Diari del Vallès 246 by Diari del Vallès

VALLÈS OCCIDENTAL edició

NOTÍCIES RELLEVANTS

N.246 21/12/2018

“Com el Vallès no hi ha res!”

(Pere Quart)

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

SABADELL

Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme a Espanya, mor als 83 anys

El Nadal portarà un lot suplementari a les famílies més desafavorides

SANT CUGAT

Sant Cugat proposa una Marató solidària per lluitar contra l’Alzheimer ENTREVISTA AL

DR. FERNANDO KIRCHNER VAN GELDEREN "Felicito la sanitat espanyola en general i la catalana en particular"

PARLEM DE: JOGUINES AL NADAL

Sistema LOWcostPREMSA Servei Quiosc 50 cèntims - Servei en mà 0€ (patrocinat)

Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT de forma PATROCINADA

AGAFA’M I TAMBÉ...

Las 6 fuerzas ocultas que dirigen nuestra vida (Javier Iriondo) La fotografia en femení, ha perdut una de les seves impulsores! (Serafí Gàzquez) Periodisme prostituït? (Josep Ballbè) Ha arribat el Nadal. NOOOOO! (Pep Viñas) Enfoca’t : Sigues part de la flama! (Eugènia Dinarès) L’Amor en temps de Tinder (Mati Segura) SUPLEMENT

il·lusió o màrqueting?

DIARI DEL VALLÈS US DESITJA

Bones festes

kkSi lo puede hacer una máquina... no lo debe hacer una persona Columna (Xavi Roca-Cusachs)

kkLa taxa google

Columna (Josep Ballbè)

Amb la col·laboració de:

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

DIARI DEL VALLÈS

EDITORIAL

DIARIDEL VALLÈS

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

El 1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Terrassa ha de frenar els seus impulsos! No podem entendre que les personalitats polítiques, en ple segle XXI, perdin els papers com passava fa 20 anys. El passat divendres 14, el 1r Tinent d’Alcalde de Terrassa va tenir un impuls, escrivint unes paraules que refermen el seu procedir de discriminació contra aquest mitjà de comunicació; l’escrit portava també frases que contenien insinuacions del que podia arribar a fer contra l’editor d’aquest mitjà si no resultem “dòcils” a les seves directrius. No pateixi, senyor Tinent d’Alcalde, nosaltres no jutjarem si les seves paraules són més o menys greus, si són constitutives o no d’algun delicte d’amenaça, per aclarir aquesta qüestió està la justícia. Però, com a que nosaltres, tot l’equip del Diari del Vallès i del Grup del qual en formem part, sí qui ens consta el seu desafortunat escrit, aquesta part de l’editorial volem dedicar-se-la a vostè, un professional públic escollit per la ciutadania i al servei de la ciutadania, que hauria de ser respectuós, coherent i digne del seu càrrec. Veurà, no és al nostre ànim emprendre cap batalla legal de primer moment, abans preferim el diàleg assossegat a la confrontació; per això, el nostre Editor li va oferir, reiterades vegades, que si es retractava del seu escrit, acceptaria les seves disculpes i oblidaria el seu missatge. Però vostè s’ha negat una vegada i una altra.

tenim establert en el nostre format de treball i en la línia editorial, treballem en constructiu i positiu, però, sàpiga que tot té un límit, que vostè ha traspassat, i que el seu procedir impulsiu no quedarà impune. L’equip del Grup del Diari del Vallès

Bon Nadal! Aquesta és l’editorial que hauria d’ocupar tota la pàgina pels lectors i lectores que ens llegeixen, però, malauradament, hem d’anteposar la denúncia i explicació d’uns fets producte de la discriminació i la intimidació, com ho farem sempre, sigui quina sigui la procedència. Per això encoratgem a tothom que ens faci arribar totes les informacions relatives a aquest tipus de procedir; els mitjans, hem que ser més neutrals i independents per ajudar a construir una societat més digna, equitativa i justa. Aprofitem aquests dies de Nadal, la recta final de l’any, per escampar i promoure l’alegria entre els éssers més estimats, i desitjar l’amistat i la pau per, i entre tothom que ens envolta. Fem un brindis per tots els lectors i totes les lectores del Diari del Vallès! Bones festes!

Així doncs, ara, i a causa del rerefons o trama que porta orquestrant vostè -no s’oblidi del seu càrrec, un servidor públic-, durant mesos, de discriminació contra aquest Diari, serem nosaltres qui li demanem que sigui coherent. Vénen dies d’alegria, amistat i pau i, tal com

#DiariDelVallès Consell Editorial direccio@diaridelvalles.cat

Gràcies per llegir-nos i, Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT.

DIARI DEL VALLÈS Dipòsit legal: B-29273.2012

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

 @DiariDelValles  @DiariDelValles  ELDIARIdelVALLES  hola@diaridelvalles.cat  www.diaridelvalles.cat Atenció al públic: Josep Trueta, 27 - 08224 Terrassa Oficines a: Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès (VALLÈS OCCIDENTAL)  937 808 152  subscriptors@diaridelvalles.cat  comercial@diaridelvalles.cat

1r DIARI LOWcostPREMSA!

El diari independent català de més audiència del Vallès Occidental!

Equip editor: Serafí Gàzquez, Antinea Ravarotto, Josep Calle, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Jordi de Arriba, David Bisbal, Lara López, Salva Ventosa, Ana Roca

SUPLEMENT

Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez

 @VallesEconomic

Consell editorial: Amadeu Cazador Puig, Alberto Rodilla, Tamer Al-kassimi Vargas, Antinea Ravarotto, Ana Roca i Miquel Pérez Giménez Editor Fundador Serafí Gàzquez i Moya Edita i gestió 4.0: MOMENTUM agency, partners, editors. www.MOMENTUM.BARCELONA Amb la col·laboració de:

Difusió controlada:

 terrassa@diaridelvalles.cat

SABADELL

 sabadell@diaridelvalles.cat

SANT CUGAT

 santcugat@diaridelvalles.cat

 economia@diaridelvalles.cat Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

distribució gratuïta

NOTÍCIES DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

VALLÈSeconòmic

VALLÈS > (I fora del Vallès)  valles@diaridelvalles.cat Rubí - Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Barberà del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Castellar del Vallès

Sistema LOWcostPREMSA Sant Quirze del Vallès Palau-solità i Plegamans Badia del Vallès Castellbisbal - Matadepera Polinyà - Ripollet Viladecavalls - Vacarisses Sant Llorenç Savall -Sentmenat - Ullastrell - Rellinars - Gallifa

FER UN BON ÚS DELS CORREUS ENS FACILITA LA FEINA. FEM-NE UN BON ÚS!

Vols entregar al teu establiment el DIARI DEL VALLÈS? Contacta amb nosaltres i sigues un punt d’entrega LOWcostPREMSA  distribucio@diaridelvalles.cat

DIARI DEL VALLÃ&#x2C6;S

DIARI DEL VALLÈS Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant  @jiriondo

Las 6 fuerzas ocultas que dirigen nuestra vida terior se genera la sensación de sentirnos incompletos, de que nos falta algo. Por eso tenemos que actualizar nuestros conocimientos, y esa renovación es necesaria tanto en el nivel personal como empresarial.

Son muchas “las fuerzas ocultas” que dirigen nuestra vida, y no me refiero a extrañas cosas esotéricas, sino a evidentes factores psicológicos. Hablo de estados mentales y emocionales dominantes que controlan el comportamiento, las decisiones y necesidades básicas del ser humano. Dicho de otro modo: controlan toda nuestra vida. Entre algunas de esas fuerzas o factores ocultos están nuestras creencias, una percepción limitada de nuestra identidad, la historia que nos contamos de nuestra vida, nuestros miedos ocultos y mapas mentales. Todo ello son ideas establecidas en nuestra mente sobre cómo creemos o asumimos que debería ser nuestra vida. 1. LAS 6 NECESIDADES BÁSICAS DEL SER HUMANO Viven en nuestro interior y condicionan nuestro potencial y nuestra vida. Pero además, existen otras “fuerzas ocultas”: nuestras necesidades básicas (y que todos tenemos). No son caprichos o simplemente deseos, sino profundas necesidades que todos necesitamos satis-

facer; son la fuerzas que moldean nuestras emociones y nuestros comportamientos, son la energía que motivan y dirigen nuestra vida. 1.1 La necesidad de seguridad Es la necesidad más primitiva ligada al instinto de supervivencia. La necesidad de evitar el sufrimiento, cubrir nuestras necesidades básicas y poder cuidar de los nuestros. Mucho de ello analizó y profundizó la Pirámide de Maslow, así que no dejes de leer ese artículo. 1.2 La necesidad de incertidumbre Aunque parezca una contradicción la segunda es justo lo contrario, la incertidumbre. El ser humano necesita cierto grado de variedad, hacer cosas nuevas que le saquen de su comodidad, de la rutina y de su zona de confort. Necesitamos retos que desafíen nuestro cuerpo, nuestras emociones y que nos ayuden a crecer. 1.3 La necesidad del reconocimiento/importancia Toda persona necesita sentir que importa, sentirse necesitada, especial, útil, única y querida. En su aspecto positivo, la necesidad de importancia y reconocimiento nos lleva a elevar nuestros estánda-

res y nos puede ayudar a lograr grandes objetivos, pero también ese factor nos puede llevar a un egocentrismo que nos aísla y perjudica. 1.4 La necesidad de amor y conexión Todo el mundo tiene la necesidad de sentirse querido, de pensar que merece ser amado por los demás. Todo el mundo necesita conectar con otros seres humanos y sentirse comprendido. Querer a alguien, que nos quieran, cuidar a otros y sentir que nos cuidan y se preocupan por nosotros. Que importamos a los demás y, a su vez, que ellos nos importan. 1.5 La necesidad de crecimiento personal. Nuestra vida es un proceso constante de cambio, un proceso de actualización de nuestro potencial. Por ello, tenemos la necesidad de seguir creciendo y desarrollando nuevas habilidades, nuevas competencias, seguir aprendiendo y evolucionando para seguir progresando. Si no seguimos en nuestra senda del desarrollo personal, no solamente nos estancamos, sino que retrocedemos y en nuestro in-

1.6 La necesidad de contribución. Por mucho éxito que una persona pueda tener, su vida será incompleta si no siente que, de alguna forma, está contribuyendo o ha contribuido al bienestar de los demás o a alguna causa noble. Contribuir es marcar la diferencia en la vida de alguien, es desviarnos de nuestro camino para ayudar a alguien o ser una influencia positiva en la vida de los demás. Es la clave para una vida de mayor plenitud. 2. ¿CUÁL DE TODAS ESTAS NECESIDADES PSICOLÓGICAS BÁSICAS HA DOMINADO TU VIDA? Estas necesidades son universales, ya que hablamos de elementos que condicionan e influyen en nuestras emociones y en nuestra calidad de vida. Si las observas y lo piensas bien, todas nuestras decisiones a la largo de la vida están influenciadas por nuestras necesidades dominantes. La vida de una persona será muy distinta si su necesidad primordial es la seguridad o el desarrollo personal. Al igual que la de alguien cuya necesidad es la de reconocimiento, el amor o la contribución. Lo que nos diferencia a todos es el orden de prioridad de esas necesidades, ya que en función de ello nuestras decisiones serán muy distintas, así como nuestro comportamiento y todo aquello que perseguimos en la vida. ¿Cuál ha sido hasta ahora tu necesidad dominante? ¿Cuál de esas seis necesidades es más importante y que más has perseguido?

DIARI DEL VALLÈS

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

DESCOBREIX LES PROMOCIONS I ELS MILLORS PREUS DEL 2018

SCOBREIX LES PROMOCIONS I ELS MILLORS PREUS DEL 2018

Conjunts de bany des de 199,99 €* * Models en stock, ﬁns a exhaurir existències

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31 Ctra. N 150, KM 6.7 - 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS - Barcelona Nou web: www.SB2.es

Conjunts de bany des de 199,99 €*

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Serafí Gàzquez Editor fundador de MOMENTUM.Barcelona  @SerafiGazquez

La fotografia en femení, ha perdut una de les seves impulsores! Fa poques hores, la Joana Biarnés ens ha deixat. Malauradament, encara que tenim un dia de sortida, mai sabem el dia que marxem. A tots ens dol molt el moment que marxa algú amb tanta energia o a qui s’estima tant, com la Joana. Ara bé, com ens va transmetre ella mateixa, ens va bé emprar un bon somriure a la vida: riguem sempre que puguem amb tothom i compartim estones entranyables amb aquells que ens donen energia per viure amb la màxima alegria en aquest magnífic món. Vaig tenir l’honor de conèixer LA JOANA BIARNÉS, en majúscules i, també, el seu company de vida, el Jean Michel. Hi ha moltes coses que podria explicar, però crec que les guardaré en el meu cor, ben atresorades. Tot i que compartíem passió per cuinar, particularment per cuinar amb amor per aquells que més estimem, hi havia més coses que vaig aprendre de la Joana i de la seva parella. Vull explicar una d’especial i de valors i, sobretot, realçar la seva trajectòria professional. La vida és un camí que el pots viure sol o acompanyat, em quedo amb un record que vaig entendre en algun dels dinars o estones que vaig compartir amb la Joana Biarnés i el seu company de viatge Jean Michel. Vaig entendre que vol dir tenir un COMPANY DE VIDA amb el seu exemple, tots dos tenien el seu espai però no podien estar ni un segon sense tenir una mirada que els enllaçava, parlaven amb frases que feia que tot i tots estiguéssim en un entorn de pau i, sobretot, els seus somriures eren compromesos i carregats de vida sense oblidar que es pot tenir certa edat, però la joventut es porta al cor, palpable en les idees i les paraules. Gràcies Joana i Jean Michel per fer-me descobrir aquest gran valor: sol o amb companyia, sigues tal com ets! De la trajectòria professional, s’ha escrit poc de la Joana Biarnès, queda molt per ressenyar. Vaig tenir l’honor d’editar un petit llibre amb part de la seva trajectòria professional amb el Rotary Club de Terrassa. La seva força i energia, acompanyada del pilar professional del seu pare, van fer que ella entrés en un entorn únicament d’homes -en aquella època!- sense por i sense deixarse trepitjar per les discriminacions, essent la primera dona fotògraf d’Espanya en fer de reportera gràfica del derbi de futbol amb les grades carregades d’homes. Per sort, el passat dimarts dia 11 de l’11, en un acte molt interessant i on s’exposaven renovades idees polítiques, vaig tenir la sort de fer-li la darrera abraçada a la Joana. Cito aquest acte, perquè va dir-me dues coses: “és un geni, quina energia política i quant d’amor s’ha plasmat avui...” Doncs això Joana, donem suport a les persones que desprenen/m energies sinceres i bondadoses i, sobretot, a tots i totes que donen amor sense esperar res a canvi! Sempre estaràs al cor de moltes persones. A casa nostra et tindrem molt present, el teu/vostre quadre està present a l’habitació del Serafí junior, dia rere dia admira aquell humil i valuós detall on es veu un jove llegint el Diari i que porta el seu nom. Una forta abraçada en el teu nou destí, sempre recordarem aquests grans i valuosos valors!!!

