Viu Cornellà - maig 2018 by El Gínjol Edicions

núm.

viucornella@elginjoledicions.com

126 · maig '18

www.elginjoledicions.com

el corpus ja és aquí, gaudeix-lo!

45x60-sol-17020098.pdf

10/2/17

12:57

CMY

Una tarda amb...

Rosana, cap de cartell del Corpus de Cornellà

entrevista a josep maria pou, que actua a l'auditori de cornellà amb moby dick articles d'opinió dels partits polítics

- el equipo a, al sabies que...

EDITORIAL

ELS VINCLES

“

Sin miedo, las olas se acarician con el fuego. Si alzamos bien las yemas de los dedos, podemos de puntillas tocar el universo, sí. Sin miedo, las menos se nos llenan de deseos, que no son imposibles ni están lejos, si somos como niños. Sin miedo a la ternura, sin miedo a ser feliz. Sin miedo, sientes que la suerte está contigo…”, canta Rosana. Segurament sigui un dels èxits que rescati al seu concert del Corpus de Cornellà, a la plaça Catalunya el proper 2 de juny. Sin miedo és una cançó tendra i vitalista que ens recorda la nostra vulnerabilitat i ens convida a ser més innocents, somiadors i valents. A caminar sense pensar en les conseqüències, ser nosaltres mateixos i gaudir de cada moment com si fos l’últim. A mi em recorda als avis i àvies, als qui, per la distància, gairebé no vaig poder veure. Envejo els qui sí que heu pogut gaudir del seu afecte, abraçades, sis o set petons per segon i historietes. La quantitat d’hores de gravadora que hauria consumit amb els seus relats de supervivència hagués estat infinita. Quan Rosana va escriure un dels seus himnes, tres dels meus avis ja havien mort. Només quedava la Dominica, de qui albiro com si fos avui una mirada angelical i com somreia mentre tancava els ulls. O com gaudia veient el net devorant els seus xoriços o marcant gols (imaginaris o no). “Vinga, fes-me una entrevista. Què em preguntaries si fos famosa?”, em deia, mentre pensava què li podia preguntar a una persona tan gran i que ella devia ser molt famosa, perquè a la vila tothom la coneixia i en parlava meravelles. “Espero que de gran no et facis periodista del cor, eh. Que són molt pesats i no deixen ningú tranquil”, m’advertia. Ara, cada estiu en directe i durant l’any per telèfon, li preguntaria moltes coses. M’hauria agradat conèixer-la més. Conèixer-los més. Us envejo als qui teniu els avis i àvies ben a prop. Potser, fins i tot, us han cuidat de petits i petites i el vincle és cada vegada més gran.

VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 126, MAIG DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.

EDITORIAL

ELS VINCLES

“

Sin miedo, las olas se acarician con el fuego. Si alzamos bien las yemas de los dedos, podemos de puntillas tocar el universo, sí. Sin miedo, las manos se nos llenan de deseos, que no son imposibles ni están lejos, si somos como niños. Sin miedo a la ternura, sin miedo a ser feliz. Sin miedo, sientes que la suerte está contigo…”, canta Rosana. Segurament sigui un dels èxits que rescati al seu concert del Corpus de Cornellà, a la plaça Catalunya el proper 2 de juny. Sin miedo és una cançó tendra i vitalista que ens recorda la nostra vulnerabilitat i ens convida a ser més innocents, somiadors i valents. A caminar sense pensar en les conseqüències, ser nosaltres mateixos i gaudir de cada moment com si fos l’últim. A mi em recorda als avis i àvies, als qui, per la distància, gairebé no vaig poder veure. Envejo els qui sí que heu pogut gaudir del seu afecte, abraçades, sis o set petons per segon i historietes. La quantitat d’hores de gravadora que hauria consumit amb els seus relats de supervivència hagués estat infinita. Quan Rosana va escriure un dels seus himnes, tres dels meus avis ja havien mort. Només quedava la Dominica, de qui albiro com si fos avui una mirada angelical i com somreia mentre tancava els ulls. O com gaudia veient el net devorant els seus xoriços o marcant gols (imaginaris o no). “Vinga, fes-me una entrevista. Què em preguntaries si fos famosa?”, em deia, mentre pensava què li podia preguntar a una persona tan gran i que ella devia ser molt famosa, perquè a la vila tothom la coneixia i en parlava meravelles. “Espero que de gran no et facis periodista del cor, eh. Que són molt pesats i no deixen ningú tranquil”, m’advertia. Ara, cada estiu en directe i durant l’any per telèfon, li preguntaria moltes coses. M’hauria agradat conèixer-la més. Conèixer-los més. Us envejo als qui teniu els avis i àvies ben a prop. Potser, fins i tot, us han cuidat de petits i petites i el vincle és cada vegada més gran.

VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 126, MAIG DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

ÍNDEX

5.Una tarda amb...

12. Cultura JOSEP MARIA POU ARRIBA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ AMB MOBY DICK

ROSANA, CAP DE CARTELL DEL CORPUS DE CORNELLÀ

“Cansat, però bé”, respon Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944). Normal. Moby Dick (Auditori de Cornellà, 20 de maig) és una enèrgica i boja defensa del seu i de la resta d’oficis. Manté que l’actor s’ha de deixar “la vida, la sang, la suor i les llàgrimes” a l’escenari i que personatges “portats a l’extrem” com el capità Ahab només es poden interpretar “amb tota la teva capacitat de respiració dels pulmons i acabant la funció com si t’hagués passat un camió per sobre”.

Rosana (Arrecife, Lanzarote, Illes Canàries, 1963) és sinònim d’emoció, un cor capaç de canviar els estats d’ànim de la resta amb les seves cançons i la seva innata mirada amable i sincera del que passa al món. El seu novè àlbum, En la memoria de la piel, és una declaració d’intencions i de manera de fer, i part del repertori amb què Rosana farà ballar l’esperit i el cos dels cornellanencs i cornellanenques. És la cap de cartell del Corpus i el 2 de juny actuarà a la plaça de Catalunya.

una tarda amb...

