Mel i Sucre. Núm. 428 Febrer de 2016

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Febrer / 2016 - n ú m . 4 2 8

Sucre Febrer / 2016 - núm. 428

de Sant Joan, 1930

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

La lupa CaTaliNa Gayà Morlà

Ajuntament JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Febrer 2016. Núm. 428

La família Guerau FraNCesC CaNuTo

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Sant Joan, un poble més feliç... CaTaliNa Gayà Morlà

Futbol+dona aiNa sasTre

Feim un pensament... GuilleM serra

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Col·laboradors 2016 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell, Catalina Gayà Morlà, Catalina Jaume, aina sastre.

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta escola unitària de nines de sant Joan, actualment Biblioteca Municipal. Fotografia extreta de l’archivo General de la ad ministración (aGa), alcalá de Henares (Madrid), realitzada per en Mascaró de Maria de la salut (1930). Troballa i cessió de Gabriel Barceló. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Passatemps arNau MoraTiNos

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 Es continua amb les obres de canalització d’aigües pluvials a diversos carrers del poble, de la zona des Camp. Fent les síquies s’ha pogut constatar un problema que pot ser mal de resoldre i econòmica sagnant: nombroses fuites d’aigua a la xarxa d’aigua potable. De tota manera, hem pogut saber que des de fa temps a l’Ajuntament pensen d’adquirir una màquina per dectectar fugues.

1 S’ha tornat suscitar la qüestió de la jornada continuada a l’escola de Sant Joan. Pareix que els promotors s’hi han posat massa tard. Volien que es posàs a votació ràpidament i que, en cas d’aprovació, es presentàs a la Conselleria per aplicar el nou horari a partir del curs que ve. El pla es va presentar al Consell Escolar del 18 de febrer. A la Conselleria hi hauria d’entrar abans del 15 de març. Tanmateix, abans de la votació s’ha d’exposar pública-

Presentació a l’Ajuntament del cartell anunciador de la prova del Campionat d’Espanya de Trial que s’haurà fet a Sant Joan dia 28 de febrer, amb la presència de les autoritats locals, esportives de la federació i els organitzadors de la Penya Motorista de Sant Joan.

Guillem Munar “Bronder” (segon per l'esquerra) i Tomeu Nicolau (tercer per la dreta) amb altres companys després de córrer una prova de marató a Sevilla (foto facebook de T. Nicolau)

Els corredors santjoaners continuen participant a les curses a peu i de muntanya que es duen a terme arreu de Mallorca i de l’estat espanyol.. A la foto, el podi de Frederic Febrer a la Colònia de Sant Jordi i el de Biel Company, en aquest cas, a la cursa de sa Talaia d’Alcúdia. Altres, com Tomeu Nicolau i Guillem Munar “Bronder” han anat a Sevilla (fotos facebook de Peus Grossos).

3

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 4

mel i sucre

L’Escoleta participà activament a la Rua (foto facebook Esc. St. Vicenç de Paül).

El grup punk Menets de Kordeta, format per alguns santjaoners, posaren so a la vetlada musical que el bar M46 va dur a terme per Carnaval. Fresses, música i diversió pels darrers dies.

ment com a mínim un mes. Com que les votacions no es poden fer abans del 18 de març, ja no hi ha temps per presentar-ho dins termini. La inspectora havia dit verbalment que el termini era “flexible” però, per escrit, va dir que el termini acabava el 15 de març.

Cada any, un grup de pares, amb el suport de molts de professors i sovint del representant de l’Ajuntament al Consell Escolar, planteja iniciar el procés d’implantació de la jornada continuada. Per aplicar-se, a part de complir els terminis fixats, ha de tenir dos terços dels vots dels pares, i ha d’haver votat com a

El Quintos-96 també es disfressaren per la Rua (foto facebook dels Quintos 96)

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

4

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 5

mel i sucre

Pels darrers dies de Carnaval, els al·lots de l’escola reberen la visita d’en Carnestoltes (foto CEIP Son Juny).

mínim la meitat del cens.

Les escoles públiques de Mallorca que encara fan jornada partida es poden comptar amb els dits d’una mà (i encara en sobra qualcun). Que la continuada estigui més estesa no vol dir per res que sigui millor. Podeu trobar informació més detallada en el blog de Jordi Puigsegur (http:// sonjuny.puigsegur.cat/2016/02/co nsell-escolar-1822016.html?m =1), on detalla les informacions de les sessions del Consell Escolar.

1 La històrica botiga de Cas Sastre tanca les portes. Després d’uns anys d’estar regentada per Marilén Martorell, que hi va fer de dependenta durant molt de temps, abaixa la barrera. Durant tot el mes de febrer s’ha anat liquidant l’estoc. Un cartell anuncia que el tancament es fa per canvi de negoci. De moment, no sabem a què es dedicarà el local.

Na Marilén seguirà fent feina a Sant Joan, dins el mateix sector, però a una altra banda.

1 Amb només 58 anys va morir la santjoanera Maria Antònia Bauzà “Pericassa”. La malaltia que patia des de feia temps, i que pareixia que només li havia d’afectar la mobilitat, va resultar ser el símptoma d’un mal molt més greu. Quan es va descobrir la gravetat real, ja no es va poder fer res per ella. Na Maria Antònia tenia encara son pare (en Joan Lligat).

Era casada amb en Joan Bauzà “Not”, de Vilafranca, i deixa dos fills, na Catalina Maria i en Biel

5

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 6

mel i sucre Joan “Bil”, i un nét molt jovenet.

El funeral va ser una gran mostra de condol, amb molts de companys de feina tant d’ella (mestra d’escola a Manacor) com del seu home (antic empleat de la Caixa) i dels fills, i santjoaners i vilafranquers en general, que volgueren retre homenatge pòstum a aquesta santjoanera, que deixa fama d’haver estat molt bona persona.

1 Els robatoris a les cases no tenen aturador. Hem sentit que entraren a ca na Joana de Can Peremaiol (al carrer de Bellavista) i també a ca na Carme Alzamora.

A Ca na Joana varen entrar a pos ta de sol i varen haver d’abandonar la “feina” després d’haver regirat només dues habitacions perquè els varen destorbar.

1 La santjoanera Catalina Gayà Morlà va participar a les jornades Think Up Culture!, que varen tenir lloc a Palma, moderant una taula rodona sobre creative hubs com a motors econòmics i de canvi. Els creative hubs es poden definir com “espais de reflexió i creació on emergeix el coneixement interdisciplinar amb el propòsit de generar un canvi”. Na Catalina va lamentar que no s’aprofitin els hubs a Mallorca per generar un moviment d’empoderament cultural i social.

1 La primera setmana de febrer es varen la Rueta i la Rua de Sant Joan. La Rueta es va fer dia 4 (Dijous Llarder) i hi prengueren part els alumnes de l’escola de Son Juny i els de l’escoleta de Sant Vicenç de Paül. El dissabte 6 va ser el torn de la Rua. Hi prengueren part persones individuals i

6

funda?, va ser presentat a la llibreria Quars, de Palma. L’autor va estar acompanyat per l’editor, Gracià Sànchez, Pere Estelrich i Gaspar Valero. Igual que a Sant Joan, persones destacades de la cultura. A Palma es va repetir també el tast d’embotits Can Tià, marca premium del santjoaner Joan Jaume.

Maria Antònia Bauzà, “Pericassa”, després d’una curta i inesperada malaltia, va finir. El seu traspàs, en tractar-se d’una dona jove, deixà perplexa la gent de Sant Joan i a més tenint en compte la popularitat del seu pare, l’amo en Joan Lligat. Des de mel i sucre, descansa en pau, Maria Antònia.

comparses, amb una participació similar a la d’altres anys. En comparses s’imposà la dedicada al mític local parisenc Moulin Rouge. Darrere una carrossa amb el molí i persones disfressades, anaven un parell d’empresaris, i un grup de ballarines ballant el can-can. En segon lloc, una comparsa de pepes Barbie, cadascuna dins la seva capsa, i un Ken, també encapsat. El tercer premi va ser per a un esbart de globus, amb una persona encabida dins cada panera.

El primer divendres de Quaresma, la Jaia Corema va visitar l’escola, acompanyada inesperadament del rei Carnestoltes.

Aquest va contar que era el rei de la festa, de la bauxa, de les disfresses, del divertiment... però també sabia que hi havia una Jaia que no li agradaven aquestes coses i va venir a conèixer-la.

1El nou llibre del santjoaner Climent Picornell, Mallorca pro-

1Els corredors a peu de Sant Joan segueixen fent molt bons papers. Frederic Febrer va ser tercer de la seva categoria al Duatló de la Colònia de Sant Jordi. Rafel Gayà “Betlem” va quedar cinquè a la categoria M55 a la VI Cursa de Muntanya S’Atalaia, a Alcúdia. A la mateixa prova, Biel Company Rubio va ser primer a la categoria Promeses, i novè a la classificació general. A més a més, cal afegir que cada cap de setmana hi ha proves on tots aquests corredors santjoaners participen activament. Mereix menció especial la participació de Guillem Munar “Bornder” i Tomeu Nicolau a la Marató de Sevilla.

1La Penya Motorista Sant Joan ha organitzat el darrer diumenge de febrer una prova del campionat d’Espanya de Trial, en totes les categories (TR1, Júnior, TR2, femení A, femení B, TR3, cadet, TR4, juvenil A, juvenil B, femení C i veterà). Com l’any passat, s’hi esperava la participació dels trialers més destacats de l’estat: Toni Bou, Adam Raga, Jeroni Fajardo, Albert Cabestany.... Algunes de les quinze zones (en cada categoria se’n fa dotze) són artificials, com la que es va instal·lar a la plaça de Joan Carles I.

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 7

mel i sucre La prova és possible gràcies a la feinada d’un grup molt actiu de membres de la Penya Motorista.

L’any passat es va fer per primera vegada a Sant Joan una prova d’aquest nivell i l’organització va ser impecable.

El Campionat d’Espanya de Trial consta d’una desena de proves. La nostra és la segona del calendari, que arriba fins a mitjan novembre.

1 El santjoaner Joan Sastre, col·laborador d’aquesta revista, és el gerent de Can Juanito, una empresa que ven plantes i, en general, productes per a l’agricultura. Quan es va obrir l’autovia

Palma-Manacor, va tocar de ple Can Juanito i els va deixar un tros de solar a cada costat (la major part, entre la carretera vella i la nova autovia). Ara, amb motiu dels 10 anys de la inauguració, el Mallorca Magazin (una revista en alemany) del mes de gener els ha dedicat un article. En Joan explica que Can Juanito havia tengut repercussions positives amb l’accés i la sortida del recinte, i negatives per la pèrdua de terreny del negoci i perquè deixaren de ser un lloc de pas molt avinent per aturar-se a comprar.

1 El dissabte 20 de febrer, el Centre Es Pla, dedicat sobretot a

la lupa

l’ensenyament de l’anglès, va organitzar una sessió de cinema al seu local (a Ca ses Monges).

Es va projectar una pel·lícula d’animació, apta per a tots els públics, en versió original amb subtítols.

1 El Davallament de Sant Joan prepara una edició especial de celebració del 25è aniversari. De moment, perquè se sàpiga públicament han penjat un domàs gigantí del campanar en què s’anuncia l’esdeveniment. Recordau que només falta un mes per al Divendres Sant, que enguany cau dia 25 de març.

CaTaliNa Gayà Morlà

7

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 8

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 27 de gener de 2016 Hi varen assistir tots els regidors i 5 persones de públic. a l’hora assenyalada tota l’oposició, el públic i la premsa local ja érem a puesto, però l’equip de govern va fer la seva entrada a la sala de plenaris amb 10 minuts de retard, cosa que va essent de cada vegada més habitual a aquesta legislatura. sembla com si els fessin falta aquests 10 minuts per consensuar alguns dels punts de l’ordre del dia entre els dos partits integrants, ja que cada vegada que ha passat han hagut de ser els dos grups de l’oposició els que han hagut d’esperar els dos grups del govern. Va tornar a exercir com a secretari en Gori Nicolau.

