Page 1


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La família Costella FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

mel i sucre abril 2012. Núm. 382 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual.

Excuses de mal pagador Miquel esTelriCh

Es nét des barber Botó JauMe Gual

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Tancament de l’estació de Sant Joan aMaDor Bauçà

Feim un pensament... geogràfic? GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

4 Grapes JauMe alBerT Miró

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Circuit de Binifarda. Foto: Joan Font. Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 les santjoaneres Maria Teresa Juan “Tixedora”, Catalina lluïsa Gayà i Margalida Blanch, varen patir un accident de trànsit el dimarts 17 d’abril. Na Catalina lluïsa va patir ferides de caràcter greu i va haver de ser traslladada a l’hospital de son llàtzer. Na Margalida va ser traslladada al de Manacor, però amb ferides de menor consideració (ossos trencats, algunes dents tombades i traus i cops). Na Maria Teresa va ser la que en va sortir més ben parada, ja que no va haver de ser hospitalitzada. les tres dones són presidenta (Maria Teresa), vicepresidenta (Catalina lluïsa) i vocal (Margalida) de l’associació de la Tercera edat de sant Joan. anaven a Ciutat amb la furgoneta de l’entitat justament per adquirir obsequis per a la festa que cada any organitza l’associació. Poc abans de la rotonda de Modelmon el vehicle, que conduïa la presidenta, va perdre el control, va girar i va quedar tombat damunt la calçada. Va ser necessària la intervenció dels bombers per poder treure les víctimes del vehicle. sembla que el vehicle en què viatjaven les santjoaneres va ser avançat per un altre a gran velocitat, que potser el va tocar una mica. s’especula que aquest fet, combinat amb el fort vent, pugui ser la causa de la pèrdua de control.

Els Quintos d’enguany, nascuts el 1991, davall el campanar amb el me. L’anècdota d’aquest any ha estat que el rifaren el dia de Pasqua. Normalment se sol sortejar el dia del Ram. Què hi farem! Se’ls va passar per alt (foto cedida per Catalina Matas Sorell).

la festa anual de l’associació ha quedat suspesa per tot aquest luctuós afer de les membres de la junta. 1 el diumenge 22 d’abril s’havia de disputar el tradicional Motocròs de Primavera, que organitza la Penya Motorista, i que tenia lloc al circuit de Binifarda. la competició s’ha suspès sine die a causa del tancament del circuit que va decretar l’ajuntament. la Penya tenia llogada la finca on hi ha circuit fins el setembre de 2014. l’any passat, el propietari va vendre la finca a un veïnat, segons uns per tenir la superfície necessària per legalitzar una construcció i segons la Penya per

fer especulació urbanística, ja que diuen que s’han construït casetes per a comptadors d’electricitat. Pel juliol, el nou propietari va bloquejar el portell amb quatre viatges de pedres i els llogaters (la Penya) en varen fer aixecar acta notarial i denunciaren el fet a la Guàrdia Civil. el propietari els va recordar que el circuit era il·legal (cosa que ja sabien) i els llogaters li varen dir que se sentien atropellats en els seus drets. Finalment, el mes de març l’ajuntament, mitjançant un decret de batlia, va ordenar el tancament del circuit, per falta de la llicència d’activitat preceptiva. el batle va declarar que no li quedava més remei, ja que hauria pogut incórrer en un

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 4

mel i sucre delicte si no hagués fet res. la Penya Motorista ha dit que l’ajuntament ha donat prioritat als interessos particulars per damunt els interessos generals de l’esport i ha recordat que a les Normes subsidiàries la finca està senyalada com “zona esportiva”. la Penya va penjar una pissarra (tal com ja informàrem al número del mes passat) al seu local social (Can Fiol) durant dos diumenges, amb una còpia del decret i aquest missatge: “el circuit de Binifarda està tancat per decret de batlia del 30-01-12, ordenat pel batle D. Joan Magro (PP) el dia 02-03-12”. el batle va ordenar que es retiràs la pissarra el dia del ram (1 d’abril). el president de la Penya Motorista va dir que aquesta decisió suposaria la mort del motocròs a les illes Balears. Per la seva banda, la Federació va emetre un comunicat en què deia que “el batle d’aquesta localitat, Joan Magro (Partit Popular), amb un cop de decret, ha pegat una altra estocada al nostre esport, limitant encara més els espais de què disposen els nostres esportistes”. seguint amb la disputa, la Penya ha denunciat el propietari per haver-se apropiat d’una via veïnal, el “camí del Pou Comú”. assegura que el camí és public, basant-se en la tradició oral, la toponímia i la creença general dels veïns de la zona. el propietari diu que el camí és seu però no vol mostrar l’escriptura a la Penya i, a més, no vol indemnitzar l’associació per incompliment del contracte de lloguer. la Penya no vol retirar la denúncia que ha interposat. i continua la pugna entre uns i altres, sembla que amb denúnies i contradenúncies, amb el batle Magro al mig. 1 la universitat oberta per a Majors, una iniciativa de la uni versitat de les illes Balears, ha

4

Dia 16 de març fou la primera sessió del cicle de conferències "#culturapopularavui: La cultura popular a Mallorca entre tradició i innovació". Comptàrem amb la presència de Felip Munar, Bienve Moya i Toni Torrens.

programat una sèrie de cinc conferències tots els divendres entre el 27 d’abril i el 25 de maig. la primera conferència va anar a càrrec de Gabriel Janer Manila, professor del Departament de Pedagogia i Didàctiques específiques,

i es va titular “Com una rondalla (els treballs i la vida de mossèn alcover)”. seguiran “la crisi econòmica en mans del Dr. house”, amb Javier Capó Parrilla, professor del Departament d’economia aplicada (4 de maig);

Han aparegut unes pintades a les parets del pavelló municipal i no és la primera vegada. Potser convendria que des de l’ajuntament s’impulsàs una bona política esportiva per tal d’un millor i més bon funcionament de les instal·la cions esportives de la nostra vila.


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 5

mel i sucre “l’evolució històrica de Mallorca i del teu municipi al segle XX”, amb antoni Marimon riutort, professor del Departament de Ciències històriques i Teoria de les arts (11 de maig); “relacions entre padrins i néts”, amb lluís Ballester Brage, professor del Departament de Pedagogia i Didàctiques específiques (18 de maig); i “què he de menjar per mantenir i millorar la meva salut?”, a càrrec de Paula oliver Vara, professora del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la salut (25 de maig). Totes les conferències es faran al Casal de la Tercera edat a les 18 h. la universitat oberta per a Majors es va posar en marxa l’any 1998, amb l’objectiu de dur a terme un projecte educatiu per a aquest sector de població, emmarcat en el nou paradigma de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. un projecte que no solament millorà els coneixements de la gent gran, sinó també la seva qualitat de vida a tots els nivells

ció d’espais, manteniment i de millor aprofitament, també econòmic, de les instal·lacions municipals. Pobles com Montuïri, Vilafranca, Petra, sineu, per citar els més propers, tenen unes instal·lacions esportives més completes, més ben conservades i amb més rendiment econòmic.

1 han aparegut unes pintades al pavelló municipal d’esports, concretament a la paret que hi ha devora l’entrada. No és la primera vegada que passen fets com aquests, tant a l’exterior com a l’interior de l’edifici municipal. Clama al cel la necessitat de posar en marxa una bona política esportiva, de dinamització, organitza-

1 quatre santjoaners participaren a la cursa de la serra de Tramuntana d’enguany, que té dues modalitats: la més llarga i dura, anomenada ultra Mallorca serra de Tramuntana, té 106 quilòmetres, amb sortida a andratx i arribada a Pollença. l’únic corredor santjoaner que hi participa és Toni Joan Gayà “Betlem”, que

UNIVERSITAT OBERTA PER A MAJORS A SANT JOAN LA UOM ALS POBLES DE MALLORCA 2012 Divendres, 27 d’abril de 2012: Com una rondalla (els treballs i la vida de mossèn Alcover) • Gabriel Janer Manila, professor del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques

Divendres, 4 de maig de 2012: La crisi econòmica en mans del Dr. House • Javier Capó Parrilla, professor del Departament d’Economia Aplicada Divendres, 11 de maig de 2012: L’evolució històrica de Mallorca i del teu municipi al segle XX • Antoni Marimon Riutort, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts

Divendres, 18 de maig de 2012: Relacions entre padrins i néts • Lluís Ballester Brage, professor del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques Divendres, 25 de maig de 2012: Què he de menjar per mantenir i millorar la meva salut? • Paula Oliver Vara, professora del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut

Lloc: Casal de la Tercera Edat de Sant Joan • Hora: 18h

l’any passat ja la va córrer (i la va acabar, tota una proesa, si es té en compte l’extrema duresa de la prova). la cursa començà a les 00.00 de dia 21 i tenia un límit de 24 hores. en Toni Joan va quedar a la posició 177, amb un temps de 20 hores i 07 minuts. l’altra, anomenada Trail Mallorca serra de Tramuntana, de 62 km, transcorre “només” entre Valldemossa i Pollença. la cursa s’inicià a les 08.00 de dia 21. el límit era de 16 hores i hi participaren els santjoaners Joan Gayà Melis “Carritxó”, Miquel Florit “Gorfes” i Joana Gayà Bujosa, que quedaren a les posicions 125 (10 h, 22 min), 126 (10 h, 22 min) i 310 (13 h, 15 min), respectivament.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 6

mel i sucre 1 amb motiu del Dia del llibre, la Casa Museu Pare Ginard va organitzar el 21 d’abril l’activitat “un passeig per la infantesa en família”, per a famílies amb infants entre 6 i 12 anys. es tractava d’un repertori de jocs d’un temps, acompanyats de rondalles i contarelles, a partir del llibre autobiogràfic de rafel Ginard De com era infant. a través dels jocs (teia, olla, mocador, cèrcol...), cançons i records del Pare Ginard, es tractava de conèixer com era la infantesa dels al·lots de poble de fa un segle. i descobrir la riquesa i la fantasia del patrimoni oral tradicional amb un enfilall de gloses, rondalles, dites i contarelles. També per la diada de sant Jordi, el 23 d’abril, a la biblioteca municipal hi hagué una sessió de conta contes infantil, emmarcada en el 150è aniversari del naixement de mossèn antoni M.

En Betlem, en Carritxó i en Gorfes, al fons na Joana Gayà Bujosa, tots ells participaren a les curses a peu per la serra de Tramuntana, amb un recorregut de 100 i de 60 quilòmetres.

El Davallament de Sant Joan s’ha convertit ja en un esdeveniment tradicional de la Setmana Santa arreu de Mallorca (foto d’Andreu Bover Company)

6


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 7

mel i sucre alcover. la sessió anà dirigida bàsicament als al·lots en edat escolar. 1 el dia 22 d’abril, el monòlit dedicat a fra lluís Jaume, i situat devora el campanar, aparegué enllaçat amb les quatre barres. aquest fet s’emmarca en la campanya en defensa del català iniciada per l’oCB i altres associacions i partits fa uns mesos. També hem pogut veure alguns balcons i persones amb senyeres i llaços.

Sant Joan apareix enllaçat per la llengua. El monolit dedicat a fra Lluís Jaume i alguns punts de la nostra vila aparegueren amb una llaçada amb les quatre barres, vermelles i grogues, per tal de donar suport a la campanya iniciada per l’OCB i altres associacions i partits.

Moments en què els operaris de manteniment de la carretera de Manacor netegen les restes de material que quedà espargit després de l’accident de la furgoneta de la tercera edat. Al fons podem veure la furgoneta feta malbé. Les tres sanjoaneres accidentades evolucionen positivament de les ferides que patiren (foto de Diario de Mallorca).

1 l’exemple del Davallament de sant Joan s’està estenent a altres pobles de Mallorca i de cada any hi ha més llocs que fan representacions de la passió amb personatges de carn i ossos. el nostre va ser el primer que es va fer amb aquestes característiques. la representació d’enguany va comptar novament amb la presència de nombrosos espectadors d’arreu i d’un temps idoni per gaudir de la vetlada de la passió i mort de jesucrist a Consolació. quant a les festes de setmana santa i Pasqua no hi hagué gaires denous: quintos (pi, batalla de taronges devers son Juny, corregudes...), robiols, crespells panades, processons, davallament, matinal litúrgic, frit, porcella... l’anèdocta: el quintos sortejaren el me (que sol ser el dia del ram) quan la gent ja tenia les panades i el frit fets (el dia de Pasqua).

