Diari del Vallès 242

Page 1

VALLÈS OCCIDENTAL edició

NOTÍCIES RELLEVANTS

N.242 16/11/2018

“Com el Vallès no hi ha res!”

(Pere Quart)

DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

SABADELL

La UPC i la Universitat de Chiapas desenvoluparan materials resistents als terratrèmols

Coincidint amb el Dia Universal dels Drets dels Infants, 84 nens i nenes participaran en la primera sessió plenària del Consell dels Infants de Sabadell

Sistema LOWcostPREMSA Servei Quiosc 50 cèntims - Servei en mà 0€ (patrocinat)

Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT de forma PATROCINADA

AGAFA’M I TAMBÉ...

¿Cómo superar una ruptura de pareja? Mira al futuro, no al pasado (Javier Iriondo) Digital o paper: il·lusió, emoció i molta perseverança! (Serafí Gàzquez) La inhumanitat (Josep Ballbè)

SANT CUGAT

La nova edició de la Jornada d’Emprenedoria torna a Sant Cugat

VALLÈS » BARBERÀ

La Festa del Comerç de Barberà es durà a terme finalment demà dissabte

PARLEM D'ALIMENTACIÓ

Per què és important establir límits en els vidojocs? (Mercè Corbella) Enfoca’t (Eugènia Dinarès) Suspenso también en competencias lingüísticas (Manuel I. Cabezas) SUPLEMENT

ALIMENTS ECOLÒGICS DEL VALLÈS OCCIDENTAL kk¿Hay de verdad oportunidades

DIARI DEL VALLÈS

para invertir en criptomonedas? Columna (KarlesK)

kkGuía práctica para hacer inútiles a tus trabajadores Columna (Xavi Roca-Cusachs)

kkLS’acaba la festa del tipus Columna (Josep Ballbè)

kkLa rotación de personal en la

empresa Columna (José Luis Rodríguez)

Amb la col·laboració de:

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS


2

DIARI DEL VALLÈS

EDITORIAL

DIARIDEL VALLÈS

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

Cinc anys…i seguim expandint el potencial del Vallès! L’11 de novembre de 2013 vàrem començar a caminar amb un projecte de Vallès. Es tractava d’implementar un mitjà de comunicació transversal, igualitari, de, i per a tothom, amb una línia optimista i positiva que servís per realçar el Vallès Occidental i mostrar tot el potencial i l’ADN de les vint-i-tres poblacions d’aquesta magnífica comarca. Durant aquests cinc anys, hem sigut testimonis d’un munt de notícies: des d’informacions molt boniques a altres que ens regiraven l’estómac de tan escabroses. Perquè, malauradament, a la nostra comarca hi ha de tot, del bo i del dolent, com a tot arreu. Però com que nosaltres tenim la valentia de seguir amb una línia optimista i positiva, seguim -i seguirem- el nostre dia a dia, com fan les formigues, i a poc a poc enamorarem aquells i aquelles que encara no s’han sumat al “Com el Vallès no hi ha res!”, que declamava en Pere Quart, perquè, com a gent vallesana, som imparables!

Però, com que estem compromesos amb la realitat i l’ètica periodística, amb el títol de “Les dues cares del Vallès!” i, amb l’objectiu de mostrar i fomentar les bones pràctiques, publicarem tot allò que no hem editat, continguts tòxics institucionals de cada població, informacions que desmereixen el col·lectiu i notícies que desacrediten les accions individuals, testimonis tots ells que entrebanquen o dificulten fer créixer en harmonia el conjunt de la comarca del Vallès. Un historiador farà un petit recull històric de totes les poblacions vallesanes i un periodista agruparà per municipis tot allò que sigui rellevant, fent recerca en el nostre arxiu, recopilant les opinions de persones amb criteri i ressaltant el caràcter de cada població, per tal de plasmar quelcom que no és adient i fomentar les bones pràctiques del món institucional o privat. Aquests continguts seran editats en format d’anuari, fent coincidir la seva publicació amb la Diada de Sant Jordi, ja que considerem que serà el moment ideal.

En aquest lustre, hem procurat plasmar a les nostres edicions tot el relatiu a aquesta gran comarca, filtrant el que creiem adient per informar del que realment és destacat i positiu, realitzant investigació si calia població per població i fent entrevistes a persones rellevants: polítics, emprenedors, personatges relacionats amb la cultura, el món de la restauració o l’esport, etc.

#DiariDelVallès Consell Editorial direccio@diaridelvalles.cat

Gràcies per llegir-nos i, Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT.

DIARI DEL VALLÈS Dipòsit legal: B-29273.2012

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

 @DiariDelValles  @DiariDelValles  ELDIARIdelVALLES  hola@diaridelvalles.cat  www.diaridelvalles.cat Atenció al públic: Josep Trueta, 27 - 08224 Terrassa Oficines a: Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès (VALLÈS OCCIDENTAL)  937 808 152  subscriptors@diaridelvalles.cat  comercial@diaridelvalles.cat

1r DIARI LOWcostPREMSA!

El diari independent català de més audiència del Vallès Occidental!

Equip editor: Serafí Gàzquez, Antinea Ravarotto, Josep Calle, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Jordi de Arriba, David Bisbal, Lara López, Carles Cortada, Salva Ventosa, Ana Roca

SUPLEMENT

Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez

 @VallesEconomic

Consell editorial: Amadeu Cazador Puig, Alberto Rodilla, Tamer Al-kassimi Vargas, Antinea Ravarotto, Ana Roca i Miquel Pérez Giménez Editor Fundador i director Serafí Gàzquez i Moya Edita i gestió 4.0: MOMENTUM agency, partners, editors. www.MOMENTUM.BARCELONA Amb la col·laboració de:

Difusió controlada:

 terrassa@diaridelvalles.cat

SABADELL

 sabadell@diaridelvalles.cat

SANT CUGAT

 santcugat@diaridelvalles.cat

 economia@diaridelvalles.cat Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

distribució gratuïta

NOTÍCIES DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

VALLÈSeconòmic

VALLÈS > (I fora del Vallès)  valles@diaridelvalles.cat Rubí - Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Barberà del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Castellar del Vallès

Sistema LOWcostPREMSA Sant Quirze del Vallès Palau-solità i Plegamans Badia del Vallès Castellbisbal - Matadepera Polinyà - Ripollet Viladecavalls - Vacarisses Sant Llorenç Savall -Sentmenat - Ullastrell - Rellinars - Gallifa

FER UN BON ÚS DELS CORREUS ENS FACILITA LA FEINA. FEM-NE UN BON ÚS!

Vols entregar al teu establiment el DIARI DEL VALLÈS? Contacta amb nosaltres i sigues un punt d’entrega LOWcostPREMSA  distribucio@diaridelvalles.cat


DIARI DEL VALLÈS

3


4

DIARI DEL VALLÈS Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant  @jiriondo

¿Cómo superar una ruptura de pareja? Mira al futuro, no al pasado • Niégate a convertirte en víctima Compadecerte de ti mismo es cavar tu propia tumba. Lo importante cuando te caes a un agujero es que dejes de cavar aún más profundo. Ese es el momento de levantarse, sacudirse el polvo, levantar la cabeza con dignidad y mirar hacia delante, que es hacia dónde vas. Deja de fustigarte, porque ante una ruptura sentimental, a veces, nuestra propia mente se convierte en nuestro mayor adversario; esa voz nos llega a decir que a lo mejor no somos suficientes o no somos lo bastante buenos para esa persona, lo cual genera una sensación de fracaso. Suelta el látigo, perdona y perdónate, porque eres suficiente.

Creo que hoy en día, la gran mayoría de personas hemos experimentado una situación similar en algún momento, donde hemos dejado o nos han dejado. Independientemente de cuánto ha durado, el fin de una relación es siempre algo doloroso. No es una situación fácil de digerir por la gran cantidad de contradictorias y dolorosas emociones que llegamos a sentir, y saber cómo superar una ruptura de pareja conlleva tiempo, pero también es una oportunidad para conocerse mejor a uno mismo. Es aún más doloroso si nos hemos convencido de la promesa del amor romántico y eterno para toda la vida; el dolor será mayor porque se magnifica la sensación de fracaso. Así que cuando experimentamos y avanzamos por las diferentes etapas del desamor ¿qué podemos hacer? Podemos encerrarnos a llorar, ver un maratón de series de televisión, culpar o comer un montón de helado para rebajar el moratón de las penas… Pero si realmente queremos salir de ahí, veamos por dónde podemos empezar.

1. CÓMO SUPERAR UNA RUPTURA DE PAREJA: CONSEJOS • Acepta la situación (el duelo de una ruptura) Inicialmente la ruptura de una relación tiene similitudes a una fase de duelo, porque en realidad es la muerte de una historia. Puede llegar a causar un gran dolor y un enorme vacío, pero pretender negarlo tan solo alargará el proceso de sanación. No podemos negar el dolor ni evitarlo, sino aceptarlo y abrazarlo, pero sin quedarnos ahí. Se necesita un tiempo para calmar las aguas, pasar ese proceso, pero lo antes posible debemos dejar de lamentarnos, desdramatizar, celebrar lo vivido y seguir adelante. Acepta la situación porque renegar de ella tan solo causa más tensión y dolor. Lo que no aceptamos nos hace esclavos, mientras que la aceptación es el camino de la superación. Aceptar es integrar, es pacificar y completar. La aceptación es el antídoto que calma nuestro corazón.

Una ruptura de pareja es cosas de dos, asume tu parte, deja de culpar, por que la culpa sólo te debilita y te ancla al dolor. Asume tu responsabilidad con madurez y saca tus lecciones de vida. • Quiérete a pesar de la tristeza del desamor Todos queremos tener buenas relaciones, pero la relación fundamental a la que más tenemos que cuidar y querer es la relación con nosotros mismos. Así que quiérete, quiérete más, acéptate con todas las imperfecciones y defectos que todos tenemos. A veces buscamos desesperadamente el amor de otra persona, pero el primer amor debe ser el nuestro propio. No un amor egoísta ni vanidoso, sino humilde y cariñoso hacia uno mismo. Es un amor que no depende de nadie, más que de ti mismo; es el amor que no te puede abandonar. El amor que te hace sentirte a ti mismo merecedor. • La vida sigue: recupera tu vida social Lo peor que puedes hacer después de una ruptura es no hacer nada, encerrarte o aislarte. Es el final de una historia, no el de todo

tu mundo. Sal ahí fuera, recupera tu vida social, abre las puertas a nuevas posibilidades. Cambia tus rutinas, tu look, escucha otra música, sal y haz deporte, queda con amigos. La vida sigue y no espera a nadie. Además, ahora también eres libre para diseñar tu nueva vida sin tener que dar explicaciones a nadie. • Aprende a estar bien a contigo cuando una relación se rompe No necesitas a alguien para ser feliz; pensar que necesitas pareja para serlo es una peligrosa adicción, una dependencia que te hará infeliz. De esa manera, tu felicidad siempre estará condicionada y dependerá de otra persona. Trabaja tu autoestima. Aprende a disfrutar de tu propia compañía, a estar bien contigo, porque si tú no lo estás, ¿por qué otra persona lo va a estar a tu lado? La no dependencia, el no necesitar, te libera, te hace más fuerte, además de generar una mayor confianza y una mayor atracción. • Superar un amor es mirar al futuro, no al pasado Convierte la situación en una experiencia de aprendizaje y evolución. Podemos aprender de todo y de esto también. Deja de mirar atrás, no es ahí donde vivirás. Deja de pensar en lo que pasó, en lo que pudo haber sido. Es curioso que algunos no dejan de hablar de aquello que no quieren recordar, como adictos al problema… Así que suelta, deja de mirar atrás, porque es hora de comenzar a pensar en lo bueno que está por llegar Es tan sólo un capítulo de tu vida, y el libro es muy grande. Tan sólo tienes que decidir que así no es como acaba la historia. Llega un momento en el que hay que dejar de volver atrás a releer el mismo viejo capítulo -puede que el peor del libro-, así que pasa página.


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Societat »

Engega la 1a Setmana de professionals a mà

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El Servei d’Ocupació de l’Ajuntament organitza l’esdeveniment, que pretén donar a conèixer la realitat de les empreses presents al territori i els perfils professionals que més demanden El passat dimarts dia 13 es va donar el tret de sortida a aquesta iniciativa, impulsada pel Servei d’Ocupació de l’Ajuntament de Terrassa. Amb aquesta Setmana de professionals a mà es vol reformular el format del cicle “Professionals a mà”, vigent des del 2012, si bé amb el mateix objectiu: apropar a les persones que es troben en situació d’atur la

realitat de les empreses, com és el seu funcionament i quina tipologia de perfils professionals són els més sol·licitats. Durant les jornades, professionals responsables del Servei d’Ocupació explicaran, tant a les persones assistents com a les empreses, les actuacions que realitza l’entitat per millorar l’ocupació a cada sector. Les jornades es duran a terme els dies 13, 14, 15 -ja realitzades- i 19 i 20 de novembre, a la sala d’actes de Foment de Terrassa, SA (ctra. de Martorell, 95). Les empreses acollides, Carrefour, Nifco Product España SL, Clece, Happy Costumer i Egara y Sotonor explicaran les seves

principals línies de negoci, i com les persones que es troben en recerca activa de feina poden entrar a formar part de la seva plantilla. Després de cada xerrada, s’obrirà un torn de preguntes on les persones assistents podran resoldre dubtes sobre l’empresa i aprendre a fer una autocandidatura, a més de conèixer de primera mà els projectes i actuacions que posa al seu abast el Servei d’Ocupació. Les persones interessades a assistir-hi poden inscriure’s a través de la pàgina web: https://www.terrassaocupacio.cat/ca/tallers-de-recerca/, o bé presencialment de 9 a 14 h al Punt d’Acollida del Servei d’Ocupació (ctra. de Martorell, 95).

Durant les jornades, professionals responsables del Servei d’Ocupació explicaran, tant a les persones assistents com a les empreses, les actuacions que realitza l’entitat per millorar l’ocupació a cada sector.

Tallers d’hivern 2018

mnactec.cat

VA VACANCES V A AL MUSEU

INSCRIPCIONS AL

93 789 22 44 Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya - Rambla d'Ègara, 270 - 08221 Terrassa

2018

Adreçats a nens i nenes de 5 a 12 anys

Generalitat de Catalunya

5


6

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Societat »

La UPC i la Universitat de Chiapas desenvoluparan materials resistents als terratrèmols REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El projecte d’investigació permetrà fabricar un nou tipus de reforç per a obres de maons resistents als terratrèmols. Bones notícies per a Mèxic. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universidad Autónoma de Chiapas han signat un acord que permetrà desenvolupar un projecte d’R+D que servirà per fabricar un nou tipus de reforç per a obres de maons, resistents als terratrèmols i que ajudarà a reconstruir, amb criteris de màxima seguretat i eficiència, la regió de Tehuantepac, que l’any passat va patir un ferotge sisme de 8,2 en l’escala de Richter. Amb el nou sistema, s’evitarà l’ensorrament d’edificis a la regió de Tehuantepec i la regió de Chiapas, que van quedar arrasades pel sisme més fort dels darrers cent anys. El terrible aniversari es va produir el setembre passat. Aleshores, l’epicentre es va situar a l’Istme Tehuantepec

i el sisme va ser detectat amb 8,2 en l’escala de Richter. La sacsejada de la terra va ser tan forta que va ensorrar més de 10.000 edificis de la regió i va causar que milers de persones es quedessin sense casa i sense les infraestructures pròpies de qualsevol ciutat.