En Toni Bauçà Matas va prometre el càrrec de regidor en substitució de Catalina Gayà Bauçà en el primer punt de l’ordre del dia es varen aprovar dues actes de plenaris anteriors, dels dies 24 i 25 de novembre passats, amb les quals no hi va haver cap problema ni comentari. en el segon punt en Toni Bauçà Matas va prometre el càrrec de regidor en substitució de Catalina Gayà Bauçà. l’acte va ser estrictament protocol·lari i sense gaire escarafalls, ja que no és la primera vegada que en Toni exerceix tal responsabilitat. a continuació, els regidors es varen donar per assabentats dels decrets de batlia dictats des del darrer ple ordinari. aquets decrets ja fa estona que s’adjunten a la

8

convocatòria del plenari que s’entrega als regidors, i de llavors ençà no se llegeixen per no allargar els plens més del que toca, i acte seguit un altre clàssic: la lectura de l’informe sobre el compliment de la llei de morositat en els pagaments corresponents al quart trimestre de 2015, que ens va fer saber que les factures del darrer trimestre de 2015 s’han pagat als 28 dies d’haver estat registrades d’entrada a l’ajuntament, la qual cosa vol dir que l’ajuntament de sant Joan paga d’hora els seus deutes, al contrari del que passava dues legislatures enrere. en el cinquè punt, l’equip de govern plantejava una sol·licitud d’assistència tècnica al Consell de Mallorca per assumir les funcions de tresoreria de l’ajuntament de sant Joan, per resoldre momentàniament el problema que ha generat la baixa inesperada per malaltia del secretari titular Joan Campomar, problema que perdurarà fins que no es torni a cobrir altre cop la plaça de secretari. aquesta proposta va ser aprovada per 7 vots a favor (3 Pi, 3 PP i 1 PsiB-Psoe) i 4 abstencions (axsJ). el punt sisè va ser per rectificar una errada que es va cometre en el moment de sol·licitar al govern de la CaiB l’habitual subvenció per pagar la nòmina de la dedicació exclusiva del batle, que en el ple de dia 29/06/2015 es va acordar per un total de 2.644,24 €/mes quan havien de ser 2.652,22, amb una diferència, per tant, de 7,93 €/mes. aquesta rectificació va ser aprovada per 6 vots a favor (3 Pi i 3 PP) i 5 abstencions (4 axsJ i 1 PsiB-Psoe).

en el setè punt es va donar la votació més interessant del dia, ja que es tractava de votar una moció presentada pel grup municipal PsiB-Psoe per donar suport a la implantació per part del govern de la CaiB de l’Impost del Turisme Sostenible, més conegut popularment com a “ecotaxa”. l’interès despertat per aquesta votació provenia de la diferència de criteris dels respectius líders insulars dels dos partits que governen l’ajuntament a l’hora de defensar la seva aplicació o no. el tema es va resoldre amb una abstenció del Pi, la qual cosa va propiciar l’aprovació de la moció per 5 vots a favor (4 axsJ i 1 PsiB-Psoe), 3 vots en contra (PP) i 3 abstencions (Pi)

Tot i el vot en contra del PP, l’ajuntament dóna suport a la implantació de l’impost del turisme sostenible, la nova ecotaxa. en l’apartat d’informacions, hi va haver les següents: Batle (PP): l’empresa VoPsa ha començat les obres per canalitzar per diversos carrers del poble les aigües pluvials. s’ha presentat al soiB una sol·licitud per a la contractació d’un auxiliar administratiu, que s’ha denegada per no haver arribat a la puntuació mínima exigida o per falta de doblers. el batle va parlar d’aquests dos motius i no vaig entendre massa bé quin era el més important. s’ha rescindit el contracte laboral amb una treballadora de

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 9

mel i sucre neteja per acord entre ambdues parts. a l’edifici de la “gent gran” s’ha fet una mampara de separació entre la superfície utilitzada com a menjador i la utilitzada com a minisala de teatre, per definir millor els espais. Ha costat devers 350 €. la brigada municipal ha netejat el recinte del parc infantil. s’han afegit dos encalentidors d’aigua al poliesportiu. la Cooperativa organitza un curs d’aplicador de fitosanitaris per la primera setmana de febrer.

Durant la primera setmana de febrer començaran a estudiar els pressupostos de 2016 per elaborarne una proposta per dur al plenari.

Josué Gayá (PP): agraint a l’associació Peus Grossos l’organització de la cursa que va tenir lloc setmanes abans.

Donant l’enhorabona a les persones que varen organitzar les festes de Nadal i a totes les que hi col·laboraren. igualment amb els foguerons, beneïdes i carrosses de sant an toni.

Dia 6 de febrer, la rua, organitzada pels quintos d’enguany.

Francisco Mestre (PPi): Donant l’enhorabona a en Josué. es farà una revisió al sistema de plaques solars del poliesportiu, ja que pareix que no dóna el rendiment que toca.

També se revisarà la porta lateral de seguretat.

També se revisarà la barrera corredissa grossa, per tal de poder tancar i obrir amb seguretat. i, finalment, hi va haver els següents precs i preguntes: Pedro Galmés (axsJ): reclamant que l’oposició sigui informada dels actes públics que organitza l’equip de govern

en nom de l’ajuntament, ja que si no ho saben no hi poden assistir. instant actuacions més contundents en tema de neteja dels carrers, ja que aquest aspecte ha desmillorat bastant durant els darrers mesos, sobretot en tema de brutícia i de defecacions de cans damunt les voreres.

Com estan les subvencions destinades al puig de sant Nofre? la web oficial de l’ajuntament no està actualitzada, la qual cosa fa la impressió d’abandonament a qualsevol que la visiti. sobre l’adjudicació a l’empresa VoPsa de les obres de conducció d’aigües pluvials: quines millores va oferir aquesta empresa?

Com està el tema de cobrir la plaça de secretari municipal?

Els pinars del terme tornen estar afectats per abocaments incontrolats de fems i deixalles.

Darrerament s’ha vist que l’ajuntament deixa espais públics per a la celebració de festes privades. Quines condicions posa, si en posa?

Qualcú ha escampat pel poble que s’ha substituït el dinar de Nadal per a regidors i personal de l’ajuntament per una panera perquè al dinar de Nadal hi anava gent que no era de l’ajuntament.

Qui era aquesta gent?

Josep Bauçà (axsJ): si hi ha interès per part de l’ajuntament per fer una visita al Parc Bit, ell la pot gestionar. a la desfilada de carrosses de sant antoni: per què no se va seguir el criteri de prioritzar les de tracció animal, com anys enrere?

Punt verd: s’ha calculat l’estalvi econòmic de tenir una persona allà per controlar la recepció de deixalles? És millor tenir-la o no tenir-la?

Toni Bauçà (axsJ): Com està l’actualització del cadastre? Fa més de 7 anys que se va començar i és un greuge comparatiu per les persones que assistiren voluntàriament a rectificar les dades, i per tant paguen el que els toca a l’hora de pagar els impostos, davant les que no hi varen anar i segueixen pagant menys del que toca. el rebut per tractaments de residus que se cobra a sant Joan a les empreses no se cobra a totes les empreses que generen residus, però sí que se cobra a determinades empreses que no generen cap tipus de residus. insta a revisar els criteris d’aplicació. en el mes de desembre de 2015 es va enviar una carta a les associacions locals sobre quins actes tenien previst fer durant 2016 amb ajuts econòmics de l’ajuntament, i a hores d’ara encara moltes associacions encara no saben res. seria de desitjar que les associacions que es varen prendre la molèstia de contestar el requeriment de l’ajuntament, ara se sentissin ben informades dels resultats de la seva feina.

José Bauzá (PsiB-Psoe): al carrer del Mestre rosselló hi ha una farola que ja fa molt de temps que no marxa. al ple anterior se va fer una petició que l’ajuntament controlés els abocaments de fems per dins els pinars del terme. aquests abocaments segueixen augmentant. Fa comptes fer-hi res, l’ajuntament? els pinets que hi ha devora la rotonda de la carretera de Montuïri se veuen clarament afectats per una intensa plaga de processionària. Fa comptes fer-hi res, l’ajuntament? (les respostes, com sempre, les podeu veure i escoltar al vídeo que trobareu a melisucre.cat.) i fins aquí el que va donar de sí aquesta sessió, que el batle va aixecar a les 21:15 h., una hora després d’haver començat.

9

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 10

mel i sucre

l’hort des padrí

El mes de març aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

e

l mes de març té fama de ser un mes ventós i el vent és molestós. el patró del vent, sant arnau, així ho diu: Parenostres a barcelles, resem a sant arnau, que mos tanqui es vent amb clau, que mos alça ses gonelles.

el mes de març tanca les portes a l’hivern i obre les de la primavera. És quan s’igualen les hores de nit amb les de dia i es pot dir que a foravila s’inaugura unb nou cicle de la natura.

Convé recordar que les sembres de llavor és preferible fer-les al matí i el trasplantament, en canvi, s’aconsella fer-lo a l’horabaixa. a l’hort es poden sembrar o trasplantar tomatigueres, pebrers, alberginieres, meloners, mongeteres, fasols fava, cols arrissades, lletugues... També es poden reproduir per esqueix plantes aromàtiques. És bon temps per canviar o afegir terra als cossiols.

També en jardineria es poden sembrar clavells de moro, berbena, rosa mística, dàlies, assutzenes, anemones, boques de lleó, pesols d’olor... en lluna vella és convenient llevar brots secs i xupons a tarongers i llimoneres.

També convé podar les parres i la vinya abans que els nous borrons envestesquin. en lluna creixent es poden empeltar ametlers, pruneres, al bercoquers, melicotoners... si hi ha perill de gelades, les mudes d’estaqueta es poden protegir

10

amb una bossa de plàstic fins que els ulls hagin partit a crèixer.

Influències de la lluna Lluna nova. en entrar la lluna nova és un bon moment per intentar canviar els hàbits que són perjudicials per a la salut, com per exemple fumar o un consum excessiu d’alcohol.

Lluna plena. en aquesta fase de la lluna, els teixits corporals estan sotmesos a la màxima pressió, per això s’aconsella tenir

moderació amb el menjar i el beure, perquè el cos està més predisposat a retenir les coses no saludables. el sentit de l’humor és una de les millors treràpies.

Lluna creixent. amb l’augment de la claror, les plantes creixen més ràpides i maduren més el fruit. el cos humà també està més receptiu per assimilar els aliments que menjam o bevem i recuperar forces. si es tallen les ungles o els cabells, el creixement és més ràpid.

Lluna minvant. Quan la claror de la lluna va minvant, també va minvant el creixement de les

plantes, encara que és quan es crien més vigoroses i amb més poder nutricional i curatiu. igual passa amb el cos humà, que es nota amb més potència i no nota tant el cnsament. També és bon moment per tallar-se les ungles o els cabellls si volem que creixin més a poc a poc, però amb amb més vigoria.

Festes santjoaneres Per les festes de febrer, com les del dijous llarder o els darrers dies, a més del bollit d’ossos, carota i potons, també és costum per fer rues i ruetes. enguany s’han superat, tant en la presentació de les carrosses i comparses com amb la participació d’infants, adolescents, pares i mares, i fins i tot padrins i padrines. estan d’enhorabona, tant els organitzadors com els participants. en el mes de març, encara que ens trobam en plena quaresma, a sant Joan celebram el Quart Diumenge o Festa del Pa i el Peix, amb les tradicionals coquetes que simbolitzen els pans i els peixos de Jesucrist.

Dia 20 és el diumenge del ram i es beneeixen els rams i les palmes baix el campanar. També hi podrem veure vestits nous i corbates.

Dia 25, el divendres sant, ja fa uns bons anys que es fa el Davallament, amb soldats ‘romans’ i les ‘manoles’.

Dissabte dia 26 es farna panades i robiols i finalment, dia 27, pasqua de ressurrecció, tendrà lloc la processó de l’encontre o dels tres bots i el frit de freixura.

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 11

mel i sucre

converses amb els amics Jaume Guillem Mas Gayà Va començar fa uns anys corrent a la prova del duatló que passava per sant Joan, Consell, Vilafranca, Manacor, sóller...

El ciclisme a Sant Joan (i VI) (aMPliaCió) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol” superant una sèrie d’obstacles, tots en el menor temps possible i amb un mínim d’errors. en cada una de les dues edicions que s’han fet hi han participat una cinquantena de ciclistes.

