Viu El Prat - octubre 2015

Page 1

NÚM. 90· OCTUBRE

‘15

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

VINE A GAUDIR DEL QUINTO TAPA!

Una tarda amb...

Josep Costa, fundador del Teatre Kaddish, que fa 40 anys 'ESTABLIMENTS PLANES', A L'APARTAT GASTRONÒMIC - EL REFUGI ANTIAERI DE LA CENTRAL CORNELLÀ - CÀPSULES DE FESTA MAJOR - QUINTOTAPA POTABLAVA

Ara em sembla un escĂ ndol que no ho sigui. Fer una obra de teatre fomenta valors com la cooperaciĂł, la disciplina i la mirada Ă mplia. I tambĂŠ, no ens enganyem, modela futurs espectadors i actors professionals i amateurs. Tinc enveja, molta enveja, quan comprovo la comuniĂł entre els artĂ­fexs del cap de setmana de bon teatre amateur a l’Auditori de CornellĂ , del 23 al 25 d’octubre. Tres obres (Paraules encadenades, NingĂş no ĂŠs perfecte i El nom). HaurĂ­em necessitat una pĂ gina extra de Viu CornellĂ per a incloure el llistat de persones que les fan possible. Parlant per a Viu L’Hospitalet amb Anna Sahun, que aterra al Teatre Joventut amb Idiota, aprenc com ĂŠs d’important l’estima i el respecte pel pĂşblic. TambĂŠ que les bones casualitats sĂłn gairebĂŠ sempre fruit de la insistència. I persistència, coratge i passiĂł per l’art sĂłn trets que a qui entrevistem a Viu El Prat.

AMB EL SUPORT DE:

El Dia Mundial del Teatre va ser el 27 març, però hem cregut oportĂş que octubre fos el mes del teatre a les revistes Viu. A qui escriu aquestes lĂ­nies li sembla una proesa que l’any passat, malgrat el maleĂŻt 21% d’IVA, pugĂŠs un 12’1% el nombre de companyies a l’Estat. Diu molt del ! " " alt nivell d’atur, amb obres professionals amb cada cop menys repartiment i espectadors, i un absolut compromĂ­s dels amateurs. D’un Ă mbit fonamental en la formaciĂł d’una persona.

VIU EL PRAT

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 90, OCTUBRE DE 2015 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

Fins fa poc encara conservava aquell guió. Crec que vaig participar en el cà sting, però no em van seleccionar. Sí que ho van fer companys de classe, tan agraïts que mai em van ensenyar el resultat. Desconec si vaig acceptar les seves propostes per ser un bon samarità o fer allò que, per timidesa, havia agraït que no fos obligatori.

3

M

ai vaig participar en els pastorets ni he fet cap obra de teatre. Un cop, això sĂ­, vaig pujar a l’escenari per a cantar una cançó en anglès amb el teatre era una extraescolar. De tant en tant algĂş picava a la porta de la classe per a convidar-nos-hi. â€œĂ‰s molt divertit i fas amicsâ€?, asseguraven. Una tarda, al bar de la uni, un parell d’espontanis em van lliurar un guiĂł d’una obra per si hi volia participar. BĂŠ, era un curtmetratge. No hi havia grup de teatre.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL

L'ESCENARI

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

JOSEP COSTA, FUNDADOR DEL TEATRE KADDISH, QUE FA 40 ANYS

—Tampoc t’agraden els focus? —Gens. Mai de la vida. No tinc Twitter ni Facebook ni Instagram ni WhatsApps i no en vull tenir. M’estimo massa la intimitat. Els pares que pengen fotos de nens petits per a mi haurien d’estar a la presó. Dies després de la conversa amb Viu El Prat, el Josep Costa, fundador del Teatre Kaddish, també va parlar del seu desencís amb les xarxes socials durant el pregó de Festa Major. Es va estalviar la referència a la garjola, però el discurs estava farcit del to crític i dels matisos que demostra en aquesta entrevista.

una tarda amb...

[ *B \ Z 2 Z # 5 Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / CEDIDES ! " # #

# $% &' ( ) ! *+1 2 $% 2 $ + $3 5 6 ' 7 8 9 : ; < %

= ( # ! *" 5! > 1 !

P

?7 $% 9 @ M’ha ajudat...? [Sacseja el sobre de sucre, l’obre i el buida a la tassa de cafè]. De petit ja m’agradava. El curs 1968-1969 em vaig matricular a l’Escola d’Art DramĂ tic AdriĂ Gual de Barcelona. Hi anava quan plegava de La Seda. Era tota una excursiĂł. Això de si m’ha ajudat el teatre m’ha desconcertat molt. No m’ho havien preguntat mai. ?B : 6 $% : $% # # # 2 : M !!! El teatre serveix per a moltes coses, però tot depèn de la persona i les seves necessitats. Jo no el veig com una ajuda, sinĂł com una professiĂł.

? 2 ( $ # V 1 : @ Perquè sĂłn feixistes. Home, el senyor Walt Disney tenia el carnet nazi. Nosaltres vivĂ­em a Barcelona quan era un marrec [van traslladar-se al Prat quan el Josep tenia vuit anys per la feina del pare] i em portava a estrenes: Peter Pan, Bambi, Fantasia... Amb Fantasia vaig estar una setmana sense poder dormir, de la por que em va fer la pel¡lĂ­cula. I ma mare va decidir que mai mĂŠs m’hi portaria. Li vaig agrair eternament. He tornat a veure-la i encara em fa pĂ nic. Vaig tenir sort de que els pares em portessin a veure la Marilyn Monroe i altres meravelles en lloc de veure un hipopòtam cantant [riem]. ?+ $% # 9 ! Vaig demanar una excedència a La Seda, on treballava de comptable, i vaig estar gairebĂŠ vivint [ho diu amb un altre to

El Josep Costa, al Cèntric Gastrobar.

Foto: TONI DELGADO.

i somrient] un any i mig a Madrid, i un altre a ParĂ­s. El 1975, amb 25 anys, vaig tornar. ?W # 2 @ A Madrid vaig anar amb uns companys de l’AdriĂ Gual a provar fortuna. S’hi feia força teatre, però no vam tenir ocasiĂł de participar en cap obra. Això sĂ­, ens ho vam passar molt bĂŠ [riu, i comença l’entrepĂ ]. ?X Z # # @ Tampoc tant. Per a mi i la resta era una manera de sortir del niu. ?3 1 @ Sobretot vaig veure cinema. Pensa que amb 17 anys ja anava als dos o tres caps de setmana de cinema espanyol que estava prohibit aquĂ­ que es feien a Seret cada any. Arribaves en auto-

5 VIU EL PRAT

? # @ Als meus pares els agradava molt el cinema i el teatre i m’hi portaven de ben petit. Jo odiava les pel¡lĂ­cules infantils, i les continuo odiant. M’encantaven les d’adults, encara que no entenguĂŠs res. Quan vaig aprendre a escriure reproduĂŻa els diĂ legs que mĂŠs o menys recordava i em muntava històries. De ben petit ja jugava a fer teatre.