Societat »

El Portal de Sant Roc queda restringit al trànsit per perill de desplomament de la coberta de l’aparcament REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Els accessos al pàrquing subterrani romandran, però, oberts. Esperonat per les conclusions d’un estudi tècnic sobre la zona, l’Ajuntament de Terrassa ha pres la decisió de restringir el trànsit el Portal de Sant Roc, tot mantenint els accessos del pàrquing subterrani. Així, a les confluències del Portal de Sant Roc amb Rambla, carrer Vinyals i carrer Cisterna, s’han instal·lat diverses barreres “New Jersey” per barrar el pas. D’aquesta manera, només es permet accedir a Vinyals als veïns i als usuaris del pàrquing. I en conseqüència també, la sortida de vehicles de veïns i pàrquing es farà únicament per la Rambla. Els vehicles que provinguin del carrer Major hauran de girar per força a l’esquerra cap al carrer del Vall o al carrer Cisterna. La mesura preventiva s’ha dut a terme després de la presentació dels últims resultats d’un estudi tècnic extern, que indica, a les seves conclusions, que la coberta de l’aparcament podria no complir les garanties d’estabilitat que marca la normativa actual, molt més exigent que l’anterior en el moment de la seva construcció. L’estudi també recomana algunes mesures per reforçar aquesta estabilitat i, mentre no s’adopten, l’Ajuntament ha decidit limitar l’accés de vehicles de veïns i pàrquing,

Un estudi tècnic ha proposat aquesta mesura de manera preventiva, per garantir l’estabilitat de la coberta de l’aparcament

evitant així la circulació de vehicles més pesants. L’estudi va engegar arran de la pròxima finalització de la concessió de l’aparcament, l’any 2022, i s’ha realitzat per encàrrec de l’Ajuntament amb la pretensió de tenir un coneixement real de l’estat de l’edifici abans que el concessionari el retorni a l’Ajuntament. La mesura tindrà un efecte en el recorregut de la Cavalcada de Reis, que en arribar al carrer Major seguirà recte pel carrer de la Unió, i després cap a l’esquerra per Iscle Soler, per reprendre l’itinerari habitual per la Rambla.

DIARI DEL VALLÈS REGENERACIÓ DE L'AIGÜA

La regeneració de l’aigua redueix la dependència hídrica de la metròpolis Barcelona Les aigües residuals de bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona es tracten a la depuradora del Prat. Ara, gràcies a un acord entre l’AMB i l’ACA, ha entrat en funcionament l’estació de regeneració d’aquesta depuradora, que permet donar un nou ús a l’aigua en comptes d’abocar-la al mar. REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Fa més de 50 anys que la conca del Llobregat depèn de l’aigua del Ter per donar resposta a les necessitats de tota l’àrea metropolitana de Barcelona. L’entrada en funcionament de l’estació de regeneració d’aigües del Prat de Llobregat després d’uns anys d’inactivitat permetrà reduir la dependència hídrica de la conca del Llobregat i disposar de mesures alternatives en cas d’episodis de sequera. La regeneració és un procés que aplica uns tractaments físics i químics a l’aigua amb l’objectiu que la matèria orgànica que hi ha es decanti i quedi retinguda en microfiltres de 0,01 mil·límetres. Després l’aigua es desinfecta i ja es pot reutilitzar per regar camps i netejar carrers, per a la indústria o amb finalitats ambientals. Però a l’aigua se li pot aplicar un tractament encara més avançat basat en l’osmosi inversa i la ultrafiltració. És aleshores quan es pot fer servir, per exemple, per injectar-la a l’aqüífer del Baix Llobregat, evitar que hi entri aigua de mar i garantir-ne la qualitat. També hi ha l’opció de reintroduir-la al Llobregat a l’altura de Molins de Rei. En aquest cas, l’aigua recorrerà 7 quilòmetres riu avall abans no tor-

ni a ser tractada per potabilitzar-la i fer-la apta per al consum humà. De moment, aquest supòsit només es donarà quan el nivell dels embassaments estigui per sota del 25% i l’ACA decreti l’estat d’excepcionalitat. Un grup d’experts assegurarà que els paràmetres de l’aigua són òptims per als usos que se li donen. Aquest panell d’assessorament científic també dissenyarà el full de ruta que ha de permetre que l’aportació d’aigua regenerada al Llobregat es faci de manera contínua, i no només en casos d’excepcionalitat o emergència per sequera. UNA RESERVA ESTRATÈGICA “L’aqüífer és una reserva estratègica en períodes de sequera, perquè en cas de necessitat podem utilitzar l’aigua emmagatzemada. Si no fos

per l’aigua que s’obté de l’estació de regeneració, s’hi hauria d’injectar aigua de boca”, assegura Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB. L’estació de regeneració es va construir el 2007, durant el greu episodi de sequera d’aquell any, per augmentar els cabals que circulen pel Llobregat, recarregar els aqüífers i aportar cabals ambientals a les llacunes de la vall baixa i del delta del Llobregat. Després d’entrar en funcionament, va estar un temps aturada. Durant aquests anys l’AMB s’ha encarregat de fer-ne el manteniment. Ara, gràcies al conveni de col·laboració entre l’AMB i l’ACA, la instal·lació torna a funcionar. Badia explica que, tot i la gran capacitat de la planta, que pot generar fins a 2.000 litres per segon, “l’ACA establirà mensualment el volum de producció en funció de l’estat dels embassaments”. A més, serà l’agència qui aportarà els 2,5 milions d’euros que es preveu que costarà l’explotació. Aquesta xifra podria augmentar en un milió més en cas que s’hagués d’incrementar la producció per sequera i podria arribar als 4,5 milions si s’haguessin de dur a terme actuacions de millora de la planta.

La reutilització permet donar nous usos a l’aigua un cop s’ha sanejat a les depuradores o estacions de regeneració. Així s’evita abocar al mar un recurs disponible.

MONTCADA TÉ UNA DE LES QUATRE ESTACIONS DE REGENERACIÓ DE LA METRÒPOLIS L’àrea metropolitana de Barcelona compta amb quatre estacions de reutilització d’aigües: la del Prat, que és la més gran i sofisticada, la de Sant Feliu, la de Gavà i la de Montcada i Reixac, que és l’única que no està situada al Baix Llobregat. El tractament que es fa a l’aigua en aquesta estació permet reutilitzar-la per a usos agrícoles i per regar espais públics. Cada dia s’hi tracten 64.000 litres, cosa que suposa un 7% del total d’aigua residual que es gestiona a la metròpolis, que contribueixen a la recuperació ambiental del tram baix del riu Llobregat. Des de fa un temps, la planta acull visites obertes al públic en general. En uns 90 minuts, els assistents poden veure les diferents fases del procés de depuració de l’aigua fins que no es retorna al medi. Per concertar una visita guiada cal trucar al 93 238 93 51 o escriure a reserves.compartim@amb.cat.

“Amb la planta de regeneració tanquem el cicle hidrològic i aprofitem un recurs que tenim a l’abast en comptes d’abocar-lo al mar” Eloi Badia VICEPRESIDENT DE MEDI AMBIENT DE L’AMB

FRE A LA PUJADA DEL PREU DE L’AIGUA El preu de l’aigua es revisa aplicant una fórmula que té en compte molts criteris, com els costos de les inversions, el manteniment o les analítiques. Entre el 2005 i el 2016 el preu s’ha incrementat de forma sostinguda. El 2016 l’AMB, que és l’administració titular del servei d’aigua potable, va revisar la fórmula i des d’aleshores la tarifa ha baixat un 4%, ja que va considerar que alguns elements de la fórmula no s’aplicaven correctament. Es calcula que la política tarifària de l’AMB ha suposat un estalvi per a la butxaca dels ciutadans d’uns 13 milions d’euros a l’any. “El nostre objectiu és subministrar aigua de qualitat per a la ciutadania a un preu just”, sentencia Badia.

DADES 2.000

Litres per segon que genera la planta de regeneració del Baix Llobregat

5,3

Hectòmetres cúbics reutilitzats l’any 2017

13 milions

d'estalvi gràcies a les baixades de tarifa

Gaudeix de la neu a Catalunya

Activitats originals per fer a la neu Treu-ne tot el partit de la neu. Les estacions de muntanya dels Pirineus de Catalunya són una aposta segura per aconseguir-ho. Disposen d’activitats per fer durant la temporada blanca sense posar-te els esquís. S’hi organitzen sortides amb raquetes de neu, tallers per aprendre a construir iglús o de busseig sota el gel. Aquí tens algunes propostes per començar a planejar la propera escapada a la neu.

i ha binomis que semblen inseparables. No resulta gaire complicat trobarne exemples: John Travolta i Olivia Newton John, Batman i Robin, Gala i Dalí, Don Quixot i Sancho Panza, estiu i platja, hivern i esquí. Sobre aquest darrer duet, una temporada més les estacions dels Pirineus de Catalunya estan decidides a demostrar que aquesta parella no s'ha de trencar, sinó que s'ha d'ampliar. Disposen d'un ventall de propostes per gaudir de la neu més enllà de l'esquí alpí. En tenen per a tots els gustos i sempre amb la neu com a protagonista.

TENS ÀNIMA D'ESQUIMAL?

Si és que sí, de ben segur que sortirà a la llum construint un iglú. L’Associació de Constructors d’Iglús de Catalunya organitza tallers per aprendre la tècnica de construcció esquimal diversos dissabtes mentre dura la temporada de neu. Si sou un grup prou nombrós, també us en poden fer un de personalitzat si ho demaneu prèviament. Comencen a les nou del matí i els fan en diversos punts dels Pirineus de Catalunya com La Molina o Vall de Núria. Sempre en llocs de fàcil accés perquè t’hi puguis desplaçar amb comoditat. Els tallers són molt pedagògics i, això sí, tothom està obligat a participar-hi. Els monitors fan que siguis el protagonista absolut en tot el procés de construcció. www.ohmamiglu.cat

LA NIT ÉS PER ALS ESQUIADORS

Ubicada a només dues hores en cotxe des de Barcelona, Masella ha aconseguit diferenciar-se de la resta d’estacions de muntanya per obrir les instal·lacions també a la nit. No hi ha cap altre centre ni als Pirineus catalans ni a Espanya que pugui oferir als aficionats 10 quilòmetres de pistes perfectament innivades i il·luminades. Gràcies a la xarxa de llum il·luminen 13 pistes principals de les cotes baixes i mitjanes del domini

Les estacions combinen aquesta oferta d'activitats permanents amb propostes puntuals. Consulta l'agenda a les seves pàgines web

Neu per a tothom Les estacions de muntanya dels Pirineus de Catalunya treballen cada temporada blanca perquè tothom pugui gaudir de la neu sense barreres. La Molina, amb la col·laboració de la Fundació Johan Cruyff, duu a terme un projecte d’esports i activitats dirigit a persones amb discapacitat. Posen a l’abast de les escoles d’esquí el material adaptat necessari perquè el puguin utilitzar per a l’ensenyament de l’esquí alpí. L'estació de Tavascan compta amb sis circuits inclusius per a tots els públics, incloent a aquells que tenen alguna discapacitat física, sensorial o intele·lectual. En tenen tant d’esquí de fons com de raquetes de neu i estan senyalitzats de manera permanent. Baqueira Beret i Boí Taüll Resort també disposen de material adaptat i personal preparat i format per atendre persones amb alguna discapacitat física o visual.

turismeperatothom.catalunya.com

esquiable. Les sensacions són totalment diferents esquiant a la nit. Als boscos de pi característics de l’estació s’hi fan uns clarobscurs particulars per la il·luminació, que juntament amb el cel estrellat ajuden a crear una atmosfera especial. www.masella.com

Més informació a escasateva.catalunya.com/gaudeix-de-la-neu © Boí Taüll Resort

amb la resta de competidors i amb ells mateixos. Per participar-hi només cal que et descarreguis l’aplicació d’Espot. Al costat del remuntador La Roca, a la cota 1.500 de l’estació, arrenca aquest itinerari de 3,26 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 800 metres i un 24,5% de pendent. Per iniciar el cronometratge, només cal descarregar l’aplicació d’Espot i escanejar els 2 codis QR, un a l’inici i l’altre al final de la ruta, amb els quals obtindràs la teva marca personal. El teu resultat quedarà automàticament registrat a la classificació general. Per cert, el guanyador tindrà premi. www.espotesqui.cat

PRIMER TASTET DE RAQUETES

Les raquetes de neu guanyen seguidors cada temporada blanca. Si encara no t’has deixat temptar per aquesta modalitat, a Boí Taüll Resort tenen una ruta perquè facis el primer tastet. És una excursió guiada d'iniciació amb raquetes de neu per pujar un petit cim que hi ha a tocar de l’estació. Des d’allà dalt hi ha unes panoràmiques espectaculars de tota la Vall de Boí. És un itinerari d’uns 5 quilòmetres de distància que es recorre en dues hores i mitja. La proposta és molt bona per fer amb amics o en família perquè té una dificultat tècnica fàcil-moderada. Els nens a partir dels 8 anys poden completar-la sense gaires problemes. Després de pujar la muntanya, faràs un divertit descens que et conduirà fins a la parada d'autobús de Boí Taüll. www.boitaullresort.com

CONQUEREIX ELS CIMS

BUSSEJADORS A LA NEU

Per anar a la neu necessitaràs aletes. Sí, aletes. Ni esquí, ni raquetes, ni taula de snowboard. A l’estació de la Vall de Núria organitzen immersions sota el gel al llac ubicat al mig de la vall. És una activitat diferent destinada a bussejadors certificats, majors de 18 anys. La flotabilitat i la pressió atmosfèrica són diferents en un llac d’aigua dolça, que està a una temperatura d’entre 1 i 3 graus, a més de 2.000 metres d’alçada. I l’espectacle, també. Els contrastos de llum són espectaculars. Les formacions de gel son dinàmiques, canvien amb les variacions de temperatures, els corrents... es poden formar gruixos de més d'un metre. El sol que es cola pel forat en el gel per on et submergiràs i l’oxigen atrapat a la capa gelada d’aigua produeixen un efecte gairebé calidoscòpic. “Com joies, diamants i flocs de neu de mig metre”, apunten des de Busseing Pallars, una empresa que es dedica a organitzar aquestes immersions al llac de l’estació de Vall de Núria. www.valldenuria.cat

CURSA BLANCA

L’estació d’Espot et posa a prova. Ha creat una cursa d’esquí de muntanya (skimo) que no té data ni horari, es pot fer el dia i a l'hora que vulguis, sol o acompanyat, però podràs comparar els teus temps