Arribada a la plaça Nova del descens urbà a Sant Joan.

algunes vegades va córrer amb la bicicleta fent parella amb en Guillem Munar “Bronder”, que corria la prova a peu. es va federar ara fa tres anys en la modalitat de descens urbà i de muntanya. el mes de juny dels anys 2014 i 2015 va formar part de l’organització i va participar en el “Descens urbà de sant Joan”. la prova consisteix en una baixada individual, amb un recorregut de devers 1.200 metres, des del dipòsit municipal d’aigua, a la zona del revellar, fins a la plaça Nova,

Altres corredors aficionats a la BTT Durant tres anys consecutius –2005, 2006 i 2007– a la vila es va organitzar el “Trofeu sant Joan de Mountain Bike”. a l’edició de 2005 hi va haver 71 inscrits, mentre que a la de 2007 varen ser 80 els ciclistes inscrits. el corredor local que més va destacar en aquesta carrera va ser n’andreu Galmés Barceló. altres joves santjoaners que hi participaren varen ser na Joana Gayà Bujosa, en Miquel Galmés Barceló, en Mateu Català, en Miquel àngel Mieras, en Joan Mora, en Miquel àngel Gomis... actualment, hi ha diversos santjoaners que corren amb bicicleta de muntanya en diferents proves a l’illa. són n’arnau Bauzà Mesquida, en Joan Font, en Gori Nicolau, en santi Vaquero, en Miquel Gayà, en Joan lluís Miró...

Jaume Guillem Mas Gayà.

11

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 12

mel i sucre

investigació

La família Guerau (ss. XVIII-XIX) (I) FraNCesC CaNuTo Bauçà

e

l malnom “Guerau” associat al llinatge Barceló, el portava una família benestant extingida en el segle XiX, que residia al carrer de la Princesa núm. 18, cantonada amb el carrer de sa lluna. els propietaris actuals d’aquest habitatge són els hereus d’antonina aina “lligat” casada amb l’amo en Tomeu “sèbio”.

Guerau, segons el DCVB (Vi: 452), és un nom propi d’home (castellà: Geraldo). a Mallorca ha esdevingut llinatge (escrit generalment Garau). etimologia: del nom propi germànic “Gairoald”. a sant Joan és un malnom profusament documentat i associat als llinatges Bauçà (16601864), Barceló (1698-1864), Font (1708), Gayà (1728) i Company (1752).1 la pronúncia d’aquest malnom en boca dels vells santjoaners és monosil·làbica: “Grau”. se’n deriven els diminutius “Gueraví” i “Gueravinet” associats als llinatges Company i Matas. a través d’aquestes pàgines i dels successius articles que publicarem posteriorment, coneixerem

12

els descendents d’aquesta família, de la qual i sense esser uns grans terratinents, gaudien d’un gran prestigi social al poble, presumiblement per la pertinença a ordes religioses d’alguns dels seus membres.

1. RAFEL BARCELÓ SALOM (m. 1721) GUERAU iniciam la investigació genealògica d’aquesta família, ja en el segle XVii, amb rafel Barceló, fill de Pere i de Catalina salom2 casat amb Joana Font (n. ?). aquesta és la seva descendència: 1.1. Fra Pere Barceló Font (1678-1745) Guerau. Fill de rafel i de Joana. Framenor, lector de teologia. No tenim més dades sobre ell.

1.2. Reverend Rafel Barceló Font (1686-1770) Guerau. Fill de rafel i de Joana. Prevere, va ser nomenat vicari de la parròquia el 1721, fou també arxiver durant el període 1724-1764, mestre de música del clero parroquial el 1724 i obrer de les ànimes el 1770; morí

el 13 de febrer de 1770 i fou enterrat en una sepultura davant la capella de les ànimes.

1.3. Joan Barceló Font (16941745) Guerau. Fill de rafel i de Joana. era casat de 2es núpcies amb Catalina Mayol. Testà el 1745.3 És el perpetuador de la nissaga que veurem tot seguit en el punt 2. Joan i Catalina varen tenir cinc fills: rafel, Catalina, Jaume, Joana i Miquela.

1.4. Fra Guillem Barceló Font (1697-1774) Guerau. Fill de rafel i de Joana. Framenor, el 1739 era lector de Teologia al convent de sant Francesc de Palma i l’any 1754 era definidor al mateix convent; escrigué dos tractats de moral, no publicats. un d’ells, de l’any 1736, duu per títol Tractatus de legibus iuxta uiam Scoti; morí a Ciutat el 7 de desembre de 1774.4 1.5. Bàrbara Barceló Font (m.

1750) Guerau. Filla de rafel i de Joana. No tenim més dades sobre ella.

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 13

mel i sucre 1.6. Caterina Barceló Font (m. c. 1739) Guerau. Filla de rafel i de Joana. Testà el 1739.5 No tenim més dades sobre ella.

2. JOAN BARCELÓ FONT (1694-1745) GUERAU Fou el perpetuador de la nissaga. Fill de rafel i de Joana, era casat de segones núpcies amb Catalina Mayol. No sabem gairebé res dels seus dos matrimonis. solament va tenir descendència amb la segona esposa Catalina Mayol, cinc fills, que veurem a continuació: 2.1. Rafel Barceló Mayol (n. c.

1755) Guerau. Fill de Joan i de Catalina. Framenor, fou predicador conventual del convent de sant Bernadí de Petra.

2.2. Catalina Barceló Mayol (n. ?) Guerau. Filla de Joan i de Catalina. No tenim més dades sobre ella.

2.3. Jaume Barceló Mayol (m.

1817) Guerau. Fill de Joan i de Catalina. era casat amb aina Gayà Munar (m. 1821) de Solanda, filla de ramon i de Margalida. És el perpetuador de la nissaga, que veurem tot seguit al punt 3. Jaume i Catalina varen

tenir set fills: Catalina, Joan, Margalida, ramon, Jaume, Francesc i rafel.

2.4. Joana Barceló Mayol (m.

1790) Guerau. Filla de Joan i de Catalina. era casada amb Miquel Bauçà (m. 1771) Verro. Fou coneguda com “la viuda Verra”.

Finí el 1790.6 la descendència de Joana i de Miquel és la família de Cas Notari, que tractarem en posteriors articles.

2.5. Miquela Barceló Mayol (m.

1870) Guerau. Filla de Joan i de Catalina. Fadrina. No tenim més dades sobre ella.

3. JAUME BARCELÓ MAYOL (m. 1817) GUERAU Fill de Joan i de Catalina. era casat amb aina Gayà Munar (m.

1821) de Solanda, filla de ramon i de Margalida. estaven domiciliats a la casa pairal dels Guerau del Barracar, situada al carrer de la Princesa. el 1819 aquest carrer era conegut popularment com “carrer d’en Garau” tot al·ludint al personatge de més rellevància del carrer.7 el cadastre de l’any 1792 registra tots els béns de Jaume Barceló:

“Jaume Barceló de Juan Garau per cases y corral 150 L Emés per cases de Rafel Bar- celó prevere son onclo 150 L Emés per terra Can Dil·lo 100 L Emés per un mul 20 L Emés per un molí de sanch 6 L Emés per mobles 6 L Emés per terra de Arnau Gayà 140 L Emés per terra la Coveta 50 L Emés per terra la Figuera Alagantina 33 L 6 s Emés per terra Son Rebaze 30 L Emés per terra a la Alcaria 70 L.”8

aquesta és la descendència de Jaume Barceló i d’aina Gayà: 3.1. Ramon Barceló Gayà (1778-1819) Guerau. Fill de Jaume i d’aina. Fou cap de milícies. era casat amb antonina Mestre (n. ?). ramon i antonina tengueren un fill: 3.1.1. Jaume Barceló Mestre (n. ?) Guerau. Fill de ramon i d’antonina. Metge. Fou conegut com “es metge Guerau”, exercí a Palma. aquests eren els seus béns a sant Joan el 1824: “1824, setembre 3. Jauma Barceló, fill del cabo de Milícias Ramon Barceló Garau, vesí de Palma, per casa y corral en el Barracar antes de Jauma Barceló Garau son avi, de fol 139, 150 L Emés per mitat terra la Era o Can Ditlo a la part de Son Baró y són dos cortons antes de dit conte y fol 50 L Emés per dos corton que és mitat de la Alcaria o Can Llagat, antes de dit conte y fol 35 L Emés per un cortó terra dita la Alcaria, antes de dit conte y fol 17 L Emés per mitat de mobles, de un mulí de sanch y mitat de un mul de dit conte y fol 16 L Emés per terra Son Rabasa de dit conte y fol 50 L.”9

Posteriorment tornam trobar

13

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 14

mel i sucre els béns de Jaume Barceló registrats amb el núm. 166 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: – es rafal, G-116, 1 quartó i 78 destres; 38 destres de vinya – Can Ditlo, H-43, 2 quartons i 53 destres – Figueres Blanques, H-241, 99 destres – Mitjà Pla, H-461, 1 quartó i 96 destres – s’alqueria, H-432a, 1 quartó i 95 destres. la suma total de les terres és de 2 quarterades, 1 quartó i 59 destres. També era propietari d’una casa al carrer des Barracar (de sa lluna) núm. 1.

Jaume Barceló Mestre “es metge Guerau”, el 1841, era practicant de medicina i al 1845 doctor. Va exercir a Ciutat. Tenia aficions artístiques i pintà, entre altres obres, una figura de Nostra senyora del roser per posar a la bandera que acompanyava les exèquies dels confrares. algú recorda haver vist una escultura de ceràmica “des metge Guerau”.

Tenia casa a la vila, coneguda com “Cas metge Guerau”, situada al carrer de sa lluna núm. 3, on posteriorment hi hagué l’escola Vella (Canuto et alii, 1996: 109).

3.2. Margalida Barceló Gayà (1773-1832) Guerau. Filla de Jaume i d’aina. era casada amb Pere Bauçà (n. ?) Papa. D’aquesta branca descendeixen les famílies “Papa”, “Teu-Tixador” i “Curt” que tractarem en posteriors articles.

3.3. Joan Barceló Gayà (n. c.

1773) Guerau. Fill de Jaume i d’aina. No tenim més dades sobre ell.

3.4. Jaume Barceló Gayà (17811865) Guerau. Fill de Jaume i d’aina. era casat amb Bàrbara

14

Casa Pairal dels Guerau del Barracar.

Payeras Barceló (1783-1867) i fou el perpetuador de la nissaga Guerau que varen residir al carrer de la Princesa. el cadastre de l’any 1792 registra tots els béns de Jaume Barceló: “1824, setembre 3. Jauma Barceló Garau de Jauma, per casa y corral antes de Jauma Barceló son para, present fol. 150 L Emés de mitat de la pesa terra dita Era a la part de esta vila y són dos cortons antes de dit conte y fol o Can Ditlo. 50 L Emés per dos cortons terra viña dita la Coveta antes de dit conte y fol.

50 L Emés de mitat terra dita la Alcaria o Can Llagat, són dos cortons antes de dit conte y fol. 50 L Emés per 2 cortons dit Can Toni de las Someras de dit conte y fol. 140 L Emés per mitad de mobles, de un mulí de sanch y mitat de un mul antes de dit conte y fol. 16 L.”

el mateix cadastre registra un afegitó de l’any 1824 on consten els béns de la seva esposa: “1824, febrer 29. Bàrbera Paye-

ras, muller de dit Garau, per mitat de mitx cortó terra a Son Amedora, antes de Josef Payeras, fol 15. 70 L.”

els béns de Jaume Barceló els tornam a trobar registrats amb el núm. 165 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: – s’alqueria, i-432, 1 quartó i 95 destres – Mitjà Pla, i-444, 1 quartó – son amadora, J-113, 1 quartó i 6 destres – es rafal, G-116a, 2 quartons i 15 destres – Can Ditlo, H-43a, 2 quartons i 52 destres – Ca na Melis, i-81, 1 quartó i 23 destres; 75 destres de vinya. la suma total de les terres és de 2 quarterades, 2 quartons i 66 destres. També era propietari d’una casa al carrer d’en Peremates (de la Princesa) núm. 16.

Tenia un cap de bestiar vaquí (no especifica si era bou o vaca) i un mul destinat a les tasques agrícoles.