ucna ultura tarda amb... car i dormies a cases particulars. En un menjador, amb sacs de dormir, potser passĂ vem la nit cinc o sis persones. Tornant a la pregunta... A ParĂ­s m’empassava gairebĂŠ cinc o sis pellĂ­cules diĂ ries a la CinĂŠmathèque. Treballava passant l’aspiradora a la Banca Nacional de ParĂ­s, al Boulevard Haussmann, de sis a nou del matĂ­ i de sis a nou de la tarda. Em presentava a la CinĂŠmathèque a primera hora de la tarda, tornava a la feina i desprĂŠs veia mĂŠs pel¡lĂ­cules. Arribava a casa a la una o les dues de la matinada... ?] ' \ % ! Ets jove i no et canses. ? # \ $ ! I es va fer realitat poc desprĂŠs de tornar de ParĂ­s, dies abans de la mort de Franco. Aquell estiu de 1975 l’Institut Baldiri Guilera havia muntat un taller de teatre amb el Jordi Mesalles i els alumnes havien representant AntĂ­gona, d’Espriu. El grup volia continuar fent teatre i en LluĂ­s Querol, a qui coneixia del Pati de l’ArtesĂ , ens va posar en contacte. AixĂ­ va començar tot. Segur que ningĂş es podia imaginar que el projecte [una de les companyies catalanes amb mĂŠs trajectòria i tradiciĂł] durĂŠs tant i, de moment, tĂŠ... 40 anys de vida [riem]. ?W 6 ; < % 2 !

Ja ho havia avisat fa molt de temps. Al gener vaig fer 65 anys i, sincerament, no volia perpetuar-me en el cĂ rrec. Veia que la continuĂŻtat estava assegurada. Hi ha gent a qui conec molt bĂŠ que va entrar al Kaddish amb 14 o 15 anys i ara en tenen uns 30, i encara hi continuen, com alguns actors que treballen professionalment que hi segueixen vinculats. Ja no sĂłc al Kaddish.

Entremeses.

Foto: CEDIDA.

L'entrevistat.

Foto: TONI DELGADO.

6 VIU EL PRAT

? $ ! $% #

9 @ No ho vaig fer en cap moment. Vam començar en una habitaciĂł, que era la seu de l’AgrupaciĂł ArtĂ­stico-LiterĂ ria Cervantes, al costat de l’antic ambulatori, i que ara ĂŠs un forn de pa. Ja hi fèiem teatre. El lloc es va tancar i com la majoria de noies i noies del grup estaven al Baldiri Guilera, vam demanar si podĂ­em assajar al gimnĂ s de l’institut. En compensaciĂł hi feia classes d’expressiĂł corporal els dissabtes. Part dels meus alumnes es van apuntar desprĂŠs al Kaddish. ?3 2 ( # \ @ Vam passar a assajar, com podĂ­em, al Casal de Cultura. DesprĂŠs ĂŠs quan hi ha l’ocupaciĂł de la Torre Muntadas per a muntar el Casal de la Joventut. Quan va ser una realitat, perquè va ser un procĂŠs molt rĂ pid, la gent que estava allĂ , entre ells la NĂşria Sanahuja, que ara ĂŠs regidora de l’Ajuntament, ens van preguntar si volĂ­em fer-nos cĂ rrec de les golfes i fer allĂ teatre. Vam acceptar, ĂŠs clar. Temps desprĂŠs, d’alguna manera el Casal de Joventut va desaparèixer (passa a la pĂ gina 8)

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn onanuit.com

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 6) ! ! Kaddish d’instal¡lar a les golfes un teatre. De fet, la gran reno " tres habitacions.

? # # : @ Van passar de tres habitacions a una. Això ens va permetre que poguĂŠs venir a veure’ns mĂŠs gent. Vam passar de poder tenir 30 o 40 persones a les obres, a 100. Des de fa dos anys disposem tambĂŠ del primer pis. ?^ #

; < %@ Mujercitas, amb textos de Jean Cocteau i Eugene O’Neill, al Casal de Cultura. Encara no tenĂ­em nom. I la primera que es va fer a la Cervantes fou Pròleg. ?" 2 # ! Estic tranquil. El Kaddish tĂŠ la continuĂŻtat assegurada, i l’estructura s’ha fet mĂŠs gran. ?8$% 1 2 * 2 9'# 1! _ 1 5! % # : '@ El Teatre Kaddish es va crear perquè hi havia una gent que volia aprendre, i això no ha canviat. La seva funciĂł principal ĂŠs la formaciĂł, i aquest ĂŠs el conveni que tenim amb l’Ajuntament. Malgrat la quantitat de canals de tele que hi ha, internet i les noves tecnologies, els joves estan molt menys informats. Per molt que s’hagi fet en l’ensenyament en catalĂ , els joves el parlen menys que el 1975, amb Franco viu. Per a ser actor ĂŠs molt millor ser tĂ­mid. Tots els grans actors ho sĂłn. El teatre ĂŠs...

Dues obres.

Foto: CEDIDA.

?; ` @ No m’agraden aquest tipus de paraules. El teatre ĂŠs ensenyar el que no ensenyes a la vida normal. No pots posar-te malalt perquè no pots agafar la baixa, i has de saber què estĂ passant al mĂłn i que la teva feina ĂŠs per al pĂşblic. Has de saber molt. No s’acaba mai. És una de les grĂ cies que tĂŠ, i m’encanta.

8 VIU EL PRAT

?B : !!! A la gent que comença sempre els dic que les eines de l’actor sĂłn el seu cos i el seu cap. T’has de cuidar molt. ?B % 2 \ $ ' !!! A Catalunya hi ha teatres que comencen a dos quarts de deu o a les deu, mentre que a tota Espanya, des de fa mĂŠs de 30 anys, i a la resta del mĂłn, des de sempre, comencen a les vuit. L’excusa ĂŠs que aquĂ­ es treballa molt, però som dels que menys treballem a tot el mĂłn. És una mentalitat endarrerida. ?^ ( = Z @ Fa molts anys que per a la Fira dels Galls (passa a la pĂ gina 10)

El fundador del Teatre Kaddish.

Foto: TONI DELGADO.

Serveis mòbils

“El Prat és sorprenent” Una eina imprescindible per redescobrir la ciutat i el seu entorn.

Una guia turística ideal per descobrir tots els racons del Prat: els espais naturals, el parc agrari, la platja i el nucli urbà. Amb itineraris per a tota la família i propostes per gaudir dels millors productes locals: la carxofa Prat i el pollastre pota blava. Natura i gastronomia al costat de casa!

Entra a: http://m.turisme.elprat.cat O consulta-la des dels panells d'informació turística de la ciutat.

Properament disponible a:

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 8) [la Fira AvĂ­cola] es fa una funciĂł especial al Teatre Modern. Aquest any en seran dues. Al maig va ser el torn de La Yerma, i el 12 i 13 de desembre, d’Una vida al Teatre K, escenetes de cinc o sis obres que s’hi hagin representat, amb 26 actors de totes les èpoques.

