Mel i Sucre. Núm. 429 Març de 2016

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Març / 2016 - n ú m . 4 2 9

Sucre Març

/

Davallament, 25 anys

2 0 1 6 - núm. 429

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals REDACCIÓ

La lupa CATALINA GAYÀ MORLÀ

L’hort des padrí ANTONI SASTRE

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Març 2016. Núm. 429 Revista d’informació general Edita Associació Mel i Sucre Sant Joan Local social Carrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca)

Don Mariano, Pedro, Pablo i “el reietons” JOAN SASTRE

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà Meteorologia JOSEP ROIG Col·laboradors 2016 Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell, Amador de sa Plaça, Amador Passol, Josep Roig, Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell, Catalina Gayà Morlà, Catalina Jaume, Aina Sastre.

Passatemps ARNAU MORATINOS

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu Sastre / Joan Font Coberta Vint-i-cinc anys del Davallament.

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Agenda REDACCIÓ Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquin les següents condicions: • L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la REDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 Un grup de propietaris de finques de la zona del molí d’Aigua (devora la carretera de Vilafranca) han denunciat davant l’Ajuntament la contaminació dels seus pous a causa de la filtració d’aigua del torrent que transporta els excedents de la depuradora. Els tècnics d’Abaqua varen constatar que la depuradora funciona correctament... quan no plou. No es descarta que la contaminació sigui culpa de la depuradora, ja que quan plou, l’aigua que baixa pel clavegueram augmenta molt, supera la capacitat de depuració i una part va directament al torrent.

L’arrel del problema és que moltes cases aboquen l’aigua de pluja directament a la claveguera. Encara que això està prohibit, és una pràctica bastant estesa arreu de Mallorca i no hi ha cap ajuntament (inclòs el nostre) que hagi aconseguit evitar-ho.

1 Amb un cert retard respecte d’anys anteriors, el 9 de març es varen aprovar els pressuposts municipals. Igual que en els darrers exercicis, es caracteritzen per un intent de controlar la despesa.

Han augmentat 38.000 euros respecte de l’any passat, compensats per un augment previst dels ingressos per IBI, que en alguns casos pujarà un 10%.

No s’han previst partides per al manteniment de camins rurals ni per al puig de Sant Nofre. Tam bé ha quedat aparcada una promesa electoral, que tots els grups reconeixen com una necessitat absoluta: la contractació d’un segon policia municipal.

1 La Guàrdia Civil va decomissar 280 plantes de marihuana d’una casa del carrer Tort de Sant Joan el

Pel Quart Diumenge, els quintos hagueren de posar-se a cobro pel mal temps que acompanyà la diada a Consolació.

dimarts 8 de març. Uns col·legues dels productors que tenien la casa llogada a Sant Joan, instal·lats a Sineu, en saber la notícia varen començar a desmantellar les plantacions que tenien en aquell poble, però varen rebre la visita de la Guàrdia Civil i la Policia Local de Sineu abans d’haver pogut enllestir. En dies posteriors es va actuar també a altres llocs, com Inca.

Entre Sant Joan i Sineu es varen fer dues detencions.

1 Uns desconeguts varen entrar al local del Racó Solidari, a l’antic convent de les Germanes de la Caritat, al carrer Major. No se’n varen dur res de valor però feren destrosses considerables i el Racó va estar una setmana sense funcionar amb normalitat. Curiosament, els malfactors no tocaren res d’Es Pla Education Centre, que té el local allà mateix, i on hi havia objectes de valor fàcilment accessibles i, fins i tot, alguns

Durant els actes organitzats pel Quart Diumenge, Joana Estelrich i Bàrbara Duran, autora del llibre, presentaren l’edició sorgida de la investigació sobre salers i quintos durant les festes de Pasqua.

3

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 4

mel i sucre doblers en metàl·lic.

També hem sabut que es tornen passejar dones que fan cas, com si les coneguessin de sempre, a les persones majors pel carrer i aprofiten per estirar les cadenes o cadenetes d’or ialtres joies que puguin dur.

1 L’Ajuntament es va convertir temporalment en un punt de recollida d’ajuda per als refugiats sirians, fent-se ressò de la iniciativa d’un veí d’Inca que va pagar el trasllat d’un contenidor carregat d’ajuda cap a Grècia. Durant quinze dies, moltes persones anaren aportant donatius (es demanaven tendes de campanya, sacs de dormir, cotxets, roba, bolquers, sabó...). Al final es varen fer dos viatges cap a Inca per poder traginar tot el que s’havia recaptat.

El dimecres 17 de març, algunes persones i regidors s’aplegaren davant l’Ajuntament per mostrar la solidaritat amb els refugiats sirians i contra la política de la Unió Europea sobre aquesta qüestió. Cadascú aguantava una espelma.

1 Va morir a Guinea Bissau Antònia Tomàs Ferrer, mare de dos fills, fruit del seu matrimoni amb un santjoaner, del qual es va separar fa uns anys. Feia temps que residia en aquella zona tropical africana (concretament a la República de Cap Verd). Un moscard li va transmetre la malària,

Les obres de drenatge de la zona del Camp han finalitzat. L’empresa adjudicatària ha demanat permís a l’Ajuntament per deixar passar un temps abans de reasfaltar, per tal que el terreny remogut paeixi adequadament i així intentar evitar els possibles bonys posteriors.

Davant l’Ajuntament hi va haver una concentració pacífica i amb espelmes contra la política de refugiats de la Unió Europea i en suport de tots aquells que fugen del seus països empesos per la guerra i la barbàrie.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant Joan Tel: 971 52 65 33

4

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 5

mel i sucre que va tenir un efecte fulminant, ja que n’Antònia va morir abans d’arribar a l’hospital. Els seus pares, Paquita i Guillem, resideixen a Sant Joan.

1 La justícia ha donat la raó a l’Escoleta de Sant Vicenç de Paül per la caiguda d’una nina el desembre de 2012. Els demandants reclamaven inicialment una indemnització pels danys a l’infant, que es va fer mal a la boca, i una altra per les “conseqüències físiques i morals” causades als pares, però després només demanaren la indemnització per la nin.

El jutjat de Manacor va desestimar la demanda i ara l’Audiència ho ha tornat fer. Segons la sentència, una caiguda d’un infant de 20 mesos “respon a la normalitat” i no hi ha res que apunti a falta d’esment o diligència de les cuidadores.

1 Continuen les obres per millorar la xarxa d’aigües pluvials a la barriada del Camp. Aquesta darrera setmana de març s’han acabat de tapar les excavacions i hem pogut saber que l’empresa adjudicatària ha demanat a l’ajuntament posposar el reasfaltat de les síquies per tal de veure si el terreny que s’ha remogut paeix i després no hi haurà tants de problemes de sortida de bonys i clots.

1 El 18 de març va tenir lloc una xerrada-col·loqui sobre el projecte

Malgrat el mal temps que acompanyà el Quart Diumenge, el sol va aparèixer una estoneta tot just acabat l’ofici i va permetre la ballada del al·lots d’Aires de Pagesia. En canvi, la pujada a Consolació des de davant el campanar de Sant Joan fou escassa deguda a la brusca i el niguls amenaçadors que hi havia i la ballada popular de l’horabaixa s’hagué de traslladar a la Casa de Cultura.

