Page 1


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Vaga de fam pel català JuBilaTs Per MallorCa

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La possessió de Solanda FraNCesC CaNuTo

mel i sucre Febrer 2012. Núm. 380

Fotos PeP Gayà

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí.

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Excursions JoaN F. riera

Frases fetes JoaN sasTre

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Fotos: Joan Font / Joan Moratinos / Mateu sastre. Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 s’ha tancat definitivament l’estació de tren de sant Joan. serveis Ferroviaris de Mallorca ho va comunicar oficialment el 17 de febrer. a l’estació s’ha posat una tanca que impedeix el pas i un rètol amb l’explicació. D’ençà del darrer canvi d’horaris, fa un parell de mesos, l’autobús ja no enllaçava amb la nostra estació sinó amb la de sineu. amb anterioritat al tancament, el batle de sant Joan, Joan Magro, i la tinent de batle Catalina Gayà anaren s’entrevistaren amb la direcció general per assegurar-se que no es tancaria l’estació. en aquesta reunió els digueren que la nostra estació continuaria operativa, però sense buset. aquesta decisió de tancar ha coincidit amb un nou canvi d’horaris, motivat aquesta vegada per la posada en servei de l’electrificació entre l’estació d’enllaç (on se separen les línies de Manacor i sa Pobla). els nous horaris afecten sobretot l’hora de partida des de Palma, que s’ha endarrerit una mica. l’arribada a sineu no ha variat, ja que els trens elèctrics van una mica més ràpids que els de gasoil. Tant anant com tornant de Palma és necessari transbordar a l’estació d’enllaç. el conseller del Govern Balear de qui depenen els serveis Ferro viaris de Mallorca, que ha decidit el tancament de l’estació, és el

El mes de febrer ha duit nevades espectaculars a tot Mallorca. A Sant Joan també ha nevat, però sense la intensitat amb què ho ha fet al ponent de Mallorca i a la serra.

santjoaner Biel Company “Mena”. No hi ha res millor que “tenir bo!”, en el cas de l’estació de sant Joan. la realitat és que ja no tenim tren. 1 Juan Manuel Campomar isern és el nou secretari de l’ajuntament de sant Joan. abans ho havia estat de santa eugènia. Ja va exercir les seves funcions en el Ple municipal del 25 de gener, ajudat d’en Gori Nicolau, que fins ara havia estat habilitat en el càrrec. a l’ajuntament s’han reestructurat els espais. ara, a la recepció hi ha una sola persona, na Maria “de sa Bastida”, que deriva la gent als diferents serveis que hi ha a la planta baixa o al pri-

mer pis. a baix, a més de la recepció, hi ha na Cati Pocoví i en Gori, al mateix lloc que ocupaven abans, la batlia, el policia municipal i els serveis socials. al primer pis, n’arnau, l’arquitecte, el secretari nou i na Cati Jaume “Gorreta”. 1 la primera quinzena del mes de febrer, Mallorca ha estat afectada per onades de fred siberià, que han provocat temperatures gèlides i precipitacions en forma de neu a cotes molt baixes. el primer cap de setmana del mes, una onada va afectar la part occidental de l’illa, amb una nevada abundant que no va arribar al Pla. la segona onada, la setmana segü-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 4

mel i sucre

Mateu Simó Català fou triat per a la selecció Balear juvenil de futbet que realitzà una sèrie de partits a Ceuta. En Mateu Simó és un integrant dels juvenils del CE Sant Joan de futbet.

ent, va deixar ben emblanquinades algunes zones del migjorn i el centre de Mallorca, però tampoc no va arribar a sant Joan de manera significativa. Finalment, el diumenge 12 de febrer, la tercera onada de fred va dur finalment la neu, que havia fet sospirar sobretot els infants. Devers les set i mitja de l’horabaixa va començar a nevar i, tot i que es va aturar al cap de mitja hora, la nevada ja era prou consistent perquè el sendemà el paisatge aparegués completament blanc. els qui agafaren els vehicles el dematí hagueren de llevar tres dits de neu de damunt els parabrises. a migdia del di-

4

L’Equipo A fou el guanyador de la Rua 2012 a l’apartat de comparses. Aquest grup de santjoaners és un habitual de cada any que es caracteritza per dur a terme fresses ben divertides.

lluns 13 de gener, la neu ja havia desaparegut. aquesta nevada, tot i la semblança amb la gran nevada de 1956 (també amb fred siberià), no va ser ni de molt tan important com aquella. aleshores, la mínima a lluc va ser de 14 graus negatius i ara “només” ha arribat a 4 graus sota zero. Fa 56 anys, els gruixos de neu arribaren als 50 cm. a sant Joan, la mínima registrada per l’observatori de l’escola ha estat de –0.7º, un valor notable si tenim en compte que la majoria d’anys no s’arriba ni als zero graus. 1 l’ajuntament de sant Joan, amb els vots a favor de Cxi, axsJ i Psoe i l’abstenció del PP, va

aprovar una moció conjunta d’al·legacions a l’avantprojecte de modificació de la llei 3/2007, de la funció pública de la CaiB. aquesta modificació pretén rebaixar l’estatus de la nostra llengua, que passaria de ser un requisit a ser només un mèrit. a la pràctica, això vol dir que els empleats públics podran ser perfectes desconeixedors de la nostra llengua i que per tant els ciutadans no podran exercir el seu dret a ser atesos en català, i suposarà un retrocés en la normalització. l’avantprojecte trenca un consens que hi havia en aquesta matèria de 1986 ençà, quan es va aprovar la llei de normalització lingüística, per unanimitat de tots els partits


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 5

mel i sucre

Vaga de fam de Jubilats per Mallorca pels atacs contra el català JuBilaTs Per MallorCa

J

uBilaTs Per MallorCa ha presentat avui (22 de febrer de 2012), en el decurs d’una roda de premsa que s’ha fet davant la seu del parlament balear, la proposta d’organitzar una vaga de fam que començarà dia 1 de març per oposar-se a l’atac del govern balear contra la llengua pròpia d’aquestes illes. antònia Mestre, secretaria de Jubilats per Mallorca, ha intervengut en substitució del president de l’entitat, Maties oliver, que no hi ha pogut assistir per raons de salut, i també Jaume Bonet, vocal de la junta de l’entitat, que ha actuat com a portaveu en presència d’altres membres de l’associació. el portaveus de l’entitat han manifestat que en un moment en què hi ha molt de drets amenaçats, Jubilats per Mallorca també fa comptes de fer-se ressò, solidàriament, dels actes reivindicatius que altres entitats puguin organitzar en suport de col·lectius molt perjudicats per les mesures que ha pres el govern del Partit Popular, en defensa dels drets laborals, en defensa de la salut pública o de l’educació, etc, etc. ara, la vaga de fam que avui s’ha anunciat, es fa fonamentalment per dos motius: 1er. Per conscienciar la gent dels atacs que el PP organitza contínuament contra els drets lingüístics dels ciutadans de les illes Balears. 2on.- Per mirar de modificar aquesta actitud agressiva contra la llengua, tant del govern autonòmic com dels parlamentaris que li donen suport. els portaveus de l’entitat han afirmat que el fet que hi hagi qualsevol llengua que sigui aquí més obligatòria, la llengua castellana o la que fos si fos una altra, que no la llengua pròpia del nostre territori, és un fet clarament colonial que ja es dóna, però que al govern balear no li basta. ara la pretensió és que entendre la llengua pròpia ja no sigui necessari, ni en l’àmbit de la funció pública, ni tan sols entre els servidors dels ciutadans, com ara la policia municipal. Treure el requisit del català és un atac fet amb l’objectiu de perjudicar la normalització del mallorquí, del menorquí, de l’eivissenc i del formenterer. responent a les diverses preguntes que s’han fet, s’ha dit que el lloc i les persones que faran la vaga de fam anunciada, es confirmaran d’aquí a pocs dies, perquè ara la intenció de l’entitat és evitar pressions innecessàries sobre els llocs que ara estan aparaulats i perquè pensen que encara poden arribar nous oferiment de seus on es farà la vaga que millorin les que ara estan disponibles. un altre motiu és que els voluntaris de l’entitat que s’han oferit per fer la vaga estan en procés de fer una revisió mèdica a fi de confirmar el bon estat físic. en resposta a una altra pregunta sobre com s’ha d’entendre la interpretació de llengua pròpia, s’ha dit que la Declaració universal dels Drets lingüístics diu que amb l’expressió de llengua pròpia d’un territori es fa referència a la llengua de la comunitat històrica establerta en aquell espai. Palma, 22 de febrer de 2012

presents al Parlament, inclòs el Partit Popular, que aleshores governava. De tots els grups municipals del PP a Mallorca, només el de Manacor s’ha oposat a l’avantprojecte, encara que molts havien manifestat que ho farien. sembla que el PP de Palma va fer una roda de telefonades que resultaren molt convincents. una bona quantitat de ciutadans, a títol particular, també varen presentar al·legacions en el mateix sentit. 1 el dissabte 18 de gener es va fer una nova edició de la rua de sant Joan, organitzada enguany pels Quintos de 1991. aquesta vegada el primer premi de les comparses no va aixecar gens de polèmica, ja que va ser per a Equipo A, amb els personatges d’una sèrie televisiva que va ser molt popular fa anys. el segon premi de la categoria va ser per a Playmobils, unes figuretes minimalistes d’un joc de construcció. en disfresses individuals, el primer lloc va ser per a unes persones que simulaven dur-ne d’altres “a mè”, i el segon per a unes fregones amb els mànecs corresponents. el vespre hi va haver ball de carnaval, organitzat pels mateixos Quintos 91, a la Casa de Cultura, amb la col·laboració musical dels santjoaners de la sini Band. 1 el batle de Manacor, antoni Pastor, va organitzar una trobada entre els metges de l’Hospital de Manacor i els batles de tots els pobles atesos pel centre, per oposar-se als plans que s’havien anunciat de retallar el servei d’urgències, cosa que va provocar la dimissió del cap d’urgències. a la fi, només varen comparèixer a l’acte el mateix Pastor, els batles de partits diferents del PP (ariany, artà, Capdepera, Petra, ses salines, sant llorenç i son servera) i el batle de Vilafranca,

5


mel380:mis298 24/02/12 11:41 PĂĄgina 6

mel i sucre

mĂŠs fotos a melisucre.cat

6


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 7

mel i sucre simó és jugador de l’equip de futbet juvenil del Ce sant Joan. 1 els robatoris, consumats o frustrats, no deixen de produir-se a sant Joan. uns desconeguts entraren de dia a cal mestre Morey (al carrer de llevant) i sembla que se’n dugueren diversos objectes de valor, com ordinadors i alguna joia. Per foravila, han desaparegut ormejos de pagesos. alguns robatoris no han passat de la temptativa, ja que els ha desbaratat la intervenció dels veïnats, com per exemple al camí de son Baró.

del PP. els altres batles d’aquesta formació (Campos, Felanitx, sant Joan, Montuïri i santanyí) no s’hi varen presentar. segons la premsa, havien rebut consignes del Consolat de Mar. Pocs dies després es va congelar l’aplicació d’aquesta mesura. 1 la consellera insular de Medi ambient, Catalina soler, acompanyada de la directora general, Margalida Pocoví, es va reunir amb el batle i el regidor d’urbanisme i Manteniment de sant Joan, Joan Magro i Josep Bauzà, per tractar de temes actuals relatius al medi ambient i les infraestructures del municipi. es va parlar de la possibilitat que a partir de l’any 2013 surti una línia d’ajudes per a millorar el Parc Verd, que durant l’any 2012 la corporació local pugui sol·licitar més contenidors de reciclatge per tal de millorar el servei de recollida i que a partir de l’any 2013 la taxa d’incineració passi a cobrar-la el Consell de Mallorca.

