redaccio@viulhospitalet.com
núm. 152 · febrer ‘19
www.elginjoledicions.com
TORNA EL VILLAGE DEL MWC! 2es rebaixes Fins al 70% de dte. Només fins dissabte o esgotar existències
Homeless, el musical social que et canviarà la mirada
EDITORIAL
Sense adonar-nos ja ens trobem al segon mes de l'any, i sembla que cada cop el temps vola amb més velocitat. Hem passat de preocupar-nos pels invitats que tindrem a casa el dia de Sant Esteve a mirar el calendari de vacances d'estiu, encara que falten alguns mesos. Espero que tinguis molt present el consell que et vaig donar a l'anterior número i estiguis complint cadascun dels propòsits que et vas marcar per aquest 2019. L'Hospitalet, per la seva part, s'ha posat les piles des del primer minut per oferir-te tota mena d'activitats culturals i acompanyar-te en aquesta nova etapa. Encara fa molt de fred per celebracions al carrer i vermuts a les terrasses, ara tots preferim estar envoltat d'una atmosfera càlida i acollidora. I saps quina és la millor solució per combatre el fred? Efectivament, el teatre. Explica la llegenda que la gent cada cop assisteix menys al teatre i que hi ha un desinterès global per la cultura. Alguns senyalen com a responsable a la tecnologia que acapara tota la nostra atenció, uns altres culpabilitzen als elevats preus de les entrades, i d'altres a les retallades culturals que portem arrossegant durant els últims anys. Segons les xifres oficials presentades per l'Adetca (Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya), els teatres catalans han perdut un 7% d'espectadors durant la temporada 2017-2018, a més de sofrir un descens en la recaptació total del 10%. La presidenta d'Adetca, Bet Orfila, declarava que la causa principal d'aquest retrocés és la inestabilitat política de Catalunya. Tot i això, la presidenta es manté optimista davant d'aquesta situació i afirma que aquesta temporada està carregada de bones propostes que poden ajudar a millorar les xifres. Nosaltres també tenim un bon pressentiment i volem aportar el nostre gra de sorra informant de tot el que s'està coent a la ciutat. L'Auditori Barrades i el Teatre Joventut han començat l'any amb unes propostes molt atractives que cobreixen diferents gèneres i estils. En els darrers números vam aprofundir en la comèdia i el drama, així que aquest cop hem volgut canviar. No és un secret que els musicals sempre encapçalen els rànquings dels títols més vistos. Sense anar més lluny, en aquesta última temporada eren els musicals "Cabaret", "Dirty Dancing" i "The hole" els indiscutibles triomfants. Sembla que la música és una bona aliada pel teatre i la gent es continua sentint atreta per un gènere que porta molts anys captivant-nos. És per això que a l'interior de la revista parlem de Homeless, el musical social que està enamorant a centenars de persones i que tracta un tema tant interessant com necessari. En aquesta edició no només intentem animar-te a recolzar les arts escèniques, sinó que volem donar visibilitat als musicals de petit format que potser no compten amb tanta publicitat però que estan carregats d'emoció, bona música i grans actuacions. I sense més dilació, t'invito a conèixer un projecte que no et deixarà indiferent.
VIU L'HOSPITALET Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 152, FEBRER DE 2019 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47
DIRECTORA DE CONTINGUTS: MONTSE ROFES
PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034
La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.
Ă?NDEX 6. Homeless
El 24 de febrer arriba a l'Auditori Barrades un musical ple de sensibilitat i amb un dels missatges mĂŠs potents de la temporada. Homeless es defineix com a musical social i compta amb el suport de les fundacions Arrels i Homeless Entrepreneur, que lluiten dia a dia per ajudar a les persones sense sostre.
ucna ultura tarda amb...
