA · PLAÇA JOAN CARLES I 1 18.00 h • BALLADA POPULAR AMB AIRES DE PAGESIA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ 3 5 banys 6 exposició d’animals 8 poliesportiu (dutxes)


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 7

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 3 d’octubre de 2013 la sessió va començar a les 21:15 amb ni més ni manco que 41 persones assistents de públic, una fita assolida just els dies de grans esdeveniments. i quin era el gran esdeveniment del dia? idò bastava veure el color dominant entre la vestimenta del públic per deduir-ho: 28 camisetes verdes amb l’embut blanc, recolzant la reacció de tota la comunitat educativa per la imposició manu militari del controvertit Til. i alguns assistents que no duien camiseta verda es lamentaven de no haverla tinguda disponible per la ocasió. se veu que el PP havia fet circular per tota Mallorca una moció a favor d’implantar aquest disbarat “recomanant” als seus regidors la seva aprovació, i aquest fet va desencadenar la convocatòria de gran part dels assistents. 4 dels 8 regidors també varen vestir camiseta verda (axsJ i PsiB-Psoe), cosa que va provocar una sentida ovació del públic en el moment de la seva entrada a la sala. Na Noèlia llull no va poder assistir per qüestions domèstiques, i va ser excusada per la mateixa batlessa.

el primer punt de l’ordre del dia va ser força inusual: un emotiu homenatge a dues persones santjoaneres, amb el qual el con-

Las camisetes verdes de reprovació del controvertit TIL promogut pel Govern ompliren la sala de plens.

sistori en ple els va voler fer un reconeixement públic. es tractava de la extreballadora de l’ajuntament, recentment jubilada, Aina Miquela Garau Plomer, per la tasca desenvolupada durant els seus darrers anys de vida laboral, durant els quals va tenir al seu càrrec les tasques de neteja de l’escola de son Juny, i en Climent Picornell Florit per la bona feina feta en la recuperació i conservació d’una peça tan important pel poble com és l’escut municipal, que d’ençà de la seva restauració llueix com a nou al finestral del replà de l’escala principal de la casa consistorial. algunes de les persones que no duien camiseta verda havien fet acte de presència per assistir a aquest acte d’homenatge. ambdós personatges varen ser ovacionats pels regidors i per tots els assistents i recolliren les plaques commemoratives de mans de la batlessa Catalina Gayà

i de l’exbatle Joan Magro. Finalment, també es varen lliurar els “pins” o insígnies distintives de l’ajuntament als regidors nouvinguts durant l’actual legislatura: antoni oliver, Pep Bauzà, Margalida Català, Noèlia llull (absent) i Frederic Febrer.

una vegada acabats els reconeixements, ja es va donar pas als punts “ordinaris” de l’ordre del dia, començant per l’aprovació de les actes de plens anteriors i per l’assabentat dels decrets de batlia, molts dels quals estaven encaminats a reestructurar les responsabilitats dels regidors de l’equip de

7


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 8

mel i sucre govern, ajustant-les al canvi de batlia. Dins aquesta reestructuració, es va acordar per unanimitat que els representants del l’Ajunta ment als orgues col·legiats seran: al Consell escolar: Catalina Gayà (batlessa) a la Fundació Pare rafel Ginard: Catalina Gayà (batlessa) a la Federació de Municipis (FeliB) Catalina Gayà (batlessa) a la Mancomunitat del Pla de Mallorca: Joan Magro. al Consorci d’informàtica del CiM: Catalina Gaya (batlessa) al Fons Mallorquí de solidaritat: Margalida Català. També es va acordar per unanimitat ratificar el conveni amb l’entitat Natura Parc en matèria de retirada dels animals aperduats que compareguin per dins el nostre terme municipal. el cost d’aquest conveni és de 1.900 €/any, i si s’agafa algun animal que no se pugui identificar l’amo (p.ex. el cas d’un ca sense xip), l’ajuntament ha de costejar la seva manutenció durant 21 dies. en el punt d’elecció de jutge de pau titular i substitut, el consistori va rebre 3 sol·licituds, una de les quals ja va ser descartada d’entrada per estar col·legiada al col·legi d’advocats de les illes Balears, la qual cosa suposa una incompatibilitat amb el càrrec. Finalment, es va acordar per 5 vots a favor (axsJ, Cxi i PsiB-

8

Psoe) i 3 abstencions (PP) nomenar Miquel Bauzà Nigorra com a jutge de pau titular, i arnau Matas com a jutge de pau suplent. la opció inversa va comptat amb 3 vots a favor (PP) i 5 abstencions (axsJ, Cxi i PsiB-Psoe). un consens estrany però efectiu: fent aquestes dues votacions, el consistori va trobar una solució salomònica perquè cada grup municipal pogués votar la persona que considerava més adequada i que cap dels aspirants tingués ni un vot en contra.

abans d’arribar a les discrepàncies, encara hi va haver un altre punt de consens: es va acordar per unanimitat que les festes locals de l’any 2014 seran dia 17 de gener, sant antoni, i dia 29 d’agost, degollació del nostre sant patró. i aquí se va acabar l’enteniment: va entrar en escena el Til, i les consignes del govern Bauzá (sí, sí, escrit així: el president José ramón va dir públicament que no vol que li normalitzin el nom, vol ser José ramón Bauzá, i no Josep ramon Bauçà) obligant als seus a recolzar incondicionalment la seva imposició feren que els membres electes del seu partit a sant Joan es retratessin com a una

cosa que no són: defensors a ultrança de la imposició d’una iniciativa que s’ha demostrat minoritària dins la societat balear. Basta veure les xifres que es manegen en les distintes manifestacions que hi ha hagut sobre el tema: més de 100.000 assistents a la manifestació de dia 29 de setembre contra el sistema d’imposició del Til, enfront als devers 10.000 que s’hi manifestaren a favor el 13 d’octubre. la proporció és descomunal: de 100 a 1! en termes futbolístics això és una golejada d’escàndol, de proporcions gegantines, històriques. si tot un govern no fa cas d’aquestes xifres, i s’amaga darrera els ciutadans que no se manifesten suposant que tots estan a favor seu, una de dues: o són uns hipòcrites i cares dures de primera categoria, vorejant la dictadura, o és que qualque cosa molt important no funciona bé dins el seu capet. i si una cosa és fotuda, idò s’altra encara ho és més. i si el poble no hi posa remei, idò pitjor: és la societat en general, que té qualque cosa important que li mal funciona dins el seu sí. a mitjans 2015 en parlarem.


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 9

mel i sucre així les coses, la moció presentada pel portaveu del PsiB-Psoe, Frederic Febrer, de suport a les actuacions de la Comunitat Educativa en defensa de l’ensenyament i del consens, va ser aprovada per 5 vots a favor (axsJ, Cxi i PsiB-Psoe) i 3 en contra (PP) el portaveu del PP va venir a dir que el seu grup hi estava majoritàriament d’acord, però que hi havia de votar en contra, i va implorar el perdó dels assistents assegurant que aquest vot en contra no suposava de cap de les maneres el seu rebuig a les actituds i manifestacions dels mestres i de la comunitat educativa. una altra prova palpable que el PP de sant Joan va alçar la ma en contra de la moció anterior seguint estrictament les instruccions taxatives del seu cap polític balear, va ser la retirada de l’ordre del dia d’una moció favorable al TIL que el mateix PP balear va ordenar presentar a tots els ajuntaments balears. una decisió sensata, la retirada d’aquesta moció, vista la potència de les forces combinades del probable resultat (5 vots en contra per 3 a favor) i la trentena llarga de camisetes verdes dins la sala. en el penúltim punt, hi va haver 27 informacions per part de l’equip de govern, i es va tancar la sessió amb els següents precs i preguntes: Francesc Mestre (Cxi): Quin pressupost va tenir la “Festa del Botifarró”? Ja s’han acabat de fer les reparacions a l’asfalt dels carrers? sobre prevenció d’accidents dins el casc urbà: limitar la ve locitat amb indicadors, i amb “badens”. s’ha de fer qualque revisió dels noms dels carrers, per la seva normalització? se va posar a exposició pública, el registre del nom “Festa del

Botifarró”? se va fer un reportatge sobre l’associació de Jutges de Pau de les balears per televisió, i no varen dir que tenen la seu social a sant Joan. Convendria recordarlos que els va ser cedit l’espai municipal per aquesta seu a condició que fessin publicitat del nostre poble. Frederic Febrer (PsiB-Psoe): agraint la predisposició de la corporació a potenciar la pujada a lluc a Peu. Comentant algunes idees per la propera edició de la cursa a peu que es va fer el dia de la Fira i Festa del Botifarró. Constatant amb satisfacció que l’ajuntament va fent camí en matèria de disciplina urbanística. en aquest punt es va comentar una de les millors notícies del dia: la justícia obliga, finalment, al tàndem Gemma Pascual - Jesús onduvilla a tapar les finestres que havien obert il·legalment al corral

de can Joan roig (ePD) i na Francisca abraham. se veu que l’ajuntament ha rebut ja la petició de la preceptiva llicència d’obra per tornar a tapar els forats, i s’ha iniciat un expedient sancionador a aquesta parella per haver iniciat l’obra il·legal (i jo afegesc: i afronta social) d’obrir aquestes finestres. Demanant algunes millores importants en el servei de bus sant Joan – Palma. sobre l’estètica de les proteccions metàl·liques posades darrerament a la biblioteca municipal (antiga “escola de ses nines”) sobre el registre per part de l’ajuntament del nom “Festa del Botifarró”. sobre l’estat actual del projecte del nou centre sanitari. es va aixecar la sessió a les 23:15 h, però regidors i assistents encara mantingueren una llarga i animada tertúlia sobre alguns dels temes tractats.

