Ara em sembla un escĂ ndol que no ho sigui. Fer una obra de teatre fomenta valors com la cooperaciĂł, la disciplina i la mirada Ă mplia. I tambĂŠ, no ens enganyem, modela futurs espectadors i actors professionals i amateurs. Tinc enveja, molta enveja, quan comprovo la comuniĂł entre els artĂfexs del cap de setmana de bon teatre amateur a l’Auditori de CornellĂ , del 23 al 25 d’octubre. Tres obres (Paraules encadenades, NingĂş no ĂŠs perfecte i El nom). HaurĂem necessitat una pĂ gina extra de Viu CornellĂ per a incloure el llistat de persones que les fan possible. Parlant per a Viu L’Hospitalet amb Anna Sahun, que aterra al Teatre Joventut amb Idiota, aprenc com ĂŠs d’important l’estima i el respecte pel pĂşblic. TambĂŠ que les bones casualitats sĂłn gairebĂŠ sempre fruit de la insistència. I persistència, coratge i passiĂł per l’art sĂłn trets que a qui entrevistem a Viu El Prat.
AMB EL SUPORT DE:
El Dia Mundial del Teatre va ser el 27 març, però hem cregut oportĂş que octubre fos el mes del teatre a les revistes Viu. A qui escriu aquestes lĂnies li sembla una proesa que l’any passat, malgrat el maleĂŻt 21% d’IVA, pugĂŠs un 12’1% el nombre de companyies a l’Estat. Diu molt del ! " " alt nivell d’atur, amb obres professionals amb cada cop menys repartiment i espectadors, i un absolut compromĂs dels amateurs. D’un Ă mbit fonamental en la formaciĂł d’una persona.
VIU EL PRAT
PUBLICITAT: IVAN PUIG
Revista gratuĂŻta de societat i cultura
IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA
NĂšMERO 90, OCTUBRE DE 2015 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47
Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034
FOTO DE PORTADA: CEDIDA
La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament
DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO
amb l'opinió dels seus col¡laboradors.
VIU L’HOSPITALET
Fins fa poc encara conservava aquell guió. Crec que vaig participar en el cà sting, però no em van seleccionar. Sà que ho van fer companys de classe, tan agraïts que mai em van ensenyar el resultat. Desconec si vaig acceptar les seves propostes per ser un bon samarità o fer allò que, per timidesa, havia agraït que no fos obligatori.
3
M
ai vaig participar en els pastorets ni he fet cap obra de teatre. Un cop, això sĂ, vaig pujar a l’escenari per a cantar una cançó en anglès amb el teatre era una extraescolar. De tant en tant algĂş picava a la porta de la classe per a convidar-nos-hi. â€œĂ‰s molt divertit i fas amicsâ€?, asseguraven. Una tarda, al bar de la uni, un parell d’espontanis em van lliurar un guiĂł d’una obra per si hi volia participar. BĂŠ, era un curtmetratge. No hi havia grup de teatre.
WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM
EDITORIAL
L'ESCENARI