Viu Cornella - edició setembre 2013

NÚM.

74 ·

SETEMBRE

'13

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

MATRICULA'T A STAR DANCE STUDIO (PÀG. 11)

Una tarda amb...

Mercè Aránega, que aterra a l'Auditori amb Bona gent 'LA TAULA D'ALMEDA', A LA RUTA GASTRONÒMICA - CUINA DE LA DIVERSITAT - 'PARÈNTESI', LA NOVA REVISTA

CONCURS DE CÒMICS CIUTAT DE CORNELLÀ

PUBLICITAT: MONTSE ROFES

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 74, SETEMBRE DE 2013 redaccio@elginjoledicions.com

Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

FOTO DE PORTADA: DAVID RUANO

B-63785034

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

La redacció de Viu Cornellà no coincideix necessà riament amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU CORNELLĂ€

3

Q

uan un país acaba d’iniciar la seva adolescència democrà tica, pot caure en la negligència de repetir tots els errors que no l’han permès progressar adequadament en temps de llibertat. Les inèrcies silencioses, les vertaderes majories silencioses, com ara els madrilenys i espanyols que no volien el JJOO o els qui s’horroritzen davant la impunitat del franquisme a Espanya, comencen a alçar la seva veu. No se’ls sent, perquè no tenen grans aparells medià tics; no criden ni intimiden, perquè són mÊs del dià leg. Però hi són i fan feina, una feina que dóna resultats concrets.

Les altes esferes d’Espanya són les altes esferes d’Espanya, i que el feixisme gaudeixi de la impunitat en les altes Esferes d’Espanya, ens situa en les antípodes del paradigma democrà tic. Les altes Esferes d’Espanya han permès que els terroristes que van atacar cà rrecs electes l’11 de setembre a la Generalitat a Madrid, no vagin on van els terroristes, que Ês l’Audiència Nacional, sinó que vagin a un Jutjat d’Instà ncia ordinari, on tots els qui no tenen antecedents, sortiran per la porta del darrera amb una multa administrativa. El procedir institucional mantÊ una línia semblant: mentre el passat 5 d’agost, el cementiri de l’Almudena plorava la mort i homenatjava Las 13 Rosas, 13 noies torturades i assassinades l’any 1939 pel franquisme, que nomÊs

das, poc temps abans l’Estat Espanyol rendia culte a l’assassina, genocida i feixista División Azul. Aquest acte amb honors d’estat, mentre que a l’homenatge de Las 13 Rosas, a mÊs d’alguns cà rrecs i militants d’Izquierda Unida, aquest any es rebia per primera vegada un membre del PSM, el seu líder, en Tomås Gómez. De l’Estat, ni rastre.

Amb Lluis Bassat vam parlar poc desprÊs que Madrid perdÊs la seva primera possibilitat d’organitzar els JJOO aquest segle (ho havia provat dècades enrere), en què es va emportar el premi Londres. Bassat fou l’alma mater d’aquella meravellosa obra d’art a nivell publicitari que va ser la presentació dels Jocs Olímpics que es van atorgar a Barcelona.

Preguntat sobre si la candidatura de Madrid li va demanar algun consell, la resposta fou taxativa: “noâ€?. “Quin consell els haguĂŠs donat?â€?, vaig preguntar jo. “Home, que haguessin posat com a subseu Marroc o Algèria, i aixĂ­ tindrien el gran fet diferencial de portar per primera vegada l’olimpisme a l’Àfricaâ€?. La candidatura de Madrid va preferir contractar un senyor, que 2 milions d’euros desprĂŠs, se n’orgulleix d’haver fet dir a l’alcadessa de Madrid la ja cèlebre frase Relaxing Cup of...

! "

meravellosos com nosaltres sí ens creiem que som. És el moment de prendre’s una Relaxing Cup of til¡la, i potser tornar a començar. I Començar fent autocrítica sobre aquests darrers 38 anys. Espanyols i catalans, catalans i espanyols, i que cadascú sigui el vulgui ser. Però autocrítica si us plau.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

AQUELLES VELLES NOSTÀLGIES: ENTRE EL FRANQUISME I L’OLIMPISME

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

MERCÈ ARÁNEGA, QUE ATERRA A L’AUDITORI AMB ‘BONA GENT’

Tres dies abans de parlar amb la Mercè Aránega veig un capítol sencer de Poble Nou a Canal Català. Li comento que una de les coses que més m’ha sorprès és l’excés de maquillatge.

– En què han millorat les sèries catalanes durant aquests anys?

– Tècnicament han millorat i, com dius, el maquillatge és millor, com els guions. Tots n’hem après, des dels guionistes, els realitzadors, els càmeres... Però el fulletó continua sent el fulletó.

Parlem de tot: de teatre, de sentiments, de passió, d’amistat i, és clar, de l’obra Bona gent.

La cita és el 26 d’octubre a l’Auditori de Cornellà.

una tarda amb...

Mercè ArĂĄnega: “Sempre he tingut molta energia. De vegades massaâ€?.

Text TONI DELGADO Fotos TVC / DAVID RUANO Havia de ser un monòleg a tota castanya, però em vaig quedar travada. No sabia què dir i vaig començar a inventar-me el textâ€?, recorda la Mercè ArĂĄnega (Buenos Aires, Argentina, 1957). Es va quedar en blanc un o dos segons, que li van semblar “una horaâ€?, a Teatre sense animals, desprĂŠs de dos mesos representant l’obra al Romea i enmig de la 21a funciĂł al Teatre Metropol de Tarragona. Durant vuit o nou setmanes va patir un episodi de pĂ nic escènic i va arribar a plorar per por a sortir: “hi ha gent que ha deixat el teatre un temps quan li ha passat. I sĂ­, m’ho vaig plantejar, però vaig poder superar-hoâ€?.

“

– Va ser com un malson en directe? – Fou molt estrany. Vaig dir òstia. No era nomÊs que se m’haguÊs oblidat el guió, sinó que ni sabia on estava! Per sort, no m’ha tornat a passat. Això quedarà per a la història, per a la meva història!

La història d’una actriu amb un recorregut llarg i consolidat que ara interpreta la Margie Walsh, una dona amb una

La Mercè Arånega.

Foto TELEVISIĂ“ DE CATALUNYA.

ser acomiadada de la seva feina en un supermercat i està disposada a tot i tot a coses que mai s’havia plantejat fer [com visitar un vell conegut, en Mic-

key Dillon, interpretat per l’Àlex Casanovas]�– per sortir endavant. És el personatge principal de Bona gent, un dels plats forts de la nova temporada de l’Auditori de Cornellà . La cita, el 26 d’octubre.

Aprendre català Ês útil T’oferim tots els nivells

A classe o des de casa

consulta el web www.cpnl.cat

cruta u ultura na tgarda astronòmica amb... “SEMBLA QUE NO ET DIRIGEIXIâ€?

Aquesta versiĂł de l’obra de David Lindsay-Abaire estĂ dirigida per Daniel Veronese, un director que parla amb la mirada: “sembla que no et dirigeixi.

No hi ha cap ordre i... veus que has ar

pel teu compte, però ell et va acompanyant. Et guia�. – És com un Pepito Grillo? – MÊs o menys. Diu que no pot imposar un personatge, que si ho fes el resultat seria fals. La veritat l’has de buscar dins teu.

6 VIU CORNELLĂ€

I dins seu, la Mercè Arånega ha sabut trobar un personatge complex, ple de Una escena de Bona gent amb el Mickey i la Margie.

Foto DAVID RUANO. dolor i tambĂŠ d’optimisme com la Margie, que “tĂŠ esperança, força i sentit de l’humor. Hi ha gent graciosa independentment del que li passiâ€?. S’assembla a la Paquita, la patidora per excel¡lència d’El Cor de la Ciutat [a qui interpretava]? Diu que sĂ­ a mitges. Les dues sĂłn lluitadores, però la Margie encara ho tĂŠ pitjor, perquè ha de cuidar una nena discapacitada però, alhora, ĂŠs capaç de fer-nos riure molt. És molt xerraire i parla com una velocista: “una amiga em va dir nena, la Margie sembla una mĂ quina de cosir! M’ho vaig apuntar. Em va

que he de fer un monòleg de set pà gi

coneguis algú que xerri molt, ja saps què dir-li, que sembla una mà quina de L'entrevistada, a Estació d'enllaç.