L'esquí de muntanya -skimo- és una de les modalitats més clàssiques que existeixen, però sempre ha quedat en un segon pla pel que fa a seguiment pel seu nivell d'exigència. Des de fa unes temporades l'equip de Guies Nord Sud es dedica a fer-ne divulgació a Vallter 2000 per aproximarlo a esquiadors experimentats que volen noves experiències a la muntanya. I ho estan aconseguint, perquè el seu curs d'iniciació cada vegada té més èxit. És una activitat dirigida d'unes 3 hores de durada per a esquiadors o muntanyencs amb un nivell mínim de tècnica d'esquí alpí per baixar pistes vermelles. Després de les explicacions tècniques i de seguretat pertinents, iniciaràs una ruta cap a les restes de l'antic refugi d'alta muntanya Ull de Ter (primer refugi de la Península Ibèrica), al naixement del riu Ter, dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. T'animes a conèixer la cara més salvatge de l'esquí? www.vallter2000.cat

SAFARIS BLANCS

Baqueira Beret et convida a fer un safari per la neu. L'estació té tres recorreguts definits com a Safaris (blau, vermell i negre) per conèixer gran part de la seva extensió amb diferents graus de dificultat adaptats al nivell de l'esquiador. Els pots fer amb guia o seguint les indicacions de la web, on estan descrits de manera minuciosa, amb el punt de sortida, els remuntadors, la durada d'aquests, quines són les pistes a enllaçar. Amb els Safaris lliscaràs per algunes de les millors pistes dels tres sectors de l'estació. www.baqueira.es

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Josep Ballbè i Urrit Periodista  @DiariDelValles

Societat »

Terrassa dóna llum

Periodisme prostituït? Des del proppassat agost, assisteixo--totalment perplex--a un fet que em fa treure foc pels queixals. Essent de costums fixos, faig per comprar un diari físic (en paper) els dissabtes i els diumenges. La resta de dies, me’n vaig sortint mitjançant Internet. Dit això, d’aleshores ençà, observo com tres periòdics de tiratge nacional (El País, La Vanguàrdia i El Periódico) es passen sovint de frenada... Encasten tot el primer full del mitjà (amb contraportada falsa i invasiva) amb propaganda descarada d’una marca de rentadores, cotxes, la grossa de Nadal o vés saber el què... Té pebrots el tema! Prou m’obliguen a empassar-me--a contracor--bastants opuscles publicitaris dins del mateix exemplar: que si Media-Market, que si les marques Seat/Opel o d’altres succedanis de consum. Per aquest motiu, vaig adreçar sengles cartes al defensor del lector dels dos primers (Lola Galán i Suso Pérez) i al departament d’atenció al client, què és dirigit per Enric Hernàndez. En el darrer cas, he rebut el silenci administratiu com a resposta… Però, els dos primers em van voler remetre a l’argument inconsistent que no havien comès pas cap error. Volien argumentar-me que “els diaris es financen amb publicitat des que el món és món… La qual cosa no significa que els anuncis alterin el propi ideari, llurs principis ètics o independència… Ni que s’allunyin del seu compromís amb la veritat dels fets”. Per molt que vulguin convèncer-me, aquesta mesura no fa cap altra cosa que demostrar la poca capacitat imaginativa dels seus gestors. Més encara, fins i tot ho arribo a interpretar-ho com una autèntica prostitució del periodisme, sobretot en veure la nul·la empatia demostrada amb els lectors…, als qui es deuen. Els hi he suggerit que s’han de trencar les banyes de manera més ètica. Amb la falsa excusa de quadrar uns pressupostos, no es poden plegar i/o agenollar davant del que jo goso qualificar de “suborn” en tota regla. Que no em vulguin convèncer amb alguns arguments inconsistents i buits de contingut: els fets són els que són. Per tant, voler-los justificar regirant el mitjó i capgirant esquemes esdevé una forma inútil de no reconèixer els mateixos errors. Se me’n fot si pensen que m’erigeixo en la veu del qui clama en el desert. Els importa un rave la meva opinió i la dels altres lectors. Algú ho ha de dir, mal que els pesi. Ja en tinc prou--quan segueixo els digitals--amb haver-me d’empassar i aguantar minutatges infumables d’anuncis. Me’ls acostumo a passar pel folre del clatell. Després, que no es queixin de què estan creant ments imberbes i buides. Poden tenir bona part de la culpa, si no treballen el pensament crític. Arribats en aquesta conjuntura, amb la vella tàctica futbolera que “la millor defensa és un bon atac”, ja me’ls veig a venir. Adjudicaran la malifeta al “pregoner”--en aquest cas, jo--amb el retret del “què s’haurà cregut aquest marrec”. Em retrauran una més que suposada i imaginària manca de respecte o educació. Pretenen que em faci l’orni, que miri cap a un altre cantó, però no ho aconseguiran pas, de cap de les maneres! Blanc és blanc i no és no. Al cap i a la fi, els seus col·legues audiovisuals patinen igual, de manera grollera. Fa prou anys que tenen prohibit --mitjançant una normativa comunitària--la publicitat dins d’espais informatius. En canvi, també pico sobre pedra. Se’ns pixen al damunt. Què ho fa, així, que els Telenotícies de TV3 encabeixin--dia rere dia--espots de La Caixa, Repsol o qualsevol altre lobby econòmic? Sense cap insult, em ve de gust engegar-los a pastar fang. No es mereixen altra cosa. Acabaré per passar totalment d’uns i altres. Àdhuc dissabtes i diumenges. Ja s’ho faran!

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Els documents van rebre el vistiplau municipal en l’últim ple d’enguany. El passat 19 de desembre, el ple de l’Ajuntament de Terrassa, reunit en sessió ordinària, va aprovar 37 cartes de serveis. Aquests documents contenen la descripció detallada dels diferents serveis que ofereix l’Ajuntament a la ciutadania, incloent-hi la informació de les condicions que es presten, dels compromisos assumits que es prenen perquè el servei sigui de qualitat, i de les vies que calen per obtenir informació i/o fer aportacions i suggeriments. Aquestes 37 cartes se sumen a les 17 que ja es van aprovar el desembre de 2017 i, d’aquesta manera, es completen tots els que comporten prestació de serveis a la ciutadania. L’objectiu d’aquesta aprovació és facilitar que les cartes implementin un nou sistema de gestió, el qual té en compte l’avaluació dels resultats de la gestió per definir i implantar decisions de millora de manera contínua, les quals estan orientades a la satisfacció de la ciutadania i el seguiment continu de la seva opinió. A més a més, permetran estendre a l’organització municipal la cultura de la transparència i el Govern Obert, i tot allò redundarà en l’objectiu de fer més democràtica i participativa la forma municipal de governar.

Protecció de la Legalitat. Actes i ocupació de la Via Pública. Servei d’Aparcaments – Egarvia. Policia Municipal. Neteja i gestió de residus. Obres i manteniment de l’espai públic. Cementiri. Cessió d’espais i locals als equipaments municipals. Ciutadania. Qualitat Democràtica LGTBI+. Habitatge – Societat Municipal d’Habitatge. Polítiques Socials d’Habitatge. Promoció de la Gent Gran. Salut i Comunitat Serveis Bàsics d’atenció social. Serveis Atenció Domiciliària. Servei especialitzat d’atenció a la infància i adolescència. Solidaritat i Cooperació Internacional. Oficina d’Atenció Ciutadania Serveis a les Persones. Comerç. Cultura. Innovació. Educació. Escola de la Llar. Escola d’Art. Educació Especial. Escola de Música. Escoles bressol. Servei Local de Català. Turisme. Mitjans de Comunicació Audiovisuals. Cinema Catalunya. Quant a les aprovades el 2017, corresponen als serveis següents i tenen adjudicades missions diverses: Atenció Ciutadana Àrea de Territori. Ofereix tota la informació disponible relacionada amb les competències dels Serveis d’Urbanisme, Projectes i obres (Obra pública), Medi Ambient i Contractació d’Obres. Té funcions de registre pel qual es poden presentar sol·licituds i documents adreçats als Serveis de l’Àrea.

Segons es preveu, les cartes seran efectives durant els primers mesos de 2019, un cop hagi finalitzat la seva tramitació.

Centre d’Atenció a Animals Domèstics. És un servei municipal que té l’encàrrec d’efectuar la recollida, el transporti la custòdia dels animals domèstics abandonats o perduts a la via pública, fins a ser recuperats o adoptats.

Les cartes aprovades es corresponen amb els següents serveis: Servei d’estudis i Observatori de ciutat. Autobusos Urbans. Foment de l’ús de la bicicleta. Accessibilitat. Llicències i

Parc Vallparadís. Gestionar el manteniment integral del Parc de Vallparadís, mitjançant accions preventives i correctives que garanteixin el bon estat dels elements que l’integren.

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

verda a 37 cartes de serveis municipals Protecció Civil/Protecció d’incendis. Té la missió de gestionar les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques. Accés a la documentació dels arxius municipals. Gestiona, organitza, conserva i difon la documentació municipal amb la finalitat de garantir l’accés de la informació i la documentació municipal, d’entitats, particulars i empreses que han cedit la seva documentació a l’Arxiu. Atenció Ciutadana. Assessora i facilita la relació de la ciutadania amb l’Ajuntament de manera presencial, telefònica, a la Seu electrònica dins del web municipal, correu electrònic i Twitter del 010 de manera eficient i eficaç. Servei de Gestió Tributària i Recaptació. Ofereix a la ciutadania una gestió integral dels ingressos municipals per tal de fer possible l’execució del pressupost de l’Ajuntament, contribuint a la millora de la gestió municipal. Té com a objectiu vigilar i facilitar el com-

pliment de les obligacions tributàries. Patrimoni i Manteniment dels edificis municipals. Actualitza l’inventari de les propietats immobles municipals, i documenta tècnicament la gestió i el tràfic jurídic (cessions, arrendaments, adquisicions, etc.) d’aquests béns garantint l’adequat estat de conservació pel seu ús. Servei de Joventut i Lleure infantil. Dóna suport a l’associacionisme juvenil i d’educació en el lleure. La seva missió és afavorir l’accés dels i de les joves als recursos del seu entorn, i promoure la seva participació activa a la societat. Oficina de Capacitats Diverses. Vetllen per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, per tal que aquests esdevinguin ciutadans i ciutadanes de ple dret, en una ciutat inclusiva i accessible. Servei de Polítiques de Gènere. S’encarrega, entre altres activitats, d’oferir informació a totes les dones majors d’edat sobre els seus drets en els àm-

bits social, jurídic i laboral, i de prestar atenció psicològica a les dones que es troben en situació de violència masclista. Activitats econòmiques. Ofereix serveis d’informació, d’assessorament, de formació i de tramitació adreçats a la ciutadania, a les empreses i a les entitats, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament econòmic de la ciutat. Ocupació. El Servei d’Ocupació de l’Ajuntament promou la millora contínua de l’ocupabilitat de les persones mitjançant l’orientació professional i la formació qualificadora i localitza ocupació de qualitat en el teixit productiu de l’entorn.

A partir d’ara, tots els serveis municipals que es dediquen a prestacions directes a la ciutadania, podran comptar amb aquest document

Consum. Garanteix els drets de les persones com a consumidores de béns i productes i usuàries de serveis

Esports. El Servei d’Esports de l’Ajuntament de Terrassa té com a missió fomentar i promoure l’esport i l’activitat física entre la ciutadania per tal de contribuir a la millora de la seva salut, el seu benestar i la seva qualitat de vida.

Biblioteques. Facilita l’accés lliure al coneixement, a la cultura i a la informació, i posar-la a disposició de les persones usuàries per afavorir la formació i l’aprenentatge al llarg de la vida.

Universitats. Aquest promou el Campus Universitari de Terrassa amb l’objectiu que la universitat constitueixi un motor de desenvolupament social, cultural i econòmic a la nostra ciutat.

Exposició temporal fins al 30 de juny del 2019

Descobreix com la tecnologia ens ajuda a prevenir catàstrofes i accidents mnactec.cat/perill

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Rambla d’Ègara, 270 - Terrassa

AAFF ANUNCI 255x173,9.indd 1

4/9/18 13:29

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Pep Viñas Acompanyant en processos de canvi i sanació, conferenciant i formador  @DiariDelValles

Ha arribat el Nadal. NOOOOO! Com cada any arriba el Nadal, els carrers s’omplen de llums, veus tios obesos amb barba blanca vestits de Vermell i blanc, la gent corre Amunt i avall amb bosses carregades de paquets embolicats i les famílies es tornen a reunir (és nadal i s’ha de fer, ja saps per Nadal cada ovella al seu corral…) Ja queda poc per haver de suportar el pesat del teu cunyat amb dues copes de més i deixant anar els seus deliris de grandesa… Bé, és un cop a l’any, ho podràs suportar… També podràs suportar alimentar-te com si no hi hagués demà, amb una mica de sort tot estarà boníssim i et posaràs les botes, beuràs una miqueta més del que és habitual en tu i faràs una llarga sobretaula discutint sobre temes que no milloraran la teva vida en cap dels aspectes. Passi el que passi, recorda evitar de treure EL TEMA. A unes cases serà la política, a altres el futbol, és igual, tu ja saps quin és el tema que fa pujar els ànims a la família. Et dic això perquè em preocupa la teva salut, no voldràs agafar un gripàs el gener? Que, què té a veure la grip amb tot això? Doncs molt… No seràs tan ingenu de pensar que la grip només és causada pel fred? Mira, el fred només és un factor, que per cert compartim tots els humans de la mateixa zona on estàs tu, però en l’àmbit causal hi ha un factor encara més important, la ràbia, la ira o estar enfadat. Per què creus que després de les vacances de Nadal és quan acostuma a haver-hi les pandèmies de grip? Pot ser que durant les reunions familiars hi hagi alguna situació de rancor, o ràbia? Mira, perquè puguis observar de les diverses simptomatologies de la grip anem a veure unes quantes per saber per on van els trets… Mal de coll? Potser hi ha quelcom que t’has hagut d’empassar, no cal que sigui físicament (com que és la família, no vols ofendre a ningú). Moqueig? Alguna cosa que et feia pudor, sigui real o metafòric. Tos? Potser hi quelcom que no has volgut o pogut expressar i també passa amb l’afonia o la laringitis. Mal d’orella? Quelcom que no has volgut sentir. Esternuts? Potser hi ha algú que vols allunyar… i podria seguir… Ah! per cert, me’n deixava un d’important, el dolor muscular, tan habitual en la grip, és que alguna cosa ha afectat la teva estructura o integritat com a persona. Ja veus que hi ha simptomatologia per a tots els gustos i, segurament n’hi ha una que és la més habitual en tu; ja has descobert quina és? Doncs observa la causa i també descobriràs quin és el teu punt feble personal... Em queda poca cosa més a dir, només que aquest any evitis EL TEMA, t’observis a tu mateix, i si veus que la cosa puja de to facis una retirada a temps cap al bany, respira tranquil·lament i queda’t allà fins que el TEMA estigui mort i els teus cunyats ja s’hagin tret els ulls... Ah! per cert, un detall important, passi el que passi, després de l’àpat surt a passejar una estona a un ritme una mica viu, t’ajudarà a cremar alguna caloria (que de segur n’has ingerit més del triple de les que necessites), baixaràs la mona i, de pas, si no ha estat una sobretaula tranquil·la, et permetrà relaxar-te i alliberar part de les tensions, per evitar pillar-la el gener...