Biel Company torna ser protagonista en el món de les curses de muntanya, aquesta vegada fou a la Mallorca Kvertical, al Galatzó, on fou segon de la prova absoluta. A la foto, amb el professional Casey Morgan, primer classificat (foto facebook de Peus Grossos).

5

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 6

mel i sucre de millora del transport públic a Sant Joan. Estava promogut pel Consorci de Transports de Ma llorca, que va enviar alguns tècnics. Es pretén que tots els pobles tenguin connexions cada hora o, com a màxim, cada dues en els moments més fluixos del dia.

Actualment, Sant Joan té sis freqüències diàries cap a Palma, molt lluny del que seria desitjable. Com que d’aquí a un parell d’anys s’han de renovar totes les concessions de transport de Mallorca, ara és un bon moment per planejar bé les futures concessions. Per a Sant Joan, es consideraria fer una línia Sant JoanMontuïri-Algaida-Palma. Això tendria segurament l’oposició frontal de Montuïri, que ara té fins a vint connexions diàries amb Palma (aprofitant les línies que van a la comarca de Manacor).

També es va parlar de separar els usos turístics dels laborals. Es veu que a l’estiu hi ha molta demanda per anar cap a Manacor i això complica el viatge cap a Montuïri o Sant Joan. Una altra queixa dels usuaris és que els darrers viatges cap aquí es fan massa prest.

1 La pluja va deslluir la celebració de la festa del Quart Diumenge, el 6 de març. Poc abans de començar la pujada en romeria es va moure pluja i vent que, tot i que ja havia cessat en el moment de la pujada, va fer que només hi assistissin una dotzena de perso-

El Volei Just Just Sant Joan masculí milita a la segona divisió insular.

nes (comptant xeremiers, clero i regidors municipals). Després de la missa, enguany amb un interessant sermó de Mn. Pere Fiol, cronista diocesà, es va poder fer la mostra de ball a càrrec de l’Escola d’Aires de Pagesia. En canvi, la ballada popular prevista per a l’horabaixa es va haver de traslladar a la Casa de Cultura, perquè a migdia el temps es va tornar desbaratar.

El dijous anterior a la festa, es va fer una taula rodona amb el tema “‘Ses dones són el dimoni’.

Dona, sexismes i cultura popular”. Moderades per Caterina Valriu, hi participaren Tonya Gil (primera dona cap de colla de dimonis a Mallorca), Catalina Lluïsa Gayà (promotora i activis-

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

6

ta cultural de Sant Joan) i Marosa Cons Teixidó (mestra i membre d’un grup de música i ball).

Parlaren sobre les imatges tradicionals de la dona i la seva participació en la cultura popular.

El divendres 4 es va fer el concert d’aniversari de la Coral de Sant Joan. Hi varen intervenir la Coral de Joventuts Musicals, dirigida per Santi Francia, l’Orfeó de la Universitat de les Illes Balears, també en aquesta ocasió sota la direcció de Santi Francia, la Coral de Sant Joan i el Teen Spirit Chorus, aquestes dues dirigides per Joan Laínez. Els cantaires varen tenir l’acompanyament al piano de M. Antònia Gomis.

El dissabte es va presentar el llibre Voleu sales?, sobre la pervi-

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 7

mel i sucre 25 anys, l’escola de ball per a adults i infants i la seva implicació amb activitats tradicionals, com per exemple Sant Joan Pelós). El reportatge es completa amb imatges dels components del grup, de l’escola i una llista completa dels balladors i els músics.

El cor de la Tercera Edat va fer una cantada al seu local durant l'assemblea que va tenir aquest mes de març.

El Teen Spirit Chorus (cor juvenil comarcal de la Coral de Sant Joan) participà al concert que es va fer a l’església parroquial pels actes del Quart Diumenge.

vència i recuperació del cant de salers i els quintos a les zones de Llevant, Migjorn i Pla de Mallorca.

El llibre és obra de la musicòloga i professora manacorina Bàrbara Duran Bordoy. La presentació va anar a càrrec de l’autora, a més de la santjoanera Joana Estelrich Blanch, i es va cloure amb l’actuació del grup Aires de Pagesia.

1 La revista Brisas dedica una sèrie de reportatges a grups de ball de Mallorca, i el número del 5 de març va estar dedicat a Aires de Pagesia de Sant Joan. S’explica que l’agrupació va ser creada l’any 1976 per Carles Costa i Salom i es fa un resum de les seves activitats (ballades a Mallorca i a fora, discografia, el llibre dels

1 Els dies 29, 30 i 31 de març i 1 d’abril (els dies feiners de vacances escolars) es va organitzar un Esplai de Pasqua a S’Escorxador.

Per 35 euros (10 per un dia) els nins podien anar de 8.30 a 14 h a fer activitats lúdiques. Una bona solució per a les famílies que tenen dificultats per conciliar l’horari laboral amb el lectiu.

1 El dia de Pasqua, 27 de març, el bar Centro va organitzar una “tarda de rock”, en què actuaren dos grups locals: els veterans de Sa Sini Band i Istanbul, un grup de trajectòria molt més curta però que pareix cridat a fer-se un lloc a la petita història de la música a Sant Joan.

1 El concert “Veus de dones”, un homenatge a les dones compositores de la música popular, que havien d’oferir Arantxa Andreu (veu) i Juan Llamas (guitarra) el 19 de març, es va haver de suspendre per motius de salut d’un dels components. Es farà més endavant.

1 El 3 d’abril Es Pla Education Centre (en Richard i na Catalina) organitzen un Easter Egg Hunt,

CooperaTiva agríCola SaNT JoaN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n Tel: 971 52 63 24

7

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 8

mel i sucre

8

una recerca d’ous de Pasqua, a les 11 hores a Consolació. Es formaran equips i es proposarà una sèrie de pistes als participants. La tradició és molt popular al Regne Unit, d’on és en Richard, i ell ho planteja com una activitat intercultural. Hi està convidat tothom que vulgui passar un matí de diumenge familiar i diferent.

robatori del pi pels prequintos i, suposam, sorteig del mè el dia de Pasqual i “cantada” de panades del dia de la segona festa.

1 La parròquia de Sant Joan va organitzar un seguit d’actes litúrgics per celebrar les festes de Pasqua, les més importants de la cristiandat. Dia 20 es va encetar la Setmana Santa amb la benedicció de rams i ofici solemne. Dia 23, Dimecres Sant, es va organitzar una partida amb autocar per assistir a la missa crismal a la Seu. El Dijous Sant, celebració del Sant Sopar i processó pels carrers del poble. El Divendres Sant, cele bració litúrgica pròpia del dia, escenificació del Davallament a Consolació i processó des d’allà fins a l’església. L’endemà, Dis sabte Sant, Vigília Pasqual. El dia de Pasqua, processó de l’Encontre i Matinal.

Els Quintos 95 varen viure la seva setmana gran. No va faltar la tradicional batalla de taronges,

1 A l’edat de 103 anys va morir Francisca Gayà Riutort, viuda de Germán Chacártegui, el conegut notari. L’han enterrada a Sant Joan. Era filla de Climent Gayà, que va ser apotecari (tenia el portal al carrer del Consistori), i cosina del seu successor, Ramon Gayà. Com a nota curiosa, Francisca Gayà Riutort, que era la senyora de Gossalba, va morir centenària, igual que la madona de Gossalba, que va viure 102 anys.

1 L’Associació d’Amics del Puig de Sant Nofre ha organitzat per segon any un pancaritat al puig per al diumenge de l’Àngel, que enguany s’escau el 3 d’abril.

