núm.
viucornella@elginjoledicions.com
125 · abril '18
www.elginjoledicions.com
gAUDEIX DE LA CIUTAT, HA ARRIBAT EL SOLET!
PLA RENOVE Subvencionem el teu nou sofà o matalàs arribant fins al...
60% dte.
Només fins dissabte 21
Ofer ta vàlida mentre quedi 45x60-sol-17020098.pdf subvenció o esgotar existències
1
10/2/17
12:57
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
Una tarda en el...
10è aniversari dels horts socials de Pi de la Serra
K
entrevista a rosa renom, que actua al teatre modern amb adossats
- el dia mundial de l'aigua al museu agbar - fira tapa carxofa prat - altres legendes de sant jordi, al sabies que...
CONCERTS i COPES
Els millors combinats amb Llimona, Vermut, Taronja i Ginger Ale
CONCERTS DE MAIG Divendres 4 FRAN MONTASELL Dissabte 5 MARÍA PELÁE Dijous 10 ISMA ROMERO & LUCAS COLMAN Divendres 18 LUCÍA GALINDO Dissabte 19 RAFA PONS Divendres 25 TXETXU ALTUBE Dissabte 26 DAVID PRADO Oberts: de 19.00h a 3.00h
EDITORIAL
LES ESPELMES —Petitó, no te’n deixis cap, eh!
VIU CORNELLÀ Revista gratuïta de societat i
Quan algú li deia, arrufava el nas. S’ho prenia com una pressió afegida perquè pensava que, si apagava les espelmes d’un sol intent, el desig es compliria abans. I no ho aconseguia mai... Cada any el seu somni era més intens i tan públic que la tutora de 8è d’EGB es va acomiadar així d’ell: “Espero veure’t signant a la diada de Sant Jordi ben aviat”. El 23 d’abril se sentia amb més reflexos i notava com li creixien els ulls i les orelles mentre passejava per la rambla de Just Oliveras. Somreia sol mentre s’imaginava més alt i envoltat dels llibres que encara no havia escrit. El petit volia viure l’experiència d’aquell escriptor amb barba i barret que xerrava amb una dona a qui li havien encantat les seves tres novel·les anteriors i que n'estava escrivint una. O de l’escriptora amb ulleres que tant sortia a la tele i explicava unes històries fascinants de princeses que eren heroïnes i no simples dependents de l’heroi de torn. Aspirava a atrapar noves històries i nous personatges que potser podria aprofitar per a la propera redacció del col·le. O millor encara, per a la seva primera novel·la. Aquest Sant Jordi tornarà a ser especial per a molts escriptors i escriptores, novells o no, mediàtics i mediàtiques. Serà una jornada de signatures personalitzades o automàtiques. Una excusa per passejar per Cornellà, conèixer nous autors i autores, i comprar llibres que ens ajudin a somiar. Ah, el nen de les espelmes, qui escriu aquestes línies, Toni Delgado García, està a punt de complir el seu somni. Us espero de 18 a 19 hores, a l’estand de les Biblioteques de l’Hospitalet, a la rambla de Just Oliveras, amb la meva criatura literària, Marta Fernández, volando con los pies en el suelo. El relat de superació de l’exjugadora de basquetbol internacional que ens ajuda a entendre millor els sacrificis dels esportistes d’elit i us motivarà per aconseguir, o repetir, els vostres somnis. Bones lectures!
cultura NÚMERO 125, ABRIL DE 2018 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47
FOTO PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.
ÍNDEX
5.Una tarda en...
12. Cultura ROSA RENOM ARRIBA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ AMB ADOSSATS
El 10È ANIVERSARI DELS HORTS SOCIALS DE PI DE LA SERRA
“La Rosa està venint... Si vols, podeu fer l’entrevista al camerino”, proposa Jana Morey, la regidora. Canvi de plans, perquè comencen a aparèixer els actors d’Adossats (Auditori de Cornellà, 6 de maig): just el més jove, Guillem Balart, i el més veterà, Carles Canut. Són dos dels tres Jordi Argemí (el del mig està interpretat per Jordi Bosch) d’una inofensiva reunió familiar la diada de Sant Jordi en què hi haurà terratrèmols. Jana em continua ensenyant els bastidors i l’escenari, el jardí amb gespa artificial d’un adossat del Vallès Occidental.
Avui fa just 10 anys de la inauguració d’un espai que ha canviat la vida de molts pensionistes i jubilats cornellanencs. “Són horts socials perquè, a més de controlar els processos de producció dels aliments, se senten més útils i tenen beneficis físics, terapèutics o emocionals, coneixen noves persones... Els seus tomàquets no tenen res a veure amb els de la botiga, de producció massiva i on es cuida més la imatge”, continua David Calabuig, tècnic de Medi Ambient de Cornellà.
una tarda a... Els horts socials Josep Pideladerra Llach, fruits de vida Text i fotos TONI DELGADO avid Calabuig, tècnic de Medi Ambient de Cornellà, arriba en bici als horts Josep Pidelaserra Llach un minut abans de l’hora pactada. Es treu el casc i li dóna la mà al periodista.
D
—Venir de tant en tant forma part de la meva feina i és un parèntesi molt agra· ït. Passar-te vuit hores en una oficina és dur. Aquí respires aire pur. Avui fa just 10 anys de la inaugura· ció d’un espai que ha canviat la vida de molts pensionistes i jubilats corne· llanencs. “Són horts socials perquè, a més de controlar els processos de producció dels aliments, se senten més útils i tenen beneficis físics, terapèutics o emocionals, coneixen noves persones... Els seus tomàquets no tenen res a veure amb els de la botiga, de producció massiva i on es cuida més la imatge”, continua David Cala· buig.
—És perquè les cabres no s’hi fiquin. [Riem] —intervé el seu amic Antonio Lillo. —Hi ha cabres per aquí? —li pregunto. —Algunes... [Riallades] —respon Antonio Lillo. —Mira com està la terra, Toni. No hi poso més que fem i aigua —explica Juan Cruz.
Juan Cruz i Antonio Lillo, a la parcel·la del primer.