PROGRAMACIÓ DE TARDOR 2013

CASA MUSEU PARE GINARD PROJECCIÓ DOCUMENTAL Divendres, 22 de Novembre de 2013 a les 20h El pla de Mallorca: la velocitat d’un canvi Aina Socies i Pere Sureda foren els guanyadors de la convocatòria de la beca d’investigació en cultura popular de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet de l’any 2011. Fruit d’aquest projecte d’investigació és aquest documental que porta per títol “El pla de Mallorca: velocitat d’un canvi” i en el que mitjançant entrevistes i testimonis dels seus protagonistes coneixerem les característiques i les transformacions d’aquesta comarca que alguns s’entesten encara a anomenar “la Mallorca profunda”. Lloc: Casa Museu Pare Ginard. PRESENTACIÓ DE LLIBRE Divendres, 13 de Desembre de 2013 a les 20h Els millors plats de la cuina popular de Mallorca Presentació d’aquest llibre especial i únic a càrrec dels seus autors, Antoni Tugores i Maria Antònia Sureda. En ell trobarem les receptes considerades com les més populars a Mallorca juntament amb detalls històrics i etnològics. Lloc: Sala multifuncional de Sant Joan.

9


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Pรกgina 10

mel i sucre

10


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 11

mel i sucre

retalls

Campions mundials en dèficit fiscal aNToNi oliver Diari Arabalears. Diumenge, 20 d’octubre de 2013 http://www.arabalears.cat/balears/Campions-mundials-deficit-fiscal_0_1014498747.html

B

alears, amb 3.600 milions que se’n van i no tornen, són el territori més castigat el deficient finançament autonòmic que històricament suporten les illes ha provocat que pateixi el major dèficit fiscal de tot l’estat i un dels més alts del món. el factor redistributiu del que aporta la Comunitat autònoma i el que rep de l’estat és dels més favorables al govern central de tots els models analitzats, sigui d’estats amb estructura federal, com alemanya, o més semblants al cas espanyol, com itàlia. un 14,6% del PiB de les illes Balears, és a dir, uns 3.600 milions d’euros, se’n van per no tornar, segons dades de 2005 que foren publicades el 2008. Com que els darrers anys els ingressos de la cistella d’impostos han davallat, són uns 2.600 milions els que se’n van i no tornen. les dades s’actualitzaran aviat perquè el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, s’ha compromès a publicar les balances fiscals abans de final d’any.

Què passa a altres països? llombardia aporta un 8% del PiB a itàlia; Baviera, el 4% a alemanya, i Baden Wuttenberg, el 10,7% del PiB. a més, a alemanya els estats de menys renda no poden rebre més recursos que els rics. l’estat de Nova york aporta a l’estat federal el 2,1 del PiB. l’ex conseller d’economia Pere sampol assegura que “estam, es miri com es miri, en el top ten mundial quant a dèficit fiscal”. segons l’estudi Comparació internacional de les balances fiscals , de Gerard Matsell i esther sánchez, a l’estat “la cohesió territorial recau bàsicament en quatre

comunitats autònomes (Ca) de règim comú, que són Madrid, Catalunya, les illes Balears i el País valencià. Però Madrid (la primera comunitat autònoma en nivell de renda per càpita) aporta significativament menys a la cohesió territorial que no Catalunya (la quarta comunitat autònoma amb més nivell de renda per càpita), les illes Balears (la cinquena comunitat en nivell de renda) i el País valencià (amb un nivell de renda inicial per sota de la mitjana). el dèficit fiscal de Madrid se situà al voltant d’un 5,8% del PiB l’any 2005, el de Catalunya en devers un 8,7%, el de les illes Balears al voltant del 14,1% i el del País valencià entorn d’un 6,4%. D’altra banda, les comunitats de la rioja i aragó, amb un nivell de renda inicial per sobre de la mitjana, són receptores netes de renda. així mateix –apunten els au tors–, hi ha casos de sobreanivellament, de manera que comunitats amb un nivell de renda inicial per sota de la mitjana, com el Principat d’astúries, Castella i lleó i Cantàbria, acaben obtenint una renda autonòmica final per càpita per sobre de la mitjana. el contrari succeeix amb les illes Balears. Tenint en compte això, “s’observa que no hi ha un criteri d’ordenació coherent de les comunitats autònomes aportadores i receptores netes segons el nivell de renda”, apunta. aquesta redistribució es du a terme a través del fons de suficiència, al qual l’arxipèlag aporta 624 milions d’euros. el manteniment d’aquest fons és un dels debats plantejats. Gabriel Barceló, portaveu de MÉs, es mostra partidari de la supressió d’aquest fons, que només paguen les illes i Madrid.

Per part seva, el portaveu d’assumptes econòmics del PsiB, Marc Pons, destaca que no és partidari de la supressió, però sí de la modificació. “la nostra proposta és que el repartiment es faci amb el principi d’ordinalitat, és a dir, que les aportacions s’acostin als ingressos; en conseqüència, que s’aporti i rebi equilibradament, amb ordre al que s’aporta. aquest sistema seria més just que no l’actual, en el qual les comunitats que menys aporten són les que més reben”, assenyala. Inversions a les Illes al dèficit fiscal que pateixen les illes, s’hi ha d’afegir el baix volum d’inversions que reben de l’estat. Per a l’any vinent, per exemple, els pressuposts generals de l’estat preveuen invertir a les illes 67 euros per habitant, mentre que la mitjana de l’estat se situa en 208 euros per habitant. Per compensar aquest dèficit històric, el nou estatut d’autonomia crea les inversions estatutàries, que havien de comportar l’arribada de 400 milions d’euros cada any en set anys. amb tot, el darrer pressupost del govern central socialista, el de 2011, les preveia però Madrid no les va fer efectives, mentre que els tres pressuposts que ha fet el PP ni les inclouen. això no obstant, aquí no s’acaba l’assumpte del compliment del que fixa el nou estatut. una vegada exhaurides les inversions estatutàries, es preveu que, a partir de 2014, entri en vigor un nou règim especial per a les Balears (reB) amb l’objectiu essencial de compensar els costos de la insularitat. De moment, l’executiu central fins ara no ha presentat cap proposta de règim especial. i el termini per aprovar-lo s’esgota l’any vinent.

11


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

Entrevista amb n’Esteve Garreta aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

D’esquerra a dreta: Mateu Bauçà Mates Escolà, Esteve Mayol Juan Garreta i Antoni Jaume Perot.

N

’esteve Mayol Joan va morir a principis del mes d’octubre d’aquest any 2013. Ja fa uns anys, vaig entaular conversa amb ell, que ja estava jubilat i jo també. N’esteve vivia dos carrers part damunt ca nostra i normalment cada dia davallava per enduar-se’n el diari o alguna revista, i també s’aturava al bar a fer una estona de tertúlia amb els amics. eren molts els dies que, d’anada o de vinguda, passava per davant ca nostra i si ens topàvem, fèiem una xerradeta o simplement ens saludàvem. Però, ell, en general, sempre solia contar algun acudit o anècdota de caire positiu, de tal manera que el vaig arribar a considerar com un mestre de la humilitat i del bon humor. Per tal de retre-li un petit homenatge, he cregut oportú repetir una de les converses que vàrem publicar a la revista mel i sucre el desempre de 1999.

T

ot va començar un dia que el pare rafel Jaume, Primater, me digué: “Toni, tu que publiques

12

Escola de vol de Son Sant Joan a l’any 1934. Drets: Lluís Aguilera (professor de vol) i Joaquim Lassalle (alumne); asseguts: Esteve Mayol (alumne) i Perico Andrade (mecànic).