7


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 8

mel i sucre

18 de Maig, Dia Internacional del Museu Museus en un món canviant. Nous reptes, noves inspiracions El 18 de maig es celebra el Dia Internacional del Museu, que aquest any porta el lema “Museus en un món canviant. Nous reptes, noves inspiracions”. El fet de que el món i la societat està canviant a un ritme cada vegada més vertiginós és una evidència que, des dels museus com a institucions al servei de la ciutadania, no podem obviar. Els nous mitjans de comunicació, les xarxes socials, l’ inestabilitat, la nova economia, i en definitiva, els canvis en l’escala de valors i tot el que envolta a aquesta societat que Zygmunt Bauman va definir com a “societat líquida”, esdevenen elements susceptibles d’analitzar i comprendre per tal de no quedar-nos endarrerits. En aquest context cal assumir nous reptes i els museus hi tenen un paper molt actiu. La Casa Museu Pare Ginard es suma a aquesta celebració amb diferents activitats al llarg del mes de maig. Destaca sobretot la visita guiada que oferim a la Casa Museu el divendres 18 de maig a les 18h, jornada que també serà de portes obertes; i l’activitat familiar Poesia i esport el dissabte 26 de maig, en la farem un viatge en família al món de la poesia. Ho farem a través de l’esport, llegirem poemes que són com cròniques esportives i aprendrem que tot pot esser poètic. Sí, sobretot els gols de Messi. O les victòries de Rafel Nadal! Serà una activitat per a famílies amb infants entre 6 i 12 anys. Aprofitam per informar-vos que, d’acord amb els reptes de modernització per als museus als quals fèiem al·lusió al principi, estam cuinant alguns canvis importants per a la Casa Museu Pare Ginard! Actualment treballam en el disseny de nous elements museogràfics que s’incorporaran a la casa, i que ens permetran donar a conèixer millor el pare Ginard i la seva obra –sobretot, el Cançoner Popular de Mallorca- a través de textos explicatius, vitrines amb documentació, imatges… i, és clar, aprofitant els recursos que les noves eines i tecnologies ens ofereixen. La previsió és poder presentar aquests nous continguts dins el present any 2012. Estau a l’aguait! ACTIVITATS DEL MES DE MAIG Dijous, 3 de Maig de 2012 a les 21h • XIV FESTIVAL DE POESIA: Villon (les balades) • Espectacle literari en el marc del XIV • Festival de Poesia de la Mediterrània • Muntatge a partir de l’obra del francçes François Villon, un dels grans poetes de la literatura francesa del XV, dirigit i musicat per Víctor Obiols. Interpretat per Pepa Arenós i Jaume Comas. Música interpretada en directe per Víctor Bocanegra (piano i veu), amb Joe Lewis (baix elèctric) i Pere Foved (bateria i percussions) • Lloc: Sala Petita, Teatre Principal de Palma Dissabte, 5 de Maig de 2012 a les 11h • RUTA LITERÀRIA: “Els paisatges literaris de Llevant” • Dins del cicle “POESIA I NATURA” • Ruta pel Parc Natural de la Península de Llevant acompanyats de l’escriptor Miquel Mestre. Podrem descobrir un entorn ric en valors naturals, paisatgístics, etnogràfics... i també literaris! El recorregut ens durà de l’Alqueria Vella fins a Albarca: tota una ruta de belles proses i poemes, especialment seleccionades dels Croquis Artanencs de Rafel Ginard • PRÈVIA INSCRIPCIÓ • Lloc: Parc Natural de la Península de Llevant Divendres, 11 de Maig de 2012 a les 17h • #CULTURA POPULAR AVUI: “Pràctiques de cultura de masses que arrelen” • Diàleg amb Jordi Busquet i Benjamí Villoslada. Introdueix i modera: Felip Munar • Dins del cicle #CULTURAPOPULARAVUI: LA CULTURA POPULAR A MALLORCA, ENTRE TRADICIÓ I INNOVACIÓ • Anàlisi de les pràctiques socials relatives al lleure: diferències i semblances entre el lleure del passat que ha cristalitzat en manifestacions populars tradicionals (festes, cançons, balls, costums...) enfront del lleure tecnificat de la majoria de la societat i els seus sistemes de relació (xarxes socials, hàbits, opcions d’oci i cultura, accés a multitud i diverses possibilitats culturals i de lleure) • Lloc: Casa Museu Pare Ginard Divendres, 18 de Maig de 2012 a les 18h • DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS: visita guiada • Portes obertes de 17 a 20h a la Casa Museu Pare Ginard • A les 18h, visita guiada. Activitat en el marc del Dia Internacional dels Museus 2012 • Lloc: Casa Museu Pare Ginard FAMILIARS Dissabte, 26 de Maig de 2012 a les 11h • ACTIVITAT FAMILIAR: Poesia i esport • Viatge en família al món de la poesia. Ho farem a través de l’esport, llegirem poemes que són com cròniques esportives i aprendrem que tot pot esser poètic. Sí, sobretot els gols de Messi. O les victòries de Rafel Nadal! Per a famílies amb infants entre 6 i 12 anys • PRÈVIA INSCRIPCIÓ • Lloc: Casa Museu Pare Ginard Informació i inscripcions: Casa Museu Pare Ginard, c/ Socies, 7. Sant Joan. Telèfon: 971 88 60 14. Correu electrònic: info@fundaciocasamuseu.cat

8


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 9

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 28 de març de 2012 la sessió va començar puntualment amb l’assistència de vuit dels nou regidors, dos membres de l’administració local i sis persones de públic. la regidora absent, de Cxi, va al·legar motius laborals. Després d’aprovar les actes de les sessions dels dies 25 de gener i 5 de març es va acordar l’assabentat del decrets dictats per la batlia des de la darrera sessió. en aquest punt hi va haver una novetat: els decrets havien estat passats per escrit a tots els regidors, de manera que no es va fer l’acte protocol·lari de dir aquella espècie de lletania que suposava els llegir-los un a un. la part positiva: estalvi de temps. la no tant positiva: si qualcú del públic es vol assabentar d’alguna cosa especial d’aquest punt, ho haurà de demanar. els següents punts eren estrictament econòmics. el tercer informava sobre el document del servei d’intervenció local, que certificava que l’ajuntament manté obligacions pendents de pagament referides a factures

amb data anterior al 31/12/2011 per un valor d’un poc més de 574.000 €, i el quart plantejava l’aprovació del “Pla d’ajust” que determina com s’han de pagar les factures pendents als proveïdors de les entitats locals. la conclusió és que, en base al reial Decret pertinent, es demanarà un préstec d’uns 614.000 €, que sumats als 234.000 que les distintes administracions deuen a l’ajuntament, serviran per aquest menester. Va ser aprovat per unanimitat.

Si tot va bé, aviat es podran començar a pagar factures antigues.

el cinquè punt tractava un tema que ja fa anys que roda per dins l’ajuntament, i que duu camí de rodolar-n’hi uns quants més, en tractar-se d’un possible negoci especulatiu: el tema de la denegació de la llicència de construcció d’un edifici plurifamiliar a la zona d’Es Turó. l’empresa Coliseum 44, que no va aconseguir la llicència per no ajustar-se a les Normes

subsidiàries existents en aquells moments, no vol amollar es mac, i segueix provant de fer rendir la seva inversió feta en uns moments en que tota especulació pareixia possible a la nostra terra. aca bades les explicacions, es va passar a votació l’autorització a l’ajuntament per personar-se al contenciós que ha plantejat l’empresa contra els tres acords que li impedeixen la construcció que aquesta empresa volia, i vol, fer a la zona d’es Turó. amb el resultat de aprovada per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 1 abstenció (Cxi), l’ajuntament defensarà aquests acords que, d’altra banda, estan fermament apuntalats per una contundent sentència judicial al seu favor. el portaveu de Cxi va argumentar la seva abstenció dient que ell no anava en contra ni a favor de ningú, i que considerava que la decisió havia de ser estrictament de l’equip de govern, que per això comptava amb tota la informació sobre el tema. acte seguit, es passaren a votació quatre mocions de grups municipals, tres d’elles presentades pel grup municipal socialista i una per assemblea per sant Joan.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

9


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 10

mel i sucre la primera, contra les retallades en educació efectuades pel Govern Balear, va ser aprovada per 5 vots a favor (+axsJ + 1 Cxi + 1 Psoe) i 3 abstencions (PP). la segona, que demanava la retirada de les mesures urgents de reforma del mercat laboral orquestrada pel Govern de l’Estat, instant-lo al mateix temps a presentar una reforma laboral pactada amb els agents socials, va ser denegada per 4 vots en contra (3 PP + 1 Cxi, amb el vot de qualitat del batle en cas d’empat) i 4 vots a favor (3 axsJ + 1 Psoe). els representants del PP, tots ells treballadors a sou, no dubtaren en apedregar-se la seva teulada com si fossin grans empresaris que compten en salvar la seva empresa i el seu patrimoni a força d’alliberar-se de pagar nòmines o acomiadaments sota l’empara d’unes lleis que de cada vegada estan més al costat dels poderosos i ataquen més les baules que mantenen unida la cadena social: la classe mitjana, que amb aquests governants duu marxa d’anar a la baixa de cada vegada més. Pareix com si els grans empresaris creguessin que es trobaran més còmodes tenint esclaus en comptes de treballadors, i també com si els governants del Partido Popular els donessin la raó. la tercera, reclamant la reobertura de l’estació del tren de Sant Joan, i del servei de bus-llançadora en el màxim de freqüències, va ser aprovada per unanimitat. a aquesta moció va intervenir el batle Magro per dir que no era de rebut que l’administració de torn, en aquest cas la Conselleria d’agricultura, Territori i Mobilitat, decretés unilateral ment el tancament de l’estació de sant Joan, sense escoltar la opinió del batle, i per tant del poble de sant Joan, i sense ni tant sols informar prèviament el consistori d’aquesta acció. Tant l’equip de

10

govern com la oposició es varem mostrar molt contrariats, i van aclarir que defensarien fins els extrems que la gent de sant Joan tinguem maneres de poder-nos moure per Mallorca sense haver d’agafar necessàriament el vehicle privat.

Els representants del PP, tots ells treballadors a sou, no dubtaren en apedregarse la seva teulada en oposar-se a plantejar la retirada de diverses mesures del Govern de l’Estat que afavoreixen l’acomiadament unilateral dels treballadors, sense motius objectius.

tives, de paraula i per escrit, que “no se tancaria l’estació de tren de sant Joan. setmanes després els trens deixaren d’aturar-s’hi, i els accessos a l’estació varen comparèixer tancats per unes barreres. Visita al President del Govern: tractaren temes referits a l’estació de tren de sant Joan, li demanaren que durant aquesta legislatura es dugués a terme almenys un projecte important a sant Joan, que proposaren que fos la construcció d’un nou centre sanitari, que es pagassin com més aviat millor les subvencions de la Conselleria de Comerç i indústria referides a les obres de la Plaça de la Constitució, i que des del govern es tingués un esment especial al pla de circulació per dins el casc urbà de sant Joan, fent inclús la previsió de la de cada cop més necessària ronda de circumval·lació.

la d’assemblea per sant Joan, que perseguia garantir la continuïtat i qualitat dels serveis de l’hospital de Manacor, també va ser aprovada per unanimitat. i ja, iniciant la recta final de la sessió, hi va haver set intervencions de l’equip de govern per donar diverses informacions, i sis precs o preguntes.

El Director General de Mobilitat va afirmar per tres vegades consecutives que “no se tancaria l’estació de tren de Sant Joan”. I jo dic que hi hagués pogut afegir: “paraula de pepero”.

informacions del batle: Des de dia 19/03 esta vigent el conveni amb els serveis Ferroviaris de Mallorca que possibilita que la gent de sant Joan puguem anar a Palma a primera hora del matí i tornar a l’horabaixa amb autobús. aquest conveni es va firmar amb la pretensió de suplir l’haver-nos privat d’aquestes freqüències amb el tren, tan importants per la gent que va a fer feina a la capital amb transport públic. sobre l’estació del tren de sant Joan, va explicar que a una reunió entre l’equip de govern de l’ajuntament i el Director General de Mobilitat, aquest darrer va afirmar per tres vegades consecu-

sobre el recent tancament del circuït de motocròs de Binifarda va informar que havia estat clausurat per decret de batlia el dia 29 de febrer. Va informar que, com a batle, havia pres aquesta decisió després de no aconseguir un enteniment entre la propietat i l’associació llogatera (la Penya Motorista), després d’haver-s’hi enregistrat un accident de caràcter greu, i també després de comptar amb un informe jurídic que afirmava que qualsevol incident que s’hi produís podia repercutir directament en la persona del batle i del seu patrimoni si feia de


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 11

mel i sucre

en el punt de Precs i Preguntes hi va haver els següents:

guiria molts bons resultats en donar-se força l’una amb l’altra. Circuit de Binifarda: Va opinar que l’associació de Jutges de Pau hauria pogut fer de “mediador” entre la propietat i la llogatera (la Penya Motorista) per arribar a un enteniment. Va afegir que trobava que no era de rebut que el batle tanqués per decret un circuit que en aquests moments escampa el nom de sant Joan per tota Mallorca i més, sobre tot tenint en compte que hi ha d’alta una assegurança que cobreix els danys de possibles accidents de motoristes federats, tant dins el mateix circuït com dins un radi de dos quilòmetres. el regidor del PP Miquel Pasqual li va demanar a veure si aquesta assegurança també cobria els possibles danys que podia causar un accident d’un motorista no federat. la resposta va ser que no, i va afegir que un motorista no federat no tenia permís per córrer al circuït.

Francesc Mestre (Cxi): Frederic Febrer (Psoe): Fira 2012: després de 20 anys s’hauria de seguir fent en primavera, que no pel fet que dugués feina s’havia de deixar de fer. la regidora de festes, Margalida Català (axsJ) va puntualitzar que no era una qüestió de fer-hi o no fer-hi feina, que la Fira es faria dugués la feina que dugués, i que la proposta d’ajuntar-la a la Festa del Butifarró era una aposta arriscada que l’equip de govern i la comissió de festes creien que aconse-

Nou servei de Bus a Palma: va trobar a faltar que l’ajuntament en fes publicitat, ja que hi ha molts de possibles usuaris que el desconeixen. el batle s’hi va mostrar d’acord, i es va comprometre a solucionar-ho. Fira 2012: va considerar que s’hauria d’haver feta com sempre, dins el mes d’abril, i va afegir que per ell era incompatible amb la Festa del Butifarró. PLANTERS

Caducitat d’un expedient d’infracció urbanística: va demanar explicacions sobre aquest decret de batlia. el batle i el secretari explicaren que es tractava d’una actuació encaminada a evitar la caducitat per prescripció d’aquest expedient, que tracta sobre una caseta de fusta construïda sense cap tipus de permís municipal devers la zona de son santos. Catalina Gayà (axsJ): la portaveu d’assemblea per sant Joan va protagonitzar un fet singular, en intervenir en aquests apartat normalment reservat als membres de la oposició. ho va fer fent-se portaveu d’una petició de l’“associació es Turó”, que demanava per escrit el reforçament de la protecció de la zona d’es Turó enfront a la possible construcció de determinats edificis de gran envergadura, fent valer per això la sentència judicial que en el seu moment va donar la raó a l’ajuntament en denegar una llicència d’obres que plantejava la construcció d’un gran edifici plurifamiliar allà, i demananr a l’ajuntament que gestionés directament la creació del corresponent Peri (Pla especial de reforma interior) per a aquella zona. acabats els punts, es va aixecar la sessió a les 22:45 h., i tots partirem cap a cases, que l’endemà era dia feiner.