1 un petit terratrèmol va sacsejar la nostra comarca el 7 de febrer, aquesta vegada cap al sud. la intensitat va ser d’1,8 graus en l’escala de richter i l’epicentre es va situar a la zona des Pagos, al terme municipal de Porreres, a una profunditat de 12 quilòmetres. Que sapiguem no es féu notar a la nostra vila. el terratrèmol que fa uns mesos va tenir l’epicentre dins el nostre terme, aquella vegada cap al nord (entre sa Bastida i son Pastereta), va ser una mica més fort, d’una mica més de 2 graus. 1 el santjoaner Mateu simó Català Mas va formar part de la selecció balear sub 19 de futbol sala, que va prendre part en el campionat d’espanya. Dissortadament, els nostres no varen aconseguir passar de la primera fase, disputada a Ceuta. Quedaren segons, després de perdre amb andalusia, de guanyar davant Ceuta, i que aquestes dues seleccions empatassin entre elles. en Mateu

1 entre els dies 11 de febrer i 25 de març, el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, farà visita pastoral a l’arxiprestat des Pla, del qual forma part la parròquia de sant Joan. el dilluns 19 de març hi haurà una trobada amb el bisbe a Consolació. el Consell parroquial i els encarregats de les diverses tasques parroquials ja tenen a punt informacions que volen fer arribar al cap episcopal que els visitarà. 1 el divendres dia 17 va obrir les portes al públic un nou bar. s’anomena Cas Cuiner i està situat a l’antic local dels Diàlegs. en principi fan comptes servir pambolis i donar servei de bar. Diuen que també hi haurà música qualque cap de setmana. un dels seus forts és l’oferta juvenil de màquines recreatives i futbolí. Com sabeu, el Diàlegs, ara Cas Cuiner, està situat al carrer de ramon llull, devora la ferreteria sant Joan. en el mateix àmbit, hem sabut que l’actual arrendatari de Can Fiol, que ara ofereix ball i música els divendres a vespre amb l’actuació del músic anton, ha obert un altre bar, en aquest cas, a Vilafranca, a la plaça de l’ajuntament d’aquell municipi.

7


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Pรกgina 8

mel i sucre

8


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 9

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 25 de gener de 2012 la primera sessió de l’any ens va proporcionar una primícia important, que canvia d’una manera important l’estructura administrativa de l’ajuntament: tenim secretari nou. segons va informar el batle, el seu nom és Joan Manuel Campomar, i es va incorporar al seu lloc de feina el dilluns dia 22 de gener. aquesta nova incorporació té una importància especial en dos aspectes: l’econòmic, ja que és una despesa que, tot i que estava prevista dins els pressupostos, anys enrere no es realitzava, i enguany sí que s’haurà de pagar. l’altre aspecte, en igualtat d’importància amb el primer, és l’organitzatiu. en principi, aquesta incorporació, ha de millorar la funcionalitat i la efectivitat de la gestió de l’ajuntament, en comptar amb un professional que fins ara es suplia amb el voluntarisme de polítics i funcionaris municipals locals i amb subcontractes de serveis. la primera part (pagar la seva nòmina) és segura, tot i que també es podrà estalviar una part important de la despesa en la contractació dels serveis externs, que es podran assumir per personal propi. Per veure si s’acompleix la segona part, haurem de donar temps al temps. assistiren tots els regidors, i 16 persones entre el públic. el nou i flamant secretari ja va es va estrenar dirigint la part organitzativa i legal de la sessió, tot i que va comptar amb l’assistència del funcionari local que havia fet aquesta feina fins ara, en Gori Nicolau, que es va situar en un discret segon pla.

el plenari va començar puntualment, i abans d’atacar l’ordre del dia, el batle va transmetre al regidor Frederic Febrer i Colomina el condol de la corporació municipal per la mort del seu pare, esdevinguda recentment.

La incorporació del nou secretari hauria de revertir en una millora substancial en la funcionalitat i la efectivitat de l’ajuntament. Com que, tot i ser una sessió ordinària, no hi havia el punt habitual de lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior, es va passar directament als decrets de batlia: 34 en total, dels quals 7 eren concessions de llicències municipals per obres majors, i 3 per obres menors. una constatació més que la crisi econòmica i financera també ha arribat al nostre poble per quedar-hi molt de temps. els dos punts següents serviren per ratificar, per unanimitat, dos dels decrets de batlia enunciats: el 274/2011, per tal d’actualitzar el conveni signat entre el cos de Bombers del Consell de Mallorca i l’ajuntament de Sant Joan el 15 d’abril de 1986, que regula la relació entre ambdues entitats en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals i salvament, i el 3/2012, de sol·licitud a la Conselleria d’administra cions Pública de la CaiB de la compensació econòmica per la dedicació exclusiva del batle, en el torn d’intervencions, el portaveu de Cxi va demanar si aquests subvenció es cobrava puntualment, i el batle va respondre que es solia cobrar dins els mesos de

juliol o agost de l’any en curs, però que la corresponent a l’exercici 2011 encara està pendent de cobrar, i que l’ajuntament ha hagut de fer mans i mànegues per avançar els doblers, igual que en moltes altres partides que estan aprovades pel govern autonòmic, però que no s’arriben a liquidar. Conclusió: el govern no paga, i ni tant sols els seus representants saben quan pagarà. la tercera unanimitat del dia es va donar en el quart punt, en el qual es va aprovar el compte municipal general de 2010. en el cinquè punt, es va tractar un dels temes estrella d’aquesta legislatura i de les dues precedents: l’aprovació provisional del catàleg de patrimoni històric, que havia estat encarregat pel batle Joan Matas durant la legislatura 2003-2007, i que no se sap massa bé perquè havia romàs mig oblidat dins un calaix durant quasi bé 8 anys. Durant el període d’exposició pública s’havien presentat 27 al·legacions, de les quals 12 han estat desestimades, 6 estimades parcialment i 9 estimades totalment. en el torn d’intervencions n’hi va haver unes quantes, essent les més destacades les següents la del portaveu de Cxi, Francesc Mestre, demanant al secretari quin el curs legal que s’hauria de seguir a partir d’ara. la del batle que, erigint-se en portaveu de tots els grups municipals, va demanar que constés en acta la intenció general d’estudiar algun tipus de compensació per tots els edificis que han passat a formar part del catàleg, i que per tant, els seus propietaris, veuran restringides i molt més controla-

9


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 10

mel i sucre des les possibilitats de fer reformes o modificacions. Va acabar agraint, en nom propi i del seu partit la feina feta durant tot el temps d’elaboració. la del portaveu del Psoe, Frederic Febrer, que es va mostrar d’acord amb tot el catàleg exceptuant un tema d’una casa del carrer de Petra. la de la portaveu d’axsJ. Catalina Gayà, mostrant la seva satisfacció per veure culminada una feina tan important, en la qual hi han participat i dedicat molt de temps i esforços tots els grups municipals i moltes persones particulars. Passat a votació, l’aprovació provisional va comptar amb el vot a favor de tots els regidors, de manera que, si no hi ha res de nou, seguirà el seu curs fins a l’aprovació definitiva.

A la fi: després de quasi vuit anys de parlar-ne, el Catàleg de Patrimoni Històric de la nostra vila fa una passa endavant, amb l’aprovació provisional per part de l’ajuntament. acte seguit, es va passar a votar una moció conjunta dels partits AxSJ, CxI i PSOE que, a excepció del PP veuen clar que el llevar el català com a requisit per entrar a formar part del cos de funcionariat de les distintes administracions de la Comunitat autònoma és un autèntic disbarat. És un intent més de frenar la creuada (que jo titllaré de “suïcidi cultural”) que ha organitzat el PP contra el català i, per extensió, a favor de tothom que vengui de fora per fer feina aquí, especialment els castellanoparlants, que aviat podran venir amb molt més ímpetu que fins ara a fer feina aquí sense entendre “ni papa” de mallorquí. els del PP diuen que així defensen la nostra “mallor-

10

quinitat”, però pensau-ho un poc i veureu que qui hi guanya realment amb aquesta “locura popular” són tots els que no parlen ni entenen mallorquí, i sobre tot, sobre tot, els que no el volen parlar ni entendre. Tots tres partits havien registrat pel seu compta una moció en aquest sentit, però al final es varen entendre per refondre-la en una i presentar-la conjunta. Després de la defensa a tres bandes, el resultat de la votació va ser de 6 vots a favor (3 axsJ, 2 Cxi i 1 Psoe) i 3 abstencions (PP). 3 abstencions que jo entenc únicament com a una manera molt pragmàtica d’evitar un principi de ruptura en l’equip de govern municipal. en l’apartat d’informacions, hi va haver les següents: Per part del batle: Dia 22 de gener va prendre possessió del càrrec el nou secretari municipal. reunió amb responsables del “servei Ferroviari de Mallorca”: una delegació de l’equip de govern va assistir a una reunió amb alts responsables d’aquesta entitat. la conclusió que en tragueren els nostres representants va ser que, si bé hi hauria una reestructuració d’horaris, no s’anul·laria la parada a l’estació de sant Joan. en el dia i a l’hora que faig el darrer repas a aquest resum (dia 19 de febrer a les 19:45 h.), just puc afegir que, una de dues: o la nostra delegació municipal no va entendre res, cosa que me costa de creure, o els mentiren com a bellacs, com pareix que comença a ser massa habitual en alguns dirigents polítics, especialment en els del PP, i jo personalment m’inclín per “lo segon”. Per què dic això? idò per que avui mateix he pogut constatar que a l’estació de sant Joan hi han posat unes barreres que impedeixen l’accés rodat, i també que hi han penjat un cartell que avisa que el tren no hi fa aturada. si això és

provisional o definitiu ens ho haurà de dir el temps, perquè el cartell no ho diu. i no me puc retenir d’expressar aquest pensament: menos mal que el batle és “dels seus”, que si no, no sé què haurien arribat a fer...

