Diari del Vallès 244 by Diari del Vallès

VALLÈS OCCIDENTAL edició

NOTÍCIES RELLEVANTS

N.244 30/11/2018

“Com el Vallès no hi ha res!”

(Pere Quart)

DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

SABADELL

L’Agrupació Astronòmica de Terrassa va observar el dimecres el cometa Wirtanen

Una conferència rememora el paper dels voluntaris sabadellencs a la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

SANT CUGAT

Tribuna Sant Cugat Empresarial celebra una nova edició, amb la biotecnologia com a protagonista VALLÈS » RUBÍ

Primer Open Day NN Rubí de Nationale-Nederlanden

Sistema LOWcostPREMSA Servei Quiosc 50 cèntims - Servei en mà 0€ (patrocinat)

Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT de forma PATROCINADA

AGAFA’M I TAMBÉ...

¿Cuánto sabes? O mejor, ¿cuánto aplicas de lo que sabes? (Javier Iriondo) Els carlins, que els mati Déu... (Josep Ballbè) La llei de l’equilibri (Pep Viñas) Enfóca’t en tenir cura de la vibració (Eugènia Dinarès) SUPLEMENT

ENTREVISTA A L'ALCALDESSA DE BARBERÀ DEL VALLÈS

SÍLVIA FUSTER ALAY "La política s'ha de demostrar, no només parlar i prometre sense complir" PARLEM DE: LA MARATÓ DE TV3

kkPara una inversión SANA, ¡¡diséñate tu triángulo de inversión!! Columna (KarlesK)

kkEl valor de ser humano

en la era de las máquinas Columna (Xavi Roca-Cusachs)

kkSe’n volen anar per la tangent Columna (Josep Ballbè)

kkUn grup de recerca xinés

reivindica el primer naixement de bebès editats genèticament Columna (Tamer Al-kassimi)

kkNiñ@ sin tiempo, futuro trabajador

La MARATÓ DE TV3 arriba de nou a les llars catalanes

Columna (José Luis Rodríguez Espantoso)

Amb la col·laboració de:

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

DIARI DEL VALLÈS

EDITORIAL

DIARIDEL VALLÈS

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

La dignitat sanitària només demana 12 minuts Ha arribat a les nostres oïdes la següent història i volíem compartirla, perquè, a vegades, una mala interpretació dels fets pot contribuir a estendre una dolenta percepció d’aquests. El passat dimecres, una senyora de mitjana edat, va anar a la seva metgessa de capçalera per un refredat comú que ni tan sols anava acompanyat de febre. En arribar al consultori, els zeladors li van avisar que el col·lectiu mèdic estava en vaga i que només seria atesa si es tractava -i no ho era- d’una urgència. La dona, de bon principi, va començar a queixar-se: que si els metges i les metgesses vivien molt bé, que si no treballaven suficient i que, a sobre, volien guanyar més, que si sempre anaven endarrerits amb les cites... El cas és que, casualment, va sortir d’un despatx contigu la seva metgessa i la dona li va manifestar els retrets esmentats, sense oblidar el relatiu al temps que havia perdut de treball venint a la consulta i... La metgessa la va tallar i, amb tranquil·litat, li va explicar, d’una banda, que ella no era la responsable de la seva manca d’informació sobre la vaga; que estava en vaga i que atenia als pacients amb símptomes més greus perquè cobria els serveis mínims; i, sobretot, li va exposar que l’objectiu de la vaga no era cobrar més ni treballar menys, sinó que els pacients assolissin una atenció digna, xifrada, cronològicament parlant, en 12 minuts! Davant d’aquests arguments -i algun més en la línia-, la dona es va tornar a casa, més tranquil·la i solidària, amb el mocador al nas, això sí.

no és cap altre que procurar atendre els pacients amb dignitat, evitant “despatxar-los” en dos minuts amb una recepta de Paracetamol sense haver tingut temps d’auscultar-los per haver d’assolir els paràmetres que la Conselleria de Salut va imposar. No ens enganyem, la manca de pressupost que se sol adduir, no pot produir aquestes alteracions que ens estan conduint cap al col·lapse sanitari. Avui és l’Atenció Primària, demà serà l’hospitalària -un altre dia entrarem en el tema de les llistes d’espera per ser atesos i operats-. La sanitat és un sector prioritari per a la població i, els professionals que l’exerceixen, no poden desenvolupar la seva tasca sense un mínim de garanties de qualitat per als pacients. Us imagineu que per complir amb una ràtio de temps un metge us fes un diagnòstic equivocat? Doncs, si això no ha passat, es deu a la qualitat dels professionals de la medicina; però, com deia el gran José Mota, i si arriba un dia que “i si sí”? Preguem perquè això mai arribi a succeir. Mentrestant, des d’aquestes pàgines, volem expressar el nostre suport als metges i les metgesses que defensen el benestar i la salut dels seus pacients. Força ànims!

A vegades, una manca d’informació -”desconeixia que hi havia vaga”-, una interpretació dolenta -”ja hi som, s’aturen per demanar augment de sou, segur”- o un prejudici arrelat a la societat -”Coi de metges, si viuen la mar de bé!”- poden desvirtuar el vertader propòsit d’un col·lectiu, en aquest cas, els metges i metgesses d’Atenció Primària, que

#DiariDelVallès Consell Editorial direccio@diaridelvalles.cat

Gràcies per llegir-nos i, Gràcies a ANUNCIANTS que confien en MITJANS com nosaltres, podràs llegir PREMSA POSITIVA, OPTIMISTA, IGUALITÀRIA i INDEPENDENT.

DIARI DEL VALLÈS Dipòsit legal: B-29273.2012

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS

 @DiariDelValles  @DiariDelValles  ELDIARIdelVALLES  hola@diaridelvalles.cat  www.diaridelvalles.cat Atenció al públic: Josep Trueta, 27 - 08224 Terrassa Oficines a: Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès (VALLÈS OCCIDENTAL)  937 808 152  subscriptors@diaridelvalles.cat  comercial@diaridelvalles.cat

1r DIARI LOWcostPREMSA!

El diari independent català de més audiència del Vallès Occidental!

Equip editor: Serafí Gàzquez, Antinea Ravarotto, Josep Calle, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Jordi de Arriba, David Bisbal, Lara López, Carles Cortada, Salva Ventosa, Ana Roca

SUPLEMENT

Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez

 @VallesEconomic

Consell editorial: Amadeu Cazador Puig, Alberto Rodilla, Tamer Al-kassimi Vargas, Antinea Ravarotto, Ana Roca i Miquel Pérez Giménez Editor Fundador Serafí Gàzquez i Moya Edita i gestió 4.0: MOMENTUM agency, partners, editors. www.MOMENTUM.BARCELONA Amb la col·laboració de:

Difusió controlada:

 terrassa@diaridelvalles.cat

SABADELL

 sabadell@diaridelvalles.cat

SANT CUGAT

 santcugat@diaridelvalles.cat

 economia@diaridelvalles.cat Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

distribució gratuïta

NOTÍCIES DIARI DEL VALLÈS TERRASSA

VALLÈSeconòmic

VALLÈS > (I fora del Vallès)  valles@diaridelvalles.cat Rubí - Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Barberà del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Castellar del Vallès

Sistema LOWcostPREMSA Sant Quirze del Vallès Palau-solità i Plegamans Badia del Vallès Castellbisbal - Matadepera Polinyà - Ripollet Viladecavalls - Vacarisses Sant Llorenç Savall -Sentmenat - Ullastrell - Rellinars - Gallifa

FER UN BON ÚS DELS CORREUS ENS FACILITA LA FEINA. FEM-NE UN BON ÚS!

Vols entregar al teu establiment el DIARI DEL VALLÈS? Contacta amb nosaltres i sigues un punt d’entrega LOWcostPREMSA  distribucio@diaridelvalles.cat

DIARI DEL VALLÃ&#x2C6;S

DIARI DEL VALLÈS Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant  @jiriondo

¿Cuánto sabes? O mejor, ¿cuánto aplicas de lo que sabes?

No sé si solo me pasa a mí o a lo mejor a ti también, así que te cuento. Por momentos tengo la sensación de estar siempre buscando algo más, en el sentido de que todo cambia tan rápido que siento la necesidad de aprender, pero aunque siga haciéndolo tengo la sensación de saber muy poco. Supongo que por ese motivo sigo hambriento, sigo buscando información y explica que en este momento esté apuntado a cinco cursos a la vez. Una locura para la que no tengo suficiente tiempo, pero me pueden las ganas. Así que espero avanzar en todos ellos. LO QUE MARCA LA DIFERENCIA NO ES CUÁNTO SABES, SINO CUÁNTO APLICAS A veces seguimos persiguiendo ese algo en vez de aplicar lo que ya sabemos. Y la realidad es que al final lo que marca la diferencia no es cuánto sabes, sino cuánto aplicas de todo lo que aprendes. Está bien saber que fumar es malo, pero si sigues fumando…

Está bien saber que hay que leer más, hacer más deporte, que hay que meditar; está bien saber que hay que aprender, que hay que ser más positivo, que hay que planificar y gestionar mejor el tiempo… Sabemos muchas cosas, ¿pero qué hacemos? ¿Por qué no hacemos lo que sabemos que deberíamos hacer? Son sencillas y poco sofisticadas preguntas que nos enfrentan a nuestra realidad. Si bien es cierto que muchas veces buscamos complicadas respuestas pensando que todo tiene que ser más difícil y complejo, cuando en verdad sabemos muchas de esas respuestas, pero miramos a otro lado buscando otra cosa o un camino más fácil. 1.1 Hay que seguir aprendiendo no para comprobar cuánto sabes, sino para hacer realidad eso a lo que aspiramos ¿Cuál es el remedio o la fórmula para hacer lo que sabemos que tenemos que hacer?

Por un lado, comprender y sentir el dolor de las consecuencias de no pasar a la acción y quedarnos atascados en el mismo lugar toda una vida. Por otro, tener bien definido nuestro porqué, las razones, los motivos, nuestros sueños y aspiraciones; verlas, sentirlas, porque de ahí proviene la energía para hacer lo que sabemos que tenemos que hacer. Estamos saturados de información, de datos, de claves, pero la información por si sola jamás ha logrado grandes cosas. Lo que nos mueve no es la lógica, sino la emoción. La emoción es lo que nos lleva a tomar compromisos y decisiones, es lo que nos activa y hace pasar a la acción para hacer que las cosas pasen. Así que sí, hay que seguir aprendiendo, pero no para comprobar cuánto sabes sino para aplicar lo que aprendemos y hacer realidad eso a lo que aspiramos.

Está bien saber que fumar es malo, pero si sigues fumando… Está bien saber que hay que leer más, hacer más deporte, que hay que meditar; está bien saber que hay que aprender, que hay que ser más positivo, que hay que planificar y gestionar mejor el tiempo… Sabemos muchas cosas, ¿pero qué hacemos? ¿Por qué no hacemos lo que sabemos que deberíamos hacer?

DIARI DEL VALLÃ&#x2C6;S

DIARI DEL VALLÈS Pep Viñas Acompanyant en processos de canvi i sanació, conferenciant i formador  @DiariDelValles

La llei de l’equilibri Sabem que la vida és cíclica, a vegades tot és difícil i altres tot es fa fàcil, a vegades riem tant que ens fa mal la panxa i altres acabem plorant fins que ja no ens surten les llàgrimes. Saber això i ser-ne conscient et permet tenir una tranquil·litat molt gran, perquè cal que sàpigues que l’hora més fosca és la que hi ha abans de l’Alba.

És un fet que tot sistema físic tendeix a l’equilibri, també ho fa qualsevol sistema químic, fins i tot podríem parlar que a nivell biològic o geològic, o sigui, tot tendeix a l’equilibri. Aquesta obvietat ens pot fer pensar profundament en el que ens envolta. Si tot tendeix a l’equilibri qualsevol alteració d’aquest generarà una força contrària per torna cap a aquest equilibri. Ara bé, com es pot traslladar aquesta tendència a l’equilibri a la nostra vida? Aquí no només hem de tenir en compte les nostres accions, si no la consciència que posem en les accions que fem. Sabem que la vida és cíclica, a vegades tot és difícil i altres tot es fa fàcil, a vegades riem tant que ens fa mal la panxa i altres acabem plorant fins que ja no ens surten les llàgrimes. Saber això i ser-ne conscient et permet tenir una tranquil·litat molt gran, per-

què cal que sàpigues que l’hora més fosca és la que hi ha abans de l’Alba.

Però quan la teva sensació és d’haver fet alguna cosa malament la vibració que emets és de culpa.

També és una forma d’equilibri el que en diuen Karma, totes les accions, positives o negatives, que fas et retornen d’alguna o altra manera. I vet aquí la importància de la consciència amb que fas les coses. Tu mateix jutges si el que fas és positiu o és negatiu i aquest judici que tu fas és el que determina que et vindrà de tornada.

Dic això de la vibració perquè cal tenir present que les vibracions són magnètiques i vibracions semblants tendeixen a atraure’s.