Homeless, el musical social arriba al Barradas per canviar-te la mirada
Text: Alba Guillén / Fotos: Juan Romero
A
6
VIU L'HOSPITALET
mb el suport de dues entitats tan prestigioses, que lluiten dia a dia per ajudar a les persones sense sostre. L'espectacle s'inaugurava el passat 26 de gener al Teatre de Sarrià amb un èxit rotund. La gira passarà per una trentena de municipis, i l'Hospitalet ha sigut un dels afortunats. I per posar-te una mica de mel als llavis hem parlat amb José Luis Sánchez, autor del musical, que ens explica per què és necessari que aquesta obra arribi a milions de persones. Explica’ns els passos previs a la creació de l’obra. Vaig muntar una associació que es diu "Activarte", amb l'objectiu d'activar, per mitjà de l'art, la consciència social. És a dir, una fusió d'art i pedagogia. Aquest musical és el primer projecte de l'associació i a partir d'aquí volem cada any tractar un tema social diferent, com pot ser l'emigració o la violència de gènere. Actualment nosaltres fem tres accions relacionades amb la gent que viu al carrer: El musical, que és el plat fort,
una exposició i una sèrie d’activitats educatives. L'exposició, anomenada "Viuen al carrer perquè volen?" consisteix en 34 fotografies que expliquen les causes que han portat a diferents persones a viure al carrer. Les activitats educatives són destinades principalment als adolescents i consisteixen en uns jocs de rol on els participants es posaran a la pell d'un sense sostre. També es farà una trobada entre els alumnes d'un institut de l'Hospitalet i quatre persones reals que viuen o han viscut al carrer. La idea és realitzar tant l'exposició com les activitats i xerrades abans de l'obra, al mateix Auditori Barradas. De què parla Homeless? Parla de la primera nit al carrer d'una noia molt jove. En aquesta difícil situació, la protagonista coneix a un ex músic que fa dos anys que viu al carrer. Tot i mantenir-se reticent a l’inici, l'home acaba ajudant-la a superar les seves primeres hores a la intempèrie.
ucna ultura tarda amb...
8
VIU L'HOSPITALET
Com va néixer la idea d’aquest projecte? Tenia ganes de parlar sobre la gent que viu al carrer, però també em donava molt de respecte. Em preocupava bastant que semblés una cosa frívola, perquè es tracta d'un tema molt seriós. Però les mateixes associacions que ajuden a les persones sense sostre em van animar molt a fer-ho. Quin paper juguen la Fundació Arrels i Homeless Entrepreneur? Hem tingut la gran sort de comptar amb la Fundació Arrels, que actualment és la fundació més important d'Espanya que s'ocupa de la gent que viu al carrer, i amb Homeless Entrepreneur. Les dues associacions m'han obert les seves portes i m'han ajudat moltíssim a l'hora d'assessorar-me per crear el guió. És molt important destacar l'excel·lent seguiment que m'han proporcionat des de l'inici. Gràcies a ells he pogut perfilar la història i ser fidel a la realitat. Si jo els presentava un fragment de guió i ells consideraven que no s'aproximava a la realitat, em donaven les eines necessàries per filar prim. Actualment seguim col· laborant conjuntament amb la divulgació de l'obra, a més de l'exposició, les xerrades i els jocs de rol. Sense ells res d'això tindria molt sentit. Al cap i a la fi, tots lluitem per una mateixa causa.
Per què un musical? Per donar-li un altre enfocament al tema. Sempre que es parla de la gent sense sostre es fa des d'un punt de vista dramàtic i des de la compassió, i amb el musical buscàvem altres perspectives. Mostrem les diferents causes que poden arrossegar a una persona a viure al carrer -desnonament, separació sentimental que no s'aconsegueix superar, pujada del lloguer o l'emigració -, amb la intenció que l'espectador empatitzi. Volem que el públic vegi amb els seus ulls coses que mai s'havia plantejat. Les cançons són en més d’un idioma, per què? Comptem amb cançons en català, castellà, anglès i portuguès. Hem escollit les cançons en funció del seu missatge, independentment de l'idioma. Per exemple, el primer tema que sona és "Another Day in paradise" d'en Phil Collins, lletra que descriu a la perfecció la situació de la protagonista. Què he de fer, traduir-la? Si ja és perfecta tal com està escrita i expressa el que volem transmetre. Penso que el més important és que les cançons emocionin, i el públic les entendrà sigui l'idioma que sigui. Totes les cançons són versionades o teniu de collita pròpia? Totes són versions de cançons existents i tenen estils molt diferents entre elles, com la salsa i la bossa nova, entre d’altres.
2
RE BAI XES
ES
FINS AL
NOMÉS FINS AL
DISSABTE
O E S G O TA R E X I S T È N C I E S
70%
DE DTE.
(Descomptes vàlids per productes en stock)
Original 3.315€
REBAIXES
MEDITERRANEO
Composició cheslong de 280 cm, amb seients lliscants i capçals reclinables, 2 colors a escollir.
995 €
Gaudeixi avui del seu sofà o matalàs i no comenci a pagar fins a l’abril
€
PREUS Els preus fan referència als productes en stock.