Els enciams estan ben col·locats, al mil· límetre, i n’hi ha que són gairebé exac· tes. UN ARBRE? Això sí, no criden l’atenció tant com una altra cosa que va plantar fa un any, un rave que pesava entre sis i set quilos
Foto: T. DELGADO.
i va arribar a fer... Tres metres! “Tothom pensava que era un arbre, però. Era un rave!”, insisteix Juan Cruz. Al mig del seu hort hi ha una ampolla de llet clavada amb un pal i amb forats a tall de finestres. “És una mica decorativa. Controla l’aire que fa. Queda bonica, oi?”, pregunta Juan Cruz. És
5 VIU CORNELLÀ
RELATS DE SUPERACIÓ PERSONAL L’espai és una mina de relats de supe· ració personal. De l’amor per les coses ben fetes. “Quan vaig agafar aquesta parcel·la, ara fa cinc anys, el seu estat era lamentable perquè gairebé no l’havien treballat i era plena de pedres. Ara no en té cap. Cap! He perdut el compte de quants carros vaig omplir”, relata, orgullós, Juan Cruz. El seu hort està en· voltat per una corda.
ucna ultura tarda a... un crac que puntua les parcel·les dels horts Josep Pidelaser· ra Llach en funció de criteris com la qualitat de la terra, la plantació o la cura. La del seu amic Antonio Lillo “és l’única perfecta”. “I QUÈ ME’N DIUS DELS ENCIAMS?” “Fixa’t, és mantega pura... Té molta sorra”, explica Anto· nio, mentre s’eixuga la suor amb un mocador. “Mira quines faves més maques! I què me’n dius dels enciams? És una terra molt fèrtil”, intervé Juan Cruz, que segueix elogiant la seva parcel·la favorita. N’hi ha 77: nou (de 71,73 a 154,80 metres quadrats) són per a entitats i col·lectius que justifi· quin projectes amb beneficis ambientals, educatius, socials i terapèutics; una es destina a activitats educatives; i la res· ta (de 60 metres quadrats) estan dirigides a pensionistes i/o jubilats. NORMES DE CONVIVÈNCIA Hi ha normes mínimes de convivència i funcionament dels horts. Els usuaris, per exemple, no poden vendre els produc· tes, però si intercanviar-los amb la resta d’usuaris. LA CONNEXIÓ AMB LA HISTÒRIA “És molt freqüent veure mantis religioses o xoriguers pendents d’atrapar algun llangardaix. A Cornellà tenim serps, eriçons, guineus de tant en tant, porc-senglars...”, descriu David Calabuig, tècnic de Medi Ambient de Cornellà: “Després d’urbanitzar tant la ciutat, ara és el moment de reforçar els espais naturals. Els horts com aquest, Can Mercader i Sant Ildefons són peces importants per a la ciutat. L’Ajuntament aposta fort per una iniciativa que promou la conservació de la biodiversitat, la millora de la infiltració d’aigua als aqüífers subterranis, la recuperació d’espais una mica degradats... Les plantes ens proporcionen oxigen i la història de Cornellà ens connecta amb la terra... Pensa que fins a finals del segle XIX l’activitat agrícola era el nostre motor principal”.
Jesús Rosselló.
Foto: TONI DELGADO.
6
VIU CORNELLÀ
EL CANVI DE FISONOMIA L’aigua per a regar les parcel·les prové del Canal de la Infan· ta, posat en marxa l’any 1819 i fou fonamental per a l’adopció d’un conreu de regadiu i l’ampliació de la tipologia de cultius. El desenvolupament industrial i l’augment de la població van afavorir que Cornellà canviés la seva fisonomia. UN DEBUTANT Manel Rizo mai havia tingut hort, però va presentar la sol· licitud i en el sorteig li va tocar una parcel·la durant cinc anys. Ha tornat a omplir el formulari d’inscripció perquè vol continu· ar als horts Josep Pidelaserra Llach. Aviat sabrà si té sort: “Hi estic encantat. És una afició molt sana. Durant l’any vinc un parell de cops a la setmana i a l’estiu, tres. Ara tinc quatre faves i cols. L’estiu és més temps de tomàquets, pebrots, albergínies...”. En cas que li torni a tocar (passa a la pàgina 8)
Manel Rizo.
Foto: TONI DELGADO.
L’Auditori-Teatre
A L’AUDITORI DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT ABRIL-MAIG 2018 Divendres 20 d’abril 21.00 h
12 € Anticipada: 10 €
Cinco horas con Mario Lectura dramatitzada
SALA2.CAT Consumició gratuïta a La Fragua (Vistalegre, 40) de regal Diumenge 22 d’abril 19.00 h
25 € Anticipada: 18 €
Cia. La Perla 29
Bodas de sangre Divendres 4 de maig 21.00 h
12 € Anticipada: 10 €
Les Mamies SALA2.CAT Consumició gratuïta a La Fragua de regal
Diumenge 6 de maig 19.00 h
25 € Anticipada: 18 €
Adossats de Ramon Madaula
VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h • On-line: www.auditoricornella.com
PUBLI_AUDITORI_0418__190X270_VIU.indd 1
16/3/18 11:36
ucna ultura tarda a... (ve de la pàgina 6) una parcel·la, Manel Rizo preferiria que no
fos l’actual, “perquè hi ha un arbre que la tapa molt... Però si he de seguir aquí, cap problema, noi”. “TERUEL ESTÀ MIG OBLIDADA...” Jesús Rosselló repetiria en la seva. De ben petitó ja tre· ballava la terra i continuar fent-ho el connecta amb la infàn· cia, l’adolescència... Amb el seu poble, Libros, a Teruel. És com si no n’hagués marxat mai. “Teruel està mig oblidada, quasi aïllada en un raconet. És molt pobra. Gairebé tot és agricultura i granges. D’empreses n’hi ha molt poques. Mira... Això són cebes, porros, alls tendres, escaroles, bledes, faves...”.
8
VIU CORNELLÀ
—Aquest calçot és molt gros, eh —intervé un espontani. —No, això és porro —contesta Jesús. —Ah! —És important la presència de flors perquè hi hagi pol· linitzadors, evitar plagues i, per tant, utilitzar menys plaguici· des... —explica David Calabuig. —Tens raó, perquè allà vaig haver de posar-ne perquè estava ple de pugó —continua Jesús Rosselló. —És tota una ciència... Has de tenir en compte moltes varia· bles: el terreny, el clima... Sempre tens feina... —desenvolupa David. —Sí! I per conservar-ho tot net i curiós —afegeix Jesús. —Hi ha usuaris que deixen les restes orgàniques a la terra, és una manera de fer compostatge. Hi ha qui les deixa a sobre o enterra. Li tornes al camp allò que li has tret —comenta David. —Al cap de dues setmanes ja no hi és. S’ho ha menjat. És com si l’absorbís... —continua Jesús, a qui quan li comento que li vull fer una foto, accepta i es col·loca bé la gorra de llana. —Jesús, t’he conegut amb una espècie de cresta a la gorra. Has de sortir així a la imatge, home —li dic. —Cap problema! [Riem]. Si vols fer-me-la netejant les cebes... —proposa.
Antonio Campos i Juan José García.
Foto: TONI DELGADO.
Jesús Hernando.
Foto: TONI DELGADO.