Per tractar de pal·liar els perversos efectes d’aquest fenomen natural, des de la UPC i la Universitat de Chiapas es va acordar treballar plegats. Així, el director del Laboratori per a la Innovació Tecnològica d’Estructures i Materials (LITEM) de la UPC a Terrassa, Lluis Gil, i el catedràtic de la Facultad de Ingeniería de la Universidad Autónoma de Chiapas, Francisco Alberto Alonso, han explicat que la primera fase del projecte implicarà la realització d’una anàlisi exhaustiva dels materials de fabricació de maons disponibles en la regió i l’establiment d’ un coeficient de disseny que garanteixi la resistència. Ara per ara, el maó que utilitzen la major part dels constructors de la zona és artesà i la seva resistència a terratrèmols és mínima. Partint d’aquesta premissa, els investigadors també realitzaran un estudi per tal que es tingui en compte en l’aplicació de les normatives legals de construcció de Tehuantepec i a la regió de Chiapas i augmentar així el grau d’exigència pel que fa a la resistència. Més endavant, el grup de’R+D que lidera Francisco Alberto Alonso modelarà de forma experimental el nou maó i els investigadors del LITEM de la UPC s’encarregaran de la modelit-

zació numèrica. D’aquesta manera es podrà fabricar un maó a base de ciment i sorra amb un estudi previ de la seva dosificació, el qual permeti construir envans recosits i suficientment resistents a terratrèmols tan agressius com el de setembre de l’any passat. A més a més, els maons es podran reforçar amb un sistema de tèxtils i morters que augmentarà la seva ductilitat. Com haurien de ser els edificis i habitatges per resistir millor davant d’un sisme? Fa poc més de sis anys, el 12 de gener de 2010, la terra va tremolar a Haití i més de 350.000 persones van perdre la vida sota la runa dels seus habitatges. Una tragèdia que ningú oblida, però que difícilment hauria passat en terres japoneses. I és que, les cases nipones, cada any resisteixen impertèrrites tots els tremolors, tifons i allaus que amenacen la verticalitat dels seus habitatges. Observem quines són les claus de la seguretat d’aquestes llars davant la imponent força de la natura. Primer de tot, flexibilitat. Durant un terratrèmol, els edificis pateixen una deformació i sembla que vibrin al ritme de l’acceleració sísmica. A causa


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

és obligatori deixar espais lliures entre les mitgeres.

Un dels terratrèmols més importants a Catalunya va succeir el 2 de febrer de 1428: produí estralls a Catalunya i a França i va provocar més de 1.000 morts. L’epicentre es va situar prop de Camprodon.

d’això, asseguren els experts, en un edifici, tot el que no sigui rígid ha de poder deformar o vibrar, i tot el que sigui rígid, ha de poder desplaçar-se per no trencar-se. Aquesta teoria la segueixen a ulls clucs els japonesos, qui a causa de la seva tradició sísmica saben que amb el bambú i amb paper d’arròs es poden construir estructures flexibles i articulades que funcionen excel·lentment per pal·liar els possibles efectes dels sismes.

I Catalunya, està preparada per suportar terratrèmols? Des de l’any 1994, a l’estat espanyol s’aplica la normativa antiterratrèmols que assegura que els habitatges construïts a partir d’aquest any siguin completament resistents a les sacsejades de terra. No obstant això, el que aquesta reglamentació no regula -ni pot, doncs, evitar- és que es vegin afectats els edificis datats amb anterioritat. L’últim exemple d’això el tenim en sòl murcià, quan l’11 de maig de 2011, després del terratrèmol de nivell VII ocorregut a Lorca, el 5% dels edificis van sofrir un dany estructural greu i el 13% moderat. El 1985, el Servei Geològic de Catalunya inicià la instal·lació d’una xarxa sísmica en territori català, amb la fina-

litat de millorar el coneixement de la sismicitat de la regió. El 1999, es va començar la renovació de la xarxa sísmica de Catalunya amb el doble objectiu de subministrar informació ràpida als serveis de Protecció Civil i de propor-

cionar dades d’alta qualitat. Aquesta xarxa es concreta en un nombre d’estacions de camp que transmeten dades en temps real mitjançant enllaços via satèl·lit al centre de recepció, que enregistra i analitza aquestes dades.

9.00h

Recepció de participants 9.15h

Inauguració de la 10a Jornada

Conversa sobre el futur de l’emprenedoria i el paper de les institucions. Marià Galí, President de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, Sònia Recasens, Diputada Delegada de Promoció Econòmica i Ocupació i Carmela Fortuny, Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.

Procurar un disseny simètric. A més dels materials emprats, el disseny dels edificis també és fonamental a l’hora d’evitar l’ensorrament de les estructures. Així, construir edificis amb un disseny el més simètric possible farà que l’immoble es comporti com un tot davant les vibracions, resistint millor les sacsejades.

9.30h

Emprendre en un món digital: què ha canviat i què ens espera? Dolors Reig

11.00h Pausa cafè 11.30h

Des de la petita a la gran empresa: casos d’èxit de la Transformació Digital. Juan Carlos Expósito 12.30h

Fer una distribució el més proporcionada possible del pes. Podríeu fer vosaltres mateixos la prova amb una construcció de Lego. Una torre amb una base àmplia aguanta molt millor els vaivens que una altra més estreta, oi? Doncs, el mateix passa a gran escala. La distribució vertical del pes és un altre dels factors determinants a l’hora de garantir la màxima seguretat davant els moviments sísmics. Quan es construeix un bloc d’habitatges, es procura que els pisos inferiors siguin els que suporten la càrrega més gran. I, com es pot apreciar amb l’exemple exposat, com més àmplia sigui la base de l’edifici, millor resistirà els embats del sisme. Evitar l’efecte dòmino. Per tal d’evitar que l’edifici tremoli tant que toqui al del costat o que caigui sobre un altre i provoqui un “efecte dominó”, al Japó

Adaptació dels models de negoci a les tendències del mercat i les TIC

Presentació i moderació a càrrec de Melchor de Palau, Director d’e-commerce de CaixaBank. Martina Font, Xavier Morlans, Lluís Felius, Carlos Santa Engracia i Jaume Lahoz 14.00h Aperitiu relacional 14.30h

Intercanvi internacional, nova tendència per als emprenedors Experiències internacionals d'intercanvi del programa "Erasmus for Young Entrepreneurs" i activitat de networking internacional.

29 de novembre de 2018 Teatre-auditori Sant Cugat

16.30h Study Visit: Rambla de la Innovació del campus d’ESADE.

Acte conduït per Nina, actriu, cantant i fundadora de Nina Studio Amb el patrocini de:

Amb la col·laboració de:

Organitza

Amb el suport de: An initiative of the European Union

Informació i inscripcions: www.jornadaemprenedoria.com

7


8

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Serafí Gàzquez Editor fundador i director de MOMENTUM agency, partners, Editors  @SerafiGazquez

Digital o paper: il·lusió, emoció i molta perseverança!

Societat »

Prop d’un miler de persones gaudeixen del 10è aniversari del Zurito

Assolir els reptes i consolidar-los, pot semblar fàcil. Però només els qui han engendrat grans somnis, sabran entendre el que vull transmetre avui. Engendrar un somni, és, primer de tot, crear-lo, estudiar-lo, planificar-lo i, finalment, posar-lo en marxa. Caure, tornar a caure, felicitar-se pels èxits col·lectius i individuals i, sobretot, mirar més enllà per tal que, com més aviat millor, aquell somni del passat, sigui tangible a base d’il·lusió, emoció, esforç, estratègia i molta perseverança, tot i els entrebancs que van sorgint dia rere dia. Fa anys que explico la teoria dels llibres electrònics, els famosos e-books. Quan vaig crear l’editorial MOMENTUM, al 2008, tothom em deia —per desconeixement— que editar llibres en paper era una cosa del passat. A l’actualitat, crec que la resposta a la meva teoria és evident: tan sols un petit percentatge del públic lector llegeix llibres en format electrònic. Avui, avanço una segona hipòtesi -que també fa temps que dono per segura-, la dels diaris en paper. Estic convençut que el món on-line ha vingut per quedar-se i, amb un percentatge més gran que el llibre electrònic. Però quan aquesta setmana escolto la campanya de MediaMarkt, on els millors descomptes es trobaran en el súper fulletó que han editat, això em fa pensar que, per més professionals del màrqueting que estiguin fent estudis i analitzant estadístiques de venda, resulta clar que el paper i el digital conviuran junts. Per tant, seguirem valorant cap a on van els mercats i les tendències, però no ens deixarem enlluernar pel boom de les modes. Perquè el que aporta un material imprès, amb, o sense cool. print, és una experiència que perdurarà a les nostres vides! WE MAKE THINKS HAPPEN

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’emblemàtic local del carrer de la Rasa va celebrar la seva primera dècada al servei de la restauració. La plaça Dido es va omplir de gom a gom. Prop de mil persones van gaudir, el passat dissabte, de la festa del desè aniversari de Zurito, el popular bar restaurant, especialitzat en tapes i copes, que celebrava el seu aniversari. La gentada present a l’espai va ser nombrosa quasi a tota hora, però van ser passades les dotze del migdia, quan encetà el concert del grup de rumba Concorde A Tu, quan es va observar més personal gaudint de la celebració. No va ser però, sinó cap al migdia, quan es va oferir el menjar que van degustar amics, família,

clients habituals i alguns espontanis, als quals es va oferir un menú compost per fideuà, botifarra, escalivada o les populars croquetes típiques de Zurito. Els responsables del local -l’Àlex Domínguez, en Xavier Gómez i el Sergi Fernández), brandant a les mans sengles cerveses -com no podia ser de cap altra manera, dins l’ambient festiu imperant- van pujar a l’escenari per bufar les veles del pastís d’aniversari i dirigir unes paraules d’agraïment a l’audiència. A primera hora de la tarda, el grup La Garrapata Mulata -banda tribut a Los Delinqüentes- va prendre el relleu musical. Finalment, cap a les vuit de la tarda, la vetllada va acabar amb música de DJ Nil. Entre els convidats destacats a la festa van ser l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, i diversos representants dels grups municipals.


DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Societat »

La Pàjara de Terrassa celebra el seu 35è aniversari amb foc i festa solidària feminista REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La bestiola va enlluernar el públic amb una demostració pirotècnica. Va ser el 2 de juliol de 1983, en el Raval Infernal de la Festa Major, quan va fer acte de presència, per primera vegada, La Pàjara de Terrassa. Segons diu la tradició, nasqué de dins un ou dipositat per una estranya criatura com a fruit d’una folla nit d’amor amb el Llucifer dels Diables de Terrassa. Al crit d’Habemus Pàjara, tot Terrassa ho va celebrar i, des de llavors, ha participat en actes de cercaviles, correfocs i d’altres actuacions, no només a la seva ciutat d’origen, sinó també a Múrcia,

Lisboa, Bilbao i València, entre altres. Doncs bé, aquesta peculiar i ja entranyablement popular figura del bestiari terrassenc ha complert 35 anys i, tan assenyalada fita, va tenir la seva repercussió en forma de celebració. Aquesta es va dur a terme el passat dissabte en la Plaça Vella, organitzant l’esdeveniment conjuntament amb el grup musical La Flor del Otrö, per convertir tot plegat en un “Figa Fest”, és a dir, una jornada solidària feminista. Tot va encetar al migdia, amb un vermut i mostra d’entitats culturals. Ja a la tarda, es van desenvolupar activitats infantils i diversos recitals poètics i musicals i, a les nou de la nit, la Pàjara de Terrassa va fer la

seva “Plaça de Foc”, espectacle adobat amb alguns efectes especials per l’aniversari. Després, el grup La Flor del Otrö va realitzar el seu con-

cert de comiat, davant d’un públic enfervorit, bona part del qual era seguidor d’aquest grup terrassenc de música mestissa.

La que t’ho ofereix tot en un únic lloc Amb 10 sales de vetlla, 350 places gratuïtes d’aparcament i fàcil accés en transport públic, som els únics que t’oferim tots els serveis funeraris (tanatori, crematori i cementiri) en un mateix recinte. Tot, amb l’objectiu que tant la persona difunta com la família rebin l’atenció que necessiten en un únic lloc, i no hagin de fer desplaçaments. Això només t’ho dona Funerària de Terrassa.

Carretera de Montcada, 789 08227 Terrassa Telèfon 93 786 94 00 · 900 268 268 funerariaterrassa.cat

FUNERÀRIA DE TERRASSA LA TEVA. LA DEL SERVEI INTEGRAL

9


10

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Josep Ballbè i Urrit Periodista  @DiariDelValles

La inhumanitat

Societat »