Societat »

La creació artística terrassenca rebrà cinc beques per afavorir la producció cultural a la ciutat REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Amb aquests ajuts es pretén fomentar la professionalització del jovent en l’àmbit artístic. En el marc de l’aposta municipal per impulsar el jovent, l’Ajuntament de Terrassa, a través del BaumannLab (el laboratori de suport a la creació del Servei de Joventut i Lleure Infantil), ha concedit cinc beques anuals per fomentar la professionalització dels i les joves creadores. Així mateix, amb aquests ajuts es vol incentivar el desenvolupament de projectes d’arts visuals i processos de creació i producció cultural a la ciutat. Des de la comissió de valoració, s’ha atorgat els ajuts d’aquesta convocatòria als següents projectes: 1) suport a la creació artística (modalitat Creació Jove): beca de 1.800 € al projecte “Hi ha possibilitat de tenir alguna particularitat? Des de 20 cadires”, de Judit Bou Comas; 2) suport a la creació artística (modalitat Ad cum panis): beca de 1.000 € al projecte “Compartir:

El BaumannLab, el laboratori de suport a la creació del Servei de Joventut i Lleure Infantil, ha atorgat ajuts per valor de 6.600 euros

una metodologia per a l’art”, de Paulo Alexandre Cacais Pedrosa; 3) disseny d’accions formatives: beca de 1.800 € al projecte “Programa formatiu en informàtica creativa”, d’Álvaro Manuel Pastor Sánchez; 4) grafiti invaders: beca de 1.000 € al projecte “Nuevos vecinos”, d’Edgar Goas Blanco; 5) experimentació audiovisual i art digital: beca de 1.000 € al projecte “El Teatrillu” (eina per projectar i manipular la llum en directe) de Joan Viscasillas, Laia Tubío, Àlex Kiran Cabrer i Paula Miranda.

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Societat »

Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme a Espanya, mor als 83 anys REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La terrassenca va ser tot un referent per a les reporteres catalanes. El seu cor intrèpid no va poder suportar aquesta darrera prova i, el passat dimarts, va morir als 83 anys la fotoperiodista Joana Biarnés. La Joana va ser la primera dona, en un món encara dominat pels homes, que va reeixir en la tasca del fotoperiodisme. Portava la passió professional arrelada a l’ADN, perquè el seu pare, Joan Biarnés, era fotògraf. Va ser ell justament qui la va introduir en aquest sensacional món i, per fer encara més recargolada l’acció, la va presentar en l’àmbit del periodisme esportiu. Una vegada

inoculada amb el verí entusiasta, va cursar estudis a l’Escola de Periodisme de Barcelona. Posteriorment, ja com a professional, va retratar un munt de personalitats i esdeveniments, en una carrera que es desenvolupà des del 1955 i fins al 1985. Dels seus treballs podem destacar les instantànies de les riuades al Vallès del 1962, unes fotos inèdites dels Beatles a Barcelona, els

retrats de Salvador Dalí o Joan Manuel Serrat ,i sèrie d’imatges costumistes i d’època. Els reconeixements pel seu treball i la significació del mateix entre les dones van arribar després de deixar les càmeres. Així, l’any 2014, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi; el 2016, va rebre el premi especial de la Junta de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa; i un any després va

La fotoreportera va rebre el 2014 la Creu de Sant Jordi; el 2016 li van concedir el premi especial de la Junta de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa; i el 2017 va ser guardonada amb la Medalla de la Ciutat de Terrassa ser guardonada amb la Medalla de la Ciutat de Terrassa, de mans de l’ara exalcalde, Jordi Ballart.

La que t’ho ofereix tot en un únic lloc Amb 10 sales de vetlla, 350 places gratuïtes d’aparcament i fàcil accés en transport públic, som els únics que t’oferim tots els serveis funeraris (tanatori, crematori i cementiri) en un mateix recinte. Tot, amb l’objectiu que tant la persona difunta com la família rebin l’atenció que necessiten en un únic lloc, i no hagin de fer desplaçaments. Això només t’ho dona Funerària de Terrassa.

Carretera de Montcada, 789 08227 Terrassa Telèfon 93 786 94 00 · 900 268 268 funerariaterrassa.cat

FUNERÀRIA DE TERRASSA LA TEVA. LA DEL SERVEI INTEGRAL

DIARI DEL VALLÈS

ENTREVISTA ENTREVISTA AL:

Dr. Fernando Kirchner Van Gelderen "Felicito la sanitat espanyola en general i la catalana en particular" Quan i on va néixer i quines aficions té? On i què va estudiar? Vol transmetre’ns algun detall personal? Vaig néixer a La Plata, que és la capital de la província de Buenos Aires, a l’Argentina, el 30 d’octubre de 1956. Sóc molt futboler i de l’equip Estudiantes de La Plata. La Plata és una “ciutat universitària”, com aquí seria el barri cerdanyolenc de Bellaterra. Vaig estudiar als Salesians i he de dir que el seu tipus d’educació em va marcar molt, inculcant-me uns principis i uns valors que han marcat la meva vida. Vaig entrar amb 17 anys a la

Universitat de Buenos Aires. Vaig fer la carrera de Medicina. També he sigut docent; i tot i això, quan arribes a certa edat reflexiones i te n’adones que no saps res de res. I això t’ajuda a ser més humil. D’altra banda, el trípode d’un metge és l’exercici de la professió, la docència i la investigació.

REDACCIÓ

que anés cap allà. Doncs bé, finalment, ho va aconseguir. Vaig fer investigació a l’Hospital Taulí i posteriorment vaig venir a Olot, on estic ara.

 @DIARIdelVALLES Expliqui’ns la seva arribada a Catalunya. Veuràs. Una vegada feta l’especialitat en Ortopèdia i Traumatologia a l’Hospital Español de Buenos Aires, el meu cap em va proposar posar un servei de cirurgia de la mà (amb microcirurgia, reimplantaments, etc.) i anomenar-me cap. jo tenia 28 anys. Això em va portar molta fama i cèntims. Però va arribar un moment en què em vaig replantejar la carrera i me’n vaig anar com a voluntari a Tierra del Fuego, a l’extrem sud de l’Argentina, prop de l’Antàrdida. També vaig ser voluntari a la Guerra de les Malvinas. Aquests dos períodes van durar dos anys. Després vaig anar cap a Europa. Però a Tierra del Fuego havia conegut el doctor català Oriol Domènec, un exiliat dels temps de Franco; llavors, quan s’instaurà la democràcia a Espanya, ell retornà i em trucava contínuament per convèncer-me

M’ha casat tres vegades i tinc dos fills, un és físic d’atmosfera i l’altre és cuiner; per cert, la cuina és la meva afició. I si parlem d’amants... com que un sempre es queda amb l’amant, la meva és la Medecina [riu].

Sabem que hi ha una anècdota cultural de la seva primera intervenció a Olot. Jo desconeixia que existia la revetlla de Sant Joan, però em van explicar com era. Així que el 22 de juny vaig preparar tot l’equip. Doncs, malauradament, va venir un nano amb la mà destrossada per un petard enorme. Eren les tres de la matinada i només estàvem la instrumentista, l’anestesista i jo, poca gent, vaja. A mesura que realitzava la cirurgia notava com la instrumentista s’anava acostant progressivament fins que li vaig dir en castellà (llavors no parlava encara català): “Oye, Montse, te has de correr, así no puedo operar”; ella em va mirar molt seriosa i contestà: “Pero doctor ¿usted sabe lo que quiere decir esto?”; “Por supuesto: que te corras, que

te apartes”; i ella replicà:”Pues aquí no quiere decir eso sino...” i m’ho va explicar. Em vaig posar tot vermell! [riu]. Fa pocs dies li han donat un assaig clínic. Expliqui’ns en què consisteix. Un assaig clínic és un treball científic on un proposa, en aquest cas a l’Agència Espanyola del Medicament, un nou medicament o un nou procediment i aquella valora sí és preceptiu, o no, donar-li el vistiplau perquè sigui emprat en els éssers humans. En el nostre cas està relacionat amb la columna vertebral i amb la resolució dels seus problemes degeneratius, com ara lesions d’hèrnia discal, ciàtica, etc. Ens acaben de donar el permís per tirar endavant l’assaig, que començarà el pròxim 2019; una vegada fet, els resultats tornaran a l’Agència, que els analitzarà. Nosaltres hem proposat una quantitat molt gran de malalts –més que l’habitual, una 23, 25 i nosaltres quintupliquem

aquesta xifra-. Això és una feina notable –a més de les despeses, que les hem d’assumir nosaltresper a tot un equip mèdic de metges, anestesistes, personal d’infermeria, estadístics, etc. de tres llocs diferents. Calculem que trigarem uns dos anys i mig en desenvolupar aquesta tasca. El seu prestigi el precedeix i, per tant, sabem que per les seves professionals mans han passat personatges importants i celebritats de tot el món. S’atreviria a relatar-nos alguna anècdota sobre alguna d’aquestes figures? Sí. Fa molt poquet he après que mai, per cap motiu, s’ha de dir a quin tracta el metge, tant si és el teu veí del segon tercera com si és el president d’una nació. Per això, no esmentaré el nom de la persona, però si us explicaré el que va passar. Jo em vaig formar com a traumatòleg a l’Hospital Español de Buenos Aires i a l’Argentina, com estàvem en plena crisi econòmica –com continua encara

DIARI DEL VALLÈS

avui dia-, esperàvem un gran mandatari que venia d’Espanya, que portava una quantitat econòmica per injectar a l’hospital i fer que aquest remuntés el seu pobre estat financer. Doncs bé, va passar un temps, durant el qual jo vaig treballar als EUA, al Brasil, a Àustria, en els Balcans dins de l’àmbit de la Guerra de l’antiga Iugoslàvia, a Alemanya, en Itàlia, fins que finalment vaig recalar aquí. A Espanya he conegut persones de tot tipus, entre elles moltes celebritats, personatges coneguts. Doncs bé, en una d’aquestes visites, vaig coincidir amb aquell mandatari de l’Hospital Español; i li vaig comentar: “Gràcies a l’aportació que va fer al seu dia al Hospital Español de Buenos Aires, molts companys i jo mateix vam poder seguir estudiant i així, avui dia, el puc tractar de la seva malaltia. Es podria dir que és com un cercle que s’ha tancat feliçment”. Va viure un temps a Nova York. Quines són les grans diferències que troba entre la sanitat nord-americana i l’espanyola? Vaig treballar menys d’un any. Vaig estar a Baltimore, Washington i New York. Però va ser justament a la ciutat dels gratacels quan ja no vaig aguantar més, no als metges, sinó al sistema sanitari nord-americà, que és absolutament materialista. Jo me’n vaig anar dels EUA quan em va remoure la consciència una portada de la revista Time: dos metges cirurgians treien, amb una pinça, un bitllet de cent dòlars de l’abdomen d’una pacient. Era, en clau irònica, el que succeeix a la sanitat nord-americana. El sistema està

ENTREVISTA

molt lubricat per treure tot el que es pugui dels pacients. Tu pensa que, a la medecina privada d’aquí, un nombre “x” d’intervencions pot costar uns 500 euros i la mateixa operació, als EUA, pot arribar a tenir un valor de 75.000 dòlars! La diferència és enorme, gegant. La sanitat espanyola és un luxe brutal –encara que a les urgències s’hagi d’esperar molt o hi hagi llistes d’espera llargues per a operacions-, però és que inclús la privada ho és. I què dir en l’àmbit dels transplantaments d’òrgans? És líder mundial i no només en donatius, sinó també en procediments! Jo felicito la sanitat espanyola en general i la catalana en particular. Aquí tenim la Vall d’Hebron, Sant Pau, l’Hospital Clínic... i, de metges, què dir! Ferreres, Trueta, Pere Pons, etcètera, que han fet una escola mundialment reconeguda. Què el va fer moure d’un entorn urbà, modern i gegantí com Nova York a ciutat petita i quasi rural com Olot? Vaig marxar content de Nova York, però és que, després de viure do s dies a Olot, estava felicíssim! Tota la Garrotxa és fantàstica. És 10.000 vegades més entranyable que Nova York! És clar, en l’àmbit mèdic seria absurd establir comparacions. D’altra banda, quan he viscut el Maresme... ja no m’he pogut abstreure del magnetisme de la Mediterrània. En una entrevista assenyala que la societat moderna està perdent els valors. Voldria exposar-nos alguna proposta que creu que pot revertir això o donar-nos la seva opinió al respecte?

Sí. Això és el tema més seriós de tota l’entrevista. I el més important. Parlem dels valors humans. Dels valors familiars, de la teva jove de 14 anys, de la teva esposa de fa 20 anys, que t’ha donat fills. Jo vaig tenir una crisi als 17 anys per decidir si volia ser sacerdot o metge. Amb totes dues vocacions hi ha la necessitat d’entrega i de treballar per als altres. Em vaig decidir finalment per la Medicina, però mantinc els principis i l’esperit que m’inspirava el sacerdoci, d’acord amb els valors humans. El més important que un fa un metge no és curar, perquè això és només una part de la nostra obligació, sinó tractar de fer feliç al pacient. Malauradament, crec que els valors de la societat actual es millorarien si no els busquéssim en el Google; dignitat, honestedat, humilitat, tendresa, modèstia... totes aquestes coses, els adolescents les haurien de tenir a flor de pell i, no, la majoria no les tenen. Jo crec que tothom els hauria de recordar cada dia, la força i la necessitat d’assumir i practicar aquestes boniques paraules. Estima probable que en el futur implants innovadors podran retornar la plena mobilitat a les persones amb dificultats? Això està molt encaminat. Sense cap mena de dubte, en cinc anys. Però, així i tot, la cosa anirà evolucionant a més. Els metges solen ser inquiets, volen progressar i millorar sempre, els cirurgians més encara, i això ho han demostrat al llarg de la Història. Per exemple, després de la Segona Guerra Mundial, amb la gran quantitat de soldats ferits van aparèixer els es-

“Sense cap mena de dubte, en uns cinc anys, la utopia de retornar la plena mobilitat a les persones amb dificultats serà una realitat”.

tudis sobre les malalties nervioses, neurològiques. Doncs bé, actualment el que s’està fent és un híbrid entre exoesquelets, que treballen amb unes petites bateries, movent passivament els membres, inferiors o superiors, i l’addició d’uns microchips inserits a la medul·la espinal que serveixen per activar els muscles. En Suïssa ha sortit la notícia que hi ha quatre pacients, amb lesió medul·lar completa, que estan caminant. Dins el mateix àmbit, creu que la neurocirurgia podrà algun dia evolucionar fins a permetre guarir a les persones paraplègiques? És quasi bé el mateix. El software, els informàtics, els fisioterapeutes, intervé molta gent, no només els neurocirurgians. Comptem sempre amb molta col·laboració. I per acabar de seguir especulant sobre el futur, com veu el de la investigació amb cèl·lules mare? Bé, tenen molt de nom. Sabem on són, on paren. I com estan després, a la vida adulta. Però d’acord amb els principis ètics, no sabem controlar-les. No sabem quantes necessitem per a fer un efecte, si 2 o 20 milions, si hi posem 4 i ja comencen a fer i a dividir-se i ser útils... Actualment, es treballa molt, i de forma molt protocol·litzada en el plasma ric en creixement (PRP) i en les seves combinacions. Podran arribar a reconstruir un os o un tendó o la pell mateixa. Però d’això ens falta molt per saber com es fa la consciència. Jo no em dedico de ple a les cèl·lules mare, però sé que ens falta moltíssim.