ENERGIA I DISTRACCIÓ “Aquí em sento més enèrgic i em distrec amb aquest home, l’altre...”, confessa Juan José García, més de camp que “Sant Isidre”. És nascut a Melilla, on tenia una finca gran amb horts, vaques... Antonio Campos és de Villa Manrique (Ciudad Real) i podríem dir que “gairebé” va néixer en un hort: “I a la terra continuo! El primer any no em va tocar la parcel· la i el segon sí. Va ser una gran alegria! El que més m’agrada conrear són cebes, patates i faves”. FILL DE LLAURADORS De Campaspero (Valladolid) prové Jesús Hernando, fill de llauradors i que, per culpa de les seves últimes operacions, ja no poc ocupar-se de l’hort: “Un veí m’ha fet el favor de cultivar-me algunes coses i vinc a re- (passa a la pàgina 10)
ucna ultura tarda a... (ve de la pàgina 8) collir-les i fer un tomb. Part del meu temps
lliure l’he dedicat gairebé sempre al camp”. —A casa deuen estar encantades, Antonio... —Bé... Estan fartes de la verdura...! [Riem]. Pensa que sem· pre he tingut hort... I a mi el verd no m’agrada! És per a la dona! —I què menges de l’hort? —Els tomàquets, les cebes i poca cosa més. Ara sí, el lletó i el xai m’encanten, eh! AMB O SENSE PARAIGUA “Aquí quasi tothom m’estima molt”. Així es presenta An· tonio España: “M’agrada venir al matí i, si puc, també a la tarda. Què faig fent tombs pel barri? Vinc cada dia, fins i tot, quan plou. Amb un paraigua, problema solucionat. Tinc la meva caseta... Mira és aquesta...”. A més d’un calendari amb un porquet, hi guarda força eines. Comparteix passió amb el seu germà, Miguel España, de l’Associació Hijos de Almachar, on es fa cant i ball i està adreçada als necessitats. Al mateix local, ubicat al carrer Florida, hi ha la Penya Malaguista de Cor· nellà, que presideix: “Aquest any... El nostre destí és la Segona Divisió. No hi ha salvació possible. Llàstima del partit contra el València, quan van acabar remuntant-nos després d’anul·lar-nos un gol legal... Per a mi un dels millors jugadors que ha tingut el Màlaga ha estat Ignacio Camacho. És cert, semblava que no ho demostrés, però quan ha marxat o l’han fet fora, l’equip s’ha enfonsat. També m’encantava Santi Cazorla...”.
Antonio España.
Foto: TONI DELGADO.
Miguel España amb el clauer del Màlaga.
Foto: TONI DELGADO.
10
VIU CORNELLÀ
LA REUNIÓ Comença la reunió, presidida per David Calabuig, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cornellà. Explica als pre· sents quan han de lliurar les claus de les casetes. Ben aviat els que hagin presentat abans del 3 d’abril una instància de sol·licitud d’una parcel·la sabran si són els afortunats. UN ADÉU Assegut, mig discret, està Rafael Serrano. Són gairebé els seus últims minuts als horts. Ja no pot fer-se càrrec de la seva parcel·la. “Tinc 70 anys i cada cop noto més els efectes de la pòleo. No puc aguantar tant de temps dempeus. M’ha tocat una parcel·la aquí les dues vegades anteriors i és el moment de donar el relleu a altres persones que ho necessitin més. No m’hi veig amb cor ni amb energies”, descriu. MOLT DE LA BROMA Alfonso Sanguino té pinta “de dolent!”. És molt de la broma i del camp. Fins fa uns mesos, quan el van operar de la vista, la seva parcel·la era una de les millors cuidades. “Ara estic netejant-ho tot. Jo tinc un motocultor i l’hi deixo a tothom. Els horts socials són companyonia i bon ambient. Es tracta que ho passem bé, oi?”, conclou. §
11 VIU EL PRAT
cultura Rosa Renom: “La interpretació t’obliga a anar als teus forats més negres” Text TONI DELGADO Foto DAVID RUANO / T. DELGADO La Rosa està venint... Si vols, podeu fer l’entrevista al camerino”, proposa Jana Morey, la regidora. Canvi de plans, perquè comencen a aparèixer els actors d’Adossats (Auditori de Cornellà, 6 de maig): just el més jove, Guillem Balart, i el més veterà, Carles Canut. Són dos dels tres Jordi Argemí (el del mig està interpretat per Jordi Bosch) d’una inofensiva reunió familiar la diada de Sant Jordi en què hi haurà terratrèmols. Jana em continua ensenyant els bastidors i l’escenari, el jardí amb gespa artificial d’un adossat del Vallès Occidental. Fa gràcia entrar allà on no havia pogut accedir el dia anterior com a espectador, veure quins llibres eren els del moble...
“
Uns minuts després, Rosa Renom (Sabadell, 1963) apareix ben tapada. Fa una tarda grisa i plujosa, de mil dimonis. “Disculpa’m, m’ha costat trobar lloc per aparcar la bicicleta del bicing... És un sistema molt còmode amb els seus inconvenients”, explica mentre es treu l’abric i la bufanda, i s’asseu en el primer sofà de l’entrada del Teatre Romea.
12 VIU CORNELLÀ
UN LAPSUS Tinc un lapsus i li dic Carme, perquè a Adossats torna a repetir el mateix nom que va tenir a La Riera i Infidels, mentre que en un capítol de El Comisario fou Mari Carmen. —Ostres, no ho sabia...! Doncs dec tenir cara de Carme, però espero no assemblar-me gaire a la d’Adossats. La felicitat per a ella és només la postal que s’ha imaginat: casa, família, gossa... “Ho tenim tot per a ser feliços!”, crida Carme. Més que un desig en veu
Rosa Renom, amb les revistes Viu.
alta, és una exigència al seu marit, Jordi [Jordi Bosch], el personatge amb més decibels i gags. “El típic català emprenyat” amb un sentit de justícia molt personal i que no entén com l’han fet cap d’una àrea poc vistosa i no vicepresident de Medi ambient. Tampoc suporta el veí, perquè fa molt soroll, ni a la veïna dels 14 gats. Al Jordi no li agrada la vida en un adossat i no sembla
Foto: TONI DELGADO.
gaire entusiasmat quan la seva dona li proposa que tornin a “ser nuvis!”, que per a ella és passejar, mirar aparadors i, potser, perquè no ho diu, recuperar la il·lusió de quan tenien molts projectes per construir. Carme és una optimista prefabricada que es frustra perquè els altres no fan el que ella espera ni comparteixen la seva vitalitat: “Mira, una oreneta, la primera (passa a la pàgina 14)
“A Cornellà,
4.103 famílies paguen menys d’aigua per ser més de 3 a casa” Oumy Gassama, nedadora del Club Natació Cornellà. Potser no ho sabies, però si a casa sou més de 3, per cada persona addicional teniu l’aigua.
Descobreix el que no saps de la teva aigua a barriabarri.cat o parlem-ne al 900 710 710
ccultura ultura de l’any!”. Perla, la gosseta, és potser l’única que l’entén i l’escolta. Un animaló que “se suposa que només caga” i que, és clar, treu de polleguera el seu marit.
