Diari del Vallès 217

N.217

“Com el Vallès no hi ha res!” (Pere Quart)

DIARI

02/03/2018

Diari LowCOST

DEL VALLÈS

Servei Quiosc 50 cèntims Servei en mà 0 (patrocinat)

TERRASSA

SABADELL

SANT CUGAT

Terrassa, molt més que una ciutat

Concentració a favor de l’escola catalana

Grans emocions a la Gala dels Premis Sant Cugat

Entrevista a:

Artur Mas

Expresident de la Generalitat

“La declaració d’independència no va passar del pur simbolisme”

Parlem de:

Poblacions del Vallès Occidental

www.VALLES.Barcelona

I TAMBÉ... kEmpatía: k cómo trabajarla y cómo puede llegar a cambiar tu vida Columna (Javier Iriondo) kEl k Sr. Joan Delort, -director general de Protecció civil- és un bon exemple de Servidor Públic Columna (Serafí Gàzquez) kQuin k desencís!

Columna (Josep Ballbè) k¿Qué k es la trocanteritis?

Columna (Dra. Bárbara Lozano) kEnfócate k Columna (Eugènia Dinarès) k¿Qué k gritan esos abuelos?

Columna (Miguel Pérez)

al DIARI DEL VALLÈS ho tens TOT!

Ullastrell: el mirador del Vallès kObrim k pas al “coworking” Columna (Josep Ballbè)

kEl k poder de la palabra Columna (Alberto Rodilla) kIl·luminem-nos: k com reclamar una factura d’electricitat Columna (Anna Artalejo)

Amb la col·laboració de

VALLÈS www.MOMENTUM.BARCELONA

EDITORS

AGENCY

momentum

im m o

Abogados & Services

PARTNERS

edició

Vallès Occidental

k¿Cuál k es el mejor producto para invertir mis ahorros?

Columna (KarlesK)

El

VALLÈS

portal Immobiliari del

Vallès

2

DIARI del Vallès

EDITORIAL

DIARI DEL VALLÈS

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

Preservar el patrimoni salvarà la nostra identitat Fóra bo que ens prenguéssim un moment per a nosaltres, però no només per cultivar les nostres relacions personals, el cos o la ment, sinó també per retrobar la nostra identitat, les nostres arrels més profunds, i no ens referim necessàriament a passar una tarda repassant fotos antigues i descolorides de familiars mai coneguts. Per retrobar-nos amb els nostres orígens, i conèixer aquells lligams que ens uneixen als nostres veïns i veïnes, podem preparar una motxilla amb aigua, una engruna d’il·lusió i el mapa del nostre poble o ciutat.

Castells, ermites, molins, parcs, escultures o grans vestigis de l’època industrial, el Vallès Occidental amaga una innumerable quantitat de petites joies arquitectòniques, artístiques i paisatgístiques que ens ajudaran a descobrir qui som i, sobretot, a conèixer la història i les persones que ens han precedit i que han contribuït a dibuixar aquell trencaclosques del qual tots formem part.

El patrimoni cultural, però, no el formen sols els edificis o els béns immobles; les memòries conservades en una biblioteca, els records de la gent gran del nostre poble o un parc natural amb arbres centenaris també contribueixen

DIARI DEL VALLÈS

Dipòsit legal: B-29273.2012

Llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS i #FemPINYA!

 @DiariDelValles  www.diaridelvalles.cat  ELDIARIdelVALLES  valles@diaridelvalles.cat  www.diaridelvalles.cat Atenció al públic: Josep Trueta, 27 - 08224 Terrassa Oficines a: Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès (VALLÈS OCCIDENTAL)  937 808 152  direccio@diaridelvalles.cat  comercial@diaridelvalles.cat

a ajuntar les peces del mosaic que ens ha portat fins avui dia, que ens han fet el que som i sense el qual no tindríem identitat.

Conèixer allò que ens envolta, doncs, no només ens ajudarà a saber-ne més sobre nosaltres mateixos; sinó que també farà que sentim una mica més nostre el patrimoni de la ciutat on hem nascut i on vivim. D’aquesta manera, deixarem de ser espectadors passius davant de la imponent Masia Freixa o del Monestir de Sant Cugat o, també, dels molins amagats de Ripollet, per esdevenir-ne una part i contribuir que el temps no els engoleixi en l’oblit; perquè la seva història visqui de generació en generació amb una nova i retrobada màgia en els ulls de qui els admirarà per primer cop.

#FemPINYA!

1r diari LowCost!

Consell Editorial direccio@diaridelvalles.cat

El diari independent català de més audiència del Vallès Occidental!

Equip editor: Serafí Gàzquez, Antinea Ravarotto, Josep Calle, Tamer Al-kassimi, Alberto Rodilla, Jordi de Arriba, David Bisbal, Lara López, Carles Cortada, Salva Ventosa, Ana Roca Col·laboradors: Javier Iriondo, Josep Ballbè, Dr. Manuel Tralleo, Dra. Bárbara Lozano, Dr. Carles Morera, Eugènia Dinarés, Oriol Castellví, Xavier Cardona, Miquel Serracanta, Montse Amenós, Verònica Lafont, Jorge Flores, Marc Serrano, Marc Cornet, David Bisbal, Antonio Santamaría, Rubén Fernández, Jordi Grau, Roger Benet, Eva Molleja, Mati Segura, Edu Beltran, Jordi de Arriba, Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Toni Hernández, Rafa Blanco, Gemma Cernuda, José Luis Pérez Consell editorial: Amadeu Cazador Puig, Alberto Rodilla, Tamer Al-kassimi Vargas, Antinea Ravarotto, Ana Roca i Miguel Pérez Gimenez Editor Fundador i director Serafí Gàzquez i Moya Edita i gestió 4.0: MOMENTUM agency, partners, editors. www.MOMENTUM.BARCELONA Amb la col·laboració de:

Difusió controlada:

Suplements

 @VallesEconomic  economia@diaridelvalles.cat Col·laboradors: Alberto Rodilla, Blanca Moreno, Dani Galindo, Anna Artalejo, Carles Montesinos, Cristina Simón, Francesc Elías, José L. Rodríguez Espantoso, Juan Antonio Duro, Marc de la Torre, Marc Ribes, Marc Rius, Oriol Marcet, Pere Ejarque, Xavier Marcet, Tamer Al-Kassimi, Josep Ballbé.

“Com el Vallès no hi ha res!”

(Pere Quart)

distribució gratuïta

3

DIARI del Vallès

BANYS - COMPLEMENTS - MAMPARES

DESCOBREIX LES PROMOCIONS I ELS MILLORS PREUS DEL 2018

Conjunts de bany des de 199,99 €* * Models en stock, fins a exhaurir existències

SB2 BARICENTRO

CENTRE COMERCIAL - LOCAL 12 · 13 - TEL. 93 747 94 31 Ctra. N 150, KM 6.7 - 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS - Barcelona Nou web: www.SB2.es

4

DIARI del Vallès

TERRASSA

Empatía: cómo trabajarla y cómo puede llegar a cambiar tu vida Ser una persona empática no supone pensar de la misma manera que otra persona, ni estar de acuerdo o compartir las mismas opiniones, sino ser capaces de comprender las emociones de los demás. Así que vayamos punto por punto para entender la definición de empatía, cómo trabajarla y qué puede aportarnos a nuestra vida.

1. ¿QUÉ ES LA EMPATÍA? La empatía es la capacidad de sentir lo que otra persona está sintiendo, de comprender las emociones de los demás; es ponerse en sus zapatos para llegar a comprender su mundo interior, entender su situación y lo que pueden estar viviendo y/o sintiendo.

Una de las mayores necesidades del ser humano (recuerda la Pirámide de Maslow) es la de sentirse comprendido.

Cuando no está satisfecha, nos sentimos más aislados, solos, o tenemos la sensación de que no importamos a los demás.

Esa incomprensión genera sufrimiento,

mientras que si estamos rodeados de personas empáticas nuestro corazón se calma.

1.1 Empático y compasivo: el binomio perfecto Si unimos esa empatía con un mayor grado de compasión, se puede convertir en una gran medicina para las emociones y el sufrimiento emocional. ¿Qué quiero decir con esto?

Me refiero a que si además de esa empatía y comprensión, podemos lograr que la otra persona se sienta realmente escuchada y comprendida (y no me refiero intelectualmente, ni que se sienta etiquetada, sino que esa persona realmente sienta que le comprendemos desde el corazón), ese es el mayor grado de empatía que podemos ofrecer.

Por el contrario, si cuando alguien nos está intentando explicar lo que le está sucediendo, cómo se siente, y en medio

de su explicación le interrumpimos para contarle nuestros problemas, o le juzgamos, hacemos comentarios fuera de lugar, o caemos en la tentación de dar un consejo rápido, en realidad no estamos teniendo una escucha activa. No estamos mostrando empatía, sino que en realidad estamos más centrados en nosotros, en qué vamos a decir, en vez de procurar escuchar y comprender.

2. ¿Cómo podemos trabajar nuestra capacidad de empatizar?

La manera de tener más empatía consiste en salir de nosotros mismos, dejar de centrarnos tanto nuestro mundo individual, aprender a escuchar y procurar prestar más atención a los gestos, palabras y emociones de los demás.

Podemos demostrar una mayor capacidad de empatía no solo con palabras, sino con gestos, con la mirada; con verdadera atención, con cariño, con un abrazo y a veces tan solo con nuestra presencia.

Javier Iriondo Emprendedor, escritor, conferenciante, formador, HNP Consultant @jiriondo

También es importante hacer preguntas porque demuestran interés, que estamos escuchando, que nos importa. Y de paso, nos hará mejores conversadores.

Aumentamos nuestra empatía emocional mostrando comprensión, asintiendo, haciendo saber a la otra persona que la comprendemos, sin juzgar ni criticar lo que expresa, sino tan solo procurando entender sus emociones.

Si somos capaces de identificarnos con su situación y sus emociones, no solo estaremos practicando una verdadera empatía cognitiva, sino que estaremos realmente ayudando a la otra persona a través de la comprensión.

3. Empatía e inteligencia emocional: los beneficios son claros La empatía es una de las habilidades más importantes de la inteligencia emocional, y nos permitirá mejorar nuestras relaciones en todos los ámbitos.

Como habilidad social, nos ayudará a comprender situaciones y a resolver problemas dentro de cualquier tipo de relación, además de hacernos mejores comunicadores.

Nos ayudará a percibir mejor a los demás, a conectar e identificarnos con otras personas, además de convertirnos en mejores negociadores.

También aumenta nuestra capacidad de comprender y ayudar a los demás, por lo que la empatía agrega valor a nuestra vida, nos hace sentir mejor y más valorados por los demás.

Mejorar nuestra empatía es mejorar nuestra vida y nuestras relaciones, ya que está en el lado opuesto del egoísmo y de quien tan solo piensa en si mismo.

Por eso, mejorar nuestra capacidad para ser empáticos es una manera de llevar nuestras relaciones a otro nivel, potenciar nuestra asertividad, ser más respetuosos y, a la vez, más valorados y respetados.

La empatía demuestra tacto, humildad y cercanía, algo que todos queremos sentir y que todos apreciamos, por lo que cuanto más la practiquemos y mejoremos, mejor nos irá a todos, ¿no crees?

DIARI del Vallès

5

TERRASSA

Societat »

Terrassa, molt més que una ciutat REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

El potencial de Terrassa com a atractiu turístic ja es molt notori.

Gràcies a les iniciatives promogudes per l’Ajuntament i al gran patrimoni històric i arquitectònic que ofereix, la ciutat veu en augment el turisme any rere any.

Expressament per seguir potenciant-lo, la Taula de Treball de Creació de Producte Turístic de Terrassa s’ha reunit en aquests dies per valorar una possible col·laboració amb Barcelona Turisme.

Aquest míting celebrat recentment ha vist a la mateixa taula el tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat i regidor de Turisme, Amadeu Aguado, encarregat de presidir la sessió, i Jaume Tomàs, Manager de Productes Turístics de Barcelona Turisme, amb el principal objectiu de plantejar possibles projectes conjunts per fer de Terrassa un veritable producte turístic.

A la reunió hi ha hagut la fonamental participació d’entitats i empreses del sector correlat al turisme a la ciutat i s’ha fet una valoració de les propostes, els productes turístics i les diverses activitats dutes a terme al llarg de l’any passat. Successivament, tots els participants a la Taula han passat a analitzar les idees de cara al 2018 i el calendari d’actuacions previst per aquest any.

Cal destacar que les dades recollides per l´Oficina Municipal de Turisme ja van evidenciar, des del 2016, un important creixement de la ciutat, tant pel punt de vista d’oferta turística, com de serveis dedicats especialment als visitants.

De fet, les enquestes demostren que només en un any, entre 2015 i 2016, les reserves a la ciutat van incrementar de més d’un 6%. A més, els que escullen Terrassa com a destí turístic, també en deixen una molt bona valoració i nou de cada deu la recomanarien. És evident que la proximitat amb la Ciutat Condal també hi influeix

positivament; així mateix, el fet de voler instaurar aquesta col·laboració amb Barcelona assegura a la vila egarenca molts més visitants procedents de la capital catalana, sobretot gràcies a la seva inclusió en la Ruta Modernista o, entre d’altres, el Festival del jazz, famós a tot Catalunya. A tot això, s’afegeix la riquesa del patrimoni històric, de l’oferta cultural i gastronòmica, i l’activitat esportiva que fa que la ciutat resulti de gran interès no només a qui viu en la zona més propera, sinó també a turistes procedents de la resta de Catalunya i d’Espanya.

Els aspectes més ben valorats, doncs, inclouen el caràcter i l´amabilitat de la ciutadania,l’atenció prestada per l’Oficina Municipal de Turisme, la seguretat, la qualitat de la restauració i l´oferta comercial. Tot i els aspectes positius, Terrassa també presenta aspectes a millorar, encara que no hi ha cap puntuació que es trobi per sota del sis, com, per exemple, les menys valorades: el soroll, amb un 7,22; els punts d´accés a internet, amb

un 6,67; i l´oferta d´aparcament, el factor més mal puntuat, amb un 6´31. Totes aquestes informacions son de rellevància primordial per a la Taula de Treball de Creació de Producte Turístic de Terrassa que es proposa, cada cop més, d’aconseguir que la ciutat sigui un referent turístic de gran nivell.

Què és la Taula de Treball de Creació de Producte Turístic de Terrassa?

Aquesta entitat compta, actualment, amb 36 representants de diferents entitats i empreses del sector turístic egarenc i està presidida pel regidor de Turisme

de l’Ajuntament de Terrassa. La Taula va ser constituïda l’any 2014 amb la finalitat principal d’assolir la creació de sinergies entre l’administració i les empreses de la ciutat, afavorir la creació de productes turístics, i acordar de forma conjunta les accions i les línies de promoció a desenvolupar. Així mateix, s’ha de considerar que un dels objectius de la taula és promoure el coneixement mutu i la col·laboració entre els diferents agents per tal de renovar cada any els gèneres turístics i crear-ne de nous, millorar els existents i promocionar i difondre el potencial turístic de la ciutat.