Imagina que algú et demana diners i li deixes. Pots pensar que estàs fent una bona acció, però si després aquesta persona utilitza els diners per comprar una pistola i mata algú i tu ho saps... Quina sensació et quedarà? Pot ser que canviï la teva percepció i passa d’ haver fet una bona obra a ser còmplice d’un assassinat... Si t’has quedat amb la idea que has fet una bona obra la teva sensació és positiva, per tant emet una vibració de mereixement.

Així doncs, resumint una mica, cal tenir en compte que la vida és equilibri i, que si generes un potencial excessiu, les forces equiponderants et portaran a l’extrem oposat, vaja, el que són els alts i baixos de la vida. De totes maneres, existeix l’opció d’evitar aquesta muntanya russa, i consisteix a treballar les creences. El 90% de la gent que guanya un premi gran amb un joc d’atzar, després de 5 anys estan igual o pitjor de com estaven abans que el guanyessin. I això passa, en primer lloc per la llei de l’equilibri i en segon lloc, i potser més important que la llei de l’equilibri, per la manca de creences

adients per la gestió d’aquesta quantitat... És clar que també hi influeixen l’educació financera de la persona, però aquesta està relacionada amb les creences. On vull arribar amb tot això? Doncs m’agradaria definir algunes conclusions: • Tot canvi, positiu o negatiu, que es produeix a gran velocitat, tendeix a produir l’efecte invers, doncs la persona no té temps d’adaptar la seva consciència i creences al canvi. • Si vius sabent que el que fas és bo, que aporta a altres persones, pots esperar que el que rebis sigui igual. • Quan els teus pensaments i la teva consciència són d’alta vibració (positius), pots esperar que el que t’arribi tingui la mateixa vibració. • Tota acció té una repercussió en el mateix nivell de vibració.

DIARI DEL VALLÈS

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

DESCOBREIX LES PROMOCIONS I ELS MILLORS PREUS DEL 2018

SCOBREIX LES PROMOCIONS I ELS MILLORS PREUS DEL 2018

Conjunts de bany des de 199,99 €* * Models en stock, ﬁns a exhaurir existències

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31 Ctra. N 150, KM 6.7 - 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS - Barcelona Nou web: www.SB2.es

Conjunts de bany des de 199,99 €*

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Societat »

L’Agrupació Astronòmica de Terrassa va observar el dimecres el cometa Wirtanen

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’Agrupació Astronòmica de Terrassa va organitzar el passat dimecres dia 28, a la seva seu, un acte que va culminar amb l’observació del cometa 46P/Wirtanen, aprofitant la seva proximitat a la Terra. L’acte va engegar a dos quarts de vuit de la tarda, amb una conferència sobre el Sistema Solar, i va continuar amb una xerrada sobre l’orientació en la cerca de constel·lacions. Tot seguit, es va iniciar l’observació amb telescopi, que va icloure la contemplació de la Lluna, els astres visibles, i, és clar, el cometa Wirtanen. L’acte va incloure un sopar ràpid per a tots els participants. L’acte va ser gratuït per als socis, i tenia un preu de vint euros per als no socis. El cometa 46P/Wirtanen va ser descobert per Carl Alvar Wirtanen

el 1948. Aquest astrònom estatunidenc, a més de descobrir el cometa al qual posteriorment es va donar el seu nom, també va ser el primer a albirar altres tres cometes i vuit asteroides, entre els quals destaquen Apolo, Brau, Antinoo i el 1950 DA, al qual adjudiquen els experts un risc bastant probable d’impacte sobre la Terra l’any 2880.

ALGUNES DADES SOBRE EL COMETA 46P/WIRTANEN El cometa 46P/Wirtanen tindrà el seu màxim acostament a la Terra el diumenge 16 de desembre de 2018. Passarà a tan sols 0,0777 Unitats Astronòmiques (UA), o, cosa que és el mateix, a 11.623.000 quilòmetres de distància de la Terra (relativament, molt a prop).

Respecte al 46P/Wirtanen, aquesta serà la seva tretzena aparició des del seu descobriment, perquè té un període d’apropament i visualització de 5,44 anys. Ja aquesta mateixa setmana, se’l podia observar, amb el seu característic to de color verdós, només amb uns petits prismàtics; també se’l podia veure en condicions habitualment adverses, fins i tot des de llocs amb contaminació lumínica moderada. El 16 de desembre és previst que se situarà al punt més pròxim a la Terra, a unes trenta vegades la distància de la Lluna al nostre planeta.

El cometa 46P/Wirtanen va canviar la seva òrbita dues vegades recentment, en dos acostaments a Júpiter, en 1972 i 1984.

L’AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE TERRASA L’Agrupació Astronòmica de Terrassa (AAT) és una entitat, sobretot, d’aficionats a l’astronomia observacional, a qui els agrada sortir a contemplar amb els binocles i els telescopis i compartir nits d’observació amb els seus amics i companys d’afició.

Va ser seleccionat com a objecte d’estudi per la sonda espacial Rosetta, que, llançada el gener de 2003, hauria d’haver aconseguit arribar al cometa vuit anys després, i ho estudiaria entre el novembre de 2011 i l’agost de 2012. No obstant això, un retard en el llançament -a causa de problemes amb el coet Ariane-, va obligar a canviar l’objectiu i, finalment, la investigació va anar destinada al cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko.

Aquesta associació es mou simplement pel fet que volen compartir la fascinació per la ciència en general i per l’astronomia en particular. Per això, qualsevol persona amb curiositat i inclinació per les ciències, independentment del seu nivell de coneixements, edat, experiència… és benvinguda a participar amb ells. A la seva seu compartirem experiències, inquietuds científiques, astronòmiques i projectes.

El 14 de desembre de 2012 es va produir una pluja de meteors que va ser observada a simple vista. L’origen d’aquesta pluja va ser el cometa 46P/Wirtanen

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

i realitzen tota mena de sessions concertades, als mateixos centres o bé a la seva seu social. Tant els socis i sòcies que volen iniciar-se en l’astronomia, com aquelles persones que volen perfeccionar els seus coneixements, són assessorats pels membres amb més experiència, disposant tanmateix d’una biblioteca, amb possibilitat de préstec, de més de 700 exemplars, revistes especialitzades, connexió a Internet i instruments d’observació per donar les primeres passes en l’observació del cel.

L’Agrupació Astronòmica de Terrassa és una entitat científic-cultural, sense ànim de lucre, que té com a finalitat estudiar, divulgar, i fer didàctica de l’astrònoma i les seves ciències afins. Amb aquest objectiu, organitzen sessions d’observació, obertes al públic en ge-

neral, un cop al mes a la seva seu. També duen a terme conferències, xerrades, cursos, tallers i exposicions al seu auditori; i, fins i tot, acudeixen a espais on altres entitats ho sol·liciten. Assessoren centres educatius i participen de les seves activitats, a tots els nivells,

Segons els experts, l’asteroide “1950 DA” molt probablement impactarà sobre la superfície terrestre l’any... 2880

Disposen d’un observatori per dur a terme treballs astronòmics de nivell més avançat. L’Agrupació té el ferm propòsit de col·laborar en estudis amateurs i d’institucions tant nacionals com internacionals, en diferents camps de l’astronomia. Terrassencs i terrassenques, no us perdeu aquesta magnífica oportunitat d’observar un cometa. Recordeu, el 16 de desembre!

Exposició temporal fins al 30 de juny del 2019

Descobreix com la tecnologia ens ajuda a prevenir catàstrofes i accidents mnactec.cat/perill

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Rambla d’Ègara, 270 - Terrassa

AAFF ANUNCI 255x173,9.indd 1

4/9/18 13:29

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Josep Ballbè i Urrit Periodista  @DiariDelValles

Els carlins, que els mati Déu La cloenda d’aquesta expressió (...”i, si no, per què els criava”) és curiosa. El jovent --que sol tenir força estudis-- no sap per on van els trets. És per això que aprofito per a dir que el carlisme (entre 1909 i 1931) fou un moviment polític ultraconservador. Pretenia entronitzar una branca alternativa a la dinastia dels borbons que --dit sigui de passada-- ara per ara, encara ens hem d´”empassar”. El seu suport bàsic s’ubicava en zones rurals. Sobretot perquè la pagesia veia amenaçada la seva supervivència amb idees econòmiques liberals. Durant el primer terç del segle XX, a més, tingueren la gran sort de veure reforçada la seva doctrina amb algun diari (com ara “El Correu català”). Llavors, aquest corrent antiliberal conspirà --amb els militars-- contra la Segona República. Aquesta fou una de les guspires que van encendre la Guerra Civil Espanyola. Un conflicte que mai no s’ha “tancat” de manera adient. D’altra forma, ningú no pot entendre com encara estem parlant de la llei de “memòria històrica”, l’exhumació de les restes del dictador Franco i la redefinició d’un lloc fosc com la “Vall dels caiguts”. Ací, és evident que l’actual govern socialista va a batzegades. Avui, diu blanc i, demà, negre. No ho té clar. Ni els paguen per pensar, com en tantes altres coses (procés català, fiscalitat, tracte d’immigrants, política penitenciària, etcètera). Tornant a la guerra del 36, més de seixanta mil voluntaris carlins van combatre al bàndol nacional, repartits en 67 terços. Potser el més famós va ser el “Mare de Déu de Montserrat”, format només per catalans fugits de la zona republicana. Tot i que el carlisme havia nascut l’any 1833 --per a defensar l’absolutisme-- després se’n va desentendre. Més ben dit, defensava la tradició medieval, sota la influència del pensament del teòleg-sociòleg i politòleg vigatà Jaume Balmes. Les guerres carlines no van ser només conflictes dinàstics. Realment, foren lluites polítiques entre dues concepcions oposades: els carlins defensaven la tradició i els seus valors implícits (Déu, Pàtria, Furs i Rei). Per contra, els liberals apostaven pel progrés i la modernitat, d’acord amb els corrents del moment. Prou sabem com va acabar l’enfrontament a Catalunya. Després de la famosa Batalla de l’Ebre, ens va tocar abaixar el cap, com li succeí a la resta d l’Estat espanyol. Com ens havia passat dos-cents quatre anys enrere, en una de les darreres operacions militars de la Guerra de Successió (entre el 25 de juliol de 1713 i l’ 11 de setembre de 1714). Intento aprofundir en l’entrellat de la frase que he situat a l’encapçalament del meu article. Veig relacions entre el carlisme i l’independentisme. De fet, la base “indepe” té força semblances amb la forma com es va presentar el carlisme. Penso que no han fet altra cosa que actualitzar els seus principis. Pel que fa a l’apartat geogràfic, el Berguedà fou la capital catalana del carlisme... I, juntament amb La Garrotxa i Osona, són les comarques on millor va arrelar. Un entorn de classes mitjanes rurals, configurat per petites ciutats. Tots ells pretenen erigir-se en líders de l’antiparlamentarisme i, de la mà de l’ANC i Òmnium, trencar lligams amb l’estat central... Per contra, la petita burgesia, el món obrer, la immigració i la “jet-society” defugen tot el que embolcalla els termes del mandat democràtic i el dret a decidir.

Societat »

Avui s’encendran les llums de Nadal a Terrassa REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Demà dissabte s’inauguraran la Fira de Santa Llúcia i el pessebre. Avui, divendres 30 de novembre, és previst que engegui l’enllumenat nadalenc a Terrassa, en un acte que tindrà lloc a Sant Pere Nord. Serà a partir de les 16,30 hores, a la plaça del Primer de Maig, quan es desenvolupin un seguit d’activitats lúdiques, com ara tallers infantils, distribució de xocolata calenta i l’espectacle d’animació musical “El Criceto”. Posteriorment s’inaugurarà de forma oficial l’enllumenat nadalenc que marcarà l’inici del cicle de Nadal. Els treballs d’instal·lació de l’enllumenat i l’ornamentació de Nadal van començar a finals del mes d’octubre i han fructificat amb un nombre total de 509 punts de llum. Cal destacar que tots els elements lumínics instal·lats són de baix consum, amb tecnologia LED per afavorir una major eficiència energètica. D’altra banda, demà dissabte 1 de desembre, hi haurà la inauguració de la Fira de Sant Llúcia a la plaça Vella i del Pessebre situat al Raval de Montserrat. L’Agrupació de Pessebristes de Terrassa ha estat l’encarregada del muntatge per novè any consecutiu. Aquest any, la instal·lació repro-

Tots els elements lumínics instal·lats pel Nadal són de baix consum, amb tecnologia LED per afavorir una major eficiència energètica

dueix un conjunt ambientat del segle I, format per una muralla en ruïnes on s’han aprofitat algunes parets per construir-hi una establia adossada que dona cobertura al Naixement. Després de la inauguració del pessebre, s’iniciarà la tradicional Cantada de Nadales a l’atri de l’Ajuntament per part de Terrassa Ciutat Coral, la qual comptarà amb deu cors i més d’un centenar de cantaires. Un cop finalitzada l’actuació, el grup de saxos del Conservatori de Terrassa acompanyarà els assistents en cercavila fins a la plaça Vella, on continuaran la seva actuació.