(ve de la pàgina 12)
LA NATURA Hi ha un punt de connexió entre Carme i Rosa Renom: l’amor per la natura. A l’actriu sempre li ha agradat treballar la terra, i a l’hort del barri desconnecta: “Tinc un ofici molt mental i físic, d’estar tancada moltes hores. Allà no parlem de teatre, sinó de tomàquets i pèsols. I és fantàstic!”. De petita volia ser jardinera i un dia va oferir els seus serveis. —Hola. Què puc ser ajudant de jardinera? —No. Això és per als homes! Segur que encara hi ha cavernícoles que farien la mateixa reflexió. Arriba i saluda Ramon Madaula, l’autor d’Adossats, en què fa de Joan, un artista de discurs recaragolat i potser el més solitari i ambiciós, perquè aspira a canviar l’univers amb el seu art. A tothom li pregunta què li sembla l’escultura de la rotonda, el seu primer gran treball.
14
VIU CORNELLÀ
—Et penses que el fet que t’hagin donat un paper de patge a Hamlet et canviarà la vida i et permetrà modificar el món, i quan ho expliques a casa, et diuen... “Ah...”. [Riallades] —apunta Rosa Renom. Joan està còmode en la seva petita bombolla artística, la causa de la seva ruptura amb Irene, que s’ha sentit un segon, tercer o quart plat. És un dels temes de discussió que sorgeixen durant l’obra, amb o sense els implicats. “Són una mica exigents, intolerants, intransigents... Després d’un catacrac, algunes de les seves armadures cauran”, adverteix. —S’estimen, però no saben comunicar-se... —li dic. —Exacte. No escolten l’altre, sinó que tracten d’imposar les seves necessitats.
Adossats.
Una de les escenes que millor descriu aquesta incomunicació la protagonitzen els amfitrions de la reunió, Jordi i Carme. —El Jordi necessita un pare! —I jo necessito un fill! La comunicació més fluida i sincera és entre el Jordi net, que segons els seus progenitors no té aspiracions i
Foto: DAVID RUANO.
viu entre les sales de les discoteques i l’habitació, i el Jordi avi. L’ancià, viu i capità de vaixell frustrat, sí que coneix les intencions del petit de la família. Tots s’oculten secrets, potser, per manca de paciència o confiança per a explicar què volen i senten de debò. “Als Argemí els diria que han de fer l’esforç de parlar i escoltar l’altre amb el cor i no amb el cap. L’autor, Ramon Madaula, diu que (passa a la pàgina 16)
scocietat ultura els catalans no som molt expressius a l’hora de tocar-nos i abraçar-nos. Això fa que ens guardem moltes coses i, a vegades, es crea un tap emocional”, comenta Rosa Renom. Ens saluda Marieta Sánchez, tan tapada que només se li veuen els ulls. A Adossats és Deisy, qui cuida l’avi i explica als fills si volen pagar-li el genoll de titani al Jordi més gran. L’enèsim tro de la diada de Sant Jordi. Deisy se sent ja de la família, però no li posaran fàcil, malgrat la seva predisposició i simpatia.
(ve de la pàgina 14)
16
VIU CORNELLÀ
CAP ELEMENT GRATUÏT L’escopeta, els ocells, les caques, l’escultura, cançons... No hi ha cap element gratuït a l’obra. Tard o d’hora tots decisius en una trama divertida, quotidiana i dramàtica. Són eixos que connecten amb alguns personatges per apropar-los o distanciar-los. Es trobaran Carme i l’avi Jordi? Ella l’acusa d’ignorar-la. “L’avi és una mica gall i Carme, a casa seva, també. En canvi, ell s’entenia molt bé, se suposa, amb l’altra jove, Irene, l’exparella de Joan”, detalla Rosa Renom, just abans de retratar el seu personatge: “Va de positiva i agradable, però, com tothom, té molts racons obscurs i contradiccions. No és una assassina ni mala persona”. La seva millor virtut, ser una “lluitadora incansable i el pal de paller de la família”. UNA FRASE “La màgia” del teatre és que et permet donar vida personatges extrems. “Com Hitler i un jueu, i has de defensar els dos papers. La interpretació t’obliga a anar als teus forats més negres i descobrir coses de tu i d’entendre el món i als altres”, reflexiona. Se li il·luminen els ulls quan li comento una de les frases de capçalera de Michael Frayn, dramaturg de Copenhaguen: “El teatre ens permet riure’ns de les nostres pors”. “És maca la reflexió. És una manera de treure taps. Riure et destensa i t’obre el cor”, respon. (passa a la pàgina 18)
Rosa Renom [Carme] i Jordi Bosch [Jordi].
Foto: DAVID RUANO.
Un moment íntim del Jordi més petit i de Joan.
Foto: DAVID RUANO.
Els germans Argemí, Joan [Ramon Madaula] i Jordi [Jordi Bosch].
Foto: DAVID RUANO.
CARXOFA PRAT 20, 2 1 I 22 D’ABRIL DE 2018
PL AÇA BL ANE S · EL PR AT
Tapes Carxofa Prat • Live painting • Música en viu rutes en bici • Tallers infantils • cultura popular firatapa.cat • quintotapa.cat • elprat.cat/festescarxofa ORGANITZA:
PATROCINA: Associació de Gastronomia i Turisme
AMB EL SUPORT:
.com/agtbaix @AGTbaix @agt_baix
#CarxofaPrat #ElPratMola #ElPratDegustal
scocietat ultura
Jordi Bosch, Rosa Renom, Ramon Madaula, Marieta Sánchez, Carles Canut i GuIllem Balart.
Foto: DAVID RUANO.
(ve de la pàgina 16)
18
VIU CORNELLÀ
Rosa Renom està tant d’acord amb la frase de Frayn que es posa ella com a exemple. “Sóc molt tímida...”. Ho va arribar a ser tant que la nit abans de fer una entrevista no podia dormir: “Ara ja m’he espavilat una mica i aquesta nit he descansat molt bé. Estigues tranquil”. L’edat i l’ofici l’han ajudat a superar aquest bloqueig. També els focus, que no li deixen veure els espectadors: “Com els teus contra teu, es crea una espècie de forat negre a l’altre cantó. A vegades veus les pantalles del mòbil de qui fa piulades al Twitter”. —Ahir no en vaig detectar cap, Rosa. —Ni en va sonar cap. —O sigui que veure una paret negra et tranquil·litza. —Sí, per descomptat. Ostres, observar com et miren tants ulls... Quan sortim a saludar, sí que veiem el públic. —No visualitzes cares ni quan vas enumerant les plantes? T’apropes més als espectadors i espectadores... —Allà, si volgués, com hi ha una mica de llum, sí que els veuria. Puc identificar si porten ulleres que brillen, però no li dic a la senyora que és una petúnia. Amb la seva cara, em desconcentraria, suposo.