Jaume Barceló testà el dia 14 de novembre de l’any 1858.10 elegí com a marmessors l’esposa Bàrbara Payeras i el fill Jaume Barceló. la filla aina tengué la

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 15

mel i sucre llegítima: “lego por parte de legítima a mi hija ana, media cuarterada de tierra llamada Ca na Melis, esto és un cuartón de viñedo y el otro campo. Más media cuarterada en el camino dels Calderers llamada Can llegat, al lado de la tierra de Juan Gayà. Finalment quiero tenga habitación en mi casa mientras sea soltera y mis herederos la mantendran buena, enferma durante lo espresado y las sábanas que se encontraran el dia del fallecimiento de mi consorte se las partiran entre Jaime mi heredero y su hermana ana y en tomar estado esta, le harán una arca según su estado.” Designà hereu universal i propietari el fill Jaume Barceló, i usufructuaria durant la seva vida l’esposa Bàrbara Payeras. Finí el testador el 15 de març de l’any 1865. el dia 5 d’abril de 1865, a requisició de la viuda Bàrbara Payeras, s’efectuà l’inventari dels béns del seu difunt espòs. l’inventari fou protocol·litzat pel notari santjoaner Joan Bauçà Matas11: [...] Bàrbara Payeras, viuda de Jaume Barceló, de 80 anys; Jaume Barceló Barceló, de 38 anys, i ana Barceló Payeras de 40 anys. Barbara Payeras como heredera usufructuària, el segundo como propietario y la otra como legataria del último testamento de Jaume Barceló Gayà que otorgó en 14 de noviembre de 1858 y tuvo efecto en 15 de febrero del corriente año: una casa y corral sito dentro esta villa y calle del Barracar, lindante por el oeste y sur con la calle; este con casa de Jayme Barceló [escola vella]; norte con la de los herederos de Miguel Bauçà, su valor 200 li- bras, así lo conceptuan los otorgantes.

Mas dos quartones en el mismo distrito y lugar llamado Can Ditlo. lindante por el este con la de ramon Barceló, sur con el camino; por este

Cas metge Guerau.

con la de antonio Mieras; norte con la de Guillermo Gayà. su valor 90 l mallorquinas.

Mas dos quartones llamado Can llegat. linda por norte con Juan Gayà; este con la de los herederos de antonio Barceló; sur con la de Miguel Bonet; este con simón Bauçà. su valor 200 l Mas dos quartones Ca na Melis. oeste Miquel Nivorra; sur sebastián Vaquer; este simón Bauçà; norte Maria Fiol. Valor 100 l Mas dos quartones de tierra el Mitjà Pla. oeste Maria Gayà; norte Maria Mas; sur antoni Puig; este

Pere Josep Matas.

Mas dos quartones lo rafal. oeste i sur con la de doña antònia Gayà; este con la de Joan Ferrer y norte con la de Joan Barceló. Valor 100 l Cuyas fincas poseian en virtud de testamento de Jayme Barceló àlias Garau de 27 agosto 1811 y tuvo efecto en 5 octubre 1817 [...].

aquesta és la descendència de Jaume i de Bàrbara: 3.4.1. aina Barceló Payeras (1820-1890) Guerau. Filla de Jaume i de Bàrbara. Fadrina. Fou

15

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 16

mel i sucre assassinada a la seva llar del carrer de la Princesa núm. 16 (Can Guerau). el llibre de defuncions de l’arxiu Parroquial registra el luctuós succés: “Fallece a los 70 años, soltera, hija de Jaime Barceló y de Bárbara Payeras. Fué hallada cadaver a las 11,30 de la mañana del dia anterior a la fecha, de muerte violenta.” Fou el darrer membre de la família dels Garau del Barracar i amb el seu òbit es va extingir la nissaga i el malnom. alguns vells santjoaners de la dècada del 1980 encara recorda- ven el fet d’una manera vaga i imprecisa, sense saber qui fou l’autor ni el motiu del tràgic succés.

sembla fou ordenat sacerdot l’any 181815 i tres anys desprès, el 15 d’abril de 1820 de bell nou l’anomenaren per a ensenyar gramàtica a la universitat.16 Bover afegeix, d’altra banda, que l’any 1826 obtingué el títol de lector.17 Quan un decret inic de 12 d’agost de 1835 disposà la supressió dels convents de regulars de la província, el pare Francesc, com altres vuit-cents religiosos, clergues o llecs, abandonà amb dolor i recança el convent ciutadà -aleshores hi havia 120 frares, 68 d’ells sacerdots- i, com a prevere secular, obrí escola “...consiguiendo numeroso concurso de discípulos ...”.”18

3.4.2. Jaume Barceló Payeras (1820-1887) Guerau . Filla de Jaume i de Bàrbara. Fadrí. No tenim més dades sobre ell.

Els treballs manuscrits sabem per Bover qui, amb tota seguretat, tractà el menoret observant llatinista, que aquest morí “...dejando escritas varias obras”, totes elles d’estudi, pràctica o docència del llatí, obres dissortadament inèdites o, per desgràcia, perdudes o, almenys, no localitzades fins ara a les biblioteques mallorquines. els diferents volums, en quart, que degué fullejar l’erudit vuitcentista i que conservava, pels volts de 1860 el nebot hereu, tenen títols tan curiosos i diversos com aquests: –Adagios castellanos con su versión latina –Proverbios o frases proverbiales en castellano i en latín –Gramática latina por un mètodo no conocido hasta el dia –Inscripciones latinas dedicadas a la memoria del reverendo padre fra Juan Bestard –Resumen de la vida de la beata Catalina Tomás en versos hexámetros –Nombres de reino, regiones, provincias, ciudades, villas, islas, montes, fuentes, y rios, puestos en orden alfabético, con su significado en latín

3.5. Francesc Barceló Gayà (1788-1857) Guerau. Fill de Jaume i d’aina. Fra menor. Fou el personatge religiós més desta- cat de la família. l’any 1980 fou publicada a la desapareguda revista “Sant Joan”, per Baltasar Coll Tomàs la biografia d’aquest franciscà santjoaner. Transcriurem a continuació una part d’aquest article: [...] res sabem de l’adolescència i joventut de Francesc ni de la seva vocació franciscana, segurament encobeïda pels franciscans de Petra. Bover, benemèrit cronista coetani seu, només diu lacònicament: “...visitó el hàbito de observante; fué cuatro años Maestro de Gramática en el convento de san Francisco de Palma.”12 Consta que el 24 d’agost de 1814 fou anomenat Catedràtic de llatí13 de la universitat literària on explicà gramàtica diversos cursos puix que figura en la relació dels seus professors de l’any 1817 amb una paga de trenta lliures.14

16

la varietat temàtica és evident –biogràfica, paremiologia, gramàtica, poesia, etc.– però sempre hi ha un denominador comú: l’amor a la llengua llatina estimada amb passió, coneguda en rofunditat, treballada amb afany o disposta amb enginy per a l’ensenyança dels joves, fins i tot “...por un método no conocido hasta el dia.”

L’obra impresa Com senyala Pere Jofre Bosch “Francesc Barceló escriví diversos llibres pedagògics, algun d’ells reeditat moltes vegades.” l’afirmació generalitzada de l’articulista dona fe, imprecisa, certament de l’èxit del Breve método autoritzat el 16 de gener de 1818 i imprès per Felip Guasp la primavera d’aquell any. almenys són nou les edicions fetes en setanta-quatre anys. sense intenció de rigorisme ni criteris d’exhaustivitat podríem fer del seu contingut aquesta classificació sumària: –el temps del verb. Coneixement i funció (pàg. 3-7).

–l’oració activa i passiva (pàg. 8-12).

–el gerundi simple i el compost (pàg. 13-22).

–el participi. Funció i construcció (pàg. 23-29).

–els relatius (pàg. 30-33).

–l’infinitiu. Construcció (pàg.

34-46).

–les partícules (pàg. 48-49).

–els numerals (pàg. 50-57).

Hem de dir que totes les pàgines de l’opuscle, llegides amb criteris d’ara, traspuen més enginy que saviesa, més amor que coneixement, més desig que realitat. Però sempre serà d’agrair la tasca anònima del franciscà santjoaner que, en moments difícils, continuà el treball secular d’una llarga munió de llatinistes: arnau Descós, Bernat d’olesa, Miquel Güells, Melcior Miralles,

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 17

mel i sucre Pere Moix, Guillem Net, Francesc Pasqual, Joan Pastrana, Bartomeu Pou, Joan Despuig, Tomàs Mora, andreu Moragues, etc. testimonis tots ells d’una amor profunda a la llengua llatina, amor que mai deuria esvair-se a la nostra terra, perquè, com escriví el poeta de Pollença: “...ma pàtria / filla és de roma [...]. (Coll, 1980: 16-19).

Francesc Barceló, prevere, religiós exclaustrat de pares observants, fill de l’honor Jaume Barceló i d’anna Gayà, cònjuges difunts, natural de sant Joan i vesí de la ciutat de Palma testà el 1857.19 Designà com a marmessors Jaume Barceló, metge, nebot seu, don antoni Bauçà, don Bartomeu Bisquerra i don antoni i don ramon Vanrell, germans preveres exclaustrats de la mateixa orde. elegí sepultura al cementeri rural “en la tomba de los meus germans religiosos de la mia orde.” Designà hereu universal al seu nebot Jaume Barceló, metge i als seus hereus, però hi va afegir aquesta curiosa clàu- sula: Que en cas de morir aquest sense infants “la figura que tench de sant Bonaventura ab tots los vestits y alajas del seu adorno pasará en casa del señor don Mariano Villalonga y als seus.”

Morí el testador el dia 8 d’agost de l’any1857.

3.6. Rafel Barceló Gayà (n.

1785) Guerau. Fill de Jaume i

d’aina. No tenim més dades sobre ell.

3.7. Catalina Barceló Gayà (1771-1852) Guerau. Filla de Jaume i d’aina. era casada amb Joan Bauçà (n. ?) Pastor. D’aquesta branca descendeixen les famílies “Pastor” i “llegat” que tractarem en posteriors articles.

BIBLIOGRAFIA Canuto, Francesc; estelrich, J.; Font, J.; Moratinos, J.; sastre, M. (1996). Els Malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX. Monografies santjoaneres, 5. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

Coll Tomàs, Baltasar (1980).

“Biografia humil d’un frare llatinista: Francesc Barceló Gayà (1788-1857).” a: Revista Sant Joan, núm. 100, pàg. 16-19. sant Joan.

NOTES 1. Canuto, Francesc; estelrich, J.; Font, J.; Moratinos, J.; sastre, M. (1996).

Els Malnoms de Sant Joan. Segles XIVXX. Monografies santjoaneres, 5. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

2. el 1721, a 9 desembre, morí mes. tre rafel Barceló àlies Garau, casat amb Joana Font, fill de Pere i de Catalina salom; llega una missa baixa perpètua i vol sigui hipotecada sobre la terra dita la Coveta. Designà hereu universal el fill Joan Barceló (aPsJ, 13.1).

3. aPsJ, 13.3, f. 59v.

4. religiós observant. Fou lector de teologia al convent de llucmajor. escriví: Tractatus de legibus iuxta uiam scoti, aliorum praeclarissimorum doctorum utilissimus omnibus praesertim confessaris pro recta sacri poenae admi-

nistratione secundum methodum patris felicis potestas dispositus (1736).

5. aPsJ, 13.3, f. 4v.

6. 1790, setembre 6. “Morí Joana Barceló àlies Garau, viuda de Miquel Bausá àlies Verro i filla de Joan i de Catalina, ja difunts. enterrada davant la capella de sant antoni. Testament notari Bartomeu Gallard el 16-3-1790. Foren marmessors: l’amon Miquel Barceló Calet, Matheu Bausá son fill i Jaume Barceló, son germà” (aPsJ, 13.6, f. 196).

7. aMsJ, llibre de la Guàrdia Marítima de l’any 1819, ref. 638/8. el carrer d’en Garau registrat en aquest llibre de talles consigna els següents contribuents: Teu de na Busquereta, Viuda Garavina, Pere Bou menor, rafel Bausá Valent, Miquel Bausá Cotà i la viuda d’en Garau.

8. aMsJ, Cadastre any 1792, f. 139v.