Esteve Mayol Garreta, amb el seu planejador, a l’escola de vol sense motor de Monflorit (Osca).

aquestes converses en es mel i sucre, n’hauries de fer una a n’esteve Garreta, perquè te contàs sa història d’un avió que va fer amb sos amics i que ell l’havia de pilotar. Perquè no deixa de ser una cosa curiosa que a un poble pagès i petit ja hi hagués aquestes inquietuds.” De seguida vaig recordar que, quan jo encara era nin, vaig anar al revellar perquè havien de fer volar un avió. era un temps en què l’aviació encara era molt jove, i fins i tot els mestres interrompien les classes quan en passava algun perquè els al·lots sortissin al pati per veure’l passar. També vaig pensar que és ben curiós que, en un poblet com sant Joan, hi hagués un jove que s’il·lusionàs amb una gesta tan coratjosa i audaç com era volar. Crec que això pot ser un granet per posar al graner de la nostra història. en veure n’esteve, li vaig demanar si me contaria alguna cosa de quan va intentar prendre el vol al turó del revellar. N’esteve, molt amable, me va dir que li

pareixia que tenia uns apunts i que miraria si els trobava i que, llavors, ja en parlaríem. Quan ja ho teníem embastat, les circumstàncies varen dur que haguéssim d’ajornar la conversa, ja que va morir en Xesc Forteza, que era un dels millors amics de n’esteve, i aquest fet el va afectar molt. Deixàrem passar un temps i, ara, ja amb els ànims recuperats, seguírem endavant amb la conversa. i vet aquí el que ens contà n’esteve, “s’aviador”. Me vaig aficionar a l’aviació molt prest (als vuit o deu anys) quan el metge Bernadí solivelles me deia, ja que jo estava molt prim: “Mai pesaràs més de cent quilos, tu seràs aviador”. en aquell temps els motors eren molt senzills i de molt poca potència, per això es necessitaven pilots de molt poc pes, pentura com genets de carreres de cavalls. D’aquella època, en guard retalls de diaris, com La Vanguardia de Barcelona, facilitats per Joan Gayà Mayol, Xondo, enginyer de muntanyes. Tots aquests


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 13

mel i sucre retalls fan referència a l’aviació de llavors. un esdeveniment d’aquells dies va ser grandiós per a nosaltres, petits i grans: va passar volant entre sant Joan i vilafranca un dirigible Zeppelin Zr111 alemany, la màquina voladora, segons deien, més evolucionada del món. Per a nosaltres va ser un espectacle fabulós, quasi com ara anar a la lluna o a Mart. en aquell temps, els tècnics de tot el món discutien molt sobre si, per volar, eren millor els aparells que eren més pesats que l’aire o els que eren més lleugers. el mes de març de 1931, els amics antoni Jaume Maonès, Miquel Gomis Miqueló, Joan Gayà Carritxó, Mateu Bauçà de ca mestre Antoni i esteve Mayol Garreta començàrem la construcció successiva de dos planejadors. el primer, batejat amb el nom de “sant Joan”, no donà resultat. Després fabricàrem el “sant Joan ii”. la seva construcció es va dur a terme a la fusteria d’antoni Bauçà (mestre Antoni Escolà), situada al carrer de Petra. s’empraren bones fustes, de poc pes, ben tallades i polides de les mides següents: 5 m de llarg, 4 m d’ample, 1,5 m d’amplada alar, 2 ales, 70 cm d’altura d’ala, amb un pes total de 20 kg. D’aquesta manera, podia suportar un pes estimat de 40 kg. elegírem el revellar de ses Fernàndez per llançar-lo a volar. Tres homes alçaren el planejador amb jo mateix de pilot. ens encaràrem contra vent i per haver calculat malament el centre de gravetat, l’aparell s’alçà verticalment i el pilot –que era jo– caigué d’esquena, quasi matant-se. l’aparell quedà avariat. Posteriorment es reparà el “sant Joan ii” i va fer un petit vol de 50 metres, arribant als 3 metres d’alçada.

Per cert, hi hagué una gentada que volia presenciar el vol. entre ells, mossèn Gabriel, el qual estava malalt però no volgué perdre’s l’esdeveniment, per això demanà als seus pares que l’aixecassin en passar l’avió per damunt ca seva, cosa que no succeí. el mes de març de 1934 vaig realitzar el primer vol de passatger en avioneta, a son sant Joan. llavors, per cinc duros era possible volar.

He d’estar agraït als que feren possible el meu bateig de l’aire: Francesc Mas (l’ecònom), Climent Gayà (l’apotecari), el meu oncle esteve (l’amo esteve) i ma mare. els primers aportaren un duro perhom i ma mare dos. Fitxa tècnica: esteve Mayol: director del projecte i pilot. antoni Jaume: enginyer. Mateu Bauçà: constructor. Miquel Gomis i Joan Gayà: col·laboradors molt eficients.

Festa des Botifarró aNToNi De sa BoTiGueTa, soCi FuNDaDor NúM. 2

M

e causà gran alegria que enguany la Penya Motorista hagi tornat a organitzar la Festa des Botifarró, encara que som conscient que els temps han canviat un poc i també la manera de fer festes. Tot plegat m’ha fet recordar que ja queden molts pocs socis fundadors de quan va néixer aquesta festa, que en pocs anys va adquirir un esplendor que se’n parlava per tot Mallorca i s’hi arreplegava tanta gent que tenien de venir agents municipals d’altres pobles per regular el trànsit. Fins i tot, el delegat de Turisme de les Balears, Maties Mut, la va incloure en el calendari turístic nacional. Per aquell temps, cada directiu i també els socis més actius tenien un lloc designat per l’organització de la festa i se’n sentien responsables, i ho consideraven un privilegi del qual n’estaven orgullosos. i és que en aquells anys la Penya Motorista era un referent dins Mallorca i l’enveja de molts de pobles, gràcies a les activitats de la Penya: excursions, proves esportives, festes socials... Per la dècada dels anys noranta, per circumstàncies que ara no vénen a tomb, la Penya Motorista va cedir l’organització de la Festa des Botifarró a diverses entitats santjoaneres, encara que sense esborrar el nom d ela Penya Motorista de sant Joan. Crec que, malgrat les dificultats que ha passat l’entitat durant aquests darrers anys, la junta directiva ha sabut tirar endavant, cosa que és d’agrair per part dels socis i simpatitzants. ànims i endavant ses atxes!

13


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 14

mel i sucre

investigació

e

ls contractes d’arrendament agraris de les possessions, a més dels pactes, obligacions, reserves, agatges i ànnua mercè pertinents, registren generalment en el mateix document, els estims. els estims consistien en l’avaluació efectuada per dos peritos, un per cada part (senyor i arrendatari), del bestiar, llavors, guarets, arreus etc. necessaris per al maneig de l’explotació agrària, que els nous arrendataris rebien al principi de l’arrendament i que havien de restituir o pagar el seu valor a l’acabament del contracte. a través del notari i dels dos peritos s’efectuava un inventari de tots aquests béns. l’avaluació tenia una durada de 3 o 4 dies, segons l’extensió i el bestiar existent a la possessió i es realitzava efectuant un recorregut itinerant per les dependències de les cases. això ha permès que coneguem d’una manera precisa, tots els estris utilitzats en aquella època i a més a més, el nom de les dependències on estaven localitzats (quartera, pastador, cuina, celler, tafona etc.). aquesta relació era generalment consignada en el mateix contracte, però a vegades es registrava en un document a part. en el tema que ens ocupa, és interessant de constatar el contracte “a mitges” de la guarda d’egües, amb una relació i descripció meticulosa del bestiar, alguns d’ells individualitzats amb nom propi (na Mora, na Barona, na Menuda, na Groga, etc.). altre aspecte interessant són les fermances. els nous arrendataris havien de presentar un fiador, que s’obligava amb tots els seus béns, per donar seguretat i garantia al contracte. Generalment, en el cas de joves matrimonis, eren els pares, també amos de possessió els que actuaven de fiadors, és el cas de Joan Camps, fill de Josep Camps ramon, d’esporles, amo i conrador d’algunes

14

Un contracte d’arredament de Son Brondo (s. XIX). La família Camps (II) FraNCesC CaNuTo Bauçà possessions d’aquella vila i de Joan lladó albertí, de Banyalbufar, pare de Margalida lladó, també conrador i amo de possessió, en el terme municipal de Banyalbufar. 1. ELS ESTIMS DE SON BRONDO. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT (continuació) Que vosaltres dits arrendataris, a la fi de este arrendament, hàgeu de restituir y tornar a mi dit doctor serra, en el nom que ús, tots los estims de bestiar, llavors, arreus et àlias de dit predio, de que ja en los dias devuit, denou, vint y vint y un del precitat mes de setembre últim se vos feu entrego a conseqüència de quedar anteriorment acordat entre nosaltres el present contracte ab la matexa espècie, calidat, valor y bondat que los rebéreu dit dia, cuya consistència per lo efecta insinuat se descriu en este instrument en lo modo que es segueix. Estims de bestiar Primo un parell de carro, esto és, un mul somerí de edat de cuatre añys y una mula eguina de edat de sinch añys, ambos de pèl castañy, ab sos coxins, cadenas, cabrestells ab cadena de ferro y morrals també de ferro, estimats de perjunt per peritos de ambas parts en doscentas setanta lliuras. són 270 l Més una mula de edat de setse añys, cega, ab son coixí y cadena y una somera de pèl ros, de edat de catorse añys estimadas de perjunt per dit peritos en trenta lliuras. són 30 l Més un poltro de edat de dos añys cumplits, de pèl negre, estimat per los matexos peritos en vint y cuatre

lliuras, cuyo poltro sempre que me aparega en lo nom que ús, podré extreurer de dits estims desmontant dita cantidat. són 24 l Més dos parells de bous de llaurar, esto és, un parell de edat de nou añys y lo altre de vuit, estimats de perjunt per los antedits peritos en cent cincuanta y cinch lliuras. són 155 l Més setanta ovellas y cuatre mardans, estimats per dits peritos a rahó de tres lliuras quinse sous per cap, valen doscentas setanta set lliuras y deu sous. són 277 l 10 s Més vint y sis toïsas estimadas estimadas per los matexos peritos a rahó de duas lliuras cinch sous quiscuna, valen cincuanta vuit lliuras deu sous. són 58 l 10 s Més tres trutges, estimadas de perjunt per los antedits peritos en vint y cinch lliuras de sous. són 25 l 10 s Estims de goret Més sexanta cuatre quarteradas de goret, a saber, coranta tres y mitja de cuatre reyas, tretse y mitja de tres reyas y set de una reya, estimadas per peritos de ambas parts a duas lliuras tres sous y sis diners per cada reya y a dita rahó valen cuatrecentas vuitanta y una lliuras, quinse sous y tres diners. són 481 l 15 s 3 d Estims de fems Més cuatrecentes coranta carretadas de fems estimadas per los antedits peritos a rahó de nou sous per carretada, importan cent noranta y vuit lliuras. són 198 l Més coranta carretadas de terra cremada estimadas per los antedits peritos a rahó de un sou y sis diners per carretada, valen tres lliuras. són 3 l