Societat »

L’Ofimape manté la llum a Terrassa REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Les llars egarenques que es troben en situació de risc de pobresa energètica poden comptar amb l’Ofimape, l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció de l’Eficiència Energètica, de l’Ajuntament de Terrassa que, gràcies a la seva intervenció, ha pogut evitar 419 talls i baixes del subministrament en llars de famílies sense recursos.

El servei de l’Ofimape acaba de complir dos anys des de la seva posta en marxa. El Consistori egarenc va impulsar aquest nou ens amb l’objectiu de fer front a la problemàtica de la pobresa energètica i garantir el dret als subministraments d’electricitat, gas i aigua a totes les llars que es troben en situació de risc de pobresa energètica. Cal destacar, també, que el model de l’OFIMAPE ha servit d’experiència de

bones pràctiques per a altres ajuntaments, ja que en aquests dos anys l’oficina ha assessorat i ha atès consultes de 35 ajuntaments de tot l’Estat.

En aquest període d’activitat, l’oficina ha atès un total de 1.392 llars en aquesta condició i, en el 75% d’aquests casos, s’han aconseguit acords amb les empreses de subministraments per a rebaixar el deute o tornar-lo de manera fraccionada i adaptada a les possibilitats econòmiques de cada cas, un dret que reconeix la llei 24/2015 en la relació contractual amb les empreses; mentre que en 419 casos s’ha negociat amb distribuïdores i comercialitzadores per evitar talls o baixes de subministraments; així com, quan ha calgut, l’oficina ha intervingut per restablir subministraments que ja s’havien donat de baixa per impagament.

D’altra banda, l’oficina ha intervingut en 908 llars per tal de

regularitzar connexions irregulars a les xarxes de subministraments, que posaven en perill les persones que viuen a la llar o el veïnat. Així mateix, una altra línia d’actuació és la d’assessorar les famílies quan es detecta que es pot modificar el contracte o tarifa que tenen per pagar menys. Així, 978 llars han canviat els seus contractes del mercat lliure al mercat regulat amb la intervenció de l’oficina, i 768 han adequat la potència contractada, que estava per sobre de les seves necessitats.

L’oficina també treballa en la promoció de l’eficiència energètica a les llars; de fet, en aquests dos anys s’han fet 2.384 assessoraments telefònics en aquest àmbit i s’han revisat 462 habitatges on s’havia detectat ineficiència energètica arran de les consultes i peticions que arriben a l’oficina.

Totes les llars revisades reben un pack de material per augmentar

la seva eficiència energètica, redundant en un estalvi i un major confort de les persones.

Per a poder dur a terme aquesta prestació, l’oficina va crear durant el primer any de funcionament el Magatzem Elèctric Solidari, que al llarg d’aquests dos anys ha subscrit acords amb diferents empreses de la ciutat per tal que aquestes subministrin a l’Ajuntament materials de manera gratuïta o a preus reduïts. Actualment aquestes empreses són Elèctrica de Terrassa, Comercial Fontgas, Lamp, Circutor i Calci.

A més, com a extensió de les seves activitats de prevenció, l’OFIMAPE ha realitzat 18 tallers i conferències obertes a tota la ciutadania amb l’objectiu de proporcionar als ciutadans diferents eines que facilitin una millor eficiència energètica a les seves llars.

A banda d’aquestes activitats

obertes, des de finals del 2017 s’estan duent a terme diferents tallers d’estalvi energètic d’assistència obligatòria per a les persones que reben ajuts per a pagar els subministraments. D’aquesta manera, es vol incidir en l’aprenentatge de les persones per tal que en un futur puguin autogestionar-se.

6

DIARI del Vallès

TERRASSA

Societat »

Terrassa ha pogut veure “Amb ulls de gos” REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

El divendres passat, a l’Auditori Joan Salvadó de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, FOOT, de la UPC, s’ha presentat l’obra ‘Amb ulls de

gos’, el primer audioconte del món que inclou audiodescripcions de fotografies i il·lustracions per a persones invidents en català, castellà i anglès.

L’equip de l’associació ‘el Món de prop’, que aposta per la creació

de nous materials pedagògics que promoguin la prevenció i la sensibilització vers la discapacitat visual, ha publicat ‘Amb ulls de gos’, el primer llibre que consta d’una narració sonora acompanyada d’imatges audiodescrites en tres idiomes, català, castellà i anglès, amb l’objectiu d’oferir la possibilitat a les persones cegues o amb baixa visió de poder accedir a les imatges de manera audible tant amb veu com en so.

La presentació de l’obra a la FOOT, el divendres 23 de febrer, ha anat a càrrec de Núria Tomás, directora del CUV de la UPC; la pedagoga i creadora de la història Olga Martínez i la psicòloga Luca Prats, ambdues membres de l’equip editor d’’Amb ulls de gos’, així com de Llorenç Blasi, un pioner de l’audiodescripció, especialment en els camps del teatre i de l’òpera; així mateix, l’acte ha comptat amb l’assistència de

l’ONCE, entre d’altres entitats, amb la qual la UPC manté una estreta col·laboració.

EL LLIBRE Es tracta d’un projecte social, editorial i pedagògic. La història és obra de la pedagoga Olga Martínez, les fotografies són d’Adrià Pedrazas, les il·lustracions d’Isa Basset, i el disseny del llibre ha estat a càrrec de Luca Prats , Neus,Valdellou, Francisco Gómez i Olga Martínez; la narració en català i castellà és de l’actriu Núria Casas, la versió en anglès és de l’actriu Jenny Beacratf, l’audiodescripció en català i castellà és de Llorenç Blasi i l’anglesa ha anat a càrrec de l’actor James Philip. De la mateixa manera que l’estudi La Cápsula del Tiempo ha elaborat el muntatge dels panorames sonors que acompanyen l’audiodescripció i les locucions de Núria Casas i ha incorporat els ambients sonors que complementen les audiodescripcions.

COL·LABORACIÓ ENTRE UNIVERSITAT I SOLIDARITAT La FOOT i el CUV de la UPC col·laboren amb l’associació ‘el Món de prop’, mitjançant programes de formació continuada, la tutorització de pràctiques acadèmiques externes, l’organització d’activitats de divulgació i el desenvolupament de línies de recerca conjunta, la promoció de trobades nacionals i internacionals i l’edició de publicacions sobre temes d’interès comú, entre d’altres iniciatives. Així mateix, el CUV i la FOOT col·laboren a en activitats relacionades amb la rehabilitació visual dirigida a pacients amb baixa visió i en la difusió i conscienciació socials envers aquesta condició visual.

Gràcies a aquesta col·laboració, els estudiants de grau i de màster de la Facultat milloren la seva formació tot accedint a la realitat que viuen les persones cegues o amb baixa visió.

DIARI del Vallès

TERRASSA

Societat »

7

Serafí Gàzquez

Nou camp poliesportiu a Les Fonts REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

L’Ajuntament de Terrassa, en la persona de l’alcalde, Alfredo Vega, i el president de la Federació Catalana de Rugby, Ignasi Planas, van signar aquest dilluns el conveni entre l’Ajuntament de Terrassa i la Federació Catalana de Rugby per a la construcció d’un camp poliesportiu de rugby i futbol a la zona de les Fonts.

La ciutat de Terrassa es proposa de recuperar el projecte de construcció d’un camp de rugby a la zona de Les Fonts, que consisteix en la proposta de l’edificació d’una infraestructura que es va haver d’aturar fa cinc anys a causa de les retallades dutes a terme pel Consell Català de l’Esport. Aquest 2018, però, s’ha escollit com l’any en què se signarà novament un conveni amb la Federació Catalana de Rugby per tal de posar en pràctica la construcció d’un camp poliesportiu de rugby i de futbol al barri egarenc de Les Fonts.

El projecte actual presenta unes diferències respecte al pla inicial, ja que aquell preveia la creació d’un centre de tecnificació dedicat a donar servei a dues entitats de la ciutat, el Club de Rugby Carboners de Terrassa i la UD Les Fonts.

De fet, l’any 2011 el Consistori va aprovar, durant un ple extraordinari, la cessió dels terrenys per

a la construcció d’aquest equipament a la zona coneguda com El Ranxo, però la crisi econòmica que estava travessant el municipi en aquell període va fer que s’aturessin les obres tant per al centre de tecnificació de rugby, com per al de korfbal, que s’havia d’instal· lar a Can Jofresa.

EL PROJECTE INICIAL El conveni inicial, firmat l’any 2012, contemplava la construcció d’un centre de tecnificació dedicat especialment al Rugby, que incloïa un camp de gespa artificial, sis vestidors, una aula de formació, una sala de musculació i un bar.

La Federació Catalana de Rugby havia de ser l’entitat que gestionés la instal·lació. Mentre que el cost de la construcció comptava inicialment amb l’ajuda del Consell Català de l’Esport i del manteniment de la instal·lació se n’hauria fet càrrec l’Ajuntament de Terrassa.

El camp de rugby hauria tingut com a objectiu principal el de la tecnificació de les seleccions catalanes de la FCR, però també hauria funcionat com a camp de joc dels Carboners de Terrassa així com de la U.D. Les Fonts de futbol.

En aquella ocasió, el president de la Federació Catalana, Ignasi Planas, va destacar que la unió d’interessos havia estat decisiva perquè

aquest projecte tirés endavant: “Li interessa a l’Ajuntament, li interessa a l’associació de veïns, al Club de Rugby Carboners, que ha estat un actor molt important per tal que això tiri endavant, i també li interessa a la Federació i a la Generalitat. Sense aquesta unió d’interessos hagués estat impossible”, va esmentar. Així mateix, l’alcalde terrassenc d’aquell any, Pere Navarro, havia valorat molt positivament l’acord fins al punt que va comentar la voluntat de l’Ajuntament de Terrassa per incorporar el rugby com a esport de referència a la ciutat i al país.

Després de 5 anys, doncs, la vila terrassenca i les seves entitats de rugby i futbol podran gaudir d’un espai exclusivament dedicat a ells, en què practicar i fomentar aquests dos esports que han entrat a formar part de la realitat esportiva egarenca.

Editor fundador i director de MOMENTUM agency, partners, Editors

@SerafiGazquez

El Sr. Joan Delort, -director general de Protecció civil- és un bon exemple de Servidor Públic Quina “mania” amb la queixa per la queixa. No ens sabem posar a la pell de l’altre i, menys, quan és un tema tan complex com encertar amb antelació un caos d’una predicció meteorològica excepcional.

Hem viscut un episodi singular de neu i, satisfactòriament, no hi ha hagut incidents remarcables, ni greus problemes de circulació.

Com a ciutadà corrent, dels que agafen el cotxe cada dia, considero molt reeixides les recomanacions i les mesures que s’han adoptat.

La prevenció, en tots els sentits, sempre és un factor important.

Saber identificar els problemes i aplicar l’estratègia adient per a resoldre’ls amb anticipació, només ho poden fer poques persones en aquest món.

Vull felicitar al Sr. Delort i el seu equip per dues coses, la primera i més efusiva per fer ús d’un llenguatge proper, per estar al peu del canó totes les hores i per donar la cara amb la seguretat què sabia molt bé el que estava dient i controlant. Felicitar reiterades vegades a la societat pel civisme i per haver fet cas de les recomanacions, diu molt de la manera de ser i l’humilitat dels que podrien parlar amb un to pretensiós com fan molts en el dia a dia i, sobretot, alguns que es dediquen a la política.

De ben segur, de felicitacions com aquesta n’ha rebut poques.

Doncs aquí, una dita de l’Albert Einstein per a tots aquells que no són respectuosos: “El IGNORANTE CRITICA porque cree SABERLO TODO, el INTELIGENTE RESPETA porque cree que puede APRENDER algo NUEVO” La segona, que escolto per primer cop davant d’un mitjà de comunicació, és la frase que va dir: “És la nostra responsabilitat com a SERVIDORS PÚBLICS!” Guauuuu!!!

Sr. Delort, m’ha deixat glaçat i no pas pel fred d’aquests dies, si no per escoltar música d’un càrrec polític que tenia pressió, estrès, somni i molta responsabilitat a les mans. BRAVO!!!

D’un temps ençà, que s’estan coent noves forces polítiques i s’està analitzant què està reclamant la societat a crits, paraules com “Servidors Públics”, fan veure que tot no és negatiu i no tot el món polític està podrit. Professionals polítics que parlin amb aquest to, amb aquesta humilitat i, sobretot, amb aquesta professionalitat, és el que bona part de la societat reclama.

Fa uns dies, vaig rebre un correu d’un SERVIDOR PÚBLIC en resposta a una sol·licitud i, sabeu què va ser capaç de respondre, a part d’excusar-se amb temes que tots tenim cada dia? “Primer els “prioritaris” i després el seu”. Mara meva... Sóc respectuós, però a alguns dels servidors públics els manquen classes del Sr. Delort.

Si un dia decideixo ser un professional polític, cosa que no descarto durant uns anys de la meva vida, aquest punt serà dels que més treballaré i milloraré. El “coaching” s’incorporarà també als Servidors Públics, per tal de donar eines i formats més adients per a la seva professió.

8

DIARI del Vallès

TERRASSA

Josep Ballbè i Urrit Periodista

@DiariDelValles

Quin desencís!

Que els “indepes” s’hagin posat d’acord per a proposar en Jordi Sànchez com a candidat a president del país em produeix una decepció immensa. Això sí, fa anys que desitjo tenir un govern amb cara i ulls… I, sobretot, que faci el que li pertoca. Ara bé, per damunt de tot, sempre vull -per a qualsevol càrrec de responsabilitat màxima- els millors. No entenc, però, que aquest sigui el cas.

Un fet sembla innegable. Entre els aspirants a la trona, hi ha persones de més nivell i sense entrebancs ulteriors que puguin comportar una més que probable inhabilitació judicial. Sobretot en trobar-se immers en una vista judicial pendent. Entenc que això no pretén res més que tensar la corda i cercar gresca. La ciutadania necessita que el dia a dia funcioni. Com un rellotge de precisió. De ben segur que Junts per Catalunya i ERC no ho tenen gaire present.

O, tal vegada, gens.

Trobo una altra qüestió ben clara: dins la societat civil, topem amb una divisió -en un teòric i aproximat empat tècnic- entre partidaris de partir peres (amb el que ells anomenen “l’ estat veí“) i els qui defensen l’opció teòricament constitucionalista. La culpa de l’entrellat cal cercar-la, és clar, en els nyaps continuats de la classe política.

Desconec quan es durà a terme el procediment incoat contra els qui la judicatura considera responsables del procés sobiranista i la DUI. Arran l’aplicació del nefast article 155 i l’evident sinèrgia entre els poders executiu i judicial, el més probable rau en una sentència dura. Dit d’altra manera, una derrota en tota regla…

Ací, bo i aplicant un símil futbolístic, perjuro que no em valen les rotacions. Exigeixo un onze titular, amb la “crème de la crème”. No accepto experiments o estirabots. Jugo per a guanyar. No en tinc prou amb participar.

Mai no he entès el paper polític desenvolupat per ANC i Òmnium.