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació  @DiariDelValles

Enfoca’t : Sigues part de la flama! Vull compartir aquestes reflexions que m’han inspirat: “Un home que regularment assistia a reunions amb els seus amics, de sobte deixa d’anar-hi, sense cap mena d’avís. Després d’algunes setmanes, una nit molt freda, el líder d’aquest grup va decidir visitar-lo. Es va trobar l’home a casa, sol, assegut davant d’una llar de foc on cremaven unes flames brillants i acollidores. Endevinant la raó de la visita, l’home li donà la benvinguda. Es va fer un gran silenci. Els dos es van limitar a contemplar la dansa del foc al voltant dels troncs de llenya que petaven a la xemeneia. Al cap d’alguns minuts, el líder, sense dir paraula, va examinar les brases que es formaven i va seleccionar una d’elles, la més incandescent de totes, retirant-la a un costat del braser amb unes tenalles. Va tornar a seure. L’amfitrió prestava atenció a tot, fascinat però inquiet. Al cap d’una estona, la flama de la brasa solitària va disminuir, fins que només va haver-hi una lluentor momentània i el foc es va apagar de sobte. En poc temps, el que era una mostra de llum i de calor, no era més que un negre, fred i mort tros de carbó. Molt poques paraules havien compartit des de la salutació. El líder, abans de preparar-se per sortir, va agafar el fred i fosc carbó, col·locant-lo de nou al mig del foc amb les tenalles. Immediatament, la brasa es va tornar a encendre, alimentada per la llum i la calor dels carbons ardents al voltant seu. Quan el dirigent arribava a la porta per anar-se’n, l’amfitrió li va dir: “Gràcies per la teva visita i per la teva bellíssima lliçó. Tornaré al grup. Bona nit…” Per què s’extingeixen els grups? Molt simple: perquè cada membre que es retira li treu foc i la calor a la resta. Als membres d’un grup val recordar-los que ells formen part de la flama. És bo recordar-los que tots som responsables de MANTENIR encesa la flama de cadascun i hem de promoure la unió entre tots perquè el foc sigui realment fort, eficaç i durador. EL XAT DE Companys TAMBÉ ÉS UN GRUP. Tant se val si de vegades ens molesten tants missatges que arriben al xat, el que importa és estar connectats, alguns en silenci, altres molt actius... Els amics que estant reunits ho fan per conèixer, aprendre intercanviar idees, o simplement saber que no estan sols. GRÀCIES PER SER PART DE LA MEVA FOGUERA!

Bon Nadal per a tothom!!

Societat »

El Museu d’Història va presentar una conferència sobre el proveïment de l’aigua a Sabadell a començaments del segle XX REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’acte, que va tenir lloc al passat 19 de desembre, va anar a càrrec de l’historiador Esteve Deu. Sota el suggerent títol “El proveïment d’aigua a la ciutat de Sabadell al primer terç del segle XX”, el passat dimecres 19 de desembre el Museu d’Història va acollir una conferència a càrrec de l’especialista en la matèria Esteve Deu Baigual. Aquesta activitat s’emmarca en l’exposició “La Torre de l’Aigua. 100 anys”, la qual es pot visitar al mateix museu fins al 5 de gener del pròxim 2019. En la conferència es va exposar com el primer terç del segle XX va ser clau per al proveïment d’aigua a Sabadell, que havia estat sempre una ciutat pobra en recursos hídrics, problemàtica que es va incrementar durant el període de

L’endèmica manca d’aigua de Sabadell no es va solucionar definitivament fins a mitjan segle XX, amb la constitució de la companyia CASSA (Compañía de Aguas de Sabadell) que va solucionar els problemes de proveïment de la població

la industrialització, perquè calia aigua, no només per a la producció, sinó també per abastir la forta migració que arribava la ciutat per treballar-hi. Així, es va explicar com, durant la primera dècada de segle XX, Sabadell es va convertir, amb 28.000 habitants, en la segona ciutat de Catalunya. El problema, amb més població, s’agreujava, perquè amb l’aigua que arribava rodada i la que s’extreia dels pous no n’hi havia prou per abastir Sabadell i una indústria en plena expansió. L’Ajuntament va prendre les regnes finalment i es van desenvolupar noves iniciatives amb l’objectiu de cobrir aquests dèficits, coexistint, durant un temps, el sector privat i el públic en l’oferta d’aquest servei.

Setmana 51-2018 Any IV. Època IV

L’empresa irlandesa de consultoria informàtica Client Solutions invertirà al @SantCugat Business Park

Té previst duplicar l’espai de les seves oficines REDACCIÓ

 @VALLESeconomic

Client Solutions, empresa amb seu en Irlanda, té previst invertir a Sant Cugat. En concret, duplicarà l’espai de les seves oficines a la ciutat, la qual cosa estima que suposarà la generació d’una quinzena de nous llocs de treball fins al 2019. Actualment, Client Solutions està situada al centre empresarial @SantCugat Business Park, a l’avinguda de Via Augusta.

L’empresa va aterrar a Catalunya l’any 2012, quan va obrir les seves oficines i, actualment, compta amb una plantilla de nou treballadors. Per aquest projecte d’expansió, Client Solutions compta amb el suport de Catalonia Trade & Investment, l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya.

Ubicada dins de l’àmbit sectorial tecnològic, la companyia irlandesa ofereix serveis de consultoria informàtica a empreses dels sectors de la salut, les ciències de la vida, l’enginyeria, la construcció, la manufactura i la distribució, principalment. Client Solutions, fundada l’any 1994, compta actualment amb prop de 200 consultors a escala internacional i té oficines a Dublín, Cork, Breslau i Sant Cugat.

Amb la col·laboració de

La inversió permetrà la generació d’una quinzena de llocs de feina nous a la ciutat

DIARI DEL VALLÈS Josep Ballbè Periodista  @DiariDelValles

La taxa google REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Després de passar la immensa majoria de la meva vida laboral al sector financer--més concretament, en una caixa d’estalvis--crec tenir clar un principi cabdal: el rigor en el risc. Recordo el decàleg del bon comerciant, que el senyor Joan Pons tenia penjat al seu despatx, a la botiga GAMAX (del carrer Fontvella, a Terrassa). De manera similar, el màxim responsable de riscos de Caixa-Terrassa va “parir” un document/foli plastificat, amb les normes de compliment obligat a l’hora de negociar qualsevol mena de crèdit, fos préstec (personal o hipotecari), pòlissa de crèdit, línia de descompte o qualsevol altra via de finançament. Ara no pretenc entabanar ningú. No enumeraré els “deu manaments” d’un bon gestor de risc. Sí, però, em permeto citar-ne un de sol, que cau pel seu propi pes: resta totalment prohibit atorgar finançament per a pagar nòmines o cobrir deutes d’una altra entitat… … Incidint i remarcant aquest principi, com es menja que--de manera cíclicament reiterada--tant l’antic govern d’en Rajoy com l’actual d’en Sánchez tiben d’aquesta via

per a fer front al pagament de pensions? No té ni cap ni peus. No s’aguanta per enlloc! El sistema es troba en una situació de crebant tècnic absolut i tot se’n pot anar pel pedregar. M’agrada molt emprar aquella dita que diu que als nostres polítics se’ls paga per a pensar. Dit en altres paraules: han de ser bons gestors. Arribats en aquest punt-amb un dèficit públic que ultrapassa el bilió d’euros--es treuen de l’aixella la “taxa Google”. S’han entestat en què el nostre país serà el primer comunitari que l’apliqui. En una resposta parlamentària del proppassat 19 d’octubre--a la diputada d’ “Unidos podemos”, Iolanda Díaz--l’executiu afirma que l’avantprojecte pel qual es crea l’impost sobre certs serveis digitals està a punt. S´emmarca dins la reforma fiscal endegada per tal d’adaptar la tributació als nous models de l’entorn del segle XXI. Com a ciutadà normal i corrent--amb dret a opinar--crec que tenen molt poca capacitat d’imaginació. El govern diu que seran objecte d’aquesta taxa--jo la qualifico gairebé d´”impost revolucionari” o “atracament soterrat”--les empreses amb una xifra de negoci superior als set-

cents cinquanta milions d’euros a escala mundial… O bé que llurs ingressos derivats de serveis digitals superin els tres milions d’euros a territori espanyol. Ací, a banda de tremolar Google, es duen les mans al cap Facebook i Amazon--entre d’altres--davant del que sembla una manca de professionalitat i competència com cal a les autoritats econòmiques espanyoles. Per què, primer de tot, no fan per a revisar i aplicar--íntegrament i profunda--la normativa de risc bancària en tot el que té a veure amb l’aplicació dels pressupostos… Més encara quan els PGE pengen d’un fil, supeditats al suport dels nacionalistes catalans per a tirar-los endavant. On és la munió de consellers designats “a dit” per a assessorar els ministeris d’economia i hisenda en la gestió de tot l’entrellat? El país--i qualsevol de les disset autonomies que el configuren--ha d´ésser un rellotge de precisió. Hauria de funcionar dessota criteris totalment empresarials… En aquest sentit, si els números no surten, cal ajustar dràsticament les despeses o inventar noves fonts d’ingrés que ajudin a tibar del carretó.

M’agrada molt emprar aquella dita que diu que als nostres polítics se’ls paga per a pensar. Dit en altres paraules: han de ser bons gestors. Arribats en aquest punt--amb un dèficit públic que ultrapassa el bilió d’euros--es treuen de l’aixella la “taxa Google”. S’han entestat en què el nostre país serà el primer comunitari que l’apliqui.

És un tema que deixo obert per a d’altres edicions del diari. L’espai de què disposo no em dóna opció a allargar-me eternament. En tot cas, però, targeta vermella a la via de pagar pensions via crèdit… I, a més, una mica de seny abans de creure que la taxa Google és la mare de tots els ous!

DIARI DEL VALLÈS Xavi Roca-Cusachs Pericas Formador en Liderazgo Armónico y fundador de eliteschool.es y humanleadership.net

 @EliteSchool_es

Si lo puede hacer una máquina... no lo debe hacer una persona REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Estamos ante una nueva revolución industrial y, como es lógico, despierta temores, incertidumbres y desconfianza. Como siempre, lo importante es ver la perspectiva de las cosas con el máximo de objetividad posible y siempre estando abierto a las posibilidades que se nos ofrecen. Entendamos que los términos digitalización, inteligencia artificial y compañía no implica que vayan a desaparecer los trabajos, sino que van a transformarse. Hoy mismo leía sobre la tienda de Amazon, supuestamente sin trabajadores, que de hecho tiene unas 23 personas trabajando en unos 500 metros cuadrados. No hay nadie atendiendo las cajas registradoras, pero sí hay gente atendiendo en la puerta, gente reponiendo, otros preparando la comida y un equipo que se ocupa de gestionar las cámaras (o de perfeccionar el modelo). Esto, sin duda, se irá reduciendo con el pasar del tiempo, dejando solo a las personas imprescindi-

bles para estar delante del producto. Y, sin embargo, podéis ver el gráfico de Amazon y veréis la cantidad de personas contratadas que tiene (en claro ascenso) con la promesa de contratar a 100,000 personas tan solo en EE.UU. Desde el punto de vista del trabajador, es interesante detectar si el trabajo que desarrollas es sustituible a corto plazo. Las claves para detectarlo son: 1- es mecánico, repetitivo (cuánto más sencillo más sustituible), 2- cuidado que no hablo solo de trabajos físicos, sino también de trabajos mecánicos mentales (inteligencia artificial), 3- no es creativo, añado poco valor más que de eficiencia, 4- se mantiene igual desde hace años. Si te encuentras en esta situación, sería interesante que empezaras a formarte y, ya que te vas a formar, intentar buscar algo que te apasione, algo con lo que disfrutes, porque ahí reside tu real valor como trabajador (o como emprendedora). Si solo

QUALITY NETWORKING PER A LA TEVA EMPRESA: Localitzador de clients Xarxa comercial Esdeveniments Presentacions

buscas otro trabajo repetitivo, el riesgo sigue siendo el mismo y no te diferencias de los demás candidatos. Desde el punto de los empresarios, ahora es el momento. Es imprescindible apostar por la digitalización, por la inteligencia artificial, por la optimización de procesos, pero… ¿Hacerlo para despedir a gente? Al contrario. Una empresa sin personas no es una empresa: es una máquina fría, insensible, que no sabrá adaptarse a los cambios. El rol del trabajador debe ser refundado, no solo en contenido, sino en formato y relación. Necesitamos su creatividad, su pasión, su innovación. Para ello es esencial dejar de darle órdenes constantes y diciéndole lo que tiene que hacer. Hay que dejar de llenar su tiempo pidiéndole productividad constante, porque la productividad solo mide lo que se vende ahora, éste año o éste trimestre. ¿Cómo vamos a favorecer así que entre los trabajadores tengamos al nuevo creador del producto estrella del año? Eso requiere tiempo, y no solo tiempo, sino también una estrategia de innovación centrada en la creatividad, la creación de escenarios de test sobre los posibles productos, el

testeo de éstos y finalmente la producción y distribución. Otro pilar esencial es el trato con los clientes, el desarrollo de la empatía, del vínculo emocional con ellos. Solo una persona puede realmente escuchar a otra y hacerle sentir que es querida y apreciada. Y ésto es lo más valioso que podemos hacer los humanos, independientemente de si vendemos lavadoras, cohetes a reacción o masajes… Y evidentemente la programación de máquinas, de inteligencias artificiales y todo el soporte que necesiten. Lo curioso de todo esto es que estamos liberando a personas de trabajos que no son gratificantes, así que realmente todos podemos ganar. Ciertamente son cambios fuertes respecto a la forma de trabajar habitual y son esas formas las que nos permiten crear productos nuevos, diferenciados y con éxito. El futuro es cambio e innovación. O nos pondrán a ello dejándonos obsoletos. Que tengáis un feliz 2019.