9. aMsJ, Cadastre 1792, f. 266. el cadastre registra nombrosos afegitons d’anys posteriors, com aquest de Jaume Barceló de l’any 1824.

10. arM, protocol 2368, f. 107.

11. arM, protocol 2363, f. 51-52.

12. Bover, Joaquin Maria (1968).

Biblioteca de escritores baleares. Tom i, sub voce Barceló, Francisco. Palma.

13. lladó Ferragut, Jaime (1973).

Història del Estudio General Luliano y de la Real y Pontifici Universidad Literaria de Malorca. Pàg. 119. Palma.

14. Íbidem, pàg. 201. Cita com a font el lligall núm. 1 expedient núm. 11, de l’arxiu de la universitat, en dipòsit avui a l’institut ramon llull de Ciutat.

15. Planas sagrera, José (1920-1921). “exclaustrados franciscanos. Convento de Palma.” a: BSAL, XVIII, pàg. 39-46. la relació dels franciscans santjoaners fou reproduïda textualment per Bartomeu Guasp, a Documenta (31 desembre de 1946) pàg. 486.

16. Jaime lladó, op. cit. pàg. 201.

17. Bover, op. cit.

18. Íbidem. Bover.

19. arM, protocol o-440, f. 78-79v.

17

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 18

mel i sucre

E

18

opinió

l març de 2015, un grup de santjoaneres i santjoaners ens vam reunir a Es Pla Education Centre, al convent de les monges, i vam fer una sessió de treball pensant accions per a construir, entre totes i tots, un Sant Joan més feliç i igualitari. D’aquella sessió van sorgir una sèrie de reflexions que, en un principi, havien de ser part d’una intervenció mural a la Casa de Cultura.

El mural havia de servir per declarar aquella paret un espai lliure de discriminació masclista, una acció simbòlica, però també útil per fer pensar que potser el coneixement social compartit és qüestionable quan ens aturam a pensar sobre accions que feim cada dia, per inèrcia, perquè sempre ho hem fet així.

Les frases i reflexions del mural eren aquestes: – L’home és capaç de fer dues coses al mateix temps, sí... i la dona en vol compartir unes quantes.

(Les limitacions de gènere són construccions socials.)

– Xef i cuinera, metge i infermera? (L’educació ha de ser igualitària i l’accés al món laboral també. No facis distinció d’ofici, sigues el que vols fer.)

– A mi m’agrada fer foc i sóc dona! (Treu de la motxilla les frases fetes, els models imposats, el llenguatge sexista i els tòpics.)

– On ets? A quina hora arribaràs? Qui és aquest que t’ha escrit? Qui és aquesta que t’ha escrit? (El control és violència: el Whatsapp no és amor.)

– Menjar, cantar, cuidar, gaudir, gestionar, netejar, córrer... són verbs sense gènere. (Fes una guia

Sant Joan, un poble més feliç i igualitari?

CaTaliNa Gayà Morlà DoNa Del Col·leCTiu TeraNyiNes

de les rutines, les que t’agraden i les que no t’agraden, i fes-te’n responsable: comparteix-les.)

– Som home i m’agrada acompanyar els fills al parc! Som dona i m’agrada acompanyar els meus fills al futbol. (Normalitzem els espais.)

Finalment, el mural no es va fer, però durant aquest any aquell pensament col·lectiu ha donat peu a quatre sessions sobre Autoexigències organitzades pel col·lectiu Teranyines, entre octubre i novembre, i a una sèrie de reflexions necessàries per posar en pràctica l’objectiu inicial de la trobada: fer de Sant Joan una comunitat més igualitària i feliç.

Tornam, aquest març de 2016, a aquelles propostes i feim una intervenció pública, demanant a dones de Sant Joan, a través de trobades casuals al carrer, que ens parlin de la situació de la dona avui dia.

Càmera i preguntes en mà, n’Aina Sastre i Catalina Jaume han sortit al carrer i han aturat a dones de totes les edats. Ha estat molt fàcil l’apropament: la necessitat d’educació i els avanços aconseguits han sortit a totes les xerrades, però també el llarg camí perquè homes i dones tenguem i visquem les mateixes oportunitats. Hi ha una paraula empoderament, la definició de la qual és un convit al canvi, a iniciar un camí de canvi, tant per a homes com per a dones.

Aquell recull d’entrevistes, en forma de mosaic, és només una petita mostra d’empoderament. És cert que algunes joves no

han volgut sortir al mosaic però la seva opinió mostra que encara hi ha molt camí per córrer. La transformació social del nostre món passa també per la transformació dels estereotips, els simbolismes i les tradicions injustes adquirides.

El Dia Internacional de la Dona visibilitza els avenços, però mostra que la desigualtat de gènere és encara un problema a solucionar.

Només unes dades que cada 8 de març surten a la llum com a crits i després, només quan el calendari passa a dia 9, es queden com a dades al ciberespai: a) les dones cobren un 20% menys que els homes si es comparen feines d’igual categoria laboral; b) les ocupacions més feminitzades –administració, serveis i atenció a les persones– són les més precaritzades i on els salaris són inferiors de mitjana; c) el 47% de les dones ocupades té formació superior, per sobre del 34% dels homes que treballen; d) la feina a temps parcial està molt feminitzada; e)l 22,8% de les dones contractades el 2012 ho va ser amb contractes a temps parcial i en el 100% dels casos el motiu va ser comptabilitzar amb la cura de familiars.

Són dades, massa similars cada any.

Els micromasclismes, actituds i pràctiques amb les que convivim cada dia, passen gairebé inadvertits, però són presents, parts del nostre dia a dia. A Sant Joan i a fora de Sant Joan, parlam amb un grup de joves sobre tecnologies i control social –a Catalunya hi ha una campanya al transport públic de la Generalitat per advertir del control a través del Whatsaap,

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 19

mel i sucre aquí no he vist res– i diuen no haver experimentat una situació semblant. Bona notícia. Les mateixes joves, però expliquen que no es tracta igual “al jove que surt o lliga molt” que “a la jove que fa el mateix”: ell es poderós, ella és vista negativament. Parlam amb dones que han experimentat sexualitats perifèriques (potser no monògames, potser no heterosexuals) i totes diuen que aquestes opcions segueixen sent un tabú social. Parlam amb un grup de dones majors i ells s’assumeixen com a cuidadores, per “amor i afecte”, però també “per obligació pel fet de ser dones”. Parlam amb dones que han decidit no ser mares i expliquen que constantment han hagut de justificar la decisió: la societat encara no entén que una dona no vulgui ser mare. Parlam amb dones que han tengut diferent parelles sexuals, amb llibertat i sense passar per matrimonis o parelles de fet, i totes coincideixen en què la seva opció de vida ha passat per fer una vida urbana, fora del poble on havien nascut.

Les entrevistes següents, a peu de carrer a Sant Joan, són una tasca d’Aina Sastre Català. Catalina Jaume Gayà ha fet els retrats.

– Has patit discriminació per ser dona a la feina?

“No. Som auxiliar d’infermeria, una professió que abans es considerava femenina i que, gràcies a l’educació, podem dir que avui és una feina tant d’homes com de dones. És a dir, hem tret barreres, i crec que hi ha més consciència de la necessitat d’igualtat, tant per part de les dones com dels homes. Jo, així i tot, crec en segons quin àmbits la joventut d’avui en dia fa passes enrere i aquesta és una situació preocupant. Però no vull generalitzar. No sé per què passa, però crec que ho hauríem de debatre entre tots”.

Martà Jordà 27 anys

vàrem anar a costura i que abans els homes anaven sols al bar i les dones es quedaven a casa. Ara si van al bar, hi van junts i els homes, a casa, comparteixen les feines amb les dones i això és molt important. ¿Per què les dones han de ser les màrtirs?”

Maria Salom Bernat 78 anys

M. Magdalena Beltran Bauzà 46 anys – Has patit discriminació a la feina per ser dona?

“Faig feina amb infants i mai he trobat impediments, tot el contrari. La societat cerca dones per treballar amb infants, pensa que la relació és més bona, però jo no ho compartesc. Hi ha homes que fan tan bona feina com una dona”.

Maria Matas 83 anys – Ha canviat la situació de la dona d’ençà que éreu jove?

“Molt, pensa que nosaltres

– Com l’ha marcada la religió com a dona?

“Jo som profundament religiosa i ara que visc tota sola res el rosari moltes vegades. S’horabaixa al resam amb una amiga. Crec que les dones sempre hem estat més creients que els homes, encara que avui és diferent i ni uns ni altres ho són tant com antes”.

19

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 20

mel i sucre Noelia Llull Cunill 33 anys

– Has patit discriminació a la feina per ser dona?

“A la meva feina majoritàriament som dones, som infermera, i mai no m’he trobat cap problema.

També he fet tasca sindical i tampoc no he tengut problemes. En ocasions puntuals, he trobat homes, però també dones, amb actituds de menyspreu, però són casos puntuals”.

Catalina Morlà Jaume 68 anys què una dona sempre ho té més difícil que un home. Esperam que allò que li haguem ensenyat l’ajudi i que la societat canviï, supòs que canvia amb més educació”.

– És igual sortir de marxa si ets home o dona?

“Passi el temps que passi no són iguals els dos sexes. No ha canviat, encara que la meva impressió és que està començant a canviar”.

Catalina Gayà Morlà 40 anys

Margalida Català Juan 55 anys – Ha canviat la situació de la dona d’ençà que éreu jove?

“Molt. Avui en dia les dones tenim més llibertat que abans, és clar que ha estat una lluita dura per a tothom, ells i nosaltres, i encara ho és perquè encara falta camí. ¿Com podem seguir? No ho sé, jo crec que és una qüestió d’educació d’homes, però també de dones”.

– Educam igual als nins i a les nines?

“Intent educar els meus fills de la mateixa mateixa manera, però cada fill és diferent i, per molt que ho intentis, acabes educant-los de diferent manera.

20

Maria Francisca Gomis 41 anys – Educam igual als nins i a les nines?

“Nosaltres intentam inculcarlos a tots dos el mateix i no feim cap tipus de distinció, encara que respectam que tenen caràcters diferents. Així i tot, tenc clar que la nina ho tendrà més difícil per-

– Has patit discriminació a la feina per ser dona?

“Al carrer, al treball de camp, sigui en guerra o en conflictes socials, ser dona sempre m’ha permès entrar a llocs on els meus col·legues no accedien i mai no he trobat barreres. A l’empresa, però, sí que és evident un sostre de vidre: és a dir, el fet que sempre els caps siguin homes i que es doni per suposat que això és normal és una forma de discriminació”.

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 21

mel i sucre

opinió

Futbol+dona aiNa sasTre CaTalà

s

óc dona i jugo a futbol, hi he jugat sempre i segurament sempre hi jugaré. si ser dona per si mateix ja és comlicat, ser dona i esportista ho és un poc més. el futbol es diu que sempre ha estat un esport per homes, però tot es pot canviar.

Des de petita he viscut amb una

que no creu que les dones siguem tan vàlides com els homes per jugar a futbol, però la meva resposta sempre ha estat la mateixa; cap alt i la pilota als peus. sigui quin sigui el que sentis mai t’ha d’importar el que altres pensin de tu, t’ha d’importar el que tu penses de tu mateixa.

Plantilla de l’equip de fubtol femení de l’Interplà (Santa Eugènia).

pilota sota el braç i sentint comentaris de tota mena, però la vida es resumeix en intentar evolucionar i canviar les coses. Hi ha una forta lluita per canviar les coses i l’esport femení està en un moment àlgid, dolç i amb ganes de fer-se veure.

Com ja he dit, les coses s’han de canviar i estam en un gran moment per fer-les canviar. el temps passa i les persones creixen i evolucionen.