1 Toni Bou va ser el guanyador de la categoria TR1 a la prova del Campionat d’Espanya de Trial que es va disputar a Sant Joan el darrer diumenge de febrer. Darrere Bou es classificaren Adam Raga i Al bert Cabestany. La prova estava ben organitzada, tot i que va durar molt més temps del previst, ja que

els motoristes sovint havien d’esperar que la seva zona quedàs lliure. El mal temps, amb pluja el mateix diumenge, va fer que es modificassin dues zones, cosa que va provocar l’enuig de molts d’espectadors i fins i tot d’alguns organitzadors, com hem vist pels comentaris a todotrial.com. Els participants de TR1 varen decidir que un pas havia tornat molt perillós amb el fang i modificaren la zona pel seu compte. El jutge els va penalitzar a tots amb cinc punts.

En una altra zona va ser la mateixa organització que va fer una modificació. Diverses persones que havien identificat aquests punts com els més interessants i havien esperat durant hores per veure com els passaven els professionals, es varen sentir molt decebuts de veure que s’havien eliminat de la prova.

1 El diumenge 3 abril s’organitzarà un entrenament específic de porters de futbol sala a Son Juny (des de categoria benjamí a cadet). Per això, vendrà el porter internacional del Palma Futsal, Nico Sarmiento. Tots els interessats han de posar-se en contacte amb l’associació Entre Porteros o amb el club Just Just.

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 9

mel i sucre

la lupa

“Llàstima, un poble tan preciós i tan brut” CATALINA GAYÀ MORLÀ

iumenge 7 de febrer, dia de sol primaveral, com la majoria d’aquest hivern i una volta pels límits de Sant Joan, simplement vorejant el poble, mostrant-lo a amics que estan de visita i bravejant de viure en un paradís. La tranquil·litat, un paisatge excepcional, l’amabilitat de la gent surt a la conversa i, fins i tot, una de les amigues pregunta per la possibilitat de llogar una casa i convertir-la en un espai de creació, “el paisatge convida”, reflexiona.

D

cies a aquestes, ens adonam que estam entrant en un camp de mines de merdes de ca. De sobte, el paisatge bucòlic s’esvaeix.

Les merdes com les cuques estan disposades en filera, de la primera a la cinquena farola. De parlar del paisatge, de la vida a un poble aparentment idíl·lic, de com un lloc així ens permet habitar de manera humana, passam a la broma fàcil i, a poc a poc, al fàstic: els amos o les madones del el ca o la cussa només ha caminat els metres suficients perquè l’ani-

cantonades s’acumulen les merdes com ho feien al camí de Son Juny.

Cantonades problemàtiques, com a mínim les que jo he pogut anotar: carrer Bellavista amb carretera de Palma; carrera Bellavista amb carrer de Consistori; cantonada carrer del Sol amb carrer Major; cantonada de la plaça Joan Carles I amb carretera de Palma.

Les anotacions són només d’un horabaixa, fruit de fer vida quotidiana a Sant Joan . Vaig a buscar els límits i el fems en realitat està a molts dels camins que voregen sant

I els que l’escoltam no hi podem estar més d’acord. “Tenim el Museu de la Paraula, a més”, responc jo i record una d’aquelles glosses amb què sa meva padrina solia arrodonir els diàlegs i que, gràcies al museu sé que és part del Cançoner Popular:

mal faci les seves necessitats, cinc faroles, ni una més. Tot massa escatològic!

Seguim, deixam enrere l’escatologia i a la dreta, just davall l’edifici de l’escola, s’acumula el fems. Botelles de plàstic, llaunes, pipes, bosses senceres de fems...

Aquí Sant Joan passa a segon terme i ja no és un lloc idíl·lic.

“Llàstima, un poble tan preciós i tan brut”, diu l’amiga que pocs metres abans parlava de com un espai com Sant Joan és inspirador.

Aquesta frase de dia 7 de febrer m’ha portat a anotar vores, aceres i racons de brutor i, la veritat, n’hi ha molts. Al poble, a les

Joan. El camí de Sa Baronia (i qui hi tira el fems ho ha fet per la finestra d’un cotxe), la zona del Ravallar no se salva i a Binifarda (pel que me diuen és el camí de Son Pau) fins i tot hi ha un vàter.

Llàstima, perquè si hi ha un paisatge que convida a la contemplació és el del Pla. Llàstima perquè un paisatge i un poble no cuidats denoten un paisatge i un poble no estimats.

“Menjaria figues flors enc que fossin cucarelles.

Jauria amb ses bergantelles De Sant Joan, i no gos”.

Estam a punt d’entrar dins el camí de pedra, vorejat de pins, que uneix Son Juny amb Consolació.

Hi ha fileres de cuques de pi i, grà-

Nota: Aquest article s’havia de publicar el mes passat acompanyat de les fotografies que sí que varen sortir i és el primer de la secció La Lupa.

9

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 10

mel i sucre

l’hort des padrí

El mes d’abril ANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

10

És l’hora de preparar les canyes per a lemparrat de tomatigueres i mongeteres que són enfiladisses. És bon temps per sembrar figueres de branca o fer empelts d’escutet. En aquest darrer cas, si volem empeltar d’escutet una figuera convé tallar l’escorça amb un poc de fusta perquè no surti l’ull.

S’han d’esborronar les parres per facilitar el pas de l’aire per evitar plagues i millorar la qualitat del raïm.

Diuen que posar un brot de romaní dins la piqueta o troneta de la cisterna fa que l’aigua sigui més bona.

Perquè la fusta no es corqui,m es pot untar de gasoil o petroli.

Dia 3 és el diumenge de l’Àngel, dia de pancaritats.

Dia 7 entra la lluna nova; dia 14, el quart creixent; dia 22 és lluna plena i dia 30, quart minvant.

Dia 23 és Sant Jordi, la festa del llibre.

Dia 25 és Sant Marc, pensau a menjar caragols.

La lletuga Actualment hi ha una gran varietat de lletugues i això fa que se’n puguin cultivar tot l’any. És un vegetal que cau molt bé per acompanyar moltes receptes de cuina.

La lletuga, pràcticament, és més del noranta per cent d’aigua, però és rica en vitamines i antioxidants, com calci, fòsfor, ferro i potasi.

La seva capacitat diurètica la fan ideal en dietes destinades a perdre pes.

www.domestika.org

La carxofa Enguany hi ha hagut al nostre terme una forta plaga que ha afectat i malmès les carxoferes.

Segons pareix, la manca de saó i les temperatures molt càlides a l’hora de brotar els ulls tendres ha afavorit la proliferació d’insectes, que han arribat a convertir-se en plaga.

Les plantes tendres no ho han pogut resistir i han aparegut unes fulles de color blanquinós poc desenvolupades i moltes carxoferes no han pogut surar el fruit. Així, els insectes han anat consumint la polpa dels tronxos i fulles de la carxofera i han impedit el creixement de les plantes i del seu fruit.

www.smestregispert.cat

M

atant una mosca per abril, se’n maten mil.

Les brusques d’abril són molt importants per al camp, ja que és l’època del reviscolament de les plantes i arbres, uns arbres que a la tardor havien quedat endormiscats.

La brusca d’abril posa en marxa la circulació de la saba i els ullets tendres broten amb més força. És important llaurar i entrecavar la terra per mantenir la humitat i eliminar les males herbes.