?^ '@ Des de Lorca, que l’hem treballat molt, Shakespeare... Hi haurĂ escenes corals amb tots els actors. SerĂ com una mena d’antologia i de grans èxits. ?a Teatre Kaddish. 40 anys 1975-2015 b c B d! És el tercer llibre sobre el Kaddish. Per als deu anys vam fer una espècie de bossa amb textos i fotos. Per als 20 ja era mĂŠs llibre. L’últim va sorgir d’una conversa, fa uns dos anys i mig, amb el Vicenç Tierra [president de l’AssociaciĂł d’Escriptors del Prat de Llobregat Tintablava]. Li vaig dir que, amb l’excusa del 40è aniversari, seria interessant fer una obra que recollĂ­s els 20 anys que falten. Dies desprĂŠs em va preguntar si podien fer-se’n cĂ rrec, i, ĂŠs clar, vaig acceptar. CadascĂş ha aportat les seves dades, records i documents. ?)

< %@ Tinc calaixos plens de papers. Espero que algun dia un becari o una becĂ ria me’ls arregli [riu]. Jo em veig incapaç de ferho. Als inicis de l’Arxiu Municipal un amic que havia estat al Kaddish i que treballa a la biblioteca de la Pompeu Fabra es va oferir a posar en ordre la paperassa. Durant quatre anys va elaborar llistes, va arxivar els documents i vam fer la cessiĂł a l’Arxiu. Tot això ho tenia jo a casa...

Dolor.

Foto: CEDIDA.

En un barquito de vela.

Foto: CEDIDA.

?f % !!! _ ! Quan ho vam carregar tot al cotxe vaig pensar ja tinc mĂŠs espai per a tornar a omplir! Ara torno a estar en la mateixa situaciĂł...

10

VIU EL PRAT

?; (: @ SĂ­, continua sent amic, però no se n’encarregarĂ ell, espero. ? $ 2 # 2 # actor. Verdadero y falso, de David Mamet. És una obra que no et parla de tècniques, sinĂł de la professiĂł i es carrega molts mites. Mamet diu, i hi estic d’acord, que t’has d’oblidar de la psicologia. Si a tu no se t’ha mort la mare, no cal que t’imaginis com reaccionaries si et passĂŠs, perquè ĂŠs impossible que ho facis. Simplement, has de fer d’una persona a qui se li mor la mare. ?3 2 6 2 $% \ \ :` @ És el mĂŠs difĂ­cil. Per a representar Lady Macbeth sempre he procurat agafar la persona mĂŠs allunyada, la que menys et pots imaginar que pugui matar, perquè ĂŠs mĂŠs real. §

gastronomia de proximitat

ESTABLIMENTS PLANES: EL PRODUCTE AL CENTRE DE L'OBRADOR Text MARIANO MARTÍNEZ

XAVI PLANES Responsable d'Establiments Planes Empresa de càtering dedicada a tot tipus d'esdeveniments (comunions, bodes, empreses, sopars privats, tasts gastronòmics, vins….) C. Progrés, 9-11 | 667 086 720 www.establimentsplanes.com establimentsplanes@gmail.com .com/establimentsplanes @canplanes

12

VIU EL PRAT

@Establimentsplanes

La gastronomia és un element cultural d'alt voltatge. Ho sap molt bé en Xavi Planes, d'Establiments Planes. Sota els seus peus estan les arrels familiars que es fonen a la terra, però que també el deixen volar cercant noves maneres de viure la gastronomia. Amb poc més de 31 anys, fa quatre que porta les regnes d'un clàssic vinculat a l'alimentació de l'Hospitalet: “Sempre m'ha agradat aquest món. No m'ha suposat cap pes seguir la tradició familiar lligar al gla sec, llegum cuit i fruita seca que va arrencar al Mercat de Collblanc. I quan més et fiques en aquest món de l'alimentació, la gastronomia, més t'agrada”. Un del segells identitaris d'Establiments Planes és mantenir el bon producte i de qualitat com a fet primordial. Sempre ho han tingut clar i és la seva aposta. No es pot fer malbé un producte únic i excel·lent. Saber fer aquesta feina també significa saber gaudir-la, en Xavi ho té molt clar: la diferència està en el producte, sigui aquest més o menys car, i tractar-lo amb la màxima delicadesa. Parlem molt d'arrel, però també de futur: “La meva aportació al llegat magnífic de la feina dels Planes ha estat donar més visualització i projecció a la feina que fem. Hem potenciat més el tema gastronòmic introduint el tema dels càterings per a tot tipus d'esdeveniments, afegint elements de les noves tendències culinàries: el millor producte

de sempre mirant al futur”. En aquest sentit, ha introduït noves maneres d'elaborar els seus productes de sempre, i nous productes d'altres cultures gastronòmiques que fusionen amb precisió de rellotger amb els productes d'aquí. En aquesta línia de treball de donar projecció a Establiments Planes, han participat en iniciatives gastronòmiques com el QuintoTapa L'Hospitalet, FiraTapa Carxofa Prat o Tapes del Món organitzades per l'Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat. Amb les accions gastronòmiques han redescobert el producte de temporada i la seva relació amb el món agrícola d'una manera més intensa. “Intentem treballar més a fons el tema del producte de temporada, que ens dóna un valor afegir i una qualitat gastronòmica important. S'ha d'aprofitar tot el potencial d'aquest tipus de producte, consumint-lo quan toca i està al seu punt més àlgid de plenitud. Els sabors són més intensos”. El Xavi Planes agafa com a exemple la Carxofa Prat, que està a punt d'arrencar temporada: “des que participem en accions com el QuintoTapa treballem més la Carxofa. La seva textura és molt diferent i té una qualitat que és difícil de trobar amb altres productes. És tendra i gustosa, però s'ha de saber treballar bé”. Arrels i evolució, respecte pel producte tenen un nom a l'Hospitalet, Establiments Planes.

gcastronomia ultura

LA RECEPTA

4 TEXTURES DE CARXOFA PRAT

INGREDIENTS PER 1 PERSONA

14

VIU EL PRAT

ĐƋ ! !(( Ƌ ĐƋ +%!Ƌ ĐƋ 0 0 Ƌ +*ò0 Ƌ ĐƋ .4+" Ƌ . 0 ĐƋ ! Ƌ0!* . Ƌ ĐƋ Ƌ Ě ((Ƌ%Ƌ+.!*# Ċ

DESCRIPCIÓ

Melós de vedella i foie amb patata confitada amb oli de brasa, quatre textures de carxofa Prat, tres textures de ceba tendre Prat i cruixent de pa Ě ((Ƌ%Ƌ+.!*# Ċ

gastronomia m useu agbar

Un llibre obert a la història Text TONI DELGADO na de les assignatures mĂŠs difĂ­cils d’explicar ĂŠs la història. Tots hem tingut professors que llegien el llibre de text sense esma i una veu a punt de consumir-se, com la d’aquell educador a la col¡lecciĂł Érase una vez el hombre: “en el Imperio Romano...â€? L’impacte de l’alumne contra el llibre era gairebĂŠ mortal. Els bons professionals captiven els estudiants amb un llenguatge viu, anècdotes, documentals, excursions i visites a museus. SĂłn llibres oberts com els guies del Museu Agbar de les AigĂźes, que un any mĂŠs participa en les Jornades Europees de Patrimoni (JEP 2015) els dies 10 i 11 d’octubre. Aquest any, dedicades al patrimoni industrial.