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA

Societat »

Un estudi analitzarà millores per a la connectivitat urbana en tres àmbits de Terrassa REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’objectiu serà detectar les deficiències de connectivitat urbana al terme municipal i plantejar les solucions adients. A proposta de l’oposició, i després d’haver assolit un acord emmarcat dins dels pressupostos del 2018, l’equip de govern de Terrassa ha encarregat un estudi per detectar les deficiències de connectivitat urbana al terme municipal en dues zones de la ciutat i plantejar un programa d’actuacions amb les propostes de millora adients. La primera anàlisi estudiarà l’efecte de barrera que imposa la carretera de Matadepera, especialment en el tram comprès entre l’avinguda Lacetània i la rotonda de l’Aigua, el qual registra un elevat volum de trànsit rodat i és, al mateix temps, l’itinerari de vianants i de bicicletes

Es preveu que el resultat de les anàlisis estarà disponible cap al gener de 2019

que van cap a Matadepera, l’Anella Verda i la futura Zona de Baixes Emissions (ZUAP). El segon estudi analitzarà la connectivitat urbana per a vianants entre els barris de Ca n’Aurell i de Can Boada, en el tram del passeig del Vint-i-dos de Juliol comprès entre la rambla d’Ègara i el pont de Vacarisses. En aquest tram, la

via del tren de i la topografia del terreny dificulten la connectivitat entre els dos barris, tant pels vianants com pels ciclistes. Es preveu que els resultats dels dos estudis estiguin disponibles el gener del 2019. D’altra banda, però emmarcat dins de la mateixa dinàmica, els Ser-

veis de Medi Ambient i Projectes i Obres ja han analitzat la possibilitat de fer un traçat per millorar la connectivitat entre els barris de Can Parellada i Les Fonts de Terrassa amb el centre de la ciutat. Resta fer factibles les millores d’itinerari el pròxim 2019.

La que t’ho ofereix tot en un únic lloc Amb 10 sales de vetlla, 350 places gratuïtes d’aparcament i fàcil accés en transport públic, som els únics que t’oferim tots els serveis funeraris (tanatori, crematori i cementiri) en un mateix recinte. Tot, amb l’objectiu que tant la persona difunta com la família rebin l’atenció que necessiten en un únic lloc, i no hagin de fer desplaçaments. Això només t’ho dona Funerària de Terrassa.

Carretera de Montcada, 789 08227 Terrassa Telèfon 93 786 94 00 · 900 268 268 funerariaterrassa.cat

FUNERÀRIA DE TERRASSA LA TEVA. LA DEL SERVEI INTEGRAL

DIARI DEL VALLÈS

TERRASSA Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació  @DiariDelValles

Enfóca’t en tenir cura de la vibració 7 coses que influeixen positivament o negativament en la freqüència vibracional, des del punt de vista de la física quàntica Vibració En la física quàntica vol dir que tot és energia. Som éssers vibracionals. Cada vibració equival a un sentiment i al món “vibracional”, hi ha només dues classes de vibracions: la positiva i la negativa. Qualsevol sentiment fa que emetem una vibració que pot ser positiva o negativa. 1ª - Els Pensaments Tot pensament que posseïm emet una freqüència cap a l’Univers i aquesta freqüència retorna cap a l’origen, llavors, si tenim pensaments negatius, de desànim, tristesa, ràbia, por, tot això va tornar cap a nosaltres. Per això és tan important que cuidem la qualitat dels nostres pensaments i aprenguem a conrear pensaments més positius. 2ª - Les Companyies Les persones que estan al nostre voltant influeixen directament en la nostra freqüència vibracional. Si estem al costat de persones alegres, determinades, entrarem també en aquesta vibració, i si ens veiem envoltats de persones reclamadoras, maldients i pessimistes, atenció, cura!!! Poden estar densificant la nostra freqüència i com a conseqüència obstaculitzant el que la Llei d’atracció funcioni a favor nostre. 3a - La Música La Música és poderosíssimes. Si només escoltem música que parla de mort, traïció, tristesa, abandó; tot això interfereix en allò en què vam vibrar. Parem atenció a la lletra de la música que escoltem, pot estar baixant la nostra freqüència vibracional. I recordem: atraiem la nostra vida exactament allò en què vam vibrar. 4a - El que mirem Quan veiem pel·lícules o programes que aborden desgràcies, morts, traïcions, etc. nostre cervell accepta allò com una realitat i allibera tota una química en el nostre cos, que afecta directament la nostra freqüència vibracional. Vegem coses que ens facin bé i ens ajudin a vibrar en una freqüència més elevada. 5a - L’Ambient Sigui a casa o a la nostra feina, si passem gran part del temps en un ambient desorganitzat, brut, lleig, això també afectarà la nostra freqüència. Millorem el que està al nostre voltant, organitzem i netegem el nostre ambient. Mostrem a l’Univers que estem disposats i preparats per rebre molt més. I cuidem el que tenim!!! 6a - La Paraula Si fem servir retrets, o reclamem o parlem malament de les coses i de les persones, això afecta la nostra freqüència vibracional. Per mantenir la nostra freqüència elevada és fonamental que eliminem l’hàbit de retreure, reclamar i parlar malament dels altres. Evitem fer drames i victimizarnos. Assumim la nostra responsabilitat pel que vam triar i atraiem la nostra Vida!!! 7a -La Gratitud La Gratitud afecta positivament la nostra freqüència vibracional. És un hàbit que hem d’incorporar ara mateix en la nostra vida. Comencem a agrair per tot, per les coses bones i dolentes, per totes les experiències que hem viscut i atret cap a nosaltres i pel que en el present ens esdevé. La Gratitud obre les portes perquè les coses màgiques flueixin positivament en la nostra vida.

Societat »

La màquina del tren de la rambla d’Ègara lluirà com a nova REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Després de la seva restauració, engegarà la prohibició d’accés per tal d’evitar episodis vandàlics. Encara que es prohibirà accedir a l’interior per evitar el seu deteriorament, el monument urbà de la màquina de tren, que des de l’any 1968 està situat a la cruïlla del carrer de Galileu amb la rambla d’Ègara, està sent sotmès a una restauració integral. El motiu d’engegar aquesta actuació radica en la inspecció que els tècnics van fer al monument i que va detectar un deteriorament de la base on s’assenta. Enfrontats a aquesta qüestió, i com que la reparació requeria el desplaçament de la màquina de tren amb una grua de gran tonatge, es va decidir fer una restauració integral que contemplava reparar les vies, canviar les travesses de fusta, revisar l’estructura del pedestal on s’assenta, adequar l’interior de la locomotora i pintar-la de nou. També, aprofitant l’actuació, s’estan implementant les mesures adients per impedir l’accés a l’interior la locomotora i per substituir el paviment que hi ha al seu entorn, pel que llueix actualment a la rambla d’Ègara, amb l’objectiu de donar una continuïtat visual cap al carrer de Galileu. La inversió realitzada pel Consistori s’acosta als 10.000 euros.

La màquina de tren, que va arribar a Terrassa el 6 de maig del 1968, volia retre un homenatge simbòlic per l’empenta que el ferrocarril va donar a la indústria i l’economia de la ciutat

La màquina de tren que presideix la plaça -una “Marcinillé Coullet”, fabricada a Bèlgica el 1885 i anomenada popularment “Cu-cú”- va arribar a Terrassa el 6 de maig del 1968, demanada per l’Ajuntament. Aquest, volia retre un homenatge simbòlic al mitjà de transport per la seva importància en la indústria i el desenvolupament econòmic de la ciutat. La inauguració oficial va tenir lloc el 22 de juny de 1968, amb el descobriment de la placa on diu: “Tarrasa a la máquina de vapor. Monumento homenaje simbolizado en la locomotora “La pequeña”. 22-VI-1968”. L’any 2006 Terrassa va celebrar els 150 anys de l’arribada del tren.

Setmana 48-2018 Any IV. Època IV

COMPLEX NODUS BARBERÀ, on els emprenedors poden començar a materialitzar els seus somnis

El complex Nodus Barberà és un centre de trobades i d’empreses ubicat en el Polígon Industrial de Can Salvatella, dins del terme municipal de Barberà del Vallès. Amb la col·laboració de

DIARI DEL VALLÈS

REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Es tracta d’un espai de negocis modern, amb dos edificis singulars i una zona verda, que disposa de les infraestructures i equipaments necessaris per acollir qualsevol tipus d’esdeveniment. Destaca el seu auditori amb equips de traducció simultània i capacitat per a 250 persones, així com les diverses sales de reunions equipades amb la tecnologia audiovisual mes avançada.

OFEREIX UN VENTALL DE SERVEIS: -Lloguer d’oficines. Compta amb atenció de trucades telefòniques de forma personalitzada; serveis d’administració i atenció al client; recepció de missatgeria, documents i encàrrecs; servei de reprografia: fotocòpies, impressions, escàner, fax; seguretat i vigilància 24 hores al dia, 7 dies a la setmana; assistència tècnica informàtica; serveis de neteja i manteniment diari de les instal· lacions.

-Lloguer de despatxos a preus competitius: sala d’espera pels clients; ús addicional de sales de juntes i reunions (4h/mes sense recàrrec); senyalització interna de l’empresa/directori; places d’aparcament / zona de càrrega i descàrrega; zona enjardinada i àrees comunes de lliure accés; lloguer d’espais per emmagatzematge; climatització estiu/hivern. També compta amb serveis generals: bar-restaurant amb capacitat per a 300 persones; facilitat d’aparcament; espai climatitzat;

zona enjardinada amb la possibilitat de instal·lar carpes; edifici sense barreres arquitectòniques; lloguer de locals comercials i despatxos; serveis bancaris, consultoria, Mutua i assistència mèdica, correus, missatgeria, serveis de prevenció de riscos laborals; serveis i equipaments tècnics; wifi a totes les sales. Nodus proposa assessorament per al desenvolupament de serveis de valor afegit amb projectes de promoció, suport i col·laboració amb les empreses. Gestiona

Nodus assessora els emprenedors amb tasques diverses, des de promoure programes d’ajuts, subvencions R+D+I i línies de finançament fins a organitzar la Fira de Barberà Innova, un aparador de la innovació tecnològica

DIARI DEL VALLÈS

el directori virtual d’empreses del municipi “Catàleg de Polígons Industrials” de l’entorn empresarial de Barberà del Vallès. Promou programes d’ajuts, subvencions

R+D+I i línies de finançament; compta amb un Punt de la xarxa PIDI (Punt d’informació sobre I+D+i) de l’organisme estatal CDTI (Centro de Desarrollo Industrial);

té informació sobre espais disponibles als polígons industrials del municipi, així com oferta d’informació continuada a la web: www. nodusbarbera.cat. Organitza la Fira de Barberà Innova, un aparador de la innovació tecnològica; tallers de connexió Universitat i Empresa; seminaris, jornades i trobades tecnològiques i assessora i acompanya a la gestió de la innovació a la PIME. Impulsa projectes de cooperació, com les Jornades “Getting Contacts”, activitat de networking o xarxes relacionals entre empresaris i professionarls (B2B, B2C); o la nit de l’empresa, esdeveniment que té com a objectiu promoure i donar visibilitat al teixit empresarial local.

El centre de negocis disposa d’oficines i despatxos per llogar, dotats de tots els serveis adients: d’atenció de trucades telefòniques de forma personalitzada, serveis d’administració i atenció al client, recepció de missatgeria; servei de reprografia i assistència tècnica informàtica, entre altres

Nodus celebra el seu 25è aniversari a Barberà del Vallès L’esdeveniment ha comptat amb la participació de la Consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón i de l’alcaldessa de Barberà, Silvia Fuster. Ahir la tarda es va celebrar l’acte commemoratiu dels 25 anys de la creació del Centre de Negocis Nodus, a Barberà del Vallès. L’esdeveniment s’ha desenvolupat en el marc de les pròpies instal·lacions del centre. Ha encetat amb la presentació de Juanjo Villalobos, gerent de Getting Contacts, qui ha expressat que era motiu de satisfacció haver assolit aquesta fita dels 25 anys, elogiant el Centre com a referent d’emprenedoria i dinamització. Tot seguit ha fet un parlament Àngels Chacón, Consellera d’Economia i Coneixement, que ha felicitat el Centre, afirmant que conjuga l’empenta del passat amb la projecció de futur i ha reconegut la visió que van tenir aquells que van engegar el projecte. Ha esmentat, però, els reptes de la revolució 4.0 i hi emès certes dades, com que de les 618.000 empreses catalanes, només prop d’un 50% encara no havien adoptat les mesures oportunes per fer-ne front. Després, s’ha passat a reconèixer, mitjançant un guardó, la tasca dels qui van encetar, promoure, ajudar o viure experiències

QUALITY NETWORKING PER A LA TEVA EMPRESA: Localitzador de clients Xarxa comercial Esdeveniments Presentacions

al Nodus, sobresortint la menció a Sebastià Gallardo, tinent d’alcalde de la ciutat a l’època i dinamitzador del projecte Nodus, ja traspassat, a qui hi ha ret un homenatge l’alcalde d’aleshores, José Antonio Robles. Finalment, ha clos el tron d’intervencions l’alcaldessa de Barberà, SÍlvia Fuster, qui ha felicitat aquells que han fet possible el Centre de negocis, polítics, emprenedors i treballadors, ha aprofitat per subratllar l’efectivitat de les iniciatives públic-privades i ha fet un elogi final al municipi de Barberà.