Foto TELEVISIĂ“ DE CATALUNYA. ! "# INJUSTĂ?CIA AMB HUMOR Bona gent ĂŠs una obra que et descolloca perquè “penses que va cap a un lloc i acaba en un altre. Et fa passar una estona divertida. És molt rĂ pida, rius molt perquè tracta la injustĂ­cia amb sentit de l’humor i compta amb uns actors de luxeâ€?. Amb dos d’ells va coincidir a El Cor de la ciutat: el RubĂŠn AmetllĂŠ [Stevie Grimes], el cap que farĂ fora la Margie de la feina per arribar tard “malgrat saber que no ĂŠs puntual $ %& *% + * 0 %3 * 4 perquè si no el despatxarien a ellâ€?; i l’Àlex Casanovas, “immens, fent un pa-

L'Àlex Casanovas i la Mercè Arånega, a Bona gent. D. RUANO.

(passa a la pĂ gina 8)

Museu Agbar de les Aigües.

DESCOBREIX UN MUSEU CONTEMPORANI DEDICAT A L’AIGUA

On l’aigua viu, on vius l’aigua. www.museudelesaigues.com GAUDEIX D’UN DIA PERFECTE PER A TOTA LA FAMÍLIA

EXPERIMENTA, GAUDEIX I DIVERTEIX-TE AMB L’AIGUA

Ctra. de Sant Boi, 4-6. 08940, Cornellà de Llobregat.

Metro L5 Cornellà Centre, Trambaix T1 i T2 Les Aigües.

FGC L8 Cornellà Riera, Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85.

cruta u ultura na tgarda astronòmica amb... (ve de la pà gina 6) per que no Ês amb el que se’l relaciona sovint: aquí no Ês el divertit de la colla. Els dos gairebÊ som els protagonistes, malgrat que ell surti al cap de mitja hora�.

8 VIU CORNELLĂ€

– Una de les pors de l’actor Ês no arribar a ser creïble? – Aquesta no l’he tinguda mai. Els nervis sempre hi són. Quan portem la meitat dels assajos em poso molt nerviosa. És com si no entenguÊs res i puc arribar a estar atacada just abans de sortir a actuar. Però quan trepitges l’escenari, tot comença a

ge i et saps el guió, tens nervis de por a equivocar-te i perquè tothom et mira, però no d’inseguretat. Jo gaudeixo a l’escenari, però hi ha gent que ho passa tan malament que no ho aconseguirà mai.

68 < = >?@KW?Z Per com parla de la seva professiĂł i canvia el to o la veu sencera si vol citar una altra tercera persona. Fins i tot canta â&#x20AC;&#x201C;ho fa dos o tres vegades durant lâ&#x20AC;&#x2122;entrevistaâ&#x20AC;&#x201C; se li nota que ĂŠs feliç en un escenari. Ă&#x2030;s la vida que ha triat i la seva passiĂł.

seves petites a EstaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;enllaç, la Laia Marull i lâ&#x20AC;&#x2122;Aina Clotet, a qui recorda patint a la sèrie un dia que havia de fer un petĂł %& *

<

molt i molt nerviosaâ&#x20AC;?. Però sobretot parla meravelles de la Mariona Ribas, la Marta a El Cor de la Ciutat: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs veritat, ara

* + Z% * +

dinant a casa seva. Sempre estĂ formant-se i aprenent...

No paraâ&#x20AC;?.

Entre elles va sorgir una relaciĂł que va traspassar els

" # $ % Marona a la Mercè, que es diu igual que sa mare: â&#x20AC;&#x153;pensa que va entrar a la sèrie amb 15 anys. Mai oblidarĂŠ una escena en què havia de plorar i em deia no em surt, no em surt... La vaig tranquil¡litzar dient-li tu ves mirant-me al ulls i procura que tâ&#x20AC;&#x2122;arribin les emocions. Ho va fer perfecte. Ă&#x2030;s una actriu impressionantâ&#x20AC;?.

Com la Mercè ArĂĄnega, que sembla senzilla i es confessa aliena a tota la parafernĂ lia que envolta lâ&#x20AC;&#x2122;star system. Per això, quan va compaginar televisiĂł i teatre alternatiu, es va negar a posar el seu nom per davant de la resta, fos quin fos el paper que interpretava. Dâ&#x20AC;&#x2122;això seâ&#x20AC;&#x2122;n diu humilitat i idea dâ&#x20AC;&#x2122;equip. A mĂŠs, tambĂŠ reivindica la lluita per un teatre de qualitat: â&#x20AC;&#x153;el dâ&#x20AC;&#x2122;entreteniment hi ha de ser, però de qualitat.

No pot ser una merda. A França en tenen un que diuen teatre de vodevil, no ĂŠs de calces i sostens, sinĂł comèdies molt divertidesâ&#x20AC;?.

El seu primer paper va ser al CĂ­rcol Catòlic de Badalona, que durant un temps fou lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltima parada dâ&#x20AC;&#x2122;una jornada intermina & * + # + les classes de pantomima, acrobĂ cia i dansa, continuava a les

+ * + /0 del Teatre, prèvies als assajos al CĂ­rcol. Dâ&#x20AC;&#x2122;estudiant tambĂŠ va participar, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, a sèries de TelevisiĂł Espanyola a Ca-

Mercè ArĂĄnega i Mariona Ribas, a El Cor de la Ciutat. F. TVC. talunya. La seva vida sâ&#x20AC;&#x2122;estirava com un xiclet, però ella mai no sâ&#x20AC;&#x2122;ha considerat ordenada: â&#x20AC;&#x153;sempre he tingut molta energia.

De vegades massaâ&#x20AC;?. â&#x20AC;&#x153;ÂĄQUE NO SOY GALLEGO \6< 3^_ W Z`8 # Va nĂŠixer a Buenos Aires, on es va cansar de veure el pare renegant quan li deien gallego: â&#x20AC;&#x153;ÂĄque no soy gallego, que soy

w # Com tants altres, els pares havien marxat de Catalunya fugint dels feixistes. La mare sâ&#x20AC;&#x2122;havia casat lâ&#x20AC;&#x2122;any 1936.

Al cap de mig any li van matar el marit a lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre i desprĂŠs â&#x20AC;&#x153;va conèixer el pare quan ell va tornar de la Segona Guerra Mundialâ&#x20AC;?. Van marxar a França i dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ a lâ&#x20AC;&#x2122;Argentina, el lloc de naixement del seu germĂ (1955) i de la pròpia Mercè (1957).

Temps desprĂŠs van tornar a Catalunya. â&#x20AC;&#x153;Ja tâ&#x20AC;&#x2122;ho pots imaginarâ&#x20AC;?, enceta. Ella no volia trencar amb la seva vida ni deixar de veure els amics. Son germĂ encara sâ&#x20AC;&#x2122;ho va prendre pitjor i va passar-se un any plorant una bona estona cada dia. Al viatge, 16 dies pel mar, van viure una escena surrealista ara i molt normal en aquella època: quan van arribar a València * * * Sâ&#x20AC;&#x2122;anomenava barco fallero al vaixell que (passa a la pĂ gina 10)

Campanya testimonial â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?

â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?, que hi hagi accidents a la carretera El Servei CatalĂ de TrĂ nsit inicia la nova campanya per prevenir accidents a la carretera amb el lema â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?.

Una campanya impactant basada en diferents testimonis, tots casos reals que han patit algun tipus dâ&#x20AC;&#x2122;accident de trĂ nsit que els ha marcat de per vida.

Alguns testimonis i les conseqßències de lâ&#x20AC;&#x2122;accident ENRIQUE QUILES

MONTSE MONTAL RedacciĂł El Servei CatalĂ de TrĂ nsit ha iniciat una nova campanya per rĂ dio, televisiĂł, sales de cinema i en format pre-roll a Internet. TambĂŠ es pot visionar a la pĂ gina web www.gencat.cat/transit2013/ A la campanya surten testimonis reals que pretenen conscienciar del perill que hi ha a les carreteres, un perill que ens pot afectar en tot moment i en qĂźestiĂł de segons a qualsevol de nosaltres, ja siguem conductors, copilots, acompanyants, motoristes o simples vianants.