U

16

VIU EL PRAT

“Com que la visita al refugi antiaeri de la Central CornellĂ per la Nit dels Museus va tenir molt d’èxit, el tornem a obrirâ€?, enceta l’Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les AigĂźes. Es va construir per a protegir treballadors i els seus familiars en cas de bombardejos i “poder garantir el subministrament d’aigua encara que la ciutat estiguĂŠs sent atacada. L’empresa i els propis treballadors se sentien amb la responsabilitat d’estar al peu del canĂłâ€?. EL REFUGI ANTIAERI El refugi antiaeri ĂŠs “molt impactant, xulo i especial. TĂŠ tres cavitats allarga pel principiâ€?. Si una de les entrades quedava inutilitzada pels efectes de les bombes, es podia sortir per l’altra. Les Jornades Europees de Patrimoni sĂłn una iniciativa celebrada a escala internacional amb el suport del Consell d’Europa. â€œĂ‰s una bona oportunitat per a descobrir nous detalls de la ciutat de CornellĂ â€?, explica l’Agnès Fort. En aquesta ocasiĂł, no nomĂŠs es faran visites comentades diumenge 11, sinĂł tambĂŠ

dissabte 10: “sĂłn jornades de portes obertes. A mĂŠs a mĂŠs, com tots els diumenges, engegarem la mĂ quina de vaporâ€?. EL POU FIVES LILLE Noves oportunitats per a descobrir o redescobrir el Museu o el Pou Fives Lille, construĂŻt el 1905 per la companyia francesa que li dĂłna el nom, famosa per les seves mĂ quines de vapor i locomotores.

TĂŠ 5 metres de diĂ metre i 34,35 metres de profunditat. Per a fer la reserva de la visita, podeu trucar al 93 342 35 36, escriure a serveiseducatius@aiguesdebarcelona.cat o fer les gestions al Facebook del Museu (/MuseuAgbardelesAigues). A travĂŠs dels hashtags #JornadesEuropeesPatrimoni i #JEP2015, es pot seguir per Twitter l’actualitat de les Jornades Europees de Patrimoni. §

sgocietat astronomia

CĂ psules de Festa Major Text i fotos TONI DELGADO ls speakers sempre guanyen, almenys si intentes mantenir una conversa a la plaça de la Vila durant el toc d’inici de la Festa Major.

E

18 VIU EL PRAT

Fem l’entrevista amb l’Antonio Villar en tres tongades. És pratenc d’adopció,

“el nen s’ho passa de conya amb les atraccions i els capgrossosâ€?. Fa cinc anys que l’Antonio viu al Prat, “una ciutat acollidora i amb una gent fenomenalâ€?. Persones com la SĂ­lvia Ruiz, la mare del Pau i de l’Aleix, una fan absoluta dels gegants i la tamborinada: “sĂ­, això ĂŠs una espasa. TambĂŠ tenim el casc i el cinturĂł [de globus]. No cal res mĂŠs per a ser un cavallerâ€?. CĂ“RRER COM UN... GALL % & & * +

% / cepciĂłn, no deixa de somriure ni una millèsima de segon: “m’agrada anar a la 2 rents com un... gall! Ja... És que em fa por...â€? Per a la Carmen Miras, l’à via de la Judit, la jornada tambĂŠ ĂŠs molt especial: “sĂłc com una nena petita i la visc amb l’alegria de sempre. El millor sĂłn els gegantsâ€?. “Em crida l’atenciĂł veure’ls tan grans, com ballen... Els seus moviments sĂłn tan reals...â€?, intervĂŠ la MarĂ­a Medina, gairebĂŠ tan impressionada amb

; nĂ­ Piguillem. El petit ĂŠs molt del Roger, el mĂ­tic gegant de la ciutat: “el Roger [diu mentre m’ensenya el ninot que el representa] encara estĂ mĂŠs content que jo. Ja ĂŠs gairebĂŠ de la famĂ­liaâ€?. “SEMPRE M’HA MOTIVAT EL FOCâ€? Els Perramon-Brufau no entenen la

" bres de la Colla de Diables del Prat. El mĂŠs jove, el Pol, devora una galeta: “no

La Carmen, la Judit, la Laura, el Pau, la SĂ­lvia, la MarĂ­a, l'Aleix i el SadurnĂ­. Foto: T. DELGADO.

sĂŠ si petarem a la plaça o a algun altre lloc. DemĂ la festa serĂ mĂŠs grossa. Sempre m’ha motivat el foc. M’Ês igual cremar-me o no, perquè cada vegada que ho faig em cremoâ€?. “Li agrada el riscâ€?, intervĂŠ el pare, el Juanjo Perramon, “penso que el que mĂŠs li agrada, i no ho ha dit, ĂŠs que els altres nens es posin sota teu quan estĂ s ballant amb el foc, no?â€? “SĂ­, quan m’aixequen en braços i jo agafo les

forques i començo a ballar allĂ daltâ€?, descriu el Pol. Apareix la mare, la Cristina Brufau, i fa un repĂ s cronològic de l’addicciĂł familiar: “va començar l’Aleix, el gran, que ja tĂŠ 20 anys; s’hi va afegir el mitjĂ , el Marcel; i l’últim va ser el Pol, quan va fer 10 anys...â€? —No, amb vuit... —intervĂŠ el nano. —Vuit? BĂŠ... —respon la Cristina. Al meu

cultura

societat

pare li ha encantat el foc sempre. AixĂ­ que ja em va estar bĂŠ que els nanos s’apuntessin als diables. —Estar a la colla implica participar a les diferents activitats que s’organitzen al Prat i fora. És una forma de socialitzar-se amb la resta a travĂŠs de la colla, i de conèixer altres entitats, poblacions... —adverteix el Juanjo. “TOT FĂ€CILâ€? El Manel Sala estĂ esperant el seu nebot, de la Colla de Diables del Prat: “havien d’haver sortit a dos quarts de vuit i sĂłn les vuit. Cada any passa el mateix, que si falta un, l’altre...â€? Ho diu amb un to comprensiu i des de la seva cadira de rodes: “de petit vaig agafar la pòlioâ€?. Avui dia, diu, els nens ho tenen “tot fĂ cilâ€?. Els tiets, els avis i els pares els donen els diners per “però nosaltres havĂ­em d’anar a agafar ferro, llaunes o el que fos per a treure quatre calerons i poder gaudir dels cavalletsâ€?. Lamenta que no hi hagi una zona habilitada “per a discapacitatsâ€? durant el pregĂł o en els concerts. “Com no hi vagis molt aviat, ĂŠs impossible veure els focsâ€?, explica el Manel, “a vegades ho he comentat el Tejedor i l’Alegre. GairebĂŠ totes les botigues que obren sĂłn accessibles, ja no nomĂŠs per a mi, sinĂł per als pares amb els cotxets dels nensâ€?. “LA FESTA NOCTURNAâ€? La nit, amb la festa de l’estaciĂł de la Renfe, ĂŠs la franja horĂ ria que mĂŠs motiva l’Andrea Zamorano.

La Cristina, el Pol i el Juanjo.

Foto: T. DELGADO.

La Marina, la Mekdes i l'Andrea.

Foto: T. DELGADO.