DIARI DEL VALLÈS

ENTREVISTA A:

SÍLVIA FUSTER ALAY Alcaldessa de Barberà del Vallès

"La política s'ha de demostrar, no només parlar i prometre sense complir"  @VALLESECONOMIC Després de dur a terme l’entrevista, tenim clar que es podrien posar diversos adjectius a la Sílvia: extravertida, prudent, valenta, amable, oberta, autoexigent, ferma, responsable, enèrgica, reflexiva, treballadora, honesta,... i també, atenta, amb un “savoir faire” impecable en la seva qualitat com a amfitriona: arribem quasi tres quarts d’hora tard -ai, aquestes pluges i els seus efectes sobre el trànsit!- i, en lloc de pronunciar algun retret, ens rep amb els braços oberts i el somriure càlid, acollidor. Perquè la Sílvia Fuster Alay, alcaldessa de Barberà del Vallès, és així, transparent -com la seva gestió-, i deixa entreveure les seves virtuts a través de les paraules, però també amb els gestos. Ens podria fer cinc cèntims sobre on i quan va néixer, què i on va estudiar, quins hobbies té? Vaig néixer el 1974 a Sabadell, tot i que això és un factor conjuntural, perquè a Barberà no n’hi havia pas hospital (tampoc ara). Però sóc barberenca de cap a peus, perquè Barberà és la ciutat que m’estimo, on vaig créixer i que he vist evolucionar. Vaig anar a l’escola Can Serra i després a l’Institut La Romànica, totes dues, institucions de titularitat pública -jo aposto per l’ensenyança pública i la meva filla n’és l’exemple-. Després, vaig estudiar la carrera d’Infermeria a la UAB, fent les pràctiques a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Igualment, vaig cursar aquí l’especialitat, infermeria quirúrgica i, finalment, també hi vaig acabar treballant uns anys. Paral· lelament feia Atenció Primària, la qual cosa em va permetre tornar al meu municipi, on vaig finalment ubicar-me a Pediatria, que

és un àmbit que m’estimo molt, perquè els infants et transmeten un peculiar tipus d’alegria i, fins i tot, t’acaben tornant un mica com ells. Treballar amb ells té un valor afegit. Per què vaig decidir estudiar infermeria? Bé, a més que era una professió que m’agradava, estava la meva vocació de servei: ajudar les altres persones és molt enriquidor, tot i que, en el cas de la sanitat no és gens fàcil, perquè has de tenir les idees molt clares per atendre la gent com cal i sang freda per poder enfrontar determinades situacions d’emergència. Com a professional de la sanitat, segurament haurà viscut algun moment anecdòtic que li hagi commogut per la seva humanitat o fet riure per la seva hilaritat. Vol compartir algun? Bé, com a infermera he viscut moments durs i estones divertides, potser, lamentablement, més dels primers que no pas dels segons. Una vegada, a quiròfan, vam fer una intervenvió quirúrgica on va caler amputar una cama a una joveneta perquè tenia càncer a l’os. Va ser una terrible experiència. A més a més, haver de traslladar aquestes tragèdies a les famílies, fa més dolorosa l’experiència. Però, d’altra banda, també ens omple el cor quan transmetem bones notícies, és clar, compensen, perquè t’has de quedar sempre amb el missatge positiu; com ara, quan els infants, que saben que hi ha tècniques que fan mal, com punxar-los una injecció, van després darrere teu, cridant-te per fer-te un petó, “Sílvia, Sílvia!”. Fins i tot i hi havia vegades que em sortia, en una conversa formal, alguna paraula del singular llenguatge dels nanos! [riu].

Què li agrada més, sortir al cinema o veure la televisió a casa? M’agrada tot. Veureu, jo gaudeixo de tot el que faig. Òbviament, hi ha coses amb les quals em diverteixo més que d’altres. D’altra banda, tinc molt poc temps d’esbarjo, perquè hi dedico moltes hores al servei de la ciutadania, i per això veig poc la televisió -els canals informatius, sobretot-, perquè prefereixo gaudir amb la companyia de la meva família. També vaig al cinema, és clar, no és el mateix veure una pel·lícula en pantalla petita que en format gran. I a més a més tenim l’afegit de les crispetes [riu]. Tot i que també m’agrada el teatre. De les últimes representacions que he vist, vaig gaudir molt amb “El fantasma de Canterville”, encapçalada pel gran Joan Pera -la vaig veure a Barberà, te-

“La Generalitat ha de dotar de més recursos públics als pilars més bàsics, és a dir, a l’educació, la sanitat i la seguretat”

nim una programació molt bona a la nostra sala-. I “La plaça del Diamant”, interpretada per una extraordinària Lolita. Com a monologuista, recordo especialment el Pepe Rubianes, que entretenia molt al públic. Ai, tant de bo que si tinguéssim encara al Pepe, amb la falta que ens fa riure avui dia!

DIARI DEL VALLÈS

“Si ets una persona honesta, la política és un treball molt dur. Jo m’hi deixo la pell cada dia perquè Barberà tingui tot el que es mereix”

La Plataforma Ciutadana per Barberà va néixer el 2003. Què o qui la va fer va prendre la decisió de capbussar-se dins la política? Jo treballava al CAP i col·laborava a l’escola d’infermeria de la Creu Roja, quan van contactar amb mi per exposar-me el projecte polític que volien engegar a Barberà, sabent, com sabien, del meu compromís amb les persones. Es tractava, ni més ni menys, que de muntar un partit polític per desenvolupar unes iniciatives molt engrescadores. Però jo era, i sóc, molt autoexigent i responsable i, abans d’engegar, volia pensar-ho bé, perquè, si tirava cap endavant, no seria per fer la feina a mitges, sinó per involucrar-me al cent per cent. Em van donar vint-i-quatre hores per reflexionar! [riu] La veritat és que mai m’havia plantejat entrar en la política, tot i que n’estava al corrent, perquè sempre m’ha agradat estar informada. Per què vaig decidir-me? Veureu, en política, es poden fer dues coses: una, criticar i no fer res i l’altra, implicar-te i demostrar que el que tu penses per a la teva ciutat es pot dur a terme. La política s’ha de demostrar, no només parlar i prometre sense fer. Aquest és el valor afegit que tenim al nostre partit polític, des d’un bon començament. I crec, sincerament, que aquest treballar fort que hem portat a terme a l’alcaldia, ha deixat palès això. Tindria algun consell per a les persones que volen començar en política? Consell no. En tot cas puc fer una recomanació. Veureu, crec que estem en una època complicada per la política: els polítics hem perdut credibili-

tat. A mi em molesta molt la frase “tots els polítics sou iguals”, perquè s’ha de saber separar el blat de la palla. Anem a pams: el poder pot arribar a corrompre, això és indiscutible i tampoc és inusual perdre el cap quan els calers que es gestionen no són teus; però cadascun ha de ser responsable del que fa. Dit això, a mi em molesten molt les generalitzacions sobre els polítics. Jo, per exemple, porto gairebé quatre anys al capdavant d’aquesta alcaldia i, si m’he significat per alguna cosa, és per la transparència, potser més i tot del que estableixen les normes. Sóc molt rigorosa a l’hora de treballar i tothom ho sap, això, de la mateixa manera que coneixen les línies que he traçat. Em considero molt legalista en el sentit que s’ha d’actuar dins dels límits que marca la llei; una altra cosa és que no ens agradin les lleis, però en lloc d’esbiaixar-les de qualsevol manera, el que s’ha de fer és lluitar per canviar-les, però dins del marc institucional que regeixi el moment. Responent a la pregunta, diria als qui estiguin temptats d’entrar en política, que siguin valents, que no mirin enrere i, sobretot, que no mirin cap a una altra banda. La política pot ser molt bonica si s’és honest amb un mateix i amb els qui han dipositat en tu la confiança. També s’ha de ser una persona molt treballadora, perquè sempre hi ha molta feina a fer i, tot i que potser des de fora es pot visualitzar la tasca política com una feina tova, us ben asseguro que, si t’ho prens amb professionalitat i dedicació, com el servei públic que és, és ben dura, encara que resulta molt gratificant impulsar els canvis que havies projectat i veure com finalment es materialitzen. Ara, per exemple, estem treballant per poder realitzar una passarel·la que comuniqui el centre comercial Baricentro (el més antic d’Espanya, per cert) amb la ciutat, perquè així la ciutadania no hagi de jugar-se el físic vorejant la carretera o inclús travessant l’autopista. Tenim unes eleccions el pròxim 2019 i espero poder acabar aquest i d’altres projectes, perquè això voldrà dir que hem materialitzat projectes que han estat un somni des que jo era petita.

El pròxim 2019 hi haurà eleccions municipals. Tornarà a presentar-se sota les sigles de la Plataforma Ciutadana per Barberà? No hi ha cap partit d’àmbit autonòmic o inclús estatal que l’hagi temptat? Déu ni do! [riu] Mireu, malgrat tot, ara per ara, tinc dipositada la meva confiança plena en el partit que vaig fundar amb els meus companys i companyes. Avui dia encara estic engrescada, entre altres coses perquè puc expressar els meus pensaments lliure i voluntàriament i, avui per avui puc dir el que penso igual que el primer dia, i això és una vàlua. Però, repeteixo, encara em queda il·lusió i força i em sento molt emparada pels meus companys i companyes de partit i per tota la gent que dona suport, desinteressadament, a aquest projecte. Per això em presentaré de nou el pròxim 2019 a l’alcaldia de Barberà. Ens queda molt per fer. Quins són els eixos a què dedicaria el seu pròxim mandat, en cas de resultar elegida? Serien una mica la continuïtat d’aquest projecte. Veureu, nosaltres vam presentar un programa electoral el 2015, del qual hem complert un 90%. Per això us recalcava abans que els polítics no només han de dir sinó que han de fer. I jo ho puc verificar les meves promeses amb fets. També, tot i aquesta continuïtat esmentada, tenim línies noves d’actuació, és clar, encara que per prudència política no puc desvetllar. Però us puc dir, generalitzant, que el nostre eix principal és seguir lluitant per millorar la vida de tota la ciutadania barberenca, afavorint les virtuts ja demostrades i esforçant-nos per millorar les mancances. A Barberà es troba ubicat el centre de negocis Nodus, que celebra aquest any el seu 25è aniversari. L’Ajuntament té previst emprendre alguna iniciativa especial per commemorar aquest esdeveniment? Efectivament. Fa vint-i-cinc anys hi va haver uns polítics amb visió de futur que van fer una aposta decidida per l’emprenedoria a la

“El nostre país pateix molts problemes i mancances, ja sigui en àmbits com l’educació, la seguretat, o la sanitat; en aquest, que conec, sé que tan sols la dignitat i l’excel·lència dels professionals que hi treballen fan possible avançar el dia a dia i evitar el col·lapse total”

ciutat. Ara mateix, la meitat del municipi (quatre d’uns vuit quilòmetres quadrats) són polígons industrials. És a dir, es pot afirmar que va ser una iniciativa que va reeixir, perquè avui Barberà té una indústria potent i en gran part és gràcies al Nodus, que fa una molt bona tasca, com s’ha evidenciat durant l’època de la crisi. No podíem, doncs, deixar sense celebrar aquest esdeveniment, i tant de bo que puguem commemorar altres vint-i-cinc anys més amb el nivell d’èxit assolit! Ens pot transmetre un missatge optimista pels vallesans en general i pels nostres lectors en particular? Potser, per la meva professió, estar en contacte amb les alegries i les penes, perquè la ciència, malauradament, no té solució per tot, he crescut com a persona i he pres consciència dels problemes de la gent i de les seves alegries quan es resolen i de les seves penes o frustracions quan no. El millor missatge que us puc transmetre és: gaudiu de la vida, cuideu la vostra salut -ho sento, em surt el meu vessant professional [riu]-, prengueu la vida amb il·lusió, gaudiu de les coses bones de la vida, feu com deien els romans, carpe diem, aprofiteu el moment, que la vida no sabem quan s’acaba.

DIARI DEL VALLÈS Josep Ballbè Periodista  @DiariDelValles

S’en volen anar per la tangent REDACCIÓ

€ mensuals. Àdhuc, sense ni tan sols trepitjar la seu de la Caixa.

El pròxim 29 de març de 2019, farà deu anys que el Banc d’Espanya va intervenir la primera Caixa d’estalvis espanyola. M’estic referint a la CCM (caixa de Castella La Manxa). Aquell fou el tret de sortida d’una immensa crisi que encara cueja. Aproximadament s’hi van esmerçar cent mil milions d’euros. Una xifra imponent de la qual la mateixa autoritat monetària ja va reconèixer que als volts d’uns quaranta mil mai no es retornarien al Tresor públic.

Faig aquesta introducció per situar la tesi de què vull desenvolupar. Si fa no fa --tal com he insinuat al títol de l’article-- acabem de conèixer una notícia que esdevé una bomba de rellotgeria... Resulta que PSOE i PP cerquen eludir responsabilitats i un i altre es pensen tapar mútuament llurs vergonyes. És clar que l’adagi ho clava quan diu que “enlloc no hi ha un pam de net”. Se´n volen sortir impol·luts. Ultimen un document de conclusions en el marc d’una Comissió d’investigació sobre la crisi bancària (al Congrés dels diputats).