PORTS GRATUÏTS Per articles de més de 500€.
AJUDA AMB EL FINANÇAMENT Finançament a partir de 200€. Quota mínima mensual de 30€.
ENTREGA EN 72H En menys de 3 dies ho tens a casa.
L’Hospitalet - Santa Eulàlia
L’Hospitalet - Collblanc
Avinguda Santa Eulàlia, 32
Carretera de Collblanc, 75 Bis,cantonada Creu Roja
Tel: 934 22 94 17 |
Tel: 93 008 37 42 |
647 833 942
647 833 942
hospitalet@galeriasdeltresillo.com
collblanc@galeriasdeltresillo.com
galeriasdeltresillo.com
galeriasdeltresillo.com
ucna ultura tarda amb...
10
VIU L'HOSPITALET
Creus que encara existeix molt estigma amb les persones sense sostre? Sense dubte. I el que ha d'entendre la gent és que això li pot passar a qualsevol. La nostra vida és com una teranyina que uneix els seus pilars fonamentals: feina, família, amics i salut. Si una cosa falla, podem comptar amb les altres per recuperar-nos, però quan falla tot alhora i la teranyina es desfà, és molt difícil aixecar-se i qualsevol pot acabar al carrer, sigui enginyer, paleta o advocat. Molta gent pensa que totes les persones sense sostre són alcohòliques, i no s'adonen que molts cops això només és una conseqüència natural. De fet, un personatge de l'obra en un moment donat diu "si jo visqués al carrer, també beuria encara que no m'agradi l'alcohol, per suportar millor la situació". Pensa que un cartró de vi costa el mateix que una ampolla d'aigua, però si beus vi, pots oblidar-te que tens gana i evadir-te de la dura situació que estàs vivint. Esperem que amb l'obra l'espectador ho arribi a comprendre. Què esperes, com a creador, d’aquest projecte? No està a la nostra mà aconseguir que ningú dormi al carrer, però sí que podem canviar la mirada de la gent. Les generacions d'avui dia no s'adonen de la presència dels sense sostre, són capaços de passar pel costat d'una persona tirada a una cantonada i ni mirar-la. Jo crec que en el fons tenim por de sentir vergonya amb el contacte visual. Ens fa por veure la mirada d'un ésser humà que està sofrint, així que és més fàcil girar el cap. Per exemple, en el metro, quan algú demana diners, ningú el mira directament. Crec que aquí hi ha una part d'autoprotecció, perquè si et sensibilitzes amb totes les persones que demanen diners al llarg del dia, tornes malalt a casa. Així i tot, nosaltres amb el musical pretenem arribar a unes trenta mil persones i crec que és possible canviar la mirada de cadascuna d’elles. A Girona s'han bolcat molt amb
nosaltres i el Futbol Club Girona realitzarà un vídeo on els jugadors tractaran de conscienciar als espectadors que aquestes persones són com tu i com jo. Prèviament a l'obra farem també una roda de premsa amb l'alcaldessa, el president del Futbol Club Girona i els representants de les associacions. La veritat és que estic molt content, perquè accions així poden tenir un impacte molt gran i estic segur que, després del projecte, la mirada i actitud dels ciutadans, o inclús de l'ajuntament, haurà canviat. O almenys aquesta és la raó de ser del projecte. Creus que fan falta més obres teatrals socials? Moltes de les persones que viuen al carrer m'han dit que prefereixen que algú els miri als ulls i els preguntin com estan o sàpiguen el seu nom a rebre deu euros. Ja ningú es dirigeix a elles pel seu nom i la majoria destaca que el fet que ningú els parli ni els miri els fa sentir que ja no són persones. Un altre home m'explicava que sempre dorm al costat del mateix portal i, un matí, un veí de l'edifici li va donar els bons dies. L'home es va quedar tan tallat que no va saber ni què respondre, perquè no estava acostumat al fet que algú el parlés. Amb això vull dir que amb projectes així la societat pot canviar la manera de pensar i actuar, i això és essencial. A quins llocs més estareu amb l’obra? Estem acabant de tancar llocs i dates. Fins ara, hem tancat amb Lleida, Girona, Santa Coloma, Badalona, Mataró i Reus. De moment diria que portem una mica menys de la meitat i en total esperem arribar a uns 30 municipis d'aquí al 30 de setembre. Hem tingut una molt bona acollida a tot arreu i això demostra que la gent està molt sensible amb el tema.al 30 de setembre. Hem tingut una molt bona acollida a tot arreu i això demostra que la gent està molt sensible amb el tema.