NICOLAU

no veure que a aquell circuït, que no comptava amb tots els permisos, s’hi feien carreres, algunes oficials i altres no tan oficials, amb motoristes a vegades federats i a vegades no tant federats. sobre la Fira 2012 va explicar que la proposta de l’equip de govern era transformar-la en una fira de tardor, i incorporar-la a la festa del botifarró, el diumenge dia 7 d’octubre. Na Catalina Gayà va informar que s’havia fet una revisió general de l’escola de música, i de la relació de costos i rendiments de les seves seccions, revertit tot això en una reestructuració que rebaixa la despesa. Tot i això, l’ajuntament encara hi ha d’aportar bona part dels fons que necessita per funcionar.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

11


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

AgriCulTurA i rAmAderiA Al Segle xx (xxiV)

Caça i caçadors (i 3) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

a

principis dels anys vuitanta assolia la presidència de la societat de Caçadors en Miquel Fullana Bergas. Fou en aquell temps quan la societat contractà en Pedro Colomar, procedent del vedat de ses Comunes, perquè exercís les funcions pròpies de jurat al vedat del terme de sant Joan. al mateix temps, l’assemblea de la societat va aprovar el nou règim de caça, que es regiria per les normes que sortien de l’iCoNa. l’assemblea general del 1987 es va celebrar al local de Can Tronca, amb l’assistència de 77 socis. Després de l’aprovació de l’estat de comptes de l’any anterior, es va procedir a la votació per al càrrec de president. Va sortir elegit per la majoria dels vots en Joan Mesquida Barceló, Jordi. així mateix es va aprovar el pressupost de la temporada 19871988 amb la quantitat d’1.128.000 pessetes, i també es va aprovar que la quota dels socis fos de 6.500 pessetes. Pedro Colomar va deixar el càrrec de jurat al cap de poc temps i en va prendre possessió en Felip Vanrell Gelabert. Per l’abril de 1992 en Joan Mesquida Barceló va presentar la dimissió irrevocable de la presidència de la societat de Caçadors, cosa que va provocar que pel mes de maig es convocàs una assemblea per elegir nou president a resultres de la qual sortí elegit Gabriel Matas Mas. Per la mitjania de la dècada dels anys noranta, alguns mitjans de comunicació varen publicar unes queixes per part de la unió

12

En Miquel Capellet i el seu cunyat repartint aigua als cans després d’una tanda de caça.

de Pagesos i dels socis de la Cooperativa agrícola, que acusaven la societat de Caçadors d’amollar conilles en estat de gestació per alguns indrets de fora vila, cosa que havia provocat una sobreabundància de conills, que causaven perjudicis als agricultors, sobretot als hortolans.

També es trobaren peixos enverinats a prop de les casetes de fora vila, es deia que amb la intenció d’eliminar els moixos perquè aquests destruïen les ventrades de conills joves sortits de la lloriguera. la societat de Caçadors va negar que fossin ells els responsables d’aquelles malifetes i, des-

Andreu Morey Pocoví, Boverrinet, amb la guarda de cans de caça.


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 13

mel i sucre varen assistir 121 socis. hi va haver eleccions per a la renovació de la junta directiva i sortiren elegits Guillem Bauçà Fiol com a president; Miquel Bauçà Jaume, vicepresident primer; antoni Bauçà Juan, vicepresident segon; Bartomeu Mora estelrich, secretari; andreu Galmés Gomila, tresorer; i els vocals Guillem Galmés Matas, rafael Planas Gayà, antoni rebassa Florit, Bartomeu obrador Gomila, Miquel Nicolau Català, Joan rebassa riera, Miquel Verd Gayà i Jaume roig Vanrell. Joan Mesquida Barceló, Jordi, un dia de caça amb la cussa Cora, de la raça Drathar, i na Gilda, de raça Pointer. En Joan era membre federatiu de la Federació Espanyola de Caça i va ser nou anys president de la Societat de Caçadors de Sant Joan.

prés d’algunes discussions, l’assumpte va quedar aparcat i no se’n va parlar més. a partir de l’any 2000 va haver-hi bastants de canvis a la

junta directiva, provocats per la segregació de part del vedat, la que corresponia a la part de Calicant. l’assemblea de 2005 es va celebrar al local de Can Tronca i hi

Concurs de tir la societat de Caçadors per la dècada dels anys setanta organitzava diades de tir al colom, que consistia en l’amollada d’una varietat de coloms que els escopeters despenjaven al vol. Després de prohibir el tir als coloms, la societat va dur una màquina d’amollar guàtleres emprant el mateix sistema. aquestes diades es duien a terme en general al sementer de Gossalba o a son Gual d’en ribes; més tard muntaren una màquina de tir al plat al revellar de ses Fernandes. un dels principals assessors i promotor era l’armeria d’en serra Pizà, de Ciutat, i hi participaven tiradors de per tota Mallorca, de vegades arribaven a ser vint-icinc o trenta participants. Normalment, aquests concursos s’organitzaven en temps de veda i servien d’entrenament per als caçadors.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

13


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 14

mel i sucre

Vigilància quan el guarda jurat sorprenia algun caçador que no havia respectat les normes de caça o fins i tot algun particular amb pocs escrúpols que carregava de melons o altres productes de per fora vila, el jurat el presentava a la societat perquè fes sentència. Normalment, tant les peces de caça com l’altre material intervengut anaven a parar a les monges de la Caritat. quant als caçadors que havien infringit les normes, la societat els sancionava amb un temps d’arrest sense poder caçar que depenia de la gravetat de la infracció. És el cas d’un soci que caçava amb el cotxe, li posaren un mes de sanció sense poder caçar; un altre que caçava guàtleres amb el ca per dins un sementer d’ordi, hagué de complir dos mesos fora poder caçar, i a un altre, després d’unes quantes denúncies, li varen retirar el carnet de soci.

Miquel Fullana Bergas, de Son Duran, fou president de la Societat de Caçadors de Sant Joan.

Una anècdota de caçadors els mateixos directius de la societat tenien el deure de vigilar que els socis complissin les normes de caça. Dos socis que tenien ullada la colgada d’un estolet de perdius, prop de la carretera just a baix de la costa d’en Pavana, quan ja feia fosca ben negra, un

melisucre.cat el portal d’informació santjoaner

14

amb uns filats de canyes al coll i l’altre amb un llum, anaren cap a la colgada, però els envestiren tres directius de la societat per tal d’agafar-los amb les eines a les mans. els dos caçadors apagaren el llum i s’escaparen. els tres directius, en quedar a les fosques i no sebre per on havien fuit els caçadors, anarena posar el cotxe en marxa i amb els llums encesos voltaren per tota la contrada i fins i tot rastrejaren per les casetes d’aquell entorn, sense trobar, però, cap rastre. Passats uns anys, un dels directius va demanar a un dels caçadors: –ara que es temps ja ha caducat, me pots dir a on vos amagàreu? el caçador li contestà: –No mos moguérem d’allà mateix. es companyero se tirà dins sa siqui i se camuflà davall es fenàs i jo me vaig assolar a terra, tapat per sa serra de palla que havia deixat sa cossetxadora, i tanta sort que no me passàreu per damunt!


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 15

mel i sucre

investigació

e

s tracta d’una antiga família benestant, de llinatge Mas, actualment desapareguda. Tenim algunes referències d’aquesta nissaga al segle XVii: el 18 de febrer de 1636 morí l’honor Cosme Mas, casat amb Caterina Mayol, fills Guillem i Cosme.1 el 1660 morí l’honor Cosme Mas Mayol, fill de Guillem i de Catalina, casat amb Joana roig, fou jurat el 1657.2 un descendent ja en el segle XViii, fou l’honor Cosme Mas Bauçà, major, àlies Costella, fill de Cosme i Joana. es va casar dues vegades, de primeres núpcies amb Margalida anna Bauçà i tengueren dos fills; Magí, que morí el 14 de febrer de 1767 a l’edat d’un any i Cosme, el perpetuador de la nissaga. De segones núpcies es casà amb Catalina Barceló. Cosme Mas fou batle real el 1783-1784. Morí el 26 de febrer de 1821 i fou enterrat a Consolació. Tenia sepultura dins l’església (la làpida deia: “sepultura del honor Cosme Mas May[or]... i los seus.”), però no va ser-hi enterrat per prohibició d’una llei del govern de 1820.3 el perpetuador de la nissaga fou Cosme Mas Bauçà (m. 1820) Costella, casat amb antònia Maria Jordà Barceló (m. 1849) de sineu. aquesta és la única línia de descendència de la família, la qual hem triat per a la redacció d’aquest article. així mateix hi hem afegit algunes referències de les famílies Fiol i Xondo amb les quals entroncaren en el segle XiX i heretaren els seus béns.

1. L’HONOR COSME MAS BAUÇÀ (m. 1820) COSTELLA Com hem dit anteriorment fou el continuador de la nissaga. era casat amb antònia Maria Jordà Barceló (m. 1849) de sineu. Va ser regidor de l’ajuntament santjoaner el 1803 i el 1817. Batle real el 1814

La família Costella (s. XIX-XX) FraNCesC CaNuTo Bauçà i en el període de 1819-1820. Morí el 1820, un any abans que el seu pare, essent batle i fou sepultat a la tomba familiar de l’església, a davant la capella de sant Josep. la casa pairal de Can Costella estava ubicada a la cantonada del carrer Major i el carrer de sa raval (l’antiga apotecaria de don ramon). Cosme i antònia Maria tengueren nou fills: 1.1. MARTÍ MAS JORDÀ (17861869) COSTELLA Fill de Cosme i antònia Maria. Matrimonià amb Joana aina Mayol Gayà (n. 1788c) Xonda. els seus béns estan registrats amb el núm. 674 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: –es Molins, h-143, 49 destres –es Cós, h-180, 3 quartons i 16 destres –Pou des Prat, h-318, 3 quartons i 77 destres –es Montegut, i-49, 1 quarterada, 2 quartons i 2 destres –son rabassa, i-231, 5 quarterades, 2 quartons i 90 destres de vinya; 4 quarterades i 41 destres de pinar (es tracta del lloquet son rabassa de l’amo en Miquel dels Calderers, de 9 quarterades, 3 quartons i 31 destres d’extensió). –s’alzinar des Calderers, i-591, 2 quartons i 44 destres de vinya. –son Manrè, i-690, 1 quartó i 59 destres –Pou Nou, J-3, 6 quarterades, 1 quartó i 27 destres –son amadora, J-163, 3 quartons i 49 destres –son Garrover, J-521, 64 destres –son Betlem, M-141, 1 quarterada, 2 quartons i 81 destres; 50 destres plantats de polls –son Betlem, M-148, 1 quartó i 1 destre

la suma total de les terres és de 23 quarterades, 2 quartons i 80 destres. el patrimoni urbà consistia en dues cases al carrer Major (la retolació és de l’any 1868) una en el núm. 22 i altra en el núm. 17. al carrer del Consistori, era propietari dels edificis retolats amb el núm. 7 i el núm. 9 (posteriorment foren propietat de Joan Gayà, l’amo en Joan, i Climent Gayà, el senyor Climent, respectivament). També era propietari d’una caseta a fora vila registrada al bocí J-3, Pou Nou. el bestiar destinat a les tasques agrícoles eren dos muls. Martí Mas formà part diverses vegades de l’ajuntament santjoaner. Fou regidor el 1820, el 1857 (a partir del 12 de març), el 1858-1862 i el 1865-1866. síndic el 1863. Tinent de batle el 1856 (a partir de l’1 de desembre) i el 1863 (a partir del 7 de març). Batle constitucional el 1839. Martí i Joana aina Mayol tengueren 5 fills: 1.1.1. Cosme Mas Mayol (18131895) Costella. Fill de Martí i Joana aina. era casat amb Margalida Company Mayol (1824-1866) i estaven domiciliats el 1866 al carrer del Consistori núm. 7. Cosme Mas formà part de l’ajuntament santjoaner, fou batle en el període de 1869-1871 i el 1872 (fins el 21 d’abril). Cosme i Margalida no tengueren descendència. el 1903 estaven domiciliats en aquesta casa la viuda Francina aina Bauçà Bauçà (n. 1857c) Monja, Pansa o Simona i els fills Climent Gayà Bauçà (1878-1949) el senyor Climent, Joan Gayà Bauçà (1880-1961) l’amo en Joan, Joana aina Gayà Bauçà (n. 1885c), ademés de la sogra Joana aina Mas Mayol (1825-1911) Costella, viuda.