Amb l’afegitó i greuge que el president d’ANC abans d’en Jordi Sànchez no fou altra que na Carme Forcadell. Ja està tot dit. A banda, quina experiència parlamentària té el candidat…, si ha esdevingut diputat el proppassat 21.D? Valoro la seva experiència acadèmica i universitària. Em preocupa, tanmateix, el seu festeig -fins i tot- amb opcions radicals com la mateixa Herri Batasuna. No veig per enlloc que pugui encapçalar una candidatura de consens. A més, arran la seva imputació per una suposada sedició, la jutgessa Carme Lamela es podria acarnissar amb ell. De retruc, els perjudicats seríem tots els catalans.

Rebutjo frontalment -de bon principi- el seu empresonament, per raons purament ideològiques, a Soto del Real. Ha ultrapassat els quatre mesos de privació de llibertat. Per a mi, és una bajanada i tota una cabronada. Així de clar i català. Des de la seva condició, tanmateix, de pres polític (o polític pres, que -pel cas- és el mateix) no li atorga privilegi per a aspirar a succeir en Carles Puigdemont.

Temps al temps, certament. En qualsevol cas, la tossuderia dels nostres representants frega la hilaritat. Tornant a la metàfora, molt aviat ens pot caure una targeta vermella d’expulsió… I no serà per un o dos partits. El més probable -tant de bo que m’equivoqui!donarà pas a una “mort política” d’ un senyor que no s’ho mereix.

Ara bé, el poble tampoc no vol assistir -com a convidat de pedra- a una comèdia en tota regla. Deixem-nos, ja, d’experiments.

Societat »

A Terrassa arriba la nova Taula de Rieres REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

La co-capital vallesana presenta diversos llits fluvials que recorren la ciutat. Per aquest motiu és de importància fonamental, per al Consistori i tota la ciutadania, que hi hagi un grup de treball per tal de realitzar un seguiment de les actuacions en aquests llits fluvials egarencs. A tal propòsit, el 28 de febrer s’ha constituït la Taula de Rieres, que donarà continuïtat, ara en el marc del Consell Municipal de Medi Ambient, a l’anterior comissió de Rieres Demà.

Aquest nou grup de treball, segons acord de novembre de 2017, preveu integrar els representants municipals i els representants de les entitats interessades en participar-hi.

La primera reunió va ser encapçalada pel tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, com a representació de l’Ajuntament a la Taula de Rieres, que comptarà amb una àmplia representació d’entitats de la ciutat interessades en el tema, així com dels grups municipals.

De la mateixa manera, cal recordar que, al llarg dels darrers mesos, l’Ajuntament ja ha mantingut diverses reunions amb les entitats veïnals dels barris per on transcorren la riera de les Arenes i la riera del Palau, en les que s’han tractat temes com les actuacions de neteja de residus i manteniment de la vegetació que ha anat realitzant l’Ajuntament, l’estat de conservació dels marges i el litigi amb l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA, sobre les competències de manteniment d’aquests trams.

Per tant, amb la constitució de la Taula, es formalitzen aquestes reunions en un nou òrgan que s’adscriu en el Consell Municipal de Medi Ambient. Serà un grup de treball on es farà seguiment sobre les actuacions de conservació i manteniment dels trams urbans de les rieres, ja siguin efectuades per l’Ajuntament, l’ACA o conjuntament. Un cop constituïda oficialment la Taula, se’n definirà un pla de treball i un calendari de reunions.

La creació de la Taula de Rieres al si del Consell Municipal i

a partir de l’anterior comissió amb les entitats veïnals, es va aprovar mitjançant una proposta de resolució al Ple municipal del passat 29 de juny de 2017. Posteriorment, el 29 de novembre del mateix any, va ser el Plenari del Consell que va donar el vist-i-plau a la constitució de la Taula, i es va fer una crida a altres entitats i persones de la ciutat que també s’hi volguessin afegir, a la que han respost tant els grups municipals com altres entitats veïnals de la ciutat, fins a un total de 25 representants.

Segons el Reglament del Consell Municipal de Medi Ambient, les Taules són un espai obert a la màxima participació ciutadana, i poden, prèvia petició i inscripció, incorporar les entitats, col·lectius i ciutadania a títol individual que tinguin interès en debatre i reflexionar sobre l’àmbit que es proposi. Cada grup determina la dinàmica concreta de funcionament de les Taules, com els objectius, el pla de treball i calendari, la periodicitat de les reunions i els ordre del dia.

Setmana 9-2018 Any IV. Època IV

tenen el seu origen en l’any 1977 quan l’entitat empresarial terrassenca els va instituir per reconèixer públicament les empreses més actives i aquells projectes de futur que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic de la seva demarcació.

Premis Cambra 2018: és el moment de les empreses Sota el lema “Ara, empresa”, s’obre la nova edició dels Premis Cambra 2018, impulsats per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, en què l’entitat es proposa d’interpel·lar al protagonisme de l’empresa com a motor de canvi i transformació de l’economia i generador de progrés social i de donar una nova imatge a aquest esdeveniment que compta amb més de 40 anys d’història.

albira l’economia catalana, que entra en una fase de consolidació de la recuperació econòmica. Concebut amb un missatge transversal, el nou lema transmet la necessitat de potenciar la cohesió i la integritat del conjunt del sector productiu i consolidar el seu paper com a motor d’activitat econòmica, facilitador de la competitivitat i generador de major progrés.

Per a la Cambra de Terrassa “és el moment de posar en valor la fortalesa amb què gran part del col·lectiu empresarial ha afrontat i superat l’etapa crítica de l’economia experimentada en els darrers anys, la maduresa amb què les empreses han sabut preservar la seva competitivitat, i la capacitat empresarial i l’actitud emprenedora del nostre sector productiu que ha permès garantir un entorn territorial sòlid en el marc d’una societat globalitzada i uns mercats interrelacionats i altament competitius”.

No obstant això, s’ha de recordar que el balanç de l’activitat empresarial a Catalunya va tancar amb una lleu desacceleració del ritme d’activitat iniciada durant el tercer trimestre del 2017. Tanmateix, l’any s’ha conclòs, per tercera vegada consecutiva, amb valor positiu de l’indicador de la marxa dels negocis i es manté la tendència positiva del ritme de l’activitat, especialment pel que fa a les indústries de l’alimentació i química, que són les que han experimentat un major increment de l’indicador de la marxa dels negocis, revertint completament la tendència negativa del tercer trimestre de l’any. De cara al 2018, es manté l’optimisme, perquè les expectatives sobre la marxa dels negocis es mantenen en valors positius per a tots els sectors d’activitat i preveuen que

A tal propòsit, el lema que regeix la nova convocatòria dels Premis Cambra ve de l’interès del col·lectiu empresarial per posar en valor la seva contribució activa a la construcció de la nova etapa que

el ritme d’activitat el primer trimestre de l’any 2018 es mantingui estable, a excepció dels subsectors tèxtil i de la fusta, suro paper i arts gràfiques ELS PREMIS CAMBRA ES RENOVEN Entre les novetats d’enguany i coincidint amb el 41è aniversari dels premis empresarials que promou la Cambra de Terrassa, la institució ha decidit dotar a aquest esdeveniment d’una renovada imatge que transmet la seva consolidació i prestigi dins de l’entorn empresarial de la comarca. En aquest sentit, els Premis Cambra 2018 han adoptat una identitat visual que, associada a la pròpia marca de la Cambra, ofereix els trets diferencials del logotip de l’entitat empresarial i que es mantindrà invariable per a les properes edicions dels premis. Per tant, els atributs i peculiaritats de cada edició dels premis es reflectiran en el lema i així com en el color del símbol que, en aquest cas, si que podrà introduir variacions d’acord amb el concepte creatiu i la temàtica singular de cada una de les convocatòries.

ELS PREMIS I LES CATEGORIES Els Premis Cambra, que avui dia ja poden vantar d’haver reconegut 200 empres,

Enguany, un total de sis categories integren l’edició dels Premis Cambra 2018, a les quals poden concórrer presentant candidatura totes les empreses ubicades en algun dels municipis de la demarcació de Terrassa fins al 16 de març, i que inclouen: Trajectòria Internacional Consolidada, que té com a objectiu distingir aquelles empreses de la demarcació que hagin mantingut o incrementat de forma sostinguda la seva activitat internacional; Iniciació a la Internacionalització amb l’objectiu de reconèixer aquelles empreses de la demarcació que hagin dut a terme un esforç destacat per impulsar la seva activitat en els mercats exteriors; Compromís i Sostenibilitat que vol reconèixer especialment la tasca d’empreses que han fet un esforç per desenvolupar projectes singulars d’impacte social, mediambiental i econòmic en l’organització de l’empresa per millorar tant el seu entorn intern com extern, buscant la satisfacció dels clients i resultats en les persones i la societat; Empresa Saludable, que té l’objectiu de reconèixer la tasca d’empreses que han fet un esforç per desenvolupar projectes de prevenció de riscos laborals, actuacions destinades a promoure la salut entre els seus treballadors i s’hagin plantejat reptes de futur mitjançant l’aplicació d’accions correctores i preventives amb la finalitat de controlar els riscos detectats; Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament dedicat a distingir les empreses que desenvolupin activitats relacionades amb la millora significativa de la gestió del seus processos d’innovació, la recerca i el desenvolupament i que ho enfoquin com una aposta de futur; Millor Iniciativa Comercial i de Serveis, que té com a objectiu distingir l’activitat desenvolupada en l’àmbit del comerç o el sector serveis que combini la tradició del negoci amb la modernització de l’empresa en l’adaptació a la realitat del consum.

Amb la col·laboració de

Abogados & Services

www.MOMENTUM.BARCELONA

EDITORS

PARTNERS

AGENCY

momentum

im m o

VALLÈS El

VALLÈS

portal Immobiliari del

Vallès

DIARI del Vallès

“La declaració d’independència no va passar del pur simbolisme” Entrevista a:

Artur Mas

Expresident de la Generalitat

Nascut a Barcelona, el 1956, és llicenciat en Econòmiques i Empresarials. Ha estat regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d’Economia. Al darrer mandat de Jordi Pujol fou nomenat conseller en cap. De 2003 al 2010 fou cap de l’oposició al tripartit i del 2010 al gener del 2016 ostentà la presidència de la Generalitat. Després de donar el pas al costat per pressions de la CUP, va ser elegit president del PDeCat a la qual va renunciar al gener d’aquest any.

Dijous passat va venir a Sabadell per a impartir una conferència del nou cicle What’s Up! Talks a l’Espai Cultura de Fundació Sabadell 1859, organitzada per l’acadèmia d’idiomes What’s Up. Per la branca familiar materna està vinculat a Sabadell. Quina ha estat la seva relació amb la ciutat?

La meva relació personal amb Sabadell ve de molt petit, perquè els meus avis materns hi vivien i tenien el costum d’anar a Sabadell tots els diumenges des de Barcelona que era on viviem nosaltres. Anaven a veure els avis, dinaven amb ells i després, per la tarda, anaven al futbol. Vaig conèixer l’antiga Creu Alta i després ens quedaven amb els meus cosins, que són els únics cosins germans que tinc i que són de Sabadell, també del carrer de la Indústria. També hi anaven a La Faràndula, a veure Els Pastorets, jugaven al quinto, jugaven a la fàbrica dels avis amb les peces i tot plegat. Això ho recordo de tota la infància i joventut.

Vostè va iniciar la seva carrera sota la presidència de Jordi Pujol. M’imagino que l’entristiria molt la seva confessió i les posteriors imputacions de tota la seva família. Quin serà, al seu parer, el judici de la història sobre la seva figura?

Sí, va ser un cop molt dur. Respecte a la segona qüestió, crec que arribarà un moment que així com ara el judici és, en general, molt més negatiu que no pas positiu, arribarà un moment que això serà exactament al revés. No serà tan positiu com hauria pogut ser sense aquella confessió, però crec que el judici negatiu d’avui en dia s’equilibrarà a favor d’ell, se’l reconeixerà que va ser un governant molt rellevant en la història de Catalunya.

D’on prové la seva vocació per la política?

Vaig ficar-me en el món de la política a mitjans dels anys 80 quan, per primera vegada, vaig anar en una llista electoral a l’ajuntament de Barcelona que encapçalava Josep Maria Cullell. Parlo de l’any 1986, fa 30 anys i era l’intent de guanyar a Maragall, quan era alcalde de Barcelona. Va ser la meva primera incursió a fons en el món de la política.

Durant la seva etapa com a cap de l’oposició es va tramitar la reforma de l’Estatut que va consensuar amb el president Zapatero en una reunió a La Moncloa. Va ser la darrera oportunitat per redreçar les relacions entre les institucions espanyoles i catalanes?

Efectivament va ser la darrera oportunitat, mentre l’Estat espanyol no rectifiqui i, per iniciativa pròpia, posi una proposta sobre la taula en positiu per Catalunya.

Però fins que això no passi, i fins aleshores no ha passat, sinó al contrari, mentre això no passi és evident que va ser la darrera oportunitat almenys des de l’òptica catalana. Una altre cosa seria si l’Estat, per iniciativa pròpia, presenti una proposta, però això està molt lluny d’imaginar-se en aquest moment.

Qui li va proposar a la llista?

El mateix Josep Maria Cullell. En aquell moment no era de Convergència, era independent, al cap de tres o quatre anys em vaig afiliar al partit i allà va començar tota la resta de la meva trajectòria. En aquella època ho vaig combinar amb el món privat.

Què ha quedat de la seva proposta de la Casa Gran del catalanisme?

La Casa Gran del catalanisme va servir, primer, per reagrupar gent entorn del projecte de Convergència, estem parlant de l’any 2007-2008. Segon, per guanyar definitivament al tripartit, després de set anys. Tercer, per a fer un govern amb

gent que no venia només del partit, sinó d’altres àmbits, en el primer govern que vaig presidir. I, quart, en part va ser l’embrió del que ara és Junts per Catalunya.

govern de la Generalitat va recuperar ingressos i va poder revertir una gran part de les retallades. Les retallades no eren per sempre, sinó circumstancials per a sortir d’un forat negre.

Vostè va encetar la seva presidència amb les retallades que propiciaren el setge al Parlament i la seva entrada en helicòpter. Eren unes mesures inevitables o, com diuen els seus detractors, producte d’una opció ideològica liberal?

Les retallades eren inevitables perquè nosaltres no teníem marge propi, sota el dictat d’en Montoro i de l’Estat espanyol que controlava els diners i l’aixeta i que t’obligava a gastar menys. Nosaltres no teníem marge per a actuar sobre els ingressos, pràcticament només podien actuar sobre la despesa. A més a més, l’Estat espanyol en el seu conjunt estava pràcticament en fallida i Catalunya, després del segon tripartit, també estava en fallida. És com aquella casa o com aquell petit taller en que gasten molt més diners dels que estan ingressant i o recondueixen la despesa o s’enfosen definitivament. Tenia l’exemple del que havia passat a Grècia, un país que es va enfonsar i que s’enfonsa les classes treballadores i mitjanes.

Veia allò i em deia, si no fem alguna cosa acabarem de la mateixa manera.