societat pcultura artits polítics
El millor tractament de bellesa és la felicitat La Judith Montón i el seu equip sempre han fet bandera d’aquesta filosofia però ara, amb el seu flamant local, han portat aquesta manera de pensar a tots els àmbits del seu centre de bellesa
E
12
VIU L'HOSPITALET
ntrar a OMG s’ha convertit en una experiència orgànica: el somriure i el tarannà afable de l’equip ara, a més, està acompanyat d’un entorn fresc, natural i molt agradable. Coincidint amb el seu cinquè aniversari, la Judith Montón, l’autèntica ànima d’OMG, ha volgut apostar per donar-li un gir al seu centre d’estètica.
els produís ell mateix. Són productes orgànics de màxima qualitat, els beneficis que aporten són extraordinaris. Per altra banda, al treballar amb olis essencials purs, no ens limitem tan sols al nivell estètic, si no que també actuen a nivell terapèutic i emocional.
Judith, has sacrificat una gran part del que abans era la botiga per ampliar l’espai d’atenció al públic. Una aposta arriscada? No, exactament, la botiga ara, es veu molt més que abans, la gent pot entrar i de seguida veure tot el que oferim: perruqueria, botiga i estètica. Sí que és cert que hem deixat de vendre determinats productes de maquillatge, que no eren ecològics i no entraven dins la nostra filosofia però, per una altra banda, hem incorporat tota una línia de maquillatge ecològic.
Però sembla que no només heu renovat l’aspecte extern d’OMG, també heu renovat la vostra carta de serveis. Quines novetats hi podrem trobar? Si, és cert. Hem incorporat servei d’acupuntura, tant facial com corporal per tot tipus de patologies i servei de Reiki amb aromateràpia tots els dijous. Els dimarts incorporem un servei d’evolució personal amb un terapeuta que tracta tot tipus de problemes d’evolució personal, problemes de parella, autoestima etc. Al final, la nostra pell i el cabell són un reflex de la nostra salut i el nostre estat d’ànim i a OMG et donem l’oportunitat de cuidar-te per dins i per fora.
A OMG esteu fent un esforç de pedagogia per incorporar els productes ECO a la rutina de les vostres clientes. Quines són les avantatges d’aquests productes? El primer de tot, és que són respectuosos amb el medi ambient, no incorporen additius químics de cap mena i, per tant, el nostre cos admet aquests productes com si
Mentre prenem un cafè, la Judith em continua definint un nou concepte de centre d’estètica “no es tracta només d’oferir els millors productes del mercat, es tracta de buscar el benestar de les nostres clientes: un espai per relaxar-se, descansar o fins i tot fer un cafè mentre t’assessoren a nivell cosmètic, estètic i capil·lar”.
ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Portar els nanos a escola per ordre de llista / 2. Públic sense esperit crític. Fitxa per l’exèrcit / 3. Liquida la tardor. Xiuxiueig capaç de travessar el mur. Toc sense pilota / 4. Un duo incomprensible. Cos de secció circular necessari per circular (en moto) / 5. Tan bella i esvelta que sembla mitològica. Segona personalitat de la ics / 6. Arbre de poca ombra. Morenes deformades fins a fer-se grandíssimes. Sis sense seguretat social / 7. Pel·lícula de por en emissió nocturna. Parcel·la el bosc / 8. Ahir vespre quan la Tina feia marxa enrere. Fixi els colors de la roba d’en Sabina / 9. Amerat en sec, concretament dintre ciutat. Enemics de Tocar el Botet / 10. Gaudia amb una fúria revoltadora. Pesco amb traire, que és una fitora grossa / 11. El napolità. Roca clàstica típica d’ambaixada. Enmig del full / 12. Cara interna de la lluna. Remeties de tal manera que causaves hipersensibilitat del cos / 13. Si encara n’hi ha és perquè queden escoles. Valor de la fabricació de la costura curta. VERTICALS: 1. Vesícula que embolcalla el nucli de l’espermatozou. Ramat seguint l’Ernest per l’editorial / 2. Dues de cinquanta. Demanar pel dia de manar?: no, provenir. Encara enmig del full / 3. Com que és un servent fa d’ase i fa de mul. Bàltica que coneixem de fa poc / 4. Cua recargolada. Celebració just abans del matrimoni. Mor en estranyes circumstàncies / 5. El Mont Tàber i rodalies. No se’n veuen sovint, d’aquestes / 6. Guanya en experiència. En presència d’aquest productor tèxtil no dormien bé. Indicis d’eretisme / 7. La seva caricatura és el fabricant d’uralita. Les dues cares del cul / 8. Per més que digui és un acròstic llatí. És al mestre com al síndic el sindicat / 9. Fila zero de l’espectacle de la guerra. Una mica més que una habitació amb vistes / 10. Zona dessodificada. Incomplí les ordres. Remor d’anglès conseqüent / 11. No se sap ben bé qui és, però segur que ni tu ni jo. Les xibeques del Cèsar?: no, plantes litràcies / 12. Aixecar com déu mana, és a dir, des de sota. Fong que apareix al rostre per impacte.