Rosana: “La música arriba a l’ésser humà perquè l’ésser humà és música” Text TONI DELGADO Fotos VIR PINTADO / CEDIDES i ha persones que generen química en els altres com qui tanca els ulls amb l’última mossegada del gelat. Rosana (Arrecife, Lanzarote, Illes Canàries, 1963) és sinònim d’emoció, un cor capaç de canviar els estats d’ànim de la resta amb les seves cançons i la seva innata mirada amable i sincera del que passa al món. El seu novè àlbum, En la memoria de la piel, és una declaració d’intencions i de manera de fer, i part del repertori amb què Rosana farà ballar l’esperit i el cos dels cornellanencs i cornellanenques. És la cap de cartell del Corpus i el 2 de juny actuarà a la plaça de Catalunya.

“Hola reiet meu, bon dia!”, saluda. Amb la primera frase ja ha trencat el gel de la conversa telefònica. Amb la segona, l’entrevistada trenca la bombolla que envolta les estrelles. Ella no se sent així: “Molt bé, rei, corro amunt i avall, sense cap festa”.

—Com es renova l’optimisme, passi el que passi? Creient-hi, i també en el món o la gent, i que no només sigui una postura o una manera de pensar. Més aviat, una manera de ser. L’optimisme té una part de genètica i una altra de veure clar que és un camí bo i constructiu. Les revolucions comencen per l’optimisme.

Rosana.

Foto: VIR PINTADO.

5 VIU CORNELLÀ

—M’estàs transmetent l’optimisme de les teves cançons. Un amic em diu sempre que soc tan positiva que, si algun dia em donés un infart, pensaria que és un pressentiment. [Riem]. Amb això t’ho dic tot, saps?

ucna ultura tarda amb... —Creus que la música només ha de ser optimista? Noooo. Entenc que la música només pot ser veritat per a qui la fa i comparteix. —Has comentat més d’una vegada que, quan compons, “sagnes”. Ostres, tinc una gran facilitat per a quedar-me en pilotes davant el paper... Això és així. Després he de responsabilitzar-me d’allò que he escrit. —Aquesta responsabilitat està associada amb la perfecció? Ets molt perfeccionista? No, crec que la millor perfecció està en l’error. Si associes la perfecció al fet que intenti donar sempre el meu 100%, soc perfeccionista. Però, si et refereixes a una actitud... No ho soc. —Sols utilitzar molt aquest verb, “compartir”. Tal qual.

VIU CORNELLÀ

—Compondre et surt del desig de compartir quelcom que sents dins. Creus que la música, els compositors i/o músics han perdut aquest sentit i van més a competir i/o vendre? Intueixo que la situació és la mateixa de sempre. Ara existeix, però, una sobreexposició de quasi tot i som més conscients que aquest tot és molt ampli. Hi ha persones que surten a compartir la música i també un munt que ho fan per a competir amb la música. Són dues maneres de viure-la, i no m’atreviria a assegurar que una sigui millor que l’altra, però sí que la meva té més a veure amb compartir que amb competir. Cadascú ha de fer el que tingui més a veure amb la seva veritat. —En un sospir vas passar de cantar amb la teva família a fer-ho amb una molt més gran, a Las Ventas. Els primers anys et feia cosa obrir el diari o engegar la tele i veure’t. Vas triomfar ja amb el teu primer disc, Lunas rotas. Si el primer èxit, i tan gran, t’hagués passat en l’època actual, t’hauries posat com un tomàquet, no? [Riem]. Doncs imagina’t! Sense xarxes

L'entrevistada.

socials... No sé què hauria passat. Estem parlant d’un disc que va funcionar en més de 30 països i en tots fou rècord de vendes. Ostres, no sé com hauria reaccionat ara... Potser, també t’ho dic, no hauria passat res, eh! Perquè jo soc

Foto: CEDIDA.

també de les que opina que una mateixa cosa, una mica abans o després, pot ser quelcom molt diferent o tenir resultats oposats. S’imaginaven els autors clàssics que els nens i nenes estudiarien les seves cançons al (passa a la pàgina 8)

ucna ultura tarda amb...

Rosana, cap de cartell del Corpus.

(ve de la pàgina 6) col·legi? També hi ha qui ha tingut un mo-

ment brillant que no s’ha tornat a repetir.

VIU CORNELLÀ

—Els músics podeu canviar la vida de la gent. L’exjugadora internacional de basquetbol Marta Fernández solia posar-se abans dels partits el teu Sin miedo. Això és una passada. Molta gent m’escriu i em parla de Sin miedo, Llegaremos a tiempo i un llarg etcètera. Són lletres que els transporten a un moment, els activen... La música arriba a l’ésser humà perquè l’ésser humà és música. Estem fets d’aigua i música. —Com va sorgir aquesta cançó? Realment et va servir per a tenir menys por? No, mira, una familiar estava passant un moment molt dur. Estava malalta. Quan vaig penjar el telèfon, no sabia què fer més per a pujar-li els ànims i, de sobte, va sorgir Sin miedo. —Com? Un cop més, no va ser quelcom que processés amb el cap, sinó amb les emocions.

Foto: CEDIDA.

—I... La vaig trucar i la hi vaig cantar. I mai millor dit, va funcionar, i ara està de puta mare! Sin miedo va sortir en un instant molt dur i a partir d’una necessitat. Volia deixar-li clar que jo estava en aquest món i que ella també hi continuaria estant. —En la memoria de la piel és el teu últim disc. Creus que la música també és una forma de pell? Per descomptat. —La música que escoltem es converteix en una capa de la nostra pell? I tant! De fet, fixa’t si la música té tanta pell que és capaç de posar-nos els pèls de punta... I insisteixo: sense que ho processi ni domini ni mani el cap. Quan ens emocionem, se’ns posa la pell de gallina. No ho podem decidir. Potser un bon actor o una bona actriu poden fer veure que ploren o riuen, però no aconseguiran que se li posin els pèls de punta o la pell de gallina. —La pell no menteix. Fixa’t, quina cosa més bonica... La pell té (passa a la pàgina 10)

ucna ultura tarda amb...

La cantant.