 @VALLESECONOMIC

A tall de curiositat, em permeto recordar que, a l’entitat esmentada, hi figurà com a membre del Consell de la Corporació industrial --al llarg d’uns 2 anys-- Ignacio López del Hierro, espòs de l’exsecretària general del P.P. (Mª Dolores de Cospedal). Una suposada tasca d’assessor que li reportà la “mòdica” xifra de 7.000

El text provisional de l’acord es té al més absolut dels secrets. Se sap que es pretén “matar el tema” de les caixes d’estalvi en el clima d’una entesa cordial. No endebades populars i “sociates” copaven alts percentatges de representa-

ció als seus consells. Per tot plegat, crec que tinc dret a aixecar la veu i mostrar una rotunda queixa. Estem passant una setmana prou convulsa a l’entorn més proper del principat. A la vaga dels metges d’atenció primària, s’hi han sumat professors i estudiants universitaris per l’augment de taxes. Bombers que exigeixen el retorn de les pagues extres, junt amb altres reclamacions. Personal de correus que vol un conjunt de mesures salarials, menys temporalitat i contractació de nous llocs de treball. Mentrestant, per contra, el govern d’en Quim Torra segueix ancorat en l’obstinació. Amb la barrina de l’independentisme i la renúncia o rebuig a una possible injecció econòmica de més de dos mil milions d’euros en no voler recolzar els pressupostos generals del govern del P.P... Ja no és a mi a qui

pertoca valorar el rerefons de tot l’entrellat. Sí, però, que certifico que és ben normal que la gent del carrer comenci a estar fins al capdamunt de retallades, bretolades, manca de compromís i presumpta incompetència d’una bona part dels polítics del nostre país. Són ells els qui han de demostrar --dia rere dia-- una actitud irreprotxable. No és així quan, sense un mínim esforç, la premsa recent ens recorda casos del tot punibles i bastos: · l’expresidenta de la Comunitat de Madrid (Cristina Cifuentes) i el seu màster de tripijoc. · el judici de les famoses targetes black de l’antiga Caja Madrid. · el mateix tema pel que fa al cas dels ERE a Andalusia · la petició d’ingrés a presó de n’Oriol Pujol (pel cas ITV). Pel que es pot deduir, n’hi ha de tots colors (polítics, volia dir). En conseqüència, cal exigir la tàctica del “qui la fa que la pagui”. No res d’anarse’n per la tangent (“de rositas” que diríem a la llengua d’en Cervantes).

Tamer Al-Kassimi Desenvolupador Multimèdia

 @TamerPress

Un grup de recerca xinés reivindica el primer naixement de bebès editats genèticament REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Tot i que les accions no han estat confirmades, l’escàndol està servit. He Jianku, professor de la SZU - Universitat de Ciència i Tecnologia de Shenzhen (Xina), va defensar, a una cimera sobre el genoma, l’edició genètica en humans, afirmant que havia editat l’ADN d’unes bessones per fer-les immunes al VIH del seu pare. L’edició genètica està prohibida gairebé a tot el món i, en aquest cas, la Xina no n’és una excepció. Des de la SZU ja han pres mesures, suspenent de sou i feina a l’equip de recerca, mentre s’investiga l’autenticitat de

l’anunci. De fet, el professor He romania en absència sense salari des del passat febrer. He Jianku, per la seva part, afirma que la universitat no estava al cas de la recerca i que la va finançar personalment. Què proclama el Professor He Jianku? Lulu i Nana són les bessones protagonistes involuntàries d’aquesta història. Van néixer aquest novembre amb tota normalitat i en bones condicions de salut, encara que hi havia plans per monitorar la seva salut fins a la majoria d’edat. Vuit parelles van registrar-se voluntàriament per formar part del grup de recerca. El requeriment

era que estiguessin formades per pares positius en VIH mentre que les mares eren negatives. De les vuit parelles, una va abandonar el projecte. El professor He es va disculpar perquè el projecte es va filtrar precipitadament i ha causat la detenció d’altres proves clíniques que estaven en marxa. Tot sembla indicar que hi ha una altra gestació editada genèticament en les primeres setmanes. La seva recerca, que ha estat remesa a una publicació científica per tal de ser revisada, està doncs, totalment aturada. Durant la seva participació en la cimera sobre l’Edició del Geno-

ma Humà de Hong Kong, es va mostrar erràtic en les seves explicacions, tot i que la comunitat científica present va mostrar-se convençuda que, efectivament, el projecte del qual parlava havia estat portat a terme. El professor va destacar l’estigma de ser portador del VIH/SIDA a molts països i, especialment, a la Xina, així com la importància de la família en una societat com la del gegant asiàtic. Igual que en el cas de la publicació científica (de la qual no va donar el nom), va afirmar que alguns importants científics relacionats amb la genètica li van proporcionar feedback, tot i que tampoc en va donar els seus noms.

AF PAG 25X35 CM_25A NB_LINEA VALLES.pdf

DIARI DEL VALLÈS

22/11/18

15:58

ANIVERSARI C

25 ANYS AL CENTRE DELS NEGOCIS OFERINT ELS MILLORS SERVEIS A LES EMPRESES

CMY

COMPETITIVITAT

PROMOCIÓ

INNOVACIÓ

DESPATXOS EQUIPATS

700 m

D’OFICINES LLOGADES

AUDITORI I CENTRE DE CONVENCIONS

80 ESDEVENIMENTS DE GRAN FORMAT

SALES DE FORMACIÓ I REUNIONS

SALA POLIVALENT 600 M2

5.000 h.

200

DE SALES MULTIFUNCIÓ LLOGADES

ESDEVENIMENTS EMPRESARIALS

GALERIA DE SERVEIS

600 m

DE LOCALS LLOGATS

EMPRESES INSTAL·LADES

200 EMPRESES S’HAN ALLOTJAT AL CENTRE

Col·laboradors

NODUS BARBERÀ C/ Mogoda, 1 Pol. Ind Can Salvatella. 08210 Barberà del Vallès | Tel. 93 729 72 72 | info@nodusbarbera.cat | www.nodusbarbera.cat

DIARI DEL VALLÈS José Luis Rodríguez Espantoso Enginyer Tècnic Industrial  @DiariDelValles

Niñ@ sin tiempo, futuro trabajador insatisfecho REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Un niño o niña ha de disponer de tiempo para poder jugar en el parque o plaza, con niños de su edad, más grandes y más pequeños e, incluso, tener tiempo para aprender a aburrirse, y esto último también es muy importante según diversos profesionales de la psicología infantil y juvenil. Cuando juegan en las plazas o parques, desarrollan y potencian habilidades propias de su edad, sin estar en ambientes controlados: la socialización, la imaginación, la paciencia, etc. Ahora bien, qué hacen nuestros niños actualmente: extraescolares y deberes. De forma concisa, puedo generalizar diciendo que gran parte de las extraescolares, son con actividades dirigidas o pautadas, y esas dos características son la gran diferencia con lo que pasa en la plaza o calle, donde son ellos quienes dirigen las relaciones y los juegos. Si nos paramos un poco a observar los deberes, podríamos decir que son actividades y ejercicios que refuerzan lo impartido en el colegio. Eso sería adecuado, si desde el centro docente se

www.

EDITORS

PARTNERS

AGENCY

m MOMENTUM.BARCELONA

practica con consciencia y coordinación entre los profesores. Si no se hace así, es como un trabajador que se lleva trabajo a casa, un día tras otro, y así años y años, es decir la “jornada laboral extendida” de un estudiante, se alarga a casi todo el día, y no digamos si, además, tiene alguna actividad extraescolar. Ya se ha presentado el concepto de “jornada laboral extendida de un estudiante”, la cual él la considera normal, dado que ese ha sido su patrón de vida. Ahora este estudiante se incorpora al mundo laboral, donde para él, lo normal es que su esfuerzo o jornada laboral se extienda a 10 o más horas, dado que es lo que él está acostumbrado y, además, es fácil que sus compañeros lo hagan también. Por otro lado, es normal pensar que, cuando se entra en el mundo laboral, para conseguir algo importante en la vida, se ha de dedicar horas. Es cierto, pero hasta un límite, ya que si no se es consciente, puede suceder que la persona se sienta presionada por no poder reducir el ritmo, para no perder lo ganado, y si eso se manteniendo en el tiempo puede dar lugar a estar “quemado

EL MÈTODE INFAL·LIBLE

PER A L'EVOLUCIÓ

I EL CREIXEMENT PERSONAL I EMPRESARIAL

por el trabajo”, o en el peor de los caso, un ictus o desarrollo de alguna enfermedad. No hay que olvidar que, además de comer y dormir adecuadamente, el celebro necesita “desconectar” de sus actividades habituales. Un trabajador con capacidad para desconectar del trabajo, es más productivo y feliz que, al final, la felicidad es lo que se persigue ¿no? ¿No es lo que queremos para nuestros hijos e hijas? Por otro lado, es importante destacar que, un trabajador manual, no se lleva la máquina a casa. Es decir, cuando finaliza su jornada, le cuesta menos trabajo desconectarse que al actual trabajador intelectual, o trabajador del conocimiento, el cual puede seguir trabajado fuera de la empresa, agotando más y más su “músculo” de trabajo, el celebro, y entonces es cuando se intenta paliar los efectos negativos con técnicas como el “mindfulness”, relajación, psicofármacos, u otros. Si ahora observamos a nivel de comunidad, veremos que con mayor frecuencia se oye hablar de las zonas donde se vive mejor, la población con mayor sen-

Ya se ha presentado el concepto de “jornada laboral extendida de un estudiante”, la cual él la considera normal, dado que ese ha sido su patrón de vida.

sación de más felicidad, mayor esperanza de vida, se comparan países respecto a las jornadas laborales, sus índices de conciliación laboral, etc. por lo tanto, está creciendo esta preocupación. Quizás, esa frase mítica que describe al Programa de Agenda 21, respecto al cuidado del planeta, y que viene a decir “piensa globalmente, actúa localmente”, pueda aplicarse también a este caso. Resumiendo, esos niños que se acostumbran desde pequeños a estar ocupados, con actividad desde que se levantan hasta que se acuestan, pueden tener más números para poder ser trabajadores insatisfechos en el futuro y, por lo tanto, no poder aportar lo mejor de si mismos a su entorno y sociedad.

DIARI DEL VALLÈS Xavi Roca-Cusachs Pericas Formador en Liderazgo Armónico y fundador de eliteschool.es y humanleadership.net

 @EliteSchool_es

El valor de ser humano en la era de las máquinas REDACCIÓ

los cambios en las máquinas? ¿Quién tendrá las ideas geniales?

Leo con enorme sorpresa la facilidad con la que las empresas se desprenden del 10%, 20% de sus trabajadores, como si fueran cromos.

Eso sólo lo pueden hacer las personas. Siri, Alexa o la señora tan optimista de Google sólo se pueden basar en los datos pasados, no son capaces de comprender las emociones y empatizar, por mucho que lo intenten o lo simulen. Puede ser que en el futuro sean capaces de optimizar productos, optimizar placas solares, reducir costes de embalaje o incluso crear soluciones más sencillas basadas en productos ya creados, y seguro que lo harán mejor que nosotros.

 @VALLESECONOMIC

Y me quedo alucinado porque de golpe te encuentras con un grupo de trabajadores a quienes tienes confianza, que están vinculados, que tienen tiempo libre para crear lo nuevo... Y lo único que se les ocurre es despedirlos. ¿Realmente eso es todo el potencial que le sabemos ver a las personas? ¿No somos capaces de mantenerlas en el barco y que se generen un sueldo? Es evidente que nos encontramos en la época de la inteligencia artificial, de la automatización y de la robotización, ¡bienvenida sea!

Lo que jamás podrán hacer es crear objetos, conceptos, formaciones de cosas realmente nuevas, que no parten del pasado. Aquí necesitamos parar por un momento y hacernos una pregunta esencial: ¿De dónde sale la creatividad?

Algunos se pensarán que por dedicarme a la humanización soy contrario a las máquinas, ¡pero justamente al contrario! Las máquinas son ya el presente para muchas empresas y cada vez tienen que serlo más en mayor medida. Es urgentísimo que desde las empresas digitalicemos todo aquello que sea posible, que liberemos a los trabajadores de las tareas rutinarias y repetitivas que aborrecen a las personas y las duermen (sí, las duermen: pasarse todo el día repitiendo el mismo movimiento o haciendo la misma tarea hace que las personas pierdan creatividad, ilusión, ganas de trabajar y sobretodo de vivir). Ahora bien, cuando consigamos digitalizar toda la empresa, ¿echamos todos los trabajadores a la calle? ¿Y quién estará creando nuevos productos? ¿Quién empatizará con los clientes? ¿Quién programará

¿De la necesidad? ¿De la urgencia? Se hizo un estudio en granjeros indios de caña de azucar que reciben los ingresos una vez al año. Una larga temporada la pasan sufriendo para sobrevivir hasta que al fin venden y tienen su ingreso. Lo que descubrieron en el estudio es que cuando tenían dinero eran mucho más capaces de pensar a largo plazo que cuando estaban ocupados con los problemas urgentes. De alguna forma eso se podía medir en su coeficiente intel·lectual: eran más listos cuando tenían dinero, cuando podían vivir relajados. ¿A alguien le suena el estrés en la empresa de «todo tiene que ser para ya»? Bien, sigamos. Los monos en cautividad, que no tienen que preocuparse por la comida, con mucho tiempo libre, en ambientes sin riesgos (raramente tiene consecuencias negativas equivocarse),

son mucho más abiertos a investigar y ser creativos. Ante un objeto nuevo se abalanzan a probarlo y experimentar. Por contra, monos que venían de estar libres, con temor y desconfianza, tardaron hasta 7 meses en acercarse. ¿A alguien le suenan las broncas por equivocarse? ¿A alguien le suenan las risotadas por proponer cosas absurdas? Y a todo esto seguimos sin comprender de dónde sale realmente la creatividad. Así que tendremos que acudir a los genios a ver si nos dan una pista: Gerd Gigerenzer, director del instituto Max Planck para el Desarrollo Humano, autor del libro Gut Feelings: The Intelligence of the Inconscious, se describe como alguien intuitivo y racional. “En mi trabajo científico, tengo presentimientos. No puedo explicar siempre por qué creo que cierto camino es el camino correcto, pero tengo que confiar en esa sensación y seguir adelante (artículo de Forbes).