El PP segueix amb la seua creuada contra els catalanoparlants i, per extensió, a favor dels castellanoparlants. sobre les deficiències a l’escola de son Juny, especialment en l’edifici destinat a preescolar, va informar d’unes reunions amb l’iBiseC, que és l’organisme que organitza les obres de construcció de noves escoles i reformes importants a les ja existents. es varen tractar temes de com finançar d’una sèrie d’obres que s’han de fer, i d’algunes altres que l’ajuntament ja ha hagut de fer per necessitat imperativa. es veu que els representants de l’iBiseC es varen comprometre a assumir quasi totes les despeses. i jo afegesc: bastaria que aquests de l’iBiseC fossin tan mal comunicadors o tan mentiders com els dels “serveis Ferroviaris” per acostar l’ajuntament un poquet més al col·lapse financer. Normes subsidiàries: dia 9 de gener de 2012 es va rebre l’informe favorable de Medi ambient, de manera que segueix a bon ritme el procés que desembocarà en la seva aprovació. actuació contra la processionària del pi a l’escola de son Juny: es procedirà a fer aquesta actuació un cap de setmana, amb dues parts: un tractament fitosanitari amb producte ecològic, i una passada de tirs d’escopeta a les “bosses” amb perdigó-mostassa. Catalina Gayà: la memòria 2011 de la biblioteca municipal ja està a disposició de qui la vulgui consultar, i per 2012 se preparen


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 11

mel i sucre algunes activitats més que el 2011, sobre l’escola de música, preparen un ajustament de les classes impartides, ja que a qualque especialitat just hi ha un alumne, la qual cosa fa que el cost sigui insostenible. antoni oliver: informant que s’estan organitzant unes conferències orientades a evitar el sedentarisme, explicant els problemes que comporta. Josep Bauzà: ampliant la informació donada pel batle en referència a la reunió amb els representants de l’iBiseC, explicant les darreres operacions fetes al diposit municipal d’aigua potable (s’ha posat un dosificador de clor nou, i s’ha instal·lat un comptador al motor d’extracció d’aigua, per saber quan de temps funciona, i si s’ho paga posar un comptador per aprofitar la “tarifa reduïda” o no), i informant que es continua fent feina en racionalitzar la factura elèctrica en matèria d’enllumenat públic, i que s’ha posat al dia i optimitzat la pàgina web de l’ajuntament amb l’ajuda de la persona que ocupa la plaça d’aDl (assistent pel Desenvolupament local). Margalida Català: agraint la col·laboració rebuda des de diverses associacions i persones en la organització de les festes de Nadal, Cap d’any i reis, que varen revertir en un estalvi en relació a un any enrere d’uns 4.500 eurets (una part important del públic assistent va rompre en

aplaudiments), informant de les seves impressions sobre las darreres eleccions a la junta directiva de l’associació de la Tercera edat, esdevingudes dies abans, i informant sobre les reformes previstes en el servei de menjador que ofereix aquesta associació. i finalment, en l’apartat de precs i preguntes, hi va haver els següents: Francisco Mestre: Que la informació que envia l’ajuntament als regidors i regidores arribi un poc més aviat. Que se posin en pràctica determinades mesures de seguretat vial per evitar els excessos de velocitat dels vehicles a les entrades del poble. en quin estat està el pressupost per 2012? opina que darrerament hi ha moltes denegacions de llicències d’obres. Noèlia llull: Hi ha previsió d’obrir l’ajuntament els horabaixes per que els vilatans puguin fer determinades gestions? Frederic Febrer: Donant la benvinguda al nou secretari municipal, en nom del seu grup polític, esperant que la seva arribada desemboqui en una reestructuració de la actual plantilla i en assumir amb personal propi determinades feines que ara estan externalitzats. sobre els horaris de tren: s’han de mantenir determinats horaris que son claus per la gent que va a

fer feina amb aquest servei de transport públic. en quin estat es troba la confecció del pressupost municipal per 2012? Hi ha previsió, de redactar i posar en marxa ordenances específiques sobre renous dins el cas urbà, i sobre animals? es va prestar a aportar els seus coneixements en la seva elaboració. Quins horaris cobreix, actualment, el servei de policia municipal? Podeu seguir les respostes i els detalls de tota la sessió al vídeo que vos ofereix aquesta mateixa revista a la seva web, melisucre.cat i acabats els temes a tractar, el batle va aixecar la sessió quan eren devers les 10 del vespre. Per la meva part, el resum resumit de tot això seria: que tenim secretari nou, que el govern no paga els seus deutes ni als ajuntaments, que, per això mateix, el nostro ajuntament està en una mala situació financera, que el PP local també vol ajudar a potenciar al màxim la invasió de totes les nostres institucions per part de gent vinguda de la península, i que se va comprovant que el poble ha fet un bon negoci en no donar la majoria absoluta al PP i permetre l’entrada “a corral” de l’assemblea per sant Joan. Per comprovar aquesta darrera afirmació, basta mirar qui és que fa la majoria de les feines organitzatives, dins l’equip de govern.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

AgriCulTurA i rAmAderiA Al Segle xx (xxii)

Caça i caçadors (1) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

s

Parar lloves Parar lloves (o lloses) era una pràctica molt primitiva que avui dia ja ha desaparegut. Fins a mitjan segle passat, però, encara hi havia caçadors que es dedicaven a parar lloves, com l’amo antoni Cauvonet, que durant tot l’hivern

Joan Julià, per als santjoaners Don Joan Murer.

ne tenia un centenar de parades per dins la possessió de sa Bastida; també el sen Franccesc Parrec, que ne tenia d’espargides per tot son Fortuny. l’amo en rafel Paloni també era aficionat a les lloves. la família de l’amo en rafel vivia a son Gorgut de na Fumeta i a més de la temporada d’hivern, també ne parava a l’estiu per dins el sementer d’alfals. a la temporada de les guàtleres, la menja que hi posava era uns quants grams de blat i si les volia agafar vives, hi feia un poc de clot perquè l’atib no les PLANTERS

Antoni Oliver Juan, Marranxó, durant uns anys fou el jurat nomenat per la Societat de Caçadors.

esclafàs. les lloves romanien parades tota la temporada. el llover normalment feia una passada cada dia endur-se’n la caça de les que havien agafat o si n’hi havia d’atibades les tornava a parar. Ja es començaven a posar de moda els enganalls de filferro, que eren més còmodes i més fàcils de parar. Parar enganalls Qui és dels vells pagesos que no ha parat enganalls? els solien parar al tornall de la llaurada quan

NICOLAU

ant Joan no ha estat un poble de molta caça, però sempre hi ha hagut aficionats. anys enrere, la caça era molt apreciada per elaborar plats suculents amb motiu de festes familiars com les matances o grups d’amics que organitzaven dinars o sopars casolans on no hi podien faltar els animals de pèl o de ploma, segons la temporada. Normalment a cada casa hi havia, al corral, gàbies amb gallines i pollastres, però eren per vendre al cocover o gallinaine; en canvi, els animals provinents de la caça anaven a parar a dins l’olla i fins i tot pareixia que eren més gustosos els animals salvatges que els casolans. actualment, la caça és més apreciada com a trofeu pel caçador i poc valorada de cara al consum en egenral.

ORNAMENTALS

12

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 13

mel i sucre

Festa a la plaça des Centro amb motiu de l’homenatge a la tercera edat de principis de la dècada dels anys setanta. A la façana del cafè des Centro es pot veure el monumental cartell de la Societat de Caçadors de Sant Joan i Vilafranca.

preparaven el guaret abans de sembrar. Dins la terra remoguda de fresc hi acudien sàtxeros, titines, sól·leres, cucullades, terroles, traquets, rupits i de vegades qualque tort o mèl·lera. Però les caçades bones es feien quan els torts baixen de la muntanya i cerquen el seu aliment al pla o al figueral, o a les voreres de síquies i torrents. els enganallers partien a trenc

d’alba i de vegades amb un llum. en general anaven amb colla, un preparava la menja a l’enganall i l’altre li feia el jaç i el parava. les menges solien ser cucs de terra, escórperes o cucs de rossinyol. Tant el parador com l’ajudant quasi sempre acabaven amb les mans balbes, sobretot si hi havia gelada. en acabar de parar començaven foc per encalentir-se un poc i

berenar. Després de berenar partien per fer la volta pels primers que havien parat, arreplegant la caça i tornant-los a parar, i després de dinar, la segona volta, i ja arreplegaven caça i enganalls. Paleta i picarol Normalment s’aprofitaven les nits que no feia lluna. en general solien ser dos: un duia la paleta i el llum i l’altre sonava el picarol.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

13


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 14

mel i sucre els vespres més indicats per fer servir aquest sistema de caça era les nits fredes amb vent i brusca. a la darreria del segle passat es va substituir la paleta per l’escopeta de balí o d’aire comprimit. La caça als pous els ocells que més es colguen dins els forats de paredat dels pous són els gorrions, ja que allà hi troben una temperatura ambient que fa que a l’estiu no hi faci tanta calor i a l’hivern no hi faci tant de fred. el caçador, quan sap un poc on es colguen els gorrions, ja entrada de fosca, va i tapa part del pou amb una manta i l’altra part amb els filats i així, quan surten, queden agafats per la xarxa. Caçar amb visc les caçades més espectaculars solien tenir lloc durant la temporada dels gorrions joves. un poc abans de la posta del sol, els gorrions formaven estols per anar a la colgada. el caçador, que abans ja havia mirat per on entraven a la colgada, feia el parat de visc al lloc més oportú, que consistia en enterrar una gabieta arran de terra amb uns quants gorrions petits trets del niu, després tapava la gàbia amb fenàs o altres herbes pròpies d’aquell lloc i finalment hi encreuava uns brins d’espart amarats de visc. es feia un parat de la mida d’un garbell o d’un erer, segons la importància de la colgada.