(ve de la pàgina 8) la capacitat d’avisar-nos quan una cosa ens

VIU CORNELLÀ

ha traspassat sense pietat. A vegades són amb bones notícies i altres, amb algunes que no ho són tant. Això només ho sap fer la pell, ningú més, i independentment de l’edat, l’idioma, el país... La pell és quelcom espectacular que ens recorda, des de la seva llibertat, que als éssers humans hi ha moltes més coses que ens uneixen de les que ens separen. La música té totalment a veure amb això. —La pell és un reflex de les emocions i, pel que dius, aquestes són les que fan que no perdis la fe en la humanitat. La teva descripció és perfecta. És així. Si hi ha alguna cosa que tinc és fe en l’ésser humà, però molta. Per molt que passin coses que semblin indicar el contrari, estic segura que els bons són molts més. —Rosana, fitxes gent molt semblant a tu. He estat parlant aquest matí una mica amb María Diz, que treballa a la teva oficina [riu], i t’ha definit com una persona “molt propera a qui li agrada molt el contacte amb la gent i el públic, i sempre té detalls en els concerts”. Hi ha afegit: “Ja era seguidora seva, però és que per a mi això no només és un ofici. És

Foto: CEDIDA.

quelcom més. És important que estigui còmoda i contenta amb el que fa Rosana”. Home, i a la inversa. Els aspectes més bonics de la vida s’han de compartir. Hem de compartir les emocions, i no hi ha una cosa tan fantàstica i màgica com fer un camí professional sentint que el vius i treballes en equip. La sensació de tenir un grup, de saber que donaràs la cara per ells i elles, i l’equip respondrà igual per tu... Ens equivocarem moltes vegades, segur, però també aprendrem plegats i sense trepitjar ningú. Hi ha detalls que són prioritaris, com arribar lluny i tocar somnis sense fer-ho a qualsevol preu. —I ja l’última pregunta, perquè he pactat 15 minuts d’entrevista i gairebé som al límit i tens una altra en un minut, què li promets als cornellanencs i cornellanenques que vagin al teu concert al Corpus, el 2 de juny a la plaça de Catalunya? Què els donaràs? L’únic que els puc assegurar és que a Cornellà hi anirem, un cop més, amb els braços oberts i els ulls tancats. Els lectors i lectores de Viu Cornellà li poden comentar a tothom que al final del concert tornarem a casa amb un somriure immens i de debò, plens i plenes d’amor. Sentint, en definitiva, que l’endemà el món pot ser un altre. §

L’Auditori-Teatre Dissabte 19 de maig 21.00 h

29 € Anticipada: 22 €

Vicente Amigo en concert Diumenge 20 de maig 19.00 h

A L’AUDITORI DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT MAIG 2018

35º Festival de Arte Flamenco de Catalunya

25 € Anticipada: 18 €

Moby Dick

amb Josep Maria Pou VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h • On-line: www.auditoricornella.com

16/3/18 11:27

11 VIU EL PRAT

PUBLI_AUDITORI_0518__190X135_VIU.indd 1

cultura

Josep Maria Pou: “Començo a adonar-me que vull dedicar-me més temps que als altres” Tex TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO Cansat, però bé”, respon Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944). Normal. Moby Dick (Auditori de Cornellà, 20 de maig) és una enèrgica i boja defensa del seu i de la resta d’oficis. Manté que l’actor s’ha de deixar “la vida, la sang, la suor i les llàgrimes” a l’escenari i que personatges “portats a l’extrem” com el capità Ahab només es poden interpretar “amb tota la teva capacitat de respiració dels pulmons i acabant la funció com si t’hagués passat un camió per sobre. Em costa desenganxar-me de la bogeria del paper”. Comanda el buc Pequod amb l’únic objectiu de venjar-se de Moby Dick, la balena que el va deixar mutilat d’una cama.

“

12 VIU CORNELLÀ

Dos dies abans, el públic del Teatre Goya li dedica dos minuts d’ovació ininterrompuda. Josep Maria Pou el correspon movent el cap amb dificultats. Quan li dic, riu. “Encara he de recuperar l’alè, perquè l’esprint final, el combat amb la balena, em deixa esgotat. He d’imposar la veu als efectes musicals. Em sap greu donar-li al públic aquesta sensació de patiment, però no ho puc evitar”. Es pren els aplaudiments com “una cullerada de medicina. Els espectadors es converteixen gairebé en fisioterapeutes”. En un moment ja està molt millor. EL DOLOR COM A HISTÒRIA Quan el capità Ahab crida de dolor perquè li fa mal el munyó, és inevitable tocar-se la cama. “El dolor és una història”, em comenta després de l’entrevista la fisioterapeuta Anna Bagué, a qui em trobo pel carrer. “No et diré que en aquell instant em faci mal la cama de debò, però sí

El capità Ahab [Josep Maria Pou] i Pip [Oscar Kapoya].

al capità Ahab. En aquell moment de la funció ja no distingeixo qui soc”, confessa Josep Maria Pou, que el 20 de maig tornarà a l’Auditori de Cornellà: “Hi hem representat obres com Los hijos de Kennedy i La cabra. Serà un plaer repetir experiència”.

Foto: DAVID RUANO.

Josep Maria Pou té una modèstia impròpia d’algú amb la seva trajectòria. Quan parla del capità Ahab, ho fa d’un paper que “t’arrossega. És impossible no defensar-lo si ets actor i tens ofici. És tan poderós i diu unes coses tan meravelloses... És (passa a la pàgina 14)

cornella-sol-18050133.pdf

CMY

10/5/18

15:33

ccultura ultura cert, està boig, vol venjar-se de la balena i no li importa que la tripulació mori amb ell per a aconseguir el seu objectiu. Al mateix temps, però, desperta empatia i compassió en el públic perquè dedica la seva vida a perseguir un objectiu”. Va més enllà: “Està tant ben construït que no costa gaire fer-ho bé. És més un esforç físic, intel·lectual, mental... De tècnica d’actor, però no és difícil entendre’l. És com si et llencessis per un tobogan i el mateix personatge t’anés conduint”.