Durant tots aquests anys que he jugat sempre m’he trobat gent

sempre m’he trobat gent que m’ha ajudat i que ha confiat en mi. la gran majoria d’entrenadors sempre m’han sumat i mai m’han restat, des del primer fins a l’actual entrenador. sempre et trobes dificultats, però a la vegada et trobes persones que t’ajuden i creuen en tu. segons la meva opinió, tot es pot superar amb esforç, dedicació i sobretot amb felicitat. la situació actual del futbol femení, com la de la gran majoria d’esports femenins, no és la

millor, però tampoc la pitjor. No és la millor ja que països com estats units, alemanya o Japó confien en el futbol femení. Cal destacar que tot i que europa sembla ser el continent més progressista, cap de les seleccions europees va quedar finalista al passat mundial del Canadà. aquí, a espanya, s’està començant a canviar i a creure en el futbol femení, mostra d’això és que cada cap de setmana es dóna un partit de lliga femenina per televisió (cosa que abans no es feia) i que equips com el FC Barcelona hagin fet professional la secció femenina de futbol (cosa que no s’havia vist mai a espanya, ja que la lliga espanyola femenina mai ha estat professional). Podem dir que la situació del futbol femení està millorant; s’estan fent passes de gegant per assolir un objectiu clar: que el futbol femení espanyol sigui professional, no demanam miracles, simplement que la situació millori. exemples de jugadores espanyoles que triomfen fora d’espanya són Virginia Torrecilla; jugadora mallorquina que juga al Montpeller (França); Vero Bo quete, una de les millors jugadores del món, juga al Bayern de Munic; o també el conjunt d’espanyoles que juguen a l’arsenal ladies (Marta Corredera, Vicky losada i Natalia Pablos). a l’actual edició de la champions femenina, el FC Barcelona és l’equip espanyol que més lluny ha arribat, al març jugarà els quarts de final davant d’un equip consolidat a europa com és el PsG.

21

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 22

mel i sucre

Feim un pensament

L’embat

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

F

a uns mesos que no xerrem de temes de geografia física i més concretament de meteorologia. a Mallorca li diem ‘embat’, els catalans li diuen ‘marinada’, i els castellans ‘brisa’. els monsons del sud-est asiàtic i de l’amèrica del sud no són més que un embat enorme a escala continental. Per sort, l’embat mallorquí no és tan gran, però... com funciona l’embat? Què provoca a Mallorca? Té conseqüències per la vila? Per tenir-ho clar, haurem de fer un pensament... geogràfic!

Que és l’embat? És un vent molt habitual, suau, humit i lleugerament fred que es mou de mar cap a terra durant el dia, a causa de certs factors meteorològics. De nit, la direcció s’inverteix i el vent més calent i dèbil passa anomenar-se ‘terral’.

Ja al s. XiX l’arxiduc lluís salvador va escriure sobre l’embat quan visitava Mallorca: Hacia las diez de la mañana, todos los días, o casi, se levanta una brisa marina, llamada ‘embat’, muy agradable, que suaviza el calor; dura todo el día y se extingue al ponerse el sol. Las

ardientes noches del sur también refrescan en Mallorca; hacia las diez de la noche se levanta, de la parte de tierra, un airecillo fresco que rebaja la temperatura del día y dura hasta el alba. Esta brisa se llama ‘terral’. (...) Durante esta época [verano] se observa cierta periodicidad en la brisa marina, llamada ‘embat’, y en los suaves vientos de tierra, que se llaman ‘terrals’. Sin embargo, dichos vientos no son constantes y en

muchos días hay calma muerta.

El ‘embat’ es una brisa fresca en las proximidades de la costa, pero en el interior de la isla es más caliente y débil. avui en dia ha estat estudiat pels millors climatòlegs i meteoròlegs de les Balears: J.M. Jansà i e. Jaume (1946), García Pedraza (1980), Gayà (1982), alonso et al.

(1983), ramis et al. (1990) o ramis i romero (1995), alguns altres l’han relacionat directament amb

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

22

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 23

mel i sucre

les pluges torrencials que tenim a l’estiu (González et al., 1988; González i Heredia, 2001; Guijarro i Heredia, 2004; alomar Garau i Grimalt, 2006, 2009 i 2012).

Com es produeix l’embat?

Durant el dia, el sol encalenteix més la yerra que la mar. Per tant, quan el sol escalfa l’interior de Mallorca l’aire calent que està al Pla s’eleva per convecció (l’aire calent pesa menys que el fred).

Com que l’interior de Mallorca passa a tenir menys aire i es “buida”, això provoca que l’aire marítim (més fred i pesat) es mogui en direcció a l’interior per omplir-hi el buit generat. l’embat és inicialment perpendicular a la línia de la costa, però com que es mou aferrat a la terra, a mesura que s’allunya de la costa és afectat per l’orografia i les forces de fricció i de Coriolis, per tant, a l’hemisferi nord tendeix a anar cap a la dreta. l’embat, a escala continental pot arribar a tenir efectes fins a 150 km a l’interior dels continents. aquests efectes suposen una temperatura diürna més fres-

ca, més humitat i més possibilitats de pluja, sobretot a l’estiu.

D’on ve l’embat?

Mallorca té la forma que té, conformada en tres parts: la serra de Tramuntana, la serra de llevant i es Pla. Tenint en compte que, lògicament, l’embat hauria d’entrar per totes bandes per parts iguals, la serra de Tramuntana en bloqueja la seva entrada pel nord i la serra de llevant fa el mateix des de l’est. Per tant, els dos principals llocs d’entrada de l’embat són la badia de Palma i la badia d’alcúdia. en menor mesura, també entra per la badia de Campos i per la Marina de Manacor (perquè la serra de llevant és més baixa allà). Per tant, si vos hi fixeu, els vents principals que rebem al Pla de Mallorca són gregal (nord-est) i llebeig (sud-oest) ja que són les direccions de les badies de Palma, Campos i alcúdia, i òbviament serà més fort en una d’aquestes direccions, com més a prop estiguem d’una d’aquestes badies. excepció: sóller té embat de mestral, ja que la

serra de Tramuntana no ho impedeix. en el cas de sant Joan, la cosa és reparteix pràcticament al 50%, això vol dir que la vila està a un lloc on conflueixen els diversos embats de Mallorca, fet que converteix sant Joan en un punt de convergència de vents.

Convergència de vents i tempestes d’estiu Com sabeu, a sant Joan (i els pobles de devora) és habitual que a l’estiu hi caiguin tempestes. aquestes tempestes es produeixen perquè els embats que entren per les badies convergeixen i xoquen a sant Joan, i no tenen més remei que pujar cap a l’atmosfera. Quan l’aire calent i humit puja, es refreda més ràpid i pot provocar fortes pluges. les zones d’entrada de l’embat i les zones principals de convergència les podeu veure al mapa.

Per tant, ara ja teniu més clar com funciona l’embat, i esper que tengueu un moment per fixar-vos, sobretot a l’estiu, en les tempestes que pot arribar a provocar.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

23

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 24

mel i sucre

dalt del turó

Figueres despullades i grípies buides CliMeNT PiCorNell

* * *

La natura mai reposa, però hi ha elements d’ella que pareix que sí ho fan. Com les figueres i els ceps, sense els raïms i les figues que tendran a l’estiu. Ara, les figueres desvestides ens comuniquen la força, adormida, dels seus milers de braços sense fulles, així, són tan hermoses com vestides a l’estiu amb el seu fullam. Els ceps, que vetllen el moment adequat per brostar els sarments, ens encomanen els ritmes de l’ecologia. Més enllà dels figuerals, més enllà del ceps, dels raïms i les rapes, els vegetals no són en

24

aquests casos sinó mèdiums entre l’ofici d’una mirada i la natura.

Una mirada que va molt més enllà del que tenim tan prop: observam com la llacor de la terra esdevindrà saba en els elements més definidors dels paisatges i les essències de la mediterraneïtat. * * *

De l’aeroport vaig directe cap a comprar queviures. Després

d’una temporada fora hi ha poca cosa a ca nostra. “Venim a omplir sa gripi”, diu en Melcior Masseno quan ens econtram dins la botiga.

Pens amb el refrany: es bou coneix son senyor i s’ase sa seva grípia. És un home major però se val bé d’ell mateix i compra i es fa el menjar. “Ell ja no quedava res dins ca nostra per roegar, tret d’una pixa de porc que mon pare tenia penjada a una paret per fer tallants els punticorrents”. Veig

ANDREU MAIMÓ

Dins l’avió, tornant de París, llegesc els versos d’Artur Rimbaud a Le bateau ivre: “Si alguna mar d’Europa desitjo, aquesta és la del bassiot, / freda i negra on, en el cap-al-tard perfumat, / un nin a la gatzoneta ple de tristor, hi deixa anar / una barqueta fràgil com una papallona de maig...”

Mentre entram damunt Mallorca per Formentor, guait el paisatge, l’avió va baixant, reconec els pobles per on pas, entre ells el meu, amb el seu paisatge hivernal.

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 25

mel i sucre bastants d’homes que van a comprar, cosa impensable fa uns anys, avesats a ser servits per les seves dones, sense saber fer cap cosa més que tallar un tros de pa i escampar-hi sobrassada. * * *

A un amic li han detectat un tumor. Pens en l’aforisme de Woody Allen quan diu: les paraules més hermoses avui en dia ja no són ‘t’estim’, sinó: ‘és benigne!’. Esper que sigui el seu cas.

Toc a la porta i em ve a obrir ell.

El veig desmillorat. Té posada música de Mozart, en concret el seu extraordinari Rèquiem que ja escoltava, escolta i escoltarà ad kalendas graecas, esper, pel seu bé. El veig cop-piu, cop-piu, no se mou de dins ca seva que, malgrat sigui gran i espaiosa, funciona com un cercle tancat que alleugera el seu malestar, això sí, caminant pels mateixos senders li fa

* * *

Hi trob en Tomeu Capnegre que ja du la seva ració de suc. “¿Dónde estas Gayà?” Figura que li demana el sergent. “Estoy detrás de una ‘garba’ mi sargento!” Se contesta ell mateix creguent que es troba encara a la batalla de l’Ebre durant la guerra civil. Allà quedà aïllat del seu batalló i afamegat i amb set, sempre em conta que va beure aigua d’una potada de cavall que havia fet un bassiotet... * * *

En fi, retorn cap al meu turó camí del Revellar. A una palmera datilera, de les que no els pega l’escarabat que mata els fassers, els aucells van a les restes del que va ser una viola de dàtils i pica que te pica se’n fan un llepadits.

De la roada, encara regalimen unes gotetes que amb les picades frenètiques i suculentes dels animalons fan com una brusqueta quan hi pas per davall. Fa fred i això am fa sentir viu. I bé.

NICOLAU

PLANTERS

una sensació de cosa tancada i reduïda. Ha oblidat determinades sensacions, el seu cos se li fa estrany. Un vertader canvi d’estat, per a ell i per a tots els qui l’enrevolten. Tot plegat té un aire de Quaresma d’un temps, ara que s’acosta la festa del “Quart Diumenge” i el seu lloc emblemàtic: el santuari de Consolació; amb els seu turons, la creu que té com una mossa, la cisterna, les coquetes o casques, tot té un significat especialíssim per als qui tenen relació amb Sant Joan. “Me sent com dins un absurd”, me diu, “he perdut el que els hebreus en diuen la chutzpah, com allò d’aquell nin que mata els seus pares i després, en el seu judici, demana al jutge que li apliqui l’atenuant que és orfe!” Li deix tres llibres que li he duit i vaig a fer un poc de gasto al casino.

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

25

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 26

mel i sucre

I

El víking de Manhattan

notes musicals

Julià PiCorNell

magina’t un home adult, amb barba i cabellera blanques, vestit com un víking—llança, casc amb corns i pells de cuir—, caminant per els carrers de Nova York i vivint com un sense sostre; possiblement el catalogaríem com a un llunàtic. Imagina’t també que l’home en qüestió pateix ceguera i que, enlloc de fer llàstima per demanar almoina, fa música i escriu i recita poesia a canvi de la caritat de la gent, tot això des d’un improvisat campament que s’ha construït en un cap de cantó i on habita des de fa més de vint anys. Llavors imagina’t també que ha composat música com per editar més de trenta àlbums, que s’ha inventat múltiples instruments musicals, o que alguns dels seus millors amics són personalitats del món de la música com el director de la Filharmònica de Nova York, Leonard Bernstein, el saxofonista Charlie Parker, el clarinetista Benny Goodman o el director Arturo Toscanini; i encara més, que Bob Dylan, Janis Joplin o Igor Stravinsky se’n declaren admiradors absoluts. Resulta tot una mica incongruent, no és veritat? Aquesta, idò, és la inversemblant però verídica història de Louis Hardin

(1916-1999), més conegut com a Moondog, qui enguany hauria complert cent anys.