Peu AMIC
MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Dificultat: Mitjana
1
6 7 4 2 6 3 8 5
4 3 2
1 9 3 5
2 4 8 6
9 3
6 5 7 2
2 5
1 1 8
5
6 7 2 8 3 7 2 5
7 2 4 9
8 6 9 7
3 1 5 4
9 8 6 3
5 7 2 1
4 3 1 8
cnl cultura
Disfresses al febrer, trans tot l’any
Què ens porta el mes de febrer? Enguany, Carnaval és molt tard; coses de la lluna, una coneguda nostra que protagonitza el calendari festiu i religiós vinculat a les estacions de l’any, a les feines del camp i al cicle litúrgic (la matança, els Tres Tombs, la disbauxa del Dijous Gras, la Quaresma), però que no té res a dir de les celebracions, molt més recents, dels dies internacionals. Per exemple, el dia 14 de febrer, peti qui peti, se celebra el Dia Europeu de la Salut Sexual, un dels objectius del qual és garantir el dret a la informació i a l’educació sexual i afectiva de totes les persones, especialment dels adolescents. La salut sexual no és només l’absència de malaltia o de disfuncions, sinó que implica una aproximació positiva a la sexualitat, lliure de coerció, discriminació o violència. Pel que fa a la llengua, aquest no és un tema menor. Com parlar de sexe o d’altres temes encara emmascarats rere estereotips i prejudicis, amb normalitat, respecte i rigor? Ens hi ajuda, especialment en els usos formals, el nou diccionari LGTB (lèsbic, gai, bisexual i trans) del Termcat http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_ En_Linia/256/. Es tracta de terminologia vinculada amb l’orientació sexual, la identitat sexual i de gènere, la sexualitat i la relació del col·lectiu LGBT amb la societat (activisme, drets i família, oci, etc.). Amb aquest recull podem incorporar a la nostra visió
de les identitats termes com transició/transitar en lloc de l’asèptic canvi de sexe. La reivindicació trans es basa en la inadequació entre l’assignació al néixer d’un sexe i el gènere de cadascú i es manifesta des de ben petit. El canvi de sexe és una de les opcions possibles per a viure amb normalitat una situació de transició, però hi ha moltes maneres de rebutjar el binarisme present en la societat. El pensament queer, per exemple, no subscriu la divisió binària tradicional dels gèneres i rebutja d’identificarse amb un home o amb una dona o amb una orientació sexual específica. Val a dir que les etiquetes acostumen a patir d’incontinència; així la nostra sigla s’amplia i esdevé LGBTI (intersexuals) o LGBTQ (queers). Si la voluntat és bona, per tal d’explicitar i visibilitzar grups diferents dins el mateix col·lectiu amb greuges i reivindicacions pròpies, podrem incloure totes les mirades i sensibilitats sobre la sexualitat en cinc etiquetes? I en set? Parlant de persones no creieu que sempre farem curt? Però això, el debat sobre la màxima explicitació en llengua ─@, *, femení plural com a no marcat i altres invents─ per tal que tot sigui “políticament correcte”, ens portaria a un altre article. L’amor i la intimitat sexual són uns bons indicadors del benestar i la qualitat de vida de les persones. Com era allò dels avis hippis, fem l’amor i no la guerra!
LES RECEPTES DE LA IAIA SÓN TRENDING TOPIC
TORNA EL VILLAGE AMB LA BEGUDA, ELS PLATS I LA FESTA MÉS COOL
23-27 DE FEBRER PLAÇA D’EUROPA, L’HOSPITALET #VillageLH