(ve de la pàgina 12)

VIU CORNELLÀ

LES OBSESSIONS Tots i totes perdem el nord per coses o persones i convivim amb les obsessions. Som una mica capità Ahab, un personatge que ha fet més vulnerable i poderós a Josep Maria Pou: “És un paper que et trastoca i t’ensenya que qualsevol repte es pot vèncer si en tens ganes”. “Crec que és una bona manera de celebrar els meus 50 anys d’ofici. És el més difícil que he fet mai i requeria també una energia que no sabia si tindria. I abans de cada funció dubto si podré o no acabar-la. Quan ho faig... Sento que he superat un repte”, descriu l’entrevistat, encantat amb el regal que li han lliurat el director, Andrés Lima; Juan Cavestany, l’adaptador; i l’autor, Herman Melville, que la va publicar l’any 1851. —No sé si el punt en comú que teniu el capità Ahab i tu és aquesta recerca obsessiva per la perfecció. —Encertes en el diagnòstic. M’obsessiona la perfecció i la defensa d’obres que suposin un gran repte, com El Rei Lear, de William Shakespeare i que vaig fer amb Calixto Bieito, o La cabra, una història delirant d’un home que s’enamorava d’una cabra que vaig dirigir i produir. Vull que el públic gaudeixi de textos interessants perquè no perdi el temps i surti enriquit com a persona. “Sense imaginació no podràs seguir-me per aquestes sales”, adverteix el seu capità Ahab. La frase, brillant, podria definir el teatre, l’art, la cultura...

Josep Maria Pou, Oscar Kapoya i Jacob Torres.

Tot. L’advertència, però, no està dirigida als mariners, sinó al públic: “L’autor de la novel·la també parla amb el lector i al principi de Moby Dick li explica que s’està submergint en un llibre que no podrà llegir sense que hi participi i imagini. És un ‘atenció, anem a jugar tots

Foto: DAVID RUANO.

junts’. Una funció es fa des de l’escenari i les butaques”. LES DESCRIPCIONS El cap de la balena és un peix. Aquest Moby Dick és com llegir veient escenes i t’obliga a imagi (passa a la pàgina 16)

PER UN Mร N SOSTENIBLE,

TOTS HI TENIM MOLT A FER! Protegeix el teu planeta, #SenseContaminaciรณ

ccultura ultura

Una escena de Moby Dick.

VIU CORNELLÀ

(ve de la pàgina 14) nar-te les descripcions que fan els personatges interpretats per Jacob Torres [Starbuck, Ismael...], Oscar Kapoya [Pip i altres i el mateix capità Ahab: “Has de tenir imaginació per a veure la primera caça de la balena i, sobretot, l’instant poètic del final, quan la tela es converteix en les veles del vaixell, les onades del mar i el cap de la balena, que se’m menja”. En certs moments, però, potser se li exigeix imaginar massa al públic, que es pot perdre entre tants detalls que no pot observar amb els ulls.

UNA GRAN MAQUINÀRIA L’engranatge és meticulós. Hi intervenen tants elements (vídeo, música, llums i text) que Josep Maria Pou comença cada funció “espaordit davant d’una maquinària d’aquest tipus que també requereix una gran capacitat física i pulmonar i de potència de veu”. Ell porta gran part de la seva vida entrenant-se per assolir un repte d’aquestes dimensions. De fet, va arribar a treballar a la vegada en cinema, televisió, ràdio i teatre. “T’hi trobes i ho fas perquè t’agrada. Em considero un privilegiat i seria un imbècil si em queixés. M’he guanyat molt bé la vida, el públic sempre m’ha respost...”, explica Josep Maria Pou, que ha passat èpoques dormint tres hores diàries perquè no

Foto: DAVID RUANO.

volia renunciar a “papers i treballs magnífics. Ara, no es pot aguantar sempre aquest ritme”. —Fa unes setmanes li vas explicar a Eloi Vila, en el seu programa Al cotxe, que estàs entrenant-te per dir no? Com van els assajos? —[Riem]. És veritat. Soc un iaio que fa nou anys que podria estar jubilat i va pel món amb l’energia i l’entusiasme propis dels 18. Ni tan sols m’ha passat pel cap retirar-me, però no pots anar en contra de l’evolució del cos. He treballat sense parar i he sacrificat part de la meva vida personal perquè era molt feliç treballant. Ara, de cop i volta, començo a adonar-me que vull dedicar-me més temps que als altres, i que em mereixo unes llargues vacances. I li vaig fer la broma a l’Eloi perquè sempre que em proposo que l’any següent serà l’últim que treballi tant arriba un director o un productor que m’ofereix un producte que em sedueix. Els dic que no amb una força insuficient. M’estic entrenant perquè aquest no sigui radical. Definitiu. Ho dic molt sincerament: a partir de Moby Dick, he de treballar molt menys, sense retirar-me del tot. Fer coses més petites i puntuals. I descansar! El que li correspon a un senyor de 74 anys que ha estat 50 pencant sense parar. (passa a la pàgina 18)

scocietat ultura

El poder de la imaginació.

VIU CORNELLÀ

(ve de la pàgina 16) “Mai he tingut la sensació de tenir-ho tot fet. Sempre dic que tinc la maleta preparada”. Va residir 35 anys a Madrid fins que un dia en va dir prou: “En una setmana ja tornava a estar instal·lat a Barcelona. Vull viure contínuament improvisant”. En canvi, és molt fidel a alguns detalls, com la cançó Send in the clowns. La mencionava ja, a finals dels 90, en una entrevista a Les mil i una, presentat per Jordi González, i que l’any passat li va cantar Àngels Gonyalons quan va rebre el Premi Gaudí d’Honor: “Em va emocionar molt el moment, la interpretació i la cançó. Fa 30 anys i escaig que la vaig descobrir i encara ara se’m posa la pell de gallina i se’m fa un nus al coll com el primer dia. Em fa plorar”.