Vostè va encapçalar el gir soberanista de CDC. Quins van ser els motius de fons que van portar-li a donar aquest pas? Quin paper va jugar el rebuig a la seva proposta de Pacte Fiscal i la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut?

De fet hi ha haver dos motius. El primer és la sentència del Tribunal Constitucional carregant-se l’Estatut més el rebuig frontal al Pacte Fiscal que no donava cap sortida. Aquest va ser un motiu important.

El segon motiu, perquè el primer no era suficient, és que vaig veure, a partir de setembre del 2012, que hi havia un moviment popular a Catalunya de gran extensió que es manifestava pacíficament en els carrers que ens empenyia clarament a canviar el rumb de la política catalana.

El cul de sac on estàvem respecte a l’Estat espanyol més la pressió popular que hi havia a Catalunya per a canviar el projecte i canviar el rumb, em van portat a avançar unes eleccions al 2012 per comprovar quin suport teníem en el Parlament per al referèndum.

Dintre dels marges que teníem vam actuar sobre la despesa, procurant que cap servei públic essencial quedés greument afectat, però retallant una mica per tot arreu i també els salaris públics a Catalunya.

Evidentment a un governant i a un polític no li interessa fer-ho, perquè això no et dona ni un sol vot, al contrari te’ls va fer perdre. De tant en tant s’ha d’actuar amb responsabilitat. No fer-ho ens hauria portat a una situació molt pitjor que la que van tenir en aquell moment. La prova és que, quan va passar aquella mala època, gràcies a aquella política de contenció, el

Vostè va avançar les eleccions al Parlament de Catalunya al 2012 amb un programa soberanista reclamant una majoria excepcional, però va perdre 12 escons. ¿Quins van ser els motius d’aquell resultat?

Doncs no ho sé. Puc imaginar-me alguns, però el vot de la gent és sobirà i no vaig poder fer res. Necessitava més força de la que tenia i per contra em van donar menys. En canvi, el vot en el Parlament de Catalunya va donar una amplíssima majora a favor del dret a decidir, a favor del referèndum. La feina dels polítics és, quan

DIARI del Vallès

la gent ja ha votat, saber traduir en acció política el seu vot, encara que tinguem menys força de la que realment necessitàvem.

Penseu que, quan vaig convocar aquelles eleccions, ja tenia endavant un govern del PP amb majoria absoluta a Madrid i aquella majoria no la tenia a Catalunya. Per tant, en el moment en què ens ficàvem en una aventura tan majúscula com el tema del referèndum i la independència, volia igualtat de condicions amb Madrid, però al final a mi em va restar força. Hi ha haver un motiu segur i és que començava a fer una mica de forat el discurs de l’oposició.

Hi havia segur un altre motiu i és que, en plena campanya electoral mitjans com El Mundo, em van organitzar una campanya de guerra bruta que va calar en una part de la gent que quan li dius que un polític és corrupte s’ho creu. Això va durar tota la campanya electoral, segur que això també va comptar. Potser tampoc ho deuríem fer prou bé a la campanya com per a obtenir menys vots i no pas més. Tot i això, em vam treure 50 diputats, vam perdre uns quants, però el que venia al darrera de nosaltres em va treure 21. Vol dir que estàvem dues vegades i mitja per a sobre del segon. És cert, com han publicat diversos mitjans de comunicació, que va haver un pacte de no agressió entre vostè i Mariano Rajoy per a la consulta del 9N? Això no és veritat. El cert és que li vaig demanar al Rajoy, l’estiu del 2014, que si no podíem acordar una consulta com la que vam fer, almenys ell no recorregués les nostres iniciatives al davant de la justícia.

A canvi que nosaltres no consideréssim vinculant aquell resultat des del punt de vista legal. Nosaltres, fèiem una consulta per a saber quin abast tenia el suport a la independència de Catalunya. Aquest era el meu objectiu i després actuar políticament. Era una manera d’arribar a un acord amb ells, que ells no volien de cap manera, i al mateix temps poder fer una consulta, encara que fos d’ordre més simbòlic.

Li pregunto perquè alguns mitjans de comunicació han publicat que la roda de premsa que vostè va impartir després de la consulta va ser interpretat per Rajoy com el trencament del pacte entre vostès?

Això no és cert, però a més ¿com es pot considerar una agressió fer una roda de premsa? És normal que un governant, quan passa una cosa important al seu país, es pronunciï.

Ha estat un mal negoci la refundació de Convergència sota la sigla del PDeCat a la vista dels resultats electorals i del paper marginal en la candidatura de Junts per Catalunya?

Crec que no. Tal i com estaven les coses en aquell moment, Convergència no tenia una bona sortida. Convergència havia de prendre la decisió que va prendre, és a dir

dissoldre’s com a partit polític, des d’un punt de vista de registre polític i de repensar-se, refundar-se, cosa que no ha estat fàcil, aquesta és la veritat. Si sumem el que representa el PDeCat amb el que representa, ara fa dos mesos, la fórmula Junts per Catalunya i si això no ho confrontem sinó simplement ho sumen, aquí hi ha la bona refundació de Convergència.

Fins a quin punt ha pesat en la refundació del partit els nombrosos casos de corrupció ha perseguit a CDC? Sí, aquest va ser un dels motius. De fet va haver dos motius. El primer va ser que havíem de passar d’un partit, que havia nascut i crescut defensant l’autonomia i l’autogovern de Catalunya, i que havia de fer un gir gran per passar a defensar no l’autonomia, sinó la creació d’un Estat. El segon motiu és aquest que dieu, era un partit que havia donat masses excuses a tot arreu sobre les irregularitats i com que hi havia tantes excuses, encara que no hagut mai cap resolució judicial contraria, en aquell moment això pesava. Per tant, era millor assumir la responsabilitat d’aquella realitat i prendre decisions.

Ara s’ha dictat una sentència sobre el Palau de la Música que ha condemnat al extresorer Daniel Osàcar. Continua afirmant la seva honestat?

Ho continuo dient, perquè el conec. Sé que és una persona irreprotxable. El seguiré defensant perquè el conec personalment de totes totes. En la mesura que ell va heretar una situació que no va crear ell i que després ha tingut una sèrie de conseqüències, això no li atribueix la responsabilitat. Altra cosa és que el jutge no va trobar ningú més, perquè els hi havia hagut abans ja no hi eren, alguns fins i tot físicament, va agafar al Daniel Osàcar que era l’únic que quedava. Això ho considero encara ara una gran injustícia. I, com que conec la persona, el seguiré defensant.

Com s’ha d’interpretar la seva renúncia a la presidència del PDeCat, atès que alguns l’han llegit com una mostra del seu malestar per la postura maximalista de Carles Puigdemont?

La renúncia només s’ha d’interpretar en dos sentits. El primer, era una presidència purament representativa que va servir per a fer el pont entre Convergència i el nou PDeCat i això després d’un any i mig ja estava fet. Per tant, la meva funció no tenia massa recorregut. El segon motiu, el més important, va ser veure que mentre jo estigués allà representava un tap de cara a la incorporació de gent nova que, amb l’excusa que jo encara estava en allà i representava el que havia sigut Convergència, tenia l’excusa per a no afegir-se al PDeCat o per Junts per Catalunya. Considero que això és el que ha triomfat a Catalunya perquè al país l’interessa l’estil de la millor Convergència. Vaig entendre que si em separava d’això obria més les portes perquè diferents persones es poguessin incorporar al projecte.

“La meva relació personal amb Sabadell ve de molt petit, perquè els meus avis materns hi vivien i tenien el costum d’anar a Sabadell tots els diumenges des de Barcelona que era on viviem nosaltres”.

Comparteix l’opinió que el moviment sobiranista no va saber interpretar adequadament el resultat del 27S del 2015 i es va equivocar al impulsar el procés d’independència amb només del 48 per cent dels vots?

No, no ho comparteixo gens. L’alternativa a no fer-ho així hauria estat donar la raó a aquells que havien tret el 39 per cent que eren els contraris a la independència.

Si la independència va tenir el 27 de setembre del 2015 el 48 per cent dels vots, cal recordar que la no independència va recollir només un 39 per cent dels vots. És absurd que es fes cas del 39 per cent i no de l’opinió del 48 per cent dels ciutadans. Ara, el que sí que es va dir en aquell moment, és que el resultat permetia continuar amb el procés cap a la independència, però no culminar el projecte de la independència. Aquest va ser un matís molt important.

Quines van ser les raons per elegir a Carles Puigdemont quan va donar un pas al costat sota la pressió de la CUP? Tres raons. Primer, perquè era una persona, des del punt de vista independentista, que no tenia cap dubte i era evident que ell seguiria amb aquest projecte. Dos, era una persona que tenia experiència de gestió, al ser l’alcalde d’un ciutat rellevant de Catalunya, Girona; per tant, era un home que arribava a la presidència havent fent coses i tenia l’experiència d’haver d’enfrontar-se, cada dia, a un munt de problemes com alcalde. Finalment, encara que no el coneixia molt, l’havia sentit en nombroses ocasions en reunions de partit, veia com s’expressava, com raonava i em va donar la sensació que era una persona que comunicava bé les idees que teníem tots plegats, en un moment en què es necessitava que la gent entengués bé, a través d’una bona comunicació política, el que portaven entre mans.

Creu que Puigdemont hauria de fer el mateix que vostè i donar un pas al costat per garantir la governabilitat del país i esbandir el 155?

Doncs miri és l’única pregunta que no li puc contestar. Crec que és una decisió que ha de prendre només ell. Quan jo vaig prendre la decisió del pas al costat, va ser una decisió exclusivament meva, unipersonal. Crec que la seva també ha de ser així, ha de ser una decisió que no estigui sotmesa a la pressió dels altres i ni a la pressió dels que estem més a prop. Com que ell ha tingut la més alta responsabilitat, estic convençut que acabarà actuant amb la prioritat del país per a sobre de

qualsevol altra cosa, d’això estic convençut. Però l’hem de deixar que pregui la decisió en el temps que el cregui oportú i en la forma que cregui més oportuna.

Vostè ha estat inhabilitat pel seu paper en el 9N, amb una onerosa multa que no ha pogut pagar en la seva totalitat, ara està investigat pel Tribunal Suprem en la causa contra els impulsors del procés sobiranista. Com valora aquest allau de mesures judicials contra els dirigents independentistes?

Ho valoro en dues dimensions. Primera, com que l’Estat espanyol no té cap proposta a fer en positiu per Catalunya, només li queda intentar enfonsar el projecte sobiranista a través dels tribunals i de la fiscalia. La segona valoració és que crec que s’està intentant, per part de l’Estat espanyol, no només el govern sinó l’Estat, el que es podria dir un aviso a navegantes. És a dir, si algú es torna a posar-se en aquest projecte, acabarà com aquests. ¿Creu que aquesta qüestió pot arribar a les instàncies europees com el Tribunal d’Estrasburg?

Estic convençut que hi arribarà. Aquesta causa no acabarà en els tribunals espanyols, sinó en els tribunals europeus internacionals. Però això requerirà una sèrie d’anys.

Considera excessiu el preu que s’està pagant per una declaració simbòlica d’independència sense efectes jurídics?

Crec que sí, que està pagant un preu excessiu. El preu que estem pagant tenia sentit pagar-lo a canvi de la independència real de Catalunya, però no a través d’una independència proclamada des d’un punt de vista simplement simbòlic. Els fets són els fets, els fets es poden valorar, es pot opinar sobre ells, però no es poden negar.

Així com 1 d’octubre va ser un referèndum com una catedral -això és evident- el 27 d’octubre, la declaració d’independència no va passar del pur simbolisme. Entre altres coses, perquè no es va prendre ni un sol acord per desplegar la República catalana. Si s’hagués proclamat la independència real, el govern hagués començat a actuar i no ho va fer. És evident que no hi havia cap transcendència real en aquella proclamació.

De tota manera, continuo pensant que la millor solució per a Catalunya, i fins i tot la millor solució a la relació entre Catalunya i Espanya, és que Catalunya acabi sent un país independent. És la millor solució per a tots.

DIARI del Vallès

Obrim pas al “coworking” REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

En pocs dies, farà nou anys que em van prejubilar d’una caixa d’estalvis.

Reconec que vaig estar de sort.

D’aleshores ençà, he gaudit del meu temps de lleure en profunditat.

No em manquen hobbies. Conec, però, algun company de fatigues que no pensa igual com jo. Fins i tot, m’arriba a dir que s’avorreix.

No puc pas entendre-ho. Com és possible? Sovint, gairebé diria que em manquen hores.

Mesos abans de plegar, sense poderme ni imaginar aquesta mesura, ja havia suggerit -a algun cap de la meva empresa- la possibilitat de treballar des de casa. Encara que comencés per un parell o tres dies a la setmana.

Al cap i a la fi, amb els avenços de les anomenades empreses “fintech”, no era pas una idea desgavellada.

Malgrat tot -i mira que ha plogut des de llavors- no conec gaire empreses que ho practiquin/permetin. No ja solament financeres, sinó també de la resta de sectors. Sobretot per dos motius: no hi creuen i pretenen tenir controlat visualment el personal.

Ho explica la cantarella castellana del que “el ojo del amo engorda al ganado”? Potser, més aviat, “tenen les orelles a ca’l ferrer”. Amb el temps, tal vegada se’n penediran de no haver-ho aplicat bastant més abans.

La crisi bancària ha capgirat totalment el model bancari tradicional. Al nostre país, hem passat de cinquanta-sis entitats (el 2007) a tan sols catorze (a hores d’ara). Indubtablement ha estat la digitalització de l’economia el fet que ha provocat una nova reinvenció del negoci.

Majoritàriament, consideraria els serveis centrals de moltes entitats. Sense menystenir

-arran la progressiva implementació de les agències “Store”- la mateixa xarxa comercial. No es necessita una oficina bancària a cada cantonada.

Internet, les APP dels telèfons mòbils i alguns altres elements els hi deixen tot molt ben apamat.

Alguns dels meus antics col·legues -encara en edat laboral activa-em retrauran que faig “apologia de l’atur”. Hi discrepo frontalment. Cal que pensin en què -com resa un altre adagi- la cúpula vol evitar que “els estalvis es mengin les estovalles”.

Així, bo i fent un pas endavant, que no els estranyi que aviat els plantegin/proposin fórmules de teletreball. Especialment al planter de les seus centrals, perquè la mesura possibilita alliberar espai de treball físic i rellogar-lo -mitjançant què se’n diu Coworking- a altres professionals. Alhora, s’alleugereixen despeses que, fins ara, eren fixes.

¿Cuál es el mejor producto para invertir mis ahorros?

REDACCIÓ

garantizado. Pues bien, a día hoy tiene 60.000€. Lo mismo que tenía.

Como consejero patrimonial y Coach Financiero, lo primero que me preguntan muchas veces es donde es mejor invertir los ahorros.

Para que os hagáis una idea, en 1998, con 10 millones de pesetas, podías comprarte un piso de 2 habitaciones de obra nueva en un buen emplazamiento de Terrassa con parking incluido.