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 15

mel i sucre

Estims de Carro Més un carro nou, estimat per peritos de ambas parts en cent lliuras ab tots sos arreus. són 100 l Més un carro vell estimat en trenta lliuras. són 30 l Llavors Primo quinse cuarteras y tres barcellas xexa de la millor calidat. són 15 quarteras 3 barcellas Més setanta cuatre cuarteras, tres barcellas blat, també de la millor calidat. són 74 quarteras 3 barcellas Més vint y cinch cuarteras civada. són 25 quarteras Més coranta cuatre cuarteras ordi. són 44 quarteras Més cuatre cuarteras favas. són 4 quarteras Més sinch almuts ciurons. són 5 almuts Més duas quarteras guixas. són 2 quarteras Més una dotsena de gallinas, sis capons y un gall de llavor de nombre, tot bo y rebedor Més un andiot y sinch andiotas Arreus Dins la porxada Primo set jochs de orellas sens entaular Més vuit jochs de ídem nous cerrats Més tres taleras entauladas Més tres dentals nous, dos foradats y altre que no lo està Més una cameta nova foradada Més sinch caps de jous vells Més duas escalas de peu novas y corrents altre usada ab cuatre escalons, altre llarga per pujar a la teula-

da bona y rebadora y altre també llarga per pujar a la pahïsa, bona y rebedora Més cuatre jous armats bons y rebedors y tres inútils Més vuit aradas de parell corrents usadas Més cuatre ídem corrents de bous, usadas y dos jous armats Més sis corretjadas de llaurar ab sos rastells y llanderas bonas y rebadoras Més un voltador de camellas, bo y rebador Més un banch de fuster usat, bo y rebador Al forn Més duas palas de forn bonas y rebadoras y sis burjons Dins la botiga o cortera Més devuit morrions de donar ordi a las eguas, bons y rebadors Més vuit esquellas vellas per batre, una esquella y un esquelló bons y rebadors y dos picarols en las someras Més sis cucalas bonas y rebadoras Més deu forcas bonas y rebadoras de ventar a la era Més un tiràs, un erer, unas aradoras, tres palas, un almut y una mitge cuartera tot bo y rebador y un carro de batre de pedra viva bo y rebador Més un jou per carro, bo y rebador y duas gavetas, una gran y altre petita Més set reyas de pes de cincuanta y sis lliuras bonas y rebadoras Dins el sostre nou Més quinse fexos de càrritx dins el sostre nou, bons y rebadors

Al pati Més tres gòbias de abeurar el bestiar, bonas y rebadoras Més tres poals per treurer aygua ab sos cèrcols de ferro bons y rebadors Dins la estable Més sis coxins ab sos collars de parey per llaurar, cuatre bons y rebadors y dos vells Més deu collars vells per coxins Més dos axanguers de cuyro ab ses tragas, bons y rebadors y dos de corda ab ses tragas bonas y rebadores y una traga suelta bona y rebedora Més un fuell nou de carro entaulat Més un molí de sanch corrent Dins la cuyna Més una olla de aram nova ab cubertora de pes de vint y nou lliuras Més una pella de aram nova de pes de onse lliuras y cinch unsas Més altre pella de ferro de pes de tres lliuras deu unsas Més uns llevadors de ollas de ferro de pes de duas lliuras Més una pala de ferro de pes de duas lliuras y vuit unsas Més uns ferros de allar de pes de set lliuras y tres unsas Més unas armollas de cuyna bonas mitjanseras y unas grellas mitjanseras Més una llosa de aram ab mànech de ferro de pes de una lliura set unsas Més una giradora de ferro bona y nova Més una caldera de aram bona y nova de pes de devuit lliuras Més cinch llums de ferro corrents

15


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 16

mel i sucre Més una destral grosa y altre mitjansera bonas y rebadoras Més una xapa petita y una xapeta també petita, ditas heynas usadas Més dos fausons usats de segar ferratge y altre vell Més un càvech femater Més una dotsena de senayas de enclotar bonas, una senaya farinera, una sembradora y una gran fematera, tot bo y rebador Més un cosi gran plantat y un mitjanser sens plantar Més sis plats de la gerreria, esto és, dos grans y cuatre mitjansers Més una dotsena y mitje de plats verts de inca y tres mitjansers y un saler Més tres dotsenas de escudellons y tres dotsenas de ribellas de menjar los misatges Més duas dotsenas y mitge de cuyeretas y sinch cuyeras grans Més deu ollas, esto és, vuit petitas y duas grans y duas graxoneras de terra regulars Més sis cubertoras de terra regulars entre grans y petitas Més sinch gerras mitjanceras, una gerreta y una botilla plana Més un ribell bo de escurar Més un satrí de vidre Més duas guinavetas de tallar verdura bonas Més una taula llarga per menjar los misatges ab sos banchs y camas plantadas Més duas tovallas bonas per dita taula de la matexa llargària Més una olla colera, tapadora y cavall, tot bo y rebador Dins el pastador Més duas ferradas de muñir, bonas y rebadoras Més una prensa de formatjar bona y rebadora Més una pastera bona y rebadora y duas posts de pastar, tot bo y rebador Més tres feñadors y una giradora de la pastera Més dos sedasos bons, un de tela de seda y lo altre de cerras Més uns cernadors bons y una panera de posar pa, bona y rebadora Més una caxa farinera gran bona y rebadora ab son pañy y clau

16

Més dos cobribanchs, bons y rebadors Més cinch banquets de posar posts Més en lo rebost, dotse alfàbias, esto és, tres envernisadas y las restants sense Més una mesura de oli dins una de ditas alfàbias y un cortí de vinagre dins altre Més quinse almuts de olivas verdes trancadas dins una de las matexas Més set posts de posar formatge demunt las estacas bonas y rebadoras Més dos cañisos de cañas per posar pa sobre las estacas ab una cuartera de pa farina de blat Més cinch barcellas y un almut de sal sensere Més dins la casa, una taula llarga ab sos dos banchs y una tauleta, bonas y rebadoras Més cuatre cadiras o tabulets de corda de palmas bons poch usats Més sis sachs bons y duas veles de carro bonas y poch usadas Més sis llansols de estopa també bons Més dotse picarols de las ovellas bons Més duas sàrrias bonas de palmas, una gran y la altre petita Més un albardà y un joch de beasas de la somera rosa Més en la caseta del sequer cent y tres cañisos de secar figas corrents Més en la matexa tres paners de cullir figas y tres ganxos Més en la aboal duas barreras corrents Més en el pou nou una corriola per treurer aygua Més uns arganells bons y rebadors y finalment és pacte que vosaltres dits arrendataris no podreu eximir-vos de la exacta y puntual observància de las condicions ab que queda este arrendament acordat, ni menos pretenir baxa, descuento ni minoració de la ànnua mercè de sobre estipulada, en tots ni en algun de los vuyt añys prefinits para la sua duració, per ningun motiu ni pretexto, ni menos per qualsevol cas fortuït celeste o terrestre, sòlit o insòlit, pensat o impensat que acontesca dins dit

termini, de pedra, granís, geladas, boyras, trenca per causa de vents vel alia, pocas o excesivas lluvias, foch, volva, rovey, fam, peste, comtage y guerra, pues ha de ser de compte, càrrech y perill de vosaltres dits arrendataris y dels vostros qualsevol funest acàs que acontesca dins el precitat termini y no de dita excel·lentíssima señora me principal ni els seus (...). y per quant ab motiu de este especificat contracte queda també entre nosaltres antenominats contrahents acordat arrendament per amitjas per lo respectiu a certa guarda de eguas pertañent en el sobredit predio son Brondo, no compresas en lo precedent arrendament del mateix y per el temps y baix las condicions que infra se especificaran, per tant y a fi de que de ello en tot temps aparega y consti, jo el antedit doctor serra en lo nom que ús, en la millor via y forma que haja lloch en dret otorch que don en arrendament per amitjas a vosaltres antenominats Juan Camps y Margarita lladó y als vostros per temps y espay de vuyt añys que comensaren a còrrer y han de contar desde el sobremencionat dia vuyt de setembre últim en avant la sobredita guarda de eguas, cuya consistència ab tota especificació se descriu en lo modo siguent. Primo dos eguas, una de pèl negre de edat de catorse añys anomenada ne Jugera y la altre de dit pèl, de edat també de catorse añys dita ne Barona, estimadas de perjunt per peritos de ambas parts per preu de noranta lliuras. són 90 l Més duas de pèl negre de edat una de nou añys dita ne Mora y la altre de onse añys, camas blancas, estimadas per los sobredits, en cent coranta lliuras. són 140 l Més per duas ídem, una de pèl negre de edat de nou añys dita ne Menuda y la altre rotja de edat també de nou añys, estimadas per los matexos en cent y vint lliuras. són 120 l Més duas ídem una de pèl negre estelada y morrauba de edat de nou añys y la altra rotje de edat de sis añys dita ne Grogue, estimadas per los antedits peritos en cent setanta y sinch lliuras. són 175 l Més duas de pèl negre, una clan-