LA COLÒNIA A Gent de paraula, un espai d’entrevistes de Cristina Puig, Josep Maria Pou va confessar que feia 25 anys que utilitzava la mateixa colònia. Riem. Encara n’és fidel: “És dels anys 40 i mig desconeguda perquè no inverteix en publicitat. Aquestes petites coses són les úniques a les quals m’arrelo. Formen part de la meva intimitat més personal”. Sempre ha estat molt gelós amb la seva vida privada perquè vol que el públic el conegui per la feina. “Bé, mai he tingut inconvenient de dir que no soc pare”. Jugo la carta de la lectura, una de les seves grans passions. S’hi deixa anar. No entén

Foto: DAVID RUANO.

el món sense les lectures i té tants llibres que es va canviar de casa per manca d’espai: “Fins i tot un dels lavabos n’estava ple. Potser podria prescindir del 40%, perquè molta de la informació que contenen la tindria amb un clic a l’ordinador, però formen part de la meva biografia”. UNA VERSIÓ REDUÏDA Per descomptat, conserva l’exemplar de Moby Dick que els pares li van regalar amb 12 o 13 anys. Una versió reduïda de la novel·la i dirigida als joves que poc té a veure amb l’original, d’entre 800 i 1.000 pàgines en funció de la maquetació: “Quan fas l’esforç de llegir-te-la, gaudeixes com un bèstia. Hi he trobat molts matisos”. Quan va acceptar el paper, que feia anys que li oferien, va anar recopilant altres edicions, òperes, simfonies... “Ara puc dir que tinc una petita col·lecció, petita, tampoc massa grossa”. Assumeix que el capità Ahab és i serà “un punt de referència” en la seva carrera, però el seu personatge favorit al teatre continua sent el Rei Lear, l’únic de William Shakespeare que ha interpretat. Li han ofert Otel·lo, Juli César o Macbeth, i li dol no haver-los pogut acceptar perquè ja tenia altres compromisos. “Shakespeare em té obsessionat”, confessa poc abans d’acomiadar-se. També s’hi ha deixat la pell en la conversa, que havia de durar mitja hora i arriba als 52 minuts. Actor i periodista han perdut la noció del temps. Com el capità Ahab buscant venjança. §

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

museu agbar Water&Rol, preguntes i enigmes a la Nit dels Museus

La Nit dels Museus de 2017 va omplir el Museu Agbar de les Aigües.

Text TONI DELGADO A la Nit dels Museus no només volem proposar una activitat maca i trencadora, sinó parlar del patrimoni d’una manera diferent. És una ocasió fantàstica per a provar coses noves i atreure el públic jove, que no és tan assidu a visitar-nos”, enceta Agnès Fort, responsable d’activitats socioculturals del Museu Agbar de les Aigües. En aquesta ocasió l’aposta és Water&Rol, un joc de rol pensat per a tota mena de públics durant la nit del 19 de maig.

20 VIU CORNELLÀ

“

—Quins són els reptes del joc de rol? N’hi ha molts. Has d’anar responent preguntes després de buscar les respostes pel patrimoni. Necessites cert enginy per a resoldre una sèrie d’enigmes, que són més complicats. L’activitat es desenvoluparà a tot el recinte, és clar. Qui hagi participat en jocs de rol s’hi trobarà una proposta diferent: visitarà l’Àgora Agbar, l’exposició permanent... Serà una manera alternativa de conèixer el patrimoni d’Aigües de Barcelona a Cornellà. El primer torn de Water&Rol serà a les set de la tarda i l’últim, a les onze de la nit. Ja es pot fer reserva prèvia. És la gràcia de la Nit dels Museus

Foto: CEDIDA.

que dura fins a la una de la matinada i comença a les set de la tarda. —Organitzareu visites comentades i al refugi antiaeri. La nit del refugi antiaeri de la guerra civil és un regal molt especial que ens ajuda a entendre el paper de la Central Cornellà durant l’època. Fou un punt estratègic. —Fa anys que a la vostra Nit dels Museus no hi falta la música en directe. Per què heu triat el trio Lessus Band? Perquè fan una música molt adient per a l’ocasió i aporten molt bon rotllo. Ens ajuden a crear una atmosfera especial: pots gaudir del concert ballant, sopant o assegut. —La cirereta és la posada en marxa de la màquina de vapor fins a tres vegades (20.15, 22.15 i 00.15 hores). Penso que després d’haver-se passejat pel recinte, tenir l’oportunitat de veure com es posa en moviment la màquina t’ajuda a recrear com era aquell espai. És fascinant poder acompanyar la imaginació d’aquesta manera. Del dia 12 al 20 hi haurà jornades obertes al Museu, i del 13 al 20, visites comentades gratuïtes. §

espai cedit

Cornellà, más viva que nunca Oscar García Saldaña Primer Secretari del PSC de Cornellà

Las fiestas del Corpus ya están aquí! Nos calzamos las bambas, la chaqueta y el pañuelo y danzamos bajo el fuego dels Diables de Cornellà en la Plaza del Ayuntamiento. Un año más nos reunimos todas y todos para celebrar las fiestas de la ciudad que hemos construido conjuntamente.

VIU CORNELLÀ

Son días para disfrutar, donde disfrutamos no solo de nuestra familia y amigos sino también de nuestra ciudad. Días para compartir espacios comunes de ciudad viendo cómo se han transformado y siguen evolucionando, basándose en los valores del respeto, la convivencia y la tolerancia. Celebramos unas fiestas que son de todas y todos. Apostamos por la convivencia y creemos que no hay mejor forma de superar los retos que tenemos como ciudad que buscar conjuntamente las soluciones que nos hagan crecer colectivamente. Sin monólogos que no nos ofrecen soluciones, sino únicamente, visiones personales y no colectivas. En estos días tan especiales para la ciudad, pongo en valor el esfuerzo del gobierno municipal de nuestra ciudad por haber mantenido y potenciado sus políticas sociales basadas en la defensa de nuestra dignidad social como municipio. Nadie se puede quedar atrás. No lo queremos hacerlo solos, te animamos a que nos ayudes a seguir protegiendo a nuestra ciudad y su dignidad. Estamos orgullosos de vivir en Cornellà, de trabajar para mejorarla y de su gente. ¡Felices fiestas!