—T’agrada molt ballar i cantar, Andrea? —Sí, moltíssim! [riu]. Avui anirem a veure Xeic!, Lax’n’Busto i Oques Grasses. Ens atreu la música tipus . Està bÊ. <*

19

AL¡LĂˆRGIC A LES MULTITUDS El Juan Antonio De Paula, en canvi, ĂŠs al¡lèrgic a les multituds i sol gaudir de la Festa Major des de la seva terrassa. Avui estĂ â€œobligatâ€? a esquivar veĂŻns pel carrer per no perdre’s l’estrena al Cine Capri d , de Woody Allen, “el meu director favorit. La seva antepenĂşltima pel¡lĂ­cula, Blue Jasmine, no em va agradar gaire. La vaig trobar massa freda; en Woody va remuntar amb MĂ gia a la llum de la lluna, malgrat no arribar a l’excel¡lència de Manhattan, Match point o Lladres de mig pèlâ€?. “Tinc ganes de veure l’actuaciĂł d’Emma Stone, esplèndida l’any passatâ€?, explica el Juan Antonio, que s’acomiada amb un comentari enginyĂłs: “Vicky Cristina Barcelona era una postal amb poc argument. El millor, l’apariciĂł [d’un segons] de Jordi BastĂŠ. TĂŠ fusta d’actorâ€?. §

VIU EL PRAT

Fa vuit anys que la seva amiga Marina Merlian viu al Prat: “abans em quedava a casa o estava fora els dies de Festa Major. Encara era petitaâ€?. La tercera de la colla ĂŠs la Mekdes Xirinachs, a qui li encanta passejar pels carrers “amb molta mĂŠs gentâ€? i ĂŠs molt fan de la festa i els concerts.

cgultura astronomia

Joan Miquel Oliver: “El allò que nomĂŠs p

Text VERN BUENO /AMIC Fotos MARC GUANYABENS /AMIC oan Miquel Oliver (Sòller, Mallorca, 1974) va ser el guitarrista, compositor i lĂ­der d’Antònia Font, un dels grups mĂŠs importants que ha donat el pop cantat en catalĂ en els darrers 15 anys. La banda mallorquina es va se ‘ Â’ # _ # % camins. Malgrat que ja havia signat un parell de discos propis ( , 2005; i BombĂłn MallorquĂ­n, 2011) ha estat amb Pegasus, editat enguany, que la carrera d’Oliver en solitari ha guanyat projecciĂł. Aquest 2015 tambĂŠ ha publicat el seu segon llibre, Setembre, octubre i novembre (L’Altra Editorial), que el consolida en la seva faceta com a escriptor. Però en Oliver, les fronteres entre mĂşsica i literatura no existeixen. “Per mi sĂłn la mateixa feinaâ€?, resol Joan Miquel Oliver, que el 15 de novembre actua al Teatre Joventut, en el marc del Festival Acròbates 2015.

20

VIU EL PRAT

J

—El teu nou disc en solitari, Pegasus, l’has enregistrat en solitari, nomĂŠs amb l’ajuda de Quimi Portet com a productor. Com ha estat l’experiència? L’he gravat tot solet però no pas perquè ho hagi decidit prèviament, sinĂł perquè ha sortit aixĂ­. Vaig començar a fer maquetes, a gravar pistes, a provar arranjaments, a anar provant què m’agradava i què no... En altres ocasions potser trucava a un mĂşsic amic per enregistrar unes bateries, però aquest cop ja ho vaig anar fent jo. No van ser intencionat, però com que el resultat m’agradava ho vaig anar fent aixĂ­. —Suposo que ha estat un procĂŠs molt diferent a la manera com treballĂ veu amb Antònia Font. Hi havia alguns temes que els gravĂ vem una mica com a Pegasus, tot i que en Jaume Manresa (teclista del grup, que l’acompanya en la gira actual) feia molta feina amb mi a l'estudi. AixĂ­

Joan Miquel Oliver.

Foto: MARC GUANYABENS / AMIC.

van sortir temes com Wa Yeah o A vegades, però, tan sols portava una esbĂłs de veu i guitarra a l'estudi que tothom se’n duia a casa per tornar a l'endemĂ amb tot d'idees i coses. Eren temes mĂŠs de banda, com Bamboo. —El teu rol en directe avui tambĂŠ ĂŠs molt diferent: de lĂ­der una mica a l’ombra com a guitarrista d'Antònia Font a que tots els focus se centrin en tu. Ser el cantant ĂŠs una situaciĂł delicada i un poc compromesa. Quan nomĂŠs toques la guitarra pot ser que faltin cinc minuts pel concert i encara ni en siguis conscient. Quan et toca cantar ĂŠs una història molt diferent. I tambĂŠ passa que quan

cultura

El que intento Ês cercar s puc escriure jo�

sumes molts concerts comences a automatitzar les cançons. Això ĂŠs dolent, perquè vols que cada concert sembli que sigui la primera vegada que cantes aquell tema, malgrat que això sigui impossible. Tot plegat ho estic descobrint ara, i ĂŠs una experiència molt bona, radicalment diferent a quant nomĂŠs tocava la guitarra a l’escenari.

—Pegasus ĂŠs un disc que sona molt mallorquĂ­, empeltat de mediterraneĂŻtat. Fins a quin punt ho has pretès aixĂ­? Jo no puc evitar ser mallorquĂ­, haver nascut on he nascut, i això s'ha de notar en el disc. Però d'aquĂ­ a dir que Pegasus * =

> * punt Ês important. El que compta, per mi, Ês la visió que hi ha darrere d'aquestes coses. Sóc de Mallorca però si haguÊs

nascut a una altra banda parlaria d'aquesta altra banda. Res *

U El que m'interessa sĂłn les coses que tinc al costat, però bĂ sicament pel fet de tenir-les a la vora, no perquè pensi que tinguin res d'especial. —La teva manera d'escriure les lletres de les cançons ha canviat gaire des dels inicis de la teva trajectòria, o sempre ha estat molt similar? A vegades penso que estic fent el mateix que sempre, que Y \ cançons ĂŠs difĂ­cil, perquè hi ha milions de temes sonant al mĂłn i tothom sembla que ja ha parlat de tot, de totes les maneres possibles. El que procuro ĂŠs cercar allò que nomĂŠs puc escriure jo, genuĂŻnament. Per això acabo fent cançons sobre productes de neteja. Segur que algĂş ja n’havia escrita alguna abans que jo sobre aquest tema, però mira, jo he fet la meva i n'estic sĂşper satisfet! §

VIU EL PRAT

—En què es nota això respecte als teus dos discos anteriors? Enregistrant-lo m’he sentit una mica mĂŠs responsable, perquè ara ja no tinc res mĂŠs que a mi mateix. Per això els temes estan mĂŠs treballats, mĂŠs ben acabadets. He provat mĂŠs coses, mĂŠs opcions abans de decidir què necessitava cada cançó. En els altres discos era diferent. Gravava amb tres pistes, em semblava que quedava bĂŠ i au, endavant. Això ara ja no ĂŠs aixĂ­.

Portada del disc.