Ceguera i èxode Hardin era originari d’un minúscul municipi de Kansas anomenat Marysville. Als setze anys quedà cec mentre treballava a la granja, quan un cartutx de dinamita li esclatà accidentalment a la cara. Aquí decidí dedicar-se per complet a la música, parant especial atenció a dos conceptes: el contrapunt i els ritmes dels indis nadius americans (que en una experiència infantil l’havien marcat profundament). Acudí a diverses escoles per a cecs on aprengué una mica de teoria musical en braille, tot i que la majoria de la seva formació l’acompliria de forma autodidacta, d’oïda. Finalment el 1943 se’n anà a Nova York per quedar-hi.

S’establí al carrer 52—a la cantonada amb la cèlebre sisena avinguda—, prop d’un local d’striptease molt freqüentat per músics de jazz; allà es batià com a Moondog, el ca de la lluna, després d’escoltar durant dies un ca que rondava la zona i que, segons ell, “udolava a la lluna com cap altre”. Venent còpies de la seva

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

26

poesia i interpretant música al carrer conegué, entre d’altres, les celebritats esmentades abans, qui es congraciaren amb ell. Així va poder accedir de forma assídua als assajos de la Filharmònica, als millors shows de jazz i bebop, o als concerts de la Simfònica.

Evidentment, això va ajudar-lo primer a definir el concepte musical que perseguia, i segon tenir la oportunitat per a enregistrar amb músics i mitjans de primera categoria.

Personatge únic: música única Partint de les seves dues obsessions –el contrapunt i les músiques tribals nordamericanes–, l’inclassificable Moondog donà vida a més de mil cinc-centes composicions on podem trobar-hi de tot: des de sons d’orientació jazzística, músiques concebudes per sonar al carrer, peces de cambra, madrigals, etc. De vegades acompanyat amb sons enregistrats al carrer –plors d’infants, el piular dels ocells, el so del trànsit, el remor de les ones–. Sempre minimalista i transgressor, experimentà de vegades amb la música atonal i dodecafònica. Moondog s’inspirava amb els renou del carrer, sempre en marxa. En les

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 27

mel i sucre

seves composicions hi queden reminiscències d’aquest fet, amb sons que recorden el vaivé del metro, les sirenes d’ambulàncies i cotxes de policia, el repicar de les campanes, etc. Així mateix, quan el titllaven de pare del minimalisme ell sempre s’excusava dient que no feia res de nou, que per una banda revisava la música dels nadius, i per l’altra jugava amb la clàssica. “Bach ja feia minimalisme a les seves fugues, així que, ¿què hi ha de nou?”, digué en una ocasió.

Aviat esdevingué una figura emblemàtica no només a Nova York, sinó a tot el món. La publicació dels seus discs a Europa –una mica més tard que als EUA– hi contribuí, però també el fet que la generació Beat l’acollís com una figura subversiva. Llegí poemes amb Allen Ginsberg, pujà a l’escenari amb Lenny Bruce, i

aparegué a pel·lícules amb Wi lliam S. Burroughs. Era afeccionat a composar música per a anuncis i pel·lícules, com és el cas de Drive, He Said –traduïda com Aquellos Años– amb Jack Nicholson. De llavors ençà, però, la seva presència en televisió i cinema no ha fet més que anar creixent.

Geni i figura Moondog també inventà diversos instruments musicals, com per exemple una petita arpa de forma triangular coneguda com a “oo”, un altre que anomenà “ooo-ya-tsu”, o un instrument de corda triangular per esser tocat amb arc que anomenà “Hüs”. La seva creació més ben coneguda, però, és sens dubte la “trimba”, un instrument de percussió triangular. La original, que va fer als quaranta anys, encara la toca el seu

deixeble Stefan Lakatos. La vestimenta també se la fabricà ell, el casc de víking, els pantalons i el ponxo de cuir, o unes sabates de pell. El seu aspecte estrambòtic li va suposar la pèrdua d’alguns contractes, que li exigien que canviàs la seva forma de vestir, i cosa que ell no va voler negociar. De fet es vestia així perquè sentia predilecció per la mitologia nòrdica i en especial pels déus Odí i Thor, a qui consagrà un altar a casa seva.

A principis dels anys setanta Moondog es mudà a Alemanya, on gaudiria del seu període més prolífic de creació. Conegué Ilona Göebel, una experta en llenguatge musical que renuncià al seu treball per dedicar-se a temps complet a posar sobre el paper el que el músic tenia dins el cap. I tot i que encara tornà a Amèrica en alguna ocasió, convidat per actuar en celebracions diverses, finalment morí a Münster, Alemanya, als vuitanta-tres anys.

El seu llegat és reconegut mundialment, i són moltíssims els músics de tots els camps i disciplines que es rendeixen a la seva captivadora atmosfera sonora.

L’única forma de descobrir-lo és escoltant-lo. Podeu fer-ho a la llista d’Spotify “Moondog”, cercant l’usuari “watchtowerman”.

COOPERATIvA AGRíCOlA SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n Tel: 971 52 63 24

27

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 28

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana 2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009 2008 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GE. 12,6 FE. MÇ.

AB. MG. JY. JL. AG. SE. OC. NOV. DES.

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3 18,3 14,9 13,2

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3 10,8

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1 11

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1 12,4

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12

Comentari al mes de gener: Com va succeir al desembre, al gener hem continuat amb uns valors termomètrics molt superiors als normals. la temperatura mitjana ha augmentat 2,6 ºC respecte a la del gener de 2015. amb 12,5 ºC de temperatura mitjana hem tornat assolir un rècord per a aquest mes de l’any. en els anys que duim observats únicament se li acosten el 2014, amb 12 ºC, i el 2008, amb 11,8 ºC. les mínimes no han baixat dels 4 ºC, i a més durant la meitat del període han superat els 9 ºC i en la resta de dies, llevat de 4 ò 5, han passat els 7 ºC. Per altra banda les màximes, llevat de un parell de dies més freds envoltant sant antoni, sempre han sobrepassat els 14 ºC. Pràcticament no hem tengut cap dia de fred intens, propi de l’estació de l’hivern. solament en els indrets més freds del terme i durant pocs dies, on les temperatures de primeres hores del dematí han fregat els 0 ºC, s’han format els dematins gelades encara que més bé tímides, quasi bé imperceptibles.

Durant quasi tot el mes ha continuat el temps suau i calmat, que ja tenguérem al desembre. Úni -

28

Pluviometria

2016

11,8 36,6 31,8 11,4 63 24,3 12,3 57,5 25,2 14,9 5,6 24,5 17,3 6,8 59,1 22,6 5,6 100 24,6 0,6 0,2 25,2 50,3 19,8 21,7 114,3 32,9 18,3 28,1 13 12,7 34,3 131,8 10 14,7 62,9

56,9 32,9 37,5 50,1 32,3 15,4 69,2 34,4 40,8 7,4 7 2,7 0,2 2 37,2 4,4 11,5 27 16,8 93,6 160 100,8 78,6 9,1

74 59 40,2 7,9 12 58 18,1 1 22,7 48,4 204,1 9,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4 5,4 36,5 106,6 39,6 33,3

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2 16,3 264,6 42 23,7 134,7

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9 0,7 21,2 98,3 115,4 100,5

MES DE GENER

2016

2015

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

12,5 ºC 18,8 ºC (dia 8) 4,3 ºC (dia 17) 15,8 mm (1,3 mm corresponen a rosada) 5,8 Km/h 62,6 Km/h (dia 7 ) O-SO 78 % 1019 mb 2,5 ml/dia

9,9 ºC 18,1 ºC (dia 10) 2,7 ºC (dia 2 i 18) 36,6 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

4,9 Km/h 82,1 Km/h (dia 31) NO 80 % 1020 mb 1,9 ml/dia

FEBRER 2016 (fins a dia 19) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

12,2 ºC 20,4 ºC (dia 1) 5,3 ºC (dia 17) 19,4 mm 9,5 Km/h 86,9 Km/h (dia 7) O 2,7 ml/dia Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

2015 DES. 2016 GEN.

60601 70166

4797 5719

12,63 12,27

16,26 13,12

3886 4632

1199 1430

2015 GEN.

67410

5548

12,15

10,84

4494

1387

cament va rompre aquesta tònica les jornades de vent, a moments intens, que vàrem tenir durant el primer terç del mes, especialment els dies 7 i 10, així com també la baixada que experimentà el termòmetre per la nit i la diada de

sant antoni. entorn d’aquests dies ens arribà una mica de canvi de temps i unes petites precipitacions, concretament el dia 15 i dematí del 16, que no afectaren per tant ni a la celebració de sant antoni ni a la de sant sebastià,

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 29

mel i sucre uns dies després.

Hem seguit, com passà en el novembre i desembre, amb pressions més bé altes, habituals per altra banda en aquesta època de l’any, i que provoquen les calmes de gener, temps estable i solejat.

Dins aquesta anormalitat meteorològica, el més preocupant és l’escassesa de pluges que hem tengut a la tardor i que anam arrossegant des de l’octubre passat. la terra pateix la manca d’aigua per tirar endavant els cultius de secà, sobretot cereals i lleguminoses, i la societat en conjunt comença a acusar la disminució de recursos hídrics per abastir d’aigua les poblacions. els embassaments de la serra estan sota mínims i els nivells freàtics no es poden recuperar. Davant aquesta situació, si no s’inverteix, haurem de tornar activar les dessaladores per disposar d’aigua per al consum humà i fer front, amb mesures econòmiques i sistemes d’estalvi d’aigua, a la sequera del camp. en aquest mes solament hem tengut una pluviometria de 15,8 mm, provinents de la pluja dels dies 15 i 16 i de les boirades i rosades de principis i final de mes. aquesta mica d’humitat ha contribuït a mantenir en vida els camps de cereals ja plenament germinats o que ho anaven fent al

llarg d’aquestes setmanes del mes, contrarestant l’efecte negatiu de les temperatures elevades i del vent. respecte al desembre, la humitat ha baixat del 89% al 78% Hi ha contribuït la major presència de vent; la velocitat mitjana ha assolit els 5,8 Km/h, en comptes dels 1,7 Km/h del desembre. a la vegada ha augmentat l’índex d’evaporació, que s’ha establert en els 2,5 ml/dia, molt superior als 1,1 ml/dia del mes anterior. Per

tant, aquest ha estat un altre factor que ha afavorit la dessecació dels sòls. la direcció predominant del vent s’ha situat entre el ponent i el llebeig en aquest mes.