El temps, però, l’ha carregat amb altres dubtes, com si ha de continuar o no amb la seva professió. S’hi debat sobretot en èpoques de molta feina. Ara les obres duren dos mesos, tres setmanes i mitja o menys. “Quin sentit té això? Cap a on correm? Abans ens durava tota la temporada, l’assajàvem, anàvem de bolos, la fèiem en castellà... I era genial! Ara la prepares dos mesos i potser la representes al Grec tres dies, i un plou... És molt trist això. I, au, a aprendre’t un altre text”. DETALLS DE LA COMÈDIA Amb Adossats està aprenent detalls de la comèdia, a tractar de gestionar i cuidar el seu ritme complex: “Has d’estar en forma perquè funcioni i tot estigui al seu lloc, i discuteixes molts aspectes amb l’equip”. A la funció del dia anterior li van caure unes quantes targetes quan va treure el trivial. “Ah, sí...”. Les va recollir amb naturalitat: “Vaig pensar que si el meu personatge és qui vol jugar-hi havia de recuperarIes jo. Coses així ens passen contínuament”. Ha de marxar. “Em sap greu perquè sóc jo la que he arribat tard”, es disculpa. Posa amb les revistes Viu i ens acomiadem. Just després apareix la regidora: “Ha anat bé, Toni?”. §
porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:
O€
Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido
SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
museu agbar Aigües de Barcelona amplia el seu Fons de Solidaritat
Rosa Renom, amb les revistes Viu.
Text i foto TONI DELGADO El nostre interès prioritari ha estat sempre donar el millor servei possible als ciutadans, fet que implica un alt compromís social. L’any 2012, anticipant-nos a la Llei contra la Pobresa Energètica, vam posar en marxa el Fons de Solidaritat, que garanteix que mai tallarem l’aigua a ningú que no la pugui pagar”, va explicar Àngel Simon, president d’Aigües de Barcelona, en l’acte amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Des de la posada en marxa del Fons, 20.000 famílies vulnerables, “gairebé” 50.000 ciutadans de Barcelona i àrea metropolitana, s’han beneficiat de les bonificacions. Simon va anunciar que abans de finals d’any la companyia estendrà el seu Fons de Solidaritat a altres col·lectius en situació de vulnerabilitat, com ara els pensionistes.
20 VIU CORNELLÀ
“
“Per a nosaltres el desenvolupament sostenible es basa en tres grans pilars, implícitament lligats: l’equilibri mediambiental, la gestió eficient i l’acció social”, va afegir Àngel Simon, que va desitjar que en els propers mesos de l’any
Foto: TONI DELGADO.
baixi la xifra de famílies acollides al Fons de Solidari: “Malauradament, des que vam començar aquesta iniciativa s’ha anat incrementant el nombre de persones en situació de vulnerabilitat". ELS CONVENIS DE COL·LABORACIÓ L’extensió de les bonificacions al col·lectiu dels pensionistes se sumarà, per tant, a les ajudes actuals dirigides, entre d’altres, a famílies nombroses i famílies amb risc d’exclusió social. Tres anys abans de l’aprovació al Parlament de la Llei contra la Pobresa Energètica, Aigües de Barcelona va crear el Fons de Solidaritat, “perquè ningú que no pogués pagar la factura es quedés sense aigua”. Després de l’aprovació de la Llei 24/2105, Aigües de Barcelona ha signat ja 21 dels 23 convenis de col·laboració amb els ajuntaments on gestiona l’aigua en l’àmbit de l’àrea metropolitana i que estableix la Llei contra la Pobresa Energètica. Àngel Simon va recordar que “encara” hi ha 800 milions de persones al món sense accés a l'aigua potable i més de 2.400 milions que no disposen d’un sanejament digne. §
una tarda amb...
cultura
La Renault Passion Experience, familía, consciència i valors en l'Esperit de Montjuïc
24 VIU VIU CORNELLÀ
Èxit de la Renault Passion Experience, celebrada entre el 6 al 8 d'abril al circuit de Barcelona Catalunya. És un esdeveniment familiar organitzat per Renault en l'Esperit de Montjuïc i va tenir amb moltes novetats. A més de les activitats de Renault Sport Experience amb l'esportiva gamma Renault Sport i de Renault Drive Experience. Els més petits van disposar d'un parc de seguretat viària infantil, possible gràcies a RCI Bank & Services, on van aprendre, d'una manera divertida i lúdica, les normes bàsiques com a passatgers i vianants. La Responsabilitat Social Corporativa va disposar d'un ampli espai gràcies a la Fundació Renault per a la Mobilitat Sostenible i al seu pla d'acció MOBILIZE, que permet experimentar quins són els efectes de les drogues, l'alcohol i la fatiga a través de simula-
dors. A més, un simulador de bolcada serveix a MOBILIZE per recordar la importància de posar-nos bé el cinturó de seguretat. També es va celebrar la 50a edició de la mítica Clio Cup, carrera de promoció degana a l'Estat. La Renault Passion Experience va estar emmarcada en la setena edició de l'Esperit
de Montjuïc, una cita imprescindible per a tots els públics on participen els cotxes clàssics i les mítiques carreres dels anys 60 i 70 en el circuit de la muntanya màgica de Montjuïc. El paddock va acollir moltes propostes per als nostàlgics que van voler viatjar al passat.
gcastronomia ultura
“El Parc Agrari i els pagesos són el Fira Tapa Carxofa Prat” Text TONI DELGADO Fotos AGT és tendra i dolça que la resta, gairebé centenària. La Carxofa Prat està a punt de concloure la seva deliciosa temporada i l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) la vol acomiadar amb una gran festa. Amb la cinquena edició del Fira Tapa Carxofa Prat, que tindrà lloc a la plaça Blanes els dies 20, 21 i 22 d’abril. Hem parlat amb Óscar Teruelo, president de l’AGT.
M
22
VIU CORNELLÀ
—Hi ha algun canvi en el format de la Fira Tapa Carxofa Prat? Els restauradors locals continuaran proposant-nos les seves tapes, de la casa i de Carxofa Prat, en un espai còmode. Tindrem una bona oferta de cerveses i de vins DO Penedès, activitats artístiques, música en directe, discjòqueis, cultura popular, els Castellers del Prat, la renovada Carxofeta, un taller del Club Vikings Vòlei Prat per a nens i nenes... Volem que hi passin coses. Ah, i comptarem amb el San Miguel Tap Station. —Quins tipus de cerveses podrem tastar al San Miguel Tap Station? En seran sis i completament diferents: San Miguel Munich [una lager torrada i intensa]; San Miguel Delhi [recorda a l’estil IPA]; San Miguel Brujas [recorda a les cerveses d’abadia belgues, com les Tripple]; San Miguel Dorchester [inspirada en l’estil English Barley Wine]; Hong Kong [dorada i equilibrada]; Portland [seca i amarga]; i San Miguel. Jugarem perquè la gent pugui provar-ho i inclús maridar les tapes amb les diferents cerveses, i trobar les que maridin millor amb cada cervesa. (passa a la pàgina 24)
Una escena de l'última edició del Fira Tapa Carxofa Prat.