Siri, Alexa o la señora tan optimista de Google sólo se pueden basar en los datos pasados, no son capaces de comprender las emociones y empatizar, por mucho que lo intenten o lo simulen. “Voy a tener que agradecer a la visualización por todo lo que he inventado.” “También hice las correcciones por medio de visualización en la mayoría de mis inventos, y los terminaba de esa manera, mediante la visualización mentalmente resuelvo ecuaciones matemáticas complejas. Por ese don que tengo, voy a recibir la distinción de Alto Lama en el Tíbet.”

La intuición es el mayor indicador de inteligencia.

¿Así que de dónde sale la creatividad? 1- ambiente relajado sin presión ni urgencias, 2- ambientes de experimentación sin castigo del error ni de las ideas absurdas, 3- inutición, 4- visualización.

Sorprendente. ¿Si probamos con Einstein?

Y ahora, ¿qué hacemos con todos los trabajadores? ¿Despedirlos?

“La mente intuitiva es un don sagrado y la mente racional es un siervo fiel. Hemos creado una sociedad que honra al siervo y ha olvidado el don”.

Pues no. Hay que prepararlos para que sean los creadores de nuevos productos y tendencias, que experimenten, que jueguen, que sueñen, que creen prototipos, que diseñen experimentos para testearlos y que lleven a la realidad aquellos que tengan éxito.

¿Su afirmación?

Vayamos a uno de los grandes genios, alguien que predijo hace 120 años que existiría el wifi, los teléfonos móviles, los drones, los aviones comerciales de alta velocidad y hasta el empoderamiento de la mujer, porque él sí supo ver el futuro y por lo tanto es una referencia en el proceso de creatividad. Nikola Tesla:

Ésto es el valor de los humanos del futuro. Ahora puede parecer surrealista, pero mañana será lo más realista. ¿Te adelantas o esperas a que otros lo hagan por ti?

DIARI DEL VALLÈS KarlesK (Carles Casals) Coach Financer, Conseller Patrimonial i CEO de Kapital Traders  @KarlesKcasals

Para una inversión SANA, ¡¡diséñate tu triángulo de inversión!! REDACCIÓ

Para ello utilizaremos el “Triángulo de la Inversión”.

Aún no me he encontrado a nadie que sepa diseñar de forma correcta su distribución financiera en cuanto a la inversión.

Vamos a dibujar un triángulo y los dividimos en tres partes (ver esquema). En la parte de abajo es donde tendremos más capital; en la parte central menos y en la parte alta muy poco.

 @VALLESECONOMIC

¿Qué quiero decir con esto? Que la mayoría de nosotros nos dejamos guiar por los consejos que nos dice nuestro gestor bancario; casi siempre son puntuales y obedecen a la realización de sus objetivos… Nadie nos ha dado formación para fomentar nuestro ahorro y que una vez producido sepamos qué hacer con él para, además de conservarlo, obtener un rendimiento. ¡Hay que ponerse en marcha y buscar a un asesor financiero o consejero patrimonial que nos ayude a diseñar nuestro plan! En este post no os voy a hablar de estrategias para fomentar el ahorro, ya lo hemos tratado en otras ocasiones y en un futuro lo seguiremos viendo. Hoy vamos a ver cómo distribuir el capital de forma SANA, para obtener una protección y un rendimiento aceptable (por encima del IPC).

Ejemplo de persona conservadora: con un capital de 100.000€, la misión es conservarlo y obtener un poco de beneficio en un plazo 5 años. El 70% del capital lo pondremos en la parte baja del triángulo, a un producto garantizado con un rendimiento estimado del 1% al 3% anual. El 25% del capital lo pondremos en la parte central, en un producto de renta variable que nos proteja el 85% de este, con rendimientos estimados del 6% anual. Finalmente, un 5% del capital lo pondremos en la parte alta del triangulo, y lo invertiremos en Criptomonedas, tokens de nueva creación, con rendimientos estimados del 100% anual. Si hacemos los cálculos en 5 años tendríamos: Parte baja: 70.000€ en 5 años obtendría de 73.500€ a 87.500€

Parte central: 25.000€ en 5 años obtendría de 21.250 a 32.500€. Parte alta: 5.000€ en 5 años obtendría de 0 a 25.000€.

Por lo que, aún siendo una persona conservadora, podemos buscar ganancias del 45% en 5 años.

Por tanto podríamos decir que en el peor de los casos tendríamos un capital a 5 años de 94.750 y en el mejor de los casos de 145.000€.

Busca un buen Consejero Patrimonial que te ayude en la elección de productos, ordénalos según tu triángulo y espera a que el tiempo te dé los frutos. Podrás dormir tranquilo ya que tu capital estará controlado…

Como habéis visto el capital está prácticamente protegido al 100% y con un riesgo de perder 5.000€. Lo que tenemos es la posibilidad de ganar 45.000€.

En www.karlesk.com, podemos ayudarte, somos especialistas cualificados.

Seguramente el rendimiento se quedaría en una fase intermedia...

Estamos aquí para ayudar a tu economía a crecer… ¡nos vemos en el siguiente post!

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL

Societat

Una conferència rememora el paper dels voluntaris sabadellencs a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) Gran Guerra”, a càrrec de Rossend Lozano Moya. Organitza: Ajuntament de Sabadell.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’acte, que també va explicar la importància de la indústria bèl·lica a Sabadell a l’època, s’emmarca dins del cicle “Sabadell i la Gran Guerra”. El passat dimarts dia 27, el Museu d’Història va acollir la conferència “Els sabadellencs al front i a les fàbriques durant la Primera Guerra Mundial”, a càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja, professor i membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (UAB). L’activitat formava part del programa “Sabadell i la Gran Guerra”, que commemora el 100 aniversari de la final d’aquest greu conflicte (1914-1918). Durant l’acte, es va explicar que, com a conseqüència de la francofília latent en la societat catalana al tombant del segle XX, hi va haver una nombrosa participació de catalans a la Gran Guerra (1914-1918). Els sabadellencs, com els catalans establerts en altres ciutats de la Catalunya industrial, van aportar a França un nombre petit de militars voluntaris, en comparació amb altres comarques més pageses, el nombre del qual va ser relativament més gran. També es va explicar que hi va haver un contingent important de treballadors especialitzats que van participar en l’esforç de guerra, especialment a les fàbriques i tallers que fabricaven munició i material bèl·lic. Aquesta mà d’obra, que a hores d’ara no es pot quantificar, ha quedat amagada per l’aura llegendària dels anomenats “voluntaris catalans”, enrolats en unitats franceses, com ara la Legió Estrangera, i que van ser una eina propagandística del catalanisme del moment. Hi sobresurt una dada esgarrifant, i és que, d’entre els “voluntaris catalans” nascuts a Sabadell, es documenta amb certesa la identitat dels soldats morts. També s’analitza el cas dels “espies sabadellencs”, afusellats a Bordeus el 1917, i les seves connexions a la península.

Dijous, 13 de desembre. A 2/4 de 7 de la tarda. Gremi de Fabricants de Sabadell (carrer Sant Quirze, 30). “Conferència Les vagues a Sabadell durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)”, a càrrec de Rafael Luque. Organitza: Fundació Bosch i Cardellach.

Inferit de la investigació dels arxius locals, s’ha exposat també que aquests permeten copsar un fenomen molt important en un conflicte global com ara el de la Gran Guerra: els fluxos de desertors i d’insubmisos francesos. COMMEMORACIÓ SABADELLENCA DE LA GRAN GUERRA La Primera Guerra Mundial va assolar Europa i el món del 4 d’agost de 1914 a l’11 de novembre de 1918, i va deixar una forta empremta a Sabadell, encara que Espanya no hi va participar directament a la conflagració. Abans de 1914, Sabadell era una ciutat amb notables connexions europees en el terreny econòmic, polític i cultural. Durant el desenvolupament del conflicte, aquesta relació va assolir unes dimensions excepcionals. El creixement de la indústria llanera, la conflictivitat laboral i l’auge del sindicalisme, no van ser els únics efectes. La creativitat cultural, els posicionaments polítics i l’efervescència del conflicte viscuda a la premsa local, fa que poques ciutats catalanes reuneixen aquest cúmul de circumstàncies determinades o influïdes pel conflicte europeu. Aquesta relació va plantejar la conveniència d’una reflexió sobre els vincles europeus amb la ciutat a partir d’aquesta experiència de 1914-1918. Per això “Sabadell i la

Gran Guerra” pretén acostar a la ciutadania l’experiència sabadellenca de 1914-1918 a través de diverses iniciatives, empeses de manera conjunta i coordinada per l’Ajuntament de Sabadell, la Fundació Bosch i Cardellach i les entitats que conformen la Taula de Relació d’Entitats de Sabadell de la que en formen part un total de 52 ens ciutadans. No hi ha massa ciutats catalanes que reuneixen un cúmul tal de circumstàncies determinades o influïdes per la Gran Guerra com la nostra. I per això es va encetar aquest cicle d’activitats, posades en marxa des de l’1 d’octubre. QUANT AL CALENDARI DELS PRÒXIMS ACTES, RESTA AIXÍ: Dimarts, 4 de desembre. A les 7 de la tarda. Fundació Bosch i Cardellach. Espai Cultura (carrer d’en Font, 25). Conferència “L’aigua com a motor ciutadà a la Gran Guerra. Lluites i solucions per a l’escassetat d’aigua a Sabadell. El cas de la ‘Liga de Defensa de las aguas del Río Ripoll y de sus afluentes y derivados’, 1912-1918”, a càrrec d’Eduard Masjuan. Organitza: Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Delegació del Vallès. Dimarts, 11 de desembre. A les 7 de la tarda. Museu d’Art de Sabadell (carrer de Sant Antoni, 13). Conferència “L’art sabadellenc als anys de la

Dimarts 15 de gener. A 1/4 de 8 de la tarda. Escola Pia de Sabadell (carrer de l’Escola Pia, 92). Conferència 1918: “100 anys de l’Escola Pia a Sabadell. L’ensenyament en temps de guerra”. Ponent a determinar. Organitza: Escola Pia de Sabadell. Dijous 17 de gener. A les 7 de la tarda. Acadèmia Catòlica de Sabadell (carrer de Sant Joan, 20). Conferència “L’Acadèmia en el temps de la Gran Guerra”, a càrrec de Josep Lluís Martin Berbois. Organitza: Acadèmia Catòlica de Sabadell. Divendres 18 de gener. A les 7 de la tarda. Casal Pere Quart (Rambla, 69). Exposició “Projectant Sabadell durant la Gran Guerra”. L’exposició es podrà visitar fins al 31 de gener. Organitza: Òmnium Cultural de Sabadell. CONTROVÈRSIA AMB EL NOMBRE DE VOLUNTARIS CATALANS Existeix controvèrsia entre els historiadors al voltant del nombre de voluntaris que hi van participar en la guerra en el bàndol francès. Així, podem trobar un ventall que varia dels 954 soldats, que és el que assenyala l’estudi de l’historiador David Martínez i Fiol, basat en els arxius del doctor Joan Soler i Pla i en documentació de la Legió Estrangera, fins a la xifra -probablement poc rigorosa- de 20.000 que el diari Avui va consignar en la seva edició del 3 de maig de 2008, passant per una altra investigació que l’esmentat Martínez Fiol fa, juntament amb altre historiador, Joan Esculies, i que manifesta un nombre de 12.000 catalans participants en la Gran Guerra.

DIARI DEL VALLÈS

SABADELL Societat

Deu anys d’investigació proporcionen una nova varietat de ceba El bulb va ser presentat en un acte juntament amb els vins, blanc i negre, d’Arraona.

del d’agricultura de proximitat a Sabadell. L’acte també tenia per objectiu posar en valor i promoure els productes locals i de proximitat i conscienciar perquè l’activitat agrària es mantingui al rodal.