També, a causa de l’augment de la temperatura, és important tenir especial atenció a les plagues i malalties. Ja sabeu que val més la que guarda que la que cura.

En jardineria, encara es poden sembrar bulbs o cabeces de primavera, com dàlies, gladiols, begònies, nards, petúnies..., també arriba el bon temps per tallar la gespa.

En lluna creixent es poden empeltar tota classe d’arbres de fulla perenne, com garrovers, nisprers, oliveres, tarongers... Es poden empeltar d’escutet a les branques i quan l’escutet hagi aferrat es pot podar la branca per tal que l’ull de l’escut agafi força. en cas que l’escut no aferri no es perdrà gaire, ja que l’arbre segui rà el seu curs.

Es pot sembrar tota classe d’hortalisses de cara a l’estiu: me lons, síndries, carabassons, carabasses, pebrers, albergínies, to matigueres, mongetes, fesols, lletugues...

Perquè no es posia poll als meloners, sembrau cebes entre clot i clot.

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 11

mel i sucre

converses amb els amics

L

’altre dia de pagès vaig ser a la presentació d’un llibre de na Bàrbara Duran que parlava de salers i quintos de molts de pobles de Mallorca.

Això de “salers” he de dir que va ser una cosa que jo no coneixia, però això de “quintos” ja me va ser més familiar.

Des d’al·lot petit sempre he vist que els quintos, cada any, en fan de les seves al voltant de les festes de Pasqua, fins que va arribar la guer ra civil i això dels quintos va quedar esboldregat perquè els quarters militars eren replens de soldats, fins a cinc o sis quintes.

Pareix que fou l’any 1944 o 1945 quan es tornà a recuperar la fesdta dels quintos.

Durant uns quants anys, els músics que acompanyaven els quintos per cantar panades eren santjoaners que formaven part de la banda de música de Porreres, anomenada Santa Cecília, que tenia un director santjoaner.

En general, per acompanyar els quintos formaven un grup de cinc o sis músics. En formaven part n’Antoni Margoi al saxòfon, en Xesc Poll al clarinet, en Joan Rebassa a la trompeta, en Joan Feleu al saxòfon, en Joan Cotanet amb una trompa d’aquelles que s’allarga i s’acurça, i en Jaume d’Horta amb una trompa molt grossa que tans ols feia “pup-pup” però era molt espectacular. Potser hi hagués algú altre que ara no record.

Al voltant de les festes de Pas qua era quan se celebraven i esce nificaven més actes religiosos. En alguns d’ells, hi participaven els quintos, que representaven els apòstols per les diverses possessions.

El diumenge del Ram, després de les beneïdes de rams i palmes, es comença l’ofici solemne amb tres

Salers i quintos ANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA” capellans –don Melcion, el senyor Ramon i el rector Mas–, que relataven la passió de Crist.

A la sortida de l’ofici apareixen els quintos, que venen bitllets per a la rifa d’un me per fer panades.

Fionalment, el mateix diumenge a vespre es predicaven els “quatre sermons”.

Per setmana santa le campanes estaven aturades en senyal de dol, tan sols se sentia la rodella, que amb les macetes feia renou de fusta.

Els dies centrals de la setmana santa es reunien nins i nines davant el portal de l’església i amb coes de palmera adobades pegaven cops a terra fins a rebentar la palma, era un acte més bé foilclòric que religiós i rebia el nom de “fer el fas”.

El divendres sant era el dia que es matava el xot i els compradors de pells es passejaven pels carrers cridant fort “sa pell des xot!”.

El Davallament abans es feia des de l’església cap a Consolació.

Sortien en processó tot el clero i feligresos amb ciris i candeles enceses i durant la pujada al santuari es podien veure foguerons encesos per tots aquells indrets, incloent possessions com els Calderers.

També es podia veure la creu del molí d’en Reüll, feta amb llumetes de caragols plens d’oli i un ble, que duraven enceses més o manco el temps de la processó.

El momenrt culminant era quan la processó passava per les voltes de devers la fonteta, era quan s’anava formant una ‘M’, lletra inicial del nom ‘Maria’, amb les llumetes que parpellejaven a mitjan puig de Consolació.

El dissabte de Pasqua repicaven les campanes per anunciar la ressurrecció i uns escopeters disparaven trons a l’aire mentre els al·lots cantaven “cuquetes, sortiu, que el Bon

Jesús és viu”.

El diumenge de Pasqua, l’església celebrava el matinal fent la processó de l’encontre o dels tres botets i, en acabar, cadascú a ca seva a berenar de frit de freixura.

Era el moment en què els quintos començaven la seva tasca de cantar panades. La primera visita la feien a cal batle i a la rectoria i després seguien recorrent tots els carrers del poble acompanyats dels músics i entonant cançons de panades, com aquesta que diu: “Sa panada més garrida, ha de ser pes cantadors, i es repicar més hermós serà per sa vostra filla”. O també aquesta altra: “Sí, sí, madoneta, la mos he de dar...”

La tercera festa de Pasqua, o sigui el dimarts, ja no era festa de precepte, però els santjoaners tenien el costum d’anar al puig de Bonany. Aquest dia s’hi concentrava molta de gent dels pobles de veïnat, majoritàriament jovenalla, i per dins aquells paratges del voltant del santuari berenaven o dinaven de panades i rubiols. Els quintos també s’hi feien presents, encara que a mitjan horabaixa ja partien cap al poble per preparar el ball dels quintos.

Per fer aquest ball, el lloc preferit era la plaça del Centre i amb uns quants taulons que manllevaven al fuster s’improvisava un cadafal per als músics i, per al rotlo o pista de ball, empraven unes tires de butaques que treien del teatre del cine i cadires que hi duien els veïnats.

De vegades s’encantava per ballar la primera, és a dir, es feia una espècie de subhasta i la parella que més hi aportava ballava la primera.

El ball dels quintos venia a ser copm una recompensa o agraïment al poble per tot el que els quintos havien recollit cantant panades.

11

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 12

mel i sucre

opinió

Don Mariano, Pedro, Pablo i “el reietons” JOAN SASTRE JOAN

PART I Aquests dies, entre polítics i monarques, ens estan brindant uns espectacles dignes de qualsevol sàtira. Fins i tot hi ha mo ments que la realitat supera la ficció de programes d’humor com Polònia (TV3) o de revistes satíriques com “El Jueves” Una de les escenes reiteratives d’aquest espectacle està essent Don Mariano reclamant per ell la presidència del Govern pel sol fet d’haver encapçalat la llista més votada. Aquesta reclamació me va empènyer a escriure-li una carta explicant-li que al bell mig de Mallorca hi ha un poblet que se diu Sant Joan, en el qual “els seus” han fet amb “els altres” lo que justament ara Don Mariano reclama per ell. Quan vaig tenir feta la carta vaig demanar consell a un bon amic i bon analista polític que me va fer la següent reflexió: “no perdis es temps d’aquesta manera... Tu creus que quant li arribi aquesta carta encara serà qualcú? Per que té molts de números d’haver passat a ser un no ningú...”

12

“Sàvies paraules” vaig pensar, descartant automàticament la idea de la carta i reconvertint-la en aquest article d’opinió amb el qual, per cert, me podré esplaiar encara un poquet més afegint altres personatges entranyables d’aquest espectacle que ens estan oferint quotidianament.