Josep Sorell Barceló, amb l’escopeta i la cussa eivissenca.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

14


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 15

mel i sucre

Dia de matances. A la fotografia podem veure: Mateu des Forn, Rafel Gorreta, Pep Fosser, Maria Putxa, Magdalena Brondera, Mateu Matas, Guillem Boverrí, Guillem Parrec, Miquela Pericassa, Toniet de can Guillem Boverrí, Miquel Nuviet, Felip, Cosme Boverrí.

Per preparar el visc, els caçadors anaven a la botiga de madò Jerònia de can Jordi, que tenia tot el material necessari, com la pega grega, l’alonja i els manats d’espart. Madò Jeroni despatxava la part proporcional de cada producte. Madò Jerònia també despatxava pedres de carbur i pitons de recanvi pels llums d’anar a caçar torts amb paleta o caragols de vetlada. Caçar a beurada era una de les varietats més practicades, sobretot els mesos d’estiu quan hi anaven a beure tota classe d’ocells, però les caçades més espectaculars es feien la

temporada dels passarells. els caçadors improvisaven una beurada i una barraca a un lloc de pas dels passarells. Quan s’enlairava l’esbart i veien l’aigua, es posava tot l’estol al voltant de la beuada i era quan el caçador pegava una bona filetada. Conten que el sen Fuego caçava i tenia la barraca dins la síquia, quan va veure que hi anava la Guàrdia Civil. agafà el sac amb els passarells i acotat per dins la síquia va anar a sortir un tros enfora i des d’allà es mirava la feta. Va veure que els civils anaven cap a la barraca i en no veurehi caçador, partiren per endur-se els filats. el seu Fuego des d’en-

fora els va dir: “Voltros vos quedau amb los filatos, però jo tengo los pajaritos”, i s’escapà i no el tornaren a veure pus. Fins devers la meitat del segle passat, els caçadors de sant Joan podien caçar per quasi tot el terme sense massa dificultats. Només hi havia el vedat dels Calderers i son Gil, que estava vigilat per un garriguer; també hi havia vedats a unes quantes possessions, com Meià, son Brondo o sa Bastida, que se’n cuidava el mateix amo o majoral que hi habitava. Però quedava bona part del terme que no controlava ningú. Tot plegat va fer que en pocs anys augmentàs molt el nombre de caçadors de poble extern que venien a caçar dins el nostre terme. sobretot els caps de setmana, te trobaves amb una quantitat de caçadors que no coneixies ni sabies d’on venien ni on anavenm i que si feien alguna cosa malbé de per fora vila, no sabies a qui podies donar la culpa. Pareix que aquest fou un dels motius pel qual un grup de caçadors decidiren muntar una societat que per fer-se socis havien d’habitar a sant Joan o havien de tenir finques dins el terme. aquest grup de caçadors estava format, entre d’altres, per en Felip Vanrell, en Tomeu Moliner, en Damià rosa i en Pep Fosser, i tots plegats fundaren la societat. Don Joan Murer, que era misser, va cuidar de tramitar la paperassa

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

15


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 16

mel i sucre i en poc temps s’hi afegiren fins a una trentena de socis. la societat va ser batiada amb el nom de societat de Caçadors de sant Joan i Vilafranca (en castellà, com s’havia de fer per llei aleshores). Feia referència als dos pobles perquè hi havia uns quants vilafranquers que tenien terres situades dins sant Joan i que en formaven part. Una història de caçadors en Pere Mayol ja de ben jovenet volia ser caçador, com mentres el seu pare, l’amo en Francesc Mayol, volia que fos comerciant. Per això un dia, l’amo en Fran-

cesc va parlar amb el sen Pericàs, que era un caçador experimentat, i li va proposar que si desencantava el fill de fer-se caçador li daria una propina. el sen Pericàs convidà en Pere per al dissabte partir junts de caça i li va dir: “Pots dur pa taleca perquè prendrem sa volta llarga”. Prengueren per la garriga gran de sa Bastida, el puig de sant Nofre, son Baró i cap a Petra, al puig de Bonany. els va agafar la fosca de la nit i en Pere no sabia on es trobava i el sen Pericàs, que sí ho sabia, li va dir: “amb aquesta fosca no podem caçar, podem dormir un parell d’hores davall d’aquesta

melisucre.cat el portal d’informació santjoaner

16

auzina i demà en començar-hi a veure farem una caçada a l’aguait”. en Pere es va despertar a trenc d’alba i va endevinar que eren al puig de Bonany, prop de la partió dels Calderers, i sense dir res a en Pericàs prengué tot dret cap a la vila. Va vendre els cans i l’escopeta al primer comprador que va sortir i ja no parlà més de fer-se caçador. el sen Pericàs era un d’aquells caçadors que s’enduia dins la taleca un tros de pa, un poc de sal i dues llimones, i si a l’hora de dinar havia fet caçada, torrava, i si no menjava el pa tot sol. (Continuarà.)


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 17

mel i sucre

investigació

l

a possessió de solanda, a principis del segle XiX, era propietat de ramon de Villalonga i rossinyol i de Manuel Ferrandell de Maroto. aquesta divisió de la possessió ja ve de molt enrere, concretament de l’any 1638, en què fou migpartida entre la senyora Jerònia d’olesa i el senyor antoni de Verí. el 1820 ramon Villalonga, propietari de la mitat de la possessió, va vendre la seva part (62 quarterades) amb la mitat de les cases a Gabriel amengual Fluixà, comerciant navilier, de Palma.1 Posteriorment el 1841, Manuel Ferrandell procedí a parcel·lar la seva part, de 64 quarterades d’extensió. aquesta és la parcel·lació que tractarem a continuació després de fer una petita introducció sobre la família Gual, els arrendadors o conductors de la possessió en el segle XiX.

1. L’ARRENDADOR JORDI GUAL ALÒS DE SOLANDA el matrimoni format per Jordi Gual alòs (m. 1824) natural de Maria, casat amb Margalida ramis Torelló (m. 1821) natural de Muro, eren els arrendadors de solanda el 1815. els pares de Jordi Gual eren Miquel Gual, natural de Maria i susanna alós, de santa Margalida, vengueren a conrar sa Bastida devers el 1770. a sant Joan varen néixer els fills de Jordi Gual i Margalida ramis i també s’hi casaren, perpetuant el llinatge Gual, que encara hi perdura. la nombrosa descendència d’aquest matrimoni, deu fills, entroncà a sant Joan formant les famílies des Cremat, Cremada-

La possessió de Solanda. Parcel·lació de l’any 1841 FraNCesC CaNuTo Bauçà Burixó, Jordà, de Meià, de son Gil, de solanda, des Pujol i de son Pericàs. el 1815 el senyor de la mitat de solanda, don ramon de Villalonga, regidor perpetu de la ciutat de Palma, fill del noble senyor don Francesc de Villalonga i de dona Maria de rossinyol i sagranada, arrendà la mitat de la possessió a Jordi Gual pel termini de 9 anys i nou esplets. en el contracte s’especifica que havia de pagar 120 lliures, moneda de Mallorca, cada any de l’arrendament a més d’un parell de capons, el dia de sant Tomàs apòstol. Havia de conrar la terra a quatre sementers, a ús i costum de bon conrador, i també podar i conrar la vinya. els estims de la possessió estaven valorats en 252 lliures (un parell de muls, carro, molí de sang i 17 quintars i mig de verema). les llavors de sembra eren 40 quarteres de blat, 10 quarteres d’ordi i 30 quarteres de civada.2 el 1821 Gabriel Gual ramis (1791-1858) de Solanda, el fill major de Jordi i Margalida, casat amb la santjoanera Catalina Fiol Barceló (n. ?) Auba, arrendà la possessió de solanda per 4 anys i quatre esplets, amb la particula ritat que havia de signar dos contractes, un amb dona Maria Concepció Gual Vives3, propietària de la mitat de la possessió i l’altre amb Gabriel amengual Fluixà, propietari de l’altra mitat.4 el 1841 Gabriel Gual, presumiblement l’arrendador o conductor de la possessió en aquella època, va adquirir 15 quarterades 2 quar-

tons i 84 destres d’extensió, de l’establiment de solanda. 2. EL MALNOM DE SOLANDA la família Gual, arrendadors de la possessió de solanda, fou coneguda a sant Joan amb el malnom de Solanda, coexistint amb el gentilici Solander, malnom associat al llinatge Gayà, poderosa nissaga de conradors de les terres de solanda, registrada a la documentació històrica des del 1645. els descendents de l’arrendador o conductor de solanda, Gabriel Gual ramis (1791-1858) de Solanda, casat amb Catalina Fiol Barceló (n. ?) Auba, foren: 1. Joan Gual Fiol (18111886) de Solanda. Matrimonià amb Joana aina roig Font (n. 1813c). Tengueren una filla, pubila, Catalina Gual roig (n. 1855c) casada amb antoni Jaume Jordà (n. 1851c) Jordà. els seus descendents són els Jordans del carrer de ses Parres. 2. Margalida Gual Fiol (1816-1894) de Solanda. Matrimonià amb Joan Gayà Mayol (1817-1905) Carritxó. un dels seus descendents Catalina Gayà Gual (1853-1933) Carritxona o Cosmeneta, matrimonià amb Cosme Nicolau Mas (1850-1903) Safaretxer o Cosmenet, els seus descendents són els Jordà del carrer de Fra lluís Jaume. 3. Gabriel Gual Fiol (18221890) de Solanda. Matrimonià amb Magdalena Bonet Gayà (n. 1839c) Sàtxera, els descendents d’aquest matrimoni han portat el malnom de Solanda: llorenç

17


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 18

mel i sucre Gual Bonet (1865-1940) de Solanda, fou conegut com mestre Llorenç Cai, fuster d’ofici, era casat amb antònia Bonet Baucà (1870-1949) Caia, tota la nombrosa descendència d’aquest matrimoni fou coneguda com Cai i Caia; Miquel Gual Bonet (n. 1879c) de Solanda, morí a la guerra de Cuba; Catalina Gual Bonet (1869-1952) de Solanda, casada amb Miquel Mieres Bauçà (n. 1863c) Feleu; Gabriel Gual Bonet (1863-1945) de Solanda, fou conegut com en Biel de Solanda, fadrí despreocupat i carreter d’ofici del qual se’n conten moltes anècdotes, una de les expressions, que repetia sovint, am la seva sornegueria era: - No és lo mateix en Biel de Solanda, que Solanda d’en Biel! 4. Catalina Gual Fiol (18271878) de Solanda. Matrimonià amb Guillem Barceló Bou (18271892) Roig. un dels seus descendents, Catalina Barceló Gual (n. 1858c) matrimonià amb Gabriel Bauçà Gayà (n. 1885c) Beina i habitaven el 1903 al carrer del Consistori núm. 14. 5. Miquel Gual Fiol (18311893) de Solanda. Matrimonià amb antònia Company Bou (n. 1838c) Mena. sembla que no tengueren descendència. el 1915 la viuda antònia Company estava domiciliada al carrer Tort núm. 17. 6. Pere Josep Gual Fiol (n. 1834c) de Solanda o Paulo. el malnom Paulo, masculinització del nom de pila femení Paula, es deu al fet que la seva esposa Catalina Font Gayà, va néixer el 25 de gener de 1835, el dia de la Conversió de sant Pau, i els seus pares li posaren Catalina Paula. en Pep de solanda, així era conegut, aviat fou en Pep Paulo i Paulos han estat els seus descendents. la casa pairal d’en Pep de solanda o Can Paulo, estava al carrer Major, on ara hi ha el músic bar 3x2.