Sabadell té dos nous productes al mercat. El vi Arraona d’enguany -en les seves varietats, blanc i negre- i la ceba de Sabadell, que es van presentar el passat dimarts a la Casa Duran, en el marc de la jornada informativa Impuls al mo-

Respecte al projecte de la ceba de Sabadell, la Fundació Miquel Agustí és l’encarregada dels treballs de selecció i caracterització agronòmica que s’han portat a terme durant els darrers deu anys a diverses finques de Sabadell, amb l’objectiu de tro-

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

bar un producte adequat a les necessitats actuals. Josep Maria Villagrasa, xef de Can Feu i, present en l’acte, va elaborar, in situ, una sèrie de plats amb aquesta ceba i va destacar la dolçor, la qualitat i l’acceptació d’aquesta nova varietat local. De bon principi, s’han cultivat pocs quilos de ceba i la collita ja s’ha venut a diferents parades d’agricultors locals del Mercat Central. Ara bé, els pagesos del rodal que ho vulguin, poden demanar lla-

vors d’aquesta varietat de ceba a la Regidoria de Sostenibilitat per poder-ne plantar. A la presentació dels vins Arraona, blanc i negre, es va explicar que s’han produït unes 3.000 ampolles amb la collita de raïm que es va fer a les finques municipals del Parc Agrari l’any 2017. Amb aquesta segona anyada d’aquest vi, es vol fer una aposta per un producte de qualitat i d’agricultura social per produir-lo.

Societat

Sabadell acull la reunió plenària de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya

L’Escola Pia de Sabadell commemora el seu 200è aniversari

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El plenari, reunit al Museu d’Art, va comptar amb la participació de Consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs. El plenari de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (XMAC) es va reunir el passat dilluns al Museu d’Art de Sabadell. A l’acte, els membres de la Xarxa van tractar diversos temes, entre els quals destaquen les qüestions relatives a la governança i el calendari de les activitats que aquest organisme portarà a terme durant el pròxim any 2019. A l’acte van assistir la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, que van ser rebudes per l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i per la regidora de Cultura, Montserrat Chacon.

A més del Museu d’Art de Sabadell, hi havia convocats els directors de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, Museu d’Art de Girona, Museu de l’Empordà, Museu de Reus, Museu de Valls, Museu de Manresa, Museu Frederic Marès, Museu Episcopal de Vic, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Consorci del Patrimoni de Sitges, Museu de la Garrotxa, Museu d’Art Jaume Morera, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu Abelló, Museu d’Art Modern de Tarragona, Museu d’Art de Cerdanyola, Fundació Apel·les Fenosa, Museu Nacional d’Art de Catalunya. La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya es va fundar l’any 2014 amb la idea de cohesionar els diversos museus, promoure l’ intercanvi artístic i potenciar la difusió de l’Art entre el públic. Agrupa els museus de temàtica artística que hi ha en l’àmbit nacional, encapçalats pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Els actes per recordar l’esdeveniment s’allargaran durant tot el curs escolar. El passat dimarts 27 de novembre, dia de Sant Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies, va ser el moment triat pel centre per encetar la celebració del seu bicentenari. Jordi Fontoba, actual director de l’Escola Pia, va manifestar a l’acte de presentació que l’aniversari és una fita històrica del centre, i que, per celebrar aquests 200 anys, s’ha previst una sèrie d’activitats que s’aniran desenvolupant al llarg del curs escolar. El lema d’aquesta commemoració serà “Jo vaig ser al bicentenari”.

Després d’aquesta l’al·locució als estudiants i resta de persones presents, s’han portat a terme, ja a porta tancada, una sèrie de diferents activitats especials, entre les quals va destacar una representació teatral recordant la història del centre, i la formació un mural humà amb un “200” gegant. Entre les activitats previstes per a la celebració de l’aniversari, sobresurten la jornada de portes obertes del dia 23 de febrer del 2019, la conferència pels dos-cents anys de l’escola del 21 de març, o el gran acte commemoratiu del bicentenari, que es durà a terme el 18 de maig. Feliç aniversari!

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT

Societat

Sant Cugat col·loca a dos atletes entre els millors a la tradicional carrera “Jean Bouin”

Nens, prepareu-vos: arriba el “Sant Cugat Exprés” REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES El trenet arrencarà el dissabte, 1 de desembre, i funcionarà fins al 4 de gener. Arriba el Nadal i, com no podia ser de cap altra manera, per acompanyar la joia pròpia d’aquestes dates, s’afegirà un altre element, ja quasi simbòlic i tradicional: el popular “Sant Cugat Exprés”.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES La competició, celebrada el passat diumenge a Barcelona, va permetre el lluïment dels santcugatencs Francesc Aguilà i José Luís Cabrera Els atletes santcugatencs Francesc Aguilà González i, Jose Luís Cabrera Muñoz, han estat els millors atletes de la ciutat, en les categories de 5 i 10 quilòmetres Open, de la 95a edició de la Jean Bouin, que es va celebrar el passat diumenge, 25 de novembre, al matí, a Barcelona. Francesc Aguilà, de la JA Sabadell, va ser el 19è classificat (13è en la seva categoria), amb un crono de 16 minuts i 30 segons. En la cursa dels 10

OBITUARI DEL VALLÈS

quilòmetres, José Luís Cabrera (Corredors.cat) es va classificar 23è (10è en la seva categoria) d’entre 6.347 atletes, amb una marca de 33.36. En les categories de base, el Viaró Global School de Sant Cugat, va desenvolupar un bon paper. Lucas Almar Raidó, integrant d’aquesta escola de Sant Cugat, va aconseguir la segona plaça sobre 132 participants en la categoria sub-10 masculí, amb un registre de 4.12. En aquesta mateixa categoria, Álvaro Corral Vilamajó va ser cinquè (4.26). També cal esmentar la sisena plaça, sobre 119 atletes, de Javier Araquistain Carreras (7.58) en la categoria sub14 masculí, i el novè lloc, primer en categoria cadet, de 74 participants de Javier Guarner Escribano (11.49), en categoria sub-16-18.

TERRASSA Pedro Roig Junyent 79 anys José Montero Martínez 81 anys Carmen Prieto Cabezas 88 anys Roser Cos Boada 91 anys Emilia Andrés Sempere 92 anys Enrique Pastor Navarro 90 anys Manuel Tudó Navascúes 78 anys Herminia Codina Díaz 62 anys Juan José Luis Molina Carpena 63 anys Colin Jamieson Mitchell 71 anys Juan Antonio Rodríguez Ruiz 74 anys Luis Victorian Sanz Ostal 93 anys Julián Molina Jurado 51 anys Sergio Pérez Bonache 81 anys Irene Val Pla 91 anys

El trenet recorrerà els carrers de l’eix comercial de la ciutat amb parada a la plaça d’Octavià i al mercat de Torreblanca

El també anomenat trenet del comerç arrencarà el pròxim 1 de desembre i té previst recorre els carrers de l’eix comercial fins al 4 de gener. Tindrà dues parades, la primera a la plaça Octavià i la segona al mercat de Torreblanca.

completarà els trajectes de les 16 a les 19,30 hores. El servei romandrà actiu cada dia a excepció del 25, 26 i 31 de desembre, i l’1 de gener, que estarà fora de servei.

Quant a l’horari de servei, el trenet engegarà “les seves calderes” poc abans de començar el seu plàcid recorregut a les 10 del matí i fins a les 13,30 hores. A la tarda,

El servei serà gratuït i els tiquets per poder-hi pujar es facilitaran a través dels comerços associats a Sant Cugat Comerç o punts de Sant Cugat a la butxaca.

Manuel Pont Guardi 92 anys Jonathan Chica Ambrosio 40 anys Juan Gea Salas 80 anys Carmen Sola Serrano 84 anys Llorenç Hernández Abad 83 anys Anselmo Clotet Comas 80 anys Emilio Molina Martín 66 anys Nuria Casas Pelfort 88 anys Ana María Sánchez Font 63 anys Maria Subirana Oller 96 anys Miguel Cunill Bassols 92 anys María Rosa Bergua Camarasa 86 anys

900 268 268 Telèfon Gratuït

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat

Tribuna Sant Cugat Empresarial celebra una nova edició

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’esdeveniment, que va acollir més de dos-cents empresaris, va tenir la biotecnologia com a protagonista.

al 7% del PIB català i que produeix una facturació anual que supera els 14.000 milions d’euros.

L’acte, organitzat per Sant Cugat Empresarial, es va desenvolupar a l’Hotel Qgat, i va comptar amb prop de 200 empresaris vallesans. La trobada va servir per donar a conèixer el sector biotecnològic i destacar la seva importància a Sant Cugat i, per extensió, a Catalunya.

Per la seva banda, però fent referència a la temàtica, Joaquim Ferrer, secretari d’Empresa de la Generalitat de Catalunya, ha assenyalat el Vallès com a zona de forta emprenedoria i motor de Catalunya, puntualitzant que Sant Cugat és un perfecte referent d’aquesta afirmació, un espai atractiu per les empreses i a més a més dotat d’unes infraestructures privilegiades per a la comunicació. En clau política, ha fet elogi del seny de l’empresariat en els moments que els polítics “estaven desorientats”, animant-los a continuar la seva feina i aconsellant-los d’allunyar-se “del xou mediàtic del Parlament, perquè no és la realitat”.

A l’esdeveniment ha participat Joan Franquesa, president de Sant Cugat Empresarial, qui ha comentat la importància de posar en valor el sector biotecnològic i donar-lo a conèixer, explicitant que, lamentablement, la tasca biotecnològica del país és més reconeguda a l’estranger que no a casa nostra, on es pot comparar a països com Suïssa o Israel. Posteriorment, ha afegit que aquest sector representa fins

A continuació a pres la paraula Carmela Fortuny, l’alcaldessa de Sant Cugat, que ha assegurat que la biotecnologia és una realitat al teixit productiu santcugatenc, tant per les iniciatives d’empreses particulars, com per l’impuls de l’Ajuntament i, ha animat als empresaris a seguir apostant pel treball conjunt entre els sectors públics i privats, basat en la proximitat i la cooperació.

El passat 23 novembre es va celebrar a Sant Cugat un dels més importants esdeveniments empresarials que, de forma anual, es duen a terme a la ciutat, el Tribuna Sant Cugat Empresarial.

BIOTECNOLOGIA, UN FUTUR NO MASSA LLUNYÀ La biotecnologia, com a tal, és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l’estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d’obtenir-ne béns i serveis. La seva zona d’estudi està entre la biologia, la bioquímica i l’enginyeria química i té, a més a més, gran repercussió en la farmàcia, medicina, microbiologia, la ciència dels aliments i l’agricultura, entre altres camps. El coneixement de què disposen els biotecnòlegs, que fa de lligam entre la biologia i l’enginyeria química, els permet d’optimitzar i dur a gran escala la síntesi de productes que afecten tots aquests camps citats. Els biotecnòlegs són els professionals que exerceixen la biotecnologia. Es considera que tenen els coneixements interdisciplinaris necessaris per dur a terme un procés biotecnològic que els permeti generar béns i serveis fent ús de la química dels éssers vius, mitjançant tècniques d’enginyeria. Les tècniques d’enginyeria genètica o d’ADN recombinant, permeten manipular i modificar el genoma dels organismes. Es pot dir que un ADN és recombinant quan

Segons Joaquim Ferrer, secretari d’Empresa de la Generalitat de Catalunya, el “Vallès és una zona privilegiada i un motor del país”

conté fragments d’ADN de diferent procedència. Un altre concepte important és la “secció de la biotecnologia”, que és l’ús directe d’organismes per a la producció de productes orgànics (com ara la cervesa o els productes làctics). Actualment els bacteris són emprats en la indústria minera en la biolixivació. La biotecnologia també és emprada per al reciclatge, tractament de residus, netejar les zones contaminades per activitats industrials (bioremediació), i per produir armament biològic.

DIARI DEL VALLÈS

SANT CUGAT Societat »

El Nadal omplirà Sant Cugat amb quasi 200 propostes per a tots els públics REDACCIÓ

Existeixen també aplicacions de la biotecnologia que no empren organismes vius, com, per exemple, els microxips d’ADN, fets servir en les anàlisis genètiques. Hi ha moltes més produccions que es fan amb només la reacció dels enzims dels microorganismes. La biotecnologia moderna sol estar freqüentment associada amb l’ús dels microorganismes genèticament modificats com l’E. coli o el llevat Saccharomyces cerevisiae per a la producció de substàncies com la insulina o els antibiòtics. També es pot referir als animals transgènics o plantes transgèniques, com el moresc. Cèl·lules animals modificades com les de l’ovari del Hàmster xinès (CHO) entre moltes altres són altament emprades per als assajos de les indústries farmacèutiques. Actualment obre expectatives l’ús de les plantes com a bioreactors barats. La biotecnologia també està comunament associada amb la recerca de noves teràpies i dispositius de diagnòstic. QUINS USOS TÉ LA BIOTECNOLOGIA? Avui dia, la biotecnologia té usos en quatre grans àrees industrials, incloent-hi la medicina, l’agricultura, l’ús no alimentari de cultius i altres productes (com ara plàstics biodegradables, olis vegetals o biocombustibles), i un ús ambiental. Una aplicació de la biotecnologia és, per exemple, l’ús dirigit d’organismes per manufacturar productes orgànics (com la cervesa o certs productes lactis). Un altre exemple són els bacteris naturalment presents utilitzats per la indústria minera en la biolixiviació. La biotecnologia també es fa servir per reciclar, tractar residus, netejar llocs contaminats per activitats industrials (bioremediació) o per produir armes biològiques.

