Diari del Vallès 240 by Diari del Vallès

VALLÈS OCCIDENTAL edició

NOTÍCIES RELLEVANTS

N.240 02/11/2018

“Com el Vallès no hi ha res!”

Sistema LOWcostPREMSA

(Pere Quart)

Servei Quiosc 50 cèntims - Servei en mà 0€ (patrocinat)

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

SABADELL

La Seu d’Ègara aspira a convertir-se en el setè conjunt monumental català del Patrimoni Mundial de la Unesco

Sabadell posa quatre habitatges a disposició de persones sense llar

Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT de forma PATROCINADA

AGAFA’M I TAMBÉ...

Las neuronas espejo: ¿qué papel juegan en nuestra vida? (Javier Iriondo) Ui, què, com… (Josep Ballbè) Les creences, la consciencia i la realitat (Pep Viñas)

SANT CUGAT

Arriba a Vollperes el món de la Intel·ligència artificial VALLÈS » BARBERÀ DEL VALLÈS

El PHUBBING pot afectar les nostres relacions personals (Mercè Corbella)

La VI Mostra de Teatre Amateur de Barberà del Vallès obre el període d’inscripció dels projectes teatrals

Enfócate (Eugènia Dinarès)

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya presenta l’exposició

“PERILL! Salvats per la tecnologia”

Per què escric? (Mati Segura)

ENTREVISTA A:

Jaume Perarnau

SUPLEMENT

“El mNACTEC és un museu connectat al present”

PARLEM DE: CASTELLERS

CASTELLERS, els que sí que fan pinya pel país

kkPor que deberías invertit en criptomonedas Columna (KarlesK)

kk¿Qué necesitamos saber sobre resolución de conflictos en la empresa? Columna (Xavi Roca-Cusachs)

kkNo et deixis enredar

Columna (Josep Ballbè)

@gastrogramers

Amb la col·laboració de:

EdiTORS

AGENCY

PARTNERS

m MOMENTUM.barcelona

www.

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

DIARI DEL VALLÈS

EDITORIAL

DIARIDEL VALLÈS

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

Fer pinya no és cap opció Parlàvem la setmana passada sobre el desencís que acumula bona part de la ciutadania, davant l’actuació política, certament erràtica -amb el nostre reconeixement, això sí, a l’èpica demostrada pel sobiranisme- que s’està produint des de les eleccions del passat 21 de desembre de 2017. D’una banda, políticament, les files de l’independentisme semblen cada vegada més tortes -per no dir desunides-, amb el nord perdut per una manca de coordinació vers el que hauria de ser el gran projecte comú: en lloc de procurar l’ homogeneïtzació dels convençuts, presentar un discurs que engresqui als tebis o desplegar una pedagogia adreçada a qui no comparteix el propòsit, caminen pel fil de la disgregació, amb baralles insubstancials -o no tant- per veure qui encapçala i ens dirigeix cap a Ítaca. Aquí, no podem deixar de denunciar, però, els pals que el govern central -amo i senyor dels recursos i d’allò que s’anomena “el monopoli de la violència”- posa a les rodes de la carreta del dret a l’autodeterminació i el mandat democràtic de les urnes. Així i tot, a vegades hom es pregunta on comença -i acaba- l’actuació política d’alguns dirigents i on la canalització interessada i privada dels esdeveniments.

al si dels comuns -encara que, més que constitucionalistes, els podríem titllar de no independentistes, almenys fins fa tres dies, amb la renúncia d’Elisenda Alamany com a portaveu del grup. L’Elisenda i en Joan Josep Nuet opten ara per presentar una nova plataforma sobiranista. Però no ens deien els unionistes que els Comuns no eren independentistes? Ben bé, tota aquesta disbauxa -permeteu-nos anomenar-la aixíprovoca més confusió en la ciutadania -tant d’un bàndol com de l’altre-. Com si no s’explica l’enquesta feta pel Baròmetre Polític de Catalunya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periódico, que llança la dada que només el 42% dels enquestats volen ara un referèndum per la independència? La resposta, diàfana, és que la causa el desconcert. El que necessitem és veure un horitzó clar, un cim al qual arribar, encara que el camí sigui llarg i tortuós. Hem de construir junts, aplegar-nos tots, fer pinya com els castellers. Perquè això no és cap opció: ens juguem el futur del país i cal avançar units i no desbandats.

D’altre costat, el constitucionalisme també troba a faltar un ideari comú. Potser mai el va tenir, i, ad hoc, ho va improvisar davant els fets. En tot cas, l’última baralla desfermada es dona

#DiariDelVallès Consell Editorial direccio@diaridelvalles.cat

Gràcies per llegir-nos i, Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT.

DIARI DEL VALLÈS Dipòsit legal: B-29273.2012

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

 @DiariDelValles  @DiariDelValles  ELDIARIdelVALLES  hola@diaridelvalles.cat  www.diaridelvalles.cat Atenció al públic: Josep Trueta, 27 - 08224 Terrassa Oficines a: Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès (VALLÈS OCCIDENTAL)  937 808 152  subscriptors@diaridelvalles.cat  comercial@diaridelvalles.cat

1r DIARI LOWcostPREMSA!

El diari independent català de més audiència del Vallès Occidental!

Equip editor: Serafí Gàzquez, Antinea Ravarotto, Josep Calle, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Jordi de Arriba, David Bisbal, Lara López, Carles Cortada, Salva Ventosa, Ana Roca

SUPLEMENT

Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez

 @VallesEconomic

Consell editorial: Amadeu Cazador Puig, Alberto Rodilla, Tamer Al-kassimi Vargas, Antinea Ravarotto, Ana Roca i Miquel Pérez Giménez Editor Fundador i director Serafí Gàzquez i Moya Edita i gestió 4.0: MOMENTUM agency, partners, editors. www.MOMENTUM.BARCELONA Amb la col·laboració de:

Difusió controlada:

 terrassa@diaridelvalles.cat

SABADELL

 sabadell@diaridelvalles.cat

SANT CUGAT

 santcugat@diaridelvalles.cat

 economia@diaridelvalles.cat Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

distribució gratuïta

NOTÍCIES DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

VALLÈSeconòmic

VALLÈS > (I fora del Vallès)  valles@diaridelvalles.cat Rubí - Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Barberà del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Castellar del Vallès

Sistema LOWcostPREMSA Sant Quirze del Vallès Palau-solità i Plegamans Badia del Vallès Castellbisbal - Matadepera Polinyà - Ripollet Viladecavalls - Vacarisses Sant Llorenç Savall -Sentmenat - Ullastrell - Rellinars - Gallifa

FER UN BON ÚS DELS CORREUS ENS FACILITA LA FEINA. FEM-NE UN BON ÚS!

Vols entregar al teu establiment el DIARI DEL VALLÈS? Contacta amb nosaltres i sigues un punt d’entrega LOWcostPREMSA  distribucio@diaridelvalles.cat

DIARI DEL VALLÈS

CMY

El peix de llotja és peix fresc, de temporada i de proximitat. Desembarca en els ports de Catalunya i arriba a les peixateries el mateix dia de la seva captura. Troba’l amb l’etiqueta Peix de Llotja. Peix de llotja. Garantia de proximitat.

Unió Europea

DIARI DEL VALLÈS Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant  @jiriondo

Las neuronas espejo: ¿qué papel juegan en nuestra vida? que imaginamos. Las personas con las que interactuamos, los comportamientos que vemos a nuestro alrededor nos influyen… Y todo debido a esas neuronas espejo. En nuestro interior, de forma inconsciente, se generan esas emociones y llegamos a duplicar esos sentimientos o comportamientos. Si estás un buen rato rodeado de personas sonrientes, como si fuese un contagio emocional, poco después estarás más sonriente. Lo mismo ocurrirá si estás rodeado de personas con actitudes depresivas…

Tal y como se explicaba en un artículo de El País a principios de este año, el descubrimiento de las neuronas espejo hace poco más de dos décadas supuso un punto de inflexión muy importante en la neurociencia y la psicología. Con ellas se pudieron establecer unas bases neurobiológicas para identificar y comprender la conducta y el estado de ánimo de las personas que nos rodean. 1. LAS NEURONAS ESPEJO: DEFINICIÓN Las neuronas espejo son una tipología de neuronas que se activan en nuestro cerebro cuando llevamos a cabo una acción, pero también cuando observamos a alguien haciendo o sintiendo algo. Ante esa situación, éstas se activan en nuestra mente, reflejando como si nosotros estuviésemos llevando a cabo esa acción o teniendo ese sentimiento. Y su descubrimiento, como muchos otros grandes logros de la ciencia, fue producto de la serendipia. Mientras un grupo de científicos investigaban el funcionamiento de las neuronas motoras

de la corteza prefrontal del cerebro -la zona que regula nuestra emociones-, Giacomo Rizzolatti descubrió en 1996 en pleno proceso -y por casualidad- lo que hoy llamamos neuronas espejo. Por ejemplo, se ha demostrado que cuando en una conferencia el orador está contando una historia que tiene un alto componente emocional, las neuronas espejo hacen que las mismas partes del cerebro se activen tanto en quien está contando la historia como en quien la está escuchando. Eso nuevamente nos demuestra la importancia y el poder de las historias. 2. NEURONAS ESPEJO Y EMPATÍA Su efecto es como su propio nombre indica: producen una especie de reflejo en nuestro interior y, por eso, están tan relacionadas con la empatía. Cuando en una película vemos algún tipo de emoción de amor, ternura o de miedo, nosotros sentimos esas mismas emociones. Por otro lado, son la base en la que se construye el comportamiento social y crean el vínculo para com-

prender a los demás y entender mejor lo que están pensando o sintiendo. De hecho, existe una técnica que se llama mirroring (que significa reflejo) que sucede al duplicar de forma inconsciente el comportamiento de una persona, imitando su postura o sus gestos, permitiendo así crear un mayor vinculo y entendimiento. De hecho, todo ello siempre ha jugado un papel muy importante en técnicas de ventas y negociación para crear una mayor conexión. Uno de los campos en donde las mirror neurons tienen una función muy importante es en la realidad virtual, porque te hace sentir lo que estás viendo, y se utiliza en el mundo del deporte, en técnicas de rehabilitación, así como para curar fobias. Sin duda, el aprendizaje por imitación puede ser clave en nuestra evolución. 3. ¿QUÉ PODEMOS APRENDER DE ELLAS? Aprendemos mucho por imitación, por eso el entorno que nos rodea es más importante de lo

Sabiendo esto, lo que sí podemos hacer es fijarnos en personas, comportamientos y modelos positivos, porque si los observamos con más atención, las neuronas espejo nos ayudarán a comprenderlos mejor, a imitarlos, a modelar de forma constructiva. Todo ello nos ayudará a desarrollar algunas de esas cualidades positivas que queremos incorporar a nuestra vida. Dedícate unos minutos para poder disfrutar y aprender de estos dos reportajes que tienes en el artículo. Tanto Eduard Punset como su hija, Elsa Punset, han dedicado gran parte de su vida profesional en investigar el poder que tienen las neuronas espejo en nuestra vida. Que seas consciente del papel que juegan en tu vida te ayudará a conocerte mejor y, por supuesto, a entender mucho mejor el comportamiento humano. De hecho, el gran Anthony Robbins -con quien me he formadodedica gran parte de sus conferencias y seminarios a hablar sobre ellas y sobre la técnica del mirroring de la que te hablaba antes. Que todo este tema no te suene lejano o demasiado científico, porque en estas células se asientan algunas respuestas a muchas de tus preguntas.

DIARI DEL VALLÈS

on c o v i t r o p e e Multid h c r a B5 P y 1 B s El a n i Vitam + ) A A C B ( os Aminoácid

Tomi Misser

2º puesto en la Absa Cape Epic 2017 Campeón del Snow Bike Festival 2016

Aminoácidos ramificados (2:1:1) y vitaminas

Consigue un

Libera tu estómago: sin efectos secundarios

Proporciona energía a tus músculos durante 20 horas

Previene y retrasa la aparición de rampas

15% de descuento utilizando el cupón WELCOME18

al realizar tu compra en nuestra tienda on-line

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Josep Ballbè i Urrit Periodista  @DiariDelValles

Ui, què, com… Trio --totalment a l’atzar-- un parell de temes del dia a dia. Per això, justament, acabo de decidir que titularé així l’article. Concretament, em vull referir al “part” de l’anomenat “Consell de la República” i a l’acomiadament d’en Julen Lopetegui com a entrenador del Reial Madrid. Ambdós temes tenen alguna mena de semblança.