Li volia fer saber a Don Mariano que, tot i les seves repetides i taxatives consignes sobre que ha de governar “la lista más votada”, resulta que els representants municipals del seu partit al meu poble han fet just el contrari del que ell predica i reclama amb tanta insistència: han relegat la llista més votada a la oposició. I això ha passat sense que ningú del poderós aparell del partit els cridés l’atenció en res ni per res.

Coneixent la forma de funcionar del partit del Don Mariano, que exigeix respecte absolut a les directrius que emanen des de la cúpula, l’actitud dels seus deixebles a Sant Joan em duu a treure algunes conclusions negatives per ell i pel partit: O se tracta d’una agrupació local incontrolada i indisciplinada que no fan punyetero cas a les directrius dels seus líders i mentors polítics, o Don

Mariano és, senzillament i planament, un personatge que exigeix als altres que facin pels seus el que no està disposat a exigir als seus que facin pels altres. Com que veig que han transcorregut més de 9 mesos des del començament de la legislatura municipal i ningú de “la cúpula” del partit s’ha pronunciat en contra d’aquest pacte, he de concloure que la opció certa és la segona: que fan i faran el que sigui per ostentar el poder, inclús permetre als seus fer el contrari del que els caps pares del partit estan defensant a ultrança. I això, senyores i senyors, té un nom: hipocresia.

Arribats a aquest punt, me veig amb la necessitat d’aclarir que jo crec íntimament en la democràcia i, per tant, en els pactes entre els partits polítics, com ha estat el cas del meu poble i de moltes altres institucions. Per jo, el pacte municipal que se va donar a Sant Joan del partit de Don Mariano, el tercer en el rànquing de vots, amb el segon partit més votat, és totalment legítim, encara que hagin deixat defora el meu partit, el més votat amb bastanta diferència sobre el segon. Una altra cosa ben distinta es si acon-

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 13

mel i sucre seguiran els nivells d’excel-lència en la gestió municipal que jo crec que s’haurien aconseguit si el meu partit, repetesc, el més votat, hagués entrat dins el govern. Però això entra dins el terreny de l’especulació. El cert i segur, i no es especulació, es que els líders del partit de Don Mariano defensen a ultrança que la llista més votada ostenti la presidència del govern central a Madrid, una premissa que “els seus” mateixos, al meu poble, han obviat totalment sense que ningú del partit hagi fet ni dit absolutament res al respecte.

PART II Amb tot això, quan el dissabte dia 5 preparava aquesta carta esdevinguda article, varen tocar a la porta de casa amb la intenció de fer-me una enquesta d’aquelles que llavors publiquen com a estadística. Vaig sortir per dir que no la volia fer amb l’excusa que tenia olla a foc, però l’entrevistador va ser mallorquí i me va caure tan bé que vaig decidir apagar els fogons i atorgar-li els 20 minuts que amablement me reclamava per contestar-li. Al menys dues de les preguntes que me va fer tenien relació directa amb l’actualitat política. Me va demanar consecutivament si me preocupava gens, poc o molt el fet que encara no hi hagés govern a Madrid i igualment si me preocupava gens, poc o molt que gran part dels catalans volguessin votar si volen o no la independència, lo que periodistes i polítics han vingut a anomenar “el problema catalán”, que per jo és un problema més “español” que “catalán”. A ambdues preguntes li vaig contestar “gens”.

Llavors el divendres de davant vaig sentir per la ràdio que aquesta mateixa resposta l’havia donada el 98,5% dels enquestats a una enquesta que, si no era la mateixa,

era molt similar. I això me va fer reflexionar: Què llamps deu passar, per dins els caps dels líders polítics estatals, perquè no se donin compte d’aquesta gran desafecció de tantíssima gent? Se pensen que són la guixa del món?

Idò no!, no ho son... Crec que encara no s’han temut que ho han fet tant malament tots quants son que ara estan condemnats pels administrats (noltros) a entendre’s per posar un poc d’ordre dins aquest desgavell que han armat.

Una altra cosa molt distinta es si en seran capaços, que jo ho dubto molt. Però per la meva part encara els don el benefici del dubte, i que facin lo que puguin, que ja estam a uns límits que per fer-ho més malament s’hi han d’aplicar molt.

Pareix que la il·lusió de molts d’ells es abocar-nos a unes eleccions anticipades, i aquí he estat jo mateix qui ha fet una minienquesta a amics, parents i companys de feina que s’hi han prestat. La pregunta era: “si tornam a tenir eleccions d’aquí a uns mesos: canviaràs el teu vot?

Resposta unànime: NO. En conseqüència, si forcen unes noves eleccions, tant mateix seguiran estant abocats a entendre’s perquè els resultat seran, si no iguals, similars, i encara hi seran de més enrere. Si aquests personatges que pretenen governar no veuen això, es que no se mereixen estar al cap davant de res, i haurem de cercar entre tots la manera de llevar-los d’enmig per posar-hi gent amb capacitat de diàleg i d’enteniment.

PART III Encara estava amb aquestes quan vaig sentir per la tele que els “reietons” havien fet una ficada de gamba d’aquelles que els comencen a caracteritzar, tant a ells com a la classe política espanyo-

la. Me referesc als comentaris “compi-yogui” de La Leti com a excusant a un vell amic seu la seva actuació per unes despeses personals fetes amb una de les famoses “tarjetas Black” de Bankia. Just faltava aquesta. El rei vell matant elefants per Àfrica i tenint aventures amb suposades princeses daneses, i els seus rebolls compadint i donant ànims als seus compinxes que han malgastat en benefici propi doblers d’entitats bancàries que al mateix temps eren ajudades per l’estat, que els abocava milions i milions per salvar-les (ep: milions escurats de les nostres butxaques!) o saquejant les arques autonòmiques a València i Balears amb suposades empreses “sense ànims de lucre” que el temps està demostrant que sí que tenien una ferma intenció de lucrar els seus dos propietaris i accionistes.

FINAL I jo me deman: I encara els ve de nou que la gent que no es ni vol ser com ells se’n vulguin anar d’aquest país d’opereta? Perquè s’estranyen, que hi hagi tanta gent que vulgui perdre de vista els seus partits, la seva monarquia, i la seva manera de fer les coses? Si en lloc de parlar malament dels que se’n volen anar i donar-los castanyes de per tot, posessin fila-agulla per començar a resoldre tot això, segur que tots quants som en sortiríem amb més bon nom. No se poden fer una idea de l’enveja que me va fer el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà quan, des de la tribuna, els va dir allò de “señores, nosotros, por suerte para nosotros, NOS VAMOS!”.

A veure quan serem capaços noltros d’enviar al “congreso” qualcú dels nostros que els pugui dir aquestes mateixes paraules.