 @DIARIdelVALLES

La bioquímica té gran repercussió en la farmàcia, medicina, microbiologia, la ciència dels aliments i l’agricultura, entre altres camps

AVANTATGES I RISCOS S’han de diferenciar els avantatges i riscos que es prediquen des d’estudis fets per les corporacions que controlen aquest mercat, o pagats per aquest lobby; i els estudis que es troben lligats a institucions més independents, normalment afins a l’ecologisme. Així, segons els estudis pro biotecnològics, serien: rendiment superior dels cultius; reducció dels pesticides; millora en la nutrició; i millora en el desenvolupament de nous materials Els riscos, denunciats pels científics escèptics: hi hauria riscos pel medi ambient (com ara pèrdua de biodiversitat); per a la salut (per exemple, reaccions al·lèrgiques imprevistes); i preocupacions ètiques i socials (com els derivats dels efectes de la clonació en éssers humans).

Entre les activitats hi seran un carrousel clàssic al costat de les fires de Nadal i de Reis, a la rambla del Celler, una “Historia màgica” i, les clàssiques campanades de Cap d’Any a la plaça Octavià. El Nadal s’apropa i Sant Cugat es prepara per celebrar aquestes festes amb una variada oferta d’activitats pensada per a tots els públics. Enguany, el programa es titula “Una història màgica” i compta amb 182 activitats –entre fires, Nadal a l’Envelat, tallers, teatre, música, esports, pessebres, quinto, cavalcada de Reis Mags... - que es desenvoluparan, per alegria de petits i grans, de l’1 de desembre fins al 5 de gener. Com a novetats principals d’enguany, cal destacar l’organització unes campanades de Cap d’Any a la plaça Octavià, on es demana que tothom porti el seu raïm (entre les 23.45 i les 0.30 hores). També hi serà present un carrousel, que substituirà la pista de gel. Construït l’any 1953, és de dos pisos i té cavallets de fusta, carros-

El popular quinto de Nadal se celebrarà a l’Envelat els dies 25, 26, 28, 29 i 30 de desembre fins la 1 o les 2 de la nit

ses majestuoses i gronxadors. Funcionarà cada dia de 10 a 20.30 hores Altres novetats destacades seran el concert de Gospel solidari a benefici de l’ONG Open Arms, la cursa Sant Silvestre Kids, el Ballet del Trencanous al Teatre-Auditori, o les matinals lúdico-esportives “Fes Plaça per Nadal” als barris de la Floresta, les Planes i Sant Francesc. També s’han organitzat quintos de caire més familiar a les escoles L’Olivera, Gerbert d’Orlach i Pins del Vallès. Gaudiu del Nadal, gent de Sant Cugat!

DIARI DEL VALLÈS

VALLÈS Societat » Rubí

Primer Open Day NN Rubí de Nationale-Nederlanden REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES L’oficina rubinenca de l’entitat holandesa va organitzar aquest esdeveniment, que té com a objectiu seleccionar professionals per treballar en la companyia. Organitzada per la mateixa companyia, ahir es va desenvolupar la trobada d’OPEN DAY al “PUNTO NARANJA” de Rubí de Nationale Nederlanden. Aquestes trobades tenen com a objectiu principal promoure la selecció de persones que estiguin interessades a treballar en aquesta companyia, en les modalitats professionals d’agents o com a caps d’equip. Durant l’acte, es va dur a terme una presentació global de la companyia, que va anar a càrrec de David Ribes, de Nationale-Nederanden Barcelona, qui va assegurar que l’entitat és molt més que una simple companyia d’assegurances o de gestió d’actius, ja que el seu codi deontològic inclou tenir cura dels clients, difondre una informació clara i transparent sobre els seus productes, i establir un fort compromís amb els clients en el present per fidelitzar-los. Després de la presentació va intervenir Dolors Ferre, delegada de Punto Naranja de Rubí, qui va explicar la seva experiència durant

aquests anys a Rubí i el projecte d’equip que es plantegen de cara al pròxim 2019. Finalment van expressar-se Patrícia Pérez, subdirectora i Marina González, responsable de selecció de l’oficina III de Barcelona, les quals van apuntalar, respectivament, el funcionament de prospecció i el de selecció de la companyia a Catalunya. L’oficina PUNTO NARANJA DE NN Rubí va ser inaugurada l’any 2016 i, des de llavors, ha estat a càrrec de la Delegada Punto Naranja de Rubí, Dolors Ferre. Aquesta oficina, gestionada per Dolors i diversos agents, va assolir durant el 2018 una cartera de gestió de més de cent clients.

NATIONALE-NEDERLANDEN Nationale-Nederlanden és una companyia asseguradora, originària dels Països Baixos, que està present a Espanya des del 1978. Té coma objectiu prioritari prestar servei als clients per assegurar el seu futur financer, oferint solucions d’estalvi i inversió a mitjà i llarg termini. A tot Espanya, Nationale-Nederandencompta amb més de cinc-cents professionals i prop d’uns dos mil cent assessors personals. La companyia també està especialitzada en part privada, on compta amb una clientela fidel i nombrosa i en part empresarial, on treballen amb tretze de les trenta-cinc companyies de l’IBEX, i també, d¡’altra banda, amb micro, petites i mitjanes empreses.

David Ribes, de Nationale-Nederlanden Barcelona, afirma que “aquestes trobades, són molt interessants per incorporar nous candidats i, també, promoure la promoció interna d’agents a cap d’equip o d’oficina.”

DIARI DEL VALLÈS PARLEM DE:

La MARATÓ DE TV3 arriba de nou a les llars catalanes

El popular espai televisiu tractarà de posar a prova la solidaritat de la ciutadania catalana, buscant fer una contribució per lluitar contra el càncer

DIARI DEL VALLÈS

PARLEM DE LA MARATÓ DE TV3 REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES Estimats lectors i lectores, avui parlarem d’un dels esdeveniments solidaris més importants que hi ha, no només a Catalunya, sinó a tot Europa en les últimes dècades: la marató de TV3. Com el seu nom indica, es tracta d’una marató televisada pel canal TV3, organitzada amb fins benèfics, i que es porta a terme de forma anual, essent sempre celebrada el diumenge abans del Nadal. Durant la cursa es poden fer donacions, sigui telefònicament, electrònicament o en persona, que aniran destinades a la investigació de certes malalties. L’esdeveniment es dur a terme des del 1992, i ha experimentat un fort creixement des del seu inici. Enguany, òbviament no pot faltar, i podrem participar-hi dintre de tres setmanes per poder demostrar, una vegada més, l’altruisme i solidaritat de la ciutadania catalana. Tot això, probablement, és de domini públic, però… I si aprofundim una mica més en el tema? FEM UN VIATGE AL PASSAT I VEIEM ELS INICIS DELS “TELETONS” Els Estats Units va ser el primer país en realitzar a “teleton”, un espai mediàtic que consistia en un programa televisat que tenia uns fins benèfics i en el qual els espectadors podien realitzar donacions per a una bona causa. Concreta-

ment, el primer “teleton” data de 1949, i es va celebrar a Nova York. Aquest programa, que va durar unes 16 hores, va recaptar al voltant d’un milió de dòlars, que en aquell temps suposava una xifra enorme. Els diners van anar a parar a la Fundació de Combat contra el Càncer Damon Runyon, una entitat sense ànim de lucre, que investigava -i investiga encara avui dia- el càncer.

da que en el plató principal hi hauria una sèrie d’espectacles en viu. Ambdues coses serien gravades a la vegada. “La marató de TV3”, com va ser batejada, comptaria, a més a més, amb activitats interactives arreu el territori català, fet que la convertia en molt més que un simple “teleton”.

L’èxit d’aquest programa propicià que es comencessin a fer “teletons”, abraçant altres malalties i problemes de salut arreu dels Estats Units i, eventualment, aquesta tendència es propagà a la resta del món, essent Àfrica l’únic continent que avui dia encara no ha fet cap. A Europa, els teletons no van arribar fins a la dècada dels vuitanta. El primer, data, justament, de l’any 1980, i es va fer al Regne Unit. Després, diversos païssos es van anar afegint a la iniciativa solidària, com Itàlia o França. A Espanya, es podria dir que els “teletons” van arribar relativament tard.

Així, el 19 de desembre de 1992 va néixer de forma oficial La Marató de TV3, amb el suport de companyies com La Caixa o Telefónica (avui Movistar), amb Josep Puigbó com a presentador. El tema d’aquesta primera edició s’enfocà en la leucèmia, i va tenir col·laboració de la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia. Els diners serien emprats per desenvolupar el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). Aquest registre tenia com a objectiu aconseguir que els pacients en espera d’un trasplantament de medul·la òssia que no disposessin d’un donant compatible no perdessin aquesta possibilitat de curar-se.

Va ser Catalunya la pionera a l’estat. Aprofitant l’ eufòria dels Jocs Olímpics de 1992, Televisió de Catalunya es va posar el repte d’elaborar un programa solidari que posaria a prova l’altruisme de la ciutadania catalana. El programa duraria sis hores i consistiria en una marató retransmesa en directe, a la vega-

Finalment, el programa va funcionar de manera rotunda. A través de les 150 línies telefòniques, es van recaptar més uns dos-cents milions de pessetes, l’equivalent a més d’un milió d’euros (concretament, la xifra en euros va ser de 1.230.128). Veient aquest èxit, l’any següent es va repetir l’esde-

El primer “teleton” per recaptar diners solidaris es va fer als Estats Units el 1949

veniment, però aquesta vegada la proposta va ser per ajudar a la gent amb síndrome de Dawn. També es va voler transmetre un missatge a la població per tal que poguessin empatitzar amb la gent que pateix aquest trastorn. La duració del programa es va allargar fins a deu hores, quatre més que la primera edició, i va augmentar també el nombre d’activitats, així com el de línies telefòniques, 350. El resultat final va ser encara més positiu que la primera edició, havent recaptat pràcticament el doble de diners. Finalment, impressionats pel reeiximent, La Marató es convertí en un programa anual, celebrat sempre una setmana abans del Nadal. Any rere any, la infraestructura i beneficis del programa van incrementar-se,

DIARI DEL VALLÈS convertint-se avui dia en un dels “teletons” més importants de tot Europa i el principal d’Espanya. Aquí veiem l’any i la temàtica elegida per les edicions (obviant les dues primeres): 1994, 2004, 2012 i aquest 2018, càncer; 1995 i 2007, malalties cardiovasculars; 1996, malalties neurològiques; 1997, malalties genètiques hereditàries; 1998 i 2015, diabetis (el 2015 també es tractà l’obesitat); 1999, trasplantaments; 2000 i 2008, malalties mentals (el 2008 es van enfocar en les més greus); 2001, sida; 2002, malalties inflamatòries cròniques; 2003, malalties respiratòries cròniques; 2005, Alzheimer i altres malalties del cervell; 2006, dolor crònic; 2009, malalties minoritàries; 2010, lesions medul·lars i cerebrals adquirides; 2011, regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits; 2013, malalties neurodegeneratives; 2014, malalties del cor; 2016, ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques; 2017, malalties infeccioses. QUÈ ÉS EXACTAMENT LA MARATÓ? La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya que pretén obtenir recursos econòmics per a la recerca científica de malalties que, ara per ara, no tenen cura definitiva. Aquesta era, almenys, la idea primigènia, ja que, al cap i a la fi, no deixava de ser un “teleton”. Però vist el rotund èxit que va tenir la primera edició, els dirigents van pensar que aquest programa podria esdevenir en una cosa més gran. I, efectivament, la Marató s’ha convertit en una eina social on, gràcies als espots, als testimonis de la gent malalta que acudeix al programa, als “meetings” i al material audiovisual de gran qualitat distribuïts per tot Catalunya -com llibres o documentals-, que fa possible transmetre els sentiments i sensibilitzar la població respecte de les malalties i afeccions a les quals es dedica el programa i a la necessitat d’ajudar a la recerca científica per curar-les i prevenir-les. S’ha de tenir en compte que La Marató és seguida per més de tres milions de persones… I això sense comptar els participants de la cursa i la gent que acudeix a fer les activitats presencials. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat en la cultura científica i és això el procura fer, combinant sensibilització, divulgació científica i entreteniment alhora.

PARLEM DE LA MARATÓ DE TV3 Durant l’emissió es procura explicar la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen, de les seves famílies, dels metges i els científics que hi tenen relació, i amb l’ajuda de les tècniques audiovisuals més avançades. Guiada pel rigor científic i l’ètica, La Marató de TV3 combina aquest plantejament amb la voluntat de ser també un programa d’entreteniment. Per això també hi col·laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l’esport que parti-

cipen en el programa desinteressadament o que, com molts altres voluntaris anònims, dediquen el seu temps a recollir les trucades de donacions en les seus telefòniques o a altres tasques de suport. Vinga, ciutadania vallesana, significa’t i segueix sent, una vegada més, solidària amb els desafavorits! Pensa que potser algun dia aquesta contribució desinteressada ajudarà a un familiar, amic o conegut!

Es calcula que la Marató és seguida, habitualment, per uns tres milions d’espectadors