cultura
Josep Maria Pou: “Començo a adonar-me que vull dedicar-me més temps que als altres” Tex TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO Cansat, però bé”, respon Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944). Normal. Moby Dick (Auditori de Cornellà, 20 de maig) és una enèrgica i boja defensa del seu i de la resta d’oficis. Manté que l’actor s’ha de deixar “la vida, la sang, la suor i les llàgrimes” a l’escenari i que personatges “portats a l’extrem” com el capità Ahab només es poden interpretar “amb tota la teva capacitat de respiració dels pulmons i acabant la funció com si t’hagués passat un camió per sobre. Em costa desenganxar-me de la bogeria del paper”. Comanda el buc Pequod amb l’únic objectiu de venjar-se de Moby Dick, la balena que el va deixar mutilat d’una cama.
“
12 VIU CORNELLÀ
Dos dies abans, el públic del Teatre Goya li dedica dos minuts d’ovació ininterrompuda. Josep Maria Pou el correspon movent el cap amb dificultats. Quan li dic, riu. “Encara he de recuperar l’alè, perquè l’esprint final, el combat amb la balena, em deixa esgotat. He d’imposar la veu als efectes musicals. Em sap greu donar-li al públic aquesta sensació de patiment, però no ho puc evitar”. Es pren els aplaudiments com “una cullerada de medicina. Els espectadors es converteixen gairebé en fisioterapeutes”. En un moment ja està molt millor. EL DOLOR COM A HISTÒRIA Quan el capità Ahab crida de dolor perquè li fa mal el munyó, és inevitable tocar-se la cama. “El dolor és una història”, em comenta després de l’entrevista la fisioterapeuta Anna Bagué, a qui em trobo pel carrer. “No et diré que en aquell instant em faci mal la cama de debò, però sí
El capità Ahab [Josep Maria Pou] i Pip [Oscar Kapoya].
al capità Ahab. En aquell moment de la funció ja no distingeixo qui soc”, confessa Josep Maria Pou, que el 20 de maig tornarà a l’Auditori de Cornellà: “Hi hem representat obres com Los hijos de Kennedy i La cabra. Serà un plaer repetir experiència”.
Foto: DAVID RUANO.
Josep Maria Pou té una modèstia impròpia d’algú amb la seva trajectòria. Quan parla del capità Ahab, ho fa d’un paper que “t’arrossega. És impossible no defensar-lo si ets actor i tens ofici. És tan poderós i diu unes coses tan meravelloses... És (passa a la pàgina 14)