Coincidint amb el Dia Unive participaran en la primera

El conte mai no s’acaba. Ningú dels qui poden cercar-ne l’arranjament no tenen la dignitat de desfer l’atzucac dels desplaçats (que no pas refugiats) i posar-hi seny? Al grupuscle, no hi poso més enllà dels dits d’una mà. Encara me’n sobraria algun. La poca vergonya dels governants de la UE (amb menció especial per l’italià Salvini, l’hongarès Orban, l’austríac Kurz i el polonès Morawiecki). Sense passar per alt el carisma “xulesc” del president Trump, amb unes barroeres i constants sortides de to en la matèria que el retraten, sobretot quan parla dels seus veïns del sud (destacant els mexicans i la caravana de desplaçats dels més de dos mil cinc-centshondurenys). Sense oblidar la seva política d’ulls clucs envers la venda indiscriminada d’armes… Fet que provoca, de manera cíclica, matances esgarrifoses de gent innocent en qualsevol punt del país. Mentrestant, les xifres de morts de qualsevol pastera enfonsada i esfondrada a les costes andaluses se´ns presenten com a part d’un menú de telenotícies que ja no commou o esglaia ningú. Formen part d’una mal suposada “normalitat”, quan la clau del problema rau, normalment, en el punt d’origen. Partint de països immersos en la guerra o en la misèria més indignant, hi hauria de ser allí on caldria actuar, però... Com i de quina manera? La resposta esdevé tan senzilla i punyent com recriminar el govern espanyol que “festegi” (venent armament) amb règims totalment contraris a una política real de drets humans. El més calent és a l’aigüera. Aquells que haurien de remenar les cireres van cobrant--de la moma pública--unes morterades acollonants. Al sector privat, la no-obtenció de resultats es penalitza amb la supressió de “bonus” i fins i tot l’acomiadament. Ho dic visualitzant el munt de mancances socials, educatives, culturals, sanitàries i d’atenció a gent gran i discapacitats. Més prioritàries que qualsevol altre principi. Sovint, arribo a creure que solets, amb autogestió i voluntariat, de ben segur queens en podríem sortir. Fa poc més de sis mesos celebràvem la festa de Sant Jordi. Cada rosa té un significat. Originàriament, té color rogenc. Ens ve a recordar que és puntiaguda. La bardissa provoca sang. Ens evoca la passió. Alhora, l’encís de la seva bellesa ens esperona i crida al romanticisme i l’amor. En canvi, les grogues són rebuscades. Suggereixen l’antinaturalitat. Amb certa malastrugança. D’una manera o l’altra, em produeix profunda tristor contemplar com es van pansint. Dessota tot aquest simbolisme, em deleixo per fer escampar el valor de la solidaritat i l’estima entre pobles. No puc tolerar el fet de veure com es marceixen. Retornant al tema inicial de la immigració, faig per exigir una major implicació global de tots. Tant en el que fa referència a la classe governant com als particulars. Massa sovint, hi ha personal que al·lega una mal entesa usurpació dels drets dels qui hem tingut la sort de néixer en un país com cal. Amb un bon nivell de cultura, sanitat i riquesa en general. En to metafòric, som davant de gent que ha pansit la seva sensibilitat. Ha convertit el nucli dels mateixos sentiments en un rocam. Deixar-se posseir per la inhumanitat demostra la pobresa de principis i l’absència d’estima i consideració amb tots aquells que lluiten per llaurar-se un futur més esperançador. Per mirar de bombardejar-los amb una frase motivadora, els citaria el periodista i novel·lista francès (del segle XIX) Théophile Gautier: “de totes les runes del món, la de l’home és, sens dubte, l’espectacle més trist”.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La trobada es durà a terme el pròxim 20 de novembre a l’Espai Cultura Fundació Caixa Sabadell 1859. S’espera que un total de 84 nens i nenes de Sabadell participaran, el pròxim dimarts 20 de novembre, en la primera sessió plenària del Consell dels Infants de Sabadell, que se celebrarà a l’Espai Cultura Fundació Caixa Sabadell 1859. L’acte -que coincideix amb el Dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI)- haurà de servir per aprovar l’acta de constitució del Consell, el qual va tenir lloc el passat 26 de juny, i per triar el logotip d’aquest nou òrgan de participació. Segons s’explica des de la regidoria de Cicles de Vida de l’Ajuntament sabadellenc, els consellers i conselleres han treballat durant els mesos de setembre, octubre i novembre en la creació d’aquest logotip, tal com els va encarregar l’alcalde en el transcurs de l’acte de constitució del Consell. L’assessorament d’aquestes sessions han anat a càrrec de l’Escola Illa, que ha ofert indicacions i coneixements per facilitar que els infants poguessin elaborar la seva proposta de logotip. En total, han estat tres jornades de treball, que s’han dut a terme segons els grups

sorgits de les agrupacions de les comissions en els diferents districtes. Es preveu que a la propera sessió plenària també es presentaran els dinamitzadors del Consell, així com que es proposaran possibles temes a treballar per part de l’alcalde, el qual, possiblement, prendrà part en aquesta trobada juntament amb el regidor de Cicles de Vida. En el transcurs de la trobada, a més a més, es compta a desenvolupar una acció vinculada amb la commemoració del Dia Universal dels Drets dels Infants. Les activitats de la celebració del Dia Universal dels Drets dels Infants es concentraran demà mateix, 17 de novembre, a la plaça del Doctor Robert. La jornada començarà a les 11.30 h amb una gimcana dels drets dels infants, en la qual es treballaran els drets de salut, identitat, llibertat d’expressió i ser escoltats. Al voltant les 12.30 h, infants de diferents esplais llegiran el manifest del DUDI. Posteriorment tindrà lloc un espectacle infantil d’animació per a la mainada i pels més grandets també, a càrrec del sabadellenc Jaume Barri. Durant el matí també està previst que hi hagi un espai de lectures, una zona de joc i un punt d’informació de voluntariat familiar. El dissabte a la tarda continuarà la programació. A partir de les 16.15


DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

ersal dels Drets dels Infants, 84 nens i nenes sessió plenària del Consell dels Infants de Sabadell

h els esplais de Zona 12 del Moviment de Centres d’Esplais Cristians de Catalunya proposaran, als seus infants, activitats i tallers amb l’objectiu de donar a conèixer els seus drets. Per tancar la jornada a la plaça del Doctor Robert, hi haurà un espectacle d’animació familiar a la ciutadania. La mateixa tarda, al parc de Catalunya i cap a les 17 h, tindrà lloc una trobada dels esplais que formen part del Moviment d’Esplai del Vallès, amb la finalitat de reivindicar el Dia Universal dels Drets dels Infants fent activitats en què es treballaran diferents drets mitjançant el joc. Sabadell va adquirir recentment la condició de Ciutat Amiga de la Infància, un programa que impulsa i promou l’aplicació de la convenció sobre els Drets dels Infants en l’àmbit local i fomenta el treball en xarxa dels diferents municipis que formen part de la iniciativa. Aquesta acció s’inclou dins l’objectiu estratègic de fomentar la participació activa de la població infantil com a ciutadania de ple dret. L’acte de lliurament d’aquest reconeixement d’Unicef tindrà lloc el 27 de novembre, al Palau d’Exposicions i Congressos d’Oviedo. Sabadell ha obtingut aquest reconeixement al costat d’altres 10 ajuntaments de Catalunya i 113 de la resta de l’Estat.

El Dia Universal del Nen, que se celebra tots els anys el 20 de novembre, és un dia dedicat a tots els nens i nenes del món. És un dia de celebració pels avanços aconseguits, però sobretot és un dia per cridar l’atenció sobre la situació dels nens més desfavorits, donar a conèixer els drets de la infància i conscienciar a les persones de la importància de treballar dia a dia pel seu benestar i desenvolupament.

Què se celebra? L’Assemblea General de l’ONU va recomanar en 1954 destinar un dia a fomentar la fraternitat entre els nens i les nenes del món, i promoure el seu benestar amb activitats socials i culturals. Nacions Unides celebra aquest Dia Internacional del Nen en honor a l’aprovació de la Declaració dels Drets del Nen en 1959 i a la Convenció sobre els Drets del Nen en 1989, el tractat internacional més ratificat de la història.

UNICEF treballa tot l’any per aconseguir canvis reals en la vida dels nens i les nenes, i el Dia Universal del Nen és un moment clau per sumar-nos a aquesta crida mundial a favor de la infància i dels nens més vulnerables.

Per a què serveix el Dia Universal del Nen? L’objectiu del Dia Universal del Nen és recordar a la ciutadania que els nens són el col·lectiu més vulnerable i, per tant, que més sofreix les crisis i els problemes del món. Aquest dia mundial recorda que tots els nens tenen dret a la salut, l’educació i la protecció, in-

Quan se celebra el Dia Universal del Nen? Nacions Unides celebra el Dia Universal del Nen el 20 de novembre, data en la qual l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Declaració dels Drets del Nen en 1959. Aquesta declaració, que no tènia legalment caràcter vinculant, no era suficient per protegir els drets de la infància. Després de deu anys de negociacions amb governs de tot el món, líders religiosos, ONG, i altres institucions, es va aconseguir acordar el text final de la Convenció sobre els Drets del Nen, el 20 de novembre de 1989, el compliment del qual és obligatori per a tots els països que l’han signat.

La Convenció sobre els Drets dels Infants, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels menors de 18 anys i els reconeix la ciutadania de ple dret i, per tant, el dret a expressar les seves opinions i que aquestes siguin tingudes en compte

dependentment del lloc del món en el qual hagin nascut. Dedicar un dia internacional a la infància també serveix per fer una crida mundial sobre les necessitats dels més petits i per reconèixer la labor de les persones que cada dia treballen perquè els nens i nenes tinguin un futur millor.

11


12

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Mercè Corbella Psicòloga i Treballadora Social

 @DiariDelValles

Per què és important establir límits en els videojocs? A mitjans d’aquest any 2018, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar l’11a edició de la Classificació Estadística Internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut que poden comportar trastorns addictius, incorporant el trastorn per videojoc a causa de l’ús de jocs digitals o videojocs mitjançant la connexió a Internet. Hem de tenir en compte que, últimament, estan augmentant les notícies de problemes d’addició per un videojoc conegut com “Fortnite”, que té conseqüències sobre els hàbits de la son, l’alimentació i també amb el rendiment escolar dels nostres fills i filles. L’Institut de la Ment Infantil, organisme americà sense ànim de lucre, ha analitzat concretament la problemàtica i l’addicció que crea aquest videojoc en el format Fortnite: Battle Royale, on es pot jugar lluitant amb 100 jugadors al mateix temps, quedant guanyador l’últim que queda dret. El joc, similar al Minecraft, incorpora entre els seus objectius la construcció de castells i el poder saquejar subministres i trobar cofres al voltant del mapa de joc. Segons l’Institut, el gran atractiu pels nens i les nenes és que tenen recompenses sorpresa, com també l’emoció de trobar un cofre, perquè suposa una estratègia per reforçar les ganes de seguir jugant. Un altre fort atractiu que impulsa a continuar jugant és l’efecte “quasi guanys”, que és l’estratègia que fa creure a la persona que ha estat a punt de guanyar, ensenyant-li el joc els punts aconseguits i les errades, creient que acabarà guanyant si continua jugant. Però una de les grans motivacions és el seu component social, perquè poden jugar en temps real amb un o més amics alhora i això incrementa la seva diversió. Però això pot suposar problemes, com, per exemple, sentir-se exclòs si no ha pogut quedar a l’hora concertada amb els altres jugadors. L’ Institut considera necessari establir certs límits, fent unes recomanacions als pares i mares: - Tenir un temps de joc saludable. Per exemple, dues hores els caps de setmana o els dies que no hi ha escola. Entre setmana es pot jugar menys temps, com mitja hora a la tarda o la nit, quan ja han acabat les tasques escolars. - Un aspecte que els pares i mares han de controlar és el seu comportament quan juguen a videojocs, especialment els socials, com el Fortnite, perquè quan els nens estan competint augmenta la seva adrenalina i poden reaccionar de forma exagerada i dir coses o paraulotes que no dirien cara a cara. Els nens i les nenes han de comprendre que les normes de conducta a la vida diària, com a l’escola, són les mateixes de quan es juga als videojocs.

Societat »

Sabadell afegirà tres nous autobusos híbrids a la seva flota REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Amb aquests vehicles, cofinançats per la Unió Europea, la flota arribarà a tenir gairebé el 50% de vehicles nous. L’Ajuntament ha aprovat aquest mes l’encàrrec a l’empresa Iveco de tres nous autobusos híbrids que operaran a Transports Urbans Sabadell (TUS). Iveco va obtenir la puntuació més gran en el concurs públic que es va fer per adquirir-los. El preu de l’adjudicació puja 1.234.200 euros, finançats en un 50% per la Unió Europea mitjançant la seva Estratègia de Desenvolupament Urbà Integrat (EDUSI) i l’altra meitat, per l’Ajuntament. Es preveu que aquests nous vehicles estaran enllestits d’aquí a uns vuit mesos. El model escollit, de la casa Iveco, és l’Urbanway, que compta amb potència de 286 CV, el motor de combustió i, de 120 kW, el motor elèctric. Sabadell continua renovant així la seva flota d’autobusos, ja que recentment va incorporar 14 nous vehicles, els quals, sumats als 3 adquirits el 2015 i als 10 que es preveu que arribaran el 2019, sumaran un total de 30 vehicles nous sobre 62, quasi la meitat de la flota. Seguint aquesta política, la mitjana d’antiguitat dels vehicles de la flota baixa

Es preveu que aquests nous vehicles estaran enllestits d’aquí a uns vuit mesos. El model escollit, de la casa Iveco, és l’Urbanway, que compta amb potència de 286 CV, el motor de combustió i, de 120 kW, el motor elèctric.

dels 15 anys als 10, amb una reducció molt notable. Els primers vehicles a ser substituïts seran els més antics, fabricats entre el 1995 i 1998. Una dada remarcable és que el logotip dels autobusos híbrids municipals ha sigut dissenyat per l’alumnat de 1r de Gràfica Publicitària de l’Escola Illa. Un concurs d’identitat dels nous vehicles va premiar l’ Aleix Graells Martí i és el seu disseny qui lluiran els vehicles.


DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat

L’Ajuntament de Sabadell presenta els pressupostos del 2019 REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Estimats en 224 milions d’euros, posaran l’èmfasi en la millora dels serveis públics, el suport a les entitats i la promoció d’habitatge nou de protecció oficial. Ja estan en marxa els pressupostos pel 2019. Els pròxims comptes municipals vindran assenyalats per tres grans prioritats: màxim suport al teixit associatiu, millora dels serveis públics i promoció de l’habitatge de protecció. Amb més de 224,6 milions d’euros, són els pressupostos més alts i amb menys deute del mandat. De fet, els comptes suposen un increment del 10% en relació al pressupost de l’any 2017. La proposta inicial se sotmetrà a aprovació al Ple d’aquest novembre.

Respecte a les línies prioritàries, el Govern municipal considera que les entitats i associacions ciutadanes són un patrimoni de la ciutat i un termòmetre per mesurar la salut democràtica, i comptaran, en conseqüència, amb un increment del seu del suport econòmic i logístic. També es posarà en marxa l’Oficina d’Entitats i Voluntariat, que oferirà suport, assessorament i un espai de relació a les entitats ciutadanes. El segon gran eix dels pressupostos serà la millora dels serveis públics. S’implementarà el projecte d’e-administració; hi haurà un reforç dels serveis públics essencials -destacant l’increment en un 40% del nombre d’hores del Servei d’Atenció Domiciliària-; i s’augmentarà la dotació dedicada al manteniment del rodal -prop d’un 43%- i a l’ampliació i millora dels equipaments socioeducatius, entre altres.

El tercer pilar d’aquests pressupostos serà l’impuls a la construcció d’habitatge de protecció oficial, que presentarà un nou Programa de Promoció de l’Habitatge (20192024), que dotarà el pròxim 2019 amb 4 milions d’euros que l’Ajuntament injectarà a l’empresa Habitatges Municipals de Sabadell (Vimusa), perquè pugui començar a construir dues noves promocions d’habitatges de lloguer públic.

Amb més de 224,6 milions d’euros, són els pressupostos més alts i amb menys deute del mandat.

Societat

Els 15ns Premis Argó 2018 guardonen dues estudiants de l’Escola Illa REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La UAB reconeix la Marta Pérez, que s’ha endut el 3r premi, i la Cris Toro que ha obtingut una menció. Dues alumnes del centre municipal sabadellenc L’Escola Illa, s’han endut sengles guardons dels Premis Argó 2018, convocats per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta de l’alumna del Cicle d’Il·lustració, Marta Pérez, qui s’ha obtingut el 3r premi en la categoria de cicles formatius de Grau Superior pel projecte “Les àvies de la Plaza de Mayo”; i Cris Toro, alumna de Gràfica Publicitària, que s’ha endut una menció amb “Ovum”. Aquests premis, que arriben a la seva quinzena edició, s’emmarquen dins del Programa Argó,

promoguts per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB, i distingeixen els millors treballs de recerca realitzats per alumnes de batxillerat i de cicles formatius de grau superior que s’estan preparant per entrar a la universitat.