13

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 14

mel i sucre

dalt del turó

Dia plujós amb quadern antic CLIMENT PICORNELL

Fa boirina, cama d’aranya, pluja fina que quasi no banya però els sembrats ho han conegut després d’una temporada eixuta. Les mates de foravila també. He fet una volta pels pinars i hi he afinat cucs de ruda que després seran les papallones que nosaltres anomenam ‘reis’ (Papilio machaon). Els magraners del corral ja despunten uns brotets entre vermells i verds del que seran les noves fulles. Em ve al cap la dita: Canvia d’opinió, mantén els teus principis. Canvia les teves fulles, mantén les teves arrels (Victor Hugo). * * *

Vaig a comprar el pa armat amb un paraigua. Dins el forn, que avui està molt ple –ja que molta gent hi comana les panades i els robiols en comptes de fer-los ells mateixos, la modernitat i la comoditat juguen al seu favor i d’altres acorden l’hora per dur-ho a coure–, la discussió va sobre els menjars de setmana Santa i Pasqua; en Toni Remilgo mantén: “Antigament els mallorquins per Pasqua mataven aquest ‘menots’ de quaranta quilos, com fan els

14

moros ara. Els mens de vint quilets o menos són un invent de fa quatre dies a Mallorca, aquí això del cordero lechal no se coneixia”. Entre qui s’estima més el me o el porc s’esdevé una espècie de brega, els xots són més ecològics, però “xotegen” quan els te menges –segons en Remilgo–, sobre els porquim hi ha opinions diverses de tot ; na Joanaina Pussera comenta que n’havia vist uns, de porcs, als qui els donaven les sobres d’un hipermercat. “Llavors sa llangonissa i ses sobrassades degoten o tornen blanques, no és raro, no és com noltros que tot lo que els hi donam per menjar és ben natural, sa bufeta de fa dos anys que vaig encetar ahir encara era meravellosa...” “Jo he d’anar alerta a n’es porc, tenc colesterol i es padrí va morir des cor, i mon pare va fer ‘cuec’ de lo mateix i per això jo l’hi he d’anar alerta...” * * *

Continua el dia tapadot amb brusquina mentre arrib al cassino a veure què hi ha de nou. Hi trob una rotllada de companys que berenen... Jo els dic els

mallorquinarros-arros. Molt reaccionaris, amb aquella actitud tan mallorquina, un poc suficient que pareix sàvia però és esperpèntica i

graciosa al mateix temps, tenyida de pardaleria: “Vos ne recordau del mestre Maltès?” –és en Joan Bescanvi el qui xerra– “quan pegava sempre deia : “Los golpes del maestro no duelen: esculpen”.

Record la sentència com una vella consigna escrita a la pissarra d’una escola en temps de la Segona República. “I tu Melcion

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 15

demelisucre.wordpress.com

mel i sucre com és que no t’has casat?” En Melcior Poquet és un home prim i llarg, ben vestit i xerrador: “Idò, me vaig fer grandet i veia que als meus amic els hi agradaven ses nines i a mi no. I vaig pensar: ‘jo dec esser més tardà’. I me vaig fer gran i res. Ho vaig tornar a pensar no fos cosa que m’agradassin els homos... però tampoc! I aquí me tens: un fadrí collons llargs!”

“Encara ets a temps de provar-

Retorn a ca nostra dalt del turó i cada dia me costa més pujar la costa. Fa frescoreta dins la casa i he hagut de començar foc. Con tinuaré ordenant les caixes amb documents i papers diversos.

Surt un quadern amb apunts d’un viatge que vaig fer fa estona:

conte que jo també vaig apuntar: “Va d’un pobre que amara un tros de pa amb el baf que fa l’olla i el cuiner, quan l’afina, vol que li pagui per aquell baf, fort i no et moguis. Allò puja de to i han d’anar a cercar un home bo que faci de jutge. Els escolta a tots dos i decideix: ‘Tu cobraràs. I tu pagaràs’. ‘Jas un diner’, li diu al pobre. ‘Tira’l en terra!’. ‘Has sentit el renou?’ demana al cui-

ho!” “Pensa tu! Una monja ho va provar i en va fer dos. Deixa, deixa...” Entra en aquell instant en Pere de sa Màniga i guaita per damunt ses espatlles de tothom, no saluda ningú. A la rotllada, un, diu fluixet: “Aquest, si no tengués tants de doblers, seria es més beneit des poble...” I les riallotes se senten fins a ca ses monges.

menjar xucrut comprada al mercat de Dubrovnik; descripcions dels boscos de la frontera nord amb Albània; ‘El último cuplé’ que vérem en serbo-croat a un cine, per veure com era xerrada així, tot i que les cançons eren en castellà...; dins la furgoneta on viatjàvem per Macedònia, camí de Grècia, en Frederic conta un

ner. ‘Sí’, respon. ‘Idò’, diu l’home bo, ‘aquest renou és el teu pagament pel baf que se perdia de l’olla i que ningú hagués aprofitat”; ...i coses així, a un quadern que ha vist passar el temps, la humitat i els peixets de plata.

El foc va a les totes i defora sent l’aigua de bombolla que fa rajar canals i carrers.

* * *

15

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 16

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JOSEP ROIG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana 2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009 2008 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GE. 12,6 FE. 12 MÇ.

AB. MG. JY. JL. AG. SE. OC. NOV. DES.

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2 21,3 18,3 14,9 13,2

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3 10,8

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1 11

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1 12,4

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8 12,4

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4 10,6

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6 12

Comentari al mes de febrer Enguany hem tengut el febrer amb la temperatura mitjana més elevada de la sèrie que duim observada des del 2008. Amb 12 ºC, aquest valor ha augmentat en 3 ºC la mitjana del 2015. Altres febrers de temperatures suaus d’aquests darrers anys foren el 2014, amb 11,9 ºC; i el 2008, amb 11,4 ºC. La temperatura mitjana esperada del febrer, normalment la més baixa de l’any, sol tendir als 10 ºC en la nostra àrea. En aquest febrer de 2016 hem tornat tenir una desviació important, com ja passà en el gener i en el desembre, d’aquesta variable meteorològica i que remarca aquest desajustament climatològic que patim.

Ha estat un mes amb bastant d’oscil·lació tèrmica, com es pot observar al gràfic. Durant la primera quinzena vàrem tenir un temps més bé primaveral. Va ser durant la segona part del mes quan les temperatures baixaren més, especialment dels dies 15 al 20 i del 27 al 29, amb mitjanes diàries pròpies del febrer, inferiors als 10 ºC. Així i tot les mínimes no han davallat més enllà dels 5 ºC en cap dia del mes. Les màximes diàries, per la seva part, han tengut molt de recorregut, des dels 10,4 ºC de dia 16 als 20,8 ºC de dia 22.

Aquests dies més freds coincidiren també amb moments d’inestabilitat atmosfèrica i ens varen aportar

16

Pluviometria

2016

11,8 36,6 31,8 11,4 63 24,3 12,3 57,5 25,2 14,9 5,6 24,5 17,3 6,8 59,1 22,6 5,6 100 24,6 0,6 0,2 25,2 50,3 19,8 21,7 114,3 32,9 18,3 28,1 13 12,7 34,3 131,8 10 14,7 62,9

56,9 32,9 37,5 50,1 32,3 15,4 69,2 34,4 40,8 7,4 7 2,7 0,2 2 37,2 4,4 11,5 27 16,8 93,6 160 100,8 78,6 9,1

74 59 40,2 7,9 12 58 18,1 1 22,7 48,4 204,1 9,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4 5,4 36,5 106,6 39,6 33,3

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2 16,3 264,6 42 23,7 134,7

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9 0,7 21,2 98,3 115,4 100,5

MES DE FEBRER

2016

2015

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

12 ºC 20,8 ºC (dia 22) 5,1 ºC (dia 28) 40,3 mm 8,7 Km/h 86,9 Km/h (dia 7 ) O 77 % 1016 mb 2,8 ml/dia

9 ºC 18,1 ºC (dia 23) 0,8 ºC (dia 6) 63 mm 7,3 Km/h 90,1 Km/h (dia 3) NO 79 % 1014 mb 2,3 ml/dia