18

7. Jordi Gual Fiol (18421862) de Solanda. Matrimonià amb Francisca Maria Matas Ferragut (1818-1900) de Son Santos. la seva descendència la trobam el 1903 al carrer de Palma núm. 9, Ca l’amo en Jaume de la riba, mercader originari de sineu, casat amb Catalina Gual Matas (n. 1848c) filla de Jordi i Francisca. els seus descendents han portat el malnom ribes. 3. GABRIEL AMENGUAL FLUIXÀ, PROPIETARI DE L’ALTRE MITAT DE LA POSSESSIÓ Gabriel amengual Fluixà (m. 1822c), fill de Gabriel i de Coloma, natural de Palma, era casat amb Paula Cànaves. empresari navilier i comerciant, la seva fortuna la va anar invertint en terres: solanda (sant Joan), la Trinitat (Valldemossa), son Bibiloni (Palma) i cases a Ciutat. el 1820 Gabriel amengual comprà la mitat de la possessió de solanda, propietat de ramon Villalonga rossinyol, per 2000 lliures, moneda de Mallorca. a l’acta de compravenda es precisa que també hi va compresa la mitat dels estims de la possessió, conrada aleshores per Jordi Gual alòs.5 Gabriel amengual testà el 1822, aquests són els béns que deixà a la filla Joana Maria amengual Cànaves: la possessió dita Trinitat, situada en el terme municipal de Valldemossa; la possessió dita solanda, situada en el terme municipal de sant Joan i les cases botiga i algorfa situades dins la present ciutat, en el lloc dit les Copinyes, al costat de la plaça de Cort. amb la condició que no podrà prendre possessori fins després d’haver-se casada o d’haver complida l’edat de 25 anys, mentres tant ha de viure amb la germana Coloma.6 Joana Maria amengual Cànaves (n. 1811c) matrimonià amb

Mateu Castellà Mascaró (17951857) metge, natural de Montuïri. l’amillarament de l’any 1863 de sant Joan registra amb el núm. 260 els béns dels hereus de don Mateu Castellà: C-3, possessió solanda, 73 quarterades, 3 quartons i 57 destres d’extensió. Feim constar que, a l’extensió de solanda que va heretar l’esposa, Mateu Castellà hi va afegir 4 quarterades, 2 quartons i 25 destres d’extensió i la mitat de les cases, propietats que ell va adquirir de la parcel·lació de l’any 1840 i a més, una porció de 7 quarterades i 33 destres d’extensió corresponents a la falda de migjorn dels Castellots, però de la possessió des Pujol, parcel·lació efectuada el 1853. així doncs, si descomptam la porció adquirida per Mateu Castellà, la mitat de la possessió de solanda que va heretar la seva esposa, era de 62 quarterades i 99 destres d’extensió. 4. LA PARCEL·LACIÓ DE SOLANDA. L’AIXECAMENT TOPOGRÀFIC l’agrimensor antoni Bisquerra7 feu l’aixecament topogràfic i dividí la possessió en 50 parcel·les, quasi totes d’una quarterada d’extensió. les que no arribaven a aquesta mesura agrària tenen l’extensió registrada en destres, inserida a la parcel·la del plànol de parcel·lació. s’obriren nous camins d’accés a les finques, de 16 pams d’amplària, assenyalats en el plànol amb la lletra e-e’. altres detalls interessants blasmats a l’aixecament topogràfic són els pous assenyalats a, B i C, dels quals n’hi ha dos, el de les cases i el de baix de la carretera de sant Joan a Montuïri, d’ús comunal amb Mateu Castellà. altra cosa curiosa a fer notar, és el camí projectat a-D (vegeu línia de punts del plànol) que havia de migpartir el petit turonet anomenat sa Tortuga i que es va abando-


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 19

mel i sucre nar per l’elevat cost econòmic. l’aixecament topogràfic també registra que l’antic camí real de sant Joan a Montuïri tenia en aquella època un destre d’amplària. Vegem a continuació la transcripció de la llegenda explicativa del plànol de parcel·lació: “Plano del predio solanda sito en el término de la villa de san Juan propio de don Manuel Farrandell de Maroto levantado en diciembre de 1840 y en el cual està espresado el proyecto de división, arregladament al cual se ha dado el establecimiento, cuyo plano ha sido levantado, dividido y medido por el agrimensor antonio Bisquerra, del que van dos copias, la una para unirse al protocolo del notario receptor de los instrumentos y la otra para gobierno del señor propietario, las que van firmadas de dicho agrimensor, del notario receptor y del propietario. esplicación del Plano: la numeración 1, 2, 3, etc. representa las piezas en que se ha dividido el establecimiento que son romboydes o trapecios; los romboydes todos de estensión de una quarterada, pues tienen 14 destres de base y 28,6 destres de altura; y los trapecios son de estensión diferente y cada uno dentro su circunferencia tiene escrita la suya. a, B, C, son pozos. a y B de uso común con [Mateu] Castellà. las rayas ondulantes D-D’ representan el camino público por el qual se va de Muntuïri a san Juan de

un destre de ancho. las dos rectas de puntos que van de a a D, representan un camino recto que se proyectó, y no se llevó a efecto por costoso. e-e’ son los caminos de los establecedores de 16 palmos de ancho. antonio Bisquerra, agrimensor. en total s’establiren 64 quarterades dividides en 52 bocins. els compradors foren 17, dels quals 15 eren santjoaners, 1 porrerenc i 1 de Montuïri. la gran majoria eren petits propietaris, si bé hem localitzat alguna família benestant (Monjo, de son santos), tres amos de possessió (son Baró, solanda i Carrutxa), un notari i un metge. Totes les actes de compravenda foren protocol·litzades pel notari santjoaner Joan Bauçà Matas.8 5. ELS ESTABLITS DE LA MADONA D’ORTA el plànol de parcel·lació de la possessió, delineat el 1840 per l’agrimensor antoni Bisquerra, registra entre els confrontants, un establecimiento antiguo de la madona de Horta. es tracta d’una porció de la possessió, de forma allargassada, amb lleugera pendent cap al Turó des Xibel·lins de Carrutxa, situada entre la síquia que davalla de Meià i les possessions de Carrutxa i son Gual. Fa referència a una branca dels Gayà de solanda o solanders, que passaren a conrar la possessió d’orta devers el 1773. la madona d’orta en qüestió, és antònia aina Ni-

colau Mates (1769-1838) de Son Font, casada amb ramon Gayà antic (m. 1810c) d’Orta. el re partiment de la seva herència entre els sis fills del matrimoni, així com la divisió d’aquesta petita parcel·lació de solanda, ja foren tractats pel qui subscriu.9 6. ELS NOUS PROPIETARIS Transcriurem a continuació el llistat dels porcioners que adquiriren les terres de solanda.10 Posam en primer lloc el número de la parcel·la o parcel·les adquirides i el nom del propietari, tal com consta a l’aixecament topogràfic; a continuació hem afegit les dades d’alguns padrons de població (data de naixement, ofici i domicili) per tal de conèixer i referenciar d’alguna manera els nous propietaris, l’extensió del bocí, el cens i a l’últim el pagament efectuat i la data de compra. en total s’establiren 50 bocins, més la Pleta de solanda que es va dividir en dos bocins no numerats, un el va adquirir antoni Bauçà Miralles (1793-1880) Monjo i l’altre el notari santjoaner Joan Bauçà Matas (n. 1803c). Parcel·la núm. 1, 2, 5 i 6. Gabriel Gual. Gabriel Gual ramis (1791-1858) de Solanda, fill de Jordi i Margalida ramis. era casat amb Catalina Fiol Barceló (m. 1835c) Auba. la casa pairal d’aquesta família estava ubicada al carrer Major núm. 3, (Can Pep

19


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 20

mel i sucre de solanda o Paulo). Va adquirir quatre porcions, que sumen en total 2 quarterades i mitja i 84 destres. la primera porció és d’1 quartó i 88 destres; la segona d’1 quartó i 79 destres; la tercera de 3 quartons i 17 destres i la darrera d’1 quarterada. Cens a pagar 9 lliures i una gallina. Pagà 303 lliures (23-8-1841). Parcel·la núm. 3. Antonio Matas. antoni Matas Ferragut (18131882), cirurgià, fill de don antoni i Catalina. era casat amb Maria Nicolau Bauçà (m. 1850c) de Son Font i no tengueren descendència. estaven domiciliats el 1875 al carrer de Petra núm. 5. És el núm. 3 del plànol de 2 quartons i 2 destres d’extensió. Cens a pagar: 1 gallina. Pagà 55 l (31-12-1841). Parcel·la núm. 4 i 8. Martin Jaume. Martí Jaume Mayol (n. 1790c) Gorra major, fill de Francesc i anna Mayol. era casat amb Magdalena Munar Jordà (n. 1798c). estaven domiciliats el 1868 al carrer des sol núm. 8 i sembla que no tengueren descendència. els números 4 i 8 del plànol, sumaven 1 quarterada, 3 quartons i 12 destres d’extensió. ambdós bocins confronten d’una banda amb la possessió de solanda, de don Mateu Castellà, mitjançant una síquia. Cens a pagar: 11 l i una gallina. Pagà 168 l (29-81841). Parcel·la núm. 7, 25 i 35. Maria Mora. Maria Mora (n. ?) Rasca, filla de Manuel i apol·lònia, de Porreres, esposa d’antoni sastre (n. ?) Currido, de Porreres. Desconeixem qui era aquest matrimoni porrerenc que va adquirir les terres. No l’hem trobat registrat a cap document posterior (padró, amillarament etc.) i pel que sembla ho varen tornar vendre tot. els números 7, 25 i 35 del plànol, sumaven 3 quarterades i 25 destres d’extensió. Cens a pagar: 12