El programa ofereix assessorament i suport a aquests estudiants, però també concedeix actualització de coneixements per al professorat i la possibilitat de saber quins són els projectes i les recerques que es fan a la UAB, així com conèixer els seus centres d’estudi.

Els Argó atorguen dos primers premis, que tindran la matrícula gratuïta en cas d’accedir a un grau de la UAB; dos segons premis; dos tercers premis i dues mencions honorífiques pels millors treballs presentats. L’alumnat guardonat tindrà l’ocasió de presentar breument el seu treball. “Les àvies de la Plaza de Mayo” va ser el projecte integrat que la Marta Pérez presentà al juny i que commemora el 40è aniversari de la fundació d’aquesta organització. Pel que fa a “Ovum”, de la Cris Toro, consta de dues fases: la primera és la creació de la identitat gràfica i els envasos d’una proposta per contenir menjar de manera biodegradable, compostable i sostenible; i la segona desenvolupa una campanya de conscienciació dirigida al públic.

13


14

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació  @DiariDelValles

Enfoca’t: 6 motius per sortir de la zona de confort A grans trets, la zona de confort és un estat mental que no permet el creixement personal i, encara que aquesta pugui semblar agradable (ja que ens permet seguir sempre amb el “pilot automàtic” ja), no és un lloc prou estimulant, ja que, a la llarga, no sortir-ne pot fer que ens trobem buits i caiguem en l’apatia o en certes dinàmiques de comportament relacionades amb la depressió. Entre tu i jo... Què és el que et manté aquí ancorat? Segur que has desitjat fer un pas endavant, ser valent i menjar-te el món, però no ho has fet. Pots estar patint, però no mous un dit perquè estàs a la teva zona de confort. Si et fa por i et produeix ansietat abandonar el passat per lluitar pel que sempre has somiat, no siguis tan dur amb tu mateix i surt de la zona Veuràs que un món nou i il·lusionant t’espera! Motius pels quals has de sortir de la teva zona de confort: Vols més motius per abandonar la rutina grisa i sortir allà fora a perseguir els teus somnis? Aquí et deixo 6 motius pels quals hauries de plantejar sortir de la zona de confort. 1. Et farà més fort com a persona És possible que sortir de la zona de confort t’espanti o et produeixi ansietat, però planta-li cara a la por i veuràs que no n’hi ha per tant. Sentir inseguretat és una cosa natural i, fins i tot, ens adverteix que no serà fàcil el camí. Però quan la por t’immobilitza, llavors es converteix en un problema que no et deixarà desenvolupar el teu veritable potencial. Comença reconeixent que et fa por el futur incert, però adopta una mentalitat positiva al respecte. Cau de tant en tant i mira-ho com una part més del creixement com a persona. Si surts de la zona de confort, gaudiràs de l’aprenentatge. Amb el temps podràs mirar enrere i sentir-te orgullós de tu mateix. El teu desenvolupament personal comença aquí, així que pensa en allò que et motiva, realment no val la pena fer un pas endavant i lluitar pels teus somnis? 2. Et farà ser més creatiu Sortir de la zona de confort estimula la creativitat en conèixer noves possibilitats i trencar amb el que és rutinari. 3. Et permetrà guanyar autoconfiança Sortir de la zona de confort i fer els passos necessaris per aconseguir els teus objectius et donarà efectes positius en les teves creences d’autoeficàcia (o autoconfiança), és a dir, en la percepció que tens sobre si seràs capaç d’assolir les teves metes. Per tant, sortir de la zona de confort i posar-te a prova et farà veure amb els teus propis ulls que domines certes habilitats que et permetran sortir airós de situacions que poden semblar complicades a priori. Una percepció d’autoeficàcia positiva està associada a pensaments i aspiracions optimistes sobre una conducta reeixida, menor estrès, ansietat i percepció d’amenaça, juntament amb una adequada planificació del curs d’acció i anticipació de bons resultats. 4. T’ajudarà a seguir amb el teu desenvolupament personal De joves som més propensos a arriscar-nos, però a mesura que ens fem grans aprenem a témer al fracàs, i pot arribar a la indefensió apresa i la paralització (¿coneixes la “paràlisi de l’anàlisi”?). Això pot suposar un cost emocional seriós si no canviem la manera de pensar, doncs pot ser un impediment per a seguir amb la nostra transformació cap a un major benestar. 5. Coneixeràs gent nova i viuràs noves experiències gratificants Sortir de la zona de confort et permet tenir noves experiències, fer activitats que no estaven dins de la teva agenda i conèixer gent nova. Això et permetrà tenir una vida més plaent i podràs fer noves amistats. Fins i tot, potser aconsegueixes l’amor de la teva vida. 6. Els nous reptes poden fer-te envellir millor Aprendre noves habilitats mentre es manté una xarxa social forta ens ajuda a conservar una bona agudesa mental a mesura que envellim. Algunes recomanacions per aconseguir-ho: 1. Desafia’t i rendeix al màxim 2. Pensa en el teu estil de fer les coses ... I actua en el sentit oposat 3. Busca canvis materials en les coses que t’envolten 4. Anticipa totes les excuses que et posaràs 5. Exposa’t més a conèixer gent nova 6. Fes que els teus amics i família cooperin 7. Dóna-li una oportunitat a la teva faceta espiritual Coneixes els beneficis de la meditació o de la filosofia Mindfulness? Hi ha hàbits que aconsegueixen millorar el nostre estat d’ànim i ens alliberen de moltes creences que ens ancoren a la nostra zona de confort. Desenvolupar un jo espiritual és una de les maneres més pràctiques d’aconseguir un benestar emocional capaç posar fi a la vida rutinària.

Societat »

Ferrocarrils de la Generalitat millorarà la seguretat i els serveis REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’Ajuntament i l’ens del transport acorden les millores en seguretat i en els serveis a Sant Cugat. L’alcaldessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny, i el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, van mantenir una reunió de treball on es van tractar diversos temes d’interès sobre el servei que ofereix FGC al municipi santcugatenc. D’ entre els aspectes tractats, destaca la reclamació dels veïns del passeig dels Pollancres de reforçar el tancament de malla de la línia d’FGC al seu pas per aquesta zona, per qüestions de seguretat pública. Al respecte, FGC ha confirmat que reforçarà la seguretat de la malla de via, d’acord amb l’Ajuntament. Un altre tema sobre la taula ha estat el disseny i implantació dels nous recorreguts de l’autobús d’aportació operat per Moventis entre l’estació de Sant Joan i el polígon Can Sant Joan, tot am-

pliant aquest servei de mobilitat a les estacions de Volpelleres i d’Hospital General. Després d’algunes deliberacions s’ha establert una comissió de seguiment dels estudis tècnics integrada per l’Ajuntament de Sant Cugat, Moventis i FGC, que està redactant una anàlisi de l’impacte que podria suposar aquest nou esquema de servei en la demanda, avaluant la que es podria captar, així com l’impacte en la demanda actual. FGC també ha informat que té previst posar en circulació 15 noves unitats de tren 115 que donaran resposta a la demanda creixent a la línia del Vallès, especialment arran dels perllongaments de Terrassa i Sabadell, que ha superat àmpliament les expectatives d’ús. Finalment, està previst que el pròxim 2019 estigui enllestit el projecte constructiu del perllongament que unirà les dues línies, Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, entre les estacions de Gràcia i Pl. Espanya. Amb això, Sant Cugat estarà connectada directament al Baix Llobregat i a la resta de municipis de la línia Llobregat-Anoia.


Setmana 46-2018 Any IV. Època IV

Sabadell acull el Fòrum de Tecnologies i Innovació

80 responsables d’empreses, centres tecnològics i de recerca es van reunir a la 6a edició d’aquest esdeveniment REDACCIÓ

 @VALLESeconomic

Ahir es va celebrar, al Centre d’Empreses Industrials de Can Roqueta, el VI Fòrum de Tecnologies i Innovació, centrat en les tecnologies avançades aplicades a maquinària i packaging, i organitzada pels ajuntaments de Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès amb la col·laboració del Clúster Packaging i el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat.

Aquest esdeveniment tenia, com a objectiu principal, promoure i dinamitzar les relacions entre empreses i persones emprenedores que volguessin establir contactes amb centres tecnològics i de recerca, o conèixer projectes innovadors i amb un alt component tecnològic.

per implementar l’estratègia europea d’especialització intel·ligent, que en el Vallès té especialment en compte la massa crítica empresarial vinculada a la maquinària i metall, així com al packaging, i el potencial dels actius vinculats al disseny en productes i processos a la indústria.

La línia prioritària era, en aquesta ocasió, la temàtica relativa a les tecnologies avançades aplicades a maquinària i packaging. Des del 2015, diversos ajuntaments han treballat

El programa de l’acte estava dividit en tres parts. En primer lloc, la conferència “Tecnologies 4.0 aplicades a la indústria: robòtica i impressió 3D”, moderada pel Clúster Packa-

Amb la col·laboració de

ging. Després, prop d’una vintena de participants havien de presentar la seva entitat, projecte o oferta de tecnologia associada a un o a diversos àmbits del Fòrum durant un màxim de tres minuts davant els assistents. Finalment, tindria lloc l’anomenat “brokerage”, espai on empreses, grups de recerca, centres tecnològics i altres professionals podrien mantenir reunions bilaterals per aprofundir en els seus interessos comuns i explorar possibilitats de col·laboració en nous projectes.


DIARI DEL VALLÈS KarlesK (Carles Casals) Coach Financer, Conseller Patrimonial i CEO de Kapital Traders  @KarlesKcasals

¿Hay de verdad oportunidades para invertir en criptomonedas? REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Hace tan sólo 9 años nació el Bitcoin, pero no fue hasta el año 2013 en que se empezó a conocer de forma más global y se intuyó que podía ser una nueva moneda. Al inicio del proyecto pocos fueron los que tuvieron la oportunidad de invertir en él, y a quienes se les presentó, les surgió la duda de si invertir o no invertir en Bitcoin. Como suele pasar en caso de riesgo, fueron muy pocos los que invirtieron… Estos afortunados, que aunque pocos, son miles de personas, son ahora todos millonarios…. Sí, sí, millonarios. El precio del Bitcoin al inicio era de 0,20€ y hoy en día está más o menos estable en torno a 5.500€. Esto significa que: Invirtiendo sólo 100€ ahora tienen 2.750.000€ Hoy en día no cabe duda de que la tecnología Blockchain, que es donde se sustentan las transacciones de Bitcoin y otras criptomonedas, va a quedarse con nosotros, igual que se quedó en su día llegó Internet con sus protocolos envío de mails, pagi-

www.

EDITORS

PARTNERS

AGENCY

m MOMENTUM.BARCELONA

nas web, envío voz, datos, etc. Todos los bancos y entidades financieras llevan ya tiempo preparándose para esta nueva forma de trabajar. Algunos, como BBVA, han creado una especie de banco de cambio online (exchange) que se llama Coinbase; Banco Santander está inmerso desde el inicio en la criptomoneda Riple (creada para el sector bancario); y así todas las entidades y grupos financieros que, de una forma u otra, están en este nuevo mundo. Como experto en criptomonedas y Blockchain, me encuentro cada día con gente que aún piensa que esto es un “bluff” sin futuro, y que como es algo nuevo y desconocido para ellos, no

EL MÈTODE INFAL·LIBLE

PER A L'EVOLUCIÓ

I EL CREIXEMENT PERSONAL I EMPRESARIAL

va a funcionar… je,je,je, me recuerda cuando empezaron los primeros móviles y la gente decía que eran una chorrada, que ellos no tendrían nunca… Actualmente, las criptomonedas son el mercado más emergente para invertir, básicamente porqué es donde más dinero y recursos se están invirtiendo para crear nuevos sistemas y soluciones. Por nuestra parte, participamos en la expansión del proyecto HAWK Project y su criptomoneda HAWK. Pensamos que es una gran oportunidad, ya que da solución financiera a las empresas para poder optar al mercado de capitales. Creando la primera bolsa de valores con tecnología

Blockchain (criptomonedas) con el Hawk como divisa única. Por todo lo cual organizamos cada mes en Sant Cugat y Girona formaciones gratuitas para ayudar a cultivar a la gente en este nuevo mundo y que de ese modo los más inquietos y emprendedores puedan sacar buen partido… Al principio es cuando hay las mejores oportunidades para invertir. Si tienes curiosidad ven al siguiente curso… www.karlesk.com Estamos aquí para ayudar a tu economía a crecer… ¡nos vemos en el siguiente post!


DIARI DEL VALLÈS Xavi Roca-Cusachs Pericas Formador en Liderazgo Armónico y fundador de eliteschool.es y humanleadership.net

 @EliteSchool_es

Guía práctica para hacer inútiles a tus trabajadores REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Nos hemos centrado tanto en que los trabajadores produzcan, sean felices y tengan recursos para facilitar la faena, que nos hemos olvidado de las herramientas imprescindibles para hacerlos inútiles. EMPECEMOS: Pon normas muy frecuentemente y... échale una buena bronca. Con tantas normas, actualizadas cada poco rato, el trabajador estará totalmente desorientado (vamos bien). Estará muy pendiente de ellas y muy poco del trabajo (ahí); pero el punto final es: cuando incumpla una norma, abróncalo fuerte. ¡Esa es clave! Así, cuando esté trabajando, pensará: “la voy a cagar, la voy a cagar”... Y sí, ¡efectivamente! Ahí ya tendrás tu minuto de gloria para demostrar todo lo que vales y humillar a tu trabajador. Ese trabajador se sentirá inútil y, si su pensamiento no cambia con el tiempo, al final realmente creerá que lo es, a no ser que tenga muy claro lo que vale y entonces se vaya de la empresa. En cualquiera de los dos casos, vamos en la buena dirección. ¡Controla, que te la lían! Debes de estar presente en todo momento y controlar lo que hacen.

De lo contrario, no podrías mostrar sus defectos públicamente para que sientan pánico a equivocarse. Si los dejas y no les dices nada, se olvidan de que son inútiles y volverían a ser... ¡Productivos! Promete mucho y haz poco. Cuando entren en tu despacho, asegúrate de que tienen la mirada muy alta, porque así será mayor su caída. Dales largas, excusas, y no cumplas lo que les has prometido. Cuando vean que todo era mentira, no tendrán ninguna motivación para levantarse siquiera de la cama. Tú sí que vales. Ellos no. Eso es muy importante. Cada vez que tengan una opinión o una idea, es muy urgente desacreditarla o tacharla de absurda. Luego, si es buena, ya te la apropias y le muestras a tu superior la magnífica idea que has tenido. Así, no volverán a molestarte con propuestas creativas. Quéjate mucho de su labor. Cuando vayas de copas, comparte con tus amigos lo pésimos que son tus trabajadores y la mala suerte que has tenido con ellos. “Son una verdadera panda de holgazanes”, una frase que de seguro te convertirá en el centro de atención y popularidad. Que trabajen muchas horas. Sobre todo, que sean puntuales.