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 17

mel i sucre xada de edat de cuatre añys y la altre de sinch dita ne Faxuga, estimadas en doscentas lliuras. són 200 Més cuatre someras, una gelada y tres negres, una de sinch añys preñada de cavall, altre de sis añys y la altre de uns dotse añys estimadas de perjunt en noranta y sis lliuras. són 96 l Més tres rucas de pèl negre, una de un añy y las altres duas de dos añys estimadas per los matexos peritos en setanta y duas lliuras. són 72 l Més un gorà de pèl negre de edat de dotse añys ab coxí y cadenas, estimat per dits peritos en cent lliuras. són 100 l Més y finalment sinch nadisos de onse añys, a saber tres mulas, un mul y una pollina, estimats de perjunt per los sobredits peritos en cent vuitanta lliuras. són 180 l Cuya guarda, jo dit doctor serra en lo nom que ús, don en arrendament per amitjas a vosaltres antenominats Juan Camps y Margarita lladó, com de sobre és dit, baix però los matexos pactes ab que este contracte queda entre ambos acordat que se reduexen a los siguents: Que vosaltres dits arrendataris a vostras pròpias costas hàjeu de mantenir segons pràctica y estil no sols el especificat ganado de dita guarda, si que també el procedent de ella durant el present arrendament. Que los nadisos procedents de dita guarda, luego de haver cumplit la edat de dos añys, deuran ser repartis entre nosaltres haguda rahó de son respectiu valor, justipreciat per peritos de una y altre part, ab el ben entès que jo en lo nom que ús, empre tendré facultat de prendrer de ells totas

las famellas que me aparexeran, las que deureu vosaltres dits arrendataris cuydar y mantenir inmiscuidas en la guarda, segons pràctica y estil a costas pròpias vostras fins a la fi de este arrendament. Que las tres mulas y el mul de este añy compresas en dita guarda se hajen de repartir o vendrer arregladament també al anterior pacte de comun acuerdo en son cas y lloch y que deduit a mon favor de son preu el importe en que quedan en el dia justipreciadas se haje el restant de dit preu repartir ab igualdat entre ambos. Que el ganado major que en el dia se troba inmiscuit en dita guarda y no queda comprès en ditas amitjas deureu vosaltres dits arrendataris cuydarlo del propi modo que el de la guarda. Que serà de la obligació de vosaltres dits arrendataris el posar persona versada y hàbil en lo exercici de hoguer per el regiment de dita guarda com igualment el pagar-li son salari y mantenir-lo per manera que no essent de la mia satisfacció la probidat de dit hoguer hem reservo facultat de poder-lo espelir en lo nom que ús de dit encàrrech y elegir-ne altre de la mia satisfacció. Que a la fi de este arrendament deureu restituir-me la expresada guarda ab desfalco de lo que de ella se hage venut en conformidat a la condició antecedent previo justiprecio de la matexa per peritos de ambas parts, y axí el aument com decrement resultat de ell hage de repartir-se o sentir-se ab igualdat entre ambos a no ser que el decrement o disminució provenga de omissió o culpa de vosaltres dits arrendataris, pues en tal cas

lo deureu sentir a solas. ab cuyas condicions y per el termini de sobre expresat y no de altre manera jo el antedit doctor rafel serra en lo nom que ús don en arrendament a vosaltres antenominats Juan Camps y Margarita lladó y a los vostros la prenotada guarda de eguas (...). (...)y seguidament nosaltres antenominats arrendataris para major seguretat de l’antedit doctor serra en lo nom que usa, en orde a la puntual observància y cumpliment de tot lo que en forsa de este contracte li quedam obligats li presentam com li tenim oferit per nostros fiadors a las personas de Joseph Camps, conrador fill de Bartomeu y de antonina ramon, difunts, pare de mi, altre de los arrendataris predits y de la vila de esporles, altre de las del sobredit reyna, natural y vezí y a Juan lladó, també conrador, fill de Mateu y de antonina albertí, difunts, natural y vezí de la vila de Bañalbufar altra de las del antedit reyna que estan presents. y mediant nosaltres antedits Joseph Camps y Juan lladó haver ohit y ben entès el literal contexto de este instrument per trobar-nos presents a la sua formació y otorgament y voler per lo mateix constituir-nos per tals. Per tant de nostron respectiu bon grat y certa sciència líbera y espontànea voluntat y ab la millor via y forma que haje lloch en dret otorgam que nos constituim fiadors a los sobredits Juan Camps y Margarita lladó, consortes arrendataris (...). Devant de mi, Pere Miquel roig, notari.

17


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Pรกgina 18

mel i sucre

18


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Pรกgina 19

mel i sucre

19


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 20

mel i sucre

Feim un pensament

Estructura urbana

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... estructurat. Després de dos mesos d’absència per motius professionals he pogut trobar un moment per escriure sobre l’estructura urbana de sant Joan. el motiu? simple, és la manera més fàcil d’entendre l’estructura urbana d’una ciutat, ja que, encara que sembli mentida... sant Joan té estructura urbana. Cal deixar clar des de bon principi que sant Joan és un poble, i per tant tot en si mateix pot ser considerat com una sola entitat funcional (com si tot fos un únic centre, o un únic nucli històric), sense tenir en compte les diferències entre cada una de les àrees que conformen la vila. Tot i així, les explic, perquè realment aquestes zones es poden identificar perfectament a sant Joan. Centre Conforma la part central del poble, la més antiga, però alhora la més dinàmica, la majoria de negocis, bars i funcions polítiques i socials de sant Joan es concentren al centre. Per tant, com en una ciutat, també tendeix a tenir més problemes d’aparcament i

circulació i és on habitualment hi trobam més gent. Subcentre Moltes ciutats disposen d’un o molts centres addicionals on també es concentren activitats econòmiques i socials, perquè el centre inicial de la ciutat ha quedat completament saturat. Teòricament, sant Joan no té subcentre, però allò més semblant seria la plaça de Constitució. Extensió o raval són barris que s’han anat creant seguint les principals vies de comunicació amb els nuclis o pobles veïnats. a sant Joan són barris d’extensió sa Sínia (cap a Petra), es carrer des Sol (cap a Montuïri), es Molins (cap a vilafranca), es Revellar (Cap a sineu, per dalt) i es Quatre Vents (cap a sa Bastida o Maria). el mateix carrer de sa Raval té origen en aquest tipus d’estructura. en una gran ciutat aquests barris són més identificables, com per exemple: la soledad o santa Catalina a Palma... la Barceloneta i el raval a Barcelona. Tendeixen a tenir una manca

GeòGraF

de serveis i d’estructura, perquè s’han creat en èpoques on no hi havia cap tipus de planificació urbanística i perquè duen a terme una funció més residencial. Eixample És una ampliació programada i estructurada d’un nucli urbà. a les ciutats és més notori ja que ve acompanyat d’un enderrocament de murades i ocupa grans àrees. sant Joan té dos eixamples: s’Ensantxe (anomenat així degut a la paraula espanyola ‘ensanche’ seguint la denominació espanyola obligatòria de l’època franquista , quan fou creat) i es Camp (més modern). Generalment els eixamples tenen una funció residencial i si bé s’hi poden trobar alguns serveis, no és habitual. Tendei xen a tenir uns carrers molt més amples i estructurats que la resta del nucli urbà i menys problemes per aparcar. Polígons industrials o de serveis són àrees concentrades d’una sola funcionalitat, on la gent hi va per complir una única funció social i/o econòmica. Concentren

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

20


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 21

mel i sucre

un tipus molt concret de funció i expulsen de l’àrea les altres funcions: sobretot la residencial. els dos tipus de polígons més habituals són els industrials i els de serveis. a sant Joan podem trobar incipients polígons industrials a les entrades del poble: taller de camions, magatzem de construcció i sa Matança (venint de Palma), sa Caldera, Baix de la vila, ses Gomes i sa renault (venint de Manacor), sa Cooperativa i s’aprop (venint de Petra). També existeix a sant Joan un

polígon de serveis al turó de son Juny, que concentra l’escola i el poliesportiu. i podríem considerar també el punt verd i la depuradora com un altre subpolígon de serveis. Perifèria o, en bon santjoaner, ‘fora vila’. són aquelles àrees que queden fora de la influència urbana, generalment camps de cultiu. a vegades hi trobam funcions industrials o de serveis, com és el cas des sortidor, ses Teuleres,

Hortella d’en Cotanet... que tot i estar a fora vila, tenen una connotació especial. De totes maneres, aquesta apreciació de perifèria, la podem entendre fàcilment ja que moltes vegades estant fins i tot a prop de sant Joan deim que “som a fora vila”.

