“COM ERA UN CORRAL PER SALVADOR REIET ROGET”
F
a prou anys a Tavernes de la Valldigna la majoria de cases eren de llaurador i totes tenien un corral i un estable per als animals. El corral era rebost de la família, on hi havia les gallines, ànecs, conills, titots, coloms, oques, etc. D’allí menjàvem i fèiem les paelles i els guisats. A l’estable hi havia els animals grans com ara l’haca, l’ase, bous i porcs. Era com una granja. Jo us contaré allò que recorde, de quan era xicotet, del corral d’una casa. Entrava al corral i les gallines anaven escatainant, mentre que els ànecs no els senties, perquè eren ànecs muts. Tot era un revol d’animals.
“Els pollastres i les gallines” Teníem gallines per a pondre ous, era molt bonic omplir el cistell d’ous. El pollastre es passejava tot orgullós amb la seua cresta roja, les plomes de color roig, negre, groc amb un llustre brillant, cantant quic-quic-quic. Era el despertador, quan eixia el sol ja estava cantant. El seu lloc per a dormir eren dos puntals verticals i tres horitzontals nugats per cordells, recolzats a la paret. Quan es feia de nit, les gallines es col·locaven una al costat de l’altra arregladetes totes a l’ajocador. Jo arreplegava els ous d’on ponien i quan una gallina es feia lloca (volia ser mare)
COM ERA UN CORRAL
TAVERNES EN FESTES 2MIL19
arreplegàvem els ous i els posàvem en un cabàs de palla dins del rebost de baix l’escala. Quan teníem dues dotzenes d’ous arreplegats, posàvem la lloca per a covar-los. Estava 21 dies tancada a la frescor, sols la trèiem per a menjar. Moltes vegades, ma tia agafava la lloca i se la posava entre cames i li obria el bec per a posar-li els grans de dacsa. Anava empapussant-li els grans per la gola fins a l’estómac. Feia 21 dies quan començaven a trencar els ous i eixien els pollets i podies vore’ls tots junts com si foren de cotó groc i piulant al voltant de la mare. Després els pollets els posàvem en una gàbia, on els teníem fins que es feien grans i podien conviure amb els altres animals de corral. Moltes cases tenien en la porta, dalt de la vorera, cara al sol les gàbies de pollets, aneguets, polidets, per a criar-los i que es feren adults.
“Els ànecs” Els ànecs eren més salvatges. Les aneguetes buscaven un lloc amagat per la llenya o femers i hi ponien els ous. Quan passava un temps, veies l’anegueta i els aneguetes xicotets eixir tots junts, igual que els pollets, molt boniquets, groguets i negrets (les aletes i el bec). Era meravellós vore en un corral la vida que hi havia!
37