espai cedit

L’habitatge com a quimera David García Regidor de Cornellà en Comú

VIU CORNELLÀ

a mal anomenada crisi econòmica ha portat al límit les condicions de vida de la classe treballadora al nostre municipi i arreu del país. S’han multiplicat les llars amb tots els integrants a l’atur, al que hem d’afegir que aquelles persones que troben feina ho fan amb unes condicions precàries i uns salaris minsos. L’agreujament de la situació econòmica d’una gran part de la població ha vingut acompanyada, novament, d’una bombolla immobiliària. Si els preus de venda de l’habitatge han tornat a pujar a Catalunya després de la davallada que van patir amb l’esclat de la “primera bombolla”, els preus del lloguer s’han disparat encara més. Aquesta evolució no és aliena a la nostra ciutat, Cornellà, que s’ha situat com la cinquena ciutat de Catalunya amb els lloguers més cars (ciutats de més de setanta mil habitants). Les polítiques d’habitatge, poc valentes, i més dirigides a protegir els interessos dels especuladors, estan ajudant a construir aquesta nova bombolla en comptes de frenar-la, i constituir l’accés a l’habitatge com el que és: un dret fonamental. Fa uns mesos vèiem com un bloc sencer de Sant Joan Despí havia de patir les pressions d’un fons voltor (vinculat a Goldman Sachs), que havia adquirit la propietat i que volia pujar els lloguers entre un 40 i un 100%. Només l’organització, la lluita veïnal i el suport rebut, han aconseguit aturar aquest embat que hauria deixat sense llar a més de 150 famílies. Davant d’aquesta realitat, l’organització i la lluita popular són vitals perquè l’habitatge sigui un dret fonamental i no una quimera.

espai cedit

La Fiesta Mayor de Cornellà Daniel Martínez Portavoz Grup Municipal de Ciutadans Cornellà

VIU CORNELLÀ

iutadans está demostrando con las iniciativas que hemos ido presentando en el Ayuntamiento que hay otra manera de hacer política local: respetando nuestro programa electoral y escuchando de cerca en las diferentes reuniones, carpas informativas y asambleas las quejas y propuestas vecinales. Con propuestas para mejorar nuestros barrios, sus equipamientos, fomentar la ocupación, mejoras en los servicios sociales, acceso a la vivienda, propuestas de infancia, juventud y gente mayor. Aportamos propuestas sensatas y soluciones ante las viejas formas del PSC y los gritos y protestas de otros. Y un año más, llega el Corpus y eso significa que la Fiesta Mayor vuelve a Cornellá. Los días de la Fiesta Mayor toca desconectar, toca disfrutar de nuestra fiesta que invita a todos los cornellanenses y a todo aquel que quiera acercarse a nuestra ciudad a estar en la calle con actividades para todos los gustos, desde las más tradicionales a las más nuevas. Agradecer el apoyo y el esfuerzo de todas las entidades, asociaciones, comercios y vecinos que hacen posible, con su trabajo y colaboración, realizar las actividades que llenan nuestras calles durante los días de Fiesta Mayor. Asimismo, para que unos puedan y podamos disfrutar, hay otros que están velando para que las actividades y la Fiesta Mayor transcurra sin ningún incidente, desde técnicos municipales a agentes de la autoridad. Os invitamos a disfrutar de la Fiesta Mayor de manera respetuosa. Nos vemos en las calles.

espai cedit

Prou atacs i prou repressió Raquel Albiol i Gilabert Portaveu Grup Municipal ERC Cornellà

VIU CORNELLÀ

ctualment estem en una situació on PP i C’s han entrat en una voràgine d’acusacions i de linxament públic a tothom que no pensi com ells, alimentant i fomentant una espiral de confrontació de la qual en serà molt difícil sortir. S’estan traspassant una sèrie de límits que mai haurien de traspassar-se: un dels últims exemples l’acusació a docents d’El Palau, per incitació a l’odi; acusacions falses, que només han aconseguit criminalitzar uns docents per fer la seva feina: educar. Volen crear un mecanisme de denúncies anònimes per, segons ells, evitar casos de discriminació i d’instrumentalització a les escoles; mètodes que ens recorden èpoques no tan llunyanes del franquisme. Estan obsessionats a generar un conflicte a les aules i de voler presentar davant de l’opinió pública un relat d’adoctrinament que no existeix. Per sort, per molt que el repeteixin no es convertirà en veritat. També cal recordar que fa 7 mesos que els Jordi’s són a presó, Oriol Junqueras i Quim Forn més de 6 mesos, i Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull gairebé 3 mesos, i 7 persones més són a l’exili. Hi són per les seves idees polítiques, per ser líders d’entitats i per defensar a les institucions el que la població havia demanat amb els seus vots. Una altra evidencia que la repressió de l’Estat Espanyol no té aturador i ens embat contínuament. Continuarem lluitant i defensant als carrers i a les institucions el model d’escola catalana, els i les preses i exiliades polítiques i la República Catalana fins a la seva implementació. Bona festa major, lliure de masclismes! Gaudiu-la!

espai cedit

Bona Festa Major! Arnau Funes Portaveu del grup municipal ICV-EUiA

VIU CORNELLÀ

rriba la Festa Major de Cornellà, i com cada any us desitgem que compartiu bons moments d’entreteniment i desconnexió. També en aquestes dates comença el darrer any de mandat a l’Ajuntament. Les properes eleccions municipals seran el maig del 2019 i abans que tothom comenci a inundar-nos de globus i de campanya creiem que toca fer balanç de la feina feta i també mirar cap al futur de l’Ajuntament de la nostra ciutat. ICV-EUiA no hem donat en cap moment el mandat per perdut i hem intentat, amb dos regidors i des de l’oposició, influir tot el possible en els temes que creiem cabdals per Cornellà i per una ciutadania que pateix diàriament la precarietat i les retallades de drets de l’Estat i de la Generalitat. No hem perdut cap ocasió per intentar arribar a acords en polítiques municipals d’habitatge, d’eficiència energètica, de cohesió, de reforç de l’educació pública i amb mesures de justícia social com la tarifació social de les escoles bressol municipals i l’escola municipal de música. De cara a les eleccions municipals del 2019, cal ser clars/es; creiem que a Cornellà cal un espai polític que busqui sumar des de la proposta, no des de l’enfrontament. Un espai integrador, municipalista i d’esquerres, que aposti per polítiques per millorar la vida de la gent treballadora i per fer una ciutat més verda i sostenible, però també una ciutat que aposti per l’educació pública com a eina de cohesió i transformació social. Entenem que la creació d’aquest espai de suma ha de ser l’aposta de Catalunya en Comú a la nostra ciutat, i des d’ICV-EUiA posarem tot l’esforç i l’experiència política a disposició d’aquest nou repte.