8 testimonis reals expliquen directament a la cĂ mera com un accident els va canviar la vida Testimonis Lâ&#x20AC;&#x2122;anterior campanya presentava cinc testimonis, dels quals, quatre tornen a protagonitzar aquest any la campanya â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?: el Josep Roca, lâ&#x20AC;&#x2122;Albert Quiles, el Jordi Casellas i la Mireia Sanz, a la majoria dels quals lâ&#x20AC;&#x2122;accident va deixar en una cadira de rodes de per vida. Les lesions que els acompanyen a causa de lâ&#x20AC;&#x2122;accident sĂłn la paraplegia, el traumatisme cranioencefĂ lic i, en algun cas, tambĂŠ la mort de lâ&#x20AC;&#x2122;acompanyant.

Una vegada mĂŠs, el Servei CatalĂ de TrĂ nsit engega una campanya de sensibilitzaciĂł viĂ ria protagonitza

seqßències dâ&#x20AC;&#x2122;un accident. Tots sĂłn casos reals.

4

un accident de trĂ nsit i el seu nĂŠt de 2 anys va resultar greument ferit.

â&#x20AC;&#x153;

La mare de la Montse va morir atropellada per un cotxe en un pas de vianants als 58 anys.

â&#x20AC;&#x153;

A banda, hi ha testimonis nous. En aquest cas, es tracta de la veu dels familiars que han patit les conseqßències de lâ&#x20AC;&#x2122;accident. La Mireia SĂĄnchez i la seva germana; lâ&#x20AC;&#x2122;Enrique Quiles, que

Montse Montal, la mare de la qual va morir atropellada. Persones que han de dedicar part de la seva vida a lâ&#x20AC;&#x2122;atenciĂł

tâ&#x20AC;&#x2122;ha canviat la vida per complet.â&#x20AC;?

Que marxin aixĂ­, en un instant, ĂŠs molt injust.â&#x20AC;?

dâ&#x20AC;&#x2122;accidents de trĂ nsit tĂŠ, per tant, vuit models diferents, que expliquen directament a la cĂ mera durant un minut i mig què recorden del dia de lâ&#x20AC;&#x2122;accident i què senten arran de les conseqßències que ha comportat, com per exemple una testimoni que diu: â&#x20AC;&#x153;Rabia, por lo que era y cĂłmo acabĂŠâ&#x20AC;?. Aquesta campanya vol conscienciar sobre com eren ells abans i, sobretot, com aquell segon de mala sort els ha afectat per a la resta de les seves vides.

#

I ĂŠs que, a mĂŠs, aquesta nova campan- & !' & ya incideix en el fet que no ĂŠs nomĂŠs no, el temps no ho cura tot, el temps et lâ&#x20AC;&#x2122;accidentat qui pateix les conseqßèn- deixa una cicatriuâ&#x20AC;? o â&#x20AC;&#x153;TindrĂ seqĂźeles

greus, quedarĂ com una plantaâ&#x20AC;?. protagonistes dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes històries: !"

- ( )

* pletâ&#x20AC;? o â&#x20AC;&#x153;Això de sĂłc feliç ja no ho puc lâ&#x20AC;&#x2122;espectador i sâ&#x20AC;&#x2122;espera que, amb decladir, perquè ja no ho serĂŠ maiâ&#x20AC;?. Mostra, racions i vivències de testimonis reals i per tant, que hi ha casos en què el pa- directes, el missatge pugui arribar mitiment recau en els familiars i no se sap llor.

# la responsabilitat que tenim tots quan posem el peu a la carretera, una acciĂł que cal fer amb els cinc sentits.

La campanya vol fer

Responsabilitat

Conscienciar

SensibilitzaciĂł Aquesta campanya de sensibilitzaciĂł $ %

+ *

perills que hi ha a la carretera

TambĂŠ es pot visionar els testimonis a la pĂ gina web gencat.cat/transit2013/ Tâ&#x20AC;&#x2122;agrada la campanya â&#x20AC;&#x153;Podem evitar-hoâ&#x20AC;?? DĂłnaâ&#x20AC;&#x2122;ns la teva opiniĂł a: premsasct@gencat.cat

cruta u ultura na tgarda astronòmica amb... (ve de la pà gina 8) coincidia amb aques-

ta festa popular.

10 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

Z ^! <!?

El pare va tornar a lâ&#x20AC;&#x2122;Argentina i la Mercè, la mare i el germĂ van anar a viure amb lâ&#x20AC;&#x2122;Ă via a la porteria de la Ronda Universitat nĂşmero 3. Acostumada a les cases petites del barri del Parque Patricios de Buenos Aires a Barcelona se sentia superada i la gent li semblava Charlot â&#x20AC;&#x153;perquè caminava molt rĂ pidâ&#x20AC;?.

Però un del seus pitjors records sĂłn unes colònies amb la secciĂłn femenina: â&#x20AC;&#x153;ens feien cantar el Cara al Sol { + haver de tornar a casa...â&#x20AC;? Els pares no li parlaven dâ&#x20AC;&#x2122;independència, â&#x20AC;&#x153;però tenien molt clar que se sentien catalans.

Ara la famĂ­lia ĂŠs molt independentista. Anirem a la via catalana [la conversa es va fer pocs dies abans]. Hi vaig pel dret a decidir. DesprĂŠs ja es votarĂ per la independènciaâ&#x20AC;?.

Li pregunto si seria una bona idea fer una cadena entre els representants de la cultura perquè canviĂŻ la situaciĂł, però no ho veu clar. â&#x20AC;&#x153;El meu nivell de vida ha baixat en un 50% en els Ăşltims dos anysâ&#x20AC;?, sentencia. Diu que TV3 nomĂŠs continuarĂ amb La Riera, i que no es farĂ la tercera temporada de la sèrie en la qual estava participant; Gran Nord: & &

amb sis o set personatges nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha deu

* %& *% + la crisiâ&#x20AC;?.

L'OBSCURA SENYORA MANUBENS No meâ&#x20AC;&#x2122;n puc estar i tambĂŠ li parlo del seu paper a Pa negre, el de lâ&#x20AC;&#x2122;obscura Senyora Manubens. â&#x20AC;&#x153;Amb lâ&#x20AC;&#x2122;AgustĂ­ [Villaronga, el director]â&#x20AC;?, reconeix, â&#x20AC;&#x153;tot ĂŠs molt fĂ cil. Teâ&#x20AC;&#x2122;n recordes dâ&#x20AC;&#x2122;aquell petĂł?

Hi ha qui mâ&#x20AC;&#x2122;ha dit que era el mĂŠs fastigĂłs que ha vist al cinema. El vam gravar des de diferents anglesâ&#x20AC;?. Confessa que no li queda cap personatge que porti temps esperant. Lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim va ser la Mare Coratge, que â&#x20AC;&#x153;el vaig fer millor o pitjor, però lâ&#x20AC;&#x2122;he fet. He tingut sortâ&#x20AC;?. Però un cop es va treure lâ&#x20AC;&#x2122;espineta â&#x20AC;&#x153;tâ&#x20AC;&#x2122;adones que no era tan important, que no nâ&#x20AC;&#x2122;hi &

>

La veritat ĂŠs que mâ&#x20AC;&#x2122;agrada mĂŠs fer de la Margieâ&#x20AC;?. §

La Mercè Arånega, a Estació d'enllaç.

Els actors de Bona gent.

Foto TVC.

ruta gastronòmica

La Taula, història viva del barri dâ&#x20AC;&#x2122;Almeda

El Jordi i el Pedro, a La Taula.

Text i fotos TONI DELGADO n dels moments mĂŠs intensos de la meva infĂ ncia eren les nits de pel¡lĂ­cules de lâ&#x20AC;&#x2122;Oest amb el pare, tot i que no acabĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;entendre per què els indis eren els dolents i sâ&#x20AC;&#x2122;amagaven tant. Clint Eastwood i John Wayne eren els meus preferits, en una època en què Bud Spencer i Trance Hill ens feien riure molt. TambĂŠ mâ&#x20AC;&#x2122;agradava veure fotos antigues de la famĂ­lia. A vegades agafava Ă lbums i sobres amb fotos â&#x20AC;&#x201C;generalmentâ&#x20AC;&#x201C; en blanc i negre i jugava a imaginar. Mâ&#x20AC;&#x2122;encantava escoltar els relats dels pare i ara, ja mĂŠs grandet, em continua agradant arribar a La Taula i escoltar converses com les dels PĂŠrez, el Rafael,  *

* Z * Â&#x201A; nant. Som a La Taula, al barri dâ&#x20AC;&#x2122;Almeda.

12 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

U

â&#x20AC;&#x201C; Portem 20 anys a Almeda. El pare abans tenia un restaurant a la Zona Franca i es va traslladar aquĂ­. En aquell moment al barri nomĂŠs hi havia tres o quatre restaurants. Aquest era segurament el mĂŠs antic i sâ&#x20AC;&#x2122;utilitzava com a taverna. â&#x20AC;&#x201C; Quan vaig arribar ja es deia La Taula. No sĂŠ des de quan.

Lâ&#x20AC;&#x2122;havia portat una senyora gran. I lâ&#x20AC;&#x2122;Adolfo dos o tres anysâ&#x20AC;&#x201C; intervĂŠ el Rafael.

â&#x20AC;&#x201C; Havia estat una taverna de pas, amb barrils de cervesa. Era

< + = $/ * existia. AquĂ­ hi havia dues casetes. Amb lâ&#x20AC;&#x2122;arribada a lâ&#x20AC;&#x2122;alcaldia de Montilla, la barriada va crĂŠixer i va canviar molt amb lâ&#x20AC;&#x2122;obertura dâ&#x20AC;&#x2122;El Corte InglĂŠs. Tota aquella zona eren descampats.

TEMPS DE 2.0 Al Jordi tambĂŠ li agrada repassar les fotos i veure com ha canviat lâ&#x20AC;&#x2122;Almeda, que ha passat â&#x20AC;&#x153;gairebĂŠ de carrer veĂŻnal a ser com un circuit, amb el World Trade Center, lâ&#x20AC;&#x2122;Splau...â&#x20AC;? I La Taula no deixa de ser â&#x20AC;&#x153;història viva i culinĂ ria del barriâ&#x20AC;? i sâ&#x20AC;&#x2122;ha adaptat als nous temps i necessitats. Ă&#x2030;s, com diu el Jordi, La Taula 2.0, perquè mĂŠs enllĂ de tenir compte al Facebook i estar apuntats al Foursquare, que tambĂŠ, han ampliat la seva > # #

* $ # ra, amb amanides, empanades de tonyina, bistec de vedella, escalopes de pollastre...

ELS CLIENTS FIDELS Fa un temps el seu gran pĂşblic potencial eren sobretot tre (passa a la pĂ gina 14)

rcuta ultura gastronòmica (ve de la pĂ gina 12) fa molts anys seâ&#x20AC;&#x2122;ls afegeixen, sobretot, els de

â&#x20AC;&#x201C;â&#x20AC;&#x153;que volen mĂŠs coses a la planxa i digeribles. Ara potser al client no li vĂŠnen tant de gust els guisats o estofats, que tambĂŠ treballem molt bĂŠâ&#x20AC;?. Entre els clients clĂ ssics â&#x20AC;&#x153;nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha que porten 20 anys menjant el nostre pĂşding casolĂ !

Z *

4 &

# Això fa que La Taula sigui, com diu un popular anunci dâ&#x20AC;&#x2122;una encara mĂŠs popular marca de refrescos, un nucli social. Una petita gran famĂ­lia que gaudeix de la carn del mateix proveĂŻdor de fa dues dècades o dâ&#x20AC;&#x2122;un peix de qualitat.

TRENS I RAILS AllĂ hi podrem tastar menjars tĂ­pics de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă via, una dieta equilibrada, variada i amb productes de qualitat. Perquè la riquesa de la cuina mediterrĂ nia ĂŠs precisament â&#x20AC;&#x153;la suma i la fusiĂł de molts conceptes, com lâ&#x20AC;&#x2122;hamburguesa, que provĂŠ dâ&#x20AC;&#x2122;Hamburg o el tomĂ quet, dâ&#x20AC;&#x2122;Amèricaâ&#x20AC;?. De VirgĂ­nia ĂŠs la col¡lecciĂł de quadres # K OX

Y â&#x20AC;&#x153;eren dels anteriors propietaris. SĂłn imatges de trens i railsâ&#x20AC;?. A lâ&#x20AC;&#x2122;entrada tambĂŠ destaca un ninot que representa una xef i que porta escrit La Taula al davantal. Un regal que li van fer a la ConsolaciĂłn, la mare.

14 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

LA FOTO El xef de La Taula ĂŠs el Pedro, el tiet del Jordi, que porta 40 anys en la professiĂł i que lâ&#x20AC;&#x2122;acompanya a la foto. â&#x20AC;&#x201C; Al Quinto Tapa ja vam sortir a la foto el pare i jo. Per què no li fas al Pepe? El tenim allĂ amagat i tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;ho mereix. â&#x20AC;&#x201C; Em sembla bĂŠ, però... Jordi, com que he parlat amb tu, sobretot, quedaria estrany... Us la faig als dos? â&#x20AC;&#x201C; Dâ&#x20AC;&#x2122;acord!

TRENS I RAILS I el Pepe deixa un moment la cuina â&#x20AC;&#x201C;un parell de minuts, perquè ĂŠs gairebĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;hora dels menĂşsâ&#x20AC;&#x201C;, i posa per a la foto. Abans el = ## \ Y

amb nutella, llet condensada, nata, xocolata calenta, â&#x20AC;&#x153;delĂ­cies que als menĂşs [dâ&#x20AC;&#x2122;altres llocs sâ&#x20AC;&#x2122;entĂŠn] no se solen oferirâ&#x20AC;?. Una altra de les darreres creacions ĂŠs la broqueta dâ&#x20AC;&#x2122;Oreo amb xoco # _ _ # `

Y â&#x20AC;&#x153;hem abaixar els preus i a lâ&#x20AC;&#x2122;entrada tenim, com a detallets, caramels i xiclets, perquè els clients vegin que estem molt pendents dâ&#x20AC;&#x2122;ellsâ&#x20AC;?. I conclou amb un comentari que ens omple dâ&#x20AC;&#x2122;orgull com a col¡laboradors de lâ&#x20AC;&#x2122;esde* Y \

* blanc [abans era de tons salmons i grocs]. La veritat ĂŠs que la iniciativa ha funcionat molt bĂŠâ&#x20AC;?. §

LA TAULA C/ Tedoro Lacalle, 9 (CornellĂ de Llobregat). Telèfon 93 474 02 79 Facebook La Taula dâ&#x20AC;&#x2122;Almeda.

Present a Foursquare la Taula dâ&#x20AC;&#x2122;Almeda

cultura

Parèntesi, la nova â&#x20AC;&#x201C;i frescaâ&#x20AC;&#x201C; proposta dâ&#x20AC;&#x2122;oci i entreteniment dâ&#x20AC;&#x2122;El GĂ­njol Edicions

Un lector llegeix el primer nĂşmero de la revista Text i foto TONI DELGADO uposo que ha de ser semblant a triar el nom del teu nen, però com que no en tinc, no sĂŠ si ĂŠs exagerada o no la comparaciĂł. En tot cas, buscar el nom dâ&#x20AC;&#x2122;una nova publicaciĂł sempre ĂŠs una gran notĂ­cia $ + & & * * * * a portar endavant el projecte. Parèntesi ĂŠs com es diu la nova revista dâ&#x20AC;&#x2122;oci i entreteniment, editada amb el segell dâ&#x20AC;&#x2122;El GĂ­njol Edicions per a lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Catalana del Vènding (ACV), i, per tant, germana dels Viu (Viu lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, Viu CornellĂ i Viu El Prat). El primer nĂşmero va sortir al juliol i el segon, que estem preparant, apareixerĂ a lâ&#x20AC;&#x2122;octubre i tindrĂ la medallista olĂ­mpica MarĂ­a Vasco com a portada. El naixement de Parèntesi suposa una gran notĂ­cia en temps molt delicats per a tots els sectors, i mĂŠs en el periodĂ­stic.

16 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

S

En un racĂł del calaix hem trobat un document històric i emotiu. No perquè hagi passat gaire temps, sinĂł per la seva importĂ ncia. Amb lletra dâ&#x20AC;&#x2122;ordinador i a mĂ hi havia un llistat de possibles noms, des dâ&#x20AC;&#x2122;

a La tertĂşlia o La xerrada. Vist en perspectiva, crec que la * _ < _ <

\ molt bĂŠ el moment de desconnexiĂł que pot tenir el pĂşblic al qual va dirigida: empreses dâ&#x20AC;&#x2122;arreu de Catalunya amb mĂŠs de 25 treballadors i amb mĂ quines de Vènding â&#x20AC;&#x201C;de cafè, petits comestibles, snacks... ĂŠs partĂ­cip del parèntesi.

PER CONSULTAR-LA A INTERNET... , que tambĂŠ es pot consultar en versiĂł digital (ac ), neix amb la voluntat dâ&#x20AC;&#x2122;entretenir el consum del Vènding amb els seus continguts dâ&#x20AC;&#x2122;oci i entreteniment, amb seccions com cultura, esports o escapades i una part dedicada al sector, amb les novetats i la presentaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un producte.

TambĂŠ, ĂŠs clar, recordant els serveis que lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Catalana del Vènding ofereix als seus associats. La nova revista, editada pel GĂ­njol Edicions i lâ&#x20AC;&#x2122;ACV, estĂ associada a lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł Catalana de Premsa GratuĂŻta i la seva audiència estĂ mesurada per lâ&#x20AC;&#x2122;EGM. CONTINGUTS DEL PRIMER NĂ&#x161;MERO Al primer nĂşmero, la portada va ser la Titan Desert, la prova esportiva mĂŠs dura del mĂłn. Vam tenir lâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat de parlar amb alguns dels seus participants. Tres formaven part de lâ&#x20AC;&#x2122;equip GAES â&#x20AC;&#x201C;lâ&#x20AC;&#x2122;humorista Santi MillĂĄn; el ciclista i entrenador de lâ&#x20AC;&#x2122;equip Roberto Heras, i Antonio GassĂł, director general i conseller delegat de lâ&#x20AC;&#x2122;empresaâ&#x20AC;&#x201C; i el quart, Francesc Oltra, ĂŠs conseller delegat dâ&#x20AC;&#x2122;Ibervending i soci de lâ&#x20AC;&#x2122;ACV. TambĂŠ vam fer un deliciĂłs reportatge del Kit Kat, un article sobre com utilitzar millor el Twitter, un apunt de la història i els serveis de lâ&#x20AC;&#x2122;ACV i les darreres novetats del sector del Vènding...

I vam recĂłrrer alguns dels indrets mĂŠs meravellosos de la Cos | * + # / }

\ com les llegendes que hi expliquemâ&#x20AC;&#x201C;, vam gaudir de lâ&#x20AC;&#x2122;art del * ~ / * ` /> * } lâ&#x20AC;&#x2122;Albert Espinosa, ! " §

societat

La cuina com a llegat, cultura i solidaritat

L'ediciĂł de l'any passat de la Cuina de la Diversitat.

Text TONI DELGADO Foto CEDIDA er a una persona que estigui formant-se com a cuiner o que simplement gaudeixi posant-se el davantal i preparant plats i anar provant receptes, una proposta com la Cuina de la Diversitat ĂŠs un regal. Funciona com si fossin classes magistrals de receptes populars i tradicionals de diferents paĂŻsos dâ&#x20AC;&#x2122;arreu del mĂłn. Aquest any, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, hi estan representants el Marroc, el Senegal, lâ&#x20AC;&#x2122;Argentina, lâ&#x20AC;&#x2122;Equador, Hondures, Cuba... Parlem de la Cuina de la Diversitat, que tindrĂ lloc el proper 29 de setembre, entre les 12:00 i les 15:00 hores, al Parc de la Infanta, i que

4

4

*Â&#x201A;

18 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

P

Els assistents podran veure com cuinen els cuiners, preguntar el que vulguin, per exemple, sobre â&#x20AC;&#x153;ingredients que no sĂłn tan tĂ­pics dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­â&#x20AC;? i, ĂŠs clar, degustar els plats, a partir de les 13:30 hores. Lâ&#x20AC;&#x2122;activitat serveix per a obrir els ulls i aproparse a altres cultures: â&#x20AC;&#x153;per a ells ĂŠs un orgull representar els seus paĂŻsos a travĂŠs de la cuinaâ&#x20AC;?. El DivĂĄn de los Sentidos ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;organitzador de lâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniment i compta amb lâ&#x20AC;&#x2122;ajut de lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament, lâ&#x20AC;&#x2122;encarregat dels materials i els aliments. â&#x20AC;&#x153;Com a professora de cuinaâ&#x20AC;?, continua lâ&#x20AC;&#x2122;Eva DavĂł, xef del restaurant, â&#x20AC;&#x153;mâ&#x20AC;&#x2122;encanta aquest certamen, perquè la informaciĂł que rebo ĂŠs privilegiada i, per suposat, la transmeto a les meves classesâ&#x20AC;?.

El rerefons de la Cuina de la Diversitat ĂŠs solidari, ja que la recaptaciĂł â&#x20AC;&#x201C;els tiquets sĂłn a un euro mĂŠs la voluntatâ&#x20AC;&#x201C; anirĂ Ă­ntegrament destinada a Catratxhos-AssociaciĂł de CooperaciĂł

Â&#x20AC; & peses dâ&#x20AC;&#x2122;escolaritzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;escola Santa Teresa de JesĂşs i del centre de capacitaciĂł juvenil â&#x20AC;&#x153;Casa Populorum Progressioâ&#x20AC;?.

LA CONNEXIĂ&#x201C; HUMANA â&#x20AC;&#x153;Com a organitzadorsâ&#x20AC;?, explica el Jaume VilĂ , gerent dâ&#x20AC;&#x2122;El DivĂĄn de los Sentidos, â&#x20AC;&#x153;amb aquesta activitat busquem enaltir la diversitat com un valor per a la convivència. Creiem que la cuina ĂŠs la forma mĂŠs directa i primitiva de connexiĂł humanaâ&#x20AC;?. En la mateixa lĂ­nia opina la MĂłnica Ferigra, cuinera del restaurant: â&#x20AC;&#x153;aquesta trobada mâ&#x20AC;&#x2122;enriqueix com a cuinera, però tambĂŠ com a persona. Conèixer els costums dâ&#x20AC;&#x2122;altres cultures i en aquell moment ens unim tots i no hi ha raça ni idioma que ens separiâ&#x20AC;?. En altres edicions la MĂłnica hi va col¡laborar, però aquest any â&#x20AC;&#x153;li donarĂŠ protagonisme al meu paĂ­s, lâ&#x20AC;&#x2122;Equador, amb la recepta Maduro Lampeado, de la qual espero que en gaudiuâ&#x20AC;?.

ESCOLARITZACIĂ&#x201C; GRATUĂ?TA El projecte de Catratxhos-AssociaciĂł de CooperaciĂł amb Hondures treballa per a escolaritzar de forma gratuĂŻta i de qualitat a nens i joves en situaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;extrema pobresa a travĂŠs el manteniment de lâ&#x20AC;&#x2122;escola i el centre de capacitaciĂł. Els alumnes amb mĂŠs carències nutritives reben un recolzament alimentari diari i 31 joves de zones rurals poden seguir, grĂ cies a un sistema de beques, lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł secundĂ ria a la â&#x20AC;&#x153;Casa Populorum Progressioâ&#x20AC;?. Aquests sĂłn els objectius solidaris de la Cuina de la Diversitat, per on han passat paĂŻsos com el Camerun, on es fan servir unes pedres que fan de morter i que passen de generaciĂł en generaciĂł. §

SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

info@sover.es

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379 www.sover.es

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

cultura

Laura Garcia: â&#x20AC;&#x153;El mĂŠs difĂ­cil de dibuixar un còmic ĂŠs construir la narrativaâ&#x20AC;?

Text i fotos TONI DELGADO â&#x20AC;&#x201C; Hola BelĂŠn! Què tal? Et trucava per saber qui ha estat el guanyador del premi al millor autor local al Concurs de Còmics Ciutat de CornellĂ . â&#x20AC;&#x201C; Hola Toni! Doncs ha tornat a ser la Laura Garcia. Tens el seu telèfon, no?â&#x20AC;&#x201C; contesta la BelĂŠn RodrĂ­guez, la coordinadora del concurs.

Repasso lâ&#x20AC;&#x2122;agenda, parlo amb la Laura Garcia (Barcelona, 1983) i acabem quedant una altra vegada, 12 mesos

_ & /~ # Les aventures de Perth i Bel Ês el títol del còmic, que podeu llegir al nostre web www.elginjoledicions.com.

La Laura Garcia. â&#x20AC;&#x201C; Com et sents desprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;haver tornat a guanyar?

Si et sĂłc sincera, ĂŠs un sentiment agre & Â&#x20AC;  X K /> any que podia participar i pensava Laura, ara, a pel premi. A pels 1.200 euros, [el lot de còmics valorat en 300 euros i donat per Panini] i el viatge al festival dâ&#x20AC;&#x2122;AngoulĂŞme! No ho he aconseguit, però estic sĂşper contenta del meu premi.

20 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

â&#x20AC;&#x201C; Què tâ&#x20AC;&#x2122;ha faltat per guanyar el primer premi?

Ahir vaig estar mirant els còmics que han guanyat a la resta de categories i veia que potser el meu no tenia allò especial dâ&#x20AC;&#x2122;alguns dels altres, que es notava la diferència. Potser era per la composiciĂł.

tantment penses què elimines perquè tâ&#x20AC;&#x2122;hi cĂ piga tot. La dolenta, com que ĂŠs una bruixa, podia aparèixer de sobte i agafar el Bel, el gat. Tampoc quedava estrany. â&#x20AC;&#x201C; Els gats tâ&#x20AC;&#x2122;inspiren molt, perquè tambĂŠ sortien al còmic de lâ&#x20AC;&#x2122;any passat, La siesta afgana.

Sâ&#x20AC;&#x2122;ha notat, no? [Riem]. â&#x20AC;&#x201C; I tant! En aquest cas el gat ĂŠs un antiheroi total. Â&#x201A; & Â&#x192; # Â&#x201E; # %/ # # a les il¡lustracions.

â&#x20AC;&#x201C; Les aventures de Perth i Bel ĂŠs un homenatge a les coses perdudes?

[Riu]. Mâ&#x20AC;&#x2122;agraden molts els videojocs...

[No Ês qßestió de desvetllar massa mÊs]. La veritat Ês que es fa difícil resumir una història en quatre pà gines i que #

â&#x20AC;&#x201C; Què ĂŠs mĂŠs difĂ­cil escriure el teu guiĂł i fer els dibuixos, o il¡lustrar els relats dels altres?

Fer-ho tot tu. Sempre demano consells a gent del meu entorn perquè potser no veig els errors a primera vista. Si has dâ&#x20AC;&#x2122;il¡lustrar un conte, per exemple, estĂ s mĂŠs condicionat. Et diuen vull un pla general i et fas una idea. Ă&#x2030;s menys complicat.

â&#x20AC;&#x201C; La dolenta del relat ĂŠs molt fugaç, no?

[Riem]. Tens raó. El mÊs difícil de dibuixar un còmic Ês construir la narrativa. Cons-

â&#x20AC;&#x201C; En què has millorat com a dibuixant en aquests 12 mesos?

No he parat de fer treballs i col-

laboracions. Potser un mateix no nota tant la millora, però crec que ho he fet Â&#x2020; & el còmic amb mĂŠs temps que el de lâ&#x20AC;&#x2122;any passat... â&#x20AC;&#x201C; O sigui que no hi ha hagut un Moment Correus... [Lâ&#x20AC;&#x2122;estiu passat la Laura i la seva parella, el Carles, van arribar % %Â&#x2C6; *

de marge per enviar el còmic].

No, no! [riem]. Aquest cop vaig lliurar el còmic en mĂ un dia abans del termini. El vaig encetar dos mesos abans. â&#x20AC;&#x201C; Com et van dir que havies tornat a guanyar?

Dilluns [lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista va tenir lloc el passat 26 de juliol i el divendres 20 va ser quan es va reunir el jurat]. Em vaig aixecar ben dâ&#x20AC;&#x2122;hora, cap a les nou i escaig i anava mirant el Facebook... Estava molt nerviosa! Quan la BelĂŠn em va trucar, cap a dos quarts dâ&#x20AC;&#x2122;una, el primer que vaig pensar va ser quina putada! No sĂŠ si queda bĂŠ dir-ho. Com et deia abans, volia el primer premi i em vaig cabrejar amb mi mateixa. Però ara estic molt satisfeta. §

societat

El compromĂ­s dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona amb les persones Text RedacciĂł Fotos CEDIDA â&#x20AC;&#x2122;aigua de la teva vida ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;eslògan dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona i el tĂ­tol dâ&#x20AC;&#x2122;un emotiu vĂ­deo que podeu veure al web www.aiguesdebarcelona.cat. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi descriu lâ&#x20AC;&#x2122;aigua com un company de viatge vital contĂ­nuament present als nostres hĂ bits: a la dutxa, quan ens rentem les mans o netegem els aliments, gaudim de la piscina... Però tambĂŠ ĂŠs una preocupaciĂł mĂŠs per a moltes famĂ­lies necessitades.

L

22 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

Les persones sĂłn un compromĂ­s per a AigĂźes de Barcelona, que es preocupa pels ciutadans dels municipis on presta els seus serveis i que per això ha reforçat la seva aposta pel Fons de Solidaritat, una iniciativa conjunta amb la FundaciĂł Agbar i encetada lâ&#x20AC;&#x2122;any 2012 que permet ajudar al pagament del consum dâ&#x20AC;&#x2122;aigua a les famĂ­lies sense recursos.

EL FONS DE SOLIDARITAT Durant el seu primer any de vida, O XXX * del Fons de Solidaritat i es van atorgar 1.200 ajudes. Una ajuda que sâ&#x20AC;&#x2122;ha doblat &

juliol, havia arribat a 3.000 nuclis familiars. El compromĂ­s dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona consisteix en un ajut a la famĂ­lia perquè redueixi la despesa generada (a la quota de servei i consum) per la prestaciĂł del servei de subministrament domiciliari de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua potable.

Per a consolidar la iniciativa, aquest any tots els ajuntaments en els quals lâ&#x20AC;&#x2122;empresa subministra aigua potable han signat un protocol per tal dâ&#x20AC;&#x2122;ampliar la tasca del Fons de Solidaritat. Seran aquests els que, tenint en compte la seva feina diĂ ria de suport als ciutadans mĂŠs necessitats, establiran quins seran els destinataris dels ajuts complementa-

Acte del Dia Mundial de lâ&#x20AC;&#x2122;Aigua al Museu Agbar de les AigĂźes. Â&#x2021; Â&#x20AC; Â&#x2C6;XÂ&#x2030;Â ribarĂ a unes 25.000 persones (6.000 llars) i que, com diu el president executiu dâ&#x20AC;&#x2122;Agbar Ă&#x20AC;ngel SimĂłn, remarca el compromĂ­s dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona amb els municipis i les persones que en formen part: â&#x20AC;&#x153;ĂŠs permanent, forma part de la nostra manera de serâ&#x20AC;?.

A mÊs, al febrer Aigßes de Barcelona va signar un altre acord amb Cà ritas Diocesana de Barcelona amb què es comprometia durant quatre mesos a oferir "

# * dâ&#x20AC;&#x2122;aigua a les persones ateses per CĂ ritas i susceptibles de rebre aquest ajut.

El requisit ĂŠs que el consum dâ&#x20AC;&#x2122;aigua per persona i dia no superi els 100 litres, la xifra recomanada per lâ&#x20AC;&#x2122;OrganitzaciĂł Mundial de la Salut (OMS) per a cobrir les necessitats bĂ siques i garantir un desenvolupament vital òptim.

SENSIBILITAT â&#x20AC;&#x153;Ă&#x2030;s una modesta aportaciĂł a la immensa acciĂł social que duu a terme CĂ ritasâ&#x20AC;?, ressalta Ignacio Escudero, director dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona. Mentre

que per al director de CĂ ritas Diocesana de Barcelona, Jordi RoglĂĄ, lâ&#x20AC;&#x2122;acord deixa clara â&#x20AC;&#x153;la sensibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Barcelona en aquests moments difĂ­cils; ĂŠs + + tresâ&#x20AC;?.

UNA TASCA PERMANENT AigĂźes de Barcelona participa activament amb organitzacions com la FundaciĂł Banc dels Aliments o CĂ ritas, incansables perquè les persones necessitades mĂŠs properes rebin cada dia productes bĂ sics. O com Femarec, Creu Roja i la FundaciĂł MambrĂŠ. De fet, des de 1998 la FundaciĂł Agbar dĂłna suport a moltes entitats que sâ&#x20AC;&#x2122;ocupen dels mĂŠs frĂ gils, com Unicef, que promou els drets dels infants oferint-los protecciĂł, salut i educaciĂł; lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, que tracta de millorar la qualitat de vida dels nens malalts de cĂ ncer i les seves famĂ­lies; la FundaciĂłn Astoreca a Xile; i la FundaciĂłn Vicente Ferrer, implicada amb una tasca impagable a lâ&#x20AC;&#x2122;Ă?ndia. §

sabies que...

El mestre

24 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

Text TONI DELGADO â&#x20AC;&#x201C; A veure... En falten tres [deia mentre obria mĂŠs els ulls, com per captar mĂŠs la nostra atenciĂł]. Diguiâ&#x20AC;&#x2122;m noms i cognoms... [...]

Ah, o sigui que torna a faltar el senyor Colom... Colom ha volat!

AixĂ­ era la posada en escena dâ&#x20AC;&#x2122;en Juan Delgado, que el primer dia de classe ja va aclarir que no era mon mare. Havia arribat amb el seu posat mĂŠs seriĂłs i una maleta a la mĂ , de la qual en treia un bolĂ­graf i uns apunts artesanals amb franges esgrogueĂŻdes. Comptava el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;alumnes que hi havia a classe amb el dit i ens preguntava qui faltava per apuntar els seus noms. Sempre solien ser els mateixos.

En Delgado era recte, però afable, molt de la broma i un gran professor. Fomentava que tâ&#x20AC;&#x2122;entressin ganes de descobrir la força de Fuenteovejuna o de Lâ&#x20AC;&#x2122;alcalde de Zalamea. Ho aconseguia recreant alguns paratges de les obres, però tambĂŠ picant-nos, o mĂŠs aviat recriminant-nos, que no sabĂŠssim dades que ell considerava bĂ siques: â&#x20AC;&#x153;però si això ho sabrien *

8 * Â Â&#x2030; dien El Quixot & # El dia de lâ&#x20AC;&#x2122;examen ens dictava les preguntes. Era lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşnic profe que ho feia a lâ&#x20AC;&#x2122;institut.

Lâ&#x20AC;&#x2122;heu endevinat, el Sabies que... del mes tracta sobre la pedagogia i els docents. Els grecs van anomenar paidogogos al servent â&#x20AC;&#x201C;generalment un esclau vellâ&#x20AC;&#x201C; que acompanyava els nens al centre educatiu i que tambĂŠ els podia instruir. Sòcrates defensava la pedagogia com a via per a ajudar lâ&#x20AC;&#x2122;alumne a trobar els tresors del seu esperit, mentre que Aristòtil apostava per una educaciĂł intuĂŻtiva i PlatĂł fou el primer en establir un pla dâ&#x20AC;&#x2122;ensenyança. El va dividir en dues parts: a la primera, amb la gramĂ tica i la lĂ­rica (mĂşsica i poesia) com a matèries; a la segona, amb lâ&#x20AC;&#x2122;astronomia, lâ&#x20AC;&#x2122;aritmètica i la geometria com a assignatures.

Â&#x2039; *

/ primer manual de formaciĂł dels mestres: Institucions oratòries. Aleshores el professor era com un pare que sâ&#x20AC;&#x2122;havia dâ&#x20AC;&#x2122;adaptar a lâ&#x20AC;&#x2122;alumne, motivar-lo i castigar-lo si era necessari.

Amb la davallada de lâ&#x20AC;&#x2122;Imperi RomĂ , lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;Alexandria va prioritzar la pedagogia com a mitjĂ perquè els nens arribessin a ser virtuosos. Les famĂ­lies mĂŠs riques decidien que fossin els monjos els qui decidissin el pla dâ&#x20AC;&#x2122;estudis. Ja al segle XII, sorgirien escoles que es van congregar per formar estudis generals o associacions â&#x20AC;&#x201C;papes i reis els van concedir certs privilegisâ&#x20AC;&#x201C; i acabar convertint-se en universitats.

A lâ&#x20AC;&#x2122;humanisme del Renaixement va despuntar, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, Joan LluĂ­s Vives, partidari de la pedagogia social, que tĂŠ en compte aspectes com els vicis socials o la marginaciĂł. Durant la Reforma va augmentar el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;escoles i el dâ&#x20AC;&#x2122;ordres religioses dedicades a lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł. Temps en què Erasme de Rotterdam defensava una pedagogia cristiana i racional, a mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un salari digne per al mestre. Al segle XVIII lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł ja es veia com a sĂ­mbol de progrĂŠs econòmic i social, i a França es va fundar la primera Escola Normal de Mestres. Fins al XIX no seâ&#x20AC;&#x2122;n crearia una a Espanya. Va ser a Madrid. $ # # % *

Maria Montessori, defensa que sigui el professor qui incentivi el lliure desenvolupament de les seves capacitats, mentre que la pedagogia Freinet (CĂŠlestin Freinet) aposta per un mètode interactiu en el qual el nen passa a ser lâ&#x20AC;&#x2122;agent de la seva pròpia educaciĂł. En els darrers anys, lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł de les noves tecnologies ha fet que les classes siguin cada cop mĂŠs virtuals. El que no canvia, però, ĂŠs que, en teoria, els mestres hagin dâ&#x20AC;&#x2122;anar mĂŠs enllĂ dels continguts curriculars i ensenyar els alumnes valors i ajudar-los en la seva evoluciĂł personal. §

cultura

Als altres Viusâ&#x20AC;Ś, la nova secciĂł

Una actuaciĂł de Pentina el Gat. Text TONI DELGADO Foto CEDIDA n el nostre afany de reforçar la connexiĂł entre les tres revistes Viu (Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, Viu CornellĂ i Viu El Prat) â&#x20AC;&#x201C;que comparteixen segell, El GĂ­njol Edicions, i equipâ&#x20AC;&#x201C;, hem volgut inaugurar Als altres Vius.. Una secciĂł on es parlarĂ de lâ&#x20AC;&#x2122;oferta cultural, gastronòmica, dâ&#x20AC;&#x2122;oci... de les altres ciutats de referència. I al setembre tenĂ­em molt clar quin era lâ&#x20AC;&#x2122;esdeveniment mĂŠs simbòlic: la Festa Major del Prat, del 27 al 30.

E

26 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

La idea ĂŠs proporcionar-vos un fragment del reportatge o de lâ&#x20AC;&#x2122;article en qĂźestiĂł i que el pogueu seguir llegint al nostre web www.elginjoledicions.com. AllĂ hi trobareu lâ&#x20AC;&#x2122;agenda completa de la Festa Major del Prat, pensada com sempre, per a satisfer les necessitats i els gustos de pratencs i visitants de totes les edats. El Viu El Prat de setembre ĂŠs 100% Festa Major.

UN PETIT TAST Us deixem amb un petit tast de lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista que li hem fet a Sam Atienza, de la Companyia Pentina el Gat, que el dilluns 30 de setembre presentarĂ a la plaça de la Vila del Prat el seu espectacle RevoluciĂł! â&#x20AC;&#x201C; RevoluciĂł! ĂŠs revoluciĂł tambĂŠ?

Cada poble reacciona de manera similar, però diferent. El ritme ĂŠs fonamental. Hem apostat pels ritmes frenètics, però amb un lĂ­mit. I durant lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł anem improvisant coses. Dâ&#x20AC;&#x2122;un mateix espectacle en fem tres o quatre versions diferents. No sĂłn propostes tancades.

â&#x20AC;&#x201C; Heu de comunicar-vos per gestos molt discrets.

Això ho donen els anys i haver fet molts bolos. Tenim 17 anys de trajectòria com a companyia i acumulem mĂŠs de 2.000 actuacions, gairebĂŠ 3.000. Lâ&#x20AC;&#x2122;experiència fa que nomĂŠs mirant

K # < * / que tâ&#x20AC;&#x2122;entengui. DesprĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł, a la furgo, o lâ&#x20AC;&#x2122;endemĂ , parlem de com ha anat lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle. â&#x20AC;&#x201C; I tornar a fer-lo amb la il¡lusiĂł del primer dia. Ă&#x2030;s el mĂŠs difĂ­cil. El primer dia tens molts nervis, però no conei\ / Â&#x2020;

pots pujar a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari sense estar al 100%. â&#x20AC;&#x201C; Com tâ&#x20AC;&#x2122;ha canviat a lâ&#x20AC;&#x2122;escenari el fet de ser pare?

Mâ&#x20AC;&#x2122;ha anat bĂŠ. Ă&#x2030;s fantĂ stic tambĂŠ a lâ&#x20AC;&#x2122;hora de dissenyar els espectacles. No tant per als dâ&#x20AC;&#x2122;animaciĂł, sinĂł mĂŠs per als concerts pedagògics, que es fan per cursos i edats. El llenguatge i la ma / Â&#x20AC; â&#x20AC;&#x201C; Què ens podeu prometre sobre la vostra actuaciĂł a la Festa Major del Prat?

NomĂŠs que transmetrem molta energia perquè la gent balli, tambĂŠ els que no sâ&#x20AC;&#x2122;esperen fer-ho. Pensa que els mĂşsics i lâ&#x20AC;&#x2122;actriu som dâ&#x20AC;&#x2122;edats similars als pares que vindran. Els posarem, per exemple, la mĂşsica que escoltaven quan sortien del col¡le i la que ballaven no fa tant.

Ja sabeu, per continuar llegint la conversa, nomĂŠs heu dâ&#x20AC;&#x2122;adreçar-vos a www.elginjoledicions.com, on cada mes podeu llegir la versiĂł digital de les revistes Viu. §

entreteniments

28 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

HORITZONTALS: 1. HORITZONTALS: 1. Tan funest i macabre com pot ser un accident de circulaciĂł.

Port tan modern que no admet embarcacions / 2. Tornar-hi, com de costum. Donació en funcions (esperem) de pagament / 3. Cap de nosaltres. Si fos atrevit, paradoxalment, no diria això que dic.

Al centre de cada conreu / 4. Calla gairebÊ mig quilòmetre. Semblen bitxos ben manyacs, però són bolets / 5. Els valencians el troben semblant.

Aquest a qui sâ&#x20AC;&#x2122;assembla ĂŠs a lâ&#x20AC;&#x2122;EloĂŻse, però en noi / 6. Omplen el cor de lâ&#x20AC;&#x2122;atleta. No caduca mai: serĂ

# Â&#x2018; Â&#x2019; Â&#x201C; " instints. Despertes tots els contingents de reclutes forçosos / 8. Fan companyia a lâ&#x20AC;&#x2122;americana. Ă&#x2030;s a lâ&#x20AC;&#x2122;oxalat com a la neura la neurosi. De les dues en punt / 9. Sotmetre la perdiu a la prova de la barca. ~ Â&#x201D; Â&#x2018; Â&#x2030;X que el cavall el noti, quan lâ&#x20AC;&#x2122;hi clavi. MenĂşs en mal / Â&#x2018; Â&#x2030;Â&#x2030; $ $ *

$ * Traç sense vores / 12. Com a imatge ĂŠs venerable. Â&#x2022; / Â&#x2013; Â&#x2018; Â&#x2030; Â&#x192;< < #

represĂ lies, amaneixi. Â&#x192;~Â&#x2014;Â&#x2DC;0 Â&#x2020;$ Y Â&#x2030; Â&#x2039;

/ _ \ Â&#x201C; * " / 2. Ambit sense. El registre civil no els accepta,

~

Â&#x2018; Â Â&#x192; absurdament aquests armariets blancs i freds. Serenitat exigible a un electricista / 4.

Tan vaporĂłs que ĂŠs fĂ cil que / Â&#x2039; ` per una ampolla de cava / 5.

Sardina en vaga de fam. Com una fava però amb ganes dâ&#x20AC;&#x2122;escriure. Del punt a les dues / 6.

0

# ` homenatge. Junyir els bous per no saber pronunciar â&#x20AC;&#x2DC;aixovarâ&#x20AC;&#x2122; / Â&#x2019; ~ > " Â&#x2039;

Â&#x20AC;

Â&#x192; Â&#x161; Â&#x2018; Â&#x203A; Â&#x2039; / Â&#x20AC; seâ&#x20AC;&#x2122;n tĂŠ cap. Desig incontrolat dâ&#x20AC;&#x2122;obrir lâ&#x20AC;&#x2122;aixeta / 9. SĂłn ideals per dur-hi els ciris i acabar de passar les borratxeres. Els marrecs de can Pecanins / 10. Al suc i al bruc. Amb cinc Â&#x20AC; Â&#x20AC; # equips inferiors. Dues dâ&#x20AC;&#x2122;una tacada / 11. Li agafa al bisbe de Toledo quan es queda sense rĂ dio. Aquest sĂ­ que entra al circuit de lâ&#x20AC;&#x2122;art, però el de carrer / 12. Sâ&#x20AC;&#x2122;hi fan transaccions co < Un talp en aigĂźes oceĂ niques.

1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Tornem-hi

C

ada dia es parlen a Europa mÊs de 200 llengßes europees, així com moltes altres provinents d'altres continents. El Consell d'Europa advoca a favor del respecte per la diversitat cultural i lingßística i el suport a l'aprenentatge de llengßes. La destresa lingßística Ês una necessitat i un dret de tota la ciutadania. Per reforçar-ho, des de l'any 2001 celebra el 26 de setembre el Dia Europeu de les Llengßes, per iniciativa del Consell d'Europa.

30 VIU CORNELLĂ&#x20AC;

Amb aquesta diada pretĂŠn celebrar la riquesa de la diversitat lingßística d'Europa i el valor que pot derivar-ne, aixĂ­ com fomentar l'aprenentatge d'idiomes: "L'aprenentatge de #Â? Â&#x17E; Â&#x17E; Â&#x20AC; Â&#x201E; Â&#x17E; < Â&#x; Â&#x2020; ~ Â&#x17E; Â&#x20AC; Â&#x203A;XX / presentats en el Consell d'Europa a aprendre mĂŠs idiomes, a qualsevol edat, dins i fora de l'escola. Convençut que la * #Â? # Â&#x20AC;

" < cultural del nostre continent, el Consell d'Europa promou el

#Â? Â&#x20AC; Â&#x17E;~

AquĂ­, setembre ĂŠs, entre altres coses, sinònim dâ&#x20AC;&#x2122;inscripcions als cursos de catalĂ per a persones adultes. Al CNL de CornellĂ de Llobregat les fem els dies 16 i 17 per a lâ&#x20AC;&#x2122;alumnat antic i 18 i 19 per a lâ&#x20AC;&#x2122;alumnat nou. Trobareu tot la informaciĂł a

# Â Â&#x2039;Â&#x2014; Â&#x20AC; * que a mĂŠs dels cursos habituals, oferim un curs de Nivell D i altres novetats. Â&#x2021; Â&#x2039;Â&#x2014; Â&#x2022;Â&#x2039; ÂĄ Â&#x2014;

Â&#x2013; # ` " matriu de punts o un codi de barres bidimensional. Per ac " # Â&#x2039;Â&#x2014; ĂŠs necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (per \ Â&#x17E; Â&#x2013; # /

tipus de codis. Els tres quadrats de les seves cantonades

" ~ Â&#x2039;Â&#x2014; Â&#x17E; * # # ` "

Â&#x17E; Â&#x20AC; Â&#x2020; \ # ÂŤQRÂť deriven de ÂŤQuick ResponseÂť ja que el contingut pot ser desxifrat rĂ pidament.

Aquest codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) pot em # ` Â&#x2019; XÂ&#x203A;¢ < ÂŁ Â&#x2C6;¢¤ < Â&#x2C6;¢O ~

# ` Â&#x2030;X Â&#x2030; §

CNL DE CORNELLĂ&#x20AC; DE LLOBREGAT Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 - Fax 93 474 16 08 a.e. cornella@cpnl.cat - http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlcornella/

H

EM TORNAT AMB LES ENERGIES RENOVADES DE LES VACANCES I JA ESTEM PREPARANT L’EDICIÓ D’OCTUBRE DE ‘VIU CORNELLÀ’’. SERÀ UN NÚMERO FARCIT DE CÒMICS, PERQUÈ HI TROBAREU TOTA LA INFORMACIÓ DE LA MOSTRA DE CÒMICS DE CORNELLÀ, QUE CADA ANY ÉS UNA MICA MILLOR QUE L’EDICIÓ ANTERIOR. A MÉS, NO HI FALTARAN LES HABITUALS SECCIONS

‘SABIES QUE...’, ‘RUTA GASTRONÒMICA’ I ‘RACÓ DE L’ANUNCIANT’.

A TRAVÉS DEL RELAT D’UN VOLUNTARI ENS APROPAREM A LES PERSONES QUE NO TENEN SOSTRE PER CONÈIXER ALGUNES DE LES SEVES HISTÒRIES, PERÒ TAMBÉ DE LES SEVES NECESSITATS, QUE MOLTES VEGADES NO SÓN LES QUE ENS PODEN SEMBLAR MÉS LÒGIQUES.