21

—Pegasus ĂŠs el teu tercer disc en solitari, però expliques que en realitat es podria considerar el primer. Per què? La meva carrera en solitari ha estat una mica atropellada. Havia fet discos sol molt de tant en tant (del darrer ja en fa set anys). Eren Ă lbums mĂŠs experimentals, fets per entreteniment, per provar a veure què passava, perquè potser tenia ganes de cantar i explicar coses amb la meva veu, però no m’hi jugava res, era com una carrera paral¡lela a la principal amb Antònia Font. Avui el meu projecte principal ĂŠs en solitari, i per tant es pot dir que Pegasus ĂŠs una espècie de primer disc en molts sentits.

gastronomia

Secrets i aclariments del

Text TONI DELGADO Fotos VANESA MARTĂ?NEZ ĂŠ un discurs generĂłs i apassionat, i li agrada posar exemples de tot. Parlar amb l’Óscar Teruelo, president de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT), ĂŠs gairebĂŠ com escoltar la veu en off d’un documental i veure diferents plans. Hi conversem amb l’excusa del QuintoTapa, encetat el 8 d’octubre i que s’es ` $ # ‘˜ patrocinador, Moritz. L’Óscar Teruelo ens aclareix per què Estrella Damm ha deixat d’estar-hi vinculat.

T

? $ ^ ; @ És un fenomen social, una aposta que va començar el 2010 i estĂ lligada al producte, al Pota Blava, la Carxofa Prat i el Parc Agrari. Aquest ĂŠs el vincle que diferencia el QuintoTapa de qualsevol altra ruta de la tapa. Fa cinc o sis anys no es parlava gaire del km 0, i ara tothom ho fa.

22

VIU EL PRAT

—Ha servit per a donar a conèixer i valorar mĂŠs el producte. La resposta dels ciutadans i les institucions ha estat molt bona. Es tracta de treballar per a posar al mapa la ciutat, el producte i la història del territori. ?B ^ ; % š › 2 ( \ @ Totalment. Si ets del Prat et dius potablava per un producte, però si no l’has tastat... Moltes famĂ­lies del Prat el consumien al Nadal i d’altres no ho havien fet mai. El QuintoTapa ha estat una excusa per a tastar el Pota Blava en petites elaboracions i formats diferents. El Prat sempre ha estat una illa, no ĂŠs com CornellĂ o l’Hospitalet, dues poblacions que s’ajunten amb

El Pota Blava.

Foto: VANESA MARTĂ?NEZ.

Barcelona. Ha vingut i continua venint molta gent de fora a participar al QuintoTapa, i el mateix pratenc coneix i reconeix mĂŠs la seva ciutat. I crec que la valora mĂŠs. —Cada ediciĂł debuta algun restaurador. Ens ha ajudat moltĂ­ssim el fet que gent nova hi participi perquè < ducte. Els assessorem perquè coneguin i cuinin bĂŠ el producte. ++ ! < ! ! entenem que el visitant del Prat ĂŠs de proximitat: les visites al Delta, el passeig per la platja, les rutes en bicicleta... Hem acon + > ^ Fa sis anys el seu consum era gairebĂŠ exclusiu al desembre.

gastronomia

el QuintoTapa Pota Blava

QUINTO TAPA 2015 | 14

09

CENTRO EXTREMEĂ‘O

RUTA DE LA PLATA

Tapa Pota blava Pota blava canneloni

Caneló de Pota blava, porc ibèric extremeny i boletus amb reducció de Pedro Ximenez

—El QuintoTapa ĂŠs una ruta familiar en tots els sentits. En la guia d’aquesta ediciĂł heu inclòs les cares dels participants. Sense restauradors que s’estimin el producte el projecte se < %

_ ser una excusa per a passar una bona estona amb els amics prenent cerveses i tapes normals que t’omplin l’estĂłmac; o ser rutes gastronòmiques, com ĂŠs el cas del QuintoTapa. Una iniciativa aixĂ­ fa que els restauradors vegin que han d’apostar fort per les tapes per a sorprendre els clients. Un esforç que els repercutirĂ positivament en el seu concepte gastronòmic.

?^ % ^ ; # @ Se n’han fet 15.000. Molta gent les tĂŠ a casa i altres, tambĂŠ molts i sobretot els de fora de la ciutat, l’estan consultant a internet. \ | + l’activitat i completen una experiència integral i transversal. —Heu aconseguit que l’activitat es converteixi en una tradiciĂł, i això no ĂŠs gens fĂ cil. És una tradiciĂł molt esperada pels pratencs i cada cop per mĂŠs gent d’altres ciutats. Uns i altres se’n senten molt partĂ­-

Tapa de la casa

La Caldereta Extremenya Carn de be en salsa, pebre vermell de La Vera i vi negre extremeny

Be, pebre vermell, vi negre, pebrot vermell, tomaquet, ceba, oli d’oliva, sal.

MARIA DOLORES SĂ NCHEZ xef del Centro ExtremeĂąo Horari en què s’ofereix la tapa: De dilluns a dijous de 19 h. a 22h. %2!* .!/Ć‹ !Ć‹þýĆ‹ Ć‹ÜøÄŠĂ´Ă´Ć‹$ÄŠĆ‹Ä?Ć‹ %// 0!/Ä‹Ć‹ %1)!*#!/Ć‹%Ć‹"!/0%1/Ć‹ !Ć‹þÜĆ‹ Ć‹þúĆ‹$ÄŠĆ‹ i de 19 a 24.00h. C. Castella, 51 | rutaplata@gmail.com .com/bar centro extremeĂąo ruta de la plata @centroextremeĂąorutaplata NOTA

de CATA

PRESEN NTACIĂ“

ORIGINA NA NALITAT

GUS UST

SERV RVEI RV

TOT TAL

La proposta d'enguany del Centro ExtremeĂąo, guanyador ediciĂł 2014

cips. El Prat s’ha fet un espai gastronòmic amb el QuintoTapa, el Març Gastronòmic o el Fira Tapa. ?^ \ ' "

@ }~~ €  Â‚ plicar-los un projecte que anava lligat al producte, el Març Gastronòmic, que es va desenvolupar al març de 2010. En aquells moments no sabien com podien col¡laborar perquè no disposaven d’un departament dirigit a la gastronomia i s’enfocaven mĂŠs cap a altres tipus d’esdeveniments, com festivals de mĂşsica. AixĂ­ va començar la relaciĂł entre l’AGT i Damm. Els vaig explicar tambĂŠ que volĂ­em muntar unes jornades gas

23 VIU EL PRAT

—És un bon detall per a reconèixer la seva implicaciĂł. Des de l’AGT estem al¡lucinats amb la implicaciĂł dels restauradors, que s’esforcen perquè els clients puguin tastar el Pota Blava en diferents sabors, textures... Tenim clar que cada cop han de tenir mĂŠs protagonisme el producte i els restauradors. Per això hem inclòs les seves fotos a la guia i estem treballant de valent en el projecte 2.0. És molt bèstia el mĂ rqueting que estem fent.