 @VALLESECONOMIC

Todos queremos obtener un gran beneficio pero sin la posibilidad de perder capital. ¿Sabéis que os digo?: ¡Esto no es posible!

Si no se asume un riesgo no es posible ganar, o mejor dicho, si no se asume un riesgo, siempre se pierde.

Tengo un amigo que es ultra conservador y no invierte en nada para no perder (eso piensa él). En 1998 tuvo la suerte de heredar 10 millones de las antiguas pesetas. Hace unos días hablando de la jubilación con él, le pregunté qué había hecho con ese dinero. Contestó que nada, que no quería arriesgarlo y que lo tenía desde entonces en una cuenta de depósito

Ahora este mismo piso tendría un valor de 160.000€.

También podía haber decidido poner el capital en bolsa en una renta variable, en este caso a 20 años y contando un interés del 6% al año (es el obtenido de la media), tendría 192.428€. ¿Cómo os habéis quedado? Si dejamos los ahorros quietos, cada año perdemos un porcentaje de los mismos debido a la inflación.

Por eso recomiendo siempre buscar fórmulas para invertir que den más rentabilidad que la propia inflación.

Josep Ballbè Periodista @DiariDelValles

No parlo pas de fer volar coloms o somniar truites. Que li ho preguntin -si no- al Banc de Sabadell. Concretament a la seva filial TSB, del Regne Unit.

Ofereix treballar -des de casa, dos dies setmanals- als empleats ubicats als serveis centralitzats. Alhora, relloga llurs espais -totalment equipats per a poder-los fer servir- a professionals als quals els va de conya.

No parlem de ciència-ficció. Afinar el llapis, ésser imaginatiu i afrontar la posada en marxa de mesures adients esdevé una molt bona eina de treball.

Per molt que encara trobem gent que predica la fi de la crisi, no ho hem vist tot. Al cap i a la fi, és evident que la banca espanyola ha reduït molt la seva estructura. De tota manera, arrossega un llast/rèmora que li fa molt de mal: un elevat stock d’actius improductius. Per tant, a l’hora de definir nous plans estratègics, que tinguin coratge per fer anar el bisturí.

KarlesK (Carles Casals) Coach Financiero, Consejero Patrimonial y CEO de Kapital Traders. @KarlesKcasals

Para mí no hay un producto que sea el mejor, sino que hay una variedad donde, de la mano de un profesional, puedes elegir, en función de tu perfil y situación: -Fondos Garantizados. Riesgo 0 posibilidad de Ganar del 0,1% al 3,4%.

-Fondos Monetarios. Riesgo muy bajo rentabilidad baja del -1% al +1% de media.

-Fondos Renta Fija. Riesgo bajo rentabilidad del -3% al +3% -Fondos Renta Variable. Riesgo medio o alto, gran variedad pueden ir -10% al 15%.

Lo que en todos los casos recomiendo es trabajar con cualquiera de estos Fondos de Inversión pero contratado a través del formato Unit Linkded, ya que nos ofrece una serie de ventajas adicionales, que la mayoría de gente no conoce:

meros 25.000€ por beneficiario indicado, no pagan impuesto de sucesiones.

Muy indicado para fondos familiares que puedan quedar en herencia.

-Embargos: Los capitales de estos fondos de inversión pueden estar protegidos contra embargos. Muy interesante para proteger patrimonio.

-Capital extra adicional: En caso de fallecimiento se puede disponer del capital sin esperar aceptación de herencia y se recibe un capital adicional.

-Transmisión de patrimonio, quedan fuera de la masa hereditaria: Los pri-

Estamos aquí para ayudar a tu economía a crecer... ¡hasta el próximo post!

DIARI del Vallès Alberto Rodilla

El poder de la palabra REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Se infravalora el gran poder que tienen las palabras, los estados de ánimo que pueden generar y lo más importante la gran cantidad de emociones que provoca encontrar la palabra exacta en el momento idóneo.

Nos estamos volviendo tacaños en halagos sinceros, en dar apoyo a personas que necesitan sentirse arropadas, creemos que estamos solos contra el mundo porque en realidad, muchas de las personas que nos quieren, no expresan el cariño que nos tienen.

Es por eso que en el camino de la evolución personal, debemos poner más atención a hacer que las personas que están a nuestro alrededor y forman parte de nuestra vida, darles palabras de aliento cuando están mal, de felicitación cuando hacen algo bien, de ánimo cuando han caído, de agradecimiento, de admiración, de cariño, de respeto...

No hay que escatimar en palabras que potencien los estados de animo de la

otra personas, todos tenemos la necesidad de sentirnos importantes, sentirnos valorados y, sobretodo, que no estamos solos.

Cambiarle el día a alguien, con estas palabras: No estas sólo…, todo irá bien…., no puedo vivir sin ti…, puedes contar conmigo…, me encanta verte…, eres importante en mi vida…., ánimo…., te admiro…., me encanta como eres…, disfruto de tu compañía…, no dudes…, siempre es una alegría verte…., me acuerdo mucho de ti…, lo superarás…., estoy orgulloso/a de ti….

Hay un presupuesto que tiene que ser ilimitado, el presupuesto en flores, bombones y de pequeños detalles que logran que la persona que los recibe se sienta especial, valorada y apreciada.

Te puedo asegurar que lo que se obtiene por mejorar la vida de los demás es increíble.

Agradece cada pequeño detalle, sonríe contÍnuamente, abraza con sentimiento, besa con el alma, preocúpate sincé-

ramente por las personas, demuestra aprecio honrado y sincero, sube la estima de las personas que están a tu alrededor, encuentra las palabras exactas a la hora de tratar a todo el mundo y verás por ti mismo como cambia todo a tu alrededor.

Una adivinanza: “No cuesta nada, pero crea mucho. Enriquece a quienes reciben, sin empobrecer a quienes dan. Ocurre en un abrir y cerrar de ojos, y su recuerdo dura aveces para siempre, es descanso para los fatigados, luz para los decepcionados, un rayo de sol para los tristes, y el mejor antídoto contra las preocupaciones.

No puede ser comprada, pedida, prestada o robada, porque es algo que no rinde beneficio a nadie a menos que sea brindada espontánea y gratuitamente. Porque nadie necesita mas una sonrisa como aquel a quien no le queda ninguna por dar.”

Mahatma Gandhi

¿Quien adivina lo que es?

Escriptor i apassionat de la publicitat, el màrqueting i la comunicació @Alberto_Rodilla

No hay que escatimar en palabras que potencien los estados de animo de la otra personas, todos tenemos la necesidad de sentirnos importantes, sentirnos valorados y, sobretodo, que no estamos solos.

DIARI del Vallès

Il·luminem-nos: com reclamar una factura d’electricitat REDACCIÓ

 @VALLESECONOMIC

Alguna vegada has pensat que l’última factura de la llum era massa elevada pel poc que havies estat a casa? Què pots fer quan es produeixen reiterats talls del servei?

Per protegir els teus drets com a consumidor, primer has de conèixer-los.

En aquest post descobriràs què has de fer per reclamar a la companyia amb la qual tens contractada la llum i per això, primer farem una breu descripció dels principals drets enfront d’aquestes empreses.

DRETS DELS CLIENTS DE COMPANYIES ELÈCTRIQUES Com segur sabràs, com a client d’una companyia elèctrica tens una sèrie de drets, però quins?

-Escollir l’empresa amb la qual contractar el subministrament.

-Dret a ser informat. Ja sigui de les tarifes, les potències a contractar o qualsevol altre punt que s’inclogui en el contracte.

-L’usuari té dret a rebre un subministrament de qualitat.

-El consumidor té dret a rebre un descompte en la factura en cas de talls continuats en el servei. El descompte podrà arribar a ser de fins a un 10% en la factura anual.

-Dret a rebre una indemnització pels danys que pogués produir una important fallada elèctrica.

-El consumidor té dret a què les seves reclamacions siguin ateses dins dels terminis estipulats per a resolució de conflictes. Segons que reclamació iniciem, els terminis seran diferents.

RECLAMAR UNA FACTURA DE LA LLUM INCORRECTA Anem ara a veure els passos que has de donar per reclamar a la companyia de la llum per facturació indeguda o incompliment de l’oferta.

A més del contacte telefònic, has de presentar la reclamació per escrit, dirigida a l’àrea d’atenció al client d’aquesta companyia. El més recomanable és fer-ho mitjançant carta certificada amb justificant de recepció, així disposes d’un document que acrediti que l’empresa ha rebut la reclamació.

Una altra opció per reclamar una factura de la llum és accedir als formularis que algunes companyies tenen a les seves web. És un instrument que pot ser útil per deixar constància d’aquesta reclamació, sempre que enviïn confirmació de recepció de la reclamació.

El primer pas és posar-se en contacte amb la companyia elèctrica i explicar els errors o problemes succeïts.

La companyia elèctrica, un cop rebi la reclamació, està obligada a facilitar al client el número de referència i el justificant per escrit d’aquesta reclamació. Si en el termini d’un mes no has obtingut resposta a la teva reclamació, o aquesta no et convenç, pots acudir als organismes de consum locals o autonòmics.

Important! Les elèctriques estan obligades a disposar d’un número gratuït d’atenció al client.

L’organisme autonòmic encarregat de gestionar aquestes reclamacions és la Conselleria d’Indústria i Energia.

Anna Artalejo Advocada @AnnaArtalejo

En l’àmbit local, quan hi ha algun problema de la part comercial, els consumidors poden dirigir-se a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC).

Aquests organismes, a més d’informar el consumidor, realitzen tasques de mediació entre les companyies de subministraments i els seus clients. El mateix consumidor pot dirigir-se de manera presencial i formular la reclamació o bé fer-ho de manera telemàtica, en els formularis disponibles a les seves pàgines web.

RECLAMACIÓ PER TALLS DEL SERVEI ELÈCTRIC Quan es produeix un tall en el servei elèctric o una fallada en les xarxes de distribució, el procediment és similar al descrit anteriorment, amb l’excepció de a qui s’ha de dirigir la reclamació.

Si has patit una fallada en les xarxes de distribució de l’energia, només podràs dirigir-te a la Conselleria d’Indústria, Energia i Mines de la teva comunitat autònoma.

Pel que fa al possible descompte en la factura de la llum per contínues apagades, la normativa regula el període de temps que ha d’estar un usuari sense subministrament elèctric per a realitzar un descompte en la factura.

Per gaudir d’aquest descompte no hauria de ser necessari que el consumidor iniciï la reclamació contra la companyia. Concretament, l’Ordre ECO / 797/2002 assenyala que “El descompte en la facturació tindrà un caràcter anual i s’aplicarà automàticament en els tres mesos següents a l’any natural considerat. La factura, tant de subministrament com de peatges, en què es procedeixi a realitzar el descompte, ha de ser acompanyada d’una relació de tots i cadascun dels incidents que han afectat dit subministrament, especificant la seva durada, origen i les raons del seu còmput o no en el càlcul del referit descompte”.

A més del descompte en la factura, podràs reclamar una indemnització a la companyia per les avaries en aparells elèctrics derivats d’aquests errors en les xarxes.

Al final, com a consumidor podràs iniciar la teva reclamació a la via judicial.

DIARI del Vallès

SABADELL

15

Societat »

Societat »

El veïnat de Gràcia s’oposa El carrer de les Tres Creus a mantenir oberts alguns tornarà a la normalitat el 6 de març locals de la ZH REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Els veïns del barri de Gràcia de Sabadell s’oposen a que es mantinguin oberts alguns locals d’oci a la Zona Hermètica com han demanat els propietaris dels pocs establiments que es mantenen amb vida en aquest espai.

Joan Vives, membre de l’Agrupació de Veïns de Gràcia, ha explicat que fa molts anys que estan “patint una situació molt dolenta” amb soroll, problemes per dormir i episodis d’inseguretat. En aquesta línia adverteix que volen “descansar i viure tranquil·lament”.

Per tot plegat exigeixen que es compleixi el Pla especial d’usos aprovat l’any 2006 i que es tanquin tots els locals sense excepció alguna. Així mateix indica que tot i que en els darrers mesos s’ha reduït notablement l’activitat, encara s’han viscut episodis desagradables relacionats amb el públic que acudeix a determinats locals. “Pot ser que en quedi només un però que el que quedi

provoqui repercussions molt negatives”, adverteix Vives. Actualment es mantenen operatius cinc establiments.

“Sabem que queden pocs locals i que l’activitat ha minvat molt”, assegura Jordi Vives, que adverteix que el que els veïns volen és que “es compleixi el que es va aprovar, que s’acabi d’executar el Pla i que tanquin tots”.

En aquesta línia assenyala que volen “descansar i viure tranquil·lament”, de manera que puguin passejar pels carrers del barri a qualsevol hora sense trobar-se amb problemes de convivència nocturna, soroll, inseguretat o incivisme.

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Recta final a les obres de l’estació Sabadell Centre de RENFE. L’Ajuntament reobrirà al trànsit el carrer de les Tres Creus la setmana vinent. En sentit Gran Via estava tallat de forma parcial.

El consistori supedita la reobertura del trànsit al compliment del calendari per part d’ADIF. Durant el cap de setmana

senyalitzaran el carrer de forma horitzontal, i també s’adequaran els semàfors. El 6 de març el trànsit tornarà a la normalitat en aquest sector, també al carrer de Casanovas i Bosch. En canvi el carrer de la Indústria seguirà com fins ara.

19 DE MARÇ: NOVA ESTACIÓ Renfe preveu reobrir l’estació de Sabadell Centre el dia 19 de març. Va tancar al juliol passat.

Vives assenyala que encara que quedin pocs establiments oberts, fins fa pocs dies alguns ciutadans han viscut una situació molt tensa a causa de l’activitat d’un dels darrers locals que ha tancat. “Els veïns del voltant del bar Lemon ho han passat molt malament”, comenta el representant dels afectats que assenyala que si només queda una discoteca però “les repercussions són negatives”, no en volen cap.

Societat »

Concentració a favor de l’escola catalana REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Unes 250 persones s’han concentrat, tot i el mal temps, aquest dimecres a la Plaça Sant Roc per defensar la immersió lingüística en una concentració convocada per la plataforma Som Escola.

Bernat Pareja, un alumne de segon de batxillerat, ha estat l’encarregat de llegir un manifest que denuncia que “posar una casella on els pares i mares puguin triar en quina llengua volen escolaritzar els seus fills és un atemptat directe contra el model d’immersió lingüística reconegut internacionalment”.

Des de Som Escola es defensa aquest model educatiu, “un dels grans èxits del país”, que consideren que ha ajudat a crear “la societat actual plural, diversa, amb criteri i uns principis de convivència sòlids. També fan una crida a que “la societat es faci seu aquest patrimoni i es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora”.

LA PLATAFORMA SOM ESCOLA Som Escola agrupa diverses entitats cíviques i culturals per donar suport a l’escola catalana que, segons diuen, “contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure”. El 2014 va con-

vocar una gran cercavila en defensa de l’escola catalana i va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona.

Simultàniament la plataforma ha convocat manifestacions en altres ciutats, men-

tre que algunes localitats han hagut de suspendre l’acte per les condicions meteorològiques. També s’ha anunciat que el proper 17 de març hi haurà una altra concentració a Barcelona, tot i que encara no estan confirmats ni l’hora ni el lloc.