Foto: AGT.
Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.
20-50
50-100
info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com
BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17
+100
MADRID Tel. +34 91 676 24 14
ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42
gcastronomia ultura (ve de la pàgina 22) —És com si fossin dos festivals gastronòmics a la vegada, un de cervesa i un altre de Carxofa Prat, i passen coses al voltant. Exacte. La importància de la cervesa és interessant i l’aposta de San Miguel, clau. El 22 d’abril tancarem les festes de la Carxofa Prat, que van començar al març, amb Mónica Escudero, El Comidista. Amb una sessió de música seva: Jon & Monique. No hi ha dubte: el Fira Tapa Carxofa Prat s’està consolidant.
—Dissabte 21 d’abril tindreu una pantalla gegant, de 4,50x2,65 metres. Amb l’excusa de la final de la Copa del Rei la posarem perquè la gent gaudeixi de les tapes i les cerveses veient el futbol. Jo no soc gaire futboler, però aquest tipus de partits els segueixo amb els amics. Al Prat no hi haurà cap altre espai gran on es pugui veure, perquè l’Artesà encara està d’obres.
El ritme de l'esdeveniment.
Foto: AGT.
Les tapes.
Foto: AGT.
La Carxofa Prat, un infinit material de possibilitats.
Foto: AGT.
24 VIU CORNELLÀ
—Aquest any hi haurà dues rutes amb bicicleta durant el Fira Tapa Carxofa Prat. Sí! Bici Cultura BCN torna a col·laborar amb nosaltres i proposarà una ruta de plaça Espanya de Barcelona fins al Fira Tapa. La novetat és la Ruta Delta Km0, amb sortida des de Mucha Masía, passeig pel Parc Agrari i final al Fira Tapa perquè tastin allò que han vist en el camp. —Durant el Fira Tapa Carxofa Prat et sents gairebé al Parc Agrari? I tant! Diumenge 22 d’abril organitzarem un esmorzar amb pagesos amb restauradors, representants de les institucions... No serà un acte obert. Volem que ens comentin com ha anat la temporada. Ens interessa molt aquesta unió. El Parc Agrari i els pagesos són el Fira Tapa Carxofa. Esdeveniments com aquest o el Quinto Tapa i les Jornades Gastronòmiques són eines que fem servir des de l’AGT per donar valor als productes locals del Parc Agrari del Baix Llobregat i a les visites del Delta, i a l’esforç dels productors. Pretenem fer vives les perifèries i que no se’ns defineixi com a pobles dormitori, com passava als 80 i 90. Fomenten que succeeixin coses a través de la restauració i la pagesia i es generin nous projectes gastronòmics. §
una tarda amb...
cultura
Laura Rosel: “FAQs és el programa que jo tenia ganes de fer” Text i fotos CLACK / AMIC regada professionalment a Ràdio Sabadell i amb una trajectòria d’onze anys a RAC1, la popularitat d’una forma més massiva li ha arribat a Laura Rosel el mes de setembre fent parella amb Jordi Armenteras amb la difícil missió de substituir Josep Cuní al 8 al dia de 8tv i, a principis de gener de 2018, de prendre el relleu a Ricard Ustrell al FAQs, el programa d’actualitat política dels dissabtes al vespre a TV3 que amb pocs mesos s’ha convertit en una de les referències principals de la graella de la cadena autonòmica.
26 VIU VIU CORNELLÀ
B
—Fer un programa nou a TV3, sobre política però en clau d’entreteniment, en un moment tan delicat políticament... és un desafiament molt gran. Com ho viviu? Jo crec que ha estat la clau de l’èxit. Una de les claus de l’èxit, si més no, ha estat aquesta coincidència. Un moment molt bèstia, molt intens, que no havíem viscut mai, per tant un moment inèdit a la història de Catalunya amb un format també inèdit en la història de la televisió a Catalunya. S’han trobat aquestes dues circumstàncies i han fet que funcionés. La gent té set d’actualitat, de política, d’anàlisi... però d’anàlisi tranquil·la, que és la que ofereix el FAQs. Amb tots els protagonistes però sense crits; almenys això és el que intentem. Donant veu a tots els sectors, a tots els punts de vista. Jo crec que això és el que necessitava, el moment ho requeria i TV3 i El Terrat hi van posar el format. I està funcionant. —Això deu fer pujar l’adrenalina en el bon sentit però també deu fer pujar la tensió fins a màxims estratosfèrics, no? La pressió és molt gran. La primera, la que ens posem nosaltres mateixos per aconseguir tenir els protagonistes dels
Laura Rosel.
temes que han estat actualitat aquella setmana, per aconseguir explicar-los des de diferents punts de vista, que no se’ns escapi cap veu. Una altra pressió és la del moment: estan passant moltes coses que s’han de saber explicar des de la forma més objectiva, si és que es pot dir així, possible; que no se’ns escapi res. I l’altra pressió és la de l’entorn: FAQs està en el punt de mira però no només FAQs sinó Catalunya, la política, tot el que està passant ara mateix... tot és d’una màxima sensibilitat. I a la mínima que fas una cosa... molesta a uns o als altres. A uns els sembla que t’has quedat curt i als altres que t’has passat de la ratlla... llavors és molta pressió però sobretot pel mateix moment que estem vivint. —Esteu a l’epicentre de l’huracà. Una mica sí que ho he notat. Assumim aquesta pressió, assumim el repte i cada setmana intentem fer-ho millor.
Som els primers que veiem els errors i les coses a esmenar. Nosaltres acabem el programa el dissabte a la matinada i t’asseguro que el diumenge a la tarda, com a molt, ja estem treballant, fent autocrítica –“ostres, vam patinar per aquí”, “això ho hauríem d’haver corregit”, “això ho hauríem d’haver vist”, “a veure si la setmana vinent podem anar per aquí”.... O sigui que som els primers dels punts forts i els punts febles del FAQs. Que la gent hi posi crítica... l’acceptem. Sempre s’accepta, la positiva i la negativa, però que té ganes de construir. Ara, de la crítica a l’atac... nosaltres no entrarem en segons quines guerres. —En una entrevista deies que el FAQs és un programa d’entreteniment, però... és un programa sobre política. Si més no, això és inèdit, a casa nostra. És que el FAQs és un programa d’entreteniment; a TV3 no penja d’informatius
cultura sinó d’Entreteniment. És un programa d’actualitat política, toca l’actualitat política, però s’inscriu en el terreny de l’entreteniment. Això ve per la polèmica de les samarretes, que per nosaltres és un element més, un missatge més, dins el conjunt d’un programa d’entreteniment. A vegades s’entén i a vegades no s’entén. La samarreta sempre gira al voltant d’un dels temes d’actualitat d’aquella setmana, ja sigui un tema o ja sigui un personatge. La setmana que feia 50 anys el Rei Felip, jo portava una samarreta seva. La setmana que hi havia una campanya per dur la careta de Carles Puigdemont, jo portava una samarreta que ho reproduïa. És simplement això...