QUALITY NETWORKING PER A LA TEVA EMPRESA: Localitzador de clients Xarxa comercial Esdeveniments Presentacions

El que llegue 5 minutos tarde por llevar los niños al cole, broncaza. ¡El horario se tiene que cumplir! Bueno... el de salida no hace falta. Hay que aguantar como mínimo hasta las 20h aunque no haya nada que hacer. La imagen es esencial, y cuando pase el superior y vea que todo el mundo está trabajando tanto, ¡punto para ti! Respeta tu figura. ¿Qué libertad se creen que tienen los trabajadores para venir a hablar contigo, que eres su jefe? Tienes cosas más importantes que hacer, ¿qué es eso de que te roben tu tiempo con tonterías? Si tienen problemas que vayan al psicólogo. Para hablar están las reuniones. Incumple tus propias normas. Seamos sinceros, tus normas son una patraña inútil. ¿Quién les puede hacer realmente caso? Tú eres el jefe, ¡haz lo que te dé la gana! Come tranquilo, como si te estás dos horas zampando el bocata. Si eso, a media mañana, escápate de alguna reunión muy importante que tengas, que son tontitos y no se enterarán. Si eres duro con ellos, tu jefe te ascenderá. Así que dales caña, que tu jefe vea que eres un tipo duro, con carácter y que los tienes bien pillados. ¡Que se vea quién manda aquí!

Reproduce el modelo en tus trabajadores. Para eso hay que buscar cuál es el trabajador que te hace la pelota, que desprecia a sus compañeros (también a la empresa, pero realmente, ¿a quién le importa la empresa?) y que sabe manejarse en las altas esferas. A ese dale poder y responsabilidad. Con todo esto ya tenemos bastante completito el modelo para hacer a tus trabajadores inútiles. Ya puedes ir a descansar después de tu ajetreada labor sabiendo que tienes a los trabajadores desmotivados, unos cuantos con bajas por ansiedad, depresión y la mayoría habiendo perdido el placer de vivir. Dicho esto, recuerda: todos tenemos derecho a habernos equivocado y rectificar en cualquier momento. Hay unas cuantas dinámicas insanas que se han ido heredando, que hemos tratado como normales y pueden ser normales pero no son productivas ni sanas. Hay alternativas al ordeno y mando. Recuerda, todo esto tiene consecuencias en las personas, en su salud, en su vida y en la de sus familiares y también que no se te olvide, en la salud de la propia empresa. Feliz día.


DIARI DEL VALLÈS Josep Ballbè Periodista  @DiariDelValles

S’acaba la festa del tipus REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Pocs dies després de l’embolat vergonyant del Tribunal Suprem pel que fa als AJD de les hipoteques, tenim més llenya per al foc. Més concretament, quan resta poc més d’un mes per cloure l’any, tot sembla indicar que s’acaben els tipus d’interès superbaixos. De fet, Jens Weidmann (actual president del Bundesbank i màxim candidat a succeir en Mario Draghi al davant del BCE ) acaba de fer unes declaracions sucosament explosives: “No hi ha temps per perdre per apujar els tipus d’interès “... ... De fet, ell mateix ho descriu com un camí de retorn a la normalitat de la política monetària. Ha afegit que “no vivim pas en un món apocalíptic de morts vivents... I que la proliferació d’empreses zombis --gràcies a una política financera tan laxa- perjudica la productivitat i s’alenteix el creixement econòmic”.

El mateix Weidmann (que ja forma part de la cúpula directiva del Banc Central Europeu) i Luis de Guindos (ex ministre d’economia espanyol) estan cridats a ser -a partir de l’any vinent i durant vuit anys- els dos màxims responsables de la política monetària de la Comunitat europea... És clar que, en aquesta conjuntura, potser el propi de Guindos no veuria amb massa bons uns ulls una solució tan sobtada i dura. Sobretot perquè ell interpretaria que allò que podria ser altament interessant pel mercat alemany no afavoriria de la mateixa forma l’economia de casa nostra. Més encara quan el nostre nivell de deute públic està pels núvols i segueix havent-hi una forta dependència del crèdit. De fet, les crisis al sector de les finances són competència dels bancs centrals de cada país. A l’hora de la veritat, però, els bancs centrals es pleguen a fer allò que els ordena el seu propi govern de torn.

En Weidmann és totalment partidari d’un euro enfortit. Un fet que preocupa seriosament la Reserva federal nord-americana. De moment, s’ ha pres la llicència de recordar el compromís del govern comunitari d’acabar amb les compres d’actius a finals d’enguany. Aquesta mesura tan sols seria un primer pas de cara a la normalització gradual de la pròpia política monetària. Malgrat que les darreres notícies no són del tot favorables a la zona euro i que el PIB alemany ha retrocedit un 0,2% el darrer trimestre, ell augura un repunt econòmic molt proper. En qualsevol cas, altres economies europees fortament descompensades i endeutades (com la italiana i l’espanyola) s’hauran de posar les piles. La rebaixa del deute prové d’una doble via: reduir dràsticament la despesa pública incrementar ingressos, mitjançant noves taxes o afinant el cèrcol sobre l’excés d’economia submergida.

De tota manera, entenc que una progressiva pujada dels tipus d’interès pot ajudar a posar fre a la “barra lliure” d’un rebrot sospitós i sobtat de noves promocions immobiliàries. Després de la gran crisi de fa deu anys, derivada bàsicament d’una forta concentració de riscos en aquest sector, cal anar amb peus de plom. No seria desitjable recaure en vells errors... Malgrat que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops en la mateixa pedra. Encara recordo una conferència del professor universitari Gonzalo Bernardos -a la Cambra de Comerç de Terrassaanunciant la fi de la “festa de la totxana” amb uns sis mesos d’antelació, la primera vegada. Ell mateix retornà -al mateix lloc, fa uns 3 anys- per repetir la juguesca, en el sentit d’un retorn de les grues al nostre entorn. Tanmateix, una cosa és que repunti la construcció. L’altra que les entitats financeres tinguin pa a l’ull i s’ho juguin tot a una sola carta.

Malgrat que les darreres notícies no són del tot favorables a la zona euro i que el PIB alemany ha retrocedit un 0,2% el darrer trimestre, ell augura un repunt econòmic molt proper


DIARI DEL VALLÈS José Luis Rodríguez Espantoso Enginyer Tècnic Industrial  @DiariDelValles

La rotación de personal REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Muchas empresas tienen un índice de rotación de personal alto o muy alto; es decir, tienen puestos de trabajo donde las personas que lo ocupan duran poco, dado que los/las contratan y despiden con facilidad. Desde un punto de vista empresarial, esta práctica de “contratación-despido habitual” tiene unas consecuencias negativas que analizaremos a continuación y que podemos clasificar en dos tipologías: Internas y Externas. Las consecuencias Internas, son aquellas que afectan a todo tipo de empresas, independientemente del sector económico al que pertenezcan, y que ocurren puertas adentro: • Costes por adaptación al puesto laboral y cultura de empresa. Toda persona necesita un tiempo de adaptación a las tareas propias del puesto (uso de aplicativos informáticos y de base de datos, procedimientos internos, etc.), así como las normas y costumbres de la empresa. Por lo tanto, durante este periodo de adaptación, todo empleado no podrá dar lo mejor de sí. Si la rotación es alta, el rendimiento de ese puesto labo-

ral siempre estará a “medio gas”. Por otro lado, no hay que olvidar también la pérdida de tiempo de aquella persona encargada de supervisar a dicha persona, con lo que ya se tienen más horas laborales no productivas. • Pérdida de implicación de todos los empleados. Si la alta rotación de personal se ha convertido en habitual (o es apreciada por los empleados como “norma de la casa”) y dicha práctica puede afectar a cualquier puesto, tendrá, como es lógico, un resultado de desmotivación y baja implicación de los empleados, haciendo menos productivas sus horas e incidiendo en su búsqueda de nuevas oportunidades laborales en otra empresa. Las consecuencias Externas, tienen que ver con el entorno de la empresa y, en especial, afectan a aquellos sectores donde un cliente necesita (o prefiere) tener un interlocutor fijo, dado que los asuntos que están negociando o gestionando tienen un duración más o menos larga, y la entrada de una nueva persona no es bien vista; o que requiere servicios de corta duración, pero múltiples a lo largo del año, y prefiere un único interlocutor, dado que ello proporciona un conocimiento de las necesidades mutuas (calidad de “socio”).

Bien, dentro de estas consecuencias externas, tendríamos: • Pérdida de imagen ante los clientes. Una empresa que tenga una alta rotación proporciona una imagen negativa sobre sí misma, está deteriorando su imagen y/o confianza, la cual, en determinados círculos empresariales, también puede afectar a una pérdida de imagen ante competidores, dado que no es inusual que los empleados terminen trabajando para la competencia. • Pérdida de un saber hacer propio. Si no se consigue una estabilidad en el puesto laboral, o estructura empresarial, será difícil disponer de un saber hacer propio que aporte valor y distinga a dicha empresa del resto de competidores. Resumiendo, una rotación alta de empleados conlleva siempre una pérdida económica, en ocasiones fácilmente cuantificables, y en otras, no tanto. Por este motivo, los directivos, gerentes y gestores en general, han de ser conscientes de que utilizar esta política de dirección de personal no es buena para el negocio, y menos aun cuando se está tratando con trabajadores del conocimiento.

Desde un punto de vista empresarial, esta práctica de “contratación-despido habitual” tiene unas consecuencias negativas que analizaremos a continuación y que podemos clasificar en dos tipologías: Internas y Externas.


20

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat »

La nova edició de la Jornada d’Emprenedoria torna a Sant Cugat

Els joves emprenedors es queixen del cost del finançament i de l’escassa adaptació d’institucions i entitats bancàries a la “cultura del risc”

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La 10a edició, que es desenvoluparà el 29 de novembre, posarà l’èmfasi sobre la digitalització i les tecnologies de la informació i la comunicació. Un any més, Sant Cugat acollirà de la Jornada d’Emprenedoria, una trobada per emprenedors del territori organitzada per la Cambra de Terrassa i l’Ajuntament de Sant Cugat, que compta amb el suport d’entitats com CaixaBank i Cirsa. La jornada, que es durà a terme el pròxim 29 de novembre al Teatre-Auditori, portarà per lema ‘Marcant tendències: present, passat i futur de l’emprenedoria’. Els temes principals seran tot el que té a veure amb el món digital i les tecnologies de la informació i de la comunicació. Segons va explicar el gerent de la Cambra de Terrassa, Josep Prats, els objectius de la Jornada - que cada any aplega més públic- són transmetre coneixement a persones que han engegat un projecte o tenen el propòsit de fer-ho; generar relacions i oportunitats entre els emprenedors participants; i do-

nar visibilitat i posar en valor la tasca de les entitats i institucions que treballen per generar ecosistemes favorables a l’emprenedoria. El món digital serà protagonista durant aquesta desena Jornada d’Emprenedoria, que s’omplirà de continguts expressats en xerrades i taules rodones sobre com les tecnologies de la informació i de la comunicació impacten en l’activitat empresarial. Així, Dolors Reig, psicòloga social i editora de “El Caparazón”, empresa

consultora especialitzada en Social Media, oferirà una conferència sobre com emprendre en un entorn digital i quina influència tenen les xarxes socials a l’hora d’impulsar un projecte i enfocar-lo a la societat. També el consultor estratègic de màrqueting i comerç electrònic Juan Carlos Expósito parlarà sobre la transformació digital, a partir dels casos d’èxit de petites i grans empreses. L’adaptació dels models de negoci a les tendències del mercat i a les tecnologies de la informació i la

comunicació es tractarà amb una taula rodona, moderada pel director d’e-commerce de CaixaBank, amb la participació de Martina Font, codirectora de Font Packaging Group; Xavier Morlans, fundador i CEO d’e-deon; i Carlos Santa Engracia i Jaume Lahoz, fundadors de Topes de Gama i emprenedors en vídeo. Per últim, s’organitzarà una taula rodona amb emprenedors participants del programa “Erasmus per a Nous Emprenedors”, on es parlarà sobre com alguns joves han


DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Mati Segura

pogut anar a empreses a l’exterior per impulsar les seves idees. La cloenda de la Jornada d’Emprenedoria es materialitzarà amb una visita a la Rambla de la Innovació del campus d’Esade a Sant Cugat. Silvia Solanellas, regidora de Cultura, Promoció Econòmica i Ocupació de l’Ajuntament de Sant Cugat, va recalcar en la presentació de la Jornada, com a aspectes positius, l’ecosistema de la ciutat com un entorn favorable a l’economia i la tasca de l’Ajuntament per donar-hi suport, destacant que un dels objectius del consistori és afavorir la creació de noves empreses per impulsar un teixit empresarial més jove i innovador amb la creació de llocs de feina de més qualificació. També, ha afegit, que en el transcurs d’aquests deu anys de les jornades s’ha consolidat a Sant Cugat una emprenedoria social, amb projectes que pensen en el retorn per la societat. L’acte de presentació també ha servit perquè l’emprenedora Patrícia Ayma expliqués el seu projecte, que pretén convertir la matèria orgànica en bio plàstics. Ha destacat que l’elecció de Sant Cugat va ser cabdal, perquè és una ciutat que atrau empreses i tecnologia. A pesar de la dècada marcada en part per la crisi econòmica, la Jornada d’Emprenedoria ha viscut en primera persona l’evolució d’aquest sector durant els últims deu anys. Josep Prats el gerent de la Cambra de Terrassa, ha considerat que la mateixa crisi ha convertit l’acte de l’emprenedoria en una alternativa real per capitalitzar el coneixement. Un altre aspecte que ha assenyalat és la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, els quals han marcat un abans i un després en l’empresa i l’emprenedoria. Per Daniel Gatius, de CaixaBank, el finançament dels projectes d’emprenedoria també ha millorat durant els últims anys, passant de ser

Psicòloga  @matisegura1

L’acte de presentació també ha servit perquè l’emprenedora Patrícia Ayma expliqués el seu projecte, que pretén convertir la matèria orgànica en bio plàstics.

una barrera a vegades indefugible a constituir una oportunitat. No obstant això, l’emprenedora Patrícia Ayma ha donat un toc d’atenció en aquest sentit, avisant que, encara que és més fàcil trobar finançament, el preu resultat molt alt i que tant les institucions com les entitats s’haurien d’adaptar a la cultura del risc i de la innovació. Amb la pròxima celebració de la seva desena edició, la Jornada d’Emprenedoria, s’ha consolidat com a referent a la comarca i al conjunt de Catalunya amb una sòlida trajectòria, que ha comptat amb una alta participació en totes les edicions celebrades en aquests anys. La Jornada d’emprenedoria és l’espai de trobada entre nous emprenedors i professionals relacionats amb la creació d’empreses, amb la intenció explícita d’intercanviar experiències i fomentar la cooperació entre nous empresaris. Els emprenedors participants enriqueixen els seus coneixements pràctics sobre la gestió de l’organització i dels projectes de nova empresa, a més d’ampliar la seva xarxa de contactes.

