Sentia més enllà de les parets el soroll del ràpids moviments dels seus enemics. Tranquil·lament i sabent la sort que li esperava es va tancar dins la seua habitació i es va assegurar que fos difícil obrir la porta. Els sorolls començaren a ser cada vegada més forts fins que va sentir com trencaven la porta i entraven dins la casa. Havia perdut i aquest era el final. Va aparèixer Ariadna. Bella i plena de llum. La seua ment embogida i cansada va veure com aquesta s'arrimava, l'abraçava i el besava. Li va caure una llàgrima quan va compendre que s'ho estava imaginant com tantes vegades ho havia fet. De cop i volta i els colp d'Ulrik i els altres a la porta de la seua habitació el van fer tornar, ella va desaparèixer. Abans que fos massa tard va traure de la butxaca una píndola, la va obrir i s'engolí el seu letal contingut. Quan van aconseguir obrir la porta trobaren el cos sense vida. Després de tot allò alçaren una paret i dividiren la casa en dos i es van quedar així, les bessones separades. Aquestes no es tornarien a veure en molt de temps, però això ja és una altra historia. Uns dies després d'haver acabat amb Arnold, la gent del poble ja estava més relaxada. Però els problemes no havien acabat encara. Sam, que no oblidava la veritable raó per la qual s'havia involucrat en aquella disputa, tenia a les seues mans una nova arma capaç de matar una persona en menys temps que una persona tardava a parpellejar. Hito ajudava la seua dona a netejar els perols on farien el menjar mentre esperaven que els seus fills, Hiro i Saki, dugueren un poc d'aigua del riu per bullir-la. De sobte, una forta detonació acabà amb la tranquil·litat. Hiro va sortir el més ràpid que va poder a l’exterior per veure què passava. Es va tirar al riu quan va veure els seus fills surant damunt de l'aigua. Incrèdul va comprovar que els cossos ja no tenien vida. Els abraçà a tots dos i començà a plorar amb desconsol mentre sentia de fons a la seua dona fer el mateix. Sabia qui i sabia per què, però no va voler fer res més. Tot allò feia temps que ja havia sobrepassat el límit de l'absurd.
5