—Parlàvem de reptes: substituir el presentador dels primers vint programes, Ricard Ustrell. T’ha costat molt, això? O has intentat deixar clar que seria una altra cosa? Per mi va ser una gran sorpresa i una gran il·lusió per presentar el FAQs. Per mi va ser una il·lusió enorme; vaig tremolar
L'entrevistada.
de dalt a baix. Jo me’l mirava gairebé cada setmana i era el programa que jo hagués volgut fer: pels convidats, pel to, pel format, pel poder moure’s pel plató d’aquella manera... amb en Ricard ens coneixem perquè vam coincidir molts anys a Ràdio Sabadell, ens tenim admiració mútua. Ara, de seguida vaig voler deixar clar que amb mi seria una cosa diferent; jo no sóc en Ricard Ustrell. El repte era, això sí, mantenir l’èxit. FAQs ha aconseguit tenir èxit per el moment però també perquè el format és innovador: mai s’havia fet un programa així un dissabte al vespre a TV3. Per tant el repte era continuar enganxant la gent parlant d’actualitat política. Superat el primer programa ja vaig veure que podia imprimir-hi la meva pròpia personalitat... i per tant vaig pensar “Endavant”. —Tot això ve d’un altre repte que és que, quatre mesos abans, t’havien proposat substituir junt amb Jordi Armenteras en Josep Cuní al nou 8 al dia. No pares, eh? No! [riu]. A veure, jo pensa que feia molts
anys que tenia molta estabilitat, eh? Feia onze anys que estava a RAC1, una etapa prou llarga per esperar que t’arribi un canvi. Cap dels dos reptes els he buscat, eh? 8 al dia me’l van oferir dins del Grup Godó i va ser un gran honor que optessin per mi i per en Jordi per posar en marxa el nou 8 al dia. Per mi va ser un repte molt gran perquè després d’onze anys de fer ràdio, plantejar-te fer televisió vol dir moltes coses: d’entrada aprendre un nou llenguatge perquè el llenguatge televisiu i el de la ràdio no tenen res a veure. T’has de reinventar de nou, posar a prova; et trobes en situacions del tot desconegudes. Com reaccionar davant d’una càmera? On miro? Estàs aprenent de nou. No saps com funciona escriure per tele; la matèria prima és la mateixa, la informació, però la forma de posar-la sobre la taula és diferent. I va ser molt divertit. I mira, al cap de 3-4 mesos t’arriba l’oportunitat del FAQs, que és com el gran trampolí... I m’hi vaig tirar de cap. §
27 VIU VIU CORNELLÀ
—Han estat molt criticats els aplaudiments del programa, que ajuden a confirmar l’estereotip. Us heu plantejat buscar maneres de què el públic no sigui tant d’un costat? Ens ho plantegem tot. Nosaltres el dimarts, quan comencem a preparar el següent programa, ens ho plantegem tot. El tema de les samarretes ens el plantegem també: si s’ha entès, si ha estat prou clar, si ha arribat el missatge que volíem donar... I amb el tema del públic, també. Clar, el primer que he de dir és que a TV3 ve qui vol venir, nosaltres no anem a buscar un determinat públic. També és veritat que abans de començar, jo surto, els saludo, explico què tindrem aquella nit i els demano que aplaudeixin a tothom quan entra i quan surt del plató. I que s’estalviïn els xiulets i els aplaudiments durant les intervencions, perquè volem que tothom que vingui s’hi senti a gust. No volem que es xiuli a ningú. Ara, al final són moltes hores de directe i si a alguns senyors els surt aplaudir una intervenció concreta... no els diré que no.
sscabies ocietat abies ultura que... que...
Vet aquí unes llegendes de Sant Jordi tan diferents… Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA El cavaller valent salva la princesa dèbil i mata el drac malvat i de la seva sang en sorgeixen roses. La Fundació IReS ha desmuntat la llegenda de Sant Jordi. Així, el drac ja no és dolent ni perillós. Sí una mica trapella: “Em passava tot el dia enfadat, espantant la gent, cremant alguna casa de tant en tant, res d’important... Qui no ha fet alguna malifeta alguna vegada a la vida?”. Se sentia tan perdut i rabiós que va raptar la princesa, a qui van intentar rescatar uns quants “milhomes” que “acabaven fugint amb el cul ben escaldat...”. Fins que va aparèixer Sant Jordi. El drac mai havia vist algú tan segur com el cavaller, que no va desembeinar l’espasa ni quan l’animal va treure foc per la boca. —Drac, per què sempre estàs tan enfadat? La pregunta el va deixar sense paraules: mai s’havia plantejat els motius de la seva mala bava. De sobte, Sant Jordi va treure l’espasa. El drac es va veure mort. El cavaller, però, va tallar una rosa d’un roser i se la va oferir.