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

21


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2013

2012

2011

2010

2009

2008

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0 22,2

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

Comentari al mes de setembre en el mes de setembre únicament hi ha hagut un descens de 0,2 ºC respecte a mateix mes de l’any passat. s’ha frenat, per tant, la tendència, observada en la majoria de mesos d’aquest any, a la baixada de la temperatura mitjana mensual comparada amb la de l’any passat. recordem que a l’agost la temperatura mitjana fou 2,1 ºC inferior a la de l’agost de 2012. en el setembre hem recuperat els valors habituals dels anys que duim en observació. Durant tot el mes les mínimes no han baixat dels 15 ºC i les màximes quasi sempre s’han mantingut a l’interval dels 25 als 30 ºC. Ha estat un mes de poca inestabilitat atmosfèrica al nostre terme. No ha fet cap ploguda considerable, com sol ser habitual en aquesta època de l’any. únicament hem recollit 11,5 mm en aquesta mesada, quantitat molt inferior a les registrades en anys anteriors. a partir de la segona quinzena del mes pràcticament no

22

Pluviometria

MES DE SETEMBRE Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2013 22 ºC 29,6 ºC (dia 6) 15,6 ºC (dia 24) 11,5 mm 4,5 Km/h 49,7 Km/h (dia 29) S-SO 76,00% 1015 mb 3,4 ml/dia

2012 22,2 ºC 31,6 ºC (dia 12) 14,8 ºC (dia 2) 27 mm 5 Km/h 53,1 Km/h (dia 2) O-SO 71,19% 1014,14 mb 4,3 ml/dia

OCTUBRE 2013 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

20,9 ºC 30,9 ºC (dia 2) 14 ºC (dia 10) 4,2 mm 4,4 Km/h 38,5 Km/h (dia 6) SE 2,9 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEM.

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

069859 077177 118849 139745 176430 196188 211420 173092 125885

05794 06454 09702 10519 13792 14959 15530 12763 9668

12,06 11,96 12,25 13,29 12,79 13,12 13,61 13,56 13,02

11,42 10,37 15,52 19,16 21,64 28,04 34,52 31,26 26,43

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04693 05228 07859 08520 11172 12117 12579 10338 7831

1449 1614 2426 2630 3448 3740 3883 3191 2417


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 23

mel i sucre Continuam amb una tardor seca a la nostra contrada. aquesta situació inquieta la pagesia que espera i necessita pluges abundants per amarar la terra i assegurar un bon inici del nou any agrícola. enguany l’octubre no tradueix a la realitat el que expressa el refrany: “octubre mes de tardor, un dia de fred i l’altre de calor” perquè fins ara la calor ha superat clarament el fred. NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).

ha plogut. la humitat de l’aire ha sofert un increment notable; la mitjana ha estat del 76%, molt superior a la de l’agost, del 68%, i també més elevada que la del setembre del 2012, del 71,19%. aquest nivell d’humitat ens ha provocat boirades matinals a causa de la condensació produïda pel descens de la temperatura a les primeres hores del dia. el pluviòmetre ha detectat algunes dècimes de pluja en els dematins de més boira. el major grau d’humitat i la disminució de les hores de sol han fet reduir l’evaporació a 3,4 ml/dia. el vent pràcticament no s’ha fet sentir. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 4,5 Km/h. el cop de vent més fort es va produir el dia 29 amb una velocitat de 49,7 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de s-so, entre el migjorn i el llebeig.

Comentari al mes d’octubre

Parc solar fotovoltaic

aquest mes d’octubre registra per ara unes temperatures més elevades que les normals per a aquesta època de l’any. són valors més propis del setembre que de l’octubre. llevat de dies puntuals, l’ambient més fresc que ens arriba amb la tardor no s’ha instal·lat encara a l’atmosfera. Tant les temperatures màximes com les mínimes segueixen elevades. No hem pogut estotjar la roba d’estiu que ens fa més bon servei que la d’abric, necessària únicament durant alguna vetllada a la fresca. les tres setmanes que duim de mes des del punt de vista atmosfèric han estat molt estables, ni vent ni pluja. l’únic fenomen meteorològic que ha sobresortit han estat les boires i la humitat de les primeres hores del dia. aquestes són les responsables de gran part dels pocs mm de pluja comptats.

en el mes de setembre hem registrat una disminució considerable de la la radiació solar: les hores de sol han anat baixat i també el cel ha presentat molts de dies de núvols que han reduït la incidència dels raigs de llum. Per això s’han generat 3095 Kwh menys que en el mes d’agost. la disminució de la temperatura mitjana a les plaques ha tornat fer augmentar, igual que en el mes passat, el rendiment d’aquestes, que ha passat de 13,56 a 13,02; per tant s’ha pogut generar cada Kwh d’energia amb una mica menys de radiació solar si comparam aquest mes amb el setembre de l’any passat, enguany s’han generat 711 Kwh manco. en el que duim d’any, just els mesos de juny, juliol i agost han sobrepassat la producció del 2012.

23


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Pรกgina 24

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

24

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaรงa, aMaDor Passol


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Pรกgina 25

mel i sucre

25


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 26

mel i sucre

dalt del turó

J

oseph stiglitz, premi Nobel d’economia, es referia a la crisi actual, en el seu moment àlgid –el sotrac de Wall street i la intervenció del govern americà a la banca– com els “deu dies que canviaren el capitalisme”. la fallida de lehman Brothers o la nacionalització de l’asseguradora aiG contradeien les formes i les normes de l’economia liberal, l’economia de mercat. “aquesta crisi és, per al mercat, el mateix que la caiguda del mur de Berlín per al comunisme”. els atacs als financers que havien inventat productes bancaris d’altíssim risc han estat continus. Joaquín estefanía es lamentava que fa més de quatre anys que intentam identificar els vertaders culpables de la crisi: “els bancs centrals que no la van preveure, o que amb la seva política de gran liquidesa la facilitaren; les agències de qualificació de riscos que ens enganaren sobre el vertader valor dels actius financers; els fons d’inversió, totalment a lloure; els banquers, que treien dels balanços molts de riscs imprevists; els governs que varen permetre tot l’anterior”… en definitiva, fossin qui fossin els culpables, el que es va anomenar “nova economia” no era més que una pantalla ideològica per a treure’n benefici uns pocs.

Aquest canvi del sistema capitalista, més anunciat que real, és viscut o interpretat de diferents maneres, amb alguns punts de connexió: “ara els rics posseeixen un poc menys, però als pobres quasi no els basta ni per viure”. “la situació” –segons

26

Crisis bones? CliMeNT PiCorNell ulrich Beck– “és (pre)revolucionària”. els qui dominaven les finances són actualment percebuts com persones moralment abjectes, en témer-se’n la gent que es donava un maridatge fatal entre gestió ineficaç i indemnitzacions multimilionàries als gestors ineficaços. Beck continua insistint en què la situació és pre-revolucionària, però sense subjecte. l’esquerra acusa als directius bancaris, la dreta a l’excés d’immigrants, d’alguna manera la deslegitimació del capitalisme l’han personificada els estats –el subjecte revolucionari?- que semblen haver tornat socialistes, socialitzant, però, les pèrdues, mentre a la resta de ciutadans se’ls continuen augmentant els impostos. Resulta ben curiós que després de les conegudes prèdiques de que el mercat era el millor gestor de l’economia, que l’estat era quasi un impediment i s’havia de reduir al que es denominava “l’estat mínim”, ara torna l’estat màxim. segons Fernando vallespin com el millor gestor de l’ordre, la seguretat i l’estabilitat, la igualtat i la protecció social; entram dins una època que vallespin anomena “neomoderna”, a diferència de la postmoderna que sacralitzava la cultura, la neomoderna sacralitzarà l’economia, o, millor, una nova manera de veurela. el president obama es trastoca en icona d’aquests canvis, una nova forma de liderar, desprenent-se de models fracassats. “la política del futur estarà menys pendent de la gestió directa, i en canvi, impulsarà i galvanitzarà,

acords, iniciatives, persuasions, contractes socials, mobilitzacions ciutadanes, fent més atenció a l’esfera transnacional i a les iniciatives de la societat civil”. En aquest sentit, el de les noves lectures de la crisi, una part de la intel·ligència social contemporània ha revitalitzat antigues consideracions, en la línia de El petit és hermós,com una nova espècie de contracultura allunyada del consumisme abusiu. Dos d’aquests lectors Nicolas ridoux (Menys és més. Introducció a la filosofia del decreixement), juntament a serge latouche i altres:(Petit tractat del decreixement serè) i Jordi Pigem (Bona crisi. Cap a un món postmaterialista), troben terreny adobat en les conseqüències de la crisi, vista com una oportunitat per a no reproduir els passat recent. ridoux assegura que no patim una crisi sinó un conjunt de crisis: crisi ecològica ( energètica, climàtica, pèrdua de biodiversitat), social ( individual i col·lectiva, augment de les desigualtats entre individus i nacions), crisi cultural ( inversió de valors, pèrdua de referents i identitats), a totes aquestes crisis si ha afegit la crisi financera-econòmica. Totes, producte de la desmesura, de la recerca obsessiva del “cada vegada més”. la seva filosofia del decreixement posa esment en treballar menys per viure millor, no mirar el poder adquisitiu sinó el “poder de viure”. repartir millor el treball, revisar les escales salarials, la realització de les persones, que el posseir diners sigui desviat cap a la realització perso-