MARÇ 2016 (fins a dia 18) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

10,3 ºC 18,8 ºC (dia 2) 4,4 ºC (dia 6) 29,4 mm 8,8 Km/h 69,2 Km/h (dia 2) O-NO 2,8 ml/dia Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

2015 DES. 2016 GEN. 2016 FEB.

60601 70166 82297

4797 5719 6735

12,63 12,27 12,22

16,26 13,12 13,28

3886 4632 5455

1199 1430 1684

2015 FEB.

5532

6288

12,01

10,02

5093

1572

gran part de les precipitacions del mes. A excepció dels 6 mm de dia 7, la resta fins als 40,3 mm varen caure entre els dies centrals del mes i els dies finals 27 i 28. Aquestes precipi-

tacions de la segona part del mes foren de neu als cims més elevats de la Serra: Puig Major i Massanella, sobretot. Una estampa que no havíem pogut veure des de finals de novem-

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 17

mel i sucre bre. De totes maneres en pocs dies es va fondre. Aquest temps més fred a Sant Joan es manifestà en alguna tímida gelada i una mica de calabruix a qualque zona. Aquesta aigua constitueix un alleujament per una terra molt castigada per la sequera que arrossegam des de mitjan tardor i que ha perdurat durant l’hivern.

Així i tot és del tot insuficient per recuperar el dèficit que tenim: els sòls no arriben a amarar-se de manera intensa i tampoc no es recuperen els aqüífers. Segueix plovent prim; no arriba a fer l’aigua de canal que ens aportaria la saó més profunda que necessiten molts de cultius, especialment els arbres i els nostres boscos. Per aquest mateix motiu no han pogut quasi aportar aigua a les cisternes aquells que aprofiten aquest sistema tradicional d’emmagatzemar aigua per beure.

El vent ha estat un meteor que s’ha fet sentir durant aquest mes. Més d’una tercera part dels dies s’ha fet present amb certa intensitat; amb valors mitjans superiors als 11 Km/h.. La mitjana de 8,7 Km/h reflecteix aquest estat dinàmic de l’atmosfera.. Aquest factor ha contribuït a ressecar els sòls ja minvats d’humitat. El cop de vent més fort es produí el dia 7 amb 86,9 Km/h. La direcció predominant ha estat de ponent, Oest.

La humitat i l’evaporació s’han mantingut en uns valors habituals, amb mitjanes del 77% i de 2,8 ml/dia respectivament. No obstant això, la presencia de dies ventosos ha contribuït a augmentar el valor de l’evaporació.

Comentari al mes de març El mes de març ara per ara s’ha presentat més fred que el febrer. Els valors termomètrics anotats fins a la data així ens ho indiquen. Prova un cop més d’aquests canvis que experimenta la climatologia habitual de la nostra àrea geogràfica. Ha predominat un temps molt variable i inestable que ens ha duit pluges, encara que de poca intensitat, durant molts de dies.

Precisament el mal temps deslluí la festa del Quart Diumenge i afectà els actes prevists per a l’exterior. En total duim acumulats en aquestes dues terceres parts del mes una trentena de litres, molt ben rebuts pels

camps de cereals que omplen de verd les nostres terres. Gràcies a aquesta aigua aquests cultius van incrementant la seva massa vegetal especialment a les terres amb millors sòls. El dia 20 ha començat la primavera astronòmica, la Terra ha arribat al punt de la seva òrbita entorn de Sol anomenat equinocci de primavera, moment en què la durada de dia i la nit coincideixen. Per la seva banda, la natura, coordinada amb aquest camí cíclic que fa la Terra, es va despertant de la letargia hivernal amb distintes manifestacions vitals que podem observar tant en els animals com a les plantes encaminades a perpetuar el cicle biològic de cada espècie. Els cants dels ocells, que omplen l’ambient, la major presència d’insectes, els arbres i les herbes que comencen a rebrotar i a florir ens fan evident aquesta energia vital de la biosfera que es manifesta quan les condicions ambientals a la que està adaptada es presenten. Dissortadament, l’acció humana egoista i irreflexiva cada cop té més poder per alterar aquestes condicions i incidir de manera destructiva en la biosfera de la qual també en formam part.

Parc solar fotovoltaic La duració del dia continua allargant-se. Hem passat de les 9 h 46 min

de mitjana del gener a les 10 h 44 min del febrer. Aquest augment de quasi una hora, acompanyat d’una meteorologia que ha propiciat bastants de dies clars, ha permès un in crement important de la radiació captada en el febrer (dels 70166 Wh/m2 del gener hem passat als 82297 Wh/m2 del febrer). Aquests 12131 Wh/m2 de diferència s’han traduït també en una elevació important de la xifra d’energia generada, que ha superat en 1016 kWh la del passat gener. El rendiment de les plaques en aquests dos mesos ha estat pràcticament similar.

Si comparam el febrer actual amb el febrer de 2015, observam que les plaques enguany, com ja passà al gener, han rebut més radiació solar a causa d’una climatologia més favorable. Aquesta ha superat en 6765 Wh/m2 la quantitat rebuda l’any passat. Aquest increment de radiació ha provocat que augmentàs bastant la generació d’energia elèctrica; concretament, en 447 kWh. Però, com també succeí al gener, el rendiment del febrer d’enguany ha tornat minvar respecte a l’any passat, segurament a causa de les temperatures més elevades que tenim en aquest hivern, que ha fet que la temperatura mitjana de les plaques en el febrer de 2016 hagi augmentat 3,26 ºC.

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Pรกgina 18

mel i sucre

18

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 19

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 77

passatemps

ARNAU MORATINOS I BORDOY

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

ticar l’acte sexual. Desfilada en què la gent pot fer el ridícul sense que després se l’hi pugui retreure.

4. Malaltia de la pell caracteritzada per l’aparició de taques d’eritema acompanyades de petites vesícules. Mamífer carnívor de la fotografia, de costums solitaris encara que aquí aparegui en plural. 5. Nom alternatiu de la Mona Lisa. Moviment oscil·latori, per exemple de la mar. 6. Sortida de la Vall d’Aran.

Festa preferida de tots els nins (i de tots els pares, per fer-los fer bonda). Ara bé, tanmateix, no obstant això. 7. Fruit sec que agrada molt a na Card.

Xerra de fer una DUI caòtica. Darrera lletra de la fila 8 de les horitzontals. 8. Acaba de fer un alè.

Regió al nord-est de França (o habitant d’aquesta regió, segons la síl·laba tònica). Crit característic dels pagesos eivissencs. 9. Número capicua. Quan una cosa se n’hi va, mal assumpte. 10. Així com acaben la dreta i l’esquerra. Torbis a distar de la màquina del temps de Doctor Who. Si Déu mostra la seva ira i desbarata la ria, encara ... que tenim aquesta barqueta. 11. Partidari d’un obrerisme anticatalanista. Esfera des de qualsevol punt de vista.