16

DIARI del Vallès

SABADELL

Societat »

Torna l’èxit de ‘La Bella i la Bèstia’ REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Joventut de la Faràndula, torna a portar a l’escenari el musical La Bella i la Bèstia, la gran estrena de la temporada passada que va aconseguir portar al teatre municipal sabadellenc 5.000 espectadors.

recció musical i que aquest any s’incorpora al repartiment com a Tic-tac.

El musical compta amb 12 temes musicals composats de la mà d’Oriol Padrós i interpretats en directe per Cristina Barbero

en el paper de la Bella, Miquel Roselló com a Bèstia, en el paper de Lumier hi trobem a Joan Bta. Torrella, Alba Valero com a Senyora Pots, Josep Mª Cruells que interpreta al Forçut i Xavi Salvador dóna vida a Tom, el pare de la Bella.

REPRESENTACIONS La Bella i la Bèstia es representarà al Teatre La Faràndula de Sabadell els dies 3, 4, 10 i 11 de març, els dissabtes a les 18 hores i els diumenges en sessió matinal a les 12 hores i en sessió de tarda, a les 18 hores.

La Bella i la Bèstia, que porta el segell de Joventut de la Faràndula, dirigida per Quim Carné, aconsegueix traslladar a l’espectador a un món màgic que beu d’un dels gran clàssics de la factoria Disney, adaptant la història per a poder ser representada de forma teatral, deixant de banda el relat de la flor que es va pansint pel d’un jove príncep i una nena del poble que són amics.

El muntatge de gran format compta amb Roser Castellví com a ajudant de direcció, amb la direcció coreogràfica de Monste Argemí de l’Escola de dansa Bots, de Roger Pérez en la di-

El muntatge de gran format compta amb Roser Castellví com a ajudant de direcció, amb la direcció coreogràfica de Monste Argemí de l’Escola de dansa Bots, de Roger Pérez en la direcció musical i que aquest any s’incorpora al repartiment com a Tic-tac.

Societat »

Segon intent per a tenir nou Síndic REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Després del fracàs del primer intent per tenir nou Síndic Municipal de Greuges, l’Ajuntament ja ha obert el nou termini per presentar candidatures.

Els interessats poden fer-ho

entre els dies 26 de febrer i 23 de març. La intenció és tenir nou Síndic a l’abril.

Fins ara Sabadell ha tingut un únic Defensor del Ciutadà: Josep Escartín, que apura els seus darrers dies al càrrec després de dos mandats i gairebé

dos anys en funcions. Escartín no ha trobat successor en la figura de Jordi Serrano ni Maite Soler, que no van trobar el consens necessari. Vista la situació, l’alcalde ja no va portar la votació al ple, va tancar el primer procés i n’ha convocat un de nou.

FINS EL 23 DE MARÇ, CANDIDATURES El període per presentar candidatures ara anirà des del 26 de febrer fins el 23 de març.

L’aspirant Maite Soler repetirà i Jordi Serrano ho està estudiant. S’esperen nous candidats.

L’objectiu és passar el primer filtre tècnic i mirar de trobar el consens entre els vuit portaveus municipals per tenir un nou Síndic al ple municipal del mes d’abril. Caldrà, però, obtenir 18 vots (de 27) a favor en

primera votació, o 17 vots a favor en segona votació. Les candidatures es poden presentar a qualsevol registre municipal per mitjà d’una sol·licitud. Si les presenten ciutadans han d’acompanyar-la d’un document de motivació amb les línies bàsiques del projectes i una proposta d’acció. Si les presenten entitats o col·lectius, han d’anar acompanyades d’un document que exposi els valors que fan a la persona mereixedora del càrrec.

Fins ara Sabadell ha tingut un únic Defensor del Ciutadà: Josep Escartín, que apura els seus darrers dies al càrrec després de dos mandats i gairebé dos anys en funcions.

DIARI del Vallès

SABADELL

17

Dra. Bàrbara Lozano Soldevilla

Societat »

El comerç urbà es rearma estudiant els patrons de comportament dels consumidors

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

DLa Fundació Comerç Ciutadà, que aglutina entitats comercials de Sabadell, Vic, Mataró, Olot, Figueres, Tarragona, Granollers i Terrassa, i la UAB han instal·lat comptadors de persones a diversos eixos comercials d’aquests municipis.

L’acció s’emmarca en la primera edició de l’Observatori dels Centres Urbans i Comerç que han creat per analitzar quins són els patrons de comportament dels consumidors i definir estratègies concretes per captar i atraure els clients, igual que fan les grans superfícies.

L’estudi ha permès determinar que la presència de mercats setmanals a l’aire lliure, mobiliari urbà, o de zones per a vianants fan augmentar l’afluència de consumidors. Els resultats d’aquest estudi s’han presentat aquest dimarts al Museu de Granollers.

“L’Observatori “permet detectar quina activitat és més atractiva i com es distribueix el flux de la població pels carrers on hi ha activitat comercial”, explica Anna Vera, responsable de l’Observatori. Per fer-ho possible s’han instal·lat 19 comptadors de vianants a diversos punts de les vuit ciutats que participen en aquesta investigació. “Han es-

tat posats tres setmanes a cada municipi i la informació recollida ha estat clau per assentar les bases i establir metodologies i criteris de cara el futur i alhora per determinar quina ha de ser la rotació d’aquests dispositius perquè el que es vol monitoritzar no són dies especials, sinó el dia a dia corrent”, comenta la investigadora.

Per distribuir aquests comptadors s’han creat tres categories de carrers. La primera fa referència als que compten amb trànsit rodat i voreres estretes; la segona als que també permeten el pas de vehicles, però que disposen de voreres amples i alguns elements de mobiliari urbà; i la tercera correspon a eixos de vianants amb elements d’estada com bancs o ornamentals com arbres o plantes. “En funció d’aquests criteris s’ha dut a terme la monitorització en carrers que representen la zona centre de cada localitat i els carrers propers que els ciutadans fan servir per accedir-hi”, comenta Vera.

SABADELL, CIUTAT METROPOLITANA Una de les principals conclusions de l’estudi és que existeixen diferents models de comportament entre les vuit ciutats analitzades. Sabadell, Terrassa o Mataró s’hi inclouen entre les que presenten un comportament

“més metropolità” de forma que el flux de vianants es redueix en els dies festius i s’incrementa en les jornades feineres. Aquest seria el cas de municipis com Terrassa, Sabadell o Mataró. Per la seva part, una segona modalitat és la que correspon a nuclis amb un dinamisme cultural més o menys accentuat com Figueres o Olot, on la presència de museus o altres pols d’atracció fan que la presència de visitants es mantingui també en dies en què els comerços es troben tancats.

Finalment, ciutats com Vic o Granollers exerceixen de node comarcal amb “un centre vertebrador que va més enllà de la ciutat i actua com a node d’atracció per a tota la comarca”.

COMPETIR AMB ELS CENTRES COMERCIALS TANCATS Maria Costa, presidenta de la Fundació Comerç Ciutadà, ha assegurat que gràcies a aquest estudi les ciutats podran disposar de dades similars a les que tenen els centres comercials tancats i que els permeten definir estratègies comercials concretes. “Fins ara ens trobàvem que no teníem cap indicador fiable”, comenta Costa. “Ara tenim el flux de gent que passa pel carrer però hem de saber qui va a la botiga i la taxa de conversió en tiquets, què passa i per què, quin públic hem de seduir, com podem recuperar els clients adolescents que veiem que marxen i com evitar al fuga de consumidors”, afirma.

En aquest sentit Costa remarca la necessitat que les ciutats es diferenciïn les unes de les altres.

“Darrerament totes són iguals, fruit de la globalització els aparadors són clònics. Volem tornar a les nostres essències i recuperar uns valors que la gent pugui identificar”, considera la presidenta de la fundació. Així mateix aposta per una major implicació amb la ciutat, les festes i les tradicions locals.

Especialista COT, ecografia de l’aparell locomotor, especialista en cirurgia protésica articular

@DiariDelValles

¿Qué es la trocanteritis?

Se denomina trocanteritis a la inflamación de una membrana llamada bursa que se localiza entre los músculos y los huesos de la cadera (también existe en otras localizaciones del cuerpo, como en rodilla, codo, etc.). Las bursas están rellenas de líquido sinovial (el mismo que el de las articulaciones). Su función es amortiguar impactos.

En el caso de la cadera existen dos bursas: trocantérica superficial y profunda. Las encontramos en la zona lateral de la cadera.

Normalmente no causan ningún problema, solamente cuando aumentan de tamaño por inflamación, ya que incrementan la presión alrededor de músculos y tendones. ¿Por qué se inflama la bursa? Existen diferentes causas. En algunos casos son los impactos repetidos en la zona. Se producen durante la práctica deportiva o accidentalmente al sufrir una caída. Pero lo más frecuente es que no exista un antecedente de traumatismo previo.

Las trocanteritis son más frecuentes en mujeres que en hombres, entre 40-60 años aproximadamente. Pueden influir diversos factores en su aparición: problemas lumbares o de rodillas, la amplitud de la pelvis es mayor en las mujeres, lo que favorece que los músculos laterales de la cadera (fascia lata) tenga más tensión, pacientes que caminan mucho o que suben y bajan habitualmente escaleras, pacientes en los que se produce una descompensación de la musculatura por mal uso o falta de actividad,...

El dolor se localiza en la parte lateral de la cadera y aumenta si presionamos la zona. En muchas ocasiones dificulta el descanso nocturno porque aumenta el dolor al dormir sobre el lado inflamado o, si dormimos del lado contrario, por la flexión y rotación que se produce en la cadera. Por ello se recomienda dormir con la cadera afectada en la parte superior y con un cojín entre las piernas. El dolor se irradia en muchas ocasiones por la zona lateral de la pierna, incluso hasta la rodilla. En casos de dolor severo puede causar cojera.

No se trata de un problema grave, pero sí muy molesto en ocasiones.

El diagnóstico se realiza en la mayoría de los casos solamente con la exploración física del paciente. En caso de duda pueden realizarse radiografías o ecografías. La resonancia magnética se utiliza si hay sospecha de lesión dentro de la articulación o de la musculatura glútea.

Es importante descartar otras causas de dolor en la misma localización antes de proponer un tratamiento. En ocasiones la artrosis de cadera o las lesiones alrededor de la articulación de la cadera pueden producir dolor en la zona lateral, no solo en la ingle. También hay que tener en cuenta la exploración de la columna lumbar como origen del problema.

18

DIARI del Vallès

SANT CUGAT

Societat »

Sant Cugat de camí cap a Sant Medir REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

El dia 3 de març, com cada any, la vila de Sant Cugat celebra l’aplec dedicat al seu patró, Sant Medir. Entitats, personatges de relleu i tota la població comparteix un moment de col·lectivitat amb la caminada cap a l’homònima ermita, situada al parc de la Collserola, i un gran dinar ruixat de bon humor. Enguany, la cita es repetirà amb uns banderers d’excepció, la Unió Ciclista Sant Cugat que celebra el seu 60è aniversari.

El programa per aquest Sant Medir 2018 es presenta atapeït i iniciarà ben d’hora, com és habitual, per tal de començar el recorregut cap a l’ermita, acompanyat dels Gegants de Sant Cugat i de totes les entitats culturals del poble. El dia començarà a les 08.20 a la Plaça Octavià, amb la sortida a peu dels Gegants de Sant Cugat cap a l’ermita de Sant Medir. Un cop arribats a plaça els Banderers, tindrà lloc una xocolatada popular que donarà el tret de sortida a la cercavila dels Banderers fins a Plaça Barcelona. Allà, els esperarà la recepció de l’alcaldessa, Mercè

Conesa, després de la qual hi haurà la sortida del seguici cap a l’ermita de Sant Medir.

Arribats a l’ermita, la Ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània donarà el tret de sortida a l’aplec, seguida per l’arribada dels Gegants, el toc de campanes, l’arribada dels Banderers i el lliurament de la bandera a l’Alcaldessa. A les 13.00 se celebrarà l’ofici religiós i els parlaments, que deixaran pas a les diverses actuacions d’entitats de cultura popular de Sant Cugat, com els Caparrots, Escola de Música Tradicional, Geganters, Bastoners i Castellers. La batucada de Catalonia Fundació Creactiva, la ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània i el concert de música tradicional amb Llimoneta seran el rerefons d’un gran dinar popular com a colofó de l’aplec. El dia es conclourà a les 18.00 al Monestir de Sant Cugat amb un suggestiu concert amb la Jove Camerata del Monestir de Sant Cugat.

LA LLEGENDA DE SANT MEDIR Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac en l’època en què els cristians eren perseguits per

Dacià, que havia rebut ordres de l’emperador de Roma Dioclecià d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin acceptar i adorar la persona de l’emperador com a Déu. Per aquesta raó, el bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de la ciutat i anar cap a Octavià, Sant Cugat. Pel camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves: el bisbe va dir al pagès que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. Abans de marxar, però, Sever va preguntar al pagès si necessitava alguna cosa i Medir va contes-

tar que necessitava una font d’aigua fresca. Segons la llegenda, Sever, només amb un cop a una roca amb les borles del seu hàbit, va fer brollar aigua a l’instant, que va esdevenir anys després, la font de Sant Sever, situada al costat del camí de Sant Medir.

ja que es van enfadar pensant que en Medir els estigués enganyant. En aquell moment van veure el bisbe mentre s’amagava darrere d’un esbarzer i van decidir matar en Medir i al bisbe Sever.

Com havia dit el bisbe, els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves, que ja havien crescut i florit en el mateix dia, i ell li va explicar exactament el que li havia dit en Sever. La reacció dels soldats, però, no va ser l’esperada,

Després d’aquesta mort tràgica, es va edificar l’ermita dedicada a sant Medir que, des de l’edat mitjana va ser considerat pels pagesos com el seu patró.

De fet, el símbol de l’Aplec de Sant Medir és una fava, ja que els pagesos santcugatencs van creure durant molts anys que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves.

ELS CPISRA WORLD GAMES Els CPISRA World Games representen una ocasió única per incrementar la participació d’atletes amb paràlisi celebrar i danys cerebrals adquirits en un ampli ventall de disciplines esportives, classificacions o esdeveniments correlats, especialment pel que fa als esports que encara no estan inclosos en els Jocs Paralímpics, però que tenen l’aspiració d’entrar-hi.

L’entitat organitzadora dels World Games, CPISRA, ha decidit assumir aquesta responsabilitat amb el principal objectiu de donar iguals oportunitats i ocasions d’incrementar la participació a tots els atletes afectats per la paràlisi cerebral, perquè l’esport sigui a l’abast de tothom i els atletes, a més, puguin gaudir de l’immens benefici terapèutic del practicar-lo.