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 27

mel i sucre nal a través de la vida familiar i participativa en el barri o poble. un mode de vida més frugal. i aquesta és, per a un servidor, la paraula clau: frugalitat, en els sentit de sobrietat i senzillesa. Jordi Pigem manté que molt abans de la famosa bombolla borsària i immobiliària se n’havia format una altra, “una bombolla epistemològica en la que hi surava una visió economicista del món, la creença en l’economia com un sistema quantificable, abstracte i autosuficient,” –i aquí hi ha el re- “independent tant de la biosfera que l’alberga, com de les inquietuds humanes: és, per tant, una crisi de percepció”, i cita dues lents per a corregir aquesta miopia: l’economia ecològica de Joan Martínez alier i la psiconomia d’alex rovira. Pigem llegeix la crisi com un antropòleg, “som davant un ritus de pas”, “un des-

Quatre Grapes e

ns hem tornat imbècils o és una PerCePCió meva? supòs que preferiries llegir que la pregunta va només per a mi, però en aquest cas, també t’hi incloc a tu. Per explicar-me utilitzaré el que millor conec... l’escalada. Per encadenar una via d’escalada es necessiten moltes qualitats. es necessita tenir força física. es necessita tenir destresa en els moviments, el que anomenaríem tècnica. es necessita força mental per tenir la ment enfocada en els moviments que s’estan fent i no tenir-los dispersos pensant en la

afiament a adquirir una maduresa sostenible i serena que redescobreixi el regal de l’existència en l’aquí i l’ara”. així, continua Pigem, la crisi, viscuda com una cosa bona, és una oportunitat, una “bona crisi ens conduirà a una cultura transmoderna, en la qual una economia reintegrada en els cicles naturals estarà al servei de les persones i de la societat, en la que l’existència giri entorn del crear i del celebrar en comptes del competir i consumir... una societat més sana, més sàvia i més ecològica”. Mirin per on de la recerca del vertaders culpables de l’actual crisi, de la importància, o no, del nou paper de l’estat, de la superació d’un nou estadi de la modernitat, un ritus de pas, diu Pigem, el posar-li adjectius diversos –neomodernitat, transmodernitat, postmaterialisme- pot fer-nos cons-

cients de què alguna cosa nova ha passat, o està passant, i en canvi, no en feim la lectura correcta. Com s’ha de fer per convèncer, o vèncer, les grans maquinàries estatals i transnacionals de què la recerca de la sortida de la crisi actual no és només economicista, i fer-los avinent la imperiositat d’introduir en els seus manuals algun concepte –a més de sostenible-, tan encertat com frugalitat. o és massa senzill, i per tant, poc creïble? Massa allunyat de l’estat (pre) revolucionari? a no ser que s’entenguin les revolucions en un sentit molt diferent de les del segle XiX. No val per tant filar tan prim: la diferència entre creixement sostenible i decreixement serè? un poc neo-hippie, tot plegat, no? amb receptes poc definides, massa fonamentades en els canvis de valors i actituds individuals. Però, sí, cosa passa.

4 mossegades JauMe alBerT Miró Gayà, “es Col·leGa” possible caiguda en el cas que no es puguin fer els moviments. en enfocament mental tenim uns grans mestres, els cans. els tires una pilota i tot el seu entorn desapareix, només pensen en la pilota, tenen la ment completament enfocada, els CiNC seNTiTs estan posats a encalçar i aconseguir arribar a la pilota. segurament em deix alguna qualitat més. sense alguna d’aquestes qualitats quasi segur que no podrem aconseguir encadenar una via, però sobretot hi ha una qualitat sense la qual no podrem escalar bé. Hi ha una qualitat sense la qual per molt que tenguem les altres al cent per cent,

serà impossible escalar fins a encadenar una via: aquesta qualitat és com una suma dels sentits: la PerCePCió. Com percebem i com enviam informació al nostre cervell mentres estam escalant. en l’escalada es pot dir que vendria donada pel tacte i per la vista principalment. No podríem escalar una via si no tenguéssim la capacitat de percebre la roca que estam tocant amb les puntes dels dits i enviar la informació cap al nostre cervell. si la informació enviada al nostre cervell no existís, a una agafada faríem massa força i ens esgotaríem innecessàriament o a una

27


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 28

mel i sucre altra en faríem massa poca i cauríem perquè el pes del nostre cos seria superior a la força que faríem per aguantar-lo prop de la paret. Tampoc seríem capaços d’escalar sense vista, sense ulls. si no poguéssim enviar imatges del que estam veient cap al nostre cervell. o sense poder-li dir a una mà com de prop o d’enfora tenim una agafada seria molt difícil que aquesta mà pogués trobar la presa, almenys amb certa precisió. sense veure-hi gens no podríem trobar fàcilment els ancoratges per poder-hi passar la corda i així assegurar-nos en cas de caiguda. en general es pot dir que no podriem escalar si no notassim el que estam escalant. Però això em duu a una pregunta: seríem capaços d’escalar si el que estiguéssim pujant ho interpretàssim de forma parcialment errònia? És a dir, rebéssim estímuls i els processàssim, però aquests estímuls no fossin del tot correctes, fossin estímuls parcialment equivocats o esbiaixats. estímuls que no es corresponguessin amb la realitat que hi ha a la roca. si pensàssim que hi ha una agafada on no existeix o pensàssim que on hi ha un tipus d’agafada, n’hi ha una altra de ben diferent en la forma o en el tamany. seria possible escalar correctament si pensàssim que les presses a les quals ens hem d’agafar són oposadament diferents? i si la vista ens digués que estan més a prop del que realment estan? Podríem escalar en aquestes condicions? idò aquí és on tornam a eN FoCar la pregunta i la resposta de per què potser som tu i jo imbècils. Potser som imbècils perquè hem anat a l’oculista i ens ha dit que no tenim la vista bé... que no hi veim correctament.

28

el mateix any també hem anat al dermatòleg i ens ha dit que degut a un problema a la pell, el nostre tacte no funciona correctament. vaja, que els estímuls informatius que reben els nostres ulls i els estímuls informatius que reben el nostre tacte no són bons. i per això som imbècils? No, seríem imbècils si decidíssim que l’oculista que ens ha dit que no hi veim bé, és beneit i no té raó i que el dermatòleg que ens ha dit que tenim un problema amb el tacte, està sonat... i així ens va.. ara quan anam a escalar, no endivinam les preses d’escalada, perquè les veim diferents a com són, o quan tenim les presses en la mà, se’ns escapen i tanta sort que en Caldera és un bon assegurador, perquè ens pegam cada vol, que fa por! (esperem que a en Caldera no li passi el mateix problema que tenim tu i jo amb el tacte i la vista perquè, sinó, ja està fet de nosaltres, o almenys si el té que hagui decidit fer tractament per solucionar-lo). Podrem continuar escalant molt de temps sense tenir la vista ben graduada? o sense tenir resolt el problema dermatològic? Perquè si tota la societat continua escalant o caminant o intentant avançar sense tenir la vista ben graduada, sense tenir el problema de tacte resolt, segurament acabarem escalant la muntanya equivocada, o acabarem anant al carrer que no toca a comprar el peix per fer el dinar o anirem cap a l’incendi d’andratx, gran representació del que li passa a Mallorca, que es va cremant i com que hem llevat bombers i ibanat, no hi ha ningú que pugui aturar el foc. Perquè això és el que hem decidit fer: hem decidit ser cecs al món, hem decidit ser sords, hem decidit no tenir tacte, ni gust i el que és pitjor: HeM DeCiDiT No