Pota Blava, porc ibèric extremeny, boletus, Pedro XimÊnez, espècies varies i plaques de caneló.

gcastronomia ultura

QUINTO TAPA 2015 | 31

23

ONA NUIT

Tapa Pota blava Tresor

Lingot de Pota blava i cansalada ecològica Slow Food amb pols d’or Pota blava, cansalada, vi ranci, ceba, porro, pastanaga

SUSANA ARAGĂ“N xef del restaurant Ona Nuit Horari en què s’ofereix la tapa: Dimarts, Dimecres i Dijous, de 19h a 23,30h Ä?Ć‹ %2!* .!/Ć‹%Ć‹ %// 0!/Ä‹Ć‹ !Ć‹þý$Ć‹ Ć‹ÜþÄ‹áô$Ć‹Ä?Ć‹ %// 0!/Ć‹%Ć‹ %1)!*#!/Ä‹Ć‹ !Ć‹þÜÄ‹áô$Ć‹ a 14,30h c. Joan Cirera i Pons, 13-15 | 93 478 50 12 | reservas@onanuit.com www.onanuit.com .com/onanuit @onanuit Ona nuit restaurant NOTA

de CATA

PRESEN NTACIĂ“

ORIGINA NA NALITAT

GUS UST

SERV RV RVEI

TOT TAL

La proposta d'enguany del Ona Nuit, guanyador ediciĂł 2013

24 VIU EL PRAT

tronòmiques amb el Pota Blava i la Carxofa Prat com a eixos. TambĂŠ es va fer un Tasta Tapes, que va suposar l’inici del QuintoTapa, una activitat que volĂ­em vincular a una cervesa. En aquest cas la Inedit. Ens van donar suport amb una petita aportaciĂł econòmica. Hem mantingut una relaciĂł durant cinc anys. Ells han començat a muntar les seves pròpies rutes a altres ciutats. —I... " <  la propera temporada i ens van anunciar que deixaven de collaborar amb nosaltres [“de manera unilateral, sense dret a rèplicaâ€?, s’explica en el comunicat publicat al web de l’AGT, www.agtbaix.cat]. Ja havĂ­em lliurat el dossier de presentaciĂł als restauradors amb ells com a patrocinadors a la portada, amb el quinto de Damm. ? # '@ Vaig marxar dient espero que no ens fem mal, però ells no han actuat de manera professional programant una ruta gastronòmica que coincideix alguns dies amb la nostra. És una agressiĂł important, perquè ells sabien perfectament quan seria el Quin-

> ^ > U  sinĂł que ens centrem en ser el mĂ xim de professionals i fer les coses bĂŠ. No ens preocupa tant l’amenaça cap al QuintoTapa, un projecte ben treballat i arrelat en la societat, sinĂł que Damm ens posi la traveta. —Però... Que cadascĂş treballi el seu projecte i ja veurem qui tĂŠ mĂŠs èxit. Esperem, això sĂ­, que els seus mals moviments no afectin el concepte gastronòmic del QuintoTapa, amb uns objectius

\ <

ƒ ! < = + ‚ ballar mĂŠs i ens permetrĂ oferir a la ciutat projectes mĂŠs potents i mĂŠs gastronòmics. I sempre amb productes del nostre territori. —Ens expliques alguna anècdota que hagin viscut en primera persona o t’hagin explicat del QuintoTapa Pota Bla# @ El Centro ExtremeĂąo Ruta de la Plata estava o semblava tancat als seus socis. Va entrar en el QuintoTapa Pota Blava de 2013 inclĂşs de manera tĂ­mida. I mira, amb gran personalitat i una aposta clara pel producte i l’elaboraciĂł, l’any passat van vendre gairebĂŠ 5.000 tapes en tres setmanes. Imagina’t les cues que s’hi van fer, però no van tenir cap queixa de clients de qualsevol edat. —Un èxit de l’elaboraciĂł de la tapa i del tracte personal. =  & Â…

no els falta mai el somriure. L’any 2013 tenien a l’à via ajudant: pelava patates en una cantonada. Em va semblar una imatge sĂşper bonica de com tota una famĂ­lia lluita per un projecte i no cau en el recurs fĂ cil de comprar patates congelades. §

38%/, &20,& 9,8 LQGG

ssabies abies que... que...

L’aposta de Frederic Soler Text TONI DELGADO odria haver estat un bon rellotger o gairebĂŠ qualsevol cosa que s’haguĂŠs proposat. Frederic Soler (Barcelo †‡ˆ ‚†‡ ‰Š dacte, però, sobretot, un supervivent.

26

VIU EL PRAT

P

Amb tres anys la mare mor durant el part de la germana, i dos desprĂŠs el pare es casa amb una dona que ignorava el petit Frederic, sempre inquiet i brillant. ‹ ; cions amb els amics a la fusteria del pare. Passis que se suspenen desprĂŠs d’una frase de L’estudiant mĂ gic: “que surti l’à nima del Senyor Libori!â€? Tot un escĂ ndol en una famĂ­lia encara mĂŠs trencada, poc desprĂŠs, per la mort del pare. TĂŠ nou anys i l’adopta l’oncle Carles Hubert, propietari d’una rellotgeria al carrer Escudillers. Amb 14 anys, i desprĂŠs de veure’s obligat a deixar l’escola, entrarĂ d’aprenent en una rellotgeria. OcupaciĂł que compaginarĂ amb el teatre, que ja era la seva gran passiĂł. Ja feia dos anys que era membre d’una companyia d’afeccionats que actuava a domicilis particulars i petits teatres. Bernat De les Cases, propietari dels jardins i teatre TĂ­voli, Y ÂŒ Š % a escenari d’obres com Por una cinta carmesĂ­. El primer gran èxit de Frederic Soler serĂ Don Jaume, paròdia de Don Jaime el Conquistador, creaciĂł d’un amic seu. L’11 d’abril de 1864 s’emportarĂ una de les sorpreses mĂŠs grans de la seva carrera. EstrenarĂ al Teatre Odeon el drama Juan Fillaver, un fracĂ s majĂşscul. Tot el contrari que la petita < ! L’Esquella de la Torratxa, paròdia d’un altre drama, La campana de la Almudaina, d’Antoni Palou. La primera escena era aixĂ­: “Sala d’una casa de pagĂŠs en CollbatĂł. Portas laterals y al fondo. A la esquerra, sempre del ! " # $ % $ $ & ' $ $ $

( txas y tomaquets penjant del sostre, y, al costat de la escala, $ $ ) ' ' # * lo necessari, y, en un recĂł, eynas de pagĂŠs, escombras, un estranyinador y uns espolsadorsâ€?. Al maig la Llibreria Espanyola publicarĂ una col¡lecciĂł sota el tĂ­tol de Singlots poètics i amb L’Esquella de la Torratxa i cinc obres mĂŠs de Frederic Soler. Totes signades amb el pseudònim SerafĂ­ Pitarra i amb “el catalĂ del que ara es parlaâ€?, el del carrer. Es considera l’iniciador del teatre catalĂ modern.