espai cedit

Las calles serán siempre de todos (afortunadamente...) Daniel Serrano Portavoz del PP en Cornellà

VIU CORNELLÀ

ltimamente estamos asistiendo en Cataluña a una pornográfica ocupación de la simbología separatista en espacios y edificios públicos, así como a la exhibición por parte de algún que otro trabajador al servicio de la Administración Pública de símbolos políticos que poco o nada tienen que ver que la función que deben desempeñar. Qué duda cabe que las libertades de expresión y de pensamiento son un derecho constitucional que defendemos y compartimos. Pero de ahí a que la Administración Pública como tal tenga ideología hay un trecho insalvable, ya que tanto la Administración como el personal a su servicio deben cumplir con el principio de neutralidad para hacer de la misma un instrumento de todos y al servicio de todos. Desde el Partido Popular entendemos que la calle y los espacios y edificios públicos son de todos y no pueden ser ocupados políticamente por nadie. Del mismo modo, no compartimos que un funcionario con atención al público pueda atender con un pin de la estelada en la solapa o una camiseta del Che Guevara. Es absolutamente impresentable. En Cornellà hemos presentado una iniciativa política encaminada precisamente a garantizar la neutralidad del espacio público, pero desgraciadamente ningún partido político en el Ayuntamiento apoyó nuestra medida. Con sus complejos contribuyen a la Ley de selva. Un error que tarde o temprano también lamentaremos en la ciudad. No obstante, que los errores del resto no agüen nuestras fiestas: ¡Feliz Corpus!

ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Equivalència molt usada per exemplificar exercicis de gimnàstica / 2. Drecera en plena batalla. Quina barra que té, l’orfebre! / 3. Les dotze a la brúixola. Broc d’un llum quasi tan gros com una balenera. Ara la una / 4. Li cau la bava veient el tresor. Flors vistoses com moltes basques / 5. Parent de piano i de l’orgue cosí. Per parlar seriosament no és el més indicat / 6. Tu, que abraces l’Eusebi! Castraria el dimoni per darrere però per darrere / 7. Escullera molt perfumada d’espígol. Renti de manera que aparegui el nitrat de potassi / 8. Podria ser sexi, si no anés davant d’en Barral. Eixutesa que afecta quasi tot el sector. Mica de mica / 9. Estremida no, tremolada i prou. Estudis a Bellaterra / 10. Fa de mal lacar, la Bruni. Emprenya tant que enrogeix la pell / 11. Una d’un. Inferència entre el pernil i la ració. Retrogust de peniol / 12. Ruc com el pecat del mec. Intimava de tal manera que reforçava la salut / 13. Desanimat fins a deixar-hi la pell. Per no ser aliat surt volant. VERTICALS: 1. Gangues en qüestions mèdiques. Cotxe per lluir-se com a conductor / 2. Aquí hi ha gat escapçat. Oi que sembla la Lluïseta, aquesta serp? Prefix ja caducat / 3. Quina malícia, quan es mor el gos! Minsa com una victòria del Madrid dels 70 / 4. Per naltros és un condiment i pels anglesos tot. Ell en aigua salada i sa germana sota l’aixeta. Cap de nosaltres / 5. És un vent càlid, ja ho veig. Com a vi no val re, però per fer infusions sí / 6. Ha acabat el bròquil. Mort dels teixits per deformació de les còrnies. A dins de tots els raïms / 7. Escollia el poema planyívol. Decret de l’autoritat sobre l’edició en conflicte / 8. Tan beneit com dormilega. Liana per fer paper de diari basc / 9. Inacció que duu a l’extinció per falta d’alimentgació. Mama d’en Pasolini que en Fellini va deixar oberta / 10. Extrems de l’Sporting. Cultivà sense fer ús d’apers. Mitges de nàilon / 11. Guardiola de butxaca. De la síl·laba que es pot neutralitzar / 12. Teies malmeses per un vent periòdic. Va llançat per culpa de la pistola.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

7 8

sscabies ocietat abies ultura que... que...

El equipo A, lluitar contra les injustícies des de la injustícia

VIU CORNELLÀ

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —El millor serà donar-li al senyor una mica del seu perfum... —Hannibal, això em sona a un dels teus plans, i cada cop que posem en marxa alguna de les teves ocurrències, algú gairebé ens escanya... –li retreu el Boig Aviador Murdock. —Quin és el teu pla? –pregunta M.A. Baracus al seu cap. —És quelcom que estic veient venir –completa el coronel John Hannibal Smith, qui movia els fils en la mítica sèrie dels 80 El equipo A (The A-Team), estrenada fa 35 anys a l’NBC. A l’Estat, primer La 1 i Antena 3, i ara Trece, han emès una sèrie farcida d’explosions, enginy, humor i algun cop de puny que estaborneix a l’instant els dolents. És violència blanca, simbòlica. No hi ha sang, només suor i salts impossibles. “L’any 1972 un comando compost per quatre dels millors homes de l’exèrcit americà van ser engarjolats per un delicte que no havien comès. No van trigar a fugar-se de la presó en què estaven reclosos. Avui, buscats encara pel Govern, sobreviuen com a soldats de fortuna. Si té vostè algun problema i se’ls troba, potser pot contractar-los”. Així començava la presentació de cada un dels 98 capítols, la prèvia informativa a una banda sonora que et convida gairebé a saltar i creure’t indestructible. També a lluitar contra les injustícies des de la injustícia, perquè John Hannibal Smith [George Peppard], el sergent Bosco A. M.A. Baracus (Mr. T), el capità H.M. Boig Udolador Murdock [Dwight Schultz] i el tinent Templeton Face [Dirk Benedict] són