20

l i 2 gallines. Pagà 350 l (19-121841). També va comprar les parcel·les núm. 10, 11 i 12 que veurem posteriorment. la suma total de les terres adquirides fou de 6 quarterades i 25 destres. Parcel·la núm. 9. Catalina Gayà. Catalina Gayà Jordà (n. 1809c) Reülla, filla de rafel i Catalina, esposa de Francesc Gayà Gayà (n. 1804c) Gana. estaven domiciliats el 1875 al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 10. són els padrins, entre d’altres, de Francesc Gayà ordines (n. 1871c) l’amo en Francesc Gana. És el núm. 9 del plànol de 3 quartons i 55 destres d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 145 l (21-9-1841). Parcel·la núm. 10, 11 i 12. Maria Mora. Maria Mora (n. ?) Rasca, filla de Manuel i apol·lònia, de Porreres, esposa d’antoni sastre (n. ?) Currido, de Porreres. els números 10, 11 i 12 del plànol, sumaven 3 quarterades d’extensió. Cens a pagar: 12 l i 2 gallines. Pagà 350 l (19-12-1841). Parcel·la núm. 13. Miguel Bauzà. Miquel Bauçà Mestre (n. 1812c) Cotà o des Rafal Aixat, conrador, fill de Pere i antònia. era casat amb Francina aina Nicolau Barceló (n. ?). el 1868 habitaven al lloquet des serral. són els repadrins, entre d’altres, de Guillem Bauçà Martí (19111991) pastor Serral. És el núm. 13 del plànol d’1 quarterada d’extensió. Cens a pagar: 3 l. Pagà 75 l (19-12-1841). Parcel·la núm. 14, 15, 16, 32, 33 i 34. Gabriel Gual. Gabriel Gual ramis (1791-1858) de Solanda, fill de Jordi i Margalida ramis. els números 14, 15, 16, 32, 33 i 34 del plànol, sumaven 6 quarterades d’extensió. Cens a pagar 32 l i 6 gallines. Pagà 915 l (29-1841).

Parcel·la núm. 18, 19, 22 i 23. Rafael Galmés. rafel Galmés Gual (n. ?) Mussol, fill de Magí i antònia. era casat amb Francina aina salvà (n. ?). la casa pairal d’aquesta família estava ubicada al carrer des sol núm. 28. el 1835 rafel Galmés va arrendar la possessió de son Baró per un termini de sis anys i sis esplets. alguns dels descendents d’aquesta extingida família foren Francesc Mas Galmés (1878-1953) rector Mas, Cosme Fiol Galmés (1885-1968) Perauba, Gabriel Mas Galmés (1880-1957) Pallasso i Margalida Bauçà Galmés (1872-1950) Cau vona o Mussola. els números 18, 19, 22 i 23 del plànol sumaven 4 quarterades d’extensió. Cens a pagar: 24 l i 4 gallines. Pagà 674 l (19-8-1841). També va comprar les parcel·les núm. 20, 24, 17 i 21 que veurem a continuació. la suma total de les terres adquirides fou de 8 quarterades i 97 destres. Parcel·la núm. 20, 24, 17 i 21. Rafael Galmés. rafel Galmés Gual (n. ?) Mussol, fill de Magí i antònia. els números 20, 24, 17 i 21 del plànol sumaven 4 quarterades i 97 destres d’extensió. Cens a pagar: 28 l. Pagà 525 l (17-9-1841). Parcel·la núm. 26 i 31. Antonio Barceló. antoni Barceló Com pany (1787-1854) Toni Andreu, fill de Guillem i antònia. era casat amb aina Maria Bauçà Miralles (n. ?). els seus descendents són els Toni andreu del carrer de sa raval i els Morlà del carrer de Petra. els números 26 i 31 del plànol sumaven 2 quarterades menys 94 destres d’extensió. Cens a pagar: 10 l. Pagà 338 l, 6 sous i 8 diners (23-9-1841). Parcel·la núm. 27. Sebastián Vaquer. sebastià Vaquer Feliu (1809-1887) de Carrutxa, fill de Joan i Margalida, de Porreres. era casat amb la santjoanera


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 21

mel i sucre Margalida Gayà Gayà (18091900) Cambuixa i estaven domiciliats el 1875 al carrer de Petra núm. 69 (Ca l’amo en Monjo). el malnom Monjo, que encara perdura, és originari de Porreres i arribà a sant Joan portat per aquest porrerenc arrendador de Carrutxa el 1840. sebastià i Margalida són els repadrins, entre d’altres, de sebastià Gual Vaquer (n. 1931) Monjo i de Gui llem Company Gayà (1894-1993) Gueravinet. És el núm. 27 del plànol d’1 quarterada d’extensió. Cens a pagar: 6 l i una gallina. Pagà 157 l (29-8-1841).

Parcel·la núm. 30. Lorenzo Nicolau. llorenç Nicolau Fiol (n. ?) Roveiat, fill de Guillem i antònia, germà de l’anterior. adquirí la meitat de la parcel·la núm. 29 juntament amb el seu germà Guillem. Cens a pagar: 9 l i 12 sous. Pagà 100 l (3-10-1841).

Parcel·la núm. 28. Antonio Bauzà. antoni Bauçà Gayà (n. ?) Beina, fill de Gabriel i d’antònia. És un descendent de Can Beina del carrer del Consistori núm. 14. És el núm. 28 del plànol d’1 quarterada d’extensió. Cens a pagar: 6 l i una gallina. Pagà 160 l (11-9-1841).

Parcel·la núm. 36. Bernardino Font. Bernadí Font Calvó (18111889) Tronca, fill de Pere i antònia Calvó. era casat amb Margalida Ferriol Fuster (1813-1888) de sa Bastida i estaven domiciliats el 1868 al carrer Major núm. 37 (Can Tronca). És el núm. 36 del plànol d’1 quarterada i 76 destres d’extensió. Confronta amb el camí que va a la vila de Montuïri i amb la terra de don Mateu Castellà, mitjançant una síquia i un pou. el contracte de compravenda especifica que no està compresa la servitud del pou i que la té don Mateu Castellà. Cens a pagar: 7 l i una gallina. Pagà: 200 l (29-8-1841).

Parcel·la núm. 29. Guillermo Nicolau. Guillem Nicolau Fiol (n. ?) Roveiat, fill de Guillem i antònia aina. No hem sabut trobar la filiació d’aquesta família. adquirí un bocí en forma de gaia, aferrat a la paret de Meià, de 3 quartons i 31 destres d’extensió i la mitat del núm. 29, de 333 destres d’extensió (l’altra mitat l’adquirí el seu germà llorenç Nicolau). Cens a pagar: 8 l, 12 sous i 6 diners. Pagà 115 l (30-10-1841).

Parcel·la núm. 37, 38, 45 i 46. Gabriel Gual. Gabriel Gual ramis (1791-1858) de Solanda, fill de Jordi i Margalida. els números 37, 38, 45 i 46 del plànol sumaven 4 quarterades d’extensió. Confronta amb la paret de la possessió de Meià i amb la paret de la Pleta de solanda. a l’acta de compravenda, es fa l’observació, que el comprador ha de donar camí al propietari dels números 37 i 45 per poder entrar un carruatge a la

referida Pleta. Cens a pagar: 13 l. Pagà 400 l (2-9-1841). es tracta d’un antic sementer de solanda conegut com Camp des Feix, situat entre sa Tortuga i la Pleta format per les parcel·les 37, 38, 39, 40, 45 i 46. l’amillarament de l’any 1864 registra amb el núm. 454 els béns dels hereus de Gabriel Gual de solanda. aquesta finca de solanda era la C-7 i tenia 5 quarterades, 3 quartons i 58 destres de conradís, i 1 quarterada, 1 quartó i 28 destres de selva (sic). Hi havia una caseta i 16 figueres plantades. a la mitat del segle XX, la finca s’havia dividit entre els seus descendents i d’altres: Mador de Gossauba, sa madona Mena, la caseta d’en Miquel Cai, l’amo en Miquel Cambuix, ses Mudainetes, es ribero i en Guillem Puig. Parcel·la núm. 40, 39 i 47. Gabriel Gual. Gabriel Gual ramis (1791-1858) de Solanda, fill de Jordi i Margalida. els números 40, 39 i 47 del plànol sumaven 3 quarterades d’extensió. a l’acta de compravenda es fa l’observació que el camí d’accés als núm. 39 i 47 són propietat del comprador. Cens a pagar: 9 l. Pagà 290 l (11-9-1841). Parcel·la núm. 41. Bernardino Gual. Bernadí Gual Company (1804-1871) de Son Pericàs, fill de Miquel i Margalida. era casat amb Maria Company Bauçà (n.

AgÈNCiA de SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

21


mel380:mis298 24/02/12 11:41 P谩gina 22

mel i sucre

Parcel路lari de Solanda any 1840 (font: ARM, protocol 2365).