Societat »

Sant Cugat, l’amfitriona dels CPISRA World Games 2018 REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

L’esport és una de les prioritats per a la vila de Sant Cugat del Vallès, per això avui, divendres 2 de març, serà un dia per a recordar, ja que tindrà lloc la presentació dels World Games que veuran la vila santcugatenca, designada Ciutat Europea de l’Esport per part de l’European Capitals and Cities of Sport Federation, com a escenari en què es disputaran durant el mes d’agost.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de la tinenta d’alcalde

de Polítiques de Cicle de Vida, Susanna Pellicer, i el regidor d’Esports, Eloi Rovira.

A banda també hi participaran el president de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, Carles Muñoz, i el president de CPISRA, l’associació internacional de lleure i esport per a les persones amb paràlisi cerebral i entitat que organitza els World Games, Peter Drysdale.

Els CPISRA World Games 2018 obriran la ciutat de Sant Cugat a acollir atletes procedents de tot el món, fomentant un

cop més l’esperit integrador de la ciutat a més de donar a conèixer la labor de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, FECPC, o de la Federación Española de Deportes de Personas con Parálisis Cerebral y Daño Cerebral Adquirido.

Entre els esports que s’inclouran en aquesta edició dels CPISRA World Games trobem disciplines tan diverses com Atlètica, Futbol masculí i femení, Para-Taekwondo, Natació, Joc de botxes, Cursa o Eslàlom en cadira de rodes, entre d’altres.

DIARI del Vallès

SANT CUGAT

Societat »

Grans emocions a la Gala dels Premis Sant Cugat REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Els quatre guardonats a títol personal són personatges que han destacat com a exemple de vida i compromís amb la ciutat de Sant Cugat del Vallès en aquest any passat. Pel que fa a les guardonades, trobem:

Miguel Pérez Gimenez Abogado y empresario

@DiariDelValles

¿Qué gritan esos abuelos? Ésta es la pregunta que, el otro día, me hicieron mis hijos, curiosos como niños que son, refiriéndose a las noticias de la televisión acerca de la protestas, a mi parecer más que justificadas, de los mayores de la tercera edad que ejercían libremente su derecho a protestar por una subida más que injusta de las pensiones. Me dio mucho que pensar...

El dimecres es va celebrar la gran gala de lliurament dels Premis Sant Cugat 2017, en què s’han distingit quatre persones a títol individual i una entitat, a més dels reconeixements honorífics, com ara la Medalla d’Honor al Junior FC o el Premi Extraordinari a la Trajectòria per a l’exnedadora olímpica, Gemma Mengual.

A la Gala d’enguany optaven als guardons 14 finalistes i, finalment, els Premis Sant Cugat s’han conferit a quatre persones i una entitat: Montse Moral, Marta Martí, Lluís Ribas, Joan Hidalgo i el Patí Hoquei Club Sant Cugat pel seu paper de relleu que desenvolupen a la ciutat santcugatenca.

Així mateix, Gemma Mengual s’ha demostrat molt agraïda per aquest Premi Extraordinari i també el Junior FC per la Medalla d’Honor, precisament l’any en què celebra el seu centenari.

19

Montse Moral que ha sigut reconeguda per la seva labor com a coordinadora del Banc Farmacèutic de Sant Cugat, que fa més de deu anys que organitza una recollida de medicaments solidaris involucrant nou farmàcies de la ciutat una estesa xarxa de voluntaris; i Marta Martí, que ha rebut el Premi per organitzar el 30è sopar anual contra el càncer recaptant 30.000€ i per tots els que va organitzar anteriorment, constituint una gran ajuda per aquest col·lectiu. Entre els guardonats, d’altra banda, hi ha el pintor Lluís Ribas per haver commemorat els seus 40 anys de trajectòria artística amb l’exposició “40 anys d’exposició en exposició”, instal·lada al Claustre del Monestir; i Joan Hidalgo, tot un símbol de superació que es tradueix en les seves espectaculars creacions de robots amb materials reciclats. L’entitat del Patí Hoquei Club Sant Cugat també ha rebut el Premi Sant Cugat, gràcies al fet que, a més de complir 50 anys d’activitat, ha pogut convertir aquest club en el amb més jugadors d’hoquei base de Catalunya.

La Medalla d’honor al Junior FC va ser aprovada per unanimitat pel Ple Municipal del novembre, ja que s’esmentava que “és una entitat esportiva que ha esdevingut per mèrits propis un emblema més de la ciutat.

Es distingeix pel foment i la pràctica de les nombroses disciplines esportives, culturals, socials que s’hi ha dut a terme

al llarg dels seus 100 anys d’història destacant-ne particularment l’hoquei sobre herba, el futbol, el tenis i el pàdel” i que “durant aquest segle de vida, el Junior FC ha contribuït al dinamisme i a la cohesió social de la ciutat”.

Finalment, el Premi Extraordinari a la Trajectòria ha anat a Gemma Mengual, tot un referent a escala nacional i mundial de la natació sincronitzada i que s’ha demostrat molt agraïda envers la vila vallesana que, segons les seves paraules,”fa més de 10 anys em va acollir i que considero com la meva ciutat, on he viscut moments molt especials, on han nascut els meus fills i on he format la meva família”; a part de ser un clar exemple del foment de l’esport i la vida saludable.

Aquesta gala dels Premis Sant Cugat 2017 ha comptat amb moments molt intensos i emotius, en què l’esport i la música han sigut els protagonistes absoluts dels quals el públic ha pogut gaudir amb amb les actuacions de Josep Fadó i Ruth Sanchez interpretant “Nessun Dorma”, Txell Sust i Jofre Bardagí cantant “All For Love”, o l’Escola Sant Cugat i Escola Atrezzo ballant Hip-Hop. A més d’episodis poètics, com ara la lectura del poema “La ciutat”, de Gabriel Ferrater, i la interpretació de l’ “Himne a Sant Cugat” acompanyat pels violoncels del Conservatori de Sant Cugat i Andrea Agustí.

Este tema es delicado, muy delicado, debemos entender que no trata de banderas, de derechas o de izquierdas. La subida de las pensiones -éstas, cada una en su cantidad legítima correspondiente, harina de otro costal que en su caso ya trataremos otro día-, afecta por igual a todos los ciudadanos que las tienen reconocidas. Debemos recordar que ya llevamos tres años consecutivos, en los que, tras el cambio realizado por el Gobierno, las pensiones sólo han subido un 0,25%, muy por debajo de la inflación. Esta situación ha llevado a los pensionistas a salir a la calle y a la vez, como era de esperar, también ha servido para que numerosos partidos políticos intenten captar votos, pidiendo mediante proyectos de ley que las pensiones suban un 1,6%, con efectos retroactivos de 1 de enero de este mismo año, ya que se intuye que sea esta la subida prevista del IPC. La pregunta sería muy sencilla y dirigida a todos en general: ¿es necesario esperar tres años y, sobre todo, aguardar a que salgan a la calle miles de pensionistas -que son futuros votos, no se olvide- o sería obligación de cualquier partido político, a mi entender, velar por los intereses de los ciudadanos y más aun en un tema en el que no influye directamente la ideología política y que es tan importante como -en la mayoría de los casos- salvaguardar el sustento de aquellas personas que han logrado que vivamos en un mundo y en una realidad tan afortunada, aunque a veces no lo valoremos suficiente?

Hemos de apoyar y defender las pensiones, con sus subidas legalmente establecidas, pero en especial las que sean justas, para lograr que aquellos que sí tuvieron que trabajar mucho, pero que mucho, para lograr y conseguir que nosotros, sus descendientes, tuviésemos de lo que ellos carecieron, al menos, puedan vivir el resto de su vida con dignidad.

Mi opinión es que es muy injusto que se aumente la pensión de forma irrisoria por tercer año consecutivo. Porque cualquier pensionista o jubilado, de los que abundan, que haya trabajado tanto como por ejemplo mi padre, que pasó penurias en su tiempo, incluso hambre… y que haya podido llegar a ser la persona que es hoy en día, puede estar orgulloso, así como orgullosos de él estarán sus hijos. Como en mi caso, amigos, muchos estaréis en el caso, o conoceréis a gente, que no se merece esa indigna subida del 0,25% aplicada a unas pensiones que con tanto esfuerzo han conseguido, más teniendo en cuenta que es el tercer año consecutivo de tan paupérrimo aumento.

Por tanto, debemos ayudar y colaborar para salvaguardar el derecho de nuestros mayores y de aquellos a los que legalmente corresponda. Los ciudadanos tenemos la fuerza ¡Adelante!

20

DIARI del Vallès

SANT CUGAT Eugènia Dinarès Archs Motivadora. Creadora del Pla: Enfoca’t, 21 dies de motivació

@Edinares

Enfócate

Societat »

El Mobile World Congress arriba a Sant Cugat

La ciencia ha demostrado cómo el poder de nuestros pensamientos y emociones afecta directamente el cuerpo y la salud. Las creencias tienen un impacto directo en la biología y en la realidad que experimentamos en nuestras vidas.

Cuando abrimos la mirada, llegan a nosotros nuevas maneras de ver la vida.

Después de un proceso propio de transformación personal, he aprendiendo a trabajar con la frecuencia Theta cerebral, donde podemos acceder a nuestro subconsciente y hacer cambios de programas y patrones que ya no nos sirven y reemplazarlos por nuevos, yendo más allá de nuestras propias limitaciones, creciendo y mejorando la calidad de vida en cualquier aspecto que nos propongamos.

El ThetaHealing es una herramienta de detección y una ayuda para llevar al consciente las creencias que nos portan día a día a tomar decisiones y mover emociones.

Esta técnica permite cambiar los patrones de comportamiento, asociados a creencias fundamentales, genéticas, históricas y del alma; ya sean creencias que nosotros mismos creamos o que hemos heredado de otras personas.

Es importante reconocer nuestras creencias subconscientes, aprender a detectarlas. Gracias al ThetaHealing nuestra consciencia puede manifestarse para conectar con nuestro potencial personal.

“Hasta que lo inconsciente se haga consciente, el inconsciente controlará tu vida y tú lo llamarás destino” Carl Jung

REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

Un dels esdeveniments més esperats de Catalunya a escala mundial és, sense dubtes, el Mobile World Congress, la fira de les novetats sobre la telefonia mòbil que, com cada any, se celebra a la capital catalana. La ciutat comtal, però, no és l’única protagonista d’aquest certamen, també la vila santcugatenca s’hi ha vist partícip amb moltes efectes positius.

El gerent de Sant Cugat Comerç, Jesús Carballo, ha reconegut que el MWC ha tingut, i té cada any, molt d’impacte a l’economia de la vila santcugatenca.

Tanmateix, com que la majoria de clients arriben a Sant Cugat només per passar la nit i el gruix dels hotels es troba a les afores del municipi, és molt difícil que facin vida al poble.

A tal propòsit, el sector que més ha gaudit d’aquests quatre dies, des del dilluns fins al dijous, dedicats al MWC 2018 és l’hostaler, ja que, com han confirmat els directors dels hotels santcugatencs, ja feia mesos que fregaven el 100% d’ocupació per part de clients d’arreu del món. També la restauració ha notat un lleuger augment de la clientela, mentre que els comerços no s’han vist afectats per l’arribada dels assistents al Mobile World Congress.

Com era de preveure, aquesta setmana va ser la més cara de tot l’any en aquests hotels, ja que,

vista la demanda, les estructures han aprofitat per pujar les tarifes, que han arribat fins a superar els 200 euros a nit només en aquests dies. Un cop exhaurida l’oferta al municipi santcugatenc, els assistents del MWC s’han mogut cap a Rubí per trobar allotjament, amb preus similars.

Així mateix, el sector empresarial de Sant Cugat també ha comptat amb una important presència al MWC 2018, ja que onze empreses i start-ups situades a la vila vallesana han tingut l’oportunitat de donar-se a conèixer en aquest gran aparador mundial.

Entre les empreses amb seu a Sant Cugat que han participat a l’edició d’enguany destaquen: GFT, companyia tecnològica especialitzada en el sector financer; Biid Your Mobile, que proposa una nova forma segura d’autenticar a un usuari a la xarxa mitjançant dispositius mòbils; WorldCoo, una eina en línia gratuïta que permet a les empreses d’e-commerce de finançar projectes socials i de cooperació a través dels seus usuaris; Hemav, una empresa dedicada al sector de drones; Samoby que ha presentat al MWC tres noves aplicacions; Shotl, App de viatges urbans que comunica diversos passatgers amb destinacions similars en un sol vehicle; Tu pediatra online, un equip de pediatres centralitzat a Sant Cugat que utilitza la tecnologia com a base de les seves consultes; Moca Platform, una plataforma de màrqueting de

el sector que més ha gaudit d’aquests quatre dies, des del dilluns fins al dijous, dedicats al MWC 2018 és l’hostaler, ja que, com han confirmat els directors dels hotels santcugatencs, ja feia mesos que fregaven el 100% d’ocupació per part de clients d’arreu del món. També la restauració ha notat un lleuger augment de la clientela, mentre que els comerços no s’han vist afectats per l’arribada dels assistents al Mobile World Congress.

proximitat per a aplicacions mòbils; Banc Sabadell Start-Up amb el seu programa Bstartup; Esade que traslladarà al MWC algunes de les seves classes; i el santcugatenc Jordi Puigneró, extinent d’alcalde de Sant Cugat i actual secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat, que participarà en un cicle de xerrades sobre la indústria dels drones i la seva relació amb la telefonia mòbil.

DIARI del Vallès

PARLEM DE

21

Poblacions del Vallès Occidental

Ullastrell: el mirador del Vallès REDACCIÓ

 @DIARIdelVALLES

A la franja occidental de la nostra comarca es troben diversos municipis, entre els quals Ullastrell: una de les tres poblacions més reduïdes del Vallès Occidental situat al límit entre la zona vallesana i el Baix Llobregat. Endinsant-nos en aquesta vila tan petita podrem gaudir d’indrets desconeguts a la majoria i conèixer les tradicions que mantenen viu aquest racó suggestiu.

TOPÒNIM I ESCUT La denominació d’Ullastrelo prové de les denominacions medievals d’Uliastrello, l’any 1049, però surt també en un pergamí de l’any 1205 i és la mateixa que es troba en la documentació medieval guardada en algunes cases pairals del terme, nom del qual deriva l’actual i oficial de la població, Ullastrell, tot i que alguna vegada també s’ha emprat la grafia Ustrell, contracció popular del nom autèntic.

Tot indica que el nom del municipi és a causa del gran nombre d’oliveres bordes, anomenades ullastres, que es criaven pel terme municipal. Malgrat això, alguns també relacionen el nom del poble amb la presència de les mines de carbó de pedra, hulla, presents al municipi.

Pel que fa a l’escut de la vila cal recordar que l’actual no està normalitzat i per tant, no és oficial. Tot i això, avui dia s’utilitza un escut que representa un ull central emmarcat per dues branques d’olivera unides per un llaç inferior, que fa referència a una dels possibles orígens del nom del municipi. Així mateix, l’escut emprat al segle XVIII és una mica diferent: es tracta d’un escut “d’or, un ull de gules amb el blanc d’argent i la nineta de sabre. Per timbre una corona mural de poble” TERRITORI I POBLACIÓ El poble d’Ullastrell regala unes vistes espectaculars obertes als quatre punts cardinals i que abasten des del mar Mediterrani fins als Pirineus, amb la muntanya de Montserrat com a protagonista. Ullastrell també gaudeix d’una posició privilegiada, ja que el seu terme municipal es troba al

límit comarcal amb el Baix Llobregat i entre els municipis de Viladecavalls, Terrassa, Rubí, Castellbisbal i Abrera.