12. Que no mengen quasi res, només els plats que han escollit. Que han quedat junts en un mateix lloc.

El podeu resoldre a:

Horitzontals: 1. El pa que s’obté a partir de la farina sencera, preferit de Newton i Leibniz. Tecla de molta envergadura. 2. Veïnades del planeta Terra. Com acaben alguns verbs de la segona conjugació. 3. Conjunt d’estrats caracteritzats com a unitat per la presència d’una espècie fòssil o qualsevol altre tàxon. Qui triï aquest metall de transició ha d’anar alerta amb la seva toxicitat. 4. Exclamació per avisar qualcú. Exclamació per manifestar repugnància. Unirà en matrimoni. 5. Consonant vibrant. Que es desentén de la moral, com l’amor algunes vegades. Expulsió de gasos que de vegades pareix un tro. 6. Patrullen els carrers cada dissabte vestits de colors llampants. Transportes. 7. M’equivoc en escriure el nom de la lletra R. Dona que alleta l’infant d’altri. Surt per València. 8. Estat nord-americà que destaca per la seva escassetat de taxes i d’espectadors de la Sexta. Enfilar o suturar, per exemple el fill d’una tia. 9. He concertat una melisucre.cat/?p=2550 trobada a l’àtic. Afirmar, enunciar. En sóc coneixedor. 10. Abans de Crist. Fer trampes a un examen Solució al número 76: o, juntament amb “aferrar”, a un treball. ... ja en A L F O N S P A C T E saps bastant de tocar la tuba. 11. Barrera construT A U R I P R I O R I ïda al costat d’una via de muntanya que impedeix R MO T R I U M E que la neu l’envaeixi. País de Pròxim Orient on el E V A S I O N U E S A petroli hi va niar. 12. Cos en forma d’anell que gaiC A R D U R A N T P rebé pot tornar nul. Empra els Estats Units (per R E P A R E E R A L enèsima vegada). Conjunció. 13. Enclusa de plater.

A I N A E N V I A R A Encara que sigui lleig li pots trobar un cor. On es S A C E D E I X T U passa els diumenges un tio forrat.

B U T X A C A C I D Verticals: 1. Com aparec a la foto carnet que encapçala la secció. No tots els herois en duen. 2. Carta de jugar. Que pica com una ortiga fins i tot al més taciturn. 3. Rot de Zeus. Amb ganes de prac-

A L L A U G A R F E L L L A R G U A E S T I R A R M A T R A C A E T

F I E R X A S

19

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 20

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

AMADOR

DE SA

PLAÇA, AMADOR PASSOL

Fotografia 1: Adoració a la Verge de Consolació, després de l’ofici del dia del Quart Diumenge, amb els escolanets repartint les tradicionals coquetes. Data de la fotografia: Anys vuitanta. Aportació fotogràfica: Carles Costa Salom.

Fotografia 2: Concert a l’esplanada del Santuari, de la banda de música d’Inca, un horabaixa del Quart Diumenge, als anys vuitanta. Un dels músics que toquen el clarinet era el santjoaner Francesc Oliver Bauçà «Poll». Aportació fotogràfica: Carles Costa Salom.

Fotografia 3: Baixada dels santjoaners cap al poble, després d’acabar la festa del Quart Diumenge, al santuari.

Data de la fotografia: Principis dels anys setanta. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre Gayà «de sa Botigueta».

NICOLAU

PLANTERS

ORNAMENTALS

20

producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 21

mel i sucre

agÈNCia De SaNT JoaN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

21

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 22

mel i sucre

m CUiNa D’aQUí i D’allÀ m Fideus amb rajada SACRAMENT FERRER

A

quests fideus són fàcils d’elaborar i, la veritat, molt i molt gustosos. La pasta, contràriament al que es pensa, no la van introduir els italians sinó que foren els àrabs. A més, no engreixa tant per ella mateixa com per les salses que l’acompanyen. La majoria de pastes que consumim són de blat. Però en altres cultures, com l’asiàtica, hi predominen les d’arròs o soja.

També hi ha pastes sense gluten per als celíacs, que no el toleren.

Ingredients Per a 5 persones: - 1 quilo de rajada - 250 g de fideus - 200 g de tomàtigues - 200 g de cebes - 5 gambes grosses - 3 alls - 1 litre d’aigua - oli d’oliva

22

- julivert - sal Preparació - Escorxar i netejar la rajada. Trossejar-la i salpebrar-la.

- Laminar dos alls. Triturar la tomàtiga i la ceba.

- Dins una paella, sofregir les gambes i les tallades de la rajada. Reservar.

- Amb el mateix oli fer un sofregit amb els alls, la ceba i la tomàtiga.

- Una vegada cuit, tornar les gambes i la rajada a la paella.

- Abocar-hi l’aigua i deixar bullir uns quinze minuts.

- Afegir els fideus.

- Quan comença a bullir, incorporar-hi una picada amb un all i unes fulles de julivert.

- Deixar acabar de coure tot junt i quan els fideus són cuits ja està llest per servir.

mel429.qxp_mis298 23/3/16 13:21 Página 23

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Abril: Sant Vicenç Ferrer (5), Sant Jordi (23), Sant Marc (25).

El mes Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’Estació Intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) Sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - Sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 Sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - Sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de Sant Joan; l’autocar va a Sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) Sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - Sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

Sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

“A l’abril cada gota en val mil”. Aquest mes els pagesos esperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre.

Així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadissos d’egües i someres. Per Sant Marc convé que faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Ginard i A. Ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol

1 d’abril 15 30 15 de maig

surt

es pon

07.32 07.10 06.50 06.34

20.11 20.25 20.40 20.55

31 març 7 abril 14 22 30 6 maig

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PAC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 27 de març Sant Joan dia 3 d’abril Vilafranca dia 10 Ariany dia 17 Montuïri dia 24 Petra dia 1 de maig Porreres Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 Urgències UVI 061 PAC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 Apotecaria 971 526 252 Policia Local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 Ajuntament 971 526 003 GESA 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 OCB 971 723 299

Abril de 1996 • Es calculava que una cinquantena de moixos de per foravila varen morir enverinats. Els malpensats es giraren tot d’una cap als caçadors, tradicionals rivals dels felins. La Societat de Caçadors va dir que possiblement havien mort perquè havien menjat rates enverinades amb raticida.

• L’Ajuntament va cedir un annex de l’Escola de les Nines a Correus, que de llavors ençà hi té instal·lades les oficines. Antigament, Correus (i la Caixa Postal) estava al carrer del Progrés, al domicili de Francesc Gayà, funcionari de la casa.

• El grup de teatre Biaixos i Capgirons va organitzar la II Mostra de Teatre, encara que ells mateixos no hi varen participar perquè no tenien cap obra a punt.

• Un petit terratrèmol, amb l’epicentre a Vilafranca, va despertar molts de santjoaners. No va provocar cap dany.

Abril de 2006 • L’Escola de Música i Dansa de Sant Joan s’havia consolidat ja en el seu primer curs amb una matrícula de més de vuitanta alumnes.

• El camí de ses Casetes estava en un estat deplorable i es va haver de reparar. Pareix que era culpa de camions de gran tonatge que venien a la vila a abocar escombros i, en dret del pou Nou, es desviaven pel camí des Calderers i el de ses Casetes per no travessar el poble. Les obres de la carretera de Sineu també afectaren altres camins, com el de Son Roig i el camí des Pont de sa Llova.

• El mal temps perseguia el cantant Tomeu Penya. Per la Festa des Botifarró de 2005 es va haver de suspendre la seva actuació per la pluja. El dissabte de l’Àngel de 2006, la pluja el va tornar desbaratar, en aquest cas en un concert de l’Associació de Joves.

23

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Març / 2016 - n ú m . 4 2 9

Sucre Març

/

Davallament, 25 anys

2 0 1 6 - núm. 429