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Societat

L’artista Claudio Zulian exposa “Imatges a l’ombra del temps: la fàbrica” al Museu d’Art de Sabadell REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La instal·lació forma part de quinze mostres més que es podran veure a la Virreina Centre de la Imatge des del juny a octubre del 2019.

El Museu d’Art de Sabadell (MAS) va acollir el passat dimecres 19 de desembre, la inauguració de la videoinstal·lació “Imatges a l’ombra del temps: la fàbrica”, del cineasta l’autor Claudio Zulian. L’acte va iniciar-se amb la taula rodona sota el títol “A l’espai lle-

gim el temps: imatges del Vallès”, on van participar el mateix artista; Bernat Lladó, geògraf, i Josep M. Benaul, historiador. La mostra es podrà visitar al MAS fins al 27 de gener del 2019. Aquesta videoinstal·lació forma part de la sèrie de quinze que porten el significatiu títol de “Vallès: fabricar passats, fabricar presents”. Les obres exploren quinze llocs diferents, amb la voluntat de temptejar el conjunt de les seves dimensions físiques i imaginàries. Amb això es pretén constituir una mena d’atles artístic, històric, geogràfic, cultural i emocional de la comarca vallesana. “Imatges a l’ombra del temps: la fàbrica”, mostra un dels esmentats eixos tant del paisatge físic com de la història del Vallès, el passat industrial, present físicament per la multitud d’edificis i

L’obra pretén remoure la consciència -i la inconsciència- dels visitants envers el passat industrial del Vallès

profundament ancorat en la memòria col·lectiva i sovint en la memòria individual dels seus habitants. Així, la fàbrica i la màquina que es poden veure a la mostra –el Vapor de Cal Pissit– continuen allà i formen part del present, però en la modalitat particular de restes del passat.

Societat

Barcelona acull una exposició fotogràfica del sabadellenc Josep Busoms REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Sota el títol “Josep Busoms i la seva llum”, el Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona ret homenatge al polifacètic artista. El Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona acull, des del passat dimarts 18 de desembre, l’exposició “Josep Busoms i la seva llum”, una retrospectiva de l’obra del fotògraf sabadellenc Josep Busoms i Domènech. Prèviament hi va haver una visita guiada a càrrec de Jaume Busoms Julià, fill del fotògraf, i d’un tècnic de l’Arxiu Històric de Sabadell. L’exposició, que s’emmarca dins dels actes de la 8a setmana de la fotografia, ha comptat amb el suport de l’Arxiu Històric de Sabadell, Fotoconnexió i el Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Cercle Artístic de Sant Lluc sempre ha tingut una conside-

ració especial cap a l’obra dels fotògrafs sabadellencs. Així, l’any 2015 va dedicar l’exposició al fotògraf Joan Vilatobà i Fígols.

La mostra, ja exposada a Sabadell, es podrà visitar fins al 12 de gener en el Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona

Aquesta exposició, que ara aterra a Barcelona, ja es va poder veure a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 entre els mesos d’abril i juliol d’aquest any i és previst que, amb posterioritat, seguirà itinerant per Barcelona i altres municipis catalans.

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat »

El Nadal portarà un lot suplementari a les famílies més desafavorides REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Unes 1.700 famílies usuàries del Rebost Solidari seran beneficiàries. Prop d’unes 5.500 persones usuàries del Rebost Solidari tindran aquest any una petita alegria en forma de lot d’alimentació especial del Nadal. D’aquesta manera, es continua amb l’experiència duta a terme el passat 2017, que tenia com a objectiu estendre el dispositiu per garantir l’alimentació infantil durant aquestes festes a totes les famílies usuàries i no només a les que tenen fills i filles a càrrec. El nombre de lots, però, minvarà en relació al 2017, quan es van repartir més de 1.900, ja que el nombre de persones usuàries del Rebost també ha disminuït, la qual cosa és en si mateixa una bona notícia, perquè explica de forma indirecta que un grapat d’usuaris ha sortit de la situació més desafavorida. Així, si la mitjana anual (contemplades del gener al novembre) de famílies ateses va ser de 1.999 (6.787 persones usuàries), i enguany aquest nombre s’ha reduït fins a 1.671 (5.528 persones). Les dades també permeten contrastar una altra notícia optimista en relació al 2016, quan es va tendre una mitjana d’atenció de 2.183 famílies (7.289 persones). Quant al total de famílies actives en el Rebost Solidari d’aquest 2018, era de 1.702, quan al desembre del passat 2017 la xifra era de 1.764. El descens és més pronunciat si es fa comparació amb el 2016, quan hi havia 2.168 famílies actives. La xifra resumida des de l’inici de mandat l’any 2015, fins ara, dóna un balanç positiu, donat que hi ha hagut una reducció de 535 famílies usuàries del Rebost. Totes aquestes dades es van explicar durant la presentació del dispositiu alimentari, que va comptar amb presència del regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez; el director del Rebost Solidari, Santi Fuen-

temilla; i el president de Creu Roja, Josep Masip. El passat 2017, el dispositiu municipal per garantir l’alimentació infantil durant les vacances de Nadal va acabant per reconvertir-se en un lot d’alimentació per a totes les famílies usuàries i no només per aquelles amb fills a càrrec. La idea era ampliar la solidaritat del servei, evitant greuges comparatius, alhora que s’hi aportava cert valor inclusiu, amb la introducció d’un grapat de productes específics de les dates. D’aquests productes inclosos, entre d’altres, hi havia un pollastre halal -pensat pels usuaris provinents d’altres cultures-. Així i tot, moltes famílies van rebutjar aquest producte i les entitats van tenir dificultats per mantenir la cadena de fred. Enguany, però, s’ha optat per substituir el pollastre per cunyes de formatge semicurat (apte per a totes les cultures i, segons la intenció de compra amb les targetes d’estiu, un dels productes amb més demanats); també s’hi han inclòs dàtils, torró i neules. Completen el lot nadalenc paquets de pasta, galets, verdures, sucs, llaunes i galetes. El Rebost Solidari de Sabadell preveu ajudes per a famílies i persones sempre que tinguin en compte els següents paràmetres i condicions: Drets dels usuaris: A l’accés a una alimentació diària amb garanties nutricionals, mitjançant un lot d’aliments del Rebost Solidari o qualsevol altra forma de subministrament que permeti l’autonomia del ciutadà/ciutadana. Deures dels usuaris: facilitar les dades personals i presentar els documents fidedignes; complir els acords amb el professional; comprometre’s activament; destinar la prestació a la finalitat per a la qual s’ha concedit; retornar els diners rebuts indegudament; tenir una conducta de respecte mutu amb els professionals de l’atenció. Com s’hi accedeix? Primer, cal estar empadronat a Sabadell i després

fer una entrevista amb un professional, a la qual s’accedeix demanant hora a alguns dels següents centres de referència: als Centres d’Atenció primària (CAP) de: Sant Oleguer; Centre; Concòrdia; Creu Alta; Merinals; Gràcia; Ca N’Oriac; Creu de Barberà; Sud; Can Rull; La Serra; i Nord. Als Centres Cívics de: Creu de Barberà; Ca N’Oriac; Can Puiggener; i Can Rull. Quina documentació es necessita: és aconsellable portar a la primera entrevista documentació identificativa: DNI, NIE, passaport, llibre de família. MATEIXA SOLIDARITAT, DIFERENT NOM D’altra banda, però en la mateixa dinàmica solidària, cal esmentar que a principis de novembre del 2017 va engegar el servei Merc@ punt, un sistema innovador de distribució d’aliments i d’intervenció social per a persones derivades pels Serveis Socials a l’entitat Rebost Solidari. El nombre de persones usuàries actives són 65, i d’aquestes fins a 40 han participat de la mitja dotzena de tallers i accions formatives complementàries que s’ha organitzat. Fent balanç, el punt de distribució ha lliurat 3.523 quilos d’aliments i altres productes. Amb aquesta iniciativa es va voler proporcionar un nou suport a persones especialment vulnerables, promovent alhora un punt de lliurament de productes en l’entorn normalitzat del Mercat dels Merinals. A més a més, es donava a les famílies l’opció d’escollir el que volen emportar-se segons les seves necessitats i preferències.

Des del 2015 fins a enguany, hi ha hagut una reducció de 535 famílies usuàries del Rebost, la qual cosa es pot interpretar positivament, ja que assenyala indirectament una millora progressiva de les condicions socials de les persones

Aquest projecte s’emmarca en el desenvolupament del Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS), el qual té com a objectiu prioritari facilitar i promoure la participació, autonomia i corresponsabilitat dels usuaris, diversificant i ampliant el model de distribució alimentària i de productes de primera necessitat. També s’amplia la col·laboració amb el teixit associatiu a través del treball amb Creu Roja i les entitats del Rebost i es dóna l’oportunitat de millorar l’alimentació amb allò que la família precisa i pot escollir. A més, amb les habituals accions de suport, s’aborden les arrels de les desigualtats, promovent la formació i ocupació de les persones beneficiàries.

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat

Sant Cugat proposa una Marató sol REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’esdeveniment se celebrarà el pròxim dissabte 22 de desembre. L’ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER ÉS L’ENTITAT QUE ORGANITZA L’ACTIVITAT Organitzada per L’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer, el pròxim dissabte dia 22 de desembre es durà a terme a la plaça dels Quatre Cantons de Sant Cugat una Marató solidària. L’entitat ha cridat a la màxima participació ciutadana, apel·lant als bons sentiments i generositat de tots els santcugatencs i santcugatenques. L’objectiu és recaptar diners per donar suport a totes aquelles persones que pateixen o han patit Alzheimer en algun moment de la seva vida, i als familiars que acompanyen, atenen i donen tot el seu amor als seus éssers estimats. Amb la realització d’aquesta activitat solidària es vol conscienciar a la població per entendre, prevenir i tenir cura de totes aquelles persones que poden patir la malaltia. L’esdeveniment té per lema: “89.600 neurones activades”, fent referència al fet que si totes les persones de Sant Cugat entreguessin 1 euro en aquesta jornada, s’aconseguiria recaptar

89.600 euros per a la investigació contra aquesta malaltia. AFA (ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER) L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Vallès Occidental, a la qual pertany la secció santcugatenca, ofereix orientació, suport i formació als familiars de les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer

i altres demències. El seu objectiu principal és transmetre i ajudar a construir el “tenir cura” i el “saber-se cuidar”, per tal de transformar les dificultats en habilitats per millorar la qualitat de vida en el nucli familiar. Els serveis que s’ofereixen des de l’associació són: informació, orientació i suport; grups de Suport i Ajuda Mútua (GAM); tallers de formació especialitza-

da; xerrades, tertúlies, activitats lúdiques i de divulgació; atenció jurídica; orientació a l’adaptació de la llar. QUÈ ÉS L’ALZHEIMER? La malaltia d’Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna. Es tracta d’una malaltia incurable, degenerativa i terminal, que va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l’any 1906, per la qual cosa se li va donar el seu nom. En general, es diagnostica en persones majors de 65 anys, malgrat que hi ha casos d’aparició precoç, els quals, tot i que amb menor prevalença, es poden donar força abans. Es calcula que el setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats de persones que la patien. Segons estimacions mèdiques, la prevalença d’aquesta malaltia podria assolir els 107 milions de pacients el 2050. Encara que la causa d’aquesta malaltia és diferent per a cada cas, hi ha força símptomes comuns. Els primers a manifes-

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT

idària per lluitar contra l’Alzheimer tar-se solen ser confosos per simples efectes de l’edat o causes de l’estrès. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. Quan un metge n’és informat i se sospita de la presència d’Alzheimer, el diagnòstic generalment es confirma amb una avaluació del comportament del pacient i amb tests cognitius, tot i que, si es pot, sovint també se li fa escàner cerebral a la persona tractada. Progressivament a l’avenç de la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. També es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort. El pronòstic individual és difícil d’assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L’Alzheimer, d’altra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d’esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys. La mitjana de vida una vegada diagnosticat és d’aproximada-

ment set anys. Menys del 3% dels individus viu més de 14 anys després del diagnòstic. Quant a les causes i la progressió de la malaltia, no són clares. Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell. Els tractaments que s’utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia. El 2008 es van dur a terme més de 500 assajos clínics per intentar identificar un possible tractament, però encara és aviat per determinar si alguna d’aquestes intervencions i estratègies estudiades presenten resultats prometedors. Per prevenir la malaltia, s’acostumen a recomanar hàbits no invasius o

estils de vida, però no hi ha cap prova ferma de la relació entre les recomanacions i la probabilitat de patir Alzheimer. Per exemple, es creu que l’estimulació mental, l’exercici i una dieta equilibrada ajuden tant a prevenir com a millorar les condicions un cop s’ha revelat la malaltia.

L’AFA (Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer) ofereix, entre altres serveis, informació, orientació i suport a les famílies amb malalts; activitats lúdiques i de divulgació; i orientació a l’adaptació de la llar

Com que l’Alzheimer és una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. En conseqüència, el rol de cuidador és preferiblement adoptat pel cònjuge o un parent proper, ja que les característiques de la malaltia fan que recaigui una gran càrrega sobre el portador d’aquest rol; amb l’avenç de la malaltia s’incrementa la pressió, i acaba implicant la vida del cuidador en l’àmbit social, psicològic, físic i econòmic.

L’Alzheimer, sol presentar un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d’esdevenir del tot evident; en conseqüència, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat

Sant Cugat estudiarà la viabilitat de municipalitzar el servei de l’aigua REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La mesura s’ha pres durant la celebració del ple, que també ha aprovat una moció institucional per analitzar les necessitats i els serveis necessaris per a la gent gran.

pecífica- hagi finalitzat l’anàlisi de tot el seu contingut i s’hagi acordat mitjançant una decisió raonada i bastida d’arguments.

D’altra banda, en el mateix ple municipal, s’ha aprovat una segona moció institucional. Aquesta pretén fer un diagnòstic de les neces-

El ple municipal celebrat el passat dilluns 17 de desembre ha sigut profitós respecte a les decisions presses en l’àmbit social. Així, s’ha aprovat una moció institucional per comprometre’s a encarregar a un organisme públic una anàlisi sobre la viabilitat de la internalització del servei d’abastament d’aigua.

L’Ajuntament ha cedit a la Generalitat una parcel·la perquè aquesta construeixi una residència i pisos tutelats per a la gent gran

sitats i els serveis necessaris per a la gent gran i per millorar la seva atenció. Entre els diversos acords presos, es destaca que l’Ajuntament cedirà a la Generalitat de Catalunya una parcel·la al barri de Volpelleres per tal que es construeixi la segona residència pública de Sant Cugat, juntament amb un nombre -no determinat- d’habitatges tutelats per persones grans independents.