22


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 23

mel i sucre 1814c) Cotana i estaven domiciliats el 1875 al carrer de Petra núm. 43. són els padrins, entre d’altres de rafel antic Gual (1885-1955) de Gossauba. És el núm. 41 del plànol d’1 quarterada i 94 destres d’extensió. Confronta amb la núm. 40, adquirida per Gabriel Gual, situada al Camp del Feix, antic sementer de solanda. Cens a pagar 6 l i una gallina. Pagà 230 l (11-9-1841). Parcel·la núm. 42 i 43. Guillermo Matas. Guillem Matas riutort (n. ?) Burixó, fill d’antoni i de Joana Maria. No hem sabut trobar la filiació d’aquesta família, però sembla que és el padrí de Guillem Matas Gual (n. 1850c) Burixó o Cremat, casat amb Magdalena Gayà salom (n. ?) Perdu da. els números 42 i 43 del plànol sumaven 2 quarterades d’extensió. Cens a pagar: 12 l i una gallina. Pagà 460 l (29-8-1841). Parcel·la núm. 44, 48, 49 i 50. Don Mateo Castellà. Mateu Castellà Mascaró (1795-1857) metge, fill de Gabriel i Jerònima Mascaró, de Montuïri. Va adquirir la mitat de les cases de solanda amb terra contigua i tres porcions més, les quals sumaven 4 quarterades, 2 quartons i 25 destres d’extensió. Confronten amb terra de Joana Maria amengual, esposa del comprador i amb la paret de la Pleta. les cases (mitat) confronten amb la paret de la Pleta i amb

la mitat de les cases de l’esposa del comprador. Cens a pagar: 36 l 10 sous i 3 gallines. Pagà 717 l (3-10-1841). 7. LA PLETA DE SOLANDA O PLETA D’EN MONJO la Pleta de solanda, d’unes 15 quarterades d’extensió, no sabem per quines raons no fou numerada i curiosament fou venuda un mes abans que la resta dels porcioners. es va dividir en dues parts, una porció de 7 quarterades i mitja la va adquirir antoni Bauçà Miralles (1793-1880) Monjo i l’altra, pel notari santjoaner Joan Bauçà Matas (n. 1803), el qual posteriorment la va vendre a antoni Bauçà Monjo.11 l’acta de compravenda redactada pel notari Joan Bauçà, precisa que “el camino o paso para entrar en la Pleta serà por la quarterada de tierra número cuarenta y cinco del plano, sin que el adquirente que serà lo pueda inpedir. el otorgante o adquisidor queda obligado a darlo a don Juan Bausá notario o bien a los que serán posehedores de la otra mitad de la Pleta para poder pasar a su tierra.” així doncs, el camí conegut actualment com del rafal aixat, es va construir dins les terres de solanda a la banda de sa Tortuga, limítrof amb la possessió de Meià (Vegeu el plànol de la parcel·lació). Posteriorment es va perllongar per accedir a les terres del rafal aixat i son Vaquer. Cal dir

que, en aquella època, el rafal aixat i la possessió de Meià eren del mateix propietari, don Mariano Villalonga i les terres d’ambdues possessions es comunicaven entre si a través d’un camí interior que començava al Carreró de Meià, seguia per baix de la Costa dels albercoquers i entrava dins les terres del rafal aixat. Notes 1. arM, protocol s-790, f. 137-138v. 2. arM, protocol T-1021, f. 57-59 3. Maria Concepció Gual Vives era germana de Vicenta Gual Vives de Cañamás, viuda de Joan o’Neille, propietaris de la possessió de son Gual de sant Joan. 4. arM, protocol s-791, f. 310-314 5. arM, protocol s-790, f. 137-138v 6. arM, protocol s-802, f. 45-46v 7. Poca cosa sabem d’aquest agrimensor. Hem localitzat la seva signatura a una parcel·lació de la possessió des Pujol el 1853. 8. arM, protocol 2365, f. 19-82v 9. Canuto Bauçà, Francesc (2002): “un testament del segle XiX. antonina aina Nicolau Matas (1769-1838) de Son Font, i el carro de bréndoles.” a Mel i Sucre, núm. 268, pàg. 18-28. 10. arM, protocol 2365 11. aquesta famílía benestant, actualment extingida, estava domicilada al carrer del Consistori núm.10 (entre Can Mort i Can Beina). entre fadrins, capellans i la manca de descendents mascles, la família Monjo s’extingí. el darrer descendent d’aquesta nissaga fou Francina aina Bauçà Bauçà (n. 1856c) coneguda com Simona, Pansa i Monjo, era casada amb ramon Gayà Mas (1853-1899) de sa Posada o l’amo en Ramon, per mor d’aquest matrimoni, tota l’herència familiar dels Monjo passà a mans de la família de ramon Gayà Carbonell (1917-2003) Potecari Vell.

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

23


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Pรกgina 24

mel i sucre

24


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Pรกgina 25

mel i sucre

25


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 26

mel i sucre

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

meteorologia

JoseP roiG els darrers dies del mes. en total s’han recollit 32,9 mm. la humitat mitjana, del 75,60 %, ha estat lleugerament inferior a la del gener del 2011, del 78,76 %, en consonància amb el predomini d’un temps de certa d’estabilitat atmosfèrica i temperatures diürnes bastant elevades durant gran part d’aquest mes. Per contra, l’evaporació ha estat un poc

Comentari al mes gener Començàrem l’any 2012 amb temperatures bastant suaus que es varen mantenir durant gran part del mes. es va registrar un lleuger descens a mitjan mes, però la caiguda més notable es presentà en els darrers dies d’aquest, en quals quals ens adonàrem que havia arribat de fet l’hivern. No obstant això, la temperatura mitjana s’ha quedat en 10,6 ºC, un poc més elevada que en el 2011 (10 ªC). els dos dies més freds varen ser el 29 i 30 amb mitjanes de 5,4 ºC i 7,4 ºC, respectivament; en aquestes jornades les temperatures màximes no sobrepassaren els 10 ºC. les mínimes durant tot el mes no han estat excessivament baixes; el valor més baix es situà en els 3,3 ºC, en el dia més gèlid, dia 29. en aquest mateix dia, aquesta atmosfera freda que ens invadí a partir d’aquests darrers dies de gener provocà la primera nevada d’aquest hivern a la serra de Tramuntana, preludi de l’onada d’aire polar que ens gelaria durant gran part del febrer. la pluviometria s’ha concentrat en uns pocs dies de la segona quinzena del mes. les primeres pluges caigueren per sant antoni i, després, tornaren aparèixer en

superior a la del passat any per aquest mes. Malgrat el domini del bon temps, durant molts de dies (la mitjana de pressió atmosfèrica ha estat elevada, de 1023,6 mb) el vent féu acte de presència de manera intensa en els primers i darrers dies del mes. la velocitat mitjana s’ha establert en els 6 Km/h. a destacar la ràfega amb la

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

2012 GENER 10,6

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008 10

9,7

9,8

11,8

2012 32,9

Pluviometria 2011 2010 2009 74

56

67,9

2008 37,5

MES DE GENER

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

10,6 ºC 18,6 ºC (dia 5) 3,3 ºC (dia 29) 32,9 mm 6 Km/h 95 Km/h (dia 6) O-NO 75,60% 1023,6 mb 1,9 ml/dia

10 ºC 18,6 ºC (dia 16) 1,7 ºC (dia 23) 74 mm 6,5 Km/h 64,4 Km/h (dia 28) O-SO 78,76 % 1017,96 mb 1,7 ml/dia

FEBRER 2012 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

6,6 ºC 14,7 ºC (dia 23) -0,7 ºC (dia 4) 50,1 mm 10,6 Km/h 64,4 Km/h (dia 3) N-NE 1,9 ml/dia

Radiació solar (Wh/m2). Energia generada (kWh)

GENER

GENER

26

Radiació solar (Wh/m2) 66715

2012 66715

2011 66579

2012 5534

2011 5540

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2012 Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres) 5534 12,06 10,81 4483 1384


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 27

mel i sucre

!

velocitat màxima de 95 Km/h de dia 6. la direcció predominant ha estat o-No, entre el ponent i el mestral.

"#

Comentari al mes febrer

!

!

"! " "

"# $ "

" ! "()*" "

%"

"

&&

!

'"

"(

*

)+

'"

Gràfic del rendiment de les plaques solars 2011. si relacionam l’energia generada amb la radiació solar, s’observa, com a tendència general, que el rendiment baixa a mesura que augmenta la temperatura. l’únic mes que es separa d’aquesta tònica és l’abril, segurament per la intervenció d’algun altre factor tècnic.

amb el febrer ens arribà el fred de veres. acostumats fins a finals de gener a un hivern suau, l’onada de fred polar ens sorprengué a tots per inesperat. les temperatures mitjanes s’han mantingut durant bastants de dies per sota els 5 ºC. aquest fred intens ha provocat nevades importants a la serra; però també la neu arribà a tots els indrets de les Balears, fins i tot a nivell de la mar. a sant Joan i altres indrets del Pla, pel comportament d’aquesta inestabilitat, aquest meteor es féu esperar. Per molts d’indrets, fins i tot a Palma, havien pogut gaudir de la neu i al nostre terme no hi havia caigut. Però, a la nit del diumenge dia 13, aquesta cobrí d’un mantell blanc tot l’entorn i es mantingué fins al migdia de dia 14. la temperatura més baixa es registrà el dia 4, en què el termòmetre davallà fins als -0,7 ºC. Durant els dies de més fred es produïren fortes gelades a la matinada, algunes amb un gruix de gel destacable. en total s’han recollit 50,1 mm de pluviometria que, afegits als del gener, han estat molt ben rebuts pels cultius que ja verdegen pels nostres camps. aquesta situació de fred extrem s’ha comparat amb la que es produí a l’hivern de 1956, que, segons sembla, i ens recorden els que la visqueren, fou molt més aguda pel fred i per la neu que s’acumulà. Parc solar fotovoltaic

Gràfic de l’energia generada durant l’any 2011. l’estructura que mostra aquest gràfic és l’esperada. a mesura que ha augmentat la radiació solar s’ha incrementat la generació d’energia, assolint els valors més alts als mesos centrals de l’any. en total aquest parc fotovoltaic del pavelló municipal ha produït durant el 2011: 120534 Kw/h. aquesta generació d’energia hauria necessitat la utilització de 30134 litres de petroli i ha evitat l’emissió de 97635 Kg de Co2.

el mes de gener d’enguany ha estat pràcticament similar al de l’any passat en quant a radiació solar i generació d’energia, com ens indiquen les dades.

27


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 28

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Fotografia 1 el carrer Major de sant Joan, amb una nevada, als anys seixanta. aportació fotogràfica: arxiu d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Fotografia 2 Panoràmica del poble de sant Joan, el febrer de 1956. la fotografia està feta per l’amo antoni sastre “de sa Botigueta”, des de l’escalonada del santuari de Consolació.