Les inscripcions per assistir a la 10a Jornada d’Emprenedoria es poden fer a: http://www.jornadaemprenedoria.com/ inscripcions/

Murs emocionals “Quan algú de mitjana edat construeix un mur respecte als desconeguts o parella, podries fer un article?” Va preguntar-me una persona”.

Els murs emocionals els aixequem per protegir-nos, quan tenim por, quan ens han fet patir. De fet, són la millor protecció per no sentir més dolor, el problema ve quan no ens adonem que les fortaleses que no deixen passar el dolor tampoc deixen passar l’amor. Aquells que es resisteixen a enderrocar el mur són immunes al dolor però també immunes a l’alegria. S’intenta buscar la felicitat dins del mur, però no hi és. És una construcció que no deixa passar cap emoció, però som éssers emocionals i quan el mur no ens deixa estimar, per a no patir, vivíem amb amargura. Diu el psiquiatre Rogeli Armengol que, “el contrari de l’alegria no és la tristesa, el contrari de l’alegria és l’amargura”. Quan hi ha tristesa hi ha patiment, (de vegades molt!) però, també, hi ha consciència de pèrdua i, malgrat el sentiment de buidor, serem capaços de sentir l’afecte d’altres persones.

Si aixequem un mur, no ens faran patir, però perdrem l’oportunitat d’estimar i ser estimats.

21


22

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat

El Fitness Day arriba a Sant Cugat REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La jornada permetrà mostrar l’oferta esportiva dels diferents gimnasos de la ciutat.

realitzaran diferents coreografies que inclouran zumba, afrofit, tabata, pilates i ioga. La majoria d’aquestes disciplines consisteixen a dur a terme activitats cardiovasculars que combinen

diversos exercicis de tonificació -en alguns casos amb passos de ball- que permeten posar-se en forma i mantenir una bona salut. Tot i ser una activitat gratuïta, per a poder participar en el Fitness Day,

s’haurà de realitzar una inscripció prèvia en el web: https://docs.google.com/forms/ d/e/1FAIpQLSf8-EhnZxOoaMWObj5f-WkO-B8Lplhiu7pxUENi3pIywQLQPQ/viewform

Després d’haver sigut ajornat a l’octubre per l’Ajuntament a causa de les males previsions meteorològiques, el Fitness Day arriba, per fi, a Sant Cugat. L’esdeveniment es portarà a terme el pròxim diumenge 18 de novembre d’11 a 13.30 hores en el Parc Ramon Barnils. L’acte està emmarcat dins dels esdeveniments de Sant Cugat Ciutat Europea de l’Esport 2018. En la celebració hi participaran diferents entitats de Sant Cugat que inclouen el fitness en el seu programa esportiu. Amb això, es pretén donar a conèixer a la ciutadania santcugatenca l’oferta de diferents gimnasos que inclouen exercici físic i per això, es

Societat

Carrefour oferta una seixantena de llocs de treball a Sant Cugat REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La cadena francesa de supermercats busca treballadors pel seu nou hipermercat.

Després de la davallada de l’ hipermercat d’Eroski, arriba Carrefour a prendre el testimoni. La cadena de supermercats Carrefour busca, pel seu nou centre al Sant Cugat Centre Comercial, seixanta treballadors per cobrir les necessitats laborals de l’establiment.

L’hipermercat ocuparà la planta inferior, mentre que a dalt hi haurà altres botigues. Es preveu que Carrefour obri portes aquest mes de desembre. Respecte als contractes que ofereix Carrefour, en principi són

eventuals, encara que existeix la possibilitat de convertir-se en indefinits. Quant al salari, ofereixen una remuneració de 14.442 euros bruts a l’any per jornades de 40 hores a la setmana. Per ocupar places de caixa i reposició de producte no es demana experiència prèvia, tot i que sí que és necessari disposar del graduat a l’ESO. En canvi pels llocs de venda de producte fresc (peixateria, fruiteria, carnisseria i fleca), sí que es demana experiència laboral prèvia. Existeix la possibilitat de contractació a jornada completa i parcial, a banda d’horari en cap de setmana. L’oferta es pot consultar a través del Servei d’Ocupació Municipal. També es busca cobrir sis places de manteniment, per realitzar el manteniment elèctric i d’instal·lacions del centre comercial.


23

DIARI DEL VALLÈS

Suspenso también en competencias lingüísticas En mi último texto, puse el dedo en la llaga de la deficiente formación universitaria de los cientos de miles de licenciados o graduados que se presentaron a las oposiciones, para ser profesores titulares en la enseñanza no universitaria, y que fueron eliminados ya en la primera prueba. Hoy quiero remachar el mismo clavo, analizando un aspecto concreto y transversal de la formación de los universitarios españoles: sus competencias lingüísticas, al terminar los estudios universitarios, en lenguas extranjeras. En la formación universitaria española (excepto en las filologías, aunque aquí hay también mucha tela que cortar), las lenguas extranjeras no formaron parte tradicionalmente de los planes de estudios y, por lo tanto, no se exigían competencias lingüísticas para poder licenciarse o graduarse. Ahora bien, con la entrada de España en la UE (1986) y, en particular, con la Declaración de Bolonia (1999) y la creación del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), se empieza a hablar de la necesidad de armar lingüísticamente a los futuros diplomados y “masterizados” españoles. Fue la Generalitat de Cataluña la primera que verbalizó la necesidad de imponer el requisito, lógico y razonable, de acreditar el nivel B2 de inglés (o de francés o italiano o alemán) para poder graduarse. Para ello, en 2001, Andreu Mas-Colell, Consejero de Universidades, pidió a los rectores que modificasen los planes de estudios para introducir este requisito. Pero su petición fue echada en saco roto y no se hizo nada. En marzo de 2002, el Consejo de Europa, en la Declaración de Barcelona, fijaba el objetivo de “mejorar el dominio de las competencias [lingüísticas] básicas, en particular mediante la enseñanza de al menos dos lenguas extranjeras desde una edad muy temprana”. Ahora bien, diez años después (en 2012), el porcentaje de europeos que podían comunicar en una lengua extranjera había disminuido del 56% al 54% y, por otro lado, el porcentaje de alumnos competentes en una lengua extrajera era muy variable, según el país considerado: por ejemplo, 82% en Malta y Suecia, y el 14% en Francia, para el inglés; 9% en Inglaterra, para el francés. Y, por lo

que respecta a España, los alumnos seguían en el furgón de cola. En 2008, con el Tripartito catalán (2003-2010), se anunció que el conocimiento del inglés sería un requisito obligatorio para que los alumnos que iniciasen sus estudios en 2012 pudieran graduarse. Pero tampoco se hizo nada para implantarlo. Por eso, en 2013, Andreu Mas-Colell, Consejero de Economía y Conocimiento del Gobierno de la Generalidad, anunció la medida de exigir a los futuros graduados universitarios, que iniciasen sus estudios en 2013-2014, el nivel B2 de inglés o de otra lengua extranjera (francés o italiano o alemán) para poder graduarse. Con este requisito se apostaba por el inglés, con el fin de poner remedio al deficiente nivel lingüístico de los universitarios catalanes, con el fin de propiciar la incorporación de España al EEES y facilitar así la inserción y la movilidad laborales de los graduados catalanes. En 2014, en el Art. 211 de la “Ley 2/2014, de 27 de enero, de medidas fiscales, administrativas, financieras y del sector público”, se reguló finalmente el requisito del B2 para los alumnos que iniciaran sus estudios de grado a partir del curso 20182019. A pesar de esta previsión legal, en mayo de 2018, el Parlamento de Cataluña, a petición del Consejo Interuniversitario de Cataluña (CIC), votó por unanimidad una moratoria de 4 años para empezar a exigir el requisito del B2 de inglés y poder graduarse. ¿Motivos? Por un lado, se puso el acento en la falta de cobertura legal para la medida, ya que las lenguas extranjeras no formaban parte, en general, de los planes de estudios. Además, este requisito fue precipitado y no se previeron los recursos necesarios para implantarlo. Por otro lado, al final del grado, muchos universitarios no tenían un nivel suficiente en lengua extranjera para poder acreditar el B2. Y, en consecuencia, la aplicación de este requisito los privaría del título universitario durante el tiempo necesario para adquirirlo. A escala nacional, en 2016, Mariano Rajoy lanzó también la idea de tener que acreditar el B2 de inglés para obtener el título de grado. Para ello, se iba a lanzar un programa nacional de formación del profesorado de inglés y de enseñanza de disciplinas no lin-

Manuel I. Cabezas González Doctor en Didactología de las Lenguas y de las Culturas  @ManuelICabezas

güísticas en inglés. Ahora bien, para exigir el requisito del B2, fijó un plazo de 10 años (para el 2026). ¡Largo me lo fiáis!, hubiera respondido Don Juan Tenorio. Desde entonces, nunca más volvió a hablar de ello. Así se gestó, en Cataluña, el requisito del B2 de inglés para poder graduarse. Sin embargo, esta gestación no ha desembocado todavía en un parto exitoso y viable. Ahora bien, esta accidentada gestación del requisito del nivel B2 merece, a modo de coda, algunas glosas. Este requisito denota, sin duda alguna, la ineficiencia de la enseñanza-aprendizaje de las lenguas extranjeras en primara, secundaria y bachillerato. Y yo me atrevería a afirmar que la ineficiencia concierne también la(s) lengua(s) materna(s) (español y/o catalán). Sin embargo, como apuntó Xavier Grau, ex Rector de la URyV, durante los cuatro años de moratoria será muy difícil conseguir lo que no se ha alcanzado durante toda la enseñanza preuniversitaria. Sobre todo, teniendo en cuenta el bajo nivel con el que llegan a la universidad los bachilleres y el hecho de que los universitarios hayan sido abandonados a su suerte para solucionar estas deficiencias lingüísticas con sus propios medios (EOI, academias, estancias en el extranjero, etc.). Por eso, como ha precisado muy certeramente Ferran Sancho, ex Rector de la UAB, sería necesaria una “solución global” (actuar y crear sinergias en todos los niveles del sistema educativo español). Sólo así los graduados universitarios podrían adquirir las competencias lingüísticas para desenvolverse en un mundo global, interconectado, multilingüe y muy competitivo. Por otro lado, la moratoria es el reconocimiento de un fracaso total de la iniciativa del requisito del B2 del Gobierno de la Generalidad y demuestra que, para los sucesivos Gobiernos catalanes así como para las universidades, la formación de los universitarios no ha sido una de sus prioridades. Y tampoco lo será en el futuro ya que dilata en el tiempo la exigencia del B2 de inglés, aspecto fundamental de la formación universitaria. Además, no se han previsto los recursos necesarios para conseguirlo y se ha abandonado a los universitarios a su suerte para que —en el plazo de 4 años y

según su buen hacer, poder económico y querer— hagan lo necesario para dotarse del nivel B2. Finalmente, la formación lingüística no es una cuestión baladí. Más bien, todo lo contrario. Desde que España forma parte de la UE, los ciudadanos españoles disfrutamos de nuevos derechos. Entre ellos, el derecho de circulación y de establecimiento en cualquier país de la Unión Europea. Ahora bien, para poder ejercerlo y para que deje de ser un derecho virtual o un brindis al sol, es fundamental tener ciertas competencias lingüísticas (al menos, el nivel B2), en la lengua del país donde uno quiere echar raíces. Y para conseguirlas, es preciso que las autoridades europeas, nacionales y autonómicas proporcionen los recursos necesarios, tanto en cantidad como en calidad. Algo que no han hecho hasta ahora y que no está previsto que hagan en el futuro. Además, tras la IIª Guerra Mundial, los países fundadores de la actual Unión Europea optaron por la cooperación y el diálogo, abandonando la confrontación y el enfrentamiento. Esta elección tiene implicaciones lingüísticas claras en una Europa multilingüe y multicultural. Sin embrago, aunque las instituciones europeas sean conscientes de que todo progreso en la consolidación europea está condicionada por el aprendizaje-adquisición de las lenguas de los socios comunitarios, las autoridades europeas no han querido o no han sabido llevar a cabo una política lingüística decidida y eficaz. Por eso, en los sucesivos Eurobaromètres se levanta acta de que la formación lingüística de los jóvenes y ciudadanos europeos deja mucho que desear y constituye un verdadero talón de Aquiles para la viabilidad de la Unión Europea. Y, así, no es descabellado afirmar que el Brexit, el crecimiento de los euro-escépticos y el renacimiento de los nacionalismos han encontrado un terreno propicio en el desierto de las competencias lingüísticas, instrumentos absolutamente necesarios para confraternizar, comunicarse, conocerse, establecer lazos entre los europeos y construir Europa. Ahora bien, esto será objeto de una próxima cogitación.


24

DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS Societat » Barberà

La Festa del Comerç de Barberà es durà a terme finalment demà dissabte REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Més d’una setantena de comerços de diversos sectors hi participaran a l’esdeveniment. Demà dissabte 17 de novembre és la nova data que es va proposar des de l’Ajuntament per a la celebració de la Festa del Comerç. El popular esdeveniment va ser ajornat el passat 27 d’octubre a causa de les adverses condicions climatològiques i des del consistori barberenc es va proposar aquesta nova data. Aquesta jornada festiva serà acollida al carrer des de les onze del matí i, des de llavors, els establiments de la ciutat podran mostrar els seus productes i fer demostracions, degustacions o promocions amb una programació d’activitats dissenyada per a totes les edats. La Festa del Comerç té previst allargar-se durant tot el dissabte al passeig Doctor Moragas, l’avinguda Generalitat i la plaça de la Vila, amb els estands dels comerços participants i espais especials com l’Espai Xerrades i l’Escenari, on es desenvoluparan diverses activitats organitzades per l’Ajuntament amb la participació dels mateixos comerços.

OBITUARI DEL VALLÈS

Aquesta jornada festiva serà acollida al carrer des de les onze del matí i, des de llavors, els establiments de la ciutat podran mostrar els seus productes i fer demostracions, degustacions o promocions amb una programació d’activitats dissenyada per a totes les edats.

Amb aquesta iniciativa, organitzada per l’Ajuntament de Barberà del Vallès amb la col·laboració de diverses entitats comercials, es pretén fomentar el comerç de proximitat entre la ciutadania barberenca i alhora difondre uns productes artesans i de qualitat que, a vegades, els consumidors i les consumidores desconeixem. Apa, bon tast i bona compra!