L’acord aprovat també estipula no licitar ni elaborar els plecs de condicions, encara en el supòsit que sigui legalment possible, fins l’organisme encarregat -una Taula es-

Societat

El Teatre-Auditori presenta el programa del concert de Nadal REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat executarà “el concert de Valsos i Danses” els dies 27 i 28 de desembre. El Teatre-Auditori es prepara per lluir les seus millors gal·les per al “concert de Valsos i Danses”. Va ser així com va presentar l’Or-

questra Simfònica de Sant Cugat el concert nadalenc de Valsos i Danses d’enguany al Teatre-Auditori. El de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, és un dels concerts de Nadal més esperats al municipi i el Teatre-Auditori, on se celebrarà, ja té tot a punt per poder presentar la més bonica façana per acollir els acords simfònics.

“El concert de Valsos i Danses” -així s’anomena l’obra-, és un espectacle tradicional de les festes nadalenques, però enguany es presenta amb un programa diferent amb la música elegant i alegre del compositor italià Gioachino Rossini, una peça de música catalana de gran impacte emocional i, com no podia ser de cap altra manera per aquestes dates tan assenyalades, la música més característica de la família Strauss.

El programa inclourà peces de Rossini, tradicionals catalanes i valsos de Strauss

En definitiva, un gran concert per poder gaudir en família, que se celebra doblement, el dijous 27 i el divendres 28, tots dos dies a les 21 h. Les entrades, que tenen un preu de 28 euros, poden adquirir-se a través del web del Teatre-Auditori.

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT

Societat »

Mati Segura

L’empresa santcugatenca GFT se suma a una iniciativa per a la discriminació positiva de les nenes REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES INSPIRA STEAM és un projecte que pretén disminuir la diferència existent entre homes i dones en el sector científic i tecnològic. Des de sempre ha existit el tòpic que diu que els treballs tecnològics i científics estan reservats als homes. Encara que el nombre de dones que s’incorpora cada any a aquests àmbits d’estudi és major que el de dècades passades, la diferència entre les xifres que separen ambdós sexes segueix sent molt àmplia, essent només un 26,4 el percentatge de presència femenina en titulacions com Enginyeria i Arquitectura. Per tractar d’evitar això, es va crear el programa INSPIRA STEAM. La companyia GFT, especialitzada en consulting, i radicada a Sant Cugat, s’ha sumat a aquest programa, el qual pretén fomentar les vocacions tecnològiques i científiques en les nenes petites. Per aconse-

La presència femenina en titulacions com Enginyeria i Arquitectura només arriba a un 26,4%

Psicòloga  @matisegura1

L’Amor en temps de Tinder Aquest passat dimarts va entrar-me un missatge: “Avui fa 58 anys que vaig conèixer al Romà, pujant a Montserrat”, va escriure la Pepi al grup de whatsapp per compartir l’alegria amb els amics. Segurament, aquell 8 de maig de 1960, ni la Pepi ni el Romà van anar a Montserrat amb intenció de trobar parella. Senzillament, es van conèixer, va passar alguna cosa entre ells i van adonar-se que s’agradaven. No van haver d’omplir qüestionaris explicant gustos i virtuts, ni es van triar després d’haver vist moltes fotos de possibles candidats. Fins ara, en la nostra societat, establim relacions entre les persones que coneixem a la feina, al veïnat o als grups d’amics. Entre aquestes persones, un bon dia, n’hi ha alguna que, sense saber ben bé per què, ens atreu més que les altres, ens hi fixem, tenim ganes d’acostar-nos i, si aquesta atracció és compartida, pot ser que comencem a establir-hi una relació més intima, i si això segueix endavant, pot ser que sortegi l’amor. És a dir, sovint, no anem a buscar una relació sentimental (almenys de manera conscient) sinó que la trobem. Aquest procés va d’una atracció inicial a l’amor. Amb l’aparició de Tinder, Meetic, eDarling, o qualsevol de les pàgines web de relacions, no es parteix d’una atracció inicial, sinó que es parteix del desig de trobar parella i comencem a seleccionar candidats esperant que sorgeixi l’amor.

guir aquesta fita, treballadores voluntàries faran una sèrie de xerrades i activitats arreu d’escoles de Barcelona i Madrid, ciutats on es troben les principals universitats del país. INSPIRA STEAM és una iniciativa promoguda per la Universitat de Deusto, i es pretén que arribi a unes 5000 alumnes.

Aquestes pàgines no tenen res de dolent, però, aprofitant-se del desig d’establir una relació sentimental, tenen l’habilitat de fer-nos sentir que serà més fàcil que aquí hi trobarem l’amor. I com passa, gairebé amb tot, quan ho saben vendre com ”fàcil”, és ven millor. Segons el sociòleg Francesc Nuñez, “Hem passat de l’artesania d’un procés lent de seducció, a una industrialització del flirteig que s’ha convertit en un producte de consum” És com un catàleg, passem ràpidament el que no agrada i cliquem al que ens agrada. Es compra amor com aquell qui adquireix un producte que veu a l’aparador. No costa aconseguir-ho, però tampoc no costa gens deixar-ho si pressentim que ens requereix el més mínim esforç. Pot anar bé, és clar que sí! Però també hi ha el risc de caure en la compra compulsiva de l’amor on es tenen molts encontres sense establir cap vincle. A la feina o en grups d’amics; fa falta establir diàleg i mantenir una interacció raonable mentre que per “clicar” no fa falta cap habilitat social. Però si hi ha carència d’aquestes habilitats, es clicarà moltes vegades i és possible que es tinguin molts encontres però no s’anirà més enllà. El filòsof Simon Bauman, al llibre de l’Amor líquid, explica que: la promesa d’amor és com qualsevol altra mercaderia, sedueix i atreu perquè és desig sense espera. Adquirim un producte fascinats per la publicitat i, quan veiem que no va tal com nosaltres volem, ens frustrem i el retornem però, tot i la frustració, seguim buscant la solució ràpida. Ni el sistema tradicional de trobar parella és garantia d’èxit, ni trobar-la a través d’una web implica fracàs, però aquestes pàgines proposen solucions ràpides sense tenir en compte que les noves tecnologies no estan dissenyades per a transmetre valors. Si la Pepi i el Romà haguessin escrit el seu perfil a una pàgina web per trobar parella, tots dos haurien posat que els agrada la muntanya, potser s’haurien donat un like mútuament i haguessin quedat per trobar-se. Segurament tot hauria anat bé, però, aquest sistema va tan de pressa, que s’haguessin perdut el temps del festeig!

DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS Societat » Barberà del Vallès

Barberà del Vallès impulsa nous Tallers de Creixement Personal per a Dones REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’objectiu, mitjançant l’aprofundiment i potenciació de les seves habilitats i recursos personals, és millorar el benestar físic i emocional de les dones. L’Ajuntament de Barberà del Vallès impulsarà, el pròxim 2019, una nova sèrie de tallers de creixement personal. Els cursets, organitzats per l’Oficina de Polítiques de Gènere, aniran adreçats a aquelles barberenques que estiguin interessades a aprofundir o potenciar les seves habilitats i recursos personals amb l’objectiu de millorar el seu benestar físic i emocional i

OBITUARI DEL VALLÈS

dotar d’eines per empoderar-les, per tal que tinguin el control de les seves vides. Els tallers es desenvoluparan de la següent manera: 1) “Siguem lliures: dir no sense culpa”. Tractarà sobre l’assertivitat, que és la fermesa, la seguretat personal i la confiança en una mateixa. Constarà de quatres sessions que s’estendran del 22 de gener al 12 de febrer i es realitzaran en el Casal de Cultura, 2n pis (Sala 5), tots el dimarts, de 9,30 a 11,30 hores. 2) “Superant ferides emocionals”. Aprofundirà sobre les pèrdues que tenim a la vida i el dol que compor-

TERRASSA

Rafael Gabarre Giménez 48 anys Mercedes Villena Puigmartí 91 anys Amparo Fidalgo González 96 anys Julio Puigantell Danés 84 anys Nicolás Custodio Sánchez 95 anys Francisco Fernández Ferré 87 anys Pilar Villamayor Casellas 76 anys Montserrat Salvador Matosas 80 anys Santiago Calvo Muñoz 78 anys Rosa Turu Grau 90 anys Francisco Solé Pujol 90 anys Federico Amezcua Rodríguez 60 anys Rafaela Medina Gómez 86 anys María Dolores Sanahuja Saderra 83 anys Antonio Jiménez Venteo 81 anys Rafael Escobar Vázquez 85 anys José Alegre Puig 52 anys Jacoba Acedo Cano 86 anys José-Pedro Álvarez Cano 54 anys María López Colacios 69 anys Maria Barceló Ballbé 94 anys

ten i que formen part de la realitat. Es desenvoluparan en la Torre d’en Gorgs (Sala 2), del 22 de gener a 12 de febrer, en quatre sessions repartides pels dimarts de 18 a 20 hores. 3) “Gestionar les emocions”. Es convidarà a endinsar-te en un viatge fascinant per tal de connectar amb el mateix cos i detectar les emocions que a través d’ell es manifesten. Es realitzaran quatre sessions al Casal de Cultura, 2n pis (Sala 5), tots els dimarts, de 9,30 a 11,30 hores, del 2 al 30 d’abril. 4) “Autoconeixement feminista”. L’objectiu d’aquest taller serà aconseguir crear un espai on les

Els tallers, encara que estaran oberts a totes les dones i seran gratuïts, tindran places limitades

dones puguin aprofundir en el seu coneixement i en la seva identitat. Es desenvoluparà tots els dimarts, en quatre sessions, de 18 a 20 hores i del 2 al 30 d’abril a la Torre d’en Gorgs (Sala 2).

Miguel-Ángel Mallén Gil 47 anys Juan-Antonio Mondejar García 77 anys Francisco Muriana Del Sagrado 90 anys Antonio Pinelo Gálvez 86 anys Rosa Bosa Obiols 82 anys Sebastiana Pastor Ruiz 88 anys José García Molina 58 anys María Jiménez Miranda 81 anys María González Avendaño 84 anys Dámaso Cavia Escudero 95 anys Manuel Lucena Rangel 84 anys José María Galindo González 87 anys María-Jesús Gutiérrez González 66 anys Emilia García Real 98 anys José Salvador Olivares 74 anys Juana-Josefa Biarnés Florensa 83 anys Juan Manuel Wic Morillo 79 anys

900 268 268 Telèfon Gratuït

DIARI DEL VALLÈS PARLEM DE: JOGUINES AL NADAL

Joguines al Nadal: il·lusió o màrqueting? Cada any, durant aquestes dates, ens preguntem el mateix: què i quant regalar als nostres fills i als infants coneguts pel Nadal?

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE JOGUINES AL NADAL REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Els regalem tot allò que demanen en les seves cartes plenes d’il·lusió dirigides a Papà Noel o als Reis Mags i una mica més o, per contra, fem una selecció i optem per limitar el nombre de regals que poden rebre per part de tota la família? És una qüestió dificultosa, perquè, d’una banda juguen els sentiments: és difícil controlar-se, quan una és mare o pare, veu un munt de cosetes boniques i es deixa portar per la seva pròpia il·lusió; però de l’altra, hi ha l’òptica dels experts, que ens recomanen uns consells que solen xocar amb aquella voluntat: els nens no han de rebre massa regals; hem de regalar amb criteri pensant bé en les joguines; aquestes han d’adaptar-se a l’edat i personalitat dels infants; les joguines han d’ajudar la canalla en el seu desenvolupament psicomotriu, cognitiu, emocional i social. QUÈ FER, DONCS? La majoria de les vegades no tenim en compte les recomanacions dels experts i ens deixem emportar per la nostra pròpia il·lusió, la qual està, molt possiblement, regida per l’impuls consumista d’una societat que ens empeny a les compres gairebé compulsives. Els experts en psicologia infantil ens avisen any rere any, incansablement, de l’error de regalar massa joguines als nostres fills, error que en el qual cauen tant Papà Noel com els Reis Mags als quals hauríem de controlar una mica i fer-los veure que és millor regalar

poc i amb criteri, pensant ben la joguina i que, en aquest cas, poc és sempre molt més. A vegades ens trobem que hi ha molts nens que reben més de 10 regals, una xifra excessiva. En part es deu al fet que vivim en una societat molt consumista i, en part, al fet que hi ha pares i mares que no tenen temps per estar amb els seus fills i creuen que, si aquests tenen molts regals, estaran més contents; també pot donar-se el cas de pares o mares que pensen que, com ells havien rebut poquets regals de pe-

tits -potser per causes de pobresa o qualsevol altra circumstància-, els seus descendents seran molt més feliços que ells o elles a la seva edat si omplen el seu Nadal amb un bon farciment de joguines. Però no sol ser així. Els nens que reben tants regals es veuen aclaparats per tants paquets a desembolicar, són tants les joguines que reben que no saben a quina acudir, no tenen temps de veure què és el que acaben de desempaquetar que ja estan esquinçant el paper d’un altre paquet. Es posen nervio-

sos, s’alteren, però no juguen! Bandegen els regals i no saben amb el qual jugar! No s’il·lusionen ni s’emocionen amb aquesta joguina que havien desitjat tant. Es veuen atrapats per la voràgine consumista i devoren paquets de colors cridaners que contenen més i més joguines! Però no juguen amb cap perquè passen d’un a un altre sense saber on concentrar-se. Tenen un bon embolic mental! Un dels principals problemes, és que alguns nens tenen tantes coses que, pràcticament, no disposen de temps per enamorar-se d’elles, jugar, descobrir-les. Aconsegueixen tot o gairebé tot el que demanen, per la qual cosa no és d’estranyar que hi hagi tants nens i nenes i adolescents amb baixa tolerància a la frustració. Conseqüentment, és important parar-nos a reflexionar sobre aquest últim punt. Què els estem transmetent als nostres fills en regalar-los tantes i tantes coses alhora? On està el valor de l’esforç? On queda saber esperar, saber escollir, saber tolerar el “no pot ser aquesta vegada”? LLAVORS, QUANTS REGALS HAURIEN DE REBRE ELS NOSTRES FILLS PER NADAL? Experts en aquest tema suggereixen que entre tres i quatre regals, repartits entre Papà Noel i els Reis Mags, és una bona quantitat. És