perseguits pel món per haver atracat el Banc de Hanoi durant la guerra de Vietnam. L’ordre, en principi, va ser d’un coronel que va morir abans que El equipo A tornés i, per tant, no van poder demostrar que obeïen un superior. És curiós, això sí, que qui volia contractar-los no tingués gaires problemes per a localitzar-los. John Hannibal Smith és l’estrateg, un home capaç d’utilitzar disfresses completes (com de Godzilla) o mínimes (amb una perruca i ulleres). “M’encanta que els plans surtin bé” és la seva frase de capçalera. Hannibal és el líder, qui té les coses més clares i dubta menys: “Un bon cap està preparat per a qualsevol contingència”. M.A. Baracus (Mr. T) és la força bruta, el múscul i qui menys parla. No està per romanços i té una debilitat: li fan por els avions. Els seus companys se les empesquen per enganyar-lo. Hannibal, per exemple, li ofereix unes pastilles per al mareig que, en realitat, són... Somnífers. Murdock és el boig més hàbil. Intenta veure una televisió sense senyal amb els cristalls d’unes ulleres, posa veus i adopta tot tipus de personatges. És l’humor, l’antiheroi i un secundari que ben bé podria tenir sèrie pròpia. Per a qui escriu aquest Sabies que..., el millor de la sèrie amb diferència. Templeton Face, Fènix, és el galà, el guapo astut que ho aconsegueix tot amb la seva mirada i atreviment. Potser qui més xoca amb Hannibal perquè és probable que se senti l’autèntic líder del grup que gairebé sempre viatja a tot arreu amb una GMC o Chevrolet Vandura G-15, model de l’any 1983 i inconfusible, amb una ratlla vermella. En el seu moment fou una de les joguines més demanades als Reis Mags. §

cnl

...i tanmateix, maig és primavera

30 VIU CORNELLÀ

a segona setmana d’abril van començar els primers cursos intensius d’enguany, organitzats pel CNL. Més de dues-centes persones inscrites en catorze grups de tots els nivells per millorar el coneixement que tenen de la llengua catalana fins a la primera quinzena de juny. Entre les activitats previstes fora de l’aula, el CNL ha organitzat per al 15 de maig una visita al Parlament de Catalunya. I en el marc de la Jordiada i de l’Any Fabra va tenir lloc, el 25 d’abril, la conferència “La nova normativa de la llengua catalana: característiques principals”, a càrrec de la professora Neus Nogué, que va omplir la sala polivalent de la Biblioteca Sant Ildefons. També en el marc de l’Any Fabra, la DGPL ha creat el curs en línia sobre Pompeu Fabra Clic a Fabra (http://llengua. gencat.cat/clicafabra), amb continguts que permeten conèixer de manera lúdica la figura i l’obra del gramàtic català. El curs, integrat a la plataforma d’aprenentatge virtual Aula mestra, conté material teòric, enllaços i activitats amb un grau de dificultat divers, de manera que s’hi pot accedir des de diferents nivells d’aprenentatge de la llengua. Cada mes es penjarà material nou i activitats interactives que acompanyaran l’usuari en la seva descoberta d’informació general o puntual sobre Fabra i sobre la seva incidència en la història de Catalunya. Clic a Fabra s’adreça al públic en general, i molt especialment, als aprenents dels cursos de les plataformes d’aprenentatge virtual Parla.cat i Aula mestra. Aprofitant la Diada de Sant Jordi, la DGPL ha publicat dos nous quaderns d’activitats de la col·lecció Llegir per parlar, llegir per aprendre que té com a finalitat reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua a través de la lectura. Aquests dos quaderns s’emmarquen en la celebració del centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany i de Manuel de Pedrolo. S’han triat fragments dels llibres Feliçment, jo soc una dona, de Capmany,

i Joc brut, de Pedrolo i les activitats didàctiques que es proposen amb aquests fragments permeten donar a conèixer els escriptors i la seva obra alhora que promouen la lectura i la conversa entre els aprenents de català i els voluntaris del programa Voluntariat per la llengua. Per altra banda, Plataforma per la Llengua ha posat en marxa la campanya “El català, llengua comuna!”, una acció de comunicació i sensibilització que pretén reforçar el paper del català com a llengua comuna i de cohesió social de tots els catalans, i protegir-lo dels atacs polítics. Mitjançant el web llenguacomuna.cat/ es pot accedir al testimoni de 14 personalitats de la política, la cultura, els mitjans de comunicació i la societat civil en general, que tot i no tenir el català com a primera llengua, l'han adoptat, el comparteixen i n'impulsen l'ús. I un petit apunt de llengua per acabar. Tot i el que pugui semblar, tanma-

teix no és sinònim de “així mateix” o “a més”, sinó que es fa servir per indicar un contrast entre dos elements d'una connexió i equival a expressions com ara no “obstant això”, “tot i això”, o “malgrat tot”, com, per exemple, a “fa tres mesos que és aquí i, tanmateix ja parla català”. De fet, expressa diversos significats, molt pròxims entre si. Seguint el DIEC2, en primer lloc vol dir que una cosa és lògic que passi, especialment malgrat allò que semblava oposar-s’hi: “Tanmateix ha vingut: ja us ho deia jo que res no l’en privaria” o “Tanmateix ho ha fet ell: no ho podia fer ningú més”. També té un valor concessiu, equivalent de nogensmenys: “no hi ha les condicions per aconseguir-ho; tanmateix ho intentarem”. I, finalment, expressa que una cosa ha de ser perquè en resulti explicable una altra: “no sé com has gosat fer-ho: tanmateix ets un barra”. §

CNL de Cornellà de Llobregat Edifici Roger de Llúria, 1a planta Carrer dels Almogàvers, s/n · 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

rem les novetats del Museu Agbar de les Aigües. No hi faltarà el relat d'un nou personatge singular del Sabies que...

31 VIU L'HOSPITALET

En el proper número de Viu Cornellà parlarem d'algunes de les entitats que més èxits han assolits en els últims anys. A més, descobri-

CORPUS18_190x270.indd 1

10/5/18 14:57