TERRASSA

José Alcoberro Varela 74 anys Salud Villegas Pérez 68 anys José-Ángel Nicolás García 78 anys Antonio Luna Iglesias 48 anys Inés López Hellín 95 anys Diego Del Rio Maestre 54 anys Jaime Gumà Grau 79 anys Tomás Moñino Escudero 88 anys Manuel Luque Exposito 86 anys Natalia Maldonado Alcalá Nicolás Sánchez Sánchez 81 anys Francisco Carreño Ruiz 83 anys Fernando Sorribes Moré 74 anys Cristóbal Gómez Calderón 76 anys Juana Pérez Ponce 95 anys Francisca Contreras Rubia 93 anys Magdalena Vives Cornella 77 anys Francisca Contreras Rubia 93 anys Gabriel Mas Simón 81 anys José Peláez Pérez 96 anys

Magdalena Vives Cornella 77 anys Emerita González Rodríguez 93 anys Isabel Visiedo Díaz 82 anys Rafaela Molero Villegas 85 anys Román Escamochero Sánchez 99 anys Teresa Parera Mas 90 anys José Ramón Cano 81 anys Salvadora Bistuer Plana 93 anys Julia Martínez Linuesa 86 anys Francisca Fustagueras Junyent Cuadros 92 anys José Borràs Estrada 103 anys Carmen Sáez Díaz 87 anys Dolores Valverde Rodríguez 84 anys José Martínez Contreras 62 anys Eduardo Maillo Torres 72 anys Ángel Salvador Forte 90 anys Manuel Carrillo Quintana 91 anys

900 268 268 Telèfon Gratuït


DIARI DEL VALLÈS PARLEM D'ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA

Aliments ecològics i del Vallès Occidental: un passeig pels nostres conreus

A la nostra comarca hi podem trobar un bon ventall de productes ecològics i artesans, elaborats amb molta cura, de forma tradicional i que formen part del nostre acerb alimentari des de fa segles

25


26

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM D’ALIMENTACIÓ REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Encara que ens sembli que al Vallès Occidental només podem trobar indústries modernes, fàbriques per tot arreu, mostres d’un urbanisme desmesurat o megainfraestructures dedicades al sector del comerç, potser ens trobaríem una sorpresa si, imbuïts de l’esperit dels antics exploradors que s’endinsaven cap a llocs inèdits, deixéssim de mirar només el que tenim a prop i anéssim una mica més enllà. Segurament els nostres noms no quedarien assenyalats com uns nous Livingstone o Stanley als llibres d’Història, però sí que ens sobtaria un tipus de sorpresa semblant a la que van tenir ells. Perquè, sí, més enllà de les nostres grans poblacions vallesanes hi ha tot un món d’activitats econòmiques del sector primari. Inclús dins de les grans ciutats hi ha petits indrets on l’agressiva economia moderna encara no ha deixat la seva empenta transformadora i les elaboracions alimentàries encara es fan de manera artesana, amb molta cura, d’una manera tradicional, aprofitant els productes frescos, ecològics i de proximitat. Avui us volem presentar tot un seguir d’indrets i productes que, segurament, són uns grans desconeguts per a la majoria de la població. Esperem que us agradi la selecció. INDRETS ON GAUDIR DE LA NATURA, CONÈIXER ELS PRODUCTES DE PAGÈS I VEURE COM S’ELABOREN Una passejada entre vinyes i oliveres: el celler de Can Morral del Molí (Ullastrell). Can Morral del Molí és una explotació familiar dedicada al conreu de la vinya i l’olivera de manera ecològica. A la finca hi produeixen vins naturals amb vinyes de més de 60 anys, amb varietats autòctones com sumoll, xarel·lo i macabeu, i oli de la varietat becaruda, autòctona del Vallès Occidental i Baix Llobregat. Si la visiteu, podreu conèixer el projecte familiar de Can Morral del Molí, passejar entre diferents varietats de vinya i oliveres centenàries i, de tornada al celler, tastareu vins i olis de producció pròpia. Masia de cultiu ecològic: Ca n’Oliveró (Castellbisbal). Ca n’Oliveró és una explotació d’horta i fruiters de vint hectàrees de producció ecològica certificada. La seva història es remunta fins al segle XVII i ac-

tualment és un referent de cultiu ecològic i de qualitat. La visita a la finca us farà descobrir el procés i les tècniques de producció ecològica, les característiques específiques d’aquest mètode de cultiu i els beneficis que ens aporten a la nostra alimentació. Com s’elabora el formatge: la formatgeria de la Frasera (Vacarisses). A la Frasera es produeixen els formatges amb llet de cabra, seguint les tècniques i els procediments artesanals. L’obrador de la formatgeria està inclòs dins del projecte de recuperació de l’activitat agrària i rural de la finca de la Frasera. Aquest projecte engloba el turisme rural i iniciatives per a la recuperació de l’activitat agrària: s’hi cultiven oliveres ecològiques, productes

d’horta i es té cura d’un ramat de cabres per a la producció de llet. La visita us permetrà conèixer les instal·lacions de La Frasera i tastar els seus formatges artesanals. Viure la vinya, el seu entorn i la seva història: La Muntada (Sant Llorenç Savall). La Muntada neix del somni de viure de pagès al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’un projecte de recuperació del cultiu de la vinya de forma ecològica i amb ànima social. Si visitem l’indret, aprendrem i experimentarem com es feien les barraques de vinya, tot gaudint i respirant el paisatge de la Vall d’Horta. Caminarem entre vinyes, tot coneixent com creixen i es cultiven, i tastarem el vi 5 quarteres mentre els més petits fan un tast sorpresa.

Visitar una granja avícola ecològica de gallines de posta: Granja La Roca (Sant Llorenç Savall). La Granja La Roca es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, on produeixen ous ecològics, brou de gallina i brou d’escudella. La visita us farà descobrir com és una granja avícola de gallines de posta que treballa en ecològic, amb amplis espais de pastura en una petita explotació. Conèixer l’horta: els Horts de l’Heura (Terrassa). Als Horts de l’Heura aposten per una agricultura de proximitat, ecològica i amb compromís social. Si feu la visita, viureu una experiència completa entorn la producció agrària ecològica i de proximitat entre els infants, fomentant el coneixement i l’interès i completant el seu aprenentatge amb materials didàctics. Des del 2015 treballa en quatre hectàrees a la finca de Torrebonica (Terrassa), per tal de poder augmentar la producció de fruites i hortalisses. PER QUÈ HEM DE CONSUMIR ALIMENTS ECOLÒGICS? Les raons de l’increment del consum d’aliments orgànics certificats són certament variades. Els motius que fan d’aquest tipus d’alimentació la preferència del consumidor tenen a veure amb la consciència global de l’individu, i la seva relació amb l’entorn i amb el món que l’envolta. Segurament, en l’actualitat, hi ha moltes qüestions a millorar en el món, però moltes persones es plantegen de quina manera aconseguir deixar la terra una miqueta millor del que estava, disminuint


DIARI DEL VALLÈS

PARLEM D’ALIMENTACIÓ

Tot i que poden tenir una miqueta de sobrecost, els productes de proximitat aporten a canvi un estàndard de qualitat molt per sobre d’aquells que no ho són

els residus que s’han generat al planeta des de l’ús dels combustibles fòssils i la producció massiva; i evitant la contaminació del planeta amb nous sistemes productius nets i sostenibles. Us presentem vuit raons que justifiquen, des del nostre punt de vista, el consum d’aliments ecològics i de proximitat: 1. Productes saludables. Els conreus cultivats amb adobs naturals i sense cap afegit químic, amb les estructures òptimes i necessàries per a control d’humitat i temperatura, proporcionen productes frescos i en el seu punt òptim de maduració. En el cas de la ramaderia, en evitar els antibiòtics i qualsevol tipus d’hormona que acceleri el creixement, es proporciona la millor qualitat en els productes d’origen animal que es consumeixen. 2. Són 100% naturals, ja que no han estat modificats ni químicament ni genètica. 3. Possibiliten l’increment de la biodiversitat. La producció ecològica no fa mal a altres espècies de flora i fauna que envoltin el cultiu; tot el contrari, qualsevol forma de vida que envolta al cultiu es pot considerar un aliat i és susceptible de ser introduïda en el seu ecosistema. 4. Preserven l’entorn. Evitant els fitosanitaris i els productes químics, les hormones i antibiòtics, es redueix la contaminació i l’abocament de residus que genera l’agricultura no ecològica.

5. Estalvien l’ús d’energia. Gràcies a la realització de pràctiques com la rotació de cultius, sembra d’adobs verds i la no utilització de fertilitzants de síntesi, la producció ecològica realitza un ús més eficient de l’energia.

8. Recuperen sabors i aromes perduts. Els productes conreats en ecològic conserven el seu sabor a causa que s’han respectat els cicles de creixement que la planta necessita per completar la seva maduresa.

6. Més qualitat de producte. Els sistemes de cultiu convencional van començar a estendre’s amb l’objectiu d’augmentar la producció a un menor cost: s’obtenia més volum, sí, però el resultat no podia ser tan bo com el conreat de manera artesanal i sense l’ús de químics.

PRODUCTES TÍPICS DEL VALLÈS

7. Contribueixen a la creació d’ocupació. El treball de camp a la bioagricultura és més gran i requereix, conseqüentment, més mà d’obra.

PANS I DOLÇOS Belgues. Des de l’any 1928, Genescà Xocolaters elaboren artesanalment les Belgues. La recepta, que inclou farina, nata, mantega i sucre, és original d’aquesta pastisseria i s’ha anat transmetent entre les diverses generacions familiars. Elaboren els seus productes amb cacaus provinents de tot el món.

Cardinal. Postre molt popular a Mallorca, s’elabora amb dues bases de merenga que són farcides de nata muntada perfumada amb Kirsch. Es poden acompanyar amb xocolata calenta, combinació que resulta especialment exquisida. A Terrassa són molt apreciats els Cardinals i és força habitual que formin part de les celebracions vallesanes. Coca de Munt. Neix d’una iniciativa del Gremi de Flequers de Terrassa i Comarca. S’elabora amb una massa de llarga fermentació, amb farines ecològiques, i és aromatitzada amb infusió de romaní. La Coca de Munt tant pot ser dolça com salada. La primera és preparada amb sucre i pinyons, xocolata o amb mel i mató d’Ullastrell. Pel que fa a la variant salada, la podem trobar acompanyada de ceba, tomàquet, botifarra Terregada i oli d’oliva però també d’escalivada, anxoves o sardines. Coca de Sant Quirze. Des de fa més de cent anys, el Forn Valls de Sant Quirze del Vallès elabora pa i coques d’alta qualitat amb productes naturals i de proximitat. Aquest és el comerç més antic del municipi, ja que data de l’any 1887. La coneguda i deliciosa coca d’aquest establiment té com a ingredient principal la massa del pa amb oli i sucre. Coca de Vidre. És una coca fina, cruixent i molt allargada, amb una aparença llisa i brillant, que recorda al vernís o al vidre. Per tal d’obtenir aquest aspecte, a la massa se li afegeix una capa de sucre i s’enforna a temperatures molt elevades. Quan surt del forn es pinzella amb anís i s’hi poden afegir pinyons.

27


28

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM D’ALIMENTACIÓ

Els aliments ecològics produeixen beneficis per a la nostra salut i ajuden a la millora del medi ambient, perquè en la seva elaboració no s’empren antibiòtics o hormones pel ramat ni químics pels cultius

Galetes de Sant Llorenc. S’elaboren artesanalment amb farina, ous, mantega i sucre de llustre a la Pastisseria Domènec de Cas-tellar del Vallès i de Sant Llorenç Savall. És ben característica la forma d’aquestes galetes, inspirada en la Mola, el Montcau i els Emprius, totes elles muntanyes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Llonguets. Encara que es fan amb la mateixa massa que el pa de pagès, es treballen de manera completament diferent, ja que la massa no s’arrodoneix, sinó que es plega i se’n fa un bastó gruixut que, un cop ha reposat, es talla en petites porcions per obtenir-ne els llonguets. Melmelades Del Pot Petit. Del Pot Petit és un projecte de la família Xercavins Simó, que va néixer l’any 2009 a Rubí. Les melmelades són elaborades artesanalment i contenen una gran proporció de fruita fresca i una petita part de sucre de canya i mel. S’ofereien una gran varietat de melmelades, de fruita (de taronja amb xocolata, de figues, de llimona i menta o de peres al vi, entre d’altres) i les d’hortalisses, per maridar amb carn, peix o formatges (d’oli d’oliva, de calçots, de ceba tendra o de bitxo picant). Montserratines. La Pastisseria Muntada, establida a Castellar del

Vallès l’any 1956, elabora els dolços glaçats coneguts com les Montserratines, inspirats en la muntanya de Montserrat, que són fets amb tres gelats de diferents gustos, de vainilla, de xocolata i de maduixa, recoberts de xocolata negra i crocant d’ametlles. Mussolets de Sant Quirze. Són els dolços típics de Sant Quirze del Vallès. Són unes pastes de te en forma de mussol, elaborades amb nous, farina, sucre, ous, mantega, vainilla, melmelada i decorades amb pinyons. Van ser creades fa uns vint anys per l’Israel i el Víctor, mestres pastissers de la Pastisseria Mix, i és habitual trobar-los a les pastisseries del municipi durant l’Aplec del Mussol. Pa d’espelta de Ca n’Arnella. Aquest pa s’elabora amb espelta ecològica de la finca de Ca n’Arnella i es mòlta en molí de pedra seguint mètodes tradicionals. És un pa de gust intens, molla esponjosa i costa cruixent, característiques que li són atorgades pels mètodes d’elaboració que inclouen una llarga fermentació de la massa i una cocció prolongada. Pa de Munt. És elaborat amb farina d’espelta amb infusió de romaní, la qual cosa li atorga un gust molt especial. Es pot menjar sol, amb un raig d’oli, o bé sucar-lo

amb tomàquet i acompanyar-lo amb embotits de tota mena. Pa de Pagès Català. Recentment, la Comissió Europea ha afegit el Pa de Pagès Català al llistat d’Indicacions Geogràfiques Protegides. Aquest és un pa tradicional, rodó, de crosta gruixuda i cruixent, amb molla esponjosa. És elaborat de manera tradicional, amb una fermentació lenta i cuit en forns de sola refractària. Pa de Sant Julià. Aquest pa rep el seu nom per l’ermita de Sant Julià d’Altura, situada al Parc Agrari de Sabadell, i ha estat el primer a obtenir la certificació de la Producció Integrada de Catalunya. El Pa de Sant Julià es caracteritza per dos elements: la cura en la tria de la matèria primera i la garantia de qualitat del procés d’elaboració. És elaborat diàriament per diferents forners de Sabadell en tres formats: barra rústica, rodó i barra de quart. Panet Negre de Sentmenat. Aquest producte forma part de la cultura gastronòmica de Sentmenat. Sorgeix, fa més de 150 anys, de la voluntat d’aprofitar els aliments. Per a elaborar-lo es fa una barreja amb les pastes sobreres (croissants o ensaïmades, per exemple) i s’afegeix a la massa anís, cacau, sucre i llet. Aquests pa-

nets els podeu trobar a Cal Dulçura, una pastisseria fundada a la vila l’any 1865, on la Fina Riera elabora artesanalment els panets negres i els cou al forn de llenya, tal com ho havien fet abans el seu pare i els seus avis. Pastís Dakar. És un pastisset molt popular a la ciutat de Terrassa. És de forma rodona, elaborat amb pa de pessic, trufa, perfumat amb curaçao o rom, recobert de fideus de xocolata i completat amb una roseta de nata o trufa i una guinda al capdamunt. Pauladina. És un pastís en forma de cilindre que s’inspira en la Torre del Palau de Terrassa, única resta conservada del desaparegut castell palau del segle XII. Aquestes postres s’elaboren amb ous, sucre, avellanes, ametlles, xocolata i ratafia. Rocs de Munt. Són unes petites pastes dolces, típiques de Terrassa. Tenen una textura ben cruixent i són elaborades amb farina, sucre, mantega, xocolata blanca o negra i farigola o romaní. Rosetons del Monestir. Van ser creats pel pastisser Jaume Sàbat Aumasqué, fundador de la Pastisseria Sàbat a Sant Cugat del Vallès, el 1951. Aquestes pastes varen ser concebudes com un homenatge a