DIARI DEL VALLÈS

clar, existeix un problema a resoldre: els avis, els oncles, els veïns... amb els quals hauríem de parlar i pactar pel bé dels nostres fills. El sentit comú, una vegada més, serà el millor conseller i aliat: no convé deixar-se portar pel consumisme i aquestes dates poden resultar una oportunitat excel·lent per educar als nostres fills en aquest sentit. No obtenir tot el que els nostres fills han demanat a les seves Majestats els Reis Mags o a Papà Noel pot resultar una gran oportunitat per ensenyar-los que no sempre aconseguim tot allò que volem. Aquest tipus d’ocasió, doncs, ben aprofitada pot resultar una gran eina pedagògica: una forma per educar la seva tolerància a la frustració dels nostres fills. QUÈ REGALAR ALS NOSTRES FILLS PER NADAL? Hem de ser conscients que allò depèn de l’edat dels nens, és clar, perquè un regal que no és adequat per a la seva edat corre el perill de quedar oblidat en un armari, arraconat com un estri inservible. Perquè el que hem de tenir sempre present és que aquest regal ha d’il·lusionar, despertar interès el nen i, especialment, agradar. Fent un exercici de voluntarietat i imaginació, en realitat, qualsevol objecte pot convertir-se en una joguina perfecta sempre que els nostres fills ho emprin per jugar. No heu vist, per exemple, que moltes vegades els nostres fills juguen més amb les caixes i amb el paper que embolicava el regal que amb la joguina que contenia el mateix paquet? Doncs això és al que ens referim, al fet que qualsevol objecte pot ser una excel·lent joguina, però clar, no regalarem una caixa buida, veritat? Un altre error en el qual hem d’evitar caure és el fet de pensar que les millors joguines són aquells més cars, aquells amb moltes llums, sons, que fan de tot. L’important és que les joguines contribueixin a viure experiències variades i fomentin la imaginació. Si una joguina ho fa tot, o té tantes instruccions que provoca confusió en el nen o la nena, es tracta d’una mala joguina. Una bona joguina és aquella que fa volar la imaginació, agrada a l’infant i li diverteix. GUIA DE JOGUINES PER REGALAR AL NADAL Que sentiu els cascavells i vegeu la ciutat vestida de llums? Noteu

PARLEM DE JOGUINES AL NADAL aquella brillantor d’il·lusió en els ulls dels nens i les nenes? Ha arribat el temps del Pare Noel i dels Reis! Ha arribat, per tant, el moment de fer l’elecció més acurada per regalar als nostres fills i filles, i a tothom aquells infants que ho desitgem. És Nadal! Doncs, si esteu buscant joguines de Nadal per als nens i les nenes, originals, novadors, o tradicionals, us donarem un bon grapat perquè pugueu escollir. Som-hi! Per començar, s’ha de pensar quin tipus de regal o regals de Nadal s’està buscant. Hi ha moltes possibilitats en joguines per regalar per Nadal. Et pot ajudar a tenir una idea més clara si saps: 1. L’edat del nen o la nena -”Li compraré al nano una Play... humm, millor que no, només té quatre anys?”-; 2. Quin tipus de joguines li agraden -”Li agafaré el “Dead warrior VII”... hummm, ara que ho penso, la nena és molt tranquil·leta, millor no”; 3. Quines joguines ja té i quines no -”Ondia! Crec que la Maria ja té la Botifarreta Pedorreta, millor la Caganera” ; 4. Quines són les novetats de joguines per Nadal de les principals marques -”Humm, han sortit recentment el “Machinegun IV” i la “Princeseta Bruixeta”, m’ho miraré”-; 5. Quant et vols gastar -Compte, la nostra voluntat pot ser gran, però els nostres estalvis, petits!-. Recorda que a vegades és millor comprar moltes joguines econòmiques, a comprar una sola joguina cara, que, tot i que li pot fer molta il·lusió, no genera aquesta sensació “d’abundància” de possibilitats de joc que tindria si tingués moltes joguines. Ara bé, la decisió és teva! Si ja tens els cincs punts esmentats clars, obrim el sac i comencem a veure quines joguines de Nadal pots regalar a un nen o a una nena. 1. Segons l’edat del nen. Joguines de 0 a 12 mesos: per als nadons i nens més petits, que encara estan aprenent a caminar i reconèixer el món que tenen al voltant. Joguines per a nens d’ 1 a 2 anys: per als que ja es mouen una miqueta, però encara tenen curiositat de descobrir-ho tot i estan millorant les seves habilitats manuals i motricitat. Joguines per a nens de 3 a 6 anys: per als que comencen a anar a l’escola i desenvolupen algunes capacitats bàsiques, estan desco-

brint el seu lloc en el món i volen imitar o assemblar-se a persones i personatges. Joguines per a nens de 7 a 11 anys: per als infants una mica més madurs, que ja poden fer coses més complexes en tots els camps i tenen molt per aprendre intel·lectualment i física. Joguines per a nens de més de 12 anys: per als que estan a punt d’entrar en l’adolescència i comencen a fer-se preguntes sobre la seva identitat i el seu futur. 2. Segons el tipus de joguina que els agrada. Hi ha moltes possibilitats de joc per regalar per Nadal. Si ens fixem en quin tipus de joguines li agraden, hom pot trobar un munt d’opcions.

El fet de regalar no pot suposar deixarse buida la butxaca, saturar la canalla amb un munt d’obsequis que no sabran apreciar o fer-los regals amb els quals potser ni tan sols sàpiguen com jugar

Jocs d’educació física i esports: caminadors, arrossegadors, balancin, tricicles, patinets, pilotes de bàsquet, de futbol, raquetes, bicicletes, camions de joguina, carretons, joguines per la platja, cordes de saltar, futbolins, jocs de dards, croquet, jocs de punteria, etc. Jocs de manipulació i d’encaixar: jocs d’enfilar, picar, enroscar, encaixar, apilar, laberints, jocs geomètrics, jocs de formes i colors, jocs de cubs, jocs de bales i puzles variats. Jocs de ciències i experiments: jocs sobre física, biologia i ciències humanes. Robots, coets, dinamos, minerals, cicle de l’aigua, invents, reciclatge, dinosaures, jocs de meteorologia, joguines sobre els planetes i l’astronomia, joguines sobre electricitat, joguines sobre plantes i cultius, etc. Joguines i jocs simbòlics: són aquelles joguines que tenen a veure amb la imitació i la identitat. Els nens es familiaritzen amb professionals, grups de persones, animals i coses. Per exemple, animals de joguina, ninots que representen personatges, vaixells pirates, bancs de fuster i eines, nadons amb so, jocs d’indis i vaquers, caixes de música, caixes registradores de joguina, camions de bombers, cases de nines, cuines de joguina, castells de joguina, circuits de trens i cotxes, cotxes de joguina, cotxets de nadó, conjunts de cuina i infinitat de coses més. Puzles infantils: tot tipus de puzles infantils de diferents mesures i nivell de dificultat, puzles en 3D i 2D i amb tota mena d’imatges educatives.

Els infants que aconsegueixen tot o gairebé tot el que demanen, quan arriben a l’adolescència, presenten baixa tolerància a la frustració, la qual cosa es pot traduir en actituds poc edificants o inclús antisocials

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE JOGUINES AL NADAL

Els adults hem d’aprendre a no deixar-nos portar pel consumisme i aquestes dates poden resultar una oportunitat excel·lent per educar als nostres fills en aquest sentit

Jocs de llenguatge i vocabulari: tots els jocs relacionats amb les lletres i l’aprenentatge d’un idioma, tant castellà com català, anglès o qualsevol altre. Jocs de construir i muntar: relacionats amb la construcció, ideals per als nens que estan encara en una edat de 2-3 anys o per jugar a la guarderia; esperonen la seva creativitat i habilitat manual. Jocs musicals per aprendre música: tot tipus de jocs sonors i instruments musicals de joguina. Pianos, caixa xina, harmòniques, castanyoles, guitarres, maraques, panderetes, tambors, ukuleles, xilòfons i molt més. Jocs de manualitats i plàstica: pintures de colors, stickers, jocs de pintar i dibuixar, jocs de plastilina, bolígrafs, caixes de bijuteria, ceres, adhesius, mandales, jocs de paper

reciclat, punt de creu, tampons i manualitats variades. Jocs de matemàtiques i jocs de taula: àbacs, jocs d’escacs i estratègia, bingos, calculadores, jocs de blocs lògics o geometria, jocs de cartes, dòmino, jocs de números, parxís, jocs de memòria, regletes, jocs de sumes, restes i multiplicacions, jocs d’equilibri i més. Joguines i jocs sensorials: ajuden a millorar la percepció auditiva i visual, ideals per a nadons i nens molt petits. Per exemple: nines de drap,

sonalls, anells d’activitats, braçalets, cascavells, titelles, porta-xumets, etc. Mobiliari infantil: més que una joguina, són elements que poden ajudar a organitzar el joc. Taules per jugar, tamborets, tippies indis o cistelles guardajoguines, entre altres moltes opcions. 3. Segons si ja té aquesta joguina o no Quan anem a comprar regals de Nadal, és important estar ben informat. Pot ser que el nen o la nena

ja tingui aquella joguina. Tot i això, podem intentar regalar joguines que mai passin de moda o joguines molt originals que no sigui fàcil que tingui tot el món, sempre, és clar, tenint en compte quina joguina li pot agradar. Un punt que ens pot ajudar a trobar aquesta joguina és intentar preguntar-nos què és el que l’infant està aprenent ara, en quin curs està o quina assignatura de l’escola li agrada més. Si li agrada dibuixar, pintar, o és un amant de les manualitats, o li encanten les matemàtiques, o és un fanàtic de la ciència i els experiments, simplement cal buscar un regal que tingui a veure amb aquest tema i que no sigui fàcil de trobar a tot arreu. 4. Joguines segons la marca Al mercat hi ha un munt de marques de joguines per regalar al Nadal, les quals tenen productes molt originals, molt bonics i, a vegades, molt econòmics, cadascuna amb la seva especialitat i el seu estil, però totes molt bones marques de joguines. És millor buscar marques conegudes i defugir de les joguines del “Tot a 1 euro”, que poden ser més econòmiques, però, compte!, ser fabricades a llocs on no han passat els rigorosos controls de qualitat i de riscos per a la salut que imposa la Comunitat Europea.

DIARI DEL VALLÈS

5. Segons el preu. El preu també pot ser una de les coses en les quals t’hi fixis a l’hora de comprar joguines per regalar per Nadal. Aconsellem utilitzar el filtre de preus si busques joguines d’un preu concret, joguines barates, ofertes de joguines o joguines a preus molt econòmics. Joguines de 0 a 2 euros: són els detalls o joguines més barates, ideals per acompanyar una joguina més cara, o per completar el pressupost. També poden servir com a material i jocs per una festa de Nadal, o per fer cagar el Tió. Joguines de 2 a 6 euros: joguines molt barates, si són un regal de Nadal, l’ideal és combinar-ne dues o més perquè resulti més atractiu. Joguines de 6 a 12 euros: és un pressupost una mica més raonable per a un regal de Nadal per a un grup de nens, amics o amics d’amics. Joguines de 12 a 20 euros: és el preu ideal per a una joguina de Nadal. Pots trobar joguines originals i molt boniques que els encantaran als nens. Joguines de més de 20 euros: en aquesta categoria posaríem totes les joguines cares. Si el Pare Noel i els Reis estan buscant un regal principal, un súper regal per aquest nen o nena que estimen tant i que s’ha portat tan bé, aquesta és sens dubte la secció de preus adient. ELS REGALS AMB ELS QUALS SÍ QUE HEM D’OBSEQUIAR EN NADAL Una de les tradicions més representatives del Nadal és l’intercanvi de regals, la qual és un llegat de Sant Nicolau, conegut avui com a Santa Claus; no obstant això, algunes vegades els regals es converteixen al centre d’atenció, allunyant-se així del sentit més tradicional de la celebració. El gest de regalar és una demostració d’agraïment, amor, fraternitat, amistat; o simplement per dir-li a una altra persona que l’estimem i que pensem en ella. Però, per moments, sembla que s’oblida el veritable significat d’aquesta tradició nadalenca, ja que s’ha anat transformant en una carrera desmesurada per comprar i comprar, sense adonar-se de la mentalitat consumista que tanca tot això.

PARLEM DE JOGUINES AL NADAL CLAUS PER REGALAR El veritable esperit nadalenc ens dóna algunes claus sobre el tipus de regals que hem de brindar en aquesta data: Donar d’acord a les possibilitats econòmiques, no cal fer competència per donar el millor regal. És només un detall, una expressió d’afecte. No endeutar-se per donar regals. El Nadal no ho exigeix, es dóna quant es pot. I si les possibilitats econòmiques no ho permeten, hi ha altres regals que no són materials. Regals que alimenten l’ànima. Perdó, pau, un gest d’afecte, temps, ajuda desinteressada... Tot allò que no es troba en les tendes. Valen moltíssim més i de debò que alimenten l’esperit, tant de qui els dóna com de qui els rep. No donar per rebre. La veritable generositat dóna sense rebre gens a canvi. Regalar no et fa millor o pitjor. Quant a regals materials, no ets el que dónes. El que ens fa millors persones són les nostres accions. Detalls d’afecte. Hi ha objectes que no són costosos i compleixen el seu veritable objectiu com a expressió d’afecte en aquesta data especial, una nota amb unes xocolates, o unes galetes preparades a casa, són alguns exemples. Donar als qui més ho necessitin. Un dels valors del Nadal és la solidaritat; és temps de regalar als més necessitats, són ells els qui en realitat necessiten un regal en aquest Nadal. COM VIURE UN NADAL MÉS ALTRUISTA. CONSELLS PER SER SOLIDARI. Pots viure un Nadal més solidari amb les propostes que t’ oferim. Compra regals solidaris. El Nadal és un bon moment per sentir-te més bé que mai comprant. Aposta per la compra responsable en les teves compres nadalenques i regala solidaritat als que més estimes. Regala un amic invisible solidari. Apropant-se el Nadal arriben els amics invisibles. És el moment de fer regals a amics, familiars i companys de feina amb un pressupost més ajustat. Contracta càterings solidaris pels teus àpats de les festes. Si vols dei-

xar la cuina de banda aquestes festes, fes que entitats s’encarreguin de portar a la teva taula els millors àpats. Ofereixen un ampli ventall de propostes i no hi faltarà la qualitat i el bon servei. Dóna una joguina amb la campanya de la Creu Roja. Aquesta entitat sense ànim de lucre preveu que per aquestes Festes repartirà, d’acord amb la solidaritat que s’espera dels catalans, joguines a més de 25.000 nens i nenes a tot Catalunya. Pots participar-hi portant un joc o una joguina. Es demana que siguin nous, preferiblement educatius i que no siguin bèl·lics i ni sexistes. Fes-te voluntari per a les diferents campanyes solidàries que s’engeguen a Catalunya. Hi ha un munt i estan buscant persones com tu, amb ganes d’ajudar als desafavorits, persones altruistes, desinteressades. Va, anima’t! Fes un donatiu per combatre la soledat de les persones grans. El Nadal és un moment de l’any especialment delicat per a les persones grans que es troben soles. Amb un donatiu econòmic es pot fer molt per les persones grans: rebre un regal de Nadal d’un voluntari, viure una estona de companyia junts, fer un bon sopar de Nadal… Perquè el teu gra de sorra pot fer que la il·lusió del Nadal arribi més lluny que mai! Feliç Nadal, gent vallesana!

El que s’ha d’esperonar és la imaginació dels infants i no regalar una joguina que només serveixi per fer un “seguidisme” d’allò que ens presenta, sense que hi hagi cap interacció per part del cervell de l’infant.

DIARI DEL VALLÃ&#x2C6;S