Comentari al mes de febrer: el febrer, el mes central de l’hivern, tampoc dur de camí de ser un mes massa fred. Normalment sol ser el mes amb la temperatura mitjana més baixa de l’any. si el temps no refreda molt la darrera setmana del mes, tornarà

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 30

mel i sucre ser un mes amb una mitjana superior a la normal. aquell refrany que diu: «Febrer curt, pitjor que turc» fent referència a un temps dur i desplaent a causa del fred i d’una meteorologia ingrata i que controla o elimina gèrmens perjudicials amb les baixes temperatures, enguany no dur camí de complir-se. així mateix, globalment les temperatures han baixat una mica i a les hores nocturnes i hi ha la sensació de més fredor. De totes maneres fins a mitjan mes el temps ha estat més bé primaveral. Únicament el vent, que ha fet acte de presència durant moltes jornades, ha pertorbat l’ambient meteorològic suau. a partir de dia 15, tenguérem una caiguda remarcable de la temperatura, però sense arribar a les mínimes habituals d’altres anys. el canvi de temps que acompanyà aquesta baixada ens va dur un poc de pluja que a la serra fou de neu als cims més alts. una setmana després encara es poden contemplar nevats els cims del Massanella i del Puig Major. recordem que a finals de novembre els cims més elevats reberen una mica de neu que es fongué ràpidament. els quasi 20 mm de pluja que han caigut fins a la data, entre els dies 7, 15 i 16, han aportat un alè de vida a uns camps de cereals molt castigats per la manca d’aigua que patim des de fa mesos i pel vent que ha bufat durant la primera quinzena. sembla que el verd s’hagi revitalitzat però també és vera que es veuen brullols dins els camps que no han prosperat per no disposar d’humitat suficient. si no plou amb més quantitat dins les properes setmanes el futur dels cultius de secà pot tenir molt mal pronòstic. aquesta sequera també pot afectar als arbres de secà ja que els sòls no han assolit la saó habitual d’aquesta època. Confiem que arribin més pluges i que sigui realitat el que diu aquest altre refrany: «aigua de febrer, bona pel sementer»

30

Parc solar al desembre arribàrem als mínims en quant a captació de radiació solar per ser el mes amb la duració mitjana més baixa en la durada del temps diürn. a partir del 22 de desembre, solstici d’hivern, el dia es començà a allargar incrementant-se tira a tira el temps de radiació solar amb possibilitat de ser rebuda. així hem passat de les 9 h 25 min de mitjana de duració del dia del desembre a les 9 h 46 min del gener. aquest petit augment acompanyat d’un predomini d’una meteorologia estable i de cels clars han fet que hagi augmentat bastant la radiació captada en el gener (dels 60601 Kwh del desembre hem anat als 70166 Kwh del gener). i en conseqüència també ha millorat la xifra de l’energia elèctrica generada, amb 922 Kwh, i amb un rendiment una mica superior, paral·lel al descens de la temperatura: de 12,63 Wh/m2, del desembre, per generar cada Kwh a 12,27 Wh/m2, del gener. si comparam el gener actual amb el gener de 2015, observam que les plaques enguany han rebut més radiació solar a causa del bon temps que hem tengut en gran part del mes. aquesta ha superat en 2756 Wh/m2 la quantitat rebuda l’any passat. aquest increment de radiació ha provocat que augmentàs lleugerament la generació d’energia elèctrica; concretament, en 171 Kwh. Però el rendiment del gener d’enguany ha minvat lleugerament respecte a l’any passat, segurament a causa de les temperatures més elevades que hem tengut, que ha fet que la temperatura mitjana de les plaques augmentàs 2,28 ºC Climograma 2015 amb el climograma del 2015, tenim una mena de radiografia del que ha estat aquest any en quant a les dues variables més destacades del temps: les temperatura mitjana anual

ha estat similar a la de 2014. Ha registrat una baixada mínima de 0,47 ºC. en el 2015, els mesos centrals de l’any, des del maig a l’agost, hem tengut temperatures més elevades que en el 2014, destacant la pujada en 2,8 ºC de la mitjana del juliol. en quant a la resta dels mesos, el 2015 ha anotat valors mitjans inferiors a excepció del desembre que ha registrat una mitjana enormement alta, 2,4 ºC superior a la del desembre de 2014. el mes amb la mitjana més freda fou el febrer amb 9 ºC i el més càlid, el juliol, amb 27,1 ºC. l’oscil·lació tèrmica, diferència entre el mes més càlid i el més fred, s’ha incrementat notablement en el 2015 passant dels 13,9 ºC del 2014 als 18,1 ºC del 2015. la cota més alta de la temperatura es va produir el 7 d’agost amb 37,6 ºC i la més baixa el 23 de febrer amb 0,8 ºC. aquest 2015 ha registrat un hivern i un inici de primavera més freds que altres anys; en canvi, hem tengut gran part de la primavera i l’estiu, així com el desembre amb valors superiors als habituals. la tardor, a excepció del desembre, ha estat més fresca que al 2014. en quant a la pluviometria, s’han recollit, en el 2015, 417,4 mm, 108,1 mm menys que a l’any 2014. els dos mesos amb més pluviometria foren el setembre, amb 114,3 mm, i el març amb 57,5 mm. les pluges es concentraren al primer trimestre de l’any, de gener a març, amb un total de 157,1 mm, i a finals d’estiu, agost i setembre, amb 164,3 mm. la primavera fou especialment seca, moment en què l’aigua es necessària per a la fructificació. També ha estat bastant seca la tardor, la que toca ser l’estació més plujosa del nostre clima, i que està repercutint negativament en l’any agrícola 2015’16 i en la recuperació dels nivells freàtics de les aigües subterrànies, la principal font d’aigua per a l’agricultura i per a la població.

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 31

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 76

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Nom propi a un segon pla.

Abreviatura de senyor. 5. Que es pot veure amb claredat, nit i dia. Està frenètic d’alegria. 6. Per poc no perd el bus. Bosc de roures. No és del tot lícit. 7. Arbre típic i tòpic de la fotografia. Interjecció grossera o inconvenient. En aquest moment. 8. La lluna, la ..., vestida de dol. A les farmacioles de tota persona gran. 9. Queixa de dolor. Junta, per exemple amb un eix. De gust desagradable. 10. ... l’error de confondre’l amb un cometa. Que encara no està acabat de preparar. El començament de tot.

11. Número que apareix a totes les cadenes de TVC. Autors d’alguna obra manual. 12. Crida d’atenció.

Reconeixerà l’èxit d’altri picant de mans.

Acord sobre el pecat. 2. Que no vol que la tauromàquia s’aturi. Anterior a l’experiència. 3. Consonant present a tot infinitiu. Que posa en moviment alguna cosa, anem a dir un mot o un riu. Digueu-... quin és aquest pronom. 4. Acció d’evitar o esquivar, per exemple una declaració d’imposts. Qualitat d’anar en pèl. 5. Cotxe anglosaxó a un preu elevat. Per un cert període de temps. Punta de la punta. 6. El El podeu resoldre a: valencià diu que ho arregla. Lloc de moltes eres. melisucre.cat/?p=2525 7. Variant mallorquina del prenom Anna. Farà arribar un escrit amb els llocs que vol aveïnar i amb els que envairà. 8. Societat Anònima que no necessita Solució al número 75: la Seguretat Social. Atorga una casa a un parent o A P U N T A U C R A C una pilota al porter. Tracte de confiança. 9. CaviL A B I A L S R O S A tat dels calçons que sovint pareix foradada. Figura G R I A L U T I L S històrica que va contribuir a la Reconquesta i una O C R E A R A S A U cançó de gesta. 10. Allà hi ha un despreniment de R U A N U P C I A L S neu. Extremitat superior d’un capità. 11. La part I T R I C A O S T U més dolenta de totes. De longitud tirant a elevada.

T E M I R C A R 12. Vocal de l’àrab. Tensar, tibar. Títol del sobirà MN E MO N I C L T A de Pèrsia. 13. Instrument musical que es toca amb E S T A T U A R I E S la mà i sona com una traca. Existeixes.

I N D A G E R N U

Verticals: 1. L’atracció que desprenc és ben cer-

O L I U G R E I X O S D I A R I E S S A L A I S A S T O R A I S

ta. A l’escambrí val 11 punts. Per assolir la fama s’ha de passar gana. 2. Nota musical de 440 Hz de freqüència. Que no té un valor fix. Lletra triangular. 3. S’embrutaren els pulmons. Ull petit que es pot aclucar per lligar. 4. Pal monetari de la baralla Fotografia: By spacebirdy (also known as geimfyglið (:> )=| de cartes espanyola. Arriba a un acord; un que no made with Sternenlaus-spirit) - Own work, CC BY-SA 3.0, capta les inquietuds del contrari ho té impossible. https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=35837681

31

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Pรกgina 32

mel i sucre

32

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 33

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grupet de nines i un nin que anaven disfressats i varen fer un recorregut per uns quants carreres del poble, acompanyats de músics santjoaners, a principis dels anys cinquanta. aportació fotogràfica: Carles Costa salom.

Fotografies 2 i 3: Grup de nines i al·lotes disfressades, a la plaça Nova, davant el Bar Centro, a finals dels anys cinquanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

33

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUí I D’AllÀ m Bacallà a l’ajoarriero (Navarra) saCraMeNT Ferrer

F

a dos anys anàrem a passar vuit dies a la vall del roncal, situada dins els Pirineus de Navarra, gaudirem de la seva naturalesa i dels seus paisatges indòmits fets per recórrer-los sense pressa i amb una màquina de fotos a la mà.

També vàrem degustar la seva saborosa gastronomia. un dels plats que he provat de fer, entre d’altres, és el que vos present aquest mes.

Ingredients - 600 g de tomàtigues - 600 g de bacallà esmicolat - 500 g de patates - 200 g de cebes - 100 g de pebres verds - 80 g de pebres vermells torrats - 500 ml d’oli d’oliva - 8 alls - 1 nyora - 1 c/p de pebre bord - 1/2 pebre coent - julivert - sal Preparació

- rentar el bacallà per llevar-li la sal més gruixada.

- Dessalar-lo durant 48 hores, canviant l’aigua

34

cada dotze hores. reservar a la gelera.

- el dia abans, posar la nyora amb aigua perquè s’hidrati.

- escolar el bacallà i procurar que no ens quedi gens d’aigua.

- Pelar i triturar les tomàtigues.

- laminar 4 alls. escalfar oli d’oliva dins la paella i posar-hi els alls.

- Donar unes voltes. s’ha d’anar alerta perquè no es cremin.

- abocar la tomàtiga i fregir-la a foc viu. la salsa està feta una vegada es veu l’oli separat de la tomàtiga. reservar.

- Pelar i tallar les patates a quadrets i sofregir-les amb oli d’oliva abundant.

- Dins una greixonera amb un poc d’oli daurar dos alls laminats i la ceba triturada.

- afegir el pebre verd tallat a daus i deixar coure fins que sia fluix.

- Tallar a rodanxes el pebre coent i incorporar-lo a la greixonera juntament amb la polpa de la nyora, una cullerada petita de pebre bord i la salsa de tomàtiga. Coure 5 minuts.

- Fer trossos petits dels pebres torrats i incorporarlos juntament amb el bacallà esmicolat. Coure 7 minuts més.

- Per acabar, afegir les patates fregides, donar dues voltes i rectificar de sal.

- servir empolsat de julivert picat.

mel428.qxp_mis298 24/2/16 10:26 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (6), el ram (20), Dijous sant (24), Divendres sant (25), Pasqua (27).

El mes Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniu cap parra convé que la podeu per sant Josep. Convé sembrar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques. És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-roges i menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicionalment cal anar amb compte amb els constipats i el grip, perquè el març és un mes molt malsà.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol 1 març 15 20 27 31 15 abril

surt es pon 07.21 18.40 06.59 18.54 equinocci horari d’estiu 07.34 20.10 07.10 20.25

2 març 9 15 23 31 7 abril

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 28 feb. ariany dia 6 mar.

Montuïri dia 13 Petra dia 20 Porreres dia 27 sant Joan dia 3 abr.

Vilafranca Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

Març de 1996 • Coincidint amb la festa del Quart Diumenge, Miquel Gayà sitjar va ser nomenat Fill Pre dilecte de la vila. el Col·lectiu Teranyines va presentar la seva biografia, obra de Joan Maimó, que també va pintar el quadre que està exposat a la sala de plens de l’ajuntament. També com homenatge es va decidir que el concurs de poesia de la festa del Pa i el Peix duria el seu nom.

• el rector de sant Joan va decidir excloure les persones amb càrrecs polítics del Consell Parroquial. això va afectar Joan Matas “Peremaiol”, aleshores regidor a l’ajuntament.

• sorgí una vegada més l’enfrontament amb els vilafranquers. un grup de pagesos d’aquell poble es queixaven del mal estat del camí de son ramon, dins el terme de sant Joan però molt a prop de Vilafranca, i per això emprat sobretot per gent d’allà.

Març de 2006 • la Fira es va fer el 19 de març, tercer diumenge de Quaresma. la participació d’expositors santjoaners va ser mínima: es podien comptar amb els dits d’una mà, incloses les entitats benèfiques i culturals.

• es va presentar una nova Monografia santjoanera, escrita per diverses mans i dedicada als fills predilectes de sant Joan: el rector Mas (Joan Matas Gayà), fra lluís Jaume (Josep Bausà roig), el pare Ginard i el mestre Pagès (Josep estelrich), antoni oliver (Miquel estelrich), el mestre Mas (Joana estelrich) i Gayà sitjar (Carles Costa).

• es va anunciar una nova reforma de la plaça de Joan Carles i, aquesta vegada per deixar-la plana i sense brollador.

35

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Febrer / 2016 - n ú m . 4 2 8

Sucre Febrer / 2016 - núm. 428

de Sant Joan, 1930