TeNir veu!, perquè uns senyors que s’han fet passar per metges (i que no ho són!), ens han dit que ara, ells, seran els nostres ulls, les nostres mans, les nostres orelles, el nostre gust i la nostra veu i nosaltres, que ens ha fet peresa fer el tractament al metge de veres, hem acabat a les muntanyes equivocades, o anant a comprar peix a la ferreteria, o xerrant i escoltant dois (i val més que no entrem en si ho hem de fer en anglès, o català, perquè el castellà ja s’aprèn amb 29 canals de televisió en aquesta llengua) en lloc del que realment hauríem d’estar xerrant, que és com aconseguirem encadenar aquella via que ens havíem proposat. Continuarem tenint peresa de veure i tractar la malaltia, i continuarem anant a ballar, mirant “la que se avecina” o a fent cerveses al bar? o serem capaços d’anar al metge fer el tractament i definitivament poder escalar bé? si mig europa i mig Món ve a les illes a escalar cercant el clima i la roca perfecta que tenim, paradís de l’escalada. seria una TrisTesa molt gran que per peresa de percebre el món així com és, els únics que no poguéssim veure i notar la roca fóssim nosaltres.

http:/ melisucre.cat/

l’actualitat al dia http:/ melisucre.cat/


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 50

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

sat. Pots pensar, que aquest gos s` apiga dir la lletra K ! 3. Desaven neu per tot arreu. Eduquen les seves cries. 4. Demana la persona. Copien all` o de la part de darrere. 5. El final d’un bus nord-americ` a. Est` a en una posici´ o prop´ıcia a fer l’acte sexual (o potser simplement ´es al lavabo). 6. Indica quina muntanya nevada ´es el nostre dest´ı. Esfera poc honesta. Prou exsudat l´ıquid! Mitja edat. 7. Explic d’una forma vibrant i mallorquina. Recorro a poc a poc per aquest passatge. Sua de forma descol·locada m´es enll` a de l’Atl` antic. 8. Perdre el cap a conseq¨ u`encia d’un trabuc. Prolongaci´ o a la part anterior dels animals. 9. Igualtat matem` atica. Grapat de flors al mar o a la mem` oria d’un ordinador. Forat. 10. Lligament de nudistes. Crea inter`es al taure. All` a on hom va a fer vida social, a gastar i a veure el futbol. 11. Forma de “en”. Bra¸cos forts. Una altra vegada, en aqueix moment. 12. Marginats. Quedar amb alg´ u per extreure frases de llibres. El podeu resoldre a:

Horitzontals: 1. Un per´ıode que compr`en bastants d’anys, tants com n´ umeros tenen els mots enquadrats a hores d’ara 2. Obstrucci´ o intestinal. La religi´ o cristiana n’est` a plena: la de l’alian¸ca, la de No`e... 3. Bestiar de remugants (no de caragols). Els membres masculins del bestiar anterior, especialment els que s´ on valents. Vista a`eria d’un pou. 4. Lletra m´es violenta de l’alfabet grec. La femella del corb necessita una broca per redre¸car el seu aspecte curvilini. Tros de bleda. 5. Relatiu o pertanyent als radis d’una circumfer`encia, com la disposici´ o de les carreteres de Mallorca. Far` a a¨ ucs, crits. 6. Fa sonar el re. Nom de la cortesana de la fotografia, amant de l’Almirall Nelson, de llinatge Hamilton. M’han convidat a un encontre t` acit. melisucre.cat/?p=1460 7. Persona molt semblant a una altra. Un ros que inspira terror. 8. Arbre de 3,141592... metres d’alt. ´ al nu ´ mero 49: Solucio Coincidir amb una porta. Pronom, preposici´ o o arC R OM A T I C M A T ticle. 9. Buscar` a l’antiga arma de foc. Segueix el A U R I S M A T A R E curs de la mel. 10. Unitats angleses de longitud. U T I L I T A R I S T A C` anid amb molt de calci. Pilar. 11. Aguanta els S E N I L G A L T U T ´ tan ro´ı que est` sostres. Es a a l’inrev´es. Mam´ıfer de A N A T OM I C I R R l’ordre dels marsupials (Vombatus ursinus). 12. Fet T I R A A N T I C E C I R E R E D A T S d’estar conven¸cut d’alguna cosa. En aquest prec´ıs R A E I C O R R A instant. 13. Amb poques forces. Fer un discurs O M I N A T M E R A religi´ os en p´ ublic. Verticals: 1. Espais per a les relacions socials que no ocupen gens d’espai. Extrems d’un cuc. 2. Esclau dels lacedemonis. Escoltar` a en un pas-

B I N S

O R A D I C D E A O T I E C T A R I N S S S A S T

A N D S C A I E R L R A L S

29


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Iogurt grec amb mel i anous (Yiaúrti méli ke karídia, Grècia) saCraMeNT Ferrer

e

l iogurt s’usa des de l’antiguitat. es creu que es devia formar espontàniament per l’acció de l’escalfor del sol sobre els recipients en què es guardava la llet, que estaven fets amb pells o estómacs d’animals, on hi ha els bacteris que formen el iogurt. Perquè, el iogurt no és res més que llet fermentada que s’obté a partir de bacteris acidulants, Streptococus termophilus i Lactobacillus bulgaricus, milions de microorganismes que van la mar de bé per a la flora intestinal. el valor nutritiu del iogurt és pràcticament el mateix que el de la llet però, en canvi, el primer té una tolerància digestiva més alta. Ingredients - 2 litres de llet - 1 iogurt grec (Danone) - anous - mel

Preparació - Per preparar el iogurt, escalfar dins una cassola els dos litres de llet fins que està a punt de bullir. apagar el foc. - Deixar reposar fins que la llet és tèbia. - afegir una a una les cullerades de iogurt grec (Danone, Nestlé...), remenant per dissoldre bé. - Cobrir l’olla amb una manta o tovallola, de tal manera que la mescla es vagi refredant al més a poc a poc possible. - Passades 24 o 36 hores, la mescla està quallada. - Folrar un colador gros amb un drap en doble. - abocar el iogurt dins el colador, tancar el drap i col·locar un pes a sobre (per exemple, tres brics de llet, o de vi), per extreure tota l’aigua que es desprèn. Mantenir el pes sis o set hores. - Quan el iogurt té la textura desitjada, reservar dins un bol o pots de vidre i refredar a la gelera. - Per servir, abocar dins copes, empolsar amb els anous pelats i picats i mel a gust.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

30

Tel: 971 52 60 78


mel400_mis298 23/10/13 09:47 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4), santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina (25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ✆ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30✆, 13.30✆, 16.00✆ Manacor - sant Joan (per vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00✆, 13.00✆, 15.35✆, 19.30✆

El mes “Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”. Com veieu ja començarà a fer més fred i és temps de matances, encara que pel desembre encara sentireu grinyolar molt més els porcs a la sortida del sol. És hora de la recollida de l’oliva i molt bon temps si heu de sembrar ametlers joves. si voleu recollir patates cal que les planteu per la lluna vella. al secà és temps també de fer guaret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar i esterrossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordau que per Tots sants bunyols i rosaris amb carabassat. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 nov. 15 30 15 des.

la lluna

surt

es pon

07.16 07.32 07.48 08.01

17.47 17.33 17.25 17.25

27 octubre 3 novembre 10 17 25 3 desembre

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 27 d’oct. sant Joan dia 3 de nov. vilafranca dia 10 ariany dia 17 Montuïri dia 24 Petra dia 1 de des. Porreres

Novembre de 1993 • la companyia Gesa va començar a soterrar cables de corrent per dins el poble. Fins llavors, tots els fils eren aeris i anaven separats de les façanes. es varen començar a posar fils recoberts, aferrats a les façanes i, en algunes bandes, dins síquies. • el santjoaner antoni “síndic” (jove) va debutar com actor al Teatre Principal de Palma, com un dels personatges de l’obra Desbarats, de llorenç villalonga, a càrrec de la companyia Turmeda. • antoni sastre “de sa Botigueta” va patir un accident de tractor que va estar a punt de costar-li la vida. va quedar engrunat davall la màquina, que havia trabucat, però la sort, la intervenció d’una grua que passava i la uvi mòbil el varen salvar. També les germanes antònia i Bel Matas “de son Gorgut”, varen tenir un greu accident anant a Manacor. Tant l’amo antoni com les dues germanes es varen recuperar després d’una estada a l’hospital. • es va obrir la botiga i merceria de na Cati “de Cas Carter”, al carrer de Bellavista. Novembre de 2003 • es va donar a conèixer com seria el desdoblament de la carretera PalmaManacor. s’havia previst no fer tantes rotondes com les que havia projectat el Pacte de Progrés, però a la fi se’n varen fer algunes més de les programades. Per exemple, no s’havia de fer la de devora la gasolinera, sinó dues rotondes elevades unides per un pont en dret del camí des Calderers. • el 2 de novembre va morir Climent Picornell Bauçà, reconegut fotògraf, especialitzat en fotos d’animals, especialment ocells, paisatges i personatges. Tenia 47 anys. Col·laborava habitualment amb la nostra revista. se li varen retre homenatges a Mallorca i a fora. • el grup Tresca esquetjars va organitzar una nova volta al Terme de sant Joan, seguint aproximadament la línia de partió amb els pobles de veïnat. recentment, els vilafranquers han fet una cosa similar, segurament inspirada en les nostres voltes al terme de fa anys.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

31



Mel i Sucre. Num. 400 octubre de 2013