Â? < 1864, estrenarĂ tres paròdies: Ous del dia!, La vaquera de la piga rossa, i La botifarra de la llibertat. El pĂşblic aposta per les obres en catalĂ i els teatres ho tindran molt en compte: l’Odeon crearĂ SecciĂł de la Gata, que estrenarĂ una vintena d’obres de Frederic Soler, i el Romea, la SecciĂł Catalana. Dues companyies, doncs, per a representar obres en llengua catalana. El 1866 Frederic Soler estrenarĂ el drama Les joies de la Roser, un dels darrers èxits per a un autor que va tocar molts gèneres, com la comèdia urbana i de costums domèstics (La bala de vidre o Els egoistesŠ Y ÂŒL’últim rei de Magnòlia o El moro Benan Š ÂŒLa dida o Senyora i majoraŠ \ Â… Y amb Frederic Soler, que anirĂ fent diferents provatures i canvis d’estil sense gaire fortuna. La Vanguardia el convidarĂ a continuar amb el “gĂŠnero para el que Dios le ha llamadoâ€? desprĂŠs d’El dring de l’or. No li faltaran polemistes que l’enfrontaran <

Y ÂŽ € Y l’acusen, per exemple, d’haver plagiat Rei i monjo a El monjo negre. §

gastronomia

cultura

MĂ gia, teatre i humor per a petits i grans

N

eix una nova iniciativa a L’Hospitalet. El Centre Ca

Y Â? < al maig de 2016, un conjunt d’espectacles de mĂ gia i teatre pels mĂŠs petits de la casa. Aquests espectacles van destinats a nens i nenes d’entre 4 i 14 anys, sense oblidar-nos dels pares que gaudiran igual o mĂŠs que ells. Tardes de dissabte d’entreteniment a cĂ rrec de companyies de teatre de qualitat i mags professionals. Blancaneus i els 7 Nans, La Rateta que Escombrava l’Escaleta, El Llibre de la Selva o La Caputxeta i el Llop sĂłn alguns dels tĂ­tols que es podran veure. D’altra banda, Mini MĂ gia comptarĂ amb mags de l’alçada del gran JoaquĂ­n Matas, Isaac Jurado i molts mĂŠs. Les actuacions seran els dissabtes a les 18h., i el preu de

Y ‘ % vĂŠs Codetickets o a les taquilles del Centre Catòlic el mateix dia de la funciĂł.

sabies que ...?

entreteniments

28 VIU EL PRAT

HORITZONTALS: 1. Ventada amb molta grà cia i Salero. Bicicletes a la basca / 2. Em passo tota la nit amb els peus al capçal. Tot de cotxes i tancs com si anessin a alliberar Sant Boi / 3. Segona divisió dels estudis. Cavitat orgà nica, que per als de Tortosa Ês el cul. Article típic de la melsa # $ & ús. Campi tan malament com es mereix un bastaix / 5. Com a defecte Ês ! * ! + * xugada com tota bona ferida / 6. Un ; < ! " < = ; # > ? " * K " Q ! W X * pa de pol¡len en un jardí del Líban # Y & Z = * sense esperar les muses / 9. Afegits i comptabilitzats. Ocupants del coet / 10. Sou del gust dels antiquats. Sense ell els desplaçaments en cotxe

Q" " * K # [[ \ ] " dels enzes / 12. De la manera que " ^ " ! Aliatge de ferro i nĂ­quel de consistència força invariable / 13. Quissos en una llar prop de Lleida. Sense ell el tresorer no podria obrir la caixa dels quartos. VERTICALS: 1. És a la mĂ quina gofradora com a la formadora el formatge. Tot de papers obligats ! # ` k ; ^ " +" + # w ? dos cops. És ella, que no ens deixa deixar el cafè. Pren quan no tĂŠ re / 4. Bolet que ja es cruspien les legi ; & ^ " { em menjaven, encara que els fessin plorar / 5. El mite dels pidolaires. Aixopluc nomĂŠs per a membres de la Z Q # | ? "} + ! * ~ < " al tresillo. Primers dies de vacacions / 7. Quina cua mĂŠs enroscada! Al poble la tracten de grassa, però a la catedral li agraeixen la llum. Ara # Y X ^ " que ĂŠs antic, dol menys. MĂ gia ne € € ; # 9. Ocupen les posicions del centre del camp. ObservaciĂł, estudi i descripciĂł. Enganxades a la conversa / 10. El director compta explotar-la " ^ X " ^ ^ sigui amb motiu / 11. El mĂŠs rĂ pid  * " ^ " ] ^‚ # [` * " ^ pogut esdevenir igualadina. El mĂŠs inconcret de la cafeteria.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua. L’aigua de la teva vida

cnl

Terminologia castellera

E

nguany els pratencs i les pratenques hem vist nÊixer una nova entitat de cultura popular i tradicional a la nostra ciutat. Estem parlant dels Castellers del Prat de Llobregat, que van fer el seu bateig el 27 de juny a la plaça de la Vila i que ja han

bada Castellera de la Festa Major.

30 VIU EL PRAT

El mĂłn dels castells actualment estĂ experimentant un moment particularment dolç. Vivim el que els experts ja consideren la segona edat d’or de les torres humanes, i de fet assistim a reptes extraordinaris i inèdits. És per això que ens de felicitar per tenir tambĂŠ una colla castellera al Prat. Entre els valors que el mĂłn dels castells incorpora (treball en equip, esforç, superaciĂł, responsabilitat, integraciĂł, rivalitat, audĂ cia...) hi ha tambĂŠ el respecte per la tradiciĂł i, lligat amb això, la difusiĂł < Des de la manera de denominar cadascuna de les construccions (pilar, torre, castell, carro gros, catedral Š al nom que es dĂłna a cadascun dels castellers segons la posiciĂł que ocupa i la funciĂł que fa (baix, segon, terç, mans, contrafort, crossa, enxaneta...). Des del nom d’elements estructurals (folre, pinya, manilles, pom de dalt...) accessoris però igualment importants (gralla, graller, tudell, camisa, faixa...). Des de maneres d’explicar com puja el castell (agafar bĂŠ, brandar, aplomarse, aixecar per sota, carregar Š maneres de referir-se als moments mĂŠs

complicats (fer llenya, desmuntar, despenjar-se...). un mĂłn de coneixement que segurament encara es reforçarĂ mĂŠs amb l’actual èxit dels castells. Per això, recentment / / U ! < Diccionari cas-

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

teller, dins la col¡lecciĂł Diccionaris en LĂ­nia, que es pot consultar al web www. termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/. ; < paraules que us hem posat mĂŠs amunt en negreta, ho podeu fer en aquest Diccionari casteller. " Â’

Aquest cop no us volem concretar els propers articles. Un serà, per exemple, una entrevista a un autor, actor i director crític i irònic. No hi faltaran les habituals seccions

de l’Associació de Gastronomia i Turisme, que ens presenta un dels seus restaurants col·laboradors, i el Sabies que...

6a ediciĂł

POTA BLAVA ¡ EL PRAT del 8 d’octubre a l’1 de novembre

QUINTO + TAPA

agtbaix.cat

2,5 â‚Ź tapa de la casa 3,5 â‚Ź tapa Pota blava

.com/agtbaix

Ä˝ %4

@quintotapa

Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä Ć‹ [Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ w Ć‹ Ć‹ Ć‹ T’ESPEREM TAMBÉ AL Ć‹ › Ć‹Ä?Ć‹ g Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ ™ Ć‹Ä— Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ä˜Ć‹Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ ›Ƌ Äš Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹(MERCAT PLAÇA BLANES)Ć‹Ä?Ć‹ w Ć‹ Ć‹ w Ć‹(MERCAT PLAÇA BLANES) w Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹(MERCAT PLAÇA BLANES)Ć‹Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Äš Ć‹Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ 11/12/13 ORGANITZA

PRODUEIX

PATROCINA

AMB EL SUPORT

COL¡LABORA

Desembre

Fira AvĂ­cola

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4Âş

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.