DIARI DEL VALLÈS

l’element patrimonial més destacat de la vila, el monestir. Els Rosetons són elaborats amb ametlles, ous, llet, sucre i vainilla. Saballuts. Són una creació de la Rosa Maria Gotés, mestra artesana del Forn Gotés–Tot Teca de Sabadell. Amb aquests panets, Gotés ha volgut homenatjar la ciutat i la colla castellera que porta el mateix nom. Els Saballuts són elaborats amb farina de blat d’alta qualitat, oli d’oliva i llevat mare, ceba caramel·litzada i deshidratada i farina de cigró. Xaumets. Aquestes galetes les elabora el Forn Anglada-Cal Fornerd’Ullastrell, un obrador fundat l’any 1875. Els Xaumets són una família de galetes formada pel Xaumet, la Xaumeta i el Xaumito. Aquests dolços tenen forma de cares i són elaborats artesanalment amb mantega, sucre, crema de llet i farina. La seva popularitat els ha convertit en capgrossos de la colla gegantera d’Ullastrell. Xocolates ecològiques. Xocolates Solé, actualment ubicada a Barberà del Vallès, va néixer l’any 1946 com una petita empresa al barri del Clot de Barcelona. Des del 1999 va decidir apostar per la producció de xocolates ecològiques, vetllant per mantenir el principi de qualitat, tant en les matèries

PARLEM D’ALIMENTACIÓ

primeres com en el producte final. De l’àmplia varietat de productes destaquen la xocolata negra, amb llet o blanca, la xocolata a la tassa o els torrons. CARNS I EMBOTITS Botifarra de Músic. Neix de la unió de la botifarra tradicional i de les postres de músic per iniciativa del Gremi de Carnissers i Xarcuters de Terrassa i Comarca. S’elabora en dues varietats, la crua i la cuita, a les quals s’hi insereixen fruits secs com les avellanes, les panses, les nous i les ametlles, que són aromatitzades amb vi dolç.

rietats, com la de sèpia a la planxa, de calçots, de ceps o de pebrot escalivat. La Botifarra Terregada. S’inspira en un plat típic de la cuina terrassenca de principi del segle XX, la Terregada, que consistia en sang i menuts guisats. Aquest plat rebia el nom per l’aspecte semblant a la terregada, els petits fragments restants del carbó. La Botifarrada Terregada s’ elabora amb menuts de porc, tomàquet, ceba, ametlla, sal, pebre negre i vi ranci.

Botifarra de Sant Llorenç. Va ser creada pel Xavier Casanovas, membre d’una nissaga de xarcuters que es remunta a l’any 1906. Casanovas es va inspirar en Sant Llorenç del Munt per a crear aquest producte. S’elabora amb carn de porc picada en trossos prims i gruixuts, tot simulant el conglomerat tan característic del massís, i és aromatitzada amb farigola i romaní.

Petador de farigola de Sentmenat. A Cal Vivet elaboren una gran varietat de productes de xarcuteria i carnisseria. Una de les seves és el petador de farigola. Aquest fuet està elaborat amb carn magra i cansalada de porc Duroc. La seva particularitat radica en què s’hi afegeix infusió i fulles de farigola per tal que adquireixi un gust que ens recordi l’entorn boscós de la vila de Sentmenat. Petador és el nom que rep, a una part de la comarca, el fuet o l’espetec.

Botifarra d’ou. És elaborada amb cansalada i carn magra del porc, ous, sal i pebre, tot plegat embotit amb la tripa. Es caracteritza pel seu gust fi i el color blanc groguenc. A Cal Vivet de Sentmenat, una empresa fundada l’any 1865, n’elaboren un gran nombre de va-

Vedella ecològica de Gallifa. La Soleia es troba ubicada a Gallifa, l’únic municipi del Vallès Occidental que és classificat de muntanya. Tant la ramaderia com l’agricultura d’aquesta empresa familiar està certificada pel CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària

Al Vallès Occidental hi podem trobar més d’una vintena d’elaboracions artesanals de pans i dolços, des d’humils i saborosos llonguets fins a les sofisticades xocolates ecològiques

29


30

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM D’ALIMENTACIÓ

Els formatges vallesans es caracteritzen per ser molt gustosos i tenir una forta personalitat

Ecològica). A La Soleia produeixen la carn de vedella ecològica de manera respectuosa amb el medi ambient i amb els animals, que pasturen lliurement pels boscos i prats de la zona. Llegums i fruits secs Cigro Menut del Vallès. Es tracta d’un llegum de mida petita, amb un gust intens i amb una pellofa gairebé imperceptible. És produït principalment al Parc Agrari de Sabadell on, fa uns quinze anys, es va recuperar una varietat de cigró d’origen desconegut. Els cigrons menuts es poden cuinar de moltes maneres. Són deliciosos amanits amb oli d’oliva però també és molt habitual acompanyar-los amb un bon tall de cansalada. Mongeta del Ganxet. És un llegum de pell fina, gust delicat, textura cremosa i gens farinosa. Procedent del continent americà, és una varietat típica de la zona del Vallès i del Maresme inclosa dins la DOP (Denominació d’Origen Protegida) “Mongeta del Ganxet”, que també és reconeguda a escala europea amb la menció d’Apel·lació Geogràfica Protegida (AGP). Aquest producte forma part de

molts plats de la cuina tradicional catalana i resulta deliciós a les amanides amb un raig d’oli o bé, acompanyades amb cansalada o botifarra. Ametlla llargueta torrada. La Casa Gispert va néixer el 1851. Des dels seus inicis, l’especialitat de la casa va ser la torrefacció de fruita seca en un forn de llenya. A la Casa Gispert, utilitzen només fusta d’alzina per torrar ametlles, avellanes, festucs, cacauets, nous de macadàmia i anacards. L’ametlla llargueta torrada és una de les especialitats més destacades de la Casa Gispert, i es pot tastar maridant-la amb cervesa, vins licorosos i xerès. FORMATGES, OUS I BROUS Cendrat d’Ullastrell. Des de 1982, a la Granja Núria d’Ullastrell s’elabora mató i formatge seguint la tradició i els procediments artesanals, essent una de les seves especialitats els formatges Cendrat, que s’elaboren només amb llet de cabra, són semi curats i madurats durant dos mesos en caves naturals. Són formatges de gran personalitat que es caracteritzen per estar envoltats per una escorça de cendra. Cingle de Vacarisses. És elaborat a la formatgeria La Frasera de Vacarisses. El Cingle és un formatge elaborat amb llet crua de cabra que porta aquest nom en homenatge al Cingle Gros de Vacarisses, una formació rocosa característica del paisatge de la vila. De textura compacta i tova, té una olor penetrant i forta, de gran personalitat. Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell. Els elaboren a la Granja Núria d’Ullastrell, seguint la tradició i els procediments artesanals. La llet de cabra és l’ingredient de base d’aquestes especialitats de la

Granja Núria, formatges frescos i ideals per posar a les amanides i per les postres. Ous de Sant Llorenç. Els ous de gallina de la Granja la Roca de Sant Llorenç Savall segueixen les normes de producció ecològica de la Unió Europea. Són ous gustosos, de gran qualitat i d’elevat valor nutritiu de gallines criades en llibertat a les zones boscoses del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i alimentades únicament amb cereals de cultiu biològic. Brous de gallina ecològics. La Granja la Roca de Sant Llorenç Savall proposa dos tipus de brou, produïts seguint les normes de producció ecològica de la Unió Europea i que estan certificats pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Tant el brou de gallina com el brou d’escudella, són elaborats amb ingredients ecològics i de proximitat i no contenen cap tipus d’additiu addicional. VINS Arraona. Des del 2008, dins la finca pública del Parc Agrari de Sabadell (un espai protegit no urbanitzable), gestionada per l’Ajuntament de Sabadell, es cultiva la vinya. La feina de camp i la vinificació és portada a terme per la cooperativa L’Olivera, seguint els criteris de l’agricultura social i ecològica. De les vinyes del Parc Agrari en surt el vi Arraona: el blanc és elaborat amb xarel·lo i chardonnay i el negre, amb merlot, garnatxa i monestrell. 5 Quarteres. Les vinyes de La Muntada estan situades a la Vall d’Horta, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El projecte familiar de vida al camp i de recuperació de la vinya de la família Garriga cultiva la terra i ela-

bora el vi treballant en xarxa amb L’Olivera, una cooperativa d’inclusió social. El 5 Quarteres blanc és elaborat amb picapoll blanc i el negre, amb ull de llebre i samsó. El Quico i la Quica. Al Celler de Can Morral del Molí, a pocs quilòmetres d’Ullastrell, fa 400 anys que treballen la terra: hi cultiven l’olivera becaruda i la vinya, emprant varietats tradicionals de la zona. Fa uns deu anys, van decidir fer un canvi de rumb i endegar un projecte per produir olis i vins ecològics i d’alta qualitat. El Quico i la Quica són dos vins joves, procedents de la viticultura ecològica, de verema manual i elaboració natural; el Quico és elaborat amb ull de llebre i garnatxa i la Quica, amb xarel·lo i chardonnay. Martialis. És fruit d’un projecte de l’any 2010, que neix per iniciativa del xef Artur Martínez i del sommelier Rafa Blanco. Amb la voluntat de recuperar la tradició vinícola de la comarca, es van associar amb en Xavier Morral i la Maria Font, propietaris de les vinyes de Can Morral del Molí. El Martialis blanc és elaborat amb macabeu, provinent d’unes vinyes de més de 60 anys d’antiguitat. El Martialis vermell, és elaborat amb sumoll i xarel·lo de les velles vinyes de l’Amfiteatre. La maceració conjunta de les dues varietats li atorga el característic color vermell. Vins de ca l’Esteve. Ca l’Esteve està situat a les Casetes de Ca n’Oliveró, a Castellbisbal. Aquest és un projecte gestionat per diverses generacions de la mateixa família, un establiment on es cuinen i se serveixen productes del territori i el vi no n’és una excepció. A la mateixa finca, es cultiva el raïm i es porta a terme totel cicle de producció del vi. El nom dels vins varia segons l’anyada: Joc de 9’ s, pel vi


DIARI DEL VALLÈS

PARLEM D’ALIMENTACIÓ

Al Vallès Occidental hi existeixen una petita varietat de vins, escumosos i vins dolços que es caracteritzen per la seva gran qualitat

blanc i pel rosat, amb les varietats xarel·lo, sumoll i sirà i Som-hi! pel vi negre, elaborat amb ull de llebre, cabernet sauvignon i sirà. ESCUMOSOS, VERMUTS I VINS DOLÇOS Clàssic Penedes Morral. S’elabora a Can Morral del Molí. És un vi escumós emparat dins la Denominació d’Origen Penedès. Els escumosos d’aquesta D.O. es caracteritzen per procedir de vinyes de l’agricultura ecològica, per l’ús de varietats tradicionals del Penedès i per tenir un mínim de 15 mesos de criança en ampolla. Cava Àngel. És elaborat amb raïm procedent de les vinyes de Sant Sadurní d’Anoia, dins de la Denominació d’Origen Cava. Aquests caves són produïts seguint procediments tradicionals i en la seva elaboració no s’hi afegeix ni sucre ni licor d’expedició. Mistela d’Ullastrell. És un vi dolç, de color d’or brillant, elaborat amb raïm blanc de la varietat xarel·lo. Les aromes de la mistela són afruitades amb flaires que recorden les fruites vermelles madures com les móres, les prunes o els albercocs. La Mistela es pot beure freda o a temperatura ambient i és una be-

guda ideal per acompanyar pastissos, postres i alguns formatges. Rars. Els Rars són elaborats a Can Morral del Molí. Són una gamma de vins entre els quals trobem el Bullit (vi dolç tradicional), el Soliserena (vi dolç ranci), el Ranci (vi ranci sec) i l’Agre de Vi (vinagre de vi). Vermut Mussons de Sabadell. És una creació d’en Jaume Mussons. Es produeix amb vins blancs provinents de Catalunya i és perfumat amb una vintena de plantes aromàtiques comunes als boscos del Vallès. Aquest vermut és ideal per als aperitius i es recomana prendre’l ben fred i amb una rodanxa de taronja pel vermut negre i una de llimona pel vermut blanc. Vermut d’Ullastrell. Es produeix a partir de vins rancis macerats durant un any amb herbes aromàtiques, espècies i fruita, dins bótes de fusta de castanyer. Aquest vermut, elaborat pel Celler d’Ullastrell, és molt apreciat per fer l’aperitiu, servit amb gel i acompanyat d’una rodanxa de taronja. Vi ranci d’Ullastrell. És un vi sec tradicional que, un cop envellit, adquireix el color d’or vell. Després de la fermentació, es porta a terme un envelliment oxidatiu

en un ambient d’humitat reduïda, procés que és conegut com a “sol i serena”. A continuació, cal seguir l’envelliment en una bóta de roure. Amb tot aquest procés d’elaboració s’obté una beguda amb una elevada concentració d’alcohol. OLIS Oli d’arbequina. Al Vallès Occidental encara trobem alguns camps d’oliveres de varietat arbequina. La Cooperativa d’Ullastrell compta amb un molí que elabora l’oli d’arbequina suau, fi, de gust dolç i afruitat. Té la peculiaritat en la pròpia extracció, que es fa amb cofins i premsa lenta. D’aquesta manera, l’oli que s’obté no es crema. Oli d’oliva becaruda. Becaruda, Becarut o Boquerut són els noms que rep una varietat d’oliva que es conrea al Vallès Occidental, al Baix Llobregat i a l’ Alt Penedès. La majoria de les oliveres de Becaruda d’Ullastrell són ja centenàries. Les ampolles de l’Oblit, formen part del Projecte de Recuperació del Patrimoni Gastronòmic del Vallès Occidental. L’oli resultant és elaborat seguint les tècniques artesanes i es caracteritza per una suau amargor i per ser un oli de gust potent. La seva producció és limitada a 400 ampolles l’any.

31


on c o v i t r o p e e Multid h c r a P 1 y B5 B s El a n i m a t + Vi ) A A C B ( s o Aminoácid

1

er

Tomi Misser

2º puesto en la Absa Cape Epic 2017 Campeón del Snow Bike Festival 2016

Aminoácidos ramificados (2:1:1) y vitaminas

Consigue un

Libera tu estómago: sin efectos secundarios

Proporciona energía a tus músculos durante 20 horas

Previene y retrasa la aparición de rampas

15% de descuento utilizando el cupón WELCOME18

al realizar tu compra en nuestra tienda on-line


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.