28
VIU CORNELLÀ
—Crec que estàs sempre enfadat perquè ningú no t’ha estimat en aquesta vida. Doncs jo seré el primer! La princesa s’hi va afegir. “Des d’aquell dia, cada any per Sant Jordi es regalen roses com un gest d’amor, roses que també poden canviar el món. Perquè hi ha una cosa que tinc molt clara, és que en aquesta vida tothom pot ser un dia Sant Jordi, la princesa i, fins i tot, el drac!”, tanca el drac. Un drac que, en la versió de Carla Amado Framis, TNL del CNL de Barcelona (delegació de Sant Andreu), era un golafre que “amb uns queixals ben afilats que feia servir per menjar-se tot el que trobava: arbres, animals... O persones!”. A Montblanc el drac va trobar un poble ple d’aliments i es va instal·lar en una cova a prop del riu. El drac, però, cada cop s’apropava a la ciutat en busca de més tiberi. El rei, “que era molt bon rei”, va cridar el poble perquè reunís tots els animals i aliments que pogués i tots i totes es van refugiar a les muralles. El drac s’apropava cada cop més a la muralla i van decidir que li deixarien menjar a la porta perquè no hi entrés: primer, vaques, més tard, ovelles, conills, gallines, verdures... El rei no sabia què fer, fins que el cavaller Sant Jordi ho va veure clar: “Ja ho tinc! Cada dia farem un sorteig amb els noms de tots els ciutadans. A qui li toqui, haurà
d’anar a veure el drac perquè se’l mengi!”. Sant Jordi va preparar una gran olla amb el nom de tot el poble, excepte... El seu. La princesa ho va descobrir i es va oferir com a voluntària, malgrat la negativa de tothom. Quan la princesa va trobar-se amb el drac, va parlar amb ell. Resulta que l’animal era un lletraferit que estava empipat amb les persones perquè havien fet una mina a la seva cova. L’heroïna va acordar amb el drac que no es mengés mai ningú i, a canvi, el deixarien viure “a aquella cova tan bonica a prop del riu”. El visitarien de tant en tant i els explicaria relats. El drac va decidir fer-se vegetarià. Tothom va al·lucinar quan va veure la princesa sana i salva. “Tots la van aclamar i Sant Jordi li va oferir un ram de roses vermelles perquè es volia casar amb aquella noia tan valenta... La princesa se’l va mirar amb menyspreu i li va dir: ‘Sant Jordi, les roses són molt boniques, però tenen espines... Com alguns cavallers. Jo prefereixo els llibres, perquè no et traeixen mai’”. §
ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: 1. Egoista llicenciat en Psicologia / 2. Superar els principis segons qui els manté. Estranya manera de desprendre / 3. Mor en estranyes circumstàncies. Fa la seva feina de contenció ben apretada. Per obrir boca / 4. Cabdills, guies. En certa manera és una fita, almenys pel ramader / 5. Patí per si no té prou mèrit. Instrument que imita el vent / 6. Cada un en versió femenina, plural i sintètica. Al fons del fons / 7. Amics d’Anar a Classe. Engego un tret traïdor per l’esquena / 8. Una icona en un pati com aquest el faria trencador. Aplec animal sense ànim festiu / 9. Completen la colla. Delato la presència de la incògnita. Bonir sense vocalitzar / 10. Es presenta a tall de drecera. El que més aprecia del formatge és l’aspecte / 11. Les mil i prou. Un dels nou arconts del govern d’Atenes, àlies ‘Marc el polèmic’. La una i prou / 12. Bèstia marina disfressada de planta. Cap i ales d’ocell i cos de lleó, tot ell capgirat / 13. Duu per corona una ermita. Endureix el camí, si fa falta. VERTICALS: 1. Comprovi si el pastís puja bé i bo. Reivindicat per la multitud / 2. Abracen en Nèstor. Rebaixat progressivament d’intensitat. Llenç amb interès dermatològic / 3. No saps com embruta, reina, aquesta resina! Eina d’utilitat agrícola / 4. No són herbes remeieres però sí força rioleres. El rei de les explotacions / 5. Mori de mala manera per culpa d’aquesta altra herba. Pack d’animació pel tafaner de l’Any Nou / 6. Dòlar excarcerat. Es refereix a una part del pulmó gens singular. A en Pau Riba aquesta lletra li va ocupar 300 pàgines / 7. Posaren de qualsevol manera l’ésser humà. Divises literàries / 8. Temes sense cap ni peus. Malalta per desprendiments. Asta i bandera / 9. Madrilenya de raça, i això que té alguna cosa de mestissa. El pispa que altera la Tura / 10. Retardant el cobrament per un preu ascendent. Més sonor que idiota, més contundent que estúpid / 11. Quan decau el dia. Xocolata que es desfà però no a la boca. Anima de màrtir / 12. Com que són de ciutat duen el barnús rebregat. Que la porti el veí, l’anella del jou.
Peu AMIC
MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
12
cnl
Un gran mes d’abril
30 VIU CORNELLÀ
A
Catalunya, quan s’acosta el mes d’abril, l’imaginari col· lectiu no ens mena només a la primavera. Parlar d’abril, a Cata· lunya, és parlar de Sant Jordi com a diada, com a esdeveniment cultural i social centrat en el llibre i la rosa, sím· bols de la cultura i de l’amor. I també una jornada que reivindica la cultura catalana. A Cornellà, el mes d'abril és mes de presentacions literàries al voltant de la diada de Sant Jordi, de venda de llibres i roses, d’activitats diverses vinculades a la cultura i a la promoció de la lectu· ra. I, encara, de les múltiples activitats que s'organitzen a les biblioteques i de la programació de la Jordiada, en què un bon nombre d'entitats de la ciutat promou tota mena d'actes culturals que culminen en una gran festa popu· lar dedicada a la cultura popular i tra· dicional catalana al parc de Can Merca· der, el 22 d’abril. El CNL difondrà les seves activitats d’ensenyament i de promoció de l’ús del català des de la parada que instal· la cada any al parc de Can Mercader, i durà a terme activitats com “A l’abril, cada paraula val per mil” i els volun· taris i aprenents del Voluntariat per la
llengua recitaran poemes de diversos autors en l’acte “VxL encomana poe· sia”. A més, enguany el CNL unirà la ce· lebració de l’Any Fabra amb les noves Gramàtica i Ortografia de l’Institut d’Es· tudis Catalans, a través de la conferèn· cia "La nova normativa de la llengua catalana: característiques principals", a càrrec de la professora Neus Nogué, que es farà el 25 d’abril a la Biblioteca de Sant Ildefons. I tot això, havent co· mençat cursos intensius el 9 d’abril i sessions setmanals d’introducció a la llengua oral per a pares i mares en qua· tre escoles del barri de Sant Ildefons. I ara, una mica de llengua. Us heu fixat que hi ha gent que en segons quins casos fa servir “gran” en lloc de “gros”? “Gran” és un adjectiu que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) defi·
neix com “de dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d'intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual” (una plaça gran, per exemple), mentre que “gros” és un ad· jectiu que es refereix al volum que ocu· pa una cosa (el peix gros es menja el petit, la Pepa té un cotxe molt gros). I, encara, aprofitant que aquest és l’any Maria Aurèlia Capmany, sabíeu que la denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Capmany però que la forma normativa d'aquest topònim és Campmany, ja que prové del llatí CAMPU MAGNU ('camp gran') i presen· ta una evolució regular, amb l'aglutina· ció del nom Camp (com en Campllong) i de l'adjectiu antic many, 'magne, gran' (com en els topònims Montmany, Vallmanya, etc.)? Ja ho veieu, doncs: Capmany no vol dir ‘cap gros’. §
CNL de Cornellà de Llobregat Edifici Roger de Llúria, 1a planta Carrer dels Almogàvers, s/n · 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella
bar de les Aigües i entrevistarem un dels protagonistes de la programació de l'Auditori de Cornellà. No hi faltarà el relat d'un nou personatge singular del Sabies que...
31 VIU L'HOSPITALET
Farem un especial sobre el Corpus, un dels grans moments de l'any a la nostra ciutat, i parlarem amb un dels grups que hi actuarà. Descobrirem les novetats del Museu Ag-
viu_corn-sol-18040041.pdf
1
5/4/18
13:47