Societat »

Els policies es fotografien novament contra el càncer infantil

Em vull fer aquesta reflexió, aplicant les preguntes que se’n deriven. Més i tot, les eixamplaria a les famoses cinc “W” que configuren la base real de qualsevol notícia: “”Who, What, When, Why i Where”... O el que ve a ser el mateix: “qui, què, quan, per què i on”. Pel que fa a la identitat del subjecte --en tots dos casos-- no tinc gens clar que hàgim de parlar del binomi Torra-Puigdemont i de l’exentrenador dels “merengons”. Vaig més enllà quan pretenc intuir el “qui” o el “què” s’amaga darrere dels embolats. En el primer d’ells, fa massa anys que dura la brometa i res no acaba de quallar. Els números no quadren i la suposada majoria d’independentistes, mandat popular o com se li vulgui dir no deixa de ser una fal·làcia. A la vida, qualsevol objectiu --en qualsevol vessant de la mateixa-- requereix un “timing”. Mai, però, no pot ser etern en el temps. Més d’hora que tard s’ha de copsar algun resultat concret i real. Per ara, tanmateix, to és fum, fum i més fum. “Quan” es va començar a coure allò que batejaria com a “menú” en aquests sidrals? Acceptant que no estic en possessió de la veritat absoluta, faig aquesta asseveració: políticament, tot arrenca fa poc més de vuit anys, arran la sentència del Tribunal Constitucional, que eliminava alguns articles del nou estatut català. Esportivament --fa poc més de quatre mesos-- la mala sortida d’en Julen com a seleccionador espanyol i el seu rocambolesc fitxatge pel club del despòtic Florentino, no podia augurar èxits immediats i reptes reeixits. “Per què?” Si la política catalana és en mans de gent manifestament incompetent, l’assumpte havia de petar... Traslladant-ho a l’àmbit de la pilota de futbol, “Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi”. Per això, gairebé igualo política i esport i convinc que pitjor no es podien haver fet les coses. Ja per cloure aquesta reflexió, més d’un em criticarà. Més ben dit, em demanarà “on” (where) vull arribar. Ací, seré molt sintètic i clar, i ho faré mullant-me, com acostumo a fer sempre. Honestament, penso que cal senzillesa en les coses, humilitat en l’acció i elegància en tot moment. Són tres virtuts o carismes que no s’adquireixen per ciència infusa... Que, evidentment, no han palesat --en cap moment ni de bon tros-- ni el govern de la Generalitat ni la presidència d’un club de futbol centenari. Les bones maneres cal equiparar-les a valors com la noblesa, la galanteria, el bon tracte, el sentit de l’agraïment, etcètera. Fer una nota de premsa com la que es va fer per a destituir en Lopetegui freguen el cinisme, el menyspreu i l’orgull d’un president ferit que no ha sabut gestionar prou bé un “galliner”. De la mateixa manera, si tenim polítics presos i exiliats, queda demostrat que els qui haurien de tibar del timó del vaixell no saben on tenen la mà dreta. Ho deixo ací. Per a mi, s’ha acabat el pa torrat. Em fa molta pena tot plegat. En el cas futboler, realment tant se me´n fot. Ja s’ho faran. Ara bé, m’estimo el meu petit país i no puc acceptar que un parell de personatges ens portin de corcoll.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El passat dissabte es va presentar el Calendari Solidari 2019 en un acte al Parc Vallès. El passat 27 d’octubre, en un acte celebrat a la sala iSens de Cinesa Parc Vallès que va comptar amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, la Policia Municipal de Terrassa va presentar el seu Calendari Solidari 2019. La presentació s’emmarca dins de la campanya «Dale Candela!», la qual té per objectiu recaptar fons que aniran destinats a l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu per a la investigació del càncer infantil. L’altra pota, d’aquesta iniciativa plena d’altruisme, va ser l’activitat «Posa’t al seu cap», organitzada el 17 de setembre, on es va batre el rècord Guinness de 386 persones rapant-se al zero al mateix temps. La recaptació d’aquell dia va ser de 18.000 euros i 300 cabelleres. Totes dues activitats volen donar visibilitat a aquesta malaltia minoritària que afecta un infant per cada 200 adults. La Policia Municipal vol donar així el seu suport als infants i les seves famílies que viuen un procés de lluita contra el càncer.

Totes dues activitats volen donar visibilitat a aquesta malaltia minoritària que afecta un infant per cada 200 adults.

Les 12 imatges d’aquest Calendari Solidari 2019 –que ja està a la venda per un preu de 5 euros- tenen com a fil conductor una polsera Candela, de 5 metres, que serveix de nexe per manifestar la complicitat existent entre els agents del cos i els nens malalts de càncer. Amb això es vol transmetre la idea que les polseres Candela donen la força necessària als infants i les seves famílies per vèncer al càncer infantil. Les properes activitats previstes són la venda de calendaris solidaris i polseres Candela al mercadal de Terrassa, tots els dimecres i festius a partir del 31 d’octubre, i també a la Fira de Santa Llúcia.

DIARI DEL VALLÈS

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

DESCOBREIX LES PROMOCIONS I ELS MILLORS PREUS DEL 2018

SCOBREIX LES PROMOCIONS I ELS MILLORS PREUS DEL 2018

Conjunts de bany des de 199,99 €* * Models en stock, ﬁns a exhaurir existències

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31 Ctra. N 150, KM 6.7 - 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS - Barcelona Nou web: www.SB2.es

Conjunts de bany des de 199,99 €*

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Societat

Les intenses pluges obliguen l’ACA a retirar restes de vegetació acumulada a la riera de Palau de Terrassa REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’Agència Catalana de l’Aigua també actuarà per reparar l’esvoranc del talús de riera de les Arenes. Les importants pluges que van caure la passada setmana van obligar a ’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a realitzar una sèrie d’actuacions per tal de netejar les rieres afectades. Així, s’ha treballat per retirar la vegetació acumulada en un tram de la riera de Palau dins de la zona urbana de Terrassa. Els obstacles naturals sobre els quals s’ha actuat han estat arrossegats pels efectes de les intenses

pluges de la setmana passada. L’actuació desenvolupada permetrà garantir la lliure circulació de l’aigua i minimitzar el risc d’inundacions. Per altre costat, l’Agència també havia previst una altra actuació, la qual s’havia de dur a terme al llarg d’aquesta setmana, i que pretenia desenvolupar una sèrie de treballs al marge de la riera de les Arenes, concretament al talús situat al costat de la ronda de Ponent, on la pluja de la darrera setmana havia provocat un esvoranc. Els tècnics de l’agència van haver d’avaluar l’abast dels danys i determinar quines accions eren les necessàries per a reparar l’esvoranc, així com quantificar el possible cost de l’obra.

Societat

La campanya per debatre sobre el futur de Terrassa engegarà a La Maurina REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El passat dimarts 30 d’octubre es va dur a terme la primera trobada, per iniciativa de la plataforma ciutadana ANA

La plataforma ciutadana Àgora Noves Atenes (ANA) de Terrassa, sota el lema “33 barris, una ciutat”, ha iniciat una nova línia de treball per tal de debatre sobre el futur de la ciutat i de cadascun dels seus barris.

Encara que el format de les trobades serà variable, la primera, que va debatre sobre el barri de La Maurina, va adoptar la fórmula de la tertúlia-debat, la qual cosa va convertir-la en un dinàmic encreuament d’idees.

L’acte va ser obert, però calia prèvia inscripció mitjançant un correu a l’adreça electrònica de l’ANA, info.anaterrassa@gmail. com. A la trobada de La Maurina van ser presents representants de diverses entitats del barri, com el PrejuSarau, el Viver (Fundació Maria Auxiliadora), l’Associació de Veïns de La Maurina, el club de futbol La Maurina o els Diables de la Maurina, a banda de veïns i veïnes a títol individual. D’aquesta manera, l’ANA manté les trobades internes de treball, les trobades de ciutat, les trobades sectorials amb convidats i incorpora aquestes trobades per copsar la realitat dels diferents barris de la ciutat i poder fer propostes en positiu.

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

EXPOSICIÓ

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya presenta l’exposició

“PERILL! Salvats per la tecnologia” La mostra explica com la tecnologia contribueix a la prevenció de riscos, accidents i desastres REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) acull fins al 30 de juny de 2019 l’exposició “PERILL! Salvats per la tecnologia”, un espai de 1.000 m2 que mostra com la tecnologia contribueix a la prevenció de riscos, accidents i desastres. L’objectiu de la mostra és donar a conèixer els mecanismes, les actituds i els avenços tecnològics en l’àmbit de la prevenció de riscos,

a través d’interactius, maquetes, objectes històrics i material audiovisual. Els àmbits de la mostra són: Desastres naturals, Incendis, El factor humà, Desastres industrials i Transport. En cada àmbit, el visitant pot conèixer els riscos de sinistre en aquella àrea, exemples d’incidents concrets de diversos llocs del món que han tingut impacte mediàtic i amb quina tecnologia es poden evitar o minimitzar els riscos d’aquests desastres.

El mNACTEC El mNACTEC és un museu dedicat a difondre el coneixement i el patrimoni científic, tècnic i industrial. Conserva els testimonis materials més importants de la creativitat tècnica de la humanitat així com els objectes més rellevants inventats o fabricats a Catalunya. La visita al Museu transportarà el visitant a una fàbrica tèxtil de 1909 i podrà recórrer el passat, el present i el futur del transport, de l’energia, de les noves tecnologies i de la informàtica. La seu del mNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Objectes singulars i interactius L’exposició presenta objectes singulars i curiosos, alguns dels quals permeten la interacció del visitant. Entre els objectes exposats a la mostra destaquen: • Reproducció exacta de la càpsula Fènix 2 utilitzada per al rescat dels miners a Xile l’any 2010. • Simulador de terratrèmols, plataforma on es pot comprovar la vibració d’un terratrèmol. • Maquetes que reprodueixen fets històrics que han marcat un abans i un després en la prevenció d’accidents. • Giroscopi d’entrenament per a pilots i astronautes. • Sismògrafs i altres elements i altres elements de prevenció sísmica. • Gos robot de rescat per disminuir el risc d’accident dels equips de salvament en terratrèmols i altres catàstrofes. • Maquetes de vaixells que han fet història a casa nostra. • Simulador d’accident per comprovar les estructures de seguretat dels automòbils.

Propostes per a les famílies Amb la voluntat d’ampliar l’abast de la mostra, el mNACTEC programarà diverses activitats al voltant de l’exposició “PERILL! Salvats per la tecnologia”, tant en l’àmbit educatiu, l’àmbit familiar i l’àmbit de la divulgació. Les propostes adreçades al públic familiar inclouen una visita guiada a l’exposició, el taller “Salvats per la tecnologia” i la visita teatralitzada “Tranquils, el senyor

Gadget ens salvarà!”. Així mateix, cada dia i durant uns horaris concrets, els visitants poden experimentar en primera persona en alguns dels espais interactius: saber què se sent durant un terratrèmol en el simulador de terratrèmols, posar-se en la pell d’un pilot en el giroscopi d’entrenament per a pilots i viure les sensacions de bolcar amb el cotxe en el simulador d’accidents d’automòbils.

Totes les activitats i informació complementària al voltant de l’exposició es recullen al web:

www.mnactec.cat/perill

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

ENTREVISTA:

Jaume Perarnau, director del mNACTEC “El mNACTEC és un museu connectat al present”

Jaume Perarnau és Doctor en Història de la Ciència i actualment és el director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Ens parla de la tasca del museu i de la nova exposició temporal “PERILL! Salvats per la tecnologia”.

Quin és l’objectiu del mNACTEC? El mNACTEC és un museu dedicat a difondre, estudiar, conservar i posar en valor el patrimoni industrial, tècnic i científic del nostre país. El museu mostra la història recent. És un museu vinculat al passat recent, a la societat contemporània, a partir de la industrialització. Però és també un museu connectat al present, per la seva vocació de mostrar les innovacions tecnològiques i científiques, com es pot comprovar amb la nova exposició “PERILL! Salvats per la tecnologia”. És un museu de tecnologia? El mNACTEC no vol mostrar només objectes tecnològics i científics, sinó també explicar l’impacte i les aplicacions de la tecnologia i la ciència en la societat. També

en aquest cas la nova exposició n’és un exemple. Què podrem trobar a la nova exposició? L’exposició “PERILL! Salvats per la tecnologia” mostra com els avenços tecnològics han permès minimitzar els riscos d’accidents en diferents tipus d’accidents i catàstrofes, ja siguin naturals o relacionades amb l’acció humana. I ens ho mostra d’una manera molt gràfica, a través d’objectes, d’exemples d’accidents arreu del món i d’elements interactius. És una exposició per a tots els públics? Sí, és una exposició que té diversos nivells de lectura i que té un reclam important en els objectes singulars que s’hi exposen i en les demostracions dels espais d’experimentació com el simulador de terratrèmols o el giroscopi per a pilots i astronautes.

L’exposició “PERILL! Salvats per la tecnologia” mostra com els avenços tecnològics han permès minimitzar els riscos d’accidents en diferents tipus d’accidents i catàstrofes, ja siguin naturals o relacionades amb l’acció humana.