A més, pot vantar una òptima connexió amb els municipis i les ciutats veïnes, perquè compta amb la perfecta comunicació entre Terrassa i Martorell per la C-243 i també es comunica amb el poble de Santa Maria de Vilalba i Olesa de Montserrat per la BV-1202; a part de trobar-se molt a prop de la capital catalana de Barcelona. A més, està a dues passes de les principals autopistes, autovies, estacions de ferrocarrils del Rodalies RENFE i dels FFCC de la Generalitat de Catalunya, i els aeroports de El Prat i Sabadell.

Ullastrell té una morfologia peculiar, ja que és una serpentina que s´allarga per una carretera i es troba situat en un turó, a una alçada de 342 metres, fet gràcies al qual es deuen les vistes panoràmiques.

Amb aquests miradors naturals, doncs, és una bona balconada natural oberta als quatre punts cardinals.

El terme comprèn el poble d’Ullastrell, cap administratiu, i les urbanitzacions de Ca n’Amat, Can Palet i Can Cabassa.

El seu terreny és ondulat, per aquest motiu les terres de conreu presenten molts desnivells i els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià, s’aprofiten per al conreu de la vinya i dels arbres fruiters.

La hidrografia és tributària del Llobregat per l’esquerra i es limita a uns quants torrents, entre els quals destaquen: el torrent del Cintet, que desemboca a la riera de Gaià; els torrents de Ca n’Ametller i de Salzes, que junts, al terme de Castellbisbal, formen la riera de Salzes; o la riera de Can Barberà.

Pel que fa a la població, cal destacar que el municipi presenta una superfície de 7,31 km quadrats i una població de 2054 habitants, segons les últimes dades del 2017, amb equilibri entre naixements i defuncions, i preferentment jove, ja que la majoria se situa en la franja d’edat entre els 15 i els 64 anys.

22

DIARI del Vallès

PARLEM DE

Poblacions del Vallès Occidental

Masso, el mas Guitart de Joan Ametller, el mas Busqueta d’Anton Curpell o el mas Roig de Joana Cordellas.

Ullastrell ha estat al llarg de la seva història, un poble agrícola. Aquesta base de la seva economia ha perdurat fins el darrer quart del segle XX, sobretot concentrat en el cultiu de la vinya. A partir del segle XIX, s’ha anat desenvolupant la formació urbana del poble amb la distribució que perdura encara avui dia, i en el cens de 1818 hi figuraven 212 habitants. A tan sol 40 anys de diferència, en el cens de 1860, la població ja arribava a les 606 persones, xifra que va variar poc fins a finals del segle XX en que es va arribar al 1000 habitants.

Ullastrell pot vantar un creixement demogràfic molt positiu, amb un número reduït de migracions, ha crescut de més de 50% en els últims vint anys, passant d’una població de 1021 habitants, l’any 1998, a 2054, de l’any passat.

ULLASTRELL A TRAVÉS DELS SEGLES Com ja s’ha esmentat, els primers testimonis de la presència d’un poblament a la zona d’Ullastrell remunten a l’època visigoda, documentats gràcies a la troballa d’un anell dels voltants del segle IV, que va ser trobat en una vinya pròxima a la població. A més, en el mateix indret,es van trobar restes de ceràmica, bàsicament teules, encara que no s’hi ha pogut localitzar restes d’edificacions o peces significatives.

La proximitat al castell de Voltrera i a nuclis importants de població com Sant Pere de Terrassa, la mateixa Terrassa o Martorell fa suposar una continuïtat en el poblament de la zona que posteriorment s’estructuraria a l’entorn de la parròquia de Santa Maria d’Ullastrell. Aquesta església va ser el centre social al voltant del qual s’organitzava la vida dels primers habitants d’Ullastrell que residien en masos dispersos que han arribat fins als nostres dies, com ara el mas de la Torra d’Anton Morral, el mas Cantallops de Costa d’Abrera, el mas Vilardell de Guillem Benet, el mas Castellar de Joan

Al segle XIX també van arribar els primers serveis bàsic al poble, de fet es va aprovar la creació de l’escola pública i, als anys cinquanta del segle XIX, es va posar en funcionament la primera escola de nois i de noies en un edifici privat que va perdurar fins a l’actualitat i que va deixar de fer la seva funció educativa al 1929 quan van construir les escoles municipals. Així mateix, un altre servei fonamental d’aquest període va ser l’arribada de l’electricitat, gràcies a un grup de persones del municipi, que el 1915 va constituir la Asociación la Eléctrica de Ullastrell i que a la Festa Major de 1918 va inaugurar la xarxa elèctrica i d’enllumenat públic d’Ullastrell.

El cultiu, sobretot dels arbres fruiters, els cereals i l’olivera, va ser la base de l’economia ullastrellenca fins al segle XX. Amb el temps, l’expansió del cultiu de la vinya va arribar a fer d’Ullastrell un dels principals productors de vins de Catalunya a principis dels anys trenta del segle passat, fins al punt que els productors de vi van decidir constituir la Bodega cooperativa que va centralitzar bona part de la producció i dels serveis agraris. Tanmateix, l’inevitable expansió econòmica dels anys seixanta va causar que, poc a poc, els pagesos locals abandonessin les vinyes per anar a treballar al sector industrial i de serveis de poblacions veïnes, cosa que va fomentar l’aparició de les urbanitzacions modernes del poble.

ELS VESTIGIS DE LA HISTÒRIA ULLASTRELLENCA És innegable que el Modernisme ha arribat a deixar una empremta molt evident a gairebé tot el territori vallesà i, també, al municipi d’Ullastrell. Els llocs d’interès més rellevants de la vila combinen perfectament el paisatge natural i la contemplació amb l’art d’una corrent que es proposava, precisament, d’entrar en sintonia amb la natura reproduint-ne les seves proporcions harmonioses.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’ULLASTRELL Aquest edifici dedicat al culte religiós és el fulcre del terme d’Ullastrell que, com recordem, va tenir fins al segle XIX un poblament dispers, repartir entre diversos masos que, però, feien referència a aquesta església parroquial per a les seves activitats socials. Aquesta va ser construïda al barri de Sardà l’any 1902, en substitució a una antiga capella romànica que no ha deixat cap vestigi.

L’edifici és de planta rectangular acabat en maó vist. La façana principal s’estructura en dos cossos horitzontals separats per una cornisa i coronats amb un frontó triangular: al cos inferior hi ha el portal rectangular i un conjunt de motllures que tenen continuïtat al nivell superior en forma de pilastres, en què brilla un finestral semicircular.

Tanmateix, la peça de més valor d’aquesta estructura és el campanar modernista construït posteriorment, l’any 1908, i obra de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill. Aquest campanar únic presenta una estructura octogonal i està fet de maó vist, com la resta del temple. El cos superior, més estret, està cobert amb una cúpula de trencadís blanc on hi destaca el rellotge, sota el qual hi ha un plafó de ceràmica en trencadís on figura l’any d’edificació.

ESCALINATA MODERNISTA DE L’AJUNTAMENT D’ULLASTRELL Una altra joia modernista que enriqueix el patrimoni artístic i arquitectònic d’Ullastrell és l’escalinata modernista que llueix l’edifici de l’Ajuntament, obra de l’arqui-

tecte Josep Domènech Mansana. Aquesta, i tot el conjunt de la seu del consistori, es pot classificar com una obra ja noucentista, en la qual destaca de forma notable la doble escalinata, amb la barana de balustres i les gerres decoratives que ens recorden una antiga vil·la romana, en un intent de retorn al classicisme mediterrani molt propi del noucentisme. Així mateix, l’ escalinata està presidida per l’ escut municipal d’ Ullastrell, en el qual es representa un gran ull entreobert envoltat de dues palmes de llorer o olivera.

MIRADORS DE LA PLAÇA DELS 4 VENTS, DEL TURÓ DE CAN PALET I DEL TURÓ DEL RECTOR Com ja s’ha esmentat, la població d’Ullastrell constitueix un balcó natural sobre tota la comarca i les viles veïnes. A tal propòsit, al llarg del municipi podrem gaudir d’unes vistes incomparables gràcies a la presència de tres miradors: el Mirador de la plaça dels Quatre Vents situat a l’extrem de ponent d’Ullastrell, el Mirador del Turó de can Palet situat a llevant d’Ullastrell, i el del Turó del Rector situat al mig del poble.

El turó de la Plaça dels Quatre Vents, actualment urbanitzat, s’alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit. El mirador s’ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat. En segon lloc, el Mirador del Turó de can Palet s’alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat. El mirador s’ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada; finalment, pel que fa al Turó del Rector, és un turó enjardinat i amb parc infantil, on trobem un mirador amb vista a les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç i més de trenta pobles.

A més de poder visitar aquests llocs fascinants, Ullastrell també convida tots els amants de la natura a recórrer unes rutes pensades expressament per poder gaudir d’un entorn natural i descobrir els indrets

DIARI del Vallès

més característics de la zona. Entre les propostes principals destaquen: la ruta del Pont del Masover, el Camí dels Plataners i la Via Verda i la ruta enogastronòmica del Celler de Can Morral del Molí.

RUTA DEL PONT DEL MASOVER A finals del segle XIX els masovers i parcers de la zona reivindicaren la construcció d’un pont per poder travessar un imponent torrent que presenta una fondària aproximada d’uns 150 metres. Aquest està format per un únic arc apuntat bastit en maons disposats a sardinell i l’estructura assenta damunt de dos murs de pedra construits dins dels marges del torrent.

L’itinerari al voltant del Pont del Masover és envoltat per rouredes i alzinars en un ambient bucòlic.

CAMÍ DELS PLATANERS I LA VIA VERDA A peu, amb bicicleta o a cavall podreu seguir aquesta ruta circular seguint imponents plataners centenaris que us desvelarà diverses masies i conreus d’Ullastrell.

Amb un traçat de 650 metres d’uns paisatges i unes vistes precioses, el camí dels Plataners uneix Ca n’Amat i Can Cabassa amb Ullastrell i, a més, pretén unir barris i activitats que el poble ja disposa al llarg de la carretera, com ara l’Heliport, l’Hípica de la Vinya i també la nova activitat del Futbol Golf, per tal de facilitar-ne i promocionar-ne el lleure entre veïns i visitants.

CELLER DE CAN MORRAL DEL MOLÍ Qui s’animi a anar a visitar Can Morral del Molí podrà gaudir d’un tast d’olis o vins passejant entre oliveres de becaruda centenàries i vinyes velles de varietats autòctones.

FESTES, ENTITATS CULTURALS I TRADICIONS L’activitat social era ja molt present a Ullastrell des de finals del segle XIX, quan comptava amb dues entitats culturals i socials. L’una, la Cooperativa Ullastrense, tenia la seva seu al Serralet, que va estar actiu fins a principis de la segona República i l’edifici de la qual va perdurar fins a l’actualitat; mentre que l’altra, el Sindicato Agrícola, tenia la seva seu al Casino, societat que es va dissoldre a la dècada dels

PARLEM DE

setanta i a finals dels anys vuitanta del segle passat i l’edifici de la qual es va enderrocar. Una tercera societat que va substituir la primera va ser el Sindicat Agrícola Cooperatiu “El Progrés”, que va mantenir la seva activitat fins que fou clausurada després de la Guerra Civil; tot i així l’edifici va convertir-se en el teatre i cinema locals fins a finals del segle XX. Durant els anys de transició, la població jove del poble es va organitzar creant el Centre de Joventut, que va ser capaç de centralitzar l’organització de bona part de les activitats culturals municipals fins a finals de segle, entre les quals en trobem una que ha perdurat fins al dia d’avui: la revista del Ressò Local, que ja ha complert vint-i-cinc anys. Finalment, la inauguració del Casal Cultural i Recreatiu d’Ullastrell, l’any 1990, ha portat a centrar tota l’activitat cultural i social del poble fins al dia d’avui.

La festa és un element immancable de tot el territori català. També a Ullastrell estem tots convidats a participar en algunes cites imprescindibles que animen el calendari cultural, com ara les Festes de Serralavella o la tant esperada Festa Major. Així mateix, gràcies a l’herència agrícola d’aquest poble, tots els vallesans i vallesanes podran gaudir d’algunes fires estrictament connectades amb els principals productes autòctons, com ara la Fira de l’Oli i l’Oliva.

FESTES DE SERRALAVELLA La Serralavella és una diada que se celebra cada any el dimecres del mig de la Quaresma, concretament el quart dimecres, i antigament significava un descans per la mainada mentre passaven els 40

dies de dejuni i abstinència que exigia la Quaresma. Arribat el dia, els nens s’ajuntaven formant grups carregats amb un cistell, un tronc i un xerrac, a més aquestes colles s’engalanaven amb una bandera com a estendard. Tot el dimecres el dedicarien a anar cantar casa per casa la cançó de la Serralavella mentre serraven el tronc tot simbolitzant que serraven la Vella Quaresma pel bell mig, una vegada acabada la cantada cada casa els hi donava ous, ametlles, dolços i diners que, finalitzada la jornada, es repartirien entre tots.

La tradició del Serralavella té orígens molt antics i que s’estenia a molts indrets de Catalunya, però que darrerament s’ha anat perdent. La llegenda explica que l’origen de la festa prové de molt antic, d’uns llenyataires que treballaven per aquestes contrades, fent bigues i llates de les teulades de les cases del poble. Aquesta gent passava temporades llargues treballant en els diferents pobles de l’entorn, en què era costum que una vegada a l’any, quan acabaven la feina al poble, passaven per les cases a demanar.

FIRA DE L’OLI I L’OLIVA El tercer cap de setmana de gener, Ullastrell acull aquesta fira dedicada a la tradicional producció d’oli al poble, un art mil·lenari que Ullastrell vol aprendre, conservar i respectar, que perdura encara avui dia. En aquesta ocasió, tots els visitants tindran l’oportunitat de conèixer i escoltar els els pagesos i productors locals que aconsegueixen cuidar i mimar les oliveres autòctones i produir-ne el preat oli i descobrir-ne el procés de producció i creació.

23

Ullastrell té una morfologia peculiar, ja que és una serpentina que s´allarga per una carretera i es troba situat en un turó, a una alçada de 342 metres, fet gràcies al qual es deuen les vistes panoràmiques.

Amb aquests miradors naturals, doncs, és una bona balconada natural oberta als quatre punts cardinals.

Per a la gent positiva i optimista del Vallès

www.VALLES.Barcelona El portal que engloba els serveis i informa als Vallesans de les notícies de la comarca!

GRÀCIES!!!

Tots els lectors feu possible que la premsa en català del Vallès prengui vida!

Més de 90.000 persones llegim PREMSA en CATALÀ al VALLÈS #FemPINYA!

“Com el Vallès no hi ha res!” (Pere Quart)