Fotografia 3 Grup de joves santjoaners a la plaça Nova, el febrer de 1956. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

28

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Pรกgina 29

mel i sucre

29


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 30

mel i sucre

excursions

Puig de n’Alí F. XaVier MoraTiNos

aquest mes hem anat al puig de n’alí, a prop del puig Massanella. es parteix de l`àrea recreativa de la comuna de Caimari, pujant cap a lluc. És una pujada aspre, sense gaire replans per descansar, fins arribar a dalt del puig. la veritat és que no vàrem veure gaire neu fins que no érem a punt d’arribar al cim, ja que la pujada és per la part de migjorn. És un puig de 1038 metres, amb vistes esplèndides al Pla, a la badia d’alcúdia i a les muntanyes nevades dels voltants. Després de les fotos de rigor, vàrem partir cap al Coll dels Pilons; no va tenir res a veure amb la pujada: neu “a cosses i puntades de peu”, esclats, culades i “esquiades”. Vàrem dinar al coll i poc temps després vàrem emprendre el camí de retorn per dins l’alzinar, amb neu abundant fins que vàrem arribar altra vegada a la cara sud, neta i eixuta per l’acció del sol.

30


mel380:mis298 24/02/12 11:41 PĂĄgina 31

mel i sucre

mĂŠs fotos a melisucre.cat

31


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 32

mel i sucre

El qui no compta, li compten

frases fetes

JoaN sasTre JoaN

i

ndica que en determinades matèries, especialment en temes econòmics, hem de prestar una atenció permanent si volem que ens “surtin els comptes”... ... i en aquests temps que córren, més que mai. un temps contractaves un servei, i sabies que havies de mantenir una certa vigilància sobre la part contractada, però tenies una seguretat que no te farien cap desastre que contrapassés determinats límits, i que com més temps es mantenia la relació contractual, més s’anava refermant la confiança entre ambdues parts. avui en dia, en determinats negocis, hem arribat a un punt en què és un poc el món a l’inrevés. agafau, per exemple, com a mostra les poques manies que tenen totes les empreses de telefonia mòvil en maltractar el client: com més antic més el sangren i més el castiguen: promocionen el seu servei amb molta contundència, i capten clients amb mètodes molt agressius, no tant sols amb la competència, si no també amb els mateixos clients, però llavors, en

il·lusTraCió TreTa De CiBerCulTuralia.BloGsPoT.CoM

tenir-los, lluny d’intentar cuidarlos bé per mantenir-los, no escatimen enganys i males arts per espolsar-los el màxim de doblers mentre puguin. o fixau-vos també amb el gran canvi que hi ha hagut en el sector bancari: bancs i caixes han passat, en poc temps, de ser unes entitats amb uns empleats que, tot i que asseguraven fortament el màxim benefici per l’entitat, també se cuidaven molt de vigilar que el client es sentís satisfet del servei que els prestaven, i que no hi sortís per-

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

32

dent exageradament, a ser els reis de l’especulació i de sangrar els clients que els han confiat les seves finances o els seus estalvis fins a límits del tot insostenibles, que arriben a entrar dins la usura i altres males arts similars. sí, si: en aquests temps difícils, durant els quals determinades persones i institucions s’han guanyat a pols la desconfiança de les persones humils, del ciutadà "del carrer", cobra un sentit especial la frase en qüestió: el qui no compta, li compten.


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 33

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 30

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

necess` ariament ancianes. De Save, o de Ship. Organitzaci´ o de les Nacions Unides. 3. La denominaci´ o del m´ on. Instruments per a obrir solcs, tamb´e molt freq¨ uents per aqu´ı. ...!, aquest ... no anir` a a ... en Joan. 4. Genera, per exemple, l’acer. Llevar` a un exc´es d’aigua. 5. Inflamaci´ o de l’orella. Conservar` a aquest bacall` a i parlar` a amb l’article salat. 6. Com que s´ on els Mots Enquadrats 30, rep` as de paraules freq¨ uents (aquesta n’´es una). L’interior d’una mata. Renovam l’aire de l’habitaci´ o. 7. L’arxienemic de Sant Jordi es pot transformar en card. Fet d’alimentar la terra. Dir` a quant mesura des del centre. 8. Fa sonar all` o id´ıl·lic. ... Arepo Tenet Opera Rotas. Cap i peus del pop. Un il·lusionista que ho fa de deb` o. 9. Com abans deien abans. Amb les propietats d’all` o m´es petit. El puig Major aquests dies. 10. ...!, aquest peu est` a a l’inrev´es. Amb poques ganes de relacionar-se. 11. El millor que ens pot passar despr´es d’esquiar. Gener ocasions, cosa que avui dia poca gent fa. 12. On hi ha les armes i grans jugadors de la lliga anglesa. Despr`en la brut´ıcia d’all` o pr`eviament brut.

Horitzontals: 1. Per la costa no hi ha molta harmonia (i el capit` a no hi ajuda). Que no presenta malalties. 2. Interrompre la formaci´ o d’un nonat. Fer nus a la runa. 3. Haurem de trobar-ne un per a aquesta paraula. Deixes d’estar dempeus. 4. National League. Ho fa amb la intenci´ o de ferir. El pneum` atic s’infla. 5. Fa aproximadament 30 vegades que heu de posar aquesta paraula. Information Technology. La teva. Sortida de Canaan. 6. Amb vitalitat o dignes de censurar. Gira, fugint de la banca per no fer fallida. La primera nota i l’´ ultima d’una arpa. 7. Tot just s’acaba de casar. L’esprai d’un astre volador. 8. Sortida del corral. All` o que se sol atribuir als estels fuga¸cos. Com es capgira la mucosa? 9. Que no es pot dividir per dos i obtenir un nombre exacte, tot i que quasi es pot ´ al nu ´ mero 29: Solucio curar. Acudir a l’esquer d’anar al Prica. 10. ComC A B O R I E pletament circular. Destinat a fer parella amb la S A B O R R I pebrera. Un valenci` a que aplica l’impost de la cisa. O R I N A R A N 11. Fals! ... sang pel nas despr´es del cop de puny C A S A R A A I B V A I M que hem rebut. N’Aina no hi ´es tota. 12. Amb el A G E N D A rostre davant del meu. Un de llibres sol servir de U S E N I R premi. 13. Es cansa. Amistat amb una possible A S T A R D A m` agia. L’article femen´ı per als balears. C A Q U I A V Verticals: 1. La festa on all`o estrafolari ´es anar vestit normal. Intenten fer una incursi´ o sobre l’arena incansables. 2. Apreciades per la llana, i no

S T U E S A T F R A I R I I S

M A N E G A

A L A D E S

E N O A A R R I I U R R A T A T A S T A R A I R A P E C A R A N A R C A M R E I A L

33


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 34

mel i sucre

m CuiNA d’AQuÍ i d’AllÀ m

Gnocchis de patata amb mozzarella (Belagio, llac Como) saCraMeNT Ferrer

el llac glacial de Como està situat al nord d’itàlia (llombardia), al peu dels alps. a les seves ribes hi ha diversos poblets molt pintorescs i a un d’ells vàrem assaborir aquest plat que vos present aquest mes. Ingredients - 1 quilo de tomàtigues - 500 g de patates - 200 g formatge mozzarella - 100 g de farina - 2 alls - 1 ou - orenga - sal i oli d’oliva verge Preparació - rentar bé les patates i bullir-les amb la pell. reservar aquesta aigua per llavors bullir els gnocchis. - Pelar les patates i passar-les pel passapuré. - Posar el puré dins un bol i incorporar-hi el vermell d’ou. remenar bé. - incorporar la farina, a poc a poc, la que es begui,

34

fins que la mescla no sigui massa blana i es pugui manipular. - afegir dues cullerades soperes d’oli d’oliva verge i sal. - Pastar amb les mans, com pastar pa, de fora cap a dins. - escampar farina damunt la taula i fer una rotlana. Xapar-la en cinc parts. - De cada part, amb el palmell de la mà, fer cilindres allargats amb un gruix com el dit gros. - De cada cilindre, i amb un ganivet, tallar trossos de dos centímetres de llarg. Passar-los la forqueta per tota la circumferència i deixar-los marcats. - empolsar amb farina i guardar dins la gelera dins un plat. - Mentrestant, posar oli d’oliva dins una paella. Trossejar els alls i sofregir-los a foc fluix. incorporar la tomàtiga triturada. - Quan la salsa és quasi cuita, afegir-hi el formatge mozzarella, fins que es desfà, fent fils. - Bullir la pasta reservada durant tres minuts amb l’aigua de les patates. Quan suren els gnocchis, són cuits. - Per servir, col·locar la salsa al fons del plat, els gnocchis a sobre. adornar amb fulles d’orenga capolades.


mel380:mis298 24/02/12 11:41 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Març: Dia de les illes Balears (1), Quart Diumenge (18). El mes

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. És un mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar les oliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniu cap parra convé que la podeu per sant Josep. Convé sembrar els pebres, les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, julivert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques. És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar porcells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-roges i menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves tendres. Tradicionalment cal anar en compte amb els constipats i el grip, perquè el març és un mes molt malsà. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol surt es pon 1 març 07.21 18.40 15 06.59 18.54 20 equinocci de primavera 25 Horari d’estiu 31 07.34 20.10 15 abril 07.11 20.25

la lluna 1 març 8 15 22 30 6 abril

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 26 de febr. Montuïri dia 4 de març Petra dia 11 Porreres dia 18 sant Joan dia 25 Vilafranca dia 1 d’abril ariany

Març de 1992 • el santjoaner Gabriel riera sorell, “Fosser”, va publicar el llibre Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942), on contava la seva experiència personal durant la guerra i la postguerra. • segons informacions de l’arxiu Municipal, el cafè de Can Tronca tenia 407 anys, sempre al mateix lloc, i pràcticament sempre dedicat al mateix negoci, llevat d’un curt període que va ser peixateria. • es va instal·lar el segon caixer automàtic al poble, a l’oficina de “sa Nostra”. Març de 2002 • les obres de la carretera de sineu, que estaven a punt de començar, es varen aturar per la forta oposició que hi havia al poble veïnat. Deien que tenia massa impacte i que afectava moltes més finques del que hauria estat raonable. a sant Joan es va promoure una recollida de firmes a favor. • el perruquer Toni rotger va patir un accident espectacular a l’encreuament dels carrers Palma, Mestre Mas i Major. les persones implicades no es varen fer gaire mal. en aquell temps, amb el carrer Major de doble sentit, hi havia moltes topades, sobretot entre vehicles que pujaven pel carrer Major (amb preferència) i altres que venien de Palma i no feien l’stop.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

35


Mel i Sucre. Num. 380 febrer de 2012  

Revista d'informacio local de la vila de Sant Joan (Mallorca)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you