15


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 16

mel i sucre 1.1.2. Antònia Maria Mas Mayol (1814-1875) Costella. Filla de Martí i Joana aina. Casada amb rafel antic Company (1813-1893) Pirris o de Gossauba. estaven domiciliats el 1875 al carrer solsaliente (des sol) núm. 34. Tengueren dos fills: 1) rafel antic Mas (18401924) de Gossauba, casat amb Maria Gual Company (n. 1846c) Cotana o de Son Pericàs 2) antò nia Maria antic Mas (1854-1947) de Gossauba casada amb Miquel Bauçà Bauçà (n. 1855c) Pansa. 1.1.3. Antoni Mas Mayol (18191884) Costella. Fill de Martí i Joana aina. Fadrí. Metge. era foll, mancat de raó. així consta en el testament del seu pare Martí Mas: [...] Nombro en curador y administrador del citado mi hijo don antonio, que se halla en estado de demencia, a mi hijo y hermano suyo, don Cosme, facultándole en caso de pre-morirle de nombrarle curador y administrador de sus bienes relevandole tanto al uno como al otro, de prestar fianza para desempeñar dicho cargo. quiero que si el citado don antonio falleciere sin poder otorgar testamento y sus hermanos pidieren la parte que les podrà corresponder de su herencia, deberán reintegrar mis herederos los gastos que hayan tenido que hacer para alimentarle, vestirle y demás gastos que hayan hecho por él [...].4 1.1.4. Joana Aina Mas Mayol (1825-1911) Costella. Filla de Martí i Joana aina. Casada amb Climent Gayà Nicolau (n. 1796c) d’Orta. estaven domiciliats el 1868 al carrer del Consistori núm. 24. Tengueren un fill ramon Gayà Mas (1853-1899) de sa Posada d’Orta o de sa Posada, casat amb Francina aina Bauçà Bauçà (n. 1857c) Monja, Pansa o Simona. Fills d’ambdós foren Joan Gayà Bauçà (1880-1961) l’amo en Joan i Climent Gayà Bauçà (1878-1949) el senyor Climent. els béns de Joana aina Mas estan registrats amb el núm. 669 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents:

16

ANTÒNIA MARIA FIOL MAYOL (18641914) FIOL. Retrat dibuixat per J. Sbert de Petra (Fotografia: Guillem Florit).

MAGDALENA MAYOL MAS (m. 1922c) COSTELLA. Retrat dibuixat per J. Sbert de Petra (Fotografia: Guillem Florit).

–s’era, h-319, 1 quartó i 27 destres –son rabassa, i-232, 6 quarterades i 73 destres (és un bocí entre son Perdut i el lloquet de son rabassa de l’amo en Miquel des Calderers) –son rabassa, i-367, 1 quartó i 6 destres –Can Garí, i-573, 2 quarterades 2 quartons i 57 destres –s’alzinar des Calderers, i-578, 2 quartons i 11 destres –s’alzinar des Calderers, i-590, 1 quarterada, 2 quartons i 24 destres –son amadora, J-150, 97 destres –son santos, J-306, 1 quartó i 6 destres –son Font, K-8, 82 destres –son esteve, K-125, 1 quartó i 96 destres –son Pericàs, K-129, 2 quarterades 2 quartons i 44 destres –solanda, C-34, 3 quartons i 93 destres –solanda, C-40, 2 quartons –solanda, C-42, 3 quartons i 96 destres la suma total de les terres és de 16 quarterades, 2 quartons i 54 destres. el patrimoni urbà consistia en una casa al carrer de la Presó (Consistori) núm. 24 (la retolació és de l’any 1868), altra al carrer Travessia d’en rabassa (actualment

de la sínia) núm. 4 i d’altra al carrer de na ramis (sant Joan) núm. 13. També era propietària d’una caseta a fora vila registrada al bocí K-129, son Pericàs. el bestiar destinat a les tasques agrícoles eren dos muls. 1.1.5. Martí Mas Mayol (m. 1886) Costella. Fill de Martí i Joana aina. Prevere. el 1857 fou nomenat vicari de Costitx, “el cual cargo ha desempeñado sin interrupción y con edificante celo” fins a la seva mort (Botlletí del bisbat, any 1886, núm. 102). óbit a Costitx el 13 de març de 1886 (Botlletí del bisbat, any 1886, núm. 102).5 1.2. MARGALIDA ANNA MAS JORDÀ (1789-1872) COSTELLA Fadrina. Filla de Cosme i antònia Maria. Morta d’una caiguda. Visqué sempre a la casa pairal del carrer Major núm. 4 (Can Costella). 1. 3. COSME MAS JORDÀ (1790-1869) COSTELLA Fill de Cosme i antònia Maria. Frare de l’orde dels Mínims. Va néixer el 23 de març de 1790, es va ordenar el 1814, era corrector del convent de sineu quan va ser exclaustrat l’any 1835. el 1849-1858, era obrer del roser. Morí a sant Joan, als 79 anys, el 19 d’abril de 1869.6 Des de la seva exclaustració


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 17

mel i sucre

JAUME MAYOL MAS (m. ) XONDO. (Fotografia: Guillem Florit).

DETALL DE LA LLEGENDA DEL QUADRE. (Fotografia: Guillem Florit).

visqué a la casa pairal del carrer Major núm. 4, Can Costella. els seus béns estan registrats amb el núm. 660 al l’amillarament de l’any 1864 i era propietari d’aquesta peça de terra: Gossalba, D-48, 1 quartó i 16 destres. Fra Cosme Mas, fou protagonista d’un fet històric que podríem qualificar de novel·lesc. amb motiu de l’exclaustració de les ordes religioses, va partir a mitja nit del convent dels Mínims de sineu i vengué a sant Joan a cercar el seu cunyat Pere antoni Mayol Xondo, junyiren el carro de parell i partiren cap a sineu. Carregaren al carro una llibreria amb diversos llibres de l’administració del convent, un rellotge de caixa i d’altres mobles. Totes aquestes pertinències del convent estan actualment en poder d’antoni Fiol Morlà, Murtarets, de Porreres.7

arxiver de la parròquia. el 1837 és bosser del comú (depositari de la comunitat de preveres). el 1843 l’ecònom Francesc Gayà, el proposà per vicari. el 1847 és vicari. el 1847 és obrer o capiller de Consolació. el 1860 fa testament i llegà 100 lliures a les monges de la Caritat.9 els seus béns estan registrats amb el núm. 670, a nom dels hereus de don Magí Mas, prevere, a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: –son Niell, D-127, 2 quarterades, 2 quartons i 56 destres –Can Xisquet, D-139, 2 quartons i 32 destres –ses roques, D-356, 1 quarterada i 40 destres –son Baró, G-11, 4 quarterades i 91 destres (hort de son Baró) –s’era, h-141, 1 quartó i 51 destres –es Molins, h-147, 1 quartó i 20 destres –Camí de Petra, i-63, 2 quarterades, 3 quartons i 48 destres –sa Coveta, i-75, 60 destres –es Montagut, i-97, 2 quartons i 78 destres –son Fortuny, i-204, 5 quarterades i 2 destres –son rabassa, i-206, 4 quarterades i 56 destres –son rabassa, i-368, 1 quartó i 92 destres –son rabassa, i-462, 96 destres –son Manrè, i-605, 3 quartons

1.4. ISABEL MAS JORDÀ (1796-1857) COSTELLA Filla de Cosme i antònia Maria. Matrimonià amb Miquel Fiol Barceló (1781-1849) Perauba. aquest matrimoni i la seva descendència ja foren tractats pel qui subscriu.8 1.5. MAGÍ MAS JORDÀ (18001860) COSTELLA Fill de Cosme i antònia Maria. Prevere i beneficiat. el 31 de gener de 1824 pren possessori del benefici “Fiol”. el període 1833-1840 és

–son santos, J-318, 96 destres –Cal Compare, J-346, 1 quartó i 24 destres –solanda, J-476, 2 quarterades i 25 destres –es Pujol, J-528, 3 quartons i 98 destres –Can estrany, K-137, 3 quartons i 57 destres –son Pericàs, K-202, 3 quartons –son Pericàs, K-206, 2 quartons i 7 destres la suma total de les terres és de 28 quarterades i 89 destres. el patrimoni urbà consistia en 4 cases, dues al carrer Major núm. 4 (Can Costella) i núm. 18 (la retolació és de l’any 1868), altra al carrer que no Passa núm. 1, un corral dins el poble i 4 casetes a fora vila, als bocins Camí de Petra i-63, dues a l’hort de son Baró G-11 i son Niell D-127. el bestiar destinat a les tasques agrícoles eren dos bous i dos muls. 1.6. CATALINA MAS JORDÀ (1801-1863) COSTELLA Filla de Cosme i antònia Maria. Fadrina. Visqué sempre a la casa pairal del carrer Major núm. 4 (Can Costella). 1.7. JOANA MARIA MAS JORDÀ (1807-1876) COSTELLA Filla de Cosme i antònia Maria. Fadrina. Visqué sempre a la casa pairal del carrer Major núm. 4 (Can Costella). 1.8. ANTÒNIA MARIA MAS JORDÀ (1808-1879) COSTELLA Filla de Cosme i antònia Maria. Matrimonià amb Pere antoni Mayol Gayà (1803-1875) Xondo. els béns de Pere antoni Mayol estan registrats amb el núm. 743 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: –solanda, C-110, 1 quartó i 1 destre –Gossalba, D-44, 1 quartó i 91 destres –son roig, D-177, 2 quartons i 16 destres –son Godai, D-407, 1 quartó i 56 destres –son roig, e-23, 3 quartons i 95 destres

17


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 18

mel i sucre –son riutort, e-210, 2 quartons i 8 destres –son riutort, e-213, 3 quarterades i 58 destres –son riutort, e-235, 2 quartó i 38 destres –son Baró, G-34, 6 quarterades, 1 quartó 19 destres (Pleta de son Baró de s’hort) –son Baró, G-89, 3 quarterades, 2 quartons i 14 destres –son Baró, G-91, 9 quarterades, 1 quartó i 31 destres –son santos, h-157, 2 quartons i 87 destres –es Caieró, h-327, 45 destres –son rabassa, i-293, 3 quartons i 91 destres –s’alzinar des Calderers, i-585, 63 destres –ses Veles, J-43, 1 quartó i 76 destres –son amadora, J-109, 1 quartó –son Vivó, J-250, 1 quartó i 40 destres –son Juny, J-420, 2 quarterades, 3 quartons i 81 destres –sa Tanca, J-507, 3 quartons i 5 destres –orta, K-79, 99 destres la suma total de les terres és de 33 quarterades i 14 destres. el patrimoni urbà consistia en una casa al carrer de sa Plaça (mestre Mas) núm. 3 (Can Xondo), un corral dins el poble i 3 casetes a fora vila als bocins son riutort e-213, son Baró G-89 i son santos h-157. el bestiar destinat a les tasques agrícoles eren dos muls. Pere antoni Mayol formà part diverses vegades de l’ajuntament santjoaner. Fou regidor al llarg dels anys següents: 1842, 1844-1846, 1856 (a partir del 14 de desembre), 1857, 1866 (a partir del 8 de març) i 1868 (a partir del 4 d’octubre). Tinent de batle el 1857 (a partir del 12 de març) i en el període de 18581863. Fou batle el 1865 i el 866 (el 8 de març és substituït per Joan Bauçà Gayà, Arnavet, però el 5 d’agost del mateix any tornà ésser batle). Pere antoni Mayol fou un home inquiet i emprenedor. sabem, per una comunicació oral, que va fer una oferta al seu gendre Pere Joan Fiol, per adquirir la possessió de son

18

87 i 88 de 2 quarterades i 3 quartons d’extensió, de son Baró. el 1849, adquirí altre porció d’1 quarterada i mitja i posteriorment altre porció, coneguda actualment com sa Pleta de son Baró de s’hort. Pere antoni i antònia Maria tengueren 3 fills:

PERE JOAN FIOL RUL·LAN (1827-1913) FIOL. Retrat dibuixat per J. Sbert de Petra (Fotografia: Guillem Florit).

Brondo, venal en aquella època: “–Pere Joan, hauríem de comprar la possessió de son Brondo. establiríem el Camp de Jesús i només amb aquests doblers ja quitaríem tot el valor de la possessió. –ara no puc Pere antoni, estic fent la casa nova i tenc molt de gastos (es referia al casal de Can Fiol, al carrer Bonavista).” Pere antoni Mayol fou propietari de l’hort de son Baró (el va heretar la seva esposa, germana del prevere Magí Mas Costella).10 el 1845 adquirí les parcel·les núm. 86,

ESCRIPTORI I LLIBRES DEL DESAPAREGUT CONVENT DELS MÍNIMS DE SINEU. EL NOSTRE INFORMADOR, ANTONI FIOL MORLÀ, DE PORRERES (Fotografia: Guillem Florit).

1.8.1. Magdalena Mayol Mas (n. 1833c) Costella. Filla de Pere antoni i antònia Maria. era casada amb Pere Joan Fiol rul·lan (18261911) Fiol i estaven domiciliats el 1868 al carrer solsaliente (des sol) núm. 1 (Can Cambuix). aquesta casa, que conserva un magnífic portal forà i té una creu de pedra a l’anguila de la teulada, era antigament la casa pairal de la família Fiol. el corral de la casa arribava fins al Carreró, de fet confrontava amb el convent de les monges de la Caritat.11 hi habitava el matrimoni format per Miquel Fiol Barceló (m. 1845) Fiol, casat amb isabel Maria rul·lan riutort (n. 1799c) de Petra. Fills d’ambdós foren antoni Fiol rul·lan (n. 1823c) Fiol, casat amb Petroni rul·lan santandreu, de Petra. estaven domiciliats al carrer de Palma a Can Fiol (Botiga de Can Peremaiol)12. el carrer de Palma, abans de la retolació oficial de l’any 1863 era conegut popularment com carrer d’en Fiol. antoni Fiol, fou regidor de l’ajuntament santjoaner en el període de 18571862. el 1862 es va traslladar a viure a Petra. entre les seves propietats registrades a l’amillarament de l’any 1864 hi figuren el Camp d’en Fiol, de 23 quarterades, 3 quartons i 40 destres d’extensió i el lloquet de son Duran d’en Fiol, de 26 quarterades d’extensió. l’altre fill, Pere Joan Fiol rul·lan (1826-1911) Fiol, casat amb Magdalena Mayol Mas (n. 1833c) Costella, va heretar la casa pairal del carrer des sol núm. 1 (Can Cambuix). Va construir la casa del carrer de Bonavista, a un corral de la seva propietat. el 1875 ja hi estaven censats. aquest edifici, actualment el núm. 36 del carrer, estava habitat la dècada del quaranta per antoni Julià Noguera (n.


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Página 19

mel i sucre 1879c) es Murer, casat amb antònia Gayà Mayol (n. 1879c) Ferriol. Posteriorment fou adquirit per la família Truyols-Camps i conegut com la Posada de son Gual. la dècada del 1990 la família Company-Matas, que regentava el cafè del Centre Catòlic, adquirí l’edifici. Pere Joan Fiol va perdre la vista els darrers anys de la seva vida, tot i així, no fou cap impediment per seguir treballant la fusta. era molt afeccionat a fer peces de fusta tornejades. al corral de la casa hi havia unes columnes de fusta fetes seves. També va construir algunes peces de mobiliari casolà. Pere Joan i Magdalena tengueren 4 fills: 1. antònia Maria Fiol Mayol (1858-1916) Fiol. Fadrina 2. isabel Maria Fiol Mayol (n. 1858c) Fiol. Casada a Petra amb un membre de la família sbert. una filla d’aquest matrimoni, la qual residia a llubí, isabel sbert Fiol, morí als 99 anys, el 18 de gener de 1995. 3. Miquel Fiol Mayol (n. 1860c) Fiol. Casat amb un membre de la família sbert de Petra. 4. Pere antoni Fiol Mayol (1869-1949) Fiol. es va casar a l’església de Porreres, el 21 de setembre de 1905, amb isabel Morlà sastre (1888-1936) Murta rets. era propietari, entre d’altres terres, del lloquet de son Duran d’en Fiol i del casal del carrer Bonavista. Posteriorment, el 1913, va traslladar la residència a Porreres. Fou proclamat regidor per l’article 29 a les eleccions municipals de desembre de 1909 i prengué possessió del càrrec l’1 de gener de 1910. ocupà la regidoria fins al 3

LLIBRES I CAPBREUS DEL CONVENT DELS MÍNIMS DE SINEU. (Fot.: G. Florit).

de desembre de 1911, data en què presentà la renúncia arran del canvi de residència. Va ser jutge municipal entre el 16 de febrer de 1902 i l’1 d’agost de 1903. l’agost de 1903 participà en la fundació de la Caixa rural de sant Joan.13 Pere antoni i isabel Morlà tengueren tres fills: Pere, antoni i Magdalena, els quals resideixen a Porreres. 1.8.2. Antònia Maria Mayol Mas (1842-1864) Xonda. Casada amb Mateu Gayà Mayol (1830-1893) metge. Tengueren un fill Joan Gayà Mayol (1864-1956) Xondo, enginyer14, casat amb Cayetana Prado. 1.8.3. Jaume Mayol Mas (m. ?) Xondo. Fadrí. Morí als 22 anys a Madrid, on s’havia desplaçat per estudiar medicina. quan succeí el seu traspàs estava cursant cinquè curs de medicina a la universitat de Madrid. 1.9. JOAN MAS JORDÀ (m. 1854c) COSTELLA Fill de Cosme i antònia Maria. Fadrí. Visqué sempre a la casa pairal del carrer Major núm. 4 (Can Costella).

NoTes 1. arxiu Diocesà de Mallorca, ref. i/47-D/3, f.38v 2. aPsJ, 13.1. 3, f. 16 3. aPsJ, 13.7, f. 109 4. aPsJ, ref. 39.1. Papers solts. Testament 30 de novembre de 1872, notari Josep Bauçà Pujol. 5. Nota de mossen Josep estelrich Costa 6. Nota de mossen Josep estelrich Costa 7. Comunicació oral d’antoni Fiol Morlà, Murtarets, de Porreres. 8. Canuto Bauçà, Francesc (2002): “un testament del s. XiX: isabel Mas Jordà (1796-1857) Costella i la premsa de fer fideus.” a Mel i Sucre, núm. 261, pàg. 26-31. 9. Nota de mossen Josep estelrich Costa. 10. aPsJ, 39.1.7. 1860, desembre 1. resum del testament de Magí Mas, fil de Cosme i antònia Maria Jordà, natural de sant Joan. Marmessors: Cosme Mas, prevere, Martí Mas, prevere i vicari de Costitx i Pere antoni Mayol, Xondo. Notari Joan Bauçà. Deixa a antònia Maria, germana: hort de son Baró; Catalina, germana: la Caseta, la Coveta i la rota; Margalida aina, germana: son Niell; Maria, germana: el Puig de reig, son Baifogó (sineu), la Baronia; Martí Mas, nebot: Cases i corral on habit, més l’hortet, més la casa dita la Portassa amb totes les bótes i el corral, més sis cubets de plata, més la casserola de coure, més el morter de coure i la maça. Martí Mas, germà: son Fortuny, s’era, més la terra que vaig comprar a Gabriel Matas, més la casa de sineu. Magdalena Mayol, neboda: son rabassa; Joana aina Mas, filla de mon germà Martí: Can roig. 11. aPsJ, 39.3, Documentació referent a l’obra pia de don Nicolau Verí de son roig (1870-1907). aquesta és la descripció de la Posada de son roig, edifici que posteriorment seria el convent de les monges: “...una casa situada en la calle Mayor número 45, linda por la derecha entrando, con casa y corral de Pedro andrés Mas, por el fondo con corral de la casa de don Antonio Fiol y Rullán y por la izquierda hasiendo esquina a la calle del Conquistador.” 12. aquesta edifici també conserva una creu de pedra a l’anguila de la teulada i sembla que és ben germana de la de Can Cambuix del carrer des sol. 13. extret de: arnau Company Mates (2000): “Batles i regidors de sant Joan (1900-2000).” pàg. 84. sant Joan. 14. Boletín oficial Balear, número 4250, 21 abril de 1894: el Gobierno Civil anuncia que se ha recibido el título de ingeniero de Montes del señor don Juan Gayà Mayol. se publica para que el interesado pase a recogerlo. Palma 20 abril de 1894.

19


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Pรกgina 20

mel i sucre

20


mel382:mis298 24/04/12 11:37 Pรกgina 21

mel i sucre

21


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 22

mel i sucre

“El tren comporta massa despeses” opinió

Excuses de mal pagador Miquel esTelriCh

e

l mes passat vaig fer una curta estança al nostre agradós poble. Va ser com el preludi del meu destí definitiu per quant d’aquí poc temps la meva esposa i jo fitxem la nostra residència definitiva a sant Joan. aquest viure temporalment al poble, que em va veure néixer, no era pas una cosa venturosa. la qüestió era familiar, esperàvem l’arribada del segon nét. era fosquet i feia un voltí pels carrers del barri antic de sant Joan. De tornada a casa feia aturada al cafè de la meva joventut a Ca’n Tronca . Vos puc assegurar que em resultava de lo més plaent. sempre trobava gent pel carrer que em saludava disposada a fer sa xerradeta i a contar-me el que passava per la nostra vida. escometre i parlar amb la gent que vaig conèixer quant era jovenet, abans de anar-me’n de Mallorca, amb el caràcter admetent i agradós dels nostres paisans, em resultava del més agradós que vos podeu imaginar. Però vet aquí que prompte vaig trobar pel carrer algunes persones disposades a contar-me un problema que els preocupava. em deien: “Miquel ens llevaran el tren”? No ho sé, contestava jo. Corren rumors. Naturalment la gent no es dirigia a mi perquè sí. recordaven la gran feinada que férem un equip de persones disposades a defensar el que es nostre quan fa uns anys es reprengué el servei de tren entre inca i Manacor, deixant sense parada l’estació de sant Joan. a principi de març, s’ha complit el mal averany que s’esperava.

22

la notícia aparegué al diari Balears el dia 5 del mes passat. l’article diu que això suposa un estalvi de 132.000 € a l’any i un guany de dos minuts entre el trajecte de Manacor-inca. No sé d’on es treuen aquestes xifres, però estalviar-se aquest dineral només per tancar l’estació que no comptava amb cap tipus de personal, més que unes netejadores que feien una passada una o dues vegades a la setmana i les faroles que de nit restaven enceses. Tampoc serà pel micro-bus, perquè ja me direu que s’estalvia d’anar a sineu –més enfora- en lloc d’anar a la nostra estació. No ho entenc, que qualcú m’ho expliqui si en sap. he sentit comentaris d’unes quantes persones que m’han dit pel poble que gastar-se 132.000 € (22 milions de les antigues pessetes) a l’any és una cosa exagerada pel manteniment d’aquestes senzilles instal·lacions. la gent no s’ho creu i xerren dient que qualcú hi guanyava de manera exagerada damunt aquest pressupost tant inflat. No tenc sospites que aquest dineral , o part d’ell, se’ls ha quedat el nostre conseller paisà. Però com ha passat tant sovint, em fa pensar que qualque personatge de la trequelada de polítics de governs passats, cercant ficar la cullera, posaven la mà. record perfectament quan la comissió pro tren de sant Joan ens entrevistàrem amb la consellera del ram per demanar-li que no ens deixés sense parada del tren al nostre poble. ella renega-

va mentre amagava la cara complaent, excusant-se que el pressupost era molt alt, direm que suposava més de 120 milions de pessetes –encara conserv els retalls dels diaris per si qualcú els vol donar una ullada-. Vet aquí un altre despesa exagerada a la vista de la gent. Per més que ho mir, no entenc com les obres que es varen fer podien costar tant. altre vegada fa mal pensar. Però el desastre més gran és que després de tanta despesa, ara es deixi de banda el servei i el dineral gastat esdevengui una tudada. alguns santjoaners diuen que no gosaven anar en cotxe propi fins a l’estació i allà deixar-lo a l’aparcament, per por que els robessin el vehicle o els fessin malbé. Nosaltres ja proposàvem un sistema de gual així com funciona el tancat del punt verd o per l’estil, amb una targeta a l’abast de tothom que té vehicle a sant Joan per poder accedir al tancat i deixar els vehicles amb tranquil·litat. en quant a la parada, record que quan era jove el tren només s’aturava quan el maquinista destriava passatgers que esperaven a la nostra estació o bé que avisaven al revisor que desitjaven baixar si el seu destí era sant Joan. amb els sistemes electrònics d’avui en dia no em direu que sigui mal de fer que el tren s’aturi per pujar o baixar passatge quan qualcú ho requereix . Tot això me pareixen excuses de mal pagador per deixar de banda el tren. els governants que tenim en aquesta legislatura no


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 23

mel i sucre estan per feina amb els transports públics. Bé, volen transport públic però cobert per empreses privades, no pas administrat des del Govern nostre. Basta veure com estan d’abandonades les obres per restablir el servei de

retalls

T

un bon amic de son servera ens explica els orígens del president de la nostra comunitat José ramón Bauzá Díaz. Crec que no té desperdici. [Jaume Gual] [Dimecres, 28 de març de 2012] Tornant a casa després de la Manifestació per la llengua, vàrem veure, damunt un contenidor de la plaça del Mercat, un cartellet que algú degué deixar allà per fer més ampla la ressonància del seu crit. Deia així: ¨Padrins, padrines Gràcies per transmetre’ns la llengua”

i... de sobte, sense jo esperarho, em vengué a la memòria el padri del president J.r.Bauzá, que en aquell son servera dels anys 40 anomenàvem “es barber Botó”. al poble hi havia tres barberies: la de l’amo en sebastià “Perlo”, que era el meu barber, situada en el carrer principal del poble, vora el casino de l’amo en Montserrat, i dues a la Plaça , la des “barber Botó”, i la de l’amo en Toni “Madó”. el “barber Botó”, casat amb la padrina “Monseriva”, tengué tres fills, en sebastià que era el major

ferrocarril de Manacor a artà. Penso que no es fa cap esforç perquè Madrid satisfaci la quantitat de diners necessaris. Tornant a la qüestió, es veu molt clar que el que es vol primer són les empreses privades, que no

donen problemes i donen beneficis a empresaris del partit governant, no importa que aquests serveis siguin deficitaris. recordem l’empresa d’autocars de Manacor que durant anys va oferir un mal servei i causar molt de problemes.

José Ramón Bauzá: es nét des barber Botó JauMe Gual i el segon, en Miquel. en Biel, el més petit, ara pare del president Bauzá, havia nascut el 37, el mateix any que el meu germà Miquel. una família ben serverina... de tota la vida, ja que, pel fet de ser el pare i els fills barbers, compartien de debò la vida del nostro poble. Ben prest en Biel, pare del president, mostrà afició a la música i començà a tocar el clarinet, incorporant-se des de ben jovenet a la banda de música del poble. És com si encara el ves formant part d’aquella banda que dirigia des d’anys enrere mestre lluis. ahir mirava la fotografia de l’escola i el mestre Montserrat que, entre moltes altres d’aquell son servera, vaig incloure en el meu llibre “Mirall de la Mèmoria “. son servera 1940-1950. els qui tenguin ocasió de mirar la foto veuran que el nin de cara tímida i recollida, el que més prop està del mestre, és precisament el pare del president, en Biel “Botó”, que a les hores tendria deu o onze anys. quan en Biel “Botó” tengué l’edat de fer el servici militar, i aprofitant que sabia tocar el clarinet, s’incorporà com a músic a una banda militar de Madrid, on es va casar amb la que després

seria la mare de José ramón. D’aquí li ve la cama forastera al que ara és el president de Balears. quan vaig veure el cartellet a la plaça del Marcat, diumenge al vespre i em vengué a la memòria es “barber Botó”, no vaig poder deixar de demanar-me: És que el president Bauzá ha perdut la memòria? què pensaria el seu padrí –es “barber Botó”– veient que unes 30, 40 o 50.000 persones de Mallorca reclamen al seu nét que no oblidi els seus origens, les seves arrels, la terra del seu pare? aquest mateix vespre algun amic que havia participat també a la manifestació per la llengua, m’escrigué un missatge de mòbil, on deia: “el que reivindicam és la llengua amb la qual ens han estimat i hem après a estimar, la llengua amb la qual avui ens estimen i estimam”. i... per si de cas Déu existeix, vaig voler acabar el dia amb una pregaria: “Deu meuet, tornau-li al president Bauzá la memòria que sembla que està perdent, vos ho deman per favor, ja que de la seva amnèsia tots n’arribarem a pagar un preu molt alt”. i pel balcó de ca meva, mirant la lluna que començava a ser de quart creixent, vaig voler entendre que Déu m’havia escoltat...

23


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 24

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca: falzies, espàrecs, setmana santa i... tanmateix CliMeNT PiCorNell

“Vols que et doni per escrit / es tornar vell lo que costa? / Jo som perduda sa força, / part de vista i ets sentits, / i arribam a ser avorrits / de sa mateixa gent nostra”. així m’envesteix –les mans damunt les crosses– madò Francinaina Meca asseguda a un colcador d’ase que tenc devora el portal de ca nostra. Vaja, pens, quin començament de vacances. “Però els vostres vos estimen i se’n cuiden de vos”, li replic. aixeca les espatlles per amunt i calla. Desfaig la maleta que he feta per estar a la vila el màxim de dies, al darrer moment hi he afegit dos llibres de Josep Massot i Muntaner, el monjo mallorquí de Montserrat, flamant i merescut Premi d’honor de les lletres Catalanes d’enguany, un sobre la Guerra Civil i l’altre sobre el paper dels intel·lectuals a la postguerra. sortim a caminar, ara que el dia s’ha allargat per mor de moure les busques dels rellotges una hora endavant. Fort i no et moguis en Joan, el nét de can Xusquillo, me vol mostrar la reforma que fa on era cal seus padrins, una casa gran de portal rodó. Després de destralejar

contra el trui de la cooperació internacional –ha estat gerent d’un d’aquest instituts que repartien ajudes a les onegés– “els segrests ho han aturat, però s’havia convertit en un vivadéu, tothom volia anar a fer turisme amb els cooperants de bon de veres i feien nosa, avui pels cocodrils, demà per la duresa del desert... Cada injecció que posaven sortia a més de trescents euros, valia més la corda que el bou”. “Bé ara veuràs” i en comptes de mostrar-me ca seva me presenta una quadrilla de picapedrers comandada per un irlandès, l’arquitecte és brasiler, el fuster alemany, els peons magrebins, l’electricista però és mallorquí , “és l’únic que me fot”, me diu a cau d’orella. “Climent, estam convertint Mallorca en una terra d’orats i tots hi col·laboram”. No puc defugir el corol·lari sabut, allò de què els mallorquins ens passam la vida entre un “...i tanmateix” i un “ ja ho veurem...”, variants de què si les coses no les arregla Déu Nostre senyor, ja s’arreglaran totes soles.

questa primavera presenta una estampa esponerosa. Verd per onsevulla que un miri, favars, farratges i altres sembrats fan avinent una imatge com si no fos d’aquí, com si fos de més amunt, d’un lloc més plujós, Galícia, astúries o irlanda si algú observa des d’un turó el panorama cap a sineu amb la serra de Tramuntana al fons. Tot tan compost oculta la crisi del camp, de la pagesia com activitat econòmica, és un paisatge d’esquena a la balearització, mantengut pels pocs pagesos que queden i els centenars dels que hi fan per hobbie o els caps de setmana. si de cas, les antenes de telefonia mòbil –als llocs més insospitats– rompen la placidesa de la vista i em recorden que la globalització arriba per tot arreu, com si vigilassin a un servidor, cercador d’espàrecs, malgrat ja dugui el manadet talment com m’ensenyà mon pare: estret amb una fulla d’albó travada amb una espina d’espareguera vera.

Sortim del poblet cap a foravila. El Pla en el començament d’a-

Cercant espàrecs se m’ha disparat la màquina de pensar, entre

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

24


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 25

mel i sucre una punyida i una escarritxada; que si passen els anys i van quedant, com els baixos del vi, els orgulls mal embastats, les ambicions mal païdes, el plany per les coses que pogueren ser i no foren, els mals averanys per les que puguin venir i... tanmateix, ens queda el parlar amb els amics, l’escriure, l’estimar els nostres o estones com aquestes dins la solitud de la garriga, trescant per parets i bardisses pensant en la truita o amb els espàrecs torrats del vespre. Mesquinet de mi, folklòric ploramiques. Per dins la vila es respira l’aire de la setmana Santa. el Dava llament del divendres, la missa del ‘To Pascal’ el dissabte a la nit, la processó de l’encontrada el diumenge de matí que encara es fa als pobles del Pla de Mallorca, mentre que a Palma crec que només a la parròquia de santa eulàlia. a sàsser, a sardenya, la hi vaig veure un any, la mare de Déu duia un mecanisme que li permetia abraçar el fill retrobat i sortia acompanyada dels apòstols que, amb gran teatre, ara diríem sobreactuant, feien com qui cercar al Bon Jesús i ho demanaven efusivament al públic que esperava la pregunta. Al tasser del cafè hi trob en Jordi Grumeter, fa mala cara. “ara faig un téntol amb s’agonia de ma mare. he passat mala nit,

es metge m’ha dat males notícies. està tranquil·la amb ses pastilles que li han donat, té es cap clar com un llum. “quina hora és?” me demanava, “ara les sentireu tocar, per què ho heu de mester?” i contava les campanades, “una, dues... set. són les set, Jordi, vull sabre s’hora en què me moriré”. “i, jo, m’he posat a plorar com un

http://ocellscamidelmig.blogspot.com.es

infant menut. Mala nit? ses que deu haver passades ella per mor de jo...” el consol així com puc, me sorprèn, amb la seva pinta d’home dur i sull. escolt la conversa de la taula d’experts en tot. que ha estat un any fred, que aquests anys no serveixen per res, maten conreus i ulls tendres, com les gelades fora temps, però també maten tot quan animaletxo dolent hi ha, hi haurà menys mal, menys mosca, menys de tot... “i tu dius que no serveixen per res?”, és en Mateu Deulofeu, “ idò jo te diré perquè em va servir. Tenia un gall a n’es pou rodó més dolent que sa flestomia i no el podia agafar de cap manera, idò aquell dia de neu, amb aquella

gelor ho va ser bo d’agafar, ses gallines estaven com estormiades, es gall dies abans voleiava com un puta, però amb sa neu pareixia un betzolot, per això me va servir sa neu, au!” l’altre especialista en tot, postil·la, definitiu i savi com un sèneca: “sa fredor entra pes cervell i es pollastres i es cabrits el tenen petit, però van destapats, quan fa neu o fred, els homos, que el tenen gros, s’han de posar capell. això ho sentia contar a mon pare que no se treia sa gorra ni per jeure! i morí a cent anys.” Me’n vaig a continuar les estacions de l’horabaixa. sortint del cafè camí de la carnisseria de ca na Miquelona he vist la primera falzia d’enguany, entrava davall una teula de ca don Xim, un casalot mig abandonat davant la casa de la Vila. ha fet aquell renou de fregar d’ales quan s’acomoden a entrar al seu mateix cau, estret, de l’any passat. Com que a ca don Xim no toquen la teulada ho deu haver tengut bo de fer, a altres llocs o no troben teula o han de cercar un lloc nou. hauré de consultar el calendari fenològic per veure com d’alterades, o no, són les senyes de resposta de la natura a les condicions climàtiques, ja sabem, quan floreix el primer ametler o quan senten cantar per primer pic un rossinyol. implacable, la natura, que, com deia Pere quart, també “ens procura una bèstia, per a cada molèstia”.

AgÈNCiA de SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

25


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 26

mel i sucre

Temps i clima

Feim un pensament ... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... Mirant el Cel. històricament, i sobretot a sant Joan i altres pobles de la pagesia, les úniques informacions referents al temps i al clima estaven lligades a la cultura popular, a la gent del camp i als almanacs, pronòstics o parenòstics tant coneguts al nostre poble. amb l’arribada de la revolució industrial i la descoberta d’altres continents per part dels europeus l’home intenta entendre el temps i el clima d’una manera més científica a fi d’entendre tots els processos que es produeixen en el sistema atmosfèric (si, sistema, recordau?). aquesta voluntat de l’home es veu materalitzada al 1873 amb la creació de l’organització Meteorològica internacional precursora de l’actual organització Meteorològica Mundial (oMM) fundada al 1946. un exemple d’aquesta voluntat més científica són les mesures que es prenien a principis del s. XX a la possessió d’es Calderers per part de l’amo antoni oliver Gayà, per a millorar i tecnificar l’agricultura. Curiosament aquesta tradició al nostre poble ha perdurat fins als nostres dies, record el meu padrí l’amo en

Guiem Bou sempre pendent del pluviòmetre en temps de pluges, i actualment el millor exemple de la vila és la tasca que realitza en Josep roig mitjançant l’estació meteorològica de l’escola. Per tant, no és d’estranyar que la nostra vida estigui condicionada pel temps... o el clima?... o les dues coses? entenem per Temps, concretament Temps Atmosfèric, com aquell estat en el que es troba l’atmosfera en un moment i un lloc determinat. el lloc pot ser un poble, una comarca, una illa... el moment pot ser una hora determinada, tot un dia/ mes/any. Té un caràcter accidental i únic. la ciència que l’estudia és la meteorologia, basant-se en les variables atmosfèriques mesurades científicament. les variables més importants són la temperatura, la humitat i la pressió; tot i que el temps ve condicionat per moltes altres més variables i alhora totes les variables estan condicionades per gran quantitat de factors com la latitud, l’alçada per sobre el nivell del mar, la radiació solar... És a dir, el temps atmosfèric és la mostra puntual i momentània de la

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

26

GeòGraF

interacció de molts sistemes alhora (on hi destaquen en importància l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i el sol). la millor representació del temps la podem veure amb els mapes sinòptics, mapes d’isòbares o els col·loquialment anomenats mapes del temps on s’hi representen les variables atmosfèriques. en canvi, el Clima és un estat característic de l’atmosfera a un lloc determinat deduïble mitjançant llargs períodes d’observacions sistemàtiques i homogènies, que l’oMM estableix com a mínim 30 anys per tal de considerar tot tipus de situacions atmosfèriques. Com major sigui el període, més probabilitat que s’incloguin totes aquestes situacions. Té un caràcter permanent, característic, dominant, fixe. la climatologia estudia els climes i n’estipula les seves característiques, classificant-los per tipologies estructurades. les eines visuals més emprades per la climatologia son els climogrames, els mapes climàtiques i les classificacions climàtiques (la més famosa és la de Koppen). Tant la meteorologia com la


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 27

mel i sucre climatologia estudien doncs tot allò que afecta al temps i al clima. És a dir es veuen obligades a estudiar tots aquells sistemes que afecten a ambdues coses i els organitzen en tres branques: Factors Geogràfics son aquells intrínsecs del territori o lloc que analitzam, si canviam de territori canviam de factors geogràfics, és a dir que sant Joan sempre té els mateixos factors geogràfics. la latitud determina la inclinació dels raigs de sol i la diferència de durada del dia i la nit. afecta directament a la intensitat de la radiació solar i la temperatura. Basta veure com els horabaixes i a l’hivern el sol està molt més baix i les temperatures més fredes. Mentre que a l’estiu i als migdies com que el sol està molt més alt, les temperatures pujen. aquest diferencial faria que intrínsecament les latituds equatorials s’encalentíssin contínuament, mentre que els pols cada vegada fòssin més freds. Com a sol·lució la terra crea diferents sistemes per a compensar aquesta situació. l’altitud modifica les variables temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, vent... Per que us faceu una idea la temperatura es redueix de mitjana 1ºC cada 160m que ens elevam sobre el nivell de la mar. És a dir si a Cala

Radiació Incident a la terra en funció de la latitud situació d’hivern a Mallorca.

Tuent (nivell el mar) hi ha 19ºC ens podem trobar que al cim del Puig Major (a 5km de distància de Cala Tuent i 1445m per sobre el nivell del mar) la temperatura és de 10ºC. la continentalitat és un efecte atribuït a la proximitat dels oceans i la mar, respecte la zona estudiada. Més aprop de la mar les temperatures són més suaus i la humitat més alta. Més lluny de la mar fa més calor. un exemple a molt petita escala el podem veure a l’estiu, a sant Joan sempre fa uns graus més de calor que a la costa. els corrents marins conformen un altre sistema regulador de temperatures a escala global, al

igual que el sistema atmosfèric. Per tant afecten també al clima. a escala global tot i que anglaterra i Canadà estiguin a la mateixa latitud i altitud la corrent càlida del golf (de Mèxic) suavitza les temperatures a la costa europea. Factors termodinàmics Conformen una sèrie de factors sistèmics que serveixen per a regular la situació diferencial creada per els factor geogràfics. el més important de tots és la Circulació General Atmosfèrica que és el moviment de l’aire atmosfèric a escala planetària, i el mitjà pel que la calor és distribuïda sobre la superfície de la Terra

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

27


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 28

mel i sucre i es que per a compensar tot el sistema la calor s’ha de traspassar de l’equador als pols. la CGa genera de forma dinàmica uns sistemes d’alta presió atmosfèrica (Anticiclons, representats per una A, tenen una pressió superior a 1013 hP), uns altres de baixa pressió atmosfèrica (Depresions o Borrasques, que tenen pressions inferiors a 1013 hP i es dibuixen amb una D o B) i uns corrents d’aire que van des de les altes pressions cap a les baixes pressions, generant fronts (aquelles retxes blaves de triangles o vermelles de semicercles que veim als mapes del temps). Cal destacar que un anticicló no és sempre és sinònim de bon temps ja que poden ser càlids, com l’anticicló de les açores que ens afecta quasi tot l’any i si duu bon temps, o freds com l’anticicló siberià que ve associat a molt de fred. la pròpia CGa provoca la creació de masses d’aire que són grans volums d’aire definits per la seva temperatura i contingut de vapor d’aigua. les masses d’aire cobreixen centenars o milers de quilòmetres quadrats, i adopten les característiques de la superfície sota seu. es classifiquen d’acord a la latitud i de les seves regions d’origen continental (c) que son seques, o marítim (m) que son humides. les masses d’aire fredes es denominen polars (P) o àrtiques (a), mentre que les masses d’aire més càlid es consideren tropicals (T). les més conegudes per nosaltres són la siberiana i la escandinava, que ens afecten a l’hivern produint baixes temperatures i fortes nevades, són del tipus Continental Polar o àrtic.

Esquema de la circulació general atmosfèrica a escala global.

Insolació: la insolació és la quantitat d’energia en forma de radiació solar que arriba a un lloc de la Terra en un dia concret (insolació diürna) o en un any (insolació anual). Nuvolositat: la nuvolositat és la fracció de cel cobert amb núvols, en un lloc en particular. Tendeix a ser màxima a l’hivern i mínima a l’estiu.

Temperatura: la temperatura atmosfèrica és l’indicador de la quantitat d’energia calorífica acumulada en l’aire. Cal tenir en compte també l’amplitut tèrmica que és anual si comparam les temperatures mitjanes del mes més càlid amb les del mes més fred; i pot ser diaria si comparam les temperatures més fredes i càlides en un sol dia.

Elements del clima són aquelles variables on es concreten els efectes dels altres factors.

28

Situació típica a Europa: anticiclons al Mediterrani i borrasques al nord.


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 29

mel i sucre Humitat: es parla d’humitat relativa com el percentatge de vapor d’aigua que hi ha en una massa d’aire respecte el valor total. Generalment un 100% d’humitat indica precipitació en forma de boira, pluja o neu. Pressió atmosfèrica: és la pressió exercida per l’aire atmosfèric en qualsevol punt de l’atmosfera. representa el pes d’una columna d’aire sobre un punt concret, per tant la pressió atmosfèrica disminueix amb l’altitud. Meteorològicament quan tenim presions atmosfèriques altes, el temps és estable, no hi ha nuvolositat ni precipitacions. si ens afecten baixes pressions el temps és inestable, augmenta la nuvolositat i també les precipitacions. Precipitació: és el terme amb el qual es denominen les formes d’aigua en estat líquid o sòlid que cauen directament sobre la superfície terrestre, això inclou pluja, plugim, pluja gelada, pedra, gel granulat, neu, calabruix... la quantitat, freqüència i distribució espacial i temporal de les precipitacions és molt variable, raó per la qual ha estat objecte d’intens estudi per part de l’home, en la determinació dels climes i l’aprofitament dels recursos hídrics que ofereix la natura. la intensitat de les precipitacions varia d’un lloc a un altre encara que no es trobin a molta distància. al llarg d’un any també hi ha variacions.

Perquè vos faceu una idea, vos heu d’imaginar l’aire com una bossa de plàstic que amb altes pressions tendeix a fer-se més gran, i amb altes temperatures també. Però com tots sabeu la calor fa evaporar l’aigua, per tant la bossa es va omplint d’aigua. si la bossa es gran (hi ha molta calor o molta pressió, un anticicló) no plou ja que la humitat relativa és baixa. Però si la bossa es fa petita de cop i volta (una entrada d’aire fred, o l’arribada d’una baixa presió) l’aigua no hi cap, i s’ha de buidar... i per tant ploure. entenem doncs com a temperatura càlida entre 15 i 20ºC, la mitjana de sant Joan és d’uns 17,5ºC anuals. i s’entén per clima sec quan plou menys de 300 mm l’any. a sant Joan hi ha entre 5 i 7 mesos secs cada any; son mesos on plou menys de 30 litres (o mm) generalment es concentren en mesos d’estiu i en aquells mesos d’hivern puntualment secs. alhora hem de tenir en compte els mesos àrids (mesos en què les altes temperatures fan evaporar la poca precipitació. es produeix quan la meitat del valor de la temperatura és superior a les precipitacions) que són bàsicament a l’estiu. en resum, no plou perquè Deu vol, ni per enviar-vos a fer punyetes ses vacances, ni per destrossar-vos mesos de feina a fora vila, si no perquè la terra creu que un

Climograma de Sant Joan.

lloc concret ha rebut massa insolació, i per tant necessita regular la temperatura baixant-la, ja sigui augmentant la nuvolositat, fent ploure o desplaçant aquesta massa d’aire calent cap a una banda on sigui més necessària. No vos sorprengueu si per casualitat arriba un front fred després d’unes quantes setmanes seguides de sol, al cap i a la fi, no és un càstig diví, però si una tocada de nassos!

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb un servidor mateix o enviant un correu electrònic a guillemserrabou@gmail.com.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

29


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 30

mel i sucre

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

meteorologia

JoseP roiG Comentari al mes de març el març d’enguany ha presentat una temperatura mitjana superior a l’habitual; així ens ho indiquen els valors d’aquests anys passats per a aquest mes. en aquest 2012 s’ha elevat 1,4 ºC respecte al març de 2011. Després d’un febrer que destacà per ser extremadament fred, especialment durant la primera quinzena, hem tengut un març que ha sobresortit per la tendència contrària. el gràfic de temperatures ens dibuixa unes línies que han anat ascendint des de principi a final de mes de manera més bé suau amb oscil·lacions més o manco pronunciades alguns dies del període. entre el 5 i el 9 vàrem tenir els dies més freds, en els quals les precipitacions tornaren deixar un poc de neu a la serra de Tramuntana. al nostre entorn, no obstant això, les mínimes no han baixat en tot el mes dels 5,4 ºC. en bastants de dies les temperatures màximes han assolit més dels 19 ºC, arribant el dia 30 als 24,1 ºC. la pujada de temperatures no anà acompanyada de pluges importants en aquest mes, la qual cosa posà inquiet el món de la pagesia que veia que els cultius de secà començaven a patir la manca d’aigua a la terra. Únicament es recolliren 15,4 mm, caiguts pràcticament tots durant la primera setmana. Durant la resta del mes pre-

dominà l’ambient sec i càlid. N’és prova d’aquest domini el percentatge més baix que el normal per a aquest temps de la humitat mitjana, del 68,85%, front al 77,19% del març de 2011. l’evaporació, en conseqüència, superà el valor de

l’any passat; del 2,1 ml/dia pujà als 2,9 ml/dia en aquest març de 2012. ha estat un mes, aquest març, de pressions altes; la pressió mitjana s’ha situat en els 1022,84 mb. aquesta situació ha provocat una estabilitat atmosfèrica pràcticament

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

2012 GENER 10,6 FEBRER 7,8 MARÇ 13,2

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008 10 10,7 11,8

9,7 10,4 11,2

9,8 9,9 11,7

11,8 11,4 12,3

2012 32,9

Pluviometria 2011 2010 2009 74

56

67,9

2008 37,5

MES DE MARÇ

2012

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

13,2 ºC 11,8 ºC 24,1 ºC (dia 30) 21,4 ºC (dia 31) 5,4 ºC (dia 6) 5,7 ºC (dia 3) 15,4 mm (0,4 mm 40,2 mm (0,4 mm rosada) rosada) 7,4 Km/h 8,2 Km/h 70,8 Km/h (dia 8) 72,4 Km/h (dia 1) NE E-SE 68,85% 77,19 % 1022,84 mb1017,9 mb 2,9 ml/dia 2,1 ml/dia

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2011

ABRIL 2012 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

14,3 ºC 22,7 ºC (dia 1) 7,5 ºC (dia 17) 34,4 mm 8,1 Km/h 57,9 Km/h (dia 11) O-NO 3,5 ml/dia

Radiació solar (Wh/m2). Energia generada (kWh) GENER FEBRER MARÇ

GENER FEBRER MARÇ

30

Radiació solar (Wh/m2) 66715 82679 138558

2012 66715 82679 138558

2011 66579 87842 114202

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2012 Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres) 5534 12,06 10,81 4483 1384 6847 12,08 9,15 5546 1712 11315 12,25 16,59 9165 2829


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 31

!"

!

mel i sucre constant al llarg del mes. el canvi destacat del temps no es produí fins a final de mes. la velocitat mitjana del vent, així mateix, ha estat relativament important, de 7,4 Km/h, amb una cota màxima de 70,8 Km/h el dia 8. el gregal (Ne) ha estat la direcció que ha dominat en l’entrada del vent. Comentari al mes d’abril amb l’arribada de l’abril tornà la inestabilitat atmosfèrica que ens ha duit pluges moderades durant bastants de dies del que duim de mes. en total ja duim sumats 34,4 mm que han estat molt beneficioses per al camp que esperava i necessitava aquest element per encarar bé l’anyada; ja diu la saviesa popular: per l’abril cada gota val per mil. aquest temps canviant ha fet que les temperatures fluctuassin bastant d’un dia a l’altre en funció de l’estat del cel i de la presència o no del vent. així, dies més bé plàcids s’han alternat amb altres de climatologia més adversa. el temps inestable ha afectat alguns dies de la setmana santa i, concretament, la tradicional pujada a Bonany que és realitza el dimarts següent al diumenge de Pasqua. el dia més fred, fins a la data, el tenguérem dia 16, amb una mitjana de 9,7 ºC. aquest mateix dia, aquesta baixada de la temperatura, va provocar que la precipitació fos de neu als cims més alts de la serra. Parc solar fotvoltaic el fet d’haver-se presentant un març molt estable des del punt de vista atmosfèric, juntament amb l’allargament del dia, ha provocat una major incidència de la radiació solar, molt superior a la del mes passat i també a la del març del 2011. aquesta major intensitat d’energia lluminosa del sol ha tengut com a conseqüència una generació més elevada d’energia elèctrica, passant dels 6847 kWh del febrer als 11315 kWh d’aquest mes. No obstant això, el rendiment de les plaques ha baixat lleugerament a causa de la pujada de la temperatura en aquest mes.

31


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 32

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Processó de l’encontre, el diumenge de Pasqua de l’any 1956. els sis apòstols (eren els quintos) són: Tomeu Morey “Boverrí”, arnau Perdut “de sa carnisseria”, Bernadí Morey “Boverrí”, Guillem Català “de sa fusteria”, Xisco Morey “ruberter” i llorenç Fraró. aportació fotogràfica: Tomeu Morey “Boverrí”. Fotografia 2: Processó de l’encontre, a finals dels anys cinquanta. els que duen la figura del Bon Jesús són: arnau Català, antoni des Carreró i antoni solander. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”. Fotografia 3: Processó de l’encontre, amb les “tres Maries”. són: Margalida Blanch, elionor Bauzà “Noreta” i Maria Magdalena Jaume. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.

32


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Pรกgina 33

mel i sucre

33


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 34

mel i sucre

esports

4 Grapes JauMe alBerT Miró, “es Col·leGa”

T

eníem mig dia per anar a escalar, en Pau me va proposar anar a la Pepe ramon, és una escalada clàssica de 4 llargs (cinc si es comença des d’abaix), i ja sols amb la proposta me va començar a entrar el cuquet de la por... sabia que la Pepe ramon és una via exigent, sabia que no era fàcil i que ficar-m’hi seria dur, perquè d’experiència no vaig sobrat, però també sabia que dur a devora en Pau és du un puntal quan tot s’enfonsa. la Pepe ramon és una via que té 4 llargs si no es compta el d’abaix de tot, que es pot pujar pel costat, caminant. el primer llarg és el més facilet i vam quedar d’acord amb en Pau que el pujaria jo de primer. la primera part del llarg és un recorregut directe per amunt, per una roca que quan t’hi agafes sona a buit, es diu el "pas dels tambors" perquè pegues un toquet amb la mà i sents aquell so maleït que tanta por ens fa als escaladors, aquell so a buit, aquell so que ens posa en tensió... ens posa en alerta i sabem que a partir d’aquell moment no deixarem d’estar al 100%, perquè així ens ho exigirà la via. Tota aquesta primera part es va assegurant amb ponts de roca que anam col·locant, fins que arriba a un pont de roca que està posat de forma permanent. aquí comença una travessia cap a la dreta que es fa quasi caminant, per una cornissa que fa un metre d’ample i en la qual es veu tot el buit als nostres peus. aquest tram va ser especialment

34

dur, però anar tirant, anar tirant fins que arribam al final, trobam un pas que hem de treure tot el cos de la cornisa, la sensació de buit és inmensa, i entram dins una cova... reunió i posar-se a respirar... buffff, ja hem fet el primer!

al segon, en Pau va anar primer i hi havia un pas amb un desplomillo que es podia assegurar amb un fisurer (quins collons que s’han de tenir per fer aquest pas assegurat d’un fisurer) i tirant tirant ens trobàvem a un pas de plaqueta assegurat amb un parabolt, tot un luxe a una via clàssica. i al mateix temps ens està avisant del que serà el pas, perquè poques vegades hi ha un parabolt si no és perquè el pas és dur. al següent tram hi havia d’anar jo, i en Pau m’explicava el que me trobaria perquè des d’on ell m’assegurava no ens veuríem quan començàs a escalar. sortida de la reunió i abans d’entrar a una placa, posava un pont de roca que era d’esperar que aguantaria una caiguda, tram de placa... ( només eren 3-4 metres de placa), a la placa vaig trobar una punteta i hi vaig posar un cordino precari. quan un posa un cordino a una punteta tan petita (feia menys de

mig dit), el posa per tenir confiança per fer el següent pas, però just després, quan estam fent el pas, aquella confiança que abans ens ha donat el cordino, ens la roba la ment analítica que sap que aquell punt d’assegurament és totalment inútil i la ment crida, CriDa CoM Mai dins nostre, dient un pic i un altre No PoTs Caure... No PoTs Caure... No PoTs Caure... i la nostra boca pronuncia les paraules que sent cridar dins la nostra ment... Veu com els bíceps es van posant durs de la tensió, com les mans comencen a perdre la força perquè estrenyen amb tota la seva ànima, veu com la cama esquerra es va carregant perquè té tot el pès del cos, veu que ens hem de recollocar, perquè sinó ho caurem, però al mateix temps veim que cada moviment ens pot tirar per avall. Però quedar-se quiet és anar lentament cap al punt de no retorn, aquell en què els músculs ja no tenen forces i cedeixen inevitablement al destí. Però si ens movem potser caurem... i ens trobam al punt on hem de triar... i triam... no tenim més remei. Movem un poc el peu, per descarregar pes i carregar-lo a l’altre peu, aixecam el peu i el col·locam en adherència i hi tornam a carregar pes... ara encara estam més precaris, JoDer, JoDer, JoDer... i desitjam amb totes les forces que el que veim per la mè sigui mínim per poder aixecar-nos... però quan ho agafam, JoDer... JoDer. No ho és..., és una puta merda de presa..., però ja no hi ha volta enrera, ja fa estona que no n’hi ha...


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 35

mel i sucre Tiram el cos per envant en equilibri veient com quasi levitam per poder desferrar els peus de la paret i recol·locar-los a un punt més alt, sentim que el buit ens estira amb la força d’un cavall desbocat, com si mil dimonis ens estirassin dels peus per dur-nos directament a l’infern... Però no cedim..., estrenyem encara més fort i finalment..., finalment col·locam els peus un poc més amunt..., encara a càmera lenta per no caure..., i sortim bufant i tirant aire amb el cor a mil pulsacions... en aquest punt hi havia la continuació del llarg, però vaig trobar un arbre i vaig muntar una reunió (que en teoria no existia) perquè en Pau arribàs fins a mi i continuàs ell amb el llarg. en veure’l venir cap a mi passejant-se com si res pel tram en el qual jo veia els dimonis que m’estiraven dels peus cap a l’infern, em va quedar constància una vegada més de la veterania que té ell i del llarg camí que me queda per arribar a aquest mestre. Va continuar el llarg amb un pas que no era realment molt dificil i que si s’ha anat amb els nervis tranquils segurament es pot fer sense massa problemes.

i vendria el que seria el 4t llarg de la via (que jo havia convertit en el 5è, quan havia muntat una reunió que no existia). Només estar a la repisa d’aquest llarg ja impressionava, a

davant meu una cova enorme que acabava amb un diedre a la part de dalt. i a baix un pati enorme... metres i metres d’altura aèria. en Pau va anar pujant de primer i quan va arribar a dalt no ens sentíem, vam haver d’utilitzar la lògica per saber en quin moment haviem de partir..., primer veia que la corda anava estirant a poc a poc..., s’atura una estona (deu estar muntant reunió, o deu estar a un pas difícil?) i la corda comença a estirar a tope... (sí deu estar muntada i ara deu voler reuperar corda)... i jo vaig facilitant la maniobra de recuperar corda... quan arriba al final peg un crit (que supòs que no deu sentir... perquè jo a ell no el sent) perquè ell sàpiga que ja ha arribat al final de la corda..., deix una estona de temps abans d’escalar perquè ell em comenci a assegurar i quan començ a notar estirades seques vol dir que ja m’està assegurant (suposadament)..., a mesura que anava pujant anava notant les estirades i sabia (amb certesa, ara sí) que ja estava assegurat. el darrer llarg va ser una pujada fins al final de la cova i, d’aquí, sortir de la cova per un diedre ..., posar els peus a cada costat del diedre va ser molt intens perquè el que veia entre les cames era tot el buit de la via... tots els metres de la via estaven concentrats entre les meves cames una a cada costat de la paret empenyent per amunt com pujaríem per una xemeneia... i a la sortida del diedre... empenyent, fent oposició amb l’esquena, a un costat els peus i a l’altre, l’esquena..., i sortida a la dreta..., per una punta molt molt aèria..., vaig fer fotos del que veia a cada costat, perquè sabia que poques vegades tornaria a estar a un lloc tan impressionant com aquell. aquell moment (que també vaig

plasmar en un vídeo www.4grapes.blogspot.com) és la perfecció feta moment.

Ja a dalt, la sensació de pau t’envaeix... i sents, notes que estàs viu.

quan de petit pensava el que era estar viu, pensava que era això..., pensava que era viure emocions intenses cada dia de la nostra vida, pensava que era absorbir cada centímetre de mel que hi ha devora del beier ple d’abelles, pensava que viure només té recompensa per aquell que sap arribar al límit de la seva ment i sentir por de fer el pas que ens du a la incertesa de si caurem o no caurem. i la sensació que pareix que fa molt de temps des que vas programar venir a escalar la Pepe ramon (i va ser ahir), perquè entre aquell moment i el d’ara han passat tantes coses, tants de pensaments, tantes emocions, tantes sensacions, que és com haver viscut mitja vida en uns instants... Trobareu aquesta i altres cròniques de muntanya al blog: www.4grapes.blogspot.com

35


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 37

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 32

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: Horitzont als: 1. Les que toquen l’arpa amb les

garrets, no bolles de petanca. Tu n’ets un del Mel i Sucre. 4. S’ho pensava, per` o no era necess` ariament ariamen ariament cert. En aquest instan instant. t. 5. Dona que fa els aliments men ts menys fats. L’inici d’un acord. ...!, un ocell. 6. Ma¸cca. a. Senyor. Damun untt pedra o en v´ıdeo, assegura la perman`encia encia d’alguna cosa. 7. Indica quin adjectiu es pot aplicar a algu. ´ Un dels quatre pals de la baralla espanyola. Pepes de joguina. 8. Eternament, namen t, amb una longevitat indefinida. Arbre de 3,14159265... metres d’altura. Penu ultim ´ltim planeta. 9. Pens` a av vem en les consequ ¨`encies. encies. Li fa gr` acia acia el flux de l’aigua. 10. Deu per deu. No m´es enll` a del poble. Un altre senyor. 11. Ho far` a la bandera del pa´ıs. Que no son ´ de la meva propietat. La posar´e al final. 12. Capital d’Arag´ o o.. Sen Sentt´ıs all` o que diuen els nostres avan antpassats. tpassats.

urpes. El de Crist ´es repartit en entre tre tots els cristians. 2. Na Carme se n’un n’unta ta perqu`e el Sol bofega. La qui crida si la cosa hi est` a o no. 3. Els resultats. Estar per damun untt la paraula dels altres. 4. Fer dif´ difıc ıcil de veure una cosa. Una sort incre¨ıble. 5. Com la llimona del daci. Treu del forn. Un poc agre. 6. Circumfer`eencia ncia oberta. Albert Nadal Ortega. D’una exist`encia encia veritable, tal i com la de les monedes an´ al numer ´ o 31: tigues. Aquesta vegada, la circumfer`encia ´es tanca- Solucio H A R M A G E D O N da. 7. Oca mascle. Gas noble que es produeix quan O C A S I O N I S es romp un gra´ o. o. No els tireu als fems; represenR E M A F A N A T ten la nostra opini´ o sobre qui hauria de comandar. A R A A R M A R 8. Lloc ple de malves. Els peixos castellanoparlan castellanoparlants ts D P A O M O F A E N A R E S T que completen un trencaclosques. 9. En la consE R R A R I E S A trucci´ o de vaixells, serveix com a aglomeran aglomerantt i imT I N T E N T A R permeabilitzan ermeabilitzant. t. Li deia que no es rend´ıs. 10. Per I R A A I O V disparar, i pot ser car. Al padr´ı no li agrada pagar D E A R S E N I C S I E N M I A S I l’IVA. l’IV A. El retrocedeix. 11. Sense cap tros que falti. X U C L E N A N Runa d’un amfibi. Atura’t, renou! 12. Comen¸ca ca i B A R A T A S S E acaba de remar. All` a on la gen gentt va a resar. Garrot. 13. Segur que ... amb aquesta paraula! Els amos de la terra abans dels humans.

Verticals: Ver ticals: 1. Aquest documen entt pot tenir una taca. Lluitar con contra tra algu ´ o alguna cosa. 2. Acost, de bocaterrosa, els morros a la maror. El cotxe de l’antiguitat. l’an tiguitat. Surt del bar. 3. Estoig per posar-hi ci-

M I R R A R E

C I C A T R I U

A L O S A I M

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=532

37


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 38

mel i sucre

m CuiNA d’AQuÍ i d’AllÀ m Truita de cuguls (Sant Joan) saCraMeNT Ferrer

a

questa recepta me la va ensenyar de fer la meva sogra i em va explicar que els cuguls són les trompes que treuen els alls per fer les llavors. el mes de maig es lleven aquestes trompes perquè les cabeces d’alls es facin més grosses. Ingredients Per a 4 persones: - 2 manats de cuguls - 8 ous - oli d’oliva - sal

melisucre

Preparació - recollir els cuguls a finals del mes de maig, o a principis de juny. - Netejar els cuguls amb aigua per llevar les restes de terra i trossejar-los, només la part tendra, un poc més de la meitat. - Bullir-los quinze minuts. escolar-los. - Batre els ous ben espumosos. - Posar oli a la paella i sofregir els cuguls a foc molt fluix uns cinc minuts. - Treure l’oli que sobra. - incorporar els ous batuts a la paella. - Coure la truita pels dos costats. - ha de quedar molt sucosa, per això és necessari mantenir el foc molt fluix.

incorpora els CODIS QR (podeu trobar informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_QR) per facili-

tar l’accés a continguts des del mateix mòbil. En trobareu en algunes seccions de la revista. Prova-ho!!!

38


mel382:mis298 24/04/12 11:38 Página 39

mel i sucre efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Maig: Festa del Treball (1), Fira de sineu (6), l’ascensió (17). El mes

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

“aigua de maig, de raig en raig”. Fins a mitjan mes és bon temps per llaurar la vinya, femar-la i esporgar-la. es comença a preparar el temps de segar: a finals de mes cauen les faveres i es comença amb l’ordi i la civada. si plou durant el mes creixen ràpidament les herbes per a la pastura i comença a ser hora de tondre les ovelles quan entra la calor de valent. la pluja també és bona per a la mel de les abelles. Floreixen els rosers i tota casta de flors i herbes de bon senyal. És bon temps per sembrar mongetes (per lluna plena) i lletugues (per lluna plena i pel quart minvant). i encara podeu podar llimoneres i tarongers. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) la lluna

el sol

1 maig 15 31 15 juny

surt

es pon

06.49 06.34 06.23 06.20

20.41 20.55 21.08 21.17

29 abril 6 maig 12 21 28 4 juny

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 d’abril sant Joan dia 6 de maig Vilafranca dia 13 ariany dia 20 Montuïri dia 27 Petra dia 3 de juny Porreres

Maig de 1992 • l’apotecaria de sant Joan va canviar d’amo. Joan Torres la va traspassar a Catalina Mas arbona, que encara ara n’és la titular. • es va editar el llibre Poemes i endreces a la Verge de Consolació, una antologia de poesies que s’han dedicat a aquesta Mare de Deú santjoanera. la tria era de Miquel Gayà i sitjar. • les dues caixes varen deixar definitivament de tenir obert els dissabtes dematí. era conseqüència del conveni laboral de les caixes. Maig de 2002 • els bombers varen haver d’apagar un petit foc que s’havia declarat a un abocador il·legal devers el camí de sa Bastida. el servei de recollida de residus encara no s’havia adaptat a la forta pujada de la producció. • l’equip de voleibol de l’escola de sant Joan es va proclamar campió de Mallorca. aquest esport tenia una llarga tradició al nostre poble. • el grup de teatre Biaixos i Capgirons i la Coral de sant Joan feren un intercanvi amb els seus homòlegs del poble de Vilassar de Dalt.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

39


Mel i Sucre. Num. 382 abril de 2012  
Mel i Sucre. Num. 382 abril de 2012  

Revista d'informacio local de la vila de Sant Joan (Mallorca)

Advertisement