âCOM ERA UN CORRAL PER SALVADOR REIET ROGETâ
F
a prou anys a Tavernes de la Valldigna la majoria de cases eren de llaurador i totes tenien un corral i un estable per als animals. El corral era rebost de la famĂlia, on hi havia les gallines, Ă necs, conills, titots, coloms, oques, etc. DâallĂ menjĂ vem i fĂšiem les paelles i els guisats. A lâestable hi havia els animals grans com ara lâhaca, lâase, bous i porcs. Era com una granja. Jo us contarĂ© allĂČ que recorde, de quan era xicotet, del corral dâuna casa. Entrava al corral i les gallines anaven escatainant, mentre que els Ă necs no els senties, perquĂš eren Ă necs muts. Tot era un revol dâanimals.
âEls pollastres i les gallinesâ TenĂem gallines per a pondre ous, era molt bonic omplir el cistell dâous. El pollastre es passejava tot orgullĂłs amb la seua cresta roja, les plomes de color roig, negre, groc amb un llustre brillant, cantant quic-quic-quic. Era el despertador, quan eixia el sol ja estava cantant. El seu lloc per a dormir eren dos puntals verticals i tres horitzontals nugats per cordells, recolzats a la paret. Quan es feia de nit, les gallines es col·locaven una al costat de lâaltra arregladetes totes a lâajocador. Jo arreplegava els ous dâon ponien i quan una gallina es feia lloca (volia ser mare)
COM ERA UN CORRAL
TAVERNES EN FESTES 2MIL19
arreplegĂ vem els ous i els posĂ vem en un cabĂ s de palla dins del rebost de baix lâescala. Quan tenĂem dues dotzenes dâous arreplegats, posĂ vem la lloca per a covar-los. Estava 21 dies tancada a la frescor, sols la trĂšiem per a menjar. Moltes vegades, ma tia agafava la lloca i se la posava entre cames i li obria el bec per a posar-li els grans de dacsa. Anava empapussant-li els grans per la gola fins a lâestĂłmac. Feia 21 dies quan començaven a trencar els ous i eixien els pollets i podies voreâls tots junts com si foren de cotĂł groc i piulant al voltant de la mare. DesprĂ©s els pollets els posĂ vem en una gĂ bia, on els tenĂem fins que es feien grans i podien conviure amb els altres animals de corral. Moltes cases tenien en la porta, dalt de la vorera, cara al sol les gĂ bies de pollets, aneguets, polidets, per a criar-los i que es feren adults.
âEls Ă necsâ Els Ă necs eren mĂ©s salvatges. Les aneguetes buscaven un lloc amagat per la llenya o femers i hi ponien els ous. Quan passava un temps, veies lâanegueta i els aneguetes xicotets eixir tots junts, igual que els pollets, molt boniquets, groguets i negrets (les aletes i el bec). Era meravellĂłs vore en un corral la vida que hi havia!
37