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Societat »

La Seu d’Ègara aspira a convertir-se català del Patrimoni Mundial de la REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La candidatura terrassenca ha estat inclosa a la llista indicativa que l’Estat espanyol presentarà a la Unesco. Terrassa aspira que la candidatura de la Seu d’Ègara i la seva decoració pictòrica sigui reconeguda per poder passar a formar part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Va ser el passat divendres quan va ser inclosa en la llista indicativa que l’Estat espanyol haurà de presentar a la Unesco, com a pas previ i imprescindible per ser candidata a Patrimoni Mundial, condició que atorga l’organisme internacional. El conjunt monumental egarenc no és l’únic que presenta l’estat, ja que també hi ha dues altres candidatures: Itàlica, ciutat romana ubicada prop de Sevilla, impulsada des

d’Andalusia, i el conjunt d’edificis mossàrabs a la península Ibèrica, promoguda des de Castella-Lleó, Castella-La Manxa i Galícia. El camí fins a arribar a aquesta aprovació ha sigut llarg. La candidatura va iniciar el seu procés per ser inscrita a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 27 de març de 2015, amb la presentació oficial de la candidatura. Una vegada aprovada per la Generalitat de Catalunya, el 29 de juny del 2016, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va trametre al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport –depenent del govern central- la proposta de candidatura per ser inscrita a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco. L’octubre del 2016 va ser presentat el dossier de la candidatura al Grup de Treball I de Patrimoni

Mundial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el qual va valorar molt positivament el projecte, suggerint la idea –finalment adoptadad’introduir, a banda de les pintures de la Seu episcopal, el seu marc arquitectònic. Així, finalment, el que es va presentar a la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial va ser el conjunt arquitectònic, arqueològic i artístic d’Ègara, on estan integrades les pintures murals del segle VI. Aquesta proposta de candidatura, sota la denominació de “La Seo episcopal de Égara y su decoración pictórica (siglos V-VIII)” va ser enviada al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport el passat 10 de setembre per ser inscrita a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco. Una candidatura que va ser defensada pels representants de l’equip redactor del dossier a la reunió del Grup de Treball I de Patrimoni Mundial, la qual va tenir lloc el passat 10 d’octubre. LES PINTURES DE LA SEU D’ÈGARA La Seu d’Ègara/Esglésies de Sant Pere és considerada una peça clau del patrimoni cultural català i universal. El conjunt de pintures dels absis de les tres esglésies, datades d’entre els segles V al VIII, és un superb exemple de pintura tardoromana cristiana conservada a Europa. Del segle VI són les pintures murals de l’absis de Santa Maria i de Sant Miquel; també destaca, per la seva singularitat, el retaule petri de Sant Pere (datat d’entre els segles VI i VIII); totes tres manifestacions constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l’art cristià alt medieval occidental. EL PATRIMONI MUNDIAL PER LA UNESCO CATALÀ A Catalunya hi ha 6 conjunts monumentals inscrits a la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO, que els considera de gran valor per a la humanitat, així com tres inscripcions de Patrimoni Cultural Immaterial a Catalunya, la Patum de Berga, els castells i la dieta mediterrània.

La candidatura de les pintures de la Seu d’Ègara va iniciar el seu procés per ser inscrita a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 27 de març de 2015 i no va ser fins al divendres passat –més de tres anys després- en què va ser aprovada Obra d’Antoni Gaudí, Barcelona i Santa Coloma de Cervello (19842005). Tres edificis construïts per l’arquitecte Antoni Gaudí (18521926), a Barcelona i proximitat, van ser inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial el 1984: El Parc Güell, al Palau Güell i la Casa Milà. Els quatre edificis afegits a la Llista el 2005 són: la Casa Vicens, LA Casa Batlló, l’Obra de Gaudí a la façana de la Nativitat i la Cripta de la Sagrada Família, I la Cripta de la Colònia Güell. Tota la seva obra testimonia la construcció creativa excepcional de Gaudí al desenvolupament de l’arquitectura i les tècniques de construcció a la fi del segle XIX i principis del XX. Aquests monuments són l’expressió d’un estil a la vegada eclèctic i molt personal que es va donar no solament a l’arquitectura sinó també a l’art dels jardins, l’escultura i totes les formes d’art decoratives. Monestir de Santa Maria de Poblet, Vimbodí i Poblet, Tarragona (1991). Aquesta abadia cistercenca, una de les més grans i més completa, envolta la seva església, que va ser construïda al segle XII. Associada a una residència reial fortificada i abrigant el panteó dels reis de Catalunya i Aragó, impressiona per la seva majestuosa severitat.

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

en el setè conjunt monumental Unesco

Palau de la Música/Hospital de St. Pau, Barcelona (1997). Aquests dos edificis es troben entre les més belles contribucions de l’arquitecte català del Modernisme Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música Catalana és una construcció exuberant amb estructura d’acer, ple de llum i d’espai, decorat per nombrosos grans artistes de l’èpo-

ca. L’Hospital de Sant Pau mostra la mateixa audàcia de concepció i de decoració, tot adaptant-se perfectament a les necessitats dels malalts. Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica, 50 indrets a tot Catalunya (1998). Aquests llocs d’art rupestre de la fi de la prehistòria, a l’arc mediterrani de

la península Ibèrica, constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional que descriuen la forma de vida, a una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i la seva temàtica Conjunt Arqueològic de Tàrraco, Tarragona (2000). Tàrraco, actual

Tarragona, va ser una ciutat administrativa i mercantil d’una importància considerable per a l’Espanya romana i el centre del culte imperial par a totes les províncies ibèriques. Va ser dotada de nombrosos edificis superbs on algunes parts han estat revelades per unes excavacions excepcionals. Encara que la major part dels vestigis visibles són fragmentaris i sovint preservats sota construccions més recents, ofereixen una imatge sorprenent de la grandesa d’aquesta capital provincial romana. Esglésies de la Vall de Boí, Lleida (2000). L’estreta Vall de Boí, situada als elevats Pirineus a la comarca de l’Alta Ribagorça, està envoltada de muntanyes abruptes. Cadascuna de les viles de la vall, envoltades de camps tancats, abriguen una església romànica.

La que t’ho ofereix tot en un únic lloc Amb 10 sales de vetlla, 350 places gratuïtes d’aparcament i fàcil accés en transport públic, som els únics que t’oferim tots els serveis funeraris (tanatori, crematori i cementiri) en un mateix recinte. Tot, amb l’objectiu que tant la persona difunta com la família rebin l’atenció que necessiten en un únic lloc, i no hagin de fer desplaçaments. Això només t’ho dona Funerària de Terrassa.

Carretera de Montcada, 789 08227 Terrassa Telèfon 93 786 94 00 · 900 268 268 funerariaterrassa.cat

FUNERÀRIA DE TERRASSA LA TEVA. LA DEL SERVEI INTEGRAL

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació  @DiariDelValles

Enfócate Los autores muchas veces se inspiran en sus grandes mentores y reescriben sus ideas. Quiero compartir textualmente a una de mis grandes inspiraciones, a quien leo cada día y que me ayuda a enriquecer mi vida. Marianne Williamson es una de las voces espirituales más aclamadas de nuestro tiempo y una de las autoras de crecimiento personal más apreciadas entre las lectoras femeninas.

“Tu miedo más profundo no es que seas inadecuado.  Tu miedo más profundo es que eres poderoso,  más allá de toda medida.  Es tu luz, no tu oscuridad, lo que te asusta realmente.  Tus papeles insignificantes no le sirven al mundo para nada.  Reducirte para que los demás no sientan inseguridad hacia ti, no es ningún signo de inteligencia.  Naciste para manifestar la gloria de Dios, que se encuentra en tu interior ”. Extracto de Volver al Amor, de Marianne Willia

Societat »

El projecte MetallVallès engega una prova per augmentar la presència de les dones en el sector del metall REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El curs “Iniciació al metall”, adreçat específicament a dones, representa un nou pas en la igualtat de gènere a Sabadell. En el marc del projecte MetallVallès, es posa en marxa el curs “Iniciació al metall”, que ja havia estat present en altres edicions del projecte, amb la peculiaritat que enguany s’adreçarà només a dones, principalment en situació d’atur. L’objectiu és augmentar la presència de la dona en un sector, el metall, tradicionalment masculinitzat. Es pretén que les persones que hi assisteixin adquireixin, entre altres, coneixements dels materials i dels processos bàsics de fabricació mecànica o d’interpretació de plànols. També, realitzaran pràctiques professionals en empreses del sector. És previst que, pròximament, es planifiquin noves edicions d’aquest curs.

MetallVallès es va posar per primera vegada en marxa durant el 2015 i, fins al 2017, els resultats de les dues edicions van permetre que 553 persones es formessin i 267 empreses participessin, amb un balanç final de 259 contractacions assolides, superiors a les previsions inicials. El pròxim 6 de novembre hi haurà una sessió informativa, que es durà a terme a les 9.30 h, al Centre de Formació Cal Molins (c. dels Calders, 32). Totes les persones interessades a inscriure’s al curs podran assistir a aquesta sessió informativa prèvia inscripció, adreçant un missatge electrònic a sabadelltreball@ajsabadell.cat La sessió servirà per explicar el context de l’acció formativa, contingut del curs i informació pràctica. Al final es recolliran les sol·licituds de les dones interessades en el curs per la qual cosa és imprescindible portar un CV actualitzat.

Setmana 44-2018 Any IV. Època IV

Les pimes del Vallès Occidental superen el registre del conjunt de Catalunya

PIMEC Vallès Occidental, en un estudi novador sobre el període 2013-2016, situa el teixit empresarial de la comarca com el segon més important de Catalunya  @VALLESeconomic

REDACCIÓ

talán, i el director de l’Observatori de PIMEC, Modest Guinjoan.

capdavant- com el més important dins del teixit productiu.

El passat divendres 26 d’octubre, PIMEC Vallès Occidental va presentar un nou estudi sobre els estats comptables de les empreses de la comarca vallesana. L’ informe, el primer d’aquestes característiques que es realitza, detalla la realitat econòmica de la comarca. A l’acte van estar presents, entre altres, el president de PIMEC Vallès Occidental, Josep Maria Ca-

L’informe presenta, com a punts més destacats, la pujança -positiva i a l’alça- de les pimes vallesanes, que mostren registres superiors als del conjunt de Catalunya, la qual cosa converteix el Vallès Occidental, de nou, en la segona comarca més important de Catalunya, només superada pel Barcelonès; d’altra banda, s’assenyala el sector industrial -amb el metall al

L’informe presentat, fet a partir de les dades de 8.912 pimes vallesanes, analitza diverses característiques en relació al conjunt de Catalunya, entre les quals destaquen les vendes -amb valors que es mouen entre 1,8 i 2,2 milions d’euros-, la facturació, la productivitat -es ressalta la xifra de 52.000 euros per empleat-, la rendibilitat i el deute.

Amb la col·laboració de

L’ informe, el primer d’aquestes característiques que es realitza, detalla la realitat econòmica de la comarca

DIARI DEL VALLÈS KarlesK (Carles Casals) Coach Financer, Conseller Patrimonial i CEO de Kapital Traders  @KarlesKcasals

Por que deberías invertir en criptomoneda REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Cada vez estoy mas metido en el mundo de las Criptomonedas, hemos empezado a dar formaciones en Sant Cugat y ahora también en Girona… Me encanta introducir a la gente emprendedora en este nuevo mundo, gente que siente la curiosidad de saber antes que esté implementado de una forma definitiva esta nueva era de la economía… Al principio es cuando hay las mejores oportunidades de aportar soluciones y para invertir… La industria financiera en todo el mundo empieza a notar la presión de las criptomonedas y las tecnologías blockchain. La capitalización bursátil de las criptomonedas pasó de 15mil millones a mas de 150mil millones de dólares en tan solo un año. Registrando las principales monedas un crecimiento de 10x a 20x. Estas criptomonedas son populares debido a su naturaleza inherente de descentralización y transparencia. Las crip-

www.

EDITORS

PARTNERS

AGENCY

m MOMENTUM.BARCELONA

tomonedas se pueden retener, intercambiar, transferir sin necesidad de una autoridad central y todas las transacciones se almacenan en el libro público descentralizado (Blockchain). El blockchain que es el hecho de que los detalles de las transacciones sean registrados por terceros autorizadores y que estos registros estén almacenados en múltiples nodos (ordenadores), hace que la transacción sea inmutable y de fácil acceso. Las criptomonedas hicieron posible la transferencia internacional de activos casi en tiempo real, algo que el sistema monetario FIAT, con tanto respaldo y bien investigado, aún tiene dificultades para lograr. Una transferencia de criptomoneda puede ocurrir casi en tiempo real dependiendo de la congestión de la red y de la tarifa pagada por la confirmación de la red. El hecho de que estas criptomonedas se negocien y acepten globalmente da a las criptomonedas las características del oro e incluso podrían reemplazar el oro como los instrumentos

EL MÈTODE INFAL·LIBLE

PER A L'EVOLUCIÓ

I EL CREIXEMENT PERSONAL I EMPRESARIAL

de cobertura preferidos en los años venideros. Un ligero cambio en la inversión de acciones y materias primas a la clase de activos criptográficos puede llevar el límite del mercado Blockchain a un mercado de un billón de dólares en muy poco tiempo. La falta de comprensión de la clase de activos criptográficos y la influencia de la opinión política sobre estos instrumentos, mantiene al mercado muy volátil y lo seguirá siendo en el futuro cercano. Independientemente de si varios gobiernos

aprueban o no la clase de activos criptográficos, el cripto mercado tendrá un impacto profundo en los mercados financieros. Los bancos ya están sintiendo la presión. La MD del FMI, Christine Lagarde, advirtió a los bancos y las instituciones financieras que deben ajustarse al impacto de las criptomonedas. Si tienes curiosidad ven al siguiente curso: www.karlesk.com

Estamos aquí para ayudar a tu economía a crecer… no vemos en el siguiente post!!

DIARI DEL VALLÈS Xavi Roca-Cusachs Pericas Formador en Liderazgo Armónico y fundador de eliteschool.es y humanleadership.net

 @EliteSchool_es

¿Qué necesitamos saber sobre resolución de conflictos en la empresa? REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Acudió un empresario a un reconocido mediador y le pidió si podía acompañarle a incorporar su cultura de la gestión de los conflictos en la empresa, aunque el empresario puso una primera condición: no podemos llamarlos conflictos, en nuestra empresa no tenemos conflictos. ¿Una empresa de 30,000 trabajadores que no tiene conflictos? El primer paso necesario es reconocer que los conflictos forman parte de la vida. No es que sean un problema, son una realidad, nos guste más o menos. El problema no es que haya conflictos, es que los trabajadores y los directivos no tengan herramientas para gestionarlos. Si los vemos como un problema, como algo que tapar, no le podremos dar una salida constructiva y, peor aún, no van a ser gestionados. El coste del conflicto en las empresas está calculado entre un 20% (empresas con poco conflicto) y un 50% (empresas con problemas graves) del coste por trabajador. ¿Realmente vamos a desdeñarlo o vamos a darle un lugar y vamos a buscar respuestas que nos sirvan? Así que vamos a dar algunas pautas sobre qué hacer con el conflicto, extraídas de la formación de Gustavo Fariña junto al Centro de Mediación Barcelona:

LOS CONFLICTOS LOS PODEMOS ABORDAR DE TRES FORMAS DISTINTAS: 1- El poder. Por rango dentro de la empresa quien tenga más categoría decide. Esto, evidentemente, resuelve la disputa concreta pero queda enraizado de tal forma que se sostiene y profundiza en el tiempo porque acaba con una sensación de desigualdad enquistada. Una de las cosas que no entendemos de los conflictos, es que no dependen de las cosas objetivas, no son problemas materiales, son situaciones emocionales que se concretan en disputas materiales. Ejemplo: dos trabajadores en una empresa; uno sube el aire acondicionado porque tiene calor; va el segundo y lo baja; vuelve el primero y lo vuelve a subir; el segundo lo baja; el primero va al segundo y le dice “o dejas en paz el aire o vas a tener problemas en esta empresa” (tiene amigos y contactos en las capas superiores de la empresa). Evidentemente esto acaba la disputa con el aire, pero desde ese momento, sin embargo, la sensación de injusticia y de resentimiento se encona porque no se han buscado las causas del conflicto ni se ha mirado si quizá existe una solución que beneficie a los dos. El problema es la injusticia. 2- El derecho. Se mira el reglamento de la empresa o las leyes laborales y se determina objetivamente la solución.

QUALITY NETWORKING PER A LA TEVA EMPRESA: Localitzador de clients Xarxa comercial Esdeveniments Presentacions

El problema de esta forma de gestionar es que la herida, el sentimiento, puede seguir abierto incluso después de que se haya hecho justicia. Ejemplo: un hombre de 75 años comparte un negocio mil millonario con su socio; eran amigos y habían empezado juntos en la casa del abuelo del primero; al principio hacían muebles a partir de palés y el negocio fue creciendo hasta ocuparse de la logística de grandes empresas, evolucionando a lo largo de muchos años; 35 años después de empezar, el socio le muestra un papel en el que ambos acordaron que la propiedad de la empresa sería de este, una sencilla nota escrita; legalmente el hombre puede litigar y decir que el papel no era legal por una serie de circunstancias e incluso puede ganar el caso, pero eso no le va a devolver lo que ha perdido: la confianza y amistad de su amigo. Los verdaderos conflictos tratan de eso: del incumplimiento de las mutuas expectativas. Tratan de la frustración, la pena, el desengaño. Por eso no es suficiente con una resolución legal, se requiere además la restitución moral. Otro ejemplo: una mujer tiene un parto de mellizos; nacen, sube a la habitación y al cabo del rato empieza a tener dolores; el médico no está, acude la enfermera que dice que la herida está bien; pero la madre tiene más y más dolor hasta que muere; el marido acude a una mediación con el hospital; él es CEO de una gran em-

presa, si acude a los tribunales le van a pagar dinero, él no quiere dinero, el dinero no le va a aliviar el dolor. El quiere primero una disculpa, segundo conocer qué pasó y qué va a hacer el hospital para que eso no vuelva a suceder, y tercero, ser escuchado y que su dolor sirva para algo, que no haya sido una muerte en vano. Por eso necesitamos la tercera forma de gestionar los conflictos: 3- Los intereses. En este nivel, volviendo al aire acondicionado, uno de los dos va a buscar al otro y le pregunta: -¿Por qué no quieres tener el aire más fresco? - Porque tengo un resfriado y la corriente de aire me sienta mal. ¿Y tú por qué lo quieres frío? - Porque tengo calor y con la corbata no hay quien lo aguante. Entendidos los dos puntos de vista se puede mirar si uno se puede situar debajo de la corriente para tener más frío directo y el otro cambiarse a otro rincón de la sala donde no pasa corriente. Hallar una solución que beneficie a los dos en la medida de lo posible. Por eso en las empresas es necesario que expandamos la cultura de la gestión de los conflictos. Primero, entender qué los causa; segundo, dar herramientas para gestionarlos; tercero, comprender que no tenemos por qué llegar a un acuerdo y aún así podemos seguir trabajando juntos si entendemos mejor las diferencias que nos separan.

DIARI DEL VALLÈS Josep Ballbè Periodista  @DiariDelValles

No et deixis enredar REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

En un entorn de tipus d’interès extremadament baixos, entenc que no té cap mena de sentit la política d’alguna entitat financera. Crec que s’ho miren malament. El més fotut del cas és que, alhora, pretenguin que la clientela caigui al mateix parany. Més concretament, com es poden tornar a vendre --en el seu catàleg de productes-- fons d’inversió garantits? Al llarg dels darrers dotze mesos, n’han arribat a llençar -al mercat- un total de vint-i-tres… Que no són pas pocs. A banda que tenen un incentiu que jo situo al perfil d’encís mínim. Encara sort que, coneixent el llistat exacte, no hi he trobat cap dels tres “monstres” del ram: Caixabank, Santander, Caixes rurals i BBVA. Sí que hi són, però, Bànkia, Sabadell, Kutxabank, Abanca i Bankinter. En el benentès que el seu venciment oscil·la entre els tres i els nou anys de termini… A banda que, si es volen desfer posicions abans d’aquella data, la penalització sol anar als volts del 5%. Algun expert ha arribat a perjurar que l’únic que garanteixen és que el client no guanyarà ni

un ral. Amb el greuge afegit que es tracta d’un producte financer que havia caigut al sac de l’oblit, de fa anys. Són ofertes amb poc recorregut i amb un valor afegit mínim o nul. Més, encara, quan -en algun cas- arriben a oferir rendibilitats d’un pírric 0,50% TAE. Una manera molt barroera de fotre’s del personal. Amb uns tipus tan summament baixos, no té cap sentit. Àdhuc, els clients amb informació contrastada saben perfectament que la renda fixa enregistra pèrdues i la inflació puja. Ben curiós. Aleshores, conformar-se amb el caramel que tan sols recuperaràs els diners invertit no sembla pas una opció gens interessant. Passant a un altre tema -on cal anar amb els ulls oberts com pàmpols— citaré els traspassos de plans de pensions entre entitats. Com que arriba la fi de l’any, surten ofertes com bolets…, on no és pas or tot el que lluu. La lletra petita de les promocions amaga sovint la llarga permanència obligada, enlluernant-te sobretot amb un ham d’un percentatge bonificat molt sucós. Aquest import l’abonen al saldo traspassat…, però convé llegir-se bé les diferents clàusules.

El Santander, si els hi ingresses més de vint mil euros, t’ingressen un 5%. Alhora, tanmateix, t’obliguen a comprometre una quota mensual mínima de cent euros i una permanència de set llargs anys… No complint aquests dos darrers requisits, tan sols t’abonen un 3%. D’alguna manera, em recorda la picaresca existent en l’entrellat de les companyies de telefonia mòbil. El més fotut del cas rau en les vegades que el client se n’adona de l’enganyifa quan ja és dintre de l’embolat, amb pòlisses signades. Com poder demostrar, llavors, davant d’un jutge que et van amagar “cartes”? En aquest sentit, no oblidem el llarg procés judicial que han hagut de recórrer afectats per les preferents o per l’ampliació de capital de Bànkia. Encara sort que alguns clients empantanegats en aquest sidral van poder demostrar que els havien ben bé obligat a signar el document MIFID sense tenir uns mínims coneixements bancaris. No pretenc cridar el mal temps. Només insistir en el fet que les decisions s’han de valorar amb calma. La pressa és una molt mala consellera. Dit d’altra manera, tot i que resten dos mesos per cloure l’any, el món no s’acaba pas.

Que ningú no em mal interpreti o pretengui treure’m algun paràgraf de context. Després de més de trenta anys treballant al sector, no puc pas llençar pedres a la teulada d’antics companys. Defenso la seva professionalitat i honorabilitat… Però recordo al client que sempre és bo anar ben despert per aquest món.

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat

Sabadell celebra el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual 2018 REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El curtmetratge sabadellenc d’animació “Les fulles seques” es pot veure al canal d’allotjament de vídeo de l’Arxiu Històric de Sabadell des del 27 d’octubre. El Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual -27 d’octubre- se celebrarà a Sabadell amb l’emissió, des del canal de Youtube de l’Arxiu Històric de Sabadell, del curtmetratge “Les fulles seques”. La producció, realitzada l’any 2000 per la sabadellenca Eulàlia Pagès -realitzadora, il·lustradora, autora de contes i relats literaris, modelista i professional del cinema d’animació-, està basada en un conte de Sebastià Ruiz, i compta amb il·lustracions a càrrec de Laura Blanco i música de la desapareguda musicòloga Isabel Angulo Sánchez-Prieto. El film va ser presentat a

concursos i festivals d’arreu d’Europa, els Estats Units i el Japó i, finalment, va ser editat a Alemanya. Pagès va voler fer donació expressa i pública de tots els materials relatius al procés de creació del curtmetratge, així com dels textos tècnics i didàctics sobre la creació de cinema d’animació. Des de la nit dels temps, la recreació il·lusòria del moviment ha estat un divertiment humà: des de les ombres xineses, la llanterna màgica o el cinematògraf de Lumière fins a arribar a les modernes produccions digitals, el cinema d’animació ha tingut sempre un gran pes en la producció cinematogràfica; i d’aquell, el fons l’Arxiu Històric de Sabadell no tenia cap mostra fins ara. El 27 d’octubre, designat per la UNESCO com a Dia Mundial del

Patrimoni Audiovisual, pretén reconèixer la importància històrica i cultural del cinema –professional i amateur–, la televisió, les emissions de ràdio i tota mena de gravacions sonores. L’addició d’aquests ma-

terials és l’herència inestimable de la nostra memòria col·lectiva i una valuosa font de coneixement, atès que reflecteix la diversitat cultural, social i lingüística de les comunitats humanes.

Societat

Rescatats amb vida dos excursionistes de Sabadell perduts al Puigpedrós REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Un helicòpter de la policia francesa els va localitzar a la zona de Malforat, a la Cerdanya francesa. Podem respirar tranquils. Afortunadament, els equips de recerca van localitzar amb vida els dos excursionistes de Sabadell extraviats des de dissabte a Meranges, a la Cerdanya francesa. Va ser un equip francès de la Gendarmeria, dotat d’un helicòpter, qui va localitzar a les persones desaparegudes –un home de 57 anys i una dona de 43- a la zona de Malforat, al costat francès de la Cerdanya. Tot va començar el passat dissabte. El relat dels fets indica que la parella excursionista va arribar en cotxe a dos quarts de deu

del matí al refugi de muntanya, amb la intenció de fer una sortida cap als cims. I que, tot i les advertències dels treballadors i el mal temps imperant, van decidir pujar. Més endavant, una vegada donada la veu d’auxili, es va posar en marxa l’operatiu de res-

cat, que finalment va mobilitzar els Bombers, dels Mossos, dels Agents Rurals i un helicòpter de la policia francesa, que van començar la recerca fins al feliç desenllaç, encara que potser, econòmicament, aquest no ho sigui tant pels excursionistes.

La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat estudia, emparant-se en la normativa present des de l’octubre de 2009, si els rescatats van actuar de manera negligent i, si això es demostrés, els faria pagar el cost de l’operatiu de rescat.

Afortunadament, els equips de recerca van localitzar amb vida els dos excursionistes de Sabadell extraviats des de dissabte a Meranges, a la Cerdanya francesa.

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Pep Viñas

Societat

Acompanyant en processos de canvi i sanació, conferenciant i formador  @DiariDelValles

Sabadell posa qu de persones sens

Les creences, la consciencia i la realitat Com ja vaig comentar la setmana passada avui toca parlar de les creences. Espero que ja hagis començat a posar en marxa tot el que vam comentar i que posis consciencia en allò que vols potenciar, sabent que en allò que et centres ho reforces.... Abans de parlar de creences caldria saber com es formen... Teòricament, quan naixem, som un llibre en blanc (això ja ha quedat demostrat que no és exactament així i que la genètica ens porta més informació que els caràcters estrictament físics). A partir del moment que arribem al món, comencen a passar moltes coses al nostre voltant i són coses que, a poc a poc, anem assimilant com a normals. Es creen especialment fins al voltant dels 7 anys i els factors que les generen són l’ambient en el qual vivim, les experiències, i allò que ens diuen, especialment les figures més influents en aquell moment (normalment els pares i mestres). Es generen especialment quan van acompanyades d’un impacte emocional o per repetició i queden gravades de manera inconscient, de manera que passen a formar part de la nostra veritat. Imagino que ja saps que la veritat és totalment subjectiva. Quelcom que és cert per una persona, pot no ser-ho per una altra... El cas és que les creences no només es formen els 7 primers anys de la nostra vida, sinó que se segueixen creant al llarg de la nostra existència. Per què penses que els polítics repeteixen frases fins a l’avorriment? Sí, ells saben que, si repeteixen moltes vegades alguna cosa, al final es pot arribar a integrar com una creença en la persona. Molt bé, vist com s’adquireixen les creences anem a veure com ens influeixen en la nostra vida... Una creença actua de manera totalment inconscient. Si algú creu quelcom, viurà experiències que ho confirmen, i no perquè realment sigui així, és perquè té l’inconscient pendent de trobar proves que apuntalin la seva manera de veure el món, i el sistema reticular estarà pendent de trobar aquests casos. Així doncs, les creences generen els paradigmes i els paradigmes la realitat que percebem. Tot això és important de conèixer, perquè, prenent consciència d’això, podem canviar les creences. Si coneixes la relació entre el que creus i el que vius, pots començar a investigar quines són les creences que sustenten les teves experiències i, posar-les en dubte. Aquest és el primer pas per modificar les teves creences, buscar les escletxes que fan que una creença no sigui sòlida. En el moment que es detecta una creença que és limitant, podem formular una creença que ens empoderi, i com ja he comentat abans, jugar amb la repetició. Repetir moltes vegades una creença fa que, a poc a poc, es vagi integrant, però és una feina que requereix constància i perseverança. Hi ha una drecera per canviar creences, l’impacte emocional, i per aquest motiu el coach i el motivador empren tècniques com caminar per sobre de les brases, vidres, trancar fletxes amb el coll i tota mena d’experiències que creen aquest impacte. Ara ja saps quin és l’origen de les coses que vius avui en dia. T’agrada el que vius? T’agradaria canviar alguna cosa? Doncs ja saps, busca quines creences et porten cap al que vius i cap al que desitges...

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’acció, realitzada amb la col·laboració de l’Associació ActuaVallès, s’emmarca dins del projecte “Housing First” d’ajut als “sense sostre” En una iniciativa social digna d’elogi, l’Ajuntament de Sabadell ha proporcionat un habitatge –sobre quatre previstos- per al desenvolupament del projecte pilot “Housing First” (“primer l’habitatge”). El projecte consisteix en una alternativa per la qual la persona sense sostre pot passar de viure al carrer a tenir un habitatge digne i permanent. També, la persona rep el suport necessari per a reorientar-se cap a la recuperació o reinserció social, tot assistint-lo en les seves dificultats. Nascut als EUA, el projecte “Housing First” té com a objectiu permetre l’accés a un habitatge digne a les persones “sense sostre” com a primer pas per poder treballar altres aspectes necessaris per a la seva reinserció, com poden ser l’autonomia personal i econòmica, o altres aspectes psicològics i conductuals. L’encarregada de dur a terme a Sabadell el projecte –impulsat des de Generalitat de Catalunya- l’Associació ActuaVallès. Respecte a l’habitatge, pertany al parc municipal i està preparat per atendre les necessitats específiques del projecte. Les condicions de l’ocupació per l’inquilí o inquilina –el programa té previstes 10 persones- es basaran en un règim de lloguer i una sèrie de condicions i compromisos, com ara que la persona allotjada no ha de destinar més del 30% dels seus ingressos a l’habitatge; que ha de mantenir una bona convivència amb la resta de veïns i que ha de permetre la visita del personal tècnic almenys un cop a la setmana. Un dels principals problemes que afecten el projecte és la gran demanda existent per a famílies en situació d’urgència, la qual cosa dificulta la disponibilitat de llars. A causa d’això, actualment ja hi ha allotjades tres dones i un home, veïns de Sabadell, en quatre habitatges de

lloguer, proporcionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, situats a localitats veïnes. Amb la inclusió d’aquesta llar, Sabadell engega el projecte amb l’objectiu de poder ampliar el nombre d’apartaments i donar allotjament a totes les persones incloses al programa i que està recollit en el Pla Estratègic d’Acció Social de l’Ajuntament . El fenomen del sensellarisme recull diferents situacions: persones que viuen al carrer; que no tenen habitatge i que poden allotjar-se temporalment en equipaments o en altres recursos similars; que viuen en habitatges insegurs (com ara habitacions compartides o allotjaments amb dificultats per mantenir-los) o inadequats (com quan comporten risc per a la integritat de la persona). Des de l’Ajuntament s’ha impulsat una línia per tractar la problemàtica dels sense sostre. Per donar suport a aquesta iniciativa i treballar de forma coordinada va organitzar la Taula del Sensellarisme, dirigida pel Servei d’Urgències i Emergències Socials (SUES) i estan integrades entitats com Càritas, Creu Roja, ActuaVallès, Sabadell Sostre i Ningú sense Sostre. L’any 2016 Sabadell va entrar a formar part del projecte pilot impulsat per la Conselleria d’Afers Socials i Treball de la Generalitat de Catalunya, on es treballa per pal·liar la problemàtica del sensellarisme. Va ser justament al si de la Taula de Sensellarisme on es van presentar diferents projectes per part de les entitats integrants de la coordinadora i es va sol·licitar suport econòmic per abordar i impulsar atenció i dedicació a més d’un centenar de persones en risc detectades per aquesta Taula. Així, es va aconseguir el ressò de la Generalitat, que va aprovar la pràctica totalitat de tots els projectes presentats. L’entitat ActuaVallès va presentar el projecte d’intervenció Housing First, amb l’objectiu d’intervenir sobre deu persones, d’un total d’una vintena susceptibles d’entrar en el projecte; la prioritat, però, eren les dones al carrer, per l’alt risc d’indefensió que

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

atre habitatges a disposició e llar

pateixen. La Conselleria d’Afers Socials del Consistori va subvencionar la proposta per a la contractació del personal per als anys 2017-2018, i és arran d’aquesta realitat que s’inicia la proposta d’intervenció a la ciutat. Què és el “Housing First” i on va néixer? Es tracta, bàsicament, d’un projecte d’intervenció en el camp del sensellarisme, orientat, en principi, a persones que fa més d’un any que estan al carrer amb problemes greus de salut mental i/o addiccions. Va ser experimentat, per primera vegada, a Nova York durant els anys 90 del segle XX, com a conseqüència de la poca efectivitat del model tradicional d’atenció. Donats els seus resultats positius, ha estat implantat també al Canadà, a Austràlia i a diversos països europeus. El projecte es presenta com un canvi de paradigma perquè, a diferèn-

cia de l’antic model Escala d’atenció, comença pel final, facilitant, de bon principi, un habitatge de forma permanent i independent i reconeixent, d’aquest mode, el dret a l’habitatge i l’autodeterminació dels individus. L’organització de l’atenció es fa d’acord amb les necessitats, els ritmes i les opcions de la persona. El model d’intervenció segons un model que combina acció de proximitat, relació, acompanyament i reconeixement. Tot i que el Housing First suscita moltes expectatives, també produeix tota mena d’interrogants, dilemes i tensions que emergeixen tant del seu procés d’implantació com de les anàlisis dels resultats de les avaluacions i de la literatura produïda. Cap als anys 90, el camp de l’atenció a les persones sense sostre es trasbalsa per l’aparició de noves formes de tractar-lo. Entre elles,

sorgeix la iniciativa –anomenada després revolució- del Housing First, ideada i polsada pel psicòleg clínic Sam Tsemberis a Nova York. Aquest projecte posava l’èmfasi en l’accés a un habitatge permanent i independent a l’inici (i no al final) del “tractament” dels problemes de salut mental. Aquest model va guanyar adeptes i finalment va esdevenir política federal als Estats Units a principis dels anys 2000. El seu desenvolupament, acompanyat d’avaluacions que mostraven els seus resultats positius i la seva capacitat d’estalviar costos, li va donar una gran visibilitat política, acadèmica i mediàtica. A Europa el model va prendre força arran de la Conferència Europea de Consens sobre el Sensellarisme organitzada per FEANTSA (Federació Europea d’Associacions Nacionals que treballen amb les persones sense llar) el 2010.

El “Housing First” és un model d’actuació social, dirigit cap a la gent en situació de vulnerabilitat, que tracta de procurar-los una llar i reinsertar-los a la dinàmica social

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat »

Arriba a Vollperes el món de la Intel·ligència artificial La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes, que permet a una màquina prendre decisions intel·ligents anàlogues a com si tingués una intel·ligència semblant a la humana REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El projecte “ExperimentAI” es mostrarà al Library Living Lab de la biblioteca Miquel Batllori. La Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant el Centre de Visió per Computador, impulsarà un projecte d’experimentació ciutadana sobre la intel·ligència artificial a Sant Cugat. El projecte, anomenat ‘ExperimentAI’, es durà a terme al Library Living Lab de la biblioteca Miquel Batllori de Volpelleres, un espai que permet experimentar a l’usuari comprendre noves interaccions entre tecnologia i cultura. L’objectiu és acostar el món de la intel·ligència artificial a la ciutadania. Així, es proposa un espai de co-creació entre les persones, els diferents actors socials i els col·lectius professionals, amb la pretensió de donar resposta als reptes que la tecnologia de visió per computador i la intel·ligència artificial proposen. Per implementar això, s’empraran aplicacions i exemples reals obtinguts de la investigació

del Centre de Visió per Computador i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els participants disposaran un bon grapat d’interaccions: des d’experimentar amb un innovador videojoc que ensenya matemàtiques, desafiar al cotxe autònom en una cursa per un món virtual, passant per descobrir com les màquines aprenen a llegir manuscrits o partitures de piano fins a provar les últimes investigacions en imatge mèdica, entre altres experiències. La iniciativa comptarà amb prop d’una quinzena de sessions, entre ells, una dedicada a predir el futur a través de la Intel·ligència Artificial, una altra per comptar persones en manifestacions o una tercera per conèixer l’edat i el gènere dels individus amb IA. El projecte, que ha comptat amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, orientat a diferents públics, col·lectius professionals i associacions, serà format per un total de quinze sessions, les quals es realitzaran setmanalment des del 7 de novembre de 2018 fins al 20

de febrer de 2019. Les diverses activitats s’emmarquen en cada una de les cinc àrees d’estudi identificades pel Centre de Visió per Computador i la intel·ligència artificial: Humanitats Digitals, Mobilitat Autònoma, Salut Connectada, Comunicació i Xarxes Socials i Educació i món laboral. Amb aquesta iniciativa, es busca posicionar el Library Living Lab de Sant Cugat com un espai obert d’experimentació ciutadana, on explorar com la tecnologia transforma l’experiència vital de la gent i on es pugui descobrir i participar en el co-disseny de la societat. El projecte té la intenció de ser replicat en un futur en altres biblioteques de la xarxa BiblioLab o en fires i esdeveniments de divulgació científica i innovació tecnològica. Què és la Intel·ligència artificial? La intel·ligència artificial es considera una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes, que permet que una màquina -habitualment un computador- pugui prendre decisions intel·ligents o, si més no, compor-

tar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana. Resulta complicat determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent, ja que encara no existeix una convenció establerta sobre què és exactament la intel·ligència artificial. La definició més estesa, és la de John McCarthy, qui afirma que “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.” El britànic Alan Turing és considerat el precursor de la intel·ligència artificial. Treballant pel servei d’intel·ligència britànic durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial. El 1937 –dos anys abans de la conflagració-, Turing va publicar un article de força repercussió sobre els nombres calculables, estudi que va establir les bases teòriques per a totes les ciències de computació, i que es pot considerar l’origen oficial de la informàtica teòrica. En aquest article va introduir el concepte de “Màquina de Turing”, una entitat

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Mati Segura Psicòloga  @matisegura1

Per què escric?

matemàtica abstracta que va formalitzar el concepte d’algorisme i va resultar ser la precursora de les computadores digitals. Amb l’ajuda de la seva màquina, Turing va poder demostrar que hi ha problemes irresolubles, dels quals cap ordinador serà capaç d’obtenir la seva solució, per la qual cosa se’l considera el pare de la teoria de la computabilitat. El 1940 Alan Turing i el seu equip van construir el primer ordinador electromecànic Coneixement i aplicacions Hi ha diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement, el qual pot ser “carregat” dins de l’agent –habitualment un ordinador- pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques d’aprenentatge. També es poden distingir diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, els quals determinen el tipus d’agent intel·ligent. La variabilitat dels principals tipus de processos, de més simples a més complexos, són: execució d’una resposta per defecte per cada entrada –similars a actes reflexos en éssers vius; recerca de l’estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles; algorismes genètics -anàleg

al procés d’evolució de les cadenes d’ADN-; xarxes neuronals artificials -similar al funcionament físic del cervell d’animals i humans-; raonament mitjançant una Lògica formal -anàleg al pensament abstracte humà-. Així mateix, existeixen diferents tipus de percepcions i accions, que poden ser obtingudes i produïdes, respectivament, per sensors físics i sensors mecànics en màquines; polsos elèctrics o òptics en computadores, tant com per entrades; i sortides de bits d’un programari i el seu entorn programari.

Quan em pregunten per què escric, responc que escric perquè m’hi van obligar. Jo no vaig demanar que em portessin a escola per passar-m’hi sis hores al dia, cinc dies a la setmana, però em deien que havia d’aprendre a llegir i a escriure. Anar a l’escola no m’agradava, gens ni mica! Quan encara no havia complert els quatre anys, la senyoreta m’agafava a la falda i em feia fer lletres.

Podem trobar diferents exemples en l’àrea de control de sistemes, planificació automàtica, l’habilitat de respondre a diagnòstics i a consultes dels consumidors, reconeixement d’escriptura, reconeixement de la parla i reconeixement de patrons.

No sé si això era així cada dia, només recordo el dia de les “a”: la senyoreta va escriure la primera “a” i, mentre l’escrivia, m’anava dient: “fas una rodoneta i després avall i amunt” i jo vaig haver de completar un full que, sembla, feia dies que havia d’haver omplert i, per fi!, vaig ser-ne capaç. La mestra va ensenyar-lo a la mare dientli: “Avui sí que ho ha fet”. La mare em va felicitar i ens vam emportar el full per ensenyar-lo al pare, que també va estar molt content perquè ja feia lletres.

Els sistemes d’intel·ligència artificial, actualment, no deixen de ser aplicats progressivament en part de les rutines de camps tan diversos com poden ser economia, medicina, enginyeria i la milícia, i s’ha usat en gran varietat d’aplicacions de programari, jocs d’estratègia com escacs d’ordinador i altres videojocs.

Quan vaig ser més gran la mare va explicar-me que la mestra em tenia a la falda perquè no molestés la resta de nenes quan treballaven. A l’escola em castigaven quan m’aixecava i xerrava i m’elogiaven quan m’estava asseguda guixant paper. Què havia de fer si van ensenyar-me a callar i a escriure? Conservo els meus diaris, plens de faltes d’ortografia, que vaig començar quan tenia catorze anys (segurament va ser abans, però no en tinc cap de guardat) Escrivia perquè els, i les mestres, van dir als meus pares que llegia molt malament i feia moltes faltes i, cada tarda, quan arribava a casa, farta de l’escola!, em trobava una llibreta amb pàgines buides que, si volia sortir a jugar al pati, havia d’omplir a raó d’una cada dia. Normalment, la mare em dictava, però, quan ella no hi era, jo m’havia de quedar a casa d’una veïna amb la consigna de: “escriu, el que tu vulguis”. La veïna era una senyora gran amb qui passava moltes estones xerrant, però, així i tot, també n’hi havia moltes d’altres en les quals jo no tenia res més a fer que no fos escriure a la llibreta; la casa d’un matrimoni gran, que no havien tingut fills, no estava feta per córrer i saltar! I així va ser com vaig començar a escriure el que veia, el que feia i, sobretot, el que no em deixaven dir.

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat

La 3a Mostra de Titelles de Sant Cugat es desenvoluparà del 9 a l’11 de novembre REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La tercera edició inclourà una desena d’espectacles i una fira titellaire

Orientada cap a un públic familiar, aquest dimecres s’ha presentat a Can Ninot la 3a Mostra de Titelles de Sant Cugat, que es durà a terme el cap de setmana del 9 a l’11 de novembre de 2018.

Aquesta edició comptarà amb un total de deu espectacles de titelles, orientats a un públic familiar. D’entre aquestes mostres, algunes seran gratuïtes, essent altres de pagament. Les actuacions es podran veure a cinc escenaris diferents -entre ells el local de l’Associació Can Ninot, Cia. Tian Cusidó; la plaça 1 d’Octubre; i la Casa de Cultura- i, la fira titellaire, a la plaça de l’1 d’Octubre. Acompanyarem els esdeveniments els populars “food trucks” perquè ningú es quedi amb gana i un mercadet d’artesania al voltant del Monestir, on es podran adquirir diferents peces a preus raonables.

ació Can Ninot, Cia. Tian Cusidó, amb la col·laboració de Cal Temerari i l’Ateneu Santcugatenc i el suport de l’Ajuntament. No deixeu d’assistir, els petits titelles us sorprendran a diferents escenaris del nucli antic!

Aquesta edició comptarà amb un total de deu espectacles de titelles, orientats a un públic familiar

La Mostra de Titelles d’enguany ha estat organitzada per l’Associ-

Societat

Sant Cugat compta enguany amb sis parades de castanyes REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Les tradicionals parades, que dispensen els deliciosos fruits secs, romandran obertes fins principis de desembre. Arriba novament la tardor i, amb ella, el fred –sembla que enguany ha arribat tard, però ja és ben present-, la caiguda de les fulles i... les castanyes. I amb elles, les paradetes que les torren i les venen. Com no podia ser de cap altra manera, ja podem trobar als nostres carrers aquest element tradicional del paisatge urbà. El moment clau de la comercialització de les castanyes arriba amb la Castanyada. Durant els dies previs i posteriors a la celebra-

ció d’aquesta festa tradicional, a molts indrets de Sant Cugat, de la mateixa manera que en molts municipis d’arreu de Catalunya, s’hi poden veure diferents para-

des de castanyes, algunes d’elles fins i tot amb la figura de la castanyera. L’objectiu és poder vendre aquest fruit sec tan tradicional a la població.

Per a la castanyada d’aquest any, a Sant Cugat es van habilitar fins a sis parades on es torren i es venen les castanyes. Potser algunes només hi seran durant uns dies, però n’hi ha d’altres que s’hi estaran fins a principis del mes de desembre, ja amb el Nadal a tocar. Les parades i el temps que romandran obertes: plaça del Dr. Galtés (dues). Una hi serà fins al 4 de novembre i l’altra fins al 29 de novembre. Plaça de l’1 d’octubre, fins al 2 de desembre. Plaça de Lluís Millet, fins al 2 de desembre. Plaça d’Octavià, fins al 18 de desembre. Plaça dels 4 Cantons, fins a l’11 de novembre.

Apa, a gaudir de les castanyes!

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT

Societat »

Mercè Corbella

FGC s’enfronta a “8 mil motius” REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La campanya ”8 mil motius”, nascuda de la mà del Comitè de Vaga Feminista, engega una campanya crítica amb FGC pel procés judicial obert després del tall de les vies del 8 de març. La campanya “8 mil motius” amplia el seu abast i comença una altra campanya específica per apuntar directament a Ferrocarrils de la Generalitat. L’empresa pública va denunciar el tall de les vies del 8 de març davant dels Mossos d’Esquadra, la qual cosa va suposar l’inici de la via penal per a les set persones que van ser identificades. Com que es tracta d’una denúncia que es canalitza per la via

penal, en cas d’haver-hi una sentència condemnatòria, passaria per una pena de presó, que se sumaria a la responsabilitat civil, que es quantifica en 26.000 euros. Des del Comitè de Vaga s’apunta que, sent una empresa pública, la Generalitat té responsabilitat política i que cal, llavors, parlar no només de les reivindicacions de la vaga feminista, tal com havien fet fins al moment, sinó també incorporar a la campanya un caràcter antirepressiu. Per la seva banda, FGC argumenta que s’ha seguit el protocol que tenen estipulat pels casos d’alteració greu del servei. Es preveuen, doncs, noves mobilitzacions.

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algorismes, que permet a una màquina prendre decisions intel·ligents anàlogues a com si tingués una intel·ligència semblant a la humana

Psicòloga i Treballadora Social

 @DiariDelValles

El PHUBBING pot afectar les nostres relacions personals Que ens passa amb la utilització dels mòbils? Hem de reconèixer que els mòbils o “smartphones” ens han canviat el nostre comportament i, sobretot, la comunicació amb altres persones. Encara que reconeixem els moltes avantatges que comporten quan els utilitzem per temes laborals, familiars i d’oci, també poden ser un problema quan abusem d’aquestes tecnologies i deixem d’atendre personalment a la parella, la família i els amics, per mirar la pantalla tot contestant els missatges, les xarxes socials o els jocs, provocant que ignorem o no atenguem a les altres persones que estan amb nosaltres. I la relació amb els nens petits? És freqüent veure a molts pares i mares, per exemple, en un transport públic o al parc infantil, que no fan cas al nen o nena quan li reclama la seva atenció perquè estan consultant el seu mòbil. Aquests fets de “no fer cas, ignorar” a algú amb qui estàs parlant o que t’acompanya per concentrar-te amb el teu dispositiu, se l’ha definit amb la paraula PHUBBING, que actualment no està reconeguda per la Reial Acadèmia Espanyola. El terme es va originar a Austràlia l’any 2007 amb el naixement del “smartphone” o telèfon intel·ligent i és la unió de les paraules PHONE (telèfon) i SNUBBING (ignorar). Afecta les relacions interpersonals, per com es veu socialment i com pot arribar a interpretar-se com un rebuig cap als altres i també com una mala educació. Diversos estudis han demostrat que enviar missatges de text quan al mateix temps tenim una conversa, fa que aquesta sigui menys satisfactòria per les persones que la tenen, si la comparem amb aquelles persones que interactuen sense mòbils. Hi ha un estudi que va descobrir que les persones que utilitzen els mòbils quan mengen amb amics i familiars, gaudeixen menys del menjar, sentint-se més distrets i menys compromesos amb el moment. En el cas dels nois i noies adolescents ells mateixos reconeixen que la majoria (un 90%), prefereixen comunicar-se per missatges de text o Whatsapp, que cara a cara. Algunes pautes per deixar de ser massa “phubbers” poden ser: - Practicar l’empatia. A ningú li agrada que no li facin cas per atendre el mòbil. Hem de pensar si ens agradaria que el nostre interlocutor fes el mateix amb nosaltres. - Deixar el mòbil en una altra habitació quan arribem a casa. Si ens telefonen per alguna cosa important, segur que sentirem la trucada. Per exemple podem començar a posar-ho amb pràctica quan dinem o sopem. És normal que al començament tinguem certa ansietat de no tenir-lo a prop. El no dur-lo a la butxaca ens ajudarà a no tenir la temptació de revisar o mirar els continguts. Pensem que es calcula que un 25% dels espanyols entre 18 i 65 anys, uns 7,6 milions de persones, són addictes al mòbil. - Abans de trobar-nos amb la nostra família o amics, intentem deixar en silenci o programat el mòbil per no haver de contestar correus ni missatges. Si sorgeix alguna cosa imprevista, segurament ho podrem saber més tard. - Al dormitori el mòbil pot estar apagat a la tauleta de nit com despertador. Això facilitarà relaxar-nos, descansar millor i tenir més comunicació amb la nostra parella. - Deixant el mòbil, és una bona manera de connectar amb el món real. Per exemple, preguntant com li ha anat el dia a la teva parella, l’escola als teus fills, ...

DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS Societat » Barberà del Vallès

La VI Mostra de Teatre Amateur de Barberà del Vallès obre el període d’inscripció dels projectes teatrals REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El termini va encetar el passat dia 25 d’octubre i romandrà obert fins al 9 de novembre. La Secció de Col·lectius Socials i Cultura va obrir un termini del dia 25 d’octubre al 9 de novembre per rebre projectes teatrals destinats a ser representats en la sisena edició de la Mostra de Teatre Amateur. Amb la presentació d’aquests projectes, les companyies optaran a una de les sis places per formar part de la mostra i representar una obra al Teatre Municipal Cooperativa. L’objectiu de la mostra és donar a conèixer al públic les noves propostes teatrals, posar en valor les noves companyies i fomentar la producció teatral amateur. Les representacions de les propostes finalment admeses es duran a terme del gener al maig del 2019. Les condicions que ofereix l’ens municipal són: representació de l’espectacle al Teatre Municipal Cooperativa; ingressos de públic per la companyia; ús de l’equipament tècnic del teatre (en horari preestablert); suport i assessorament del personal del teatre per a la pla-

OBITUARI DEL VALLÈS

nificació de les representacions; difusió de l’espectacle (pels mitjans municipals); i plataforma de venda i edició d’entrades. Com obligacions per a les companyies participants: hauran d’assumir el seu compromís de realització de les representacions en el TMC; es faran càrrec de la producció escenogràfica, vestuari, attrezzo, etc. necessari pel seu especta-

TERRASSA

cle; i seran responsables de cobrir la despesa dels serveis associats a la funció. Per a més informació i enviament de projectes: web del Teatre Municipal Cooperativa (www.tmcbarbera.cat), escrivint un missatge electrònic a mostrateatrebarbera@ gmail.com o trucant al 93 729 71 71 del de Col·lectius Socials i Cultura.

Juan Cirera Díaz 80 anys Francisca Rubia Rodríguez 87 anys Francisco López Velasco 85 anys Maria Mercedes Tripiana Monteserin 87 anys María Balaguer Ferrero 102 anys Manuela Portero Portero 81 anys Antonia Bermúdez Delgado 80 anys Mariano Espigares Cano 57 anys Trinidad Becerra Barot 75 anys Antonia Latorre Urrutia 84 anys Sebastián Díaz Zamora 93 anys Carmen Pérez Plaza 95 anys José-Ramón Colomo Romero 72 anys Dolores Carrasco Domínguez 57 anys Magin Suria Olivé 39 anys Guillermo Moreno Almirón 68 anys Gertrudis Jiménez Cremades 80 anys

Les representacions de les propostes finalment admeses es duran a terme del gener al maig del 2019.

Salvador Martín Fernández 77 anys José López Medina 91 anys Carmen Rodríguez Úbeda 91 anys Alfonsa Romero Montiel 91 anys Alfonso Roldán García 81 anys Araceli Rojas Polonio 88 anys Sebastián Lavado Barrero 70 anys María Albacete Segura 83 anys Carmen García Trigueros 81 anys José Parejo Ramírez 72 anys Antonio Rosas Arcarons 73 anys Isidro Queralt Llinares 84 anys Magdalena Segués Sarrión 94 anys María-Isabel Rabaneda Navarro 38 anys

900 268 268 Telèfon Gratuït

DIARI DEL VALLÈS PARLEM DE: CASTELLERS

CASTELLERS, els que sí que fan pinya pel país Els castells, reconeguts per la Unesco des del 2010 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, conformen un dels pilars de la tradició catalana

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE: CASTELLERS REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El pròxim diumenge 4 de novembre se celebrarà a Terrassa -al raval de Montserrat a les 12 hores-, la XXXIX Diada dels Castellers de Terrassa, amb la participació dels Castellers de Castelldefels, dels de la Sagrada Família, dels de Sabadell i dels de Terrassa. Serà una nova mostra d’aquesta manifestació folklòrica que, de fet, els constitueix un dels costums més arrelats a Catalunya i és una de les imatges més impactants del que avui s’anomena “marca” de país. Hi ha algú que no conegui, quan se li esmenta o se li pregunta, què és un castell? Segurament, la resposta és no. Així i tot, mai està de més conèixer una mica millor aquesta tradició tan peculiar i tan nostra. QUÈ SÓN ELS CASTELLS I COM ES FORMEN? Els castells es componen per una agrupació o colla d’homes i dones que formen torres humanes. Hi ha referències que se’n construïen ja des del segle XVIII, a llocs com el Camp de Tarragona i el Penedès. Però va ser sobretot a partir de la dècada dels 1980 quan els castells és popularitzar i estenent de forma progressiva per tot Catalunya i les Illes Balears, arribant a convertir-se en un símbol de la identitat nacional catalana. Les construccions més habituals dels castells tenen les estructures bàsiques d’un (pilar), dos (torre), tres, quatre i cinc, encara que s’han erigit de fins a deu castellers a la base. Quant a l’alçada, algunes poques colles han arribat a fer castells de deu pisos (d’acord amb la manera

de comptar els pisos provinent dels orígens -Ball dels Valencians- quan els dos membres que culminen el castell es posaven totalment drets). Els castellers han de gaudir d’una bona preparació física i tècnica. A banda d’això, cal ressenyar l’enorme suport social del fenomen casteller, la qual s’ha estat incrementada, tot i ser una tradició d’homes, per la seva obertura a l’ incorporació sense pal·liatius de les dones. Les exhibicions solen fer-se a les diades castelleres o a les festivitats assenyalades. Des del 16 de novembre de 2010, els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. PARTS DEL CASTELL I DENOMINACIONS DE LA FORMACIÓ Els castells estan formats per diferents parts, amb funcions diverses i maneres de construir-se singulars: Pinya de castell. És la base de la construcció, el nucli on es troba el gruix de les persones que donen suport al castell. Els castellers que formen la pinya ho poden fer de diverses maneres: baix, contrafort, primera mà, segona mà (i successives), lateral, vent, agulla, crossa, o formar part dels diferents cordons concèntrics de reforç i protecció, amb la doble funció d’estintolar el tronc i de fer de coixí humà per esmorteir els impactes si es produeix una caiguda. El darrer cordó de la pinya fa pressió amb els braços estirats i vigila el desenvolupament de la construcció.

Tronc. És la part més visible del castell, i està formada pels pisos que van des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. El tronc determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l’alçada de les rengles (cada una de les columnes del castell) del tronc. Aquest segment del castell està format pels baixos, els segons, els terços i així successivament. Pom de dalt. Està constituït pels tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l’acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat, agafat, als braços dels dosos), i en últim terme, l’enxaneta (que trepitja als dosos i passa per sobre de l’acotxador, que li fa de subjecció). Quan l’enxaneta fa l’aleta, és quan el castell està carregat. Folre. Aquest segment està situat a sobre de la pinya -que en aquest cas es diu soca-, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S’empra per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Manilles. Es tracta dels castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar als quarts. Se sol utilitzar en els pilars de 8, les torres de 9 o en els castells de 10. Puntals. Són els castellers que se situen a sobre de les manilles, al nivell de quarts.

Músics. Els músics són els castellers situats fora de la pinya. Són els encarregats, mitjançant el toc tradicional, de marcar la veu del tret de sortida de l’intent, així com de marcar quan el castell s’ha coronat i ha finalitzat. Està compost pels grallers i tabalers. Construcció. Per aixecar un castell, els baixos -un per cada rengle del castell- s’han d’agafar pels braços i s’ha de comprovar que el castell estigui ben quadrat, aleshores els contraforts, per evitar la deformació de l’estructura, s’agafen al seu darrere i les agulles entren a l’interior del cercle que marquen els baixos amb els braços en l’aire encarats amb els baixos. A continuació les crosses es col·loquen suportant les aixelles de cada baix, les primeres mans rere el contrafort, les mans laterals als costats de les primeres mans i, finalment, els vents se situen entre els laterals, per a continuació entrar els diferents cordons de la pinya. Una vegada muntada la pinya, els segons hi pugen a sobre, cadascun sobre el seu baix corresponent, i s’agafen pels braços, mentre que la pinya els ancora fixant natges i cuixes. Un cop comprovat que el castell segueix quadrat i és estable, pugen els terços, que s’agafen i fan l’última comprovació de deformació. La pressió de la pinya ha d’anar augmentant gradualment a mesura que es carrega pes al tronc. Si el castell està bé, es dóna l’ordre de pujar quarts i sonen les gralles. Quan comença a aixecar-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents, de menor a major grau d’assoliment: Intent. Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent o, també, que el castell ha fet llenya. Intent Desmuntat. Si l’enxaneta, o el castell, baixa abans de carregar el castell una vegada ha començat a tocar la música de les gralles, i es pot desfer ordenadament el castell, es diu que és un intent desmuntat. Carregat. Si el castell, després de fer l’aleta i no haver baixat tot el tronc cau, es diu que ha estat carregat. Descarregat. Si es carrega i també baixen la resta de castellers, el castell s’anomena descarregat. Els castellers tenen un lema, sorgit d’un vers de l’obra Els Xiquets de Valls de Josep Anselm Clavé: “Força, Equilibri, Valor i Seny”. Amb això s’aixequen l’ànim quan la predisposició el determina.

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE: CASTELLERS

Els castells tenen una antiguitat de més de dos-cents quaranta anys, ja que un en surt documentat a l’Arboç el 1770

HISTÒRIA Es creu que l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, prové de l’antic Ball dels Valencians, un dels quals es realitzava en l’entorn de les processons religioses. Aquestes manifestacions finalitzaven amb l’aixecament d’una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a fer-se independent del ball.

Existeixen referències que, el 1801, es va fer un pilar de 4 a l’Ermita del Remei (Alcover), a la sortida d’un casament d’un dels membres de la colla. Altres documents assenyalen la data del 1815 per relatar l’existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos, de tendència política tradicionalista i, la Colla dels Menestrals, seguidora dels liberals.

Al segle XVII la seva popularitat s’estengué fins al sud de Catalunya, on van començar a ser practicades al Camp de Tarragona i a les comarques dels voltants a les festivitats patronals de les viles. Al segle XVIII també es duien a terme les moixigangues, balls religiosos, també amb construccions humanes, impulsades per l’Església per tal d’evitar el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.

Si hem de fixar-nos en l’activitat castellera al llarg dels anys, es pot observar que ha patit alts i baixos destacats, lligats a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica. Per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van sacsejar fortament l’activitat castellera. I va ser en un període més tranquil, el 1819, quan es té constància que es va alçar el primer castell de vuit.

Trobem el primer castell documentat l’any 1770 a l’Arboç, i a la dècada de 1790 ja es feia servir la paraula “castell” per diferenciar-lo del Ball de Valencians. Una altra referència, del 1793, és la que va fer el baró de Maldà durant la seva estada a Tarragona.

La passió pels castells, a poc a poc, va anar quallant a altres comarques i així van aparèixer noves colles a Tarragona i, més endavant, a Vilafranca del Penedès.

Va ser el 2 de febrer de 1801 quan, per la festa de la Candelera, van aparèixer a Valls els primers pilars, si bé no està ben documentat quina colla, de les dues colles vallenques, els portà a terme. Altres referències

Com s’ha referit, l’augment o reducció de les colles i les seves manifestacions va anar aparellat als avatars que deparaven la bonança o la crisi econòmica i els episodis bèl·lics -per exemple, les guerres carlines, 1833-1840, 1846-1849 i 1872-1876-. Així, es pot parlar d’èpoques de rellevància -d’or- o de depressió -decadència-.

Primera època d’or (1851-1889). A poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls va fer que les seves construccions fossin cada vegada de més dificultat: el 1835 ja s’havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set, i el 1845 es va intentar el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard. Però el que es coneix com a primera època d’or dels castells s’assenyala com a començament el 1851, quan durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarregà per primera vegada a la història el 3 de 9 amb folre. L’espectacular augment en l’alçada de les construccions va anar modificant la posició dels dos nois que les culminaven: inicialment es posaven drets -s’aixecaven-, tal com encara fan les moixerangues valencianes. A la segona meitat del segle XIX, però, només l’enxaneta es posava dret sobre l’aixecador fins a normalitzar-se progressivament el que ara anomenem pom de dalt. La popularitat i els assoliments castellers va anar augmentant. Als anys 1877 i 1878, a Altafulla, les dues colles vallenques hi fan el pilar de 8 amb folre i manilles. Un any més tard, a Torredembarra, la Colla Vella va aixecar el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. I així, aconseguint noves fites fins a arribar un altre moment històric, a les fires de Santa Úrsula, celebrades a Valls, l’any 1883: la colla Vella de Valls va carregar i descarregar el 5 de 9 amb folre al tercer intent.

Aquest primer període daurat va acabar el 1889, amb un gran nombre de castells de màxima dificultat de vuit i nou pisos. Època decadent (1889-1926). Va ser l’any 1889 quan l’activitat castellera va iniciar una davallada de forma progressiva, tant pel que es refereix en quantitat com, sobretot en la qualitat dels castells erigits. Així, per exemple, el darrer quatre de vuit documentat és del 1908 i durant la dècada dels 1920 les construccions considerades de màxima dificultat eren el quatre i el tres de set. S’apunten com a motius d’aquesta depressió, la conjuntura econòmica produïda per l’arribada de la fil·loxera i com a factor social l’obertura del ferrocarril entre Valls i Barcelona, que va determinar que un bon nombre de joves abandonessin els seus domicilis habituals. El 1926 es va produir, però, un esdeveniment que va fer revifar el fenomen casteller: l’aparició de dues noves colles, els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell. Període de Renaixença (1926-1981). L’aparició d’aquestes dues noves colles, va significar l’augment de la rivalitat, cosa que, conseqüentment, va esperonar la competitivitat per veure qui armava el millor castell. Potser degut a dissensions, l’octubre de 1927 de la colla dels Nens del Vendrell en van sorgir dues, els Caneles i els Mirons, i el 1930 la co-

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE: CASTELLERS

Valls és considerada com a bressol dels castells per les referències que indiquen que a començaments del segle XIX van néixer les primeres agrupacions castelleres documentades, la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals

lla de Tarragona també va veure’s afectada pel mateix fenomen divisor, donant lloc a les colles Nova i Vella. A la Festa Major del Vendrell de 1932 hi van actuar tres colles locals: Nens, Caneles i Mirons. El mateix 1932, a l’Arboç, es va dur a terme altra actuació històrica per part de les dues colles de Valls: la Nova va intentar el pilar de 5 aixecat per sota i va descarregar el dos de sis i el tres de set aixecat per sota; mentrestant, la Vella va carregar el quatre de vuit i descarregà també el tres de set per sota i el dos de set. Noves fites es van anar assolint fins a l’arribada de la Guerra Civil (19361939), període en el qual l’activitat castellera va minvar notablement, tant per la desintegració de les colles a causa de la incorporació al front de guerra dels seus integrants, com per la reducció dels esdeveniments per culpa de les mateixes circumstàncies bèl·liques. Ràpidament, però, es va restablir el mateix 1939 el retorn a l’activitat de les colles amb certes peculiaritats, com l’obligatorietat a Valls, ordenada expressament per les noves autoritats franquistes, d’unir-se en una les dues colles. A banda de gestos autoritaris com aquest, l’activitat i els assoliments es van anar produint, com quan els Nens de Vendrell descarregaren el 1946 el seu primer quatre de vuit, castell que ja havien carregat l’any anterior. Després d’uns anys amb alts i baixos i sense cap fita assolida, el concurs del Gran Trofeu Jorba-Pre-

ciados, a Barcelona, celebrat els anys 1964, 1965 i 1966, va revifar l’ interès popular en un moment de màxima rivalitat entre els Nens i la Vella. Aquest estira-i-arronsa va produir que, durant les darreres actuacions del 1969, hi hagués actuacions superbes. Així, els Nens van descarregar el primer pilar de sis del segle XX. Poques setmanes després, a la festa del 12 d’octubre, la Vella carregà el primer cinc de vuit de la centúria i només tres dies més tard, el 15, els Nens descarregaven el quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, actuació que no es duria a terme fins 27 anys després. El 26 d’octubre, la Vella va tornar a carregar el cinc de vuit, descarregà el seu primer tres de vuit i intenta la primera torre de vuit amb folre del segle. Per fi, el 23 de novembre de 1969, es va assolir una altra fita històrica: els Nens van descarregar el pilar de set amb folre, la primera construcció amb folre del segle XX. Segona època daurada (19811993). Encara que, puntualment, les dones havien començat a participar en algunes construccions de castells, no va ser fins a la dècada dels anys vuitanta quan es van incorporar de forma gradual a les colles castelleres. Els primers a admetre-les van ser els Bordegassos de Vilanova, apareguts el 1972, i els Minyons de Terrassa, del 1979, essent aquesta la primera colla on van participar plenament. La inclusió de la dona va trastocar la manera de construir i interpre-

tar els castells, doncs, la tècnica va agafar el paper preponderant que fins aleshores tenia la força i això va permetre un gran creixement i uns extraordinaris assoliments del dins període actual. Així, el 1981 es van poder veure el primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el primer 5 de 8 descarregat del segle a càrrec de la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Durant els següents anys, del 1986 al 1988, diverses colles assoliren castells de nou pisos. Els Minyons de Terrassa van carregar el 1993 el primer dos de nou amb folre i manilles de la història, donant inici a allò que es coneixerà com a Època de platí. Època de platí o expansiva (1993-actualitat). Data d’aquesta època el gran augment del fenomen casteller, quan per diverses raons -ressò als mitjans de comunicació, assoliment de noves construccions de gamma extra, etc.- la seva popularitat va estendre’s, formant-se colles des de Salt, Lleida o Mataró fins a arribar a la Catalunya Nord o Mallorca. Aquesta expansió va apuntar el seu cim al segle XXI, quan també va arribar a indrets com Xile, el Brasil i la Xina. Quan a la consecució de noves estructures, a banda que s’assoleixen amb certa quotidianitat les aconseguides a la primera època d’or, també es creen nous castells de màxima dificultat. El 2 de 9 amb folre i manilles, carregat i descarregat, o el pilar de 8 amb folre i manilles i 5 de

9 amb folre -anomenat “supercatedral-, carregats tots dos per primer cop al segle XX el 1995. La mateixa “supercatedral” va aconseguir ser descarregada l’any següent i el mateix 1996 es va carregar el 4 de 9 amb folre i l’agulla. El 1998 va ser considerat un any màgic: els Minyons de Terrassa van descarregar el 4 de 9 sense folre i el 3 de 10 amb folre i manilles. El mateix any també es va viure una cursa per a assolir el primer castell de 10 pisos de la història: tot i que diverses colles s’apuntaren al repte, el triomf va correspondre als Castellers de Vilafranca que aconseguiren carregar-lo el 15 de novembre a Vilafranca. Una setmana després, els Minyons de Terrassa el descarregarien en el transcurs de la seva diada. Un any més tard, el 1999, es va aconseguir dues noves fites: la descàrrega del 2 de 8 sense folre i la del 3 de 8 aixecat per sota. Durant els primers anys del segle XXI es va mantenir la dinàmica de superació i els castells de 9 i de gamma extra segueixen realitzant-se de forma continuada. El 2001 s’estrenà el 9 de 8, amb 3 enxanetes. El 2005 es va aconseguir carregar per primer cop el 2 de 9 amb folre, considerat de dificultat extrema. També cal destacar l’assoliment del 3 de 9 amb folre i l’agulla, castell carregat per primer cop l’any 2008 pels Minyons de Terrassa durant la seva diada i descarregat l’any següent pels Castellers de Vilafranca.

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE: CASTELLERS

El 22 de novembre de 2015 els Minyons de Terrassa van aconseguir carregar i descarregar el 4 de 10, castell que podria ser considerat el sostre actual d’aquesta activitat.

format per 3 persones a cada pis -a excepció dels tres darrers- i una alçada de 6 pisos, incloent-hi el pis ocult per la pinya, anomenat baixos.

ENTRENAMENT, ACCIDENTALITAT I SEGURETAT Habitualment, els assajos dels castells es realitzen per agafar pràctica i confiança i solen fer-se per trams: muntatge de pinya, tronc, pom de dalt, canalla, o combinacions parcials de trams.

Hi ha, però, una excepció, en el cas dels castells amb l’agulla -també anomenats castells amb el pilar al mig-, ja que llavors el primer nombre és la quantitat de rengles exteriors, és a dir, sense comptar el pilar, i el segon número, el de pisos; per assenyalar la presència del pilar al mig se’n diu que és “amb l’agulla” o “amb el pilar”. Així, un 4 de 8 amb l’agulla, consta de 4 persones i 8 pisos, a més d’un pilar de sis al mig.

Els assajos se solen realitzar a cobert i les colles disposen de mitjans -barra dreta i espatlleres, per tenir elements de suport addicional, i xarxes amb forats en què caben els castellers- que permeten fer la pràctica amb un risc reduït. Desafortunadament, com qualsevol altra pràctica física o esportiva, els accidents poden arribar a produir-se, encara que només es coneixen quatre incidents mortals. Arran del tercer, per cert, es va impulsar l’ús del casc entre la canalla, tant en assaig com en plaça. Segons un estudi del CAR (Centre d’Alt Rendiment), realitzat el 2005, la capacitat d’absorció de la pinya de l’energia produïda per una caiguda oscil·la entre un 40 i 60%. DENOMINACIÓ ESPECÍFICA DELS CASTELLS La denominació de cada castell ve donada per la seva alçada, mesurada en pisos de diferent mida entre ells, i per la quantitat de persones per cada pis. El primer nombre indica les rengles o pilars que composen cada nivell del tronc i, el segon nombre, el total de pisos. Així, per exemple, un tres de sis té un tronc

Existeix un tipus de castells singular, que no té la mateixa elaboració que la majoria. En aquests casos, les estructures duen el prefix aixecat per sota o per baix, i això vol dir que són construïts a mesura que l’estructura sencera, en bloc, va pujant cap amunt, tot vorejant l’espectacularitat. El tres de set aixecat per sota és un bon exemple. Si el castell té dues rengles, que s’agafen entre si, aquesta estructura pot ser anomenada torre, mentre que si disposa d’una sola rengla, el castell no serà considerat com a tal, sinó que es tractarà d’un pilar, o espadat: per exemple, el pilar de 6 no pot ser anomenat un u de sis. Els pilars, que també es poden aixecar en qualsevol de les rondes d’una diada, apareixen sovint al final de cada representació, i actuen com a pilars de mèrit -els oficials- o de comiat -extraoficials i més petits-. També hi ha els pilars de salutació i de dol, habitualment, un pilar de 4, o el vano de pilars, un conjunt de pilars on el nom ve determinat per l’espadat més alt. Així, el vano de

sis està format per un pilar de sis al centre, flanquejat per dos pilars de cinc que, al seu torn, són flanquejats per dos pilars de quatre. També s’especifica la presència de reforços per al tronc com ho són el folre, les manilles i els puntals o ajuts; anomenant-se al final del nom precedits de la preposició “amb”; com el pilar de 8 amb folre i manilles. Quant a la dificultat dels castells, ve determinada per diversos factors: alçada, nombre de rengles, reforç que requereixen, i tècnica utilitzada. Així, un castell tindrà un nivell de dificultat superior com més alçada guanyi; també, un castell és més difícil que un altre si, amb els mateixos pisos d’alçada, es compon de menys rengles (per ex: el dos de set és més difícil que el tres de set), exceptuant per a aquesta última variable els castells compostos, com ara el 5, el 6, el 7 o el 9, o els castells amb agulla, que són de major dificultat que els simples (per ex: el cinc de set o el quatre de set amb agulla són més difícils que el quatre de set); així mateix, un castell té més dificultat quan, requerint reforços extres -folres i manilles-, s’assoleix sense aquests reforços esmentats (per ex: el quatre de nou net és més difícil que el quatre de nou amb folre); i, finalment, un castell té dificultats afegides depenent de la tècnica utilitzada, com pot ser el tres de set aixecat per sota, el qual és més difícil que el tres de set. La denominació de castells de gamma extra, remet al nivell de màxima dificultat. Són el quatre de nou amb agulla, el cinc de nou, i el tres de nou amb agulla, que porten folre; el dos o torre de nou, el pilar de vuit, el tres de deu i el quatre de deu, que es fan amb folre i manilles; i el dos o la torre de vuit net, el quatre de nou net i el tres de nou net, que es fan sense folre. Encara que no existeix cap mena d’organització reglada que coordini una competició regular (només hi ha un concurs pròpiament dit, que es realitza cada dos anys a Tarragona), alguns mitjans de comunicació exhibeixen classificacions anuals de les colles en funció d’una puntuació que s’atorga a cada castell, la qual ve determinada per la seva dificultat. Tot i que en principi hi havia diversos tipus de puntuacions, finalment l’any 2004 es va crear la Taula de Puntuació Castellera Desc.20, consensuada entre l’organització del concurs de castells

Els Minyons de Terrassa, fundats el 1979, va ser la primera colla a admetre les dones entre els seus membres en quant es refereix a la participació plena

bianual de Tarragona i alguns periodistes castellers, de manera que, progressivament, gairebé tots els mitjans que cobreixen el fet casteller ofereixen aquests tipus d’informació i segueixen una única classificació per temporada. Actualment està en ús la Taula de Puntuacions Unificada 2010. La millor puntuació obtinguda en la modalitat de tres castells més pilar és l’ aconseguida per la colla dels Castellers de Vilafranca, l’1 de novembre de 2015, quan van sumar 11.470 punts. Els de Vilafranca són els grans acaparadors de les primeres places, amb els 3 primers llocs (a més a més d’aconseguir tres vegades la primera posició); tot seguit, en quart lloc, els segueixen els Minyons de Terrassa. De la prova de tres castells, la primera colla vallesana és de nou la dels Minyons de Terrassa, en setè lloc. COLLES CASTELLERES Els castellers s’organitzen en colles, entitats que actuen plegades en les diverses actuacions castelleres que componen una temporada de castells. Actualment, a Catalunya hi ha 86 colles actives de municipis -més 5 en formació- i altres 12 de centres universitaris Al Vallès s’hi compten onze colles, pertanyents a vuit municipis i dues entitats universitàries: Castellers de Castellar del Vallès; Castellers de Cerdanyola; Castellers de Montcada i Reixac; Vailets de Ripollet; Castellers de Rubí; Castellers de Sabadell; Castellers de Sant Cugat; Castellers de Terrassa i Minyons de Terrassa; i Bergants del Campus de Terrassa i Ganàpies de la UAB Com veieu, al Vallès tenim un bon grapat de colles. Us animeu a formar part d’alguna? Si és així, Força, Equilibri, Valor i Seny!

Alguna cosa està canviant al món i TU en pots formar part

SELECCIONO INFLUENCERS T'APUNTES?

Envia un correu a: influencers@MOMENTUM.Barcelona

EDITORS

AGENCY

www.

PARTNERS

